Mesures legals en relació amb la infància

Per completar aquesta breu revisió normativa, cal fer alguna referència específica a la infància.426 Per atendre aquest col·lectiu comptaven des del segle XVI i XVII amb una gran diversitat d’equipaments reformadors no carcellers —vegeu la taula 13— que en bona part subsistiren en aquesta època. Però les característiques d’aquesta etapa en relació amb la infància són principalment d’ordre penal i protector. En el Codi penal de 1822 s’atenuen les penes, s’eximeix de culpabilitat els menors de set anys i a partir d’aquesta edat fins als 17 s’introdueix la qüestió del discerniment. Els codis posteriors de 1848, 1850 i 1870 fixaren la minoria d’edat als 9 anys i des d’aquesta edat fins als 15 s’aplicava el criteri del discerniment. D’altra banda, s’establí per primer cop l’atenuació de la responsabilitat als menors de 18 anys. També s’han d’esmentar els reglaments de 1805 i 1807, que disposaven la separació dels menors a les presons —l’Ordenança general de presons de 1834 ho reiterava i concretava427— i tractaven de la formació escolar i professional. Pel que fa a la protecció, s’ha d’esmentar la Llei de protecció a la infància i repressió de la mendicitat, promulgada el 12 d’agost de 1904, “la más perfecta de Europa, de aplicarse en los términos que estaba concebida”,428 que s’adreçava a menors de 10 anys, si bé el reglament de desenvolupament ho va ampliar fins als 16 anys, i feia referència als aspectes morals i educatius, juntament amb els sanitaris, que s’atenien de forma prioritària.429 Aquesta normativa va continuar vigent “en esencia — salvo algunas modificaciones— hasta el advenimiento de la democracia y la elaboración de las Leyes de Servicios Sociales en las respectivas comunidades autonómicas, a través del Decreto de 2 de julio de 1948” (text refós de la legislació de protecció de menors).430

Taula 13

Principals equipaments d’atenció a la infància

HOSPITALS El concepte d’hospital era molt ampli i sovint feien les funcions

d’atendre i educar la infància.

HOSPICIS

Amb l’especialització sanitària dels hospitals s’anomenen hospicis les institucions que acollien vells, malalts mentals, cecs, leprosos, orfes, pobres, expòsits, transeünts o altres col·lectius relacionats amb la pobresa i la marginació.

CASES DE

MISERICÒRDIA Tenien funcions semblants a les dels hospicis.

“INCLUSAS” Acollien nens acabats de néixer abandonats, fins als 6 anys.

426

Pel que fa a l’ensenyament, pot ser interessant veure què passava en el cas de la ciutat de Girona. Salomó Marquès descriu al començament del segle XVIII, pel que fa a primeres lletres, la situació següent: “(...) hi ha mestres privats amb escola oberta al públic i que tenen permís dels Jurats per ensenyar. Alguns fins i tot són pagats per la ciutat per ensenyar gratuïtament els nombrosos nens pobres que hi ha a Girona (...) L’ensenyament en alguns casos es fa a la mateixa casa del mestre i en alguns locals de l’Ajuntament”, S. Marquès, L’ensenyament a Girona al segle XVIII, Col·legi Universitari de Girona, 1985, pàg. 19.

427 _{L’article 123 de l’Ordenança General de Presons de 1834 establia aquesta separació en els termes} següents: “(...) mando que todos los presidiarios menores de dieciocho años que haya en cada presidio, vivan unidos en una cuadra o departamento con total separación de los de mayor edad”.

428

I. Palacio i C. Ruiz, Redimir la inocencia…,op.cit., pàg. 74-75. 429

Aquesta llei havia estat “promovida y largamente discutida por la Sociedad Española de Higiene entre 1900 y 1902, así como por el Congreso Español de Deontología Médica en su Asamblea de mayo de 1903”, ibídem, pàg. 75.

430

CASES

D’EXPÒSITS Atenien els nens de 6 a 12 anys que provenien de les “inclusas” . CASES

D’ORFES Destinades a nens orfes de 6 a 12 anys. COL·LEGIS DE NENS DE LA DOCTRINA COL·LEGIS DE DESEMPARATS COL·LEGIS DE NENS DE L’AMOR DE DÉU OBRES PIES

Tots aquests col·legis tenen unes funcions molt semblants: acollir els orfes o abandonats per criar-los i ensenyar-los fins a l’edat de treballar.

Alguns van desenvolupar també funcions de reforma.

CASES DEL “TRABAJO Y

LABOR”

Es crearen per afrontar l’augment de la prostitució i es feien als afores de les ciutats. La de Madrid es convertir en casa de galera.

BEATERIS

CASES DE PENEDIDES O DE RECOLLIDA

Recollien les prostitutes i les mares solteres abandonades, moltes adolescents, per vetllar per la seva “salvació”.

Unes s’adreçaven a la vida religiosa (“casas de arrepentidas”) i altres es col·locaven al servei domèstic, o bé se’ls buscava marit.

Font: elaboració pròpia amb les dades de l’estudi de Julián Palacios a Menores y marginados.431

431

Taula 14

Llei de beneficència de 1822 (Ley de 6 de febrero de 1822, sobre Establecimiento general de Beneficencia)

DEFINICIÓ No hi ha una definició específica de beneficència, cal deduir-ne el significat a partir de les funcions i dispositius que estableix.

BENEFICIARIS

Cal també desglossar-los dels diferents tipus d’atenció:

- Totes les dones que hagin concebut il·legítimament a partir del setè mes i hagin de demanar socors en el refugi per a dones embarassades i parides de la casa de maternitat (arts. 42-43).

- Els nens menors de dos anys nascuts a la maternitat si la mare determina deixar-los o els que foren “expuestos ó entregados a mano” per ser atesos al departament de lactants, després d’aquesta edat són traslladats al departament de criança i conservació.

- Els orfes desemparats i els nens de la casa de maternitat més grans de sis anys per entrar a les cases de socors, els impedits i els altres pobres que no tinguin cap recurs “para proporcionarse el sustento diario” i que no se’ls pugui socórrer a casa seva.

- Els nens pobres per accedir a la primera ensenyança i vacunar-se (art. 21).

- Els indigents residents a la parròquia, de bones costums i tenor ofici o ocupació coneguda per rebre socors domiciliaris (arts. 86 i 88). - Els estrangers que s’estableixin en un poble amb algun ofici, art o professió útil i s’impossibilitin per guanyar el seu manteniment

participen en tots els socors que la nació dispensi als espanyols necessitats i estan subjectes a les mateixes lleis i reglaments (art. 92).

- Els captaires veïns del lloc amb llicència escrita de la Junta Municipal de Beneficència per demanar almoina, fins que es posi totalment en marxa la llei (art. 96).

- Als captaires transeünts amb un passaport que expressi que són pobres de solemnitat se’ls pot donar la llicència per demanar almoina com els veïns (art. 96).

- Malalts pobres per rebre els socors i medicaments establerts pel facultatiu dins l’hospitalitat domiciliària (art. 98-99).

- Malalts pobres que tenen el domicili al poble, que tenen malalties sospitoses o que no poden ser atesos a casa seva i han de ser curats en els hospitals (art. 98).

- Malalts convalescents pobres dels hospitals per ser atesos en els hospitals de convalescents (art. 116).

- Bojos de tota mena. No especifica que siguin pobres; al contrari: determina que s’ha d’establir per reglament el que han de pagar “los que puedan costear su curación” (art. 119 i 126).

RESPONSA- BILITATS PÚBLIQUES

Les juntes municipals o parroquials han de tenir cura de: - l’hospitalitat i els socors domiciliaris

- la primera ensenyança als nens pobres - vacunar els nens pobres

- recollir expòsits i desemparats

- conduir als establiments de beneficència els que no puguin ser atesos a casa seva (art. 21-22) Tenen la tutela i la curaduria dels individus d’ambdós sexes que es criïn a la casa de maternitat (art. 63). Han de presentar anualment:

- els comptes documentats dels fons

- una idea exacta de l’estat de l’hospitalitat i dels socors domiciliaris

ORGANITZACIÓ

Junta Municipal de Beneficència. Ha d’atendre tots els assumptes d’aquest ram com a auxiliar del seu respectiu ajuntament. La composició ha de ser de nou membres (alcalde, regidor, rector, quatre veïns il·lustrats i caritatius, un metge i un cirurgià) si el municipi té menys de 400 habitants, i de set en els municipis més petits (art. 1-10).

Obligacions (art.12):

1. Fer observar la llei, els reglaments i les ordres als directors, administradors i altres empleats dels establiments de beneficència. 2. Informar l’ajuntament sobre la necessitat d’augmentar, suprimir o arreglar algun establiment.

3. Proposar arbitris per a la seva dotació i socors a la indigència en les necessitats extraordinàries. 4. Executar les ordres del Govern sobre mendicitat.

5. Rebre i examinar els comptes dels establiments i després d’examinar-los passar-los a la censura de l’ajuntament. 6. Tenir cura de la bona administració dels establiments.

7. Proposar als ajuntaments el director i administrador dels establiments.

8. Elaborar anualment el pressupost de les despeses i l’estadística de beneficència i passar-ho després a l’ajuntament. 9. Presentar anualment a l’ajuntament els comptes documentats dels fons invertits en l’hospitalitat i socors domiciliaris.

Junta Parroquial de Beneficència (en les poblacions amb molta població):

Funcions:

1. Col·lecta de l’almoina 2. Subscripcions voluntàries 3. Hospitalitat i socors domiciliaris 4. Primera ensenyança

151 5. Vacunació dels nens pobres

6. Recollida dels expòsits i desemparats

7. Conduir als establiments els que no puguin ser atesos a casa seva (art. 21)

Subjeccions i supressions:

a) Tots els establiments de beneficència, incloent-hi els patronats particulars, els seus fons i rendes, queden subjectes en tot a l’ordre de policia que prescriu la llei (art. 127).

b) Tots els establiments destinats a objecte públic de beneficència no mencionats en la llei s’han de suprimir i s’han d’adjudicar els fons als establiments que encara hi hagi a la província (art. 134).

c) Supressió de totes les juntes governatives de les cases públiques de beneficència i les seves oficines (art. 37).

GESTIÓ

- Càrrecs de beneficència: es prefereixen les germanes de la caritat (art. 14).

- Associacions que tinguin per objecte la cura de nens expòsits o l’assistència als malalts. - Germandats: s’ha de procurar atreure-les als objectes de la caritat (art. 15).

- Visitador: ha de sernomenat per la Junta per vigilar els establiments (art. 13).

- Comissari de pobres: encarregat de distribuir els socors domiciliaris i de donar-ne compte a la Junta (art. 87).

DISPOSITIU

ASSISTENCIAL ESTABLIMENTS - Cases de maternitat: n’hi ha d’haver a cada província. Han de tenir tres departaments: refugi per a dones

embarassades o que ja han parit, lactància dels nens, nens que s’han d’educar fins a l’edat de 6 anys (art. 40.70). - Cases de socors: a cada província n’hi ha d’haver una o més d’una, segons les circumstàncies. Han d’acollir els

orfes desemparats, els nens de la casa de maternitat de més de 6 anys, els impedits i els altres pobres sense recursos. Són asils de la pobresa involuntària i es prohibeix destinar-hi persones per via de correcció o càstig. Activitats: primera ensenyança , treball (s’establiran fabriques i tallers). Als assistits se’ls permetrà una “prudente y arreglada libertad” (art. 71-85).

- Hospitals públics: per als malalts que no puguin ser atesos a casa. N’hi ha d’haver a totes les capitals de província i altres pobles que el Govern consideri convenient, però cap no en podrà tenir més de quatre, que no comprendrà el de convalescència, que serà separat sempre que sigui possible, i el de bojos, que ho serà sempre. Hi ha d’haver departaments o sales separades per homes i dones, nens i adults, parteres i dones que ja han parit, o segons diferents malalties, a part de peces separades per als malalts que es paguin l’estada ells mateixos o que els la paguin els seus amos o alguna altra persona (art. 104-114).

Cases de convalescència: als afores dels pobles que sigui necessari, preveu un reglament per regular el règim interior (art. 166-118).

Cases per recollir i curar els bojos de tota mena: poden ser comunes a dues províncies o més i no poden ser a la capital. Els homes i les dones han d’estar separats, i si és possible, segons el caràcter i període de la malaltia. En aquestes cases no es pot usar mai el tancament continu, l’aspresa en el tracte, els cops, els grills i cadenes (art. 119-126), i se’ls ha d’ocupar en els “trabajos de manos” més possibles i adequats (art. 123).

ASSISTÈNCIA DOMICILIÀRIA

- Socors domiciliaris: s’han d’atendre les necessitats dels indigents a domicili (només quan no sigui possible es poden conduir a una casa de socors). Requisits: ser veí de la parròquia, de bones costums i tenir ofici o ocupació coneguts. Preveu el treball a domicili si la necessitat prové de la manca de feina (subministrament de matèries primeres) (art. 86-93).

Comissari de pobres: hi ha d’haver un membre de la Junta que s’encarregui de distribuir els socors domiciliaris i de donar compte setmanalment a la Junta de les activitats i ajudes que es concedeixin (art. 87).

Prohibició absoluta de demanar almoina : quan hi hagi establertes les cases de socors i els auxilis domiciliaris, només poden demanar almoina transitòriament els captaires del poble amb llicència de la Junta Municipal (art. 93- 96).

- Hospitalitat domiciliària: n’hi ha d’haver a tots els pobles en què les circumstàncies ho permetin. Aquest servei ha de subministrar a tots els malalts pobres a casa seva els socors i medicaments necessaris, nomenant un o més vocals, sota el títol d’infermers, que s’encarregaran de fer els informes i escoltar el parer del facultatiu abans de subministrar cap tipus de socors (art. 98-102).

Col·laboració: de les associacions de caritat dedicada assistir els malalts a casa seva. La junta de Beneficència s’ha de posar d’acord amb l’associació per auxiliar-la en les seves operacions en cas necessari (art. 102).

Subsidiarietat de l’atenció hospitalària: es limita als que no tinguin domicili al poble, als que tenen malalties sospitoses.

FINANÇAMENT Fons de

beneficència

Els fons de qualsevol procedència s’unifiquen en una sola classe: destinats al socors de les necessitats establertes per la llei.

Classes:

- Generals: procedents de rendes, consignacions i arbitris que assignin les Corts. Serveixen per socórrer les cases de beneficència del regne i auxiliar els pobles en les necessitats ordinàries.

beneficència i les almoines que col·lectin les juntes dels pobles. Serveixen per mantenir els establiments de beneficència i els socors domiciliaris de cada poble.

SALUT

Les juntes municipals parroquials han de tenir cura de (art. 21-22): - La vacunació dels nens pobres

- L’hospitalització domiciliària - Els hospitals públics

- Les cases de convalescència - Les cases de bojos

EDUCACIÓ Les juntes municipals parroquials han de tenir cura de la primera ensenyança dels nens pobres a les maternitats i les

cases de socors.

Taula 15

Llei de beneficència de 1849 (Ley de Beneficencia de 20 de junio de 1849)

DEFINICIÓ No hi ha una definició específica de beneficència, cal deduir-ne el significat a partir de les funcions i dispositius que la Llei estableix.

BENEFICIARIS Els establiments de beneficència no poden admetre pobres captaires vàlids (art. 18).

RESPONSABILI- TATS PÚBLIQUES

- La direcció de la beneficència correspon al Govern (art. 4).

- El Govern té facultats per crear o suprimir establiments públics i privats, seguint el procediments que estableix la llei (art. 15).

ORGANITZACIÓ

- Junta General:

o Té funcions consultives del Govern en matèria de beneficència (art. 10).

o Proposar al Govern l’aprovació dels reglaments dels establiments de beneficència al seu càrrec (art. 11). - Juntes provincials (art. 12):

o Han d’establir, on sigui possible, juntes de senyores que com a delegades tinguin cura de les cases d’expòsits. o S’autoritza l’establiment de cases subalternes de maternitat.

- Juntes municipals (art. 13):

o Organitzar i fomentar els socors domiciliaris, especialment en espècie.

o Determinar el nombre de juntes subalternes de socors domiciliaris per barris: juntes parroquials de beneficència domiciliària.

Establiments

- Els establiments de beneficència són públics (art.1), exclouen únicament els que es mantinguin “exclusivamente con fondos propios donados o legados por particulares [...]”.

- Queden exclosos els establiments de “beneficència no voluntaris”: els disciplinaris i correccionals (art. 19). - Els establiments que pertanyien al patrimoni reial s’han de continuar regint pels seus reglaments (art. 19). - Classificació dels establiments (art. 2-3):

o Establiments generals

o Establiments provincials (són provincials per la seva naturalesa les cases de maternitat i d’expòsits i les cases d’orfes i desemparats)

o Establiments municipals

DISPOSITIU ASSISTENCIAL

- La llei esmenta com a competència de les juntes municipals “todo género de socorros domiciliarios, y muy particularmente los socorros en especie”, sense detallar res més.

FINANÇAMENT Béns de la _{beneficència} - Els que posseïen els establiments en el moment d’aprovar la llei o els que es creïn en el futur.

- Les quantitats que es consignin en els pressupostos generals, provincials i municipals.