Mesura de la distribució de la polvorització en la plantació de frui-

La mesura en camp de la distribució de la polvorització es va fer en una par- cel·la de pomera de la varietat Fuji Nagafu 6 (figura 6.10) d’una superfície apro- ximada de 0.3 ha, de 5 anys d’edat, situada a la finca de l’Estació Experimental Agrària de l'IRTA de Gimenells (Lleida). Una pedregada a principis de maig havia destruït pràcticament tota la collita de pomes i, encara que la vegetació també va quedar molt malmesa, quan es van fer els tractaments, en la primera quinzena de juliol, ja s’havia recuperat completament. El marc de plantació i les dimensions dels arbres es mostren en la figura 6.11.

Per a cada màquina es va fer un únic tractament sobre una fila completa de la parcel·la, que tenia una longitud de 76 m (figura 6.12). En el cas de les màquines convencional i de deflectors es va tractar en dues passades, polvoritzant amb el costat esquerre de la màquina per a cada banda de la fila tractada. Amb el túnel es va fer una sola passada, tractant les dues cares de la fila a la vegada. D’aquesta manera els tractaments amb tots els tipus de màquines eren fàcilment comparables.

Figura 6.10. Localització de la parcel·la de pomera cv. Fuji Nagafu 6 a la finca experimen- tal de l’IRTA a Gimenells (font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

Figura 6.11. Aspecte i dimensions de la plantació de pomera cv. Fuji Nagafu 6 on es van fer els assaigs de camp

Per a poder mesurar la distribució de la polvorització, es va aplicar una solució del colorant fluorescent sulfoflavina brillant (BSF) a una concentració aproximada 1.5 g/l. Es van preparar 500 l de solució en el dipòsit de la primera màquina assa- jada i el líquid sobrant es va anar traspassant a la resta de les màquines per a fer les respectives aplicacions. Abans i després de la realització de cada una de les aplica- cions es van prendre mostres a la sortida dels broquets del líquid polvoritzat per a determinar amb exactitud la concentració real de BSF.

Figura 6.12. Esquema de la parcel·la amb indicació de la posició de cada tractament i de les respectives repeticions per a la presa de mostres

En la fila tractada es van marcar tres llocs equidistants aproximadament 20 m i a 15 m del començament de la fila, per a cada una de les tres repeticions que es van considerar per a la mesura de les deposicions de cada tractament (figura 6.12). En cada una de les repeticions es van mostrejar les deposicions sobre la vegetació, les pèrdues de polvorització per l’aire a una distància de 6 m a sotavent del centre del polvoritzador, com a indicador de les pèrdues per deriva, i les pèrdues al sòl des de la fila tractada fins al lloc de mesura de les pèrdues de polvorització per l’aire.

Per a mesurar les deposicions a la vegetació es va dividir la capçada de l'arbre en 4 altures: 0-0.75; 0.75-1.50; 1.50-2.25 i >2.25 m. En profunditat es van conside- rar 4 capes: dues interiors, fins a 0.5 m a cada costat de l’eix de l'arbre, i dues exte- riors, a partir de 0.5 m. En cada una d’aquestes zones de vegetació es van agafar 4 mostres de 5 fulles cada una.

Com a mesura complementària, es van estudiar les deposicions de polvorització de forma diferenciada a la part superior i inferior de les fulles. Amb aquesta finali- tat es va empegar, en cada repetició, 1 cercle de paper de filtre (figura 6.13) de 3 cm de diàmetre a la part superior i inferior de 10 fulles de la part de baix de l'arbre (0-1.50 m) i de 10 fulles més a la part de dalt (>1.50 m). Tots els 10 papers de filtre de la cara superior de les fulles de la part de dalt de l'arbre en cada repetició es van agafar en una sola mostra. El mateix es va fer amb els de la cara inferior. Aquesta tècnica es va repetir en cada una de les altures de l’arbre i repeticions definides en cada tractament.

Figura. 6.13. D'esquerra a dreta: màstil de 10 m d’alçària amb 2 línies de netejapipes, ti- res de papers de filtre col·locats al sòl i cercles de paper de filtre per a la mesura de la depo-

La mesura de les pèrdues de polvorització al sòl es va fer amb la col·locació de tires de paper de filtre de 45 x 3 cm en els següents punts: a sota mateix de la mà- quina, sota la fila tractada, al mig del següent carrer, sota la fila contigua a la fila tractada i al mig de l’altre carrer, just a la zona de mesura de les pèrdues de polvo- rització per l’aire. A cada punt es van col·locar dues tires (figura 6.13), una a l’altura del tronc d’un arbre i l’altra entre dos arbres. Cada una d’aquestes dues tires es va recollir per separat.

Figura 6.14. Esquema en alçat (a la part superior) i en planta del sistema de presa de mos- tres per a una de les repeticions en el tractament amb el prototipus de túnel de polvorització.

El mateix sistema es va seguir en tots els tractaments

La mesura de les pèrdues de polvorització per l’aire es va fer amb la col·locació, a cada repetició, de dues línies de netejapipes de 10 m d’alçària (figura 6.13),ajun- tant els netejapipes els uns amb els altres i sostenint-los amb filferros horitzontals fixats a un màstil d’alumini. Cada línia es va recollir per separat en mostres cor- responents a cada nivell de 0.50 m des del terra fins a la part de dalt. Per a recollir els netejapipes es van anar tallant de la línia, tenint cura de descartar el nus que els unia els uns amb els altres. Per a una major comprensió de la metodologia global de mesura de la polvorització es pot consultar la figura 6.14.

Les mostres es van transportar al laboratori dins de capses fosques i es van con- servar dins d’una nevera fins a procedir a la seva anàlisi. Per a la determinació de la quantitat de BSF present en cada mostra es va fer una extracció amb aigua des- til·lada i la lectura de la concentració de BSF tal com s’ha comentat en el capítol 3. Per a poder donar els resultats de deposició per unitat de superfície, es va mesu- rar l’àrea de totes les fulles que integraven les mostres de la vegetació. L’àrea dels papers de filtre i dels netejapipes es va mesurar geomètricament. Amb aquesta finalitat es va considerar que els netejapipes tenien un diàmetre mitjà de 0.45 cm.

Es va fer també una mesura de l’àrea foliar de la plantació, collint totes les fu- lles d’una longitud d'1.5 m de cada una de les tres files on es van fer el tres tracta- ments. Aquesta longitud de fila es va agafar de forma que l’eix d’un arbre quedés en el seu centre. Les fulles es van recollir per separat per cada una de les zones de vegetació definides en el mostreig de les deposicions a la vegetació. La contribució al LAI total de cada una de les zones de vegetació en els tres punts de mesura es presenta en la figura 6.15.

Figura 6.15. Mesura del LAI corresponent a cada un dels tractaments (d’esquerra a dreta: convencional, deflectors i túnel) amb indicació de la seva distribució en altura. La part interior correspon a la vegetació compresa en un radi de 0.5 m al voltant de l’eix de l’arbre i