La tensió entre el rei i el comte es va intensificar amb rapidesa. Tots dos es van preparar immediatament per la guerra, però hi van haver intents per evitar la confrontació. El dia 2 de
Encara que això signifiqués deixar en paper mullat la treva de 1226, entre les dues famílies. 15 “Documentos (1216-1236)”: pp 180-182, doc núm 91. Idem: pp 183-184, doc núm 92.
16 SOLDEVILA, Ferran, “Pere el Gran. Primera part: l'infant”, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1995.
ZURITA, Jerónimo, “Anales de Aragón”, Ed. Ángel Canellas López, Ed. Electrónica José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe y Pilar Rivero, Institución Fernando el Católico, 2003. (edició digital)
novembre de 1259, el rei va enviar dues cartes. La primera va ser enviada a Àlvar I17. La carta té un
to conciliador. Jaume I es va abstenir de fer cap tipus d'acusació, de recriminació o d'amenaça. Només va mencionar que havia sentit rumors que Àlvar I s'estaria preparant per fer-li la guerra. Uns rumors que ell no es creia. Seguidament, Jaume I va oferir a Àlvar I la possibilitat de dur les seves queixes davant d'un tribunal. El tribunal estaria format per rics homes i clergues de prestigi. Tots ells serien imparcials, i el seu veredicte seria inapel·lable. La voluntat de Jaume I era clara: reconduir la tensió per mitjà de la justícia. Cal destacar l'astúcia amb la que va jugar Jaume I. Que la decisió del tribunal no es pogués recórrer, podria significar que esperava que la sentència li fos favorable. Per aquest motiu, entre altres, podria ser que Àlvar I no s'avingués a acceptar la oferta de Jaume I.
La segona carta va ser enviada a Ramon Folc V de Cardona, el mateix dia 2 de novembre18.
La carta és pràcticament una còpia, però amb un matís diferent. Abans de mencionar la possibilitat d'arranjar els greuges mitjançant un tribunal, el rei recorda al vescomte totes les gràcies i honors que li havia concedit fins al moment.
Cap de les dues cartes va tenir l'efecte desitjat. La situació es va degradar notablement pel desembre de 1259. Vassalls i aliats d'Àlvar I i Ramon Folc V es van anar deslligant del vassallatge de Jaume I, i li van trametre cartes de desafiament. Front d'aquest ambient prebèl·lic, Jaume I va tornar a intentar la via de la negociació. Durant el mes de desembre, va enviar un seguit de cartes als nobles que l'havien desafiat. La majoria les va enviar el primer dia de desembre.
En una de les cartes, Jaume I va contestar al desafiament del vescomte de Cardona19. El rei
va expressar la seva sorpresa a Ramon Folc V, pel fet d'haver-se desvinculat d'ell, i pel desafiament que li havia fet. Tot i això, Jaume I va tornar a proposar solucionar el contenciós davant un tribunal. El rei va assegurar al vescomte que el tribunal estaria format per homes imparcials. Per això, el monarca va convocar a Ramon Folc V a Barcelona, a mitjans de gener. En aquelles dates hauria d'exposar els seus greuges. Jaume I va advertir que, en el cas de no presentar-se, s'exculpava dels danys que la guerra pogués causar al vescomte i als seus aliats, quan les hostilitats comencessin.
En unes altres dos cartes de contingut idèntic, escrites també el dia 1 de desembre, Jaume I va respondre al desament de Bn. De Capdella20 i de Dalmau de Beliana21. El rei els va expressar la
seva sorpresa, per la seva desvinculació vassallàtica, i pel desafiament que li havien enviat. També
17 “Documentos (1258-1262)”: pp 232, doc núm 1134. 18 “Documentos (1258-1262)”: pp 233, doc núm 1135. 19 “Documentos (1258-1262)”: pp 235, doc núm 1138. 20 “Documentos (1258-1262)”: pp 236, doc núm 1139. 21 “Documentos (1258-1262)”: pp 238, doc núm 1143.
els va expressar la seva voluntat de resoldre el conflicte amb el comte d'Urgell per mitjà de la justícia. Finalment, els va comunicar que es desentendria de qualsevol dany que, durant la guerra, els seus homes els poguessin fer.
En una altra carta, de contingut semblant a l'anterior, Jaume I va respondre a la carta de desvinculació vassallàtica i de desafiament de B. R. de Ribelles22. Jaume I va tornar a insistir en la
seva voluntat de fer justícia al comte d'Urgell. En aquest cas, menciona que pretenia fer justícia segons les costums de Barcelona, i davant un tribunal format per rics homes imparcials. Igual que en els casos anteriors, el rei va dir que no es feia responsable dels danys que la guerra pogués causar a B. R. de Ribelles, o als seus homes.
De la mateixa manera, Jaume I va respondre a Guerau VI de Cabrera (1232?–[1242–1278]), el mateix dia 1 de desembre de 125923. En la seva carta, Jaume I també va expressar la seva sorpresa
de que el vescomte es desvinculés d'ell, i el desafiés. El rei va repetir que estava disposat a fer justícia al comte d'Urgell, segons les costums de Barcelona. Per això, rics homes imparcials convindrien una solució, ajustada a les costums de Catalunya. En el cas que el comte d'Urgell no ho volgués acceptar, i el vescomte seguís amb la bogeria de fer-li la guerra, el rei no es feia responsable dels danys deguts a la guerra.
La última carta que va redactar Jaume I, el dia 1 de desembre, la va dirigir a Àlvar I24. El rei
va tornar a mostrar la seva perplexitat, pel desafiament que el comte li havia fet. També li va fer saber que encara estava disposat a fer justícia davant un tribunal imparcial, tal i com ho havia comunicat a: Bn. R. de Ribelles, Jaume de Cervera i a Bg. A. En el cas que no acceptés aquesta opció, el rei esperava que el comte respectés els 30 dies de treva que indiquen els Usatges de Barcelona25. Passat aquest temps, si el comte insistia en les seves pretensions, el rei es desentenia
dels danys que la guerra li pogués ocasionar. La guerra no es va poder evitar. Durant el mes de desembre, Jaume I i els seus adversaris van acabar de desafiar-se, i es van preparar per la guerra.
El dia 6 de desembre, Jaume I va respondre a la carta de desafiament de Berenguer Arnau III d'Anglesola (?–[1252?–1277?])26. La carta té un to ben diferent a les anteriors. El rei li va respondre
que havia rebut la seva carta de desafiament. Un desafiament que, Berenguer Arnau III, va realitzar en defensa dels drets del comte d'Urgell sobre uns castells que Jaume I retenia. Com a resposta a aquesta afirmació, Jaume I va al·legar que havia seguit el procediment legal, i que continuava estant
22 “Documentos (1258-1262)”: pp 236-237, doc núm 1140. 23 “Documentos (1258-1262)”: pp 237, doc núm 1141. 24 “Documentos (1258-1262)”: pp 237-238, doc núm 1142. 25 Usatge [122. omnes homines].
disposat a fer justícia. Finalment, com en totes les altres cartes, el rei es va exculpar de qualsevol dany que els seus homes li poguessin causar, en el cas que no es retractés del desafiament que li havia fet.
En un principi, segons el procediment descrit en els Usatges de Barcelona, i per referències en les cartes, durant el mes de desembre hi devia haver una treva. Una treva que els dos bàndols enfrontats van utilitzar per preparar-se. Tot i això, Jaume I no va deixar d'insistir en reconduir la situació cap a via negociada. El dia 7 de desembre, Jaume I va escriure a R. de Cardona (Ramon Folc V)27. En la carta, Jaume I va comunicar a Ramon Folc V que estava disposat a fer justícia, i li
va demanar que tornés sota la seva obediència. En cas contrari, el rei es desdeia dels danys que ell, i els seus aliats, li poguessin ocasionar. D'altra banda, també li va manar no emprar el seu fonèvol contra el castell de Montblanc. Aquest tipus d'armes no estaven permeses d'utilitzar en territori cristià.