I és que l’estudi, l’aproximació i els diversos intents de comprendre la natura des de multitud de punts de vista diferents i sovint tangencialment oposats els uns amb els altres són la idea primordial al voltat de la qual gira el debat sobre la degeneració del Nou Món. Per aquest motiu és també el tema que apareix més recurrentment, ja sigui de manera directa o indirecta, en els escrits de tots els autors que formen part d’aquesta discussió, i per tant creiem que ens pot aportar una primera aproximació àmplia i complerta a l’intercanvi d’opinions que sobre aquest tema que hi va haver entre Europa i Amèrica durant el segle XVIII.
Pel que fa a la consecució d’un dels objectius bàsics de la present tesi doctoral que prèviament hem esmentat, és a dir, saber fins a quin punt les opinions esgrimides pels
42 europeus van afectar la formació i la identitat dels Estats Units, creiem que sense una comprensió absoluta de la importància que la natura té en aquest marc cronològic i de les diverses maneres en què els pensadors de que parlarem s’hi van aproximar, és gairebé impossible arribar a entendre, no ja les crítiques, rèpliques i contrarrèpliques específiques que es van expressar a banda i banda de l’Atlàntic, sinó la evolució dels fets i la estructuració del pensament que van portar al naixement de la consciència nord- americana.
En termes simples, creiem, i intentarem demostrar, que la identitat nacional dels Estats Units sorgeix en gran mesura a partir de la identificació dels colons amb el seu medi com a font de riquesa i d’inspiració. La documentació i la bibliografia ens demostren com la defensa escrita que els autors nord-americans van realitzar, ja fos des del punt de vista científic, filosòfic o polític, davant la ben estesa tesi europea de la inferioritat americana acaba integrant-se en la literatura que formarà part del corpus polític de la nova nació, en els seus llibres de text i en la omnipresent i fortament influent premsa escrita de la època.23
En aquest apartat, doncs, ens proposem oferir una visió detallada de l’estudi de la natura durant el segle XVIII tant a Europa com a Amèrica, centrant-nos, òbviament, en les diferències que sorgeixen degut a la localització geogràfica i a la defensa dels diversos interessos continentals i seguint gairebé sempre les idees dels grans filòsofs i científics o de les escoles de pensament a les que pertanyien. Això ens durà a tractar temes com l’astronomia, la botànica, la geologia, la biologia o la filosofia, que si bé avui en dia ens resulten molt diversos, durant l’època de la il·lustració eren considerades, juntament amb moltes altres, disciplines integrades en el que llavors es coneixia com a història natural, que es diferencia de les ciències naturals, més pròpies del segle XIX, perquè aquella era merament descriptiva, mentre que aquestes últimes van anar més enllà i,
23
Tornarem més endavant sobre aquesta qüestió, però podem citar aquí una de les fonts que ens va proporcionar aquesta idea, MILLER, Ralph. “American Nationalism as a theory of Nature”. The William
and Mary Quarterly, Tercera sèrie, Vol. 12, No. 1. Virginia: Omohundro Institute of Early American
43 entre d’altres, van representar un pas important sobretot en relació a la desvinculació de la interpretació de la naturalesa de les tradicionals explicacions teològiques.24
Val a dir que un dels primers fets que van quedar clars en realitzar les aproximacions inicials a la bibliografia fou es que tracta d’una idea multidimensional, doncs hi havia diversos punts de vista i els defensors d’aquests no sempre ho eren de manera unilateral i única, sinó que sovint mesclaven en les seves interpretacions arguments dels grups més generalitzats. Donarem, doncs un ampli cop d’ull al tema per tal de ser capaços, després, de situar amb més precisió els diversos posicionaments que tractarem, però sobretot per tal d’entendre els marcs i les limitacions filosòfiques, ideològiques i científiques que s’han de tenir en compte per no caure en fal·làcies o en consideracions no vàlides en el segle XVIII.25
En una revisió simple de la evolució que pateix durant el període que ens ocupa, podem apuntar que, cap al 1730, la història natural comença a desfer-se de les tesis mecanicistes, concepció heretada de la filosofia cartesiana, en la que els organismes eren considerats màquines sotmeses a les lleis de la física i de la química. Els debats es succeeixen entre diverses corrents, de vegades contradictòries: la fòbia vers els sistemes classificatoris que va empènyer els intel·lectuals a només veure els fets; l’interès per l’experimentació; una metafísica invasora que pretenia admirar la saviesa de Déu en tota
24 Per la simplicitat i la brevetat de l’explicació que conté, resulta idoni en aquest context introductori l’apartat “Naturaleza, ciencia y ser humano” que trobem a MUNCK, Thomas. Historia social de la
ilustración. Barcelona: Crítica, 2000. Pàgs. 28-32. També, tot i que centrat estrictament en l’anàlisi de
dos autors crucials com van ser l’irlandès George Berkeley (1685-1753), desenvolupador de l’anomenat idealisme subjectiu, i el prussià Immanuel Kant (1724-1804), precursor de l’idealisme alemany, ens resulta útil com a introducció ideològica a la concepció de la natura en el segle XVIII el capítol II de COLLINGWOOD, R.G. Idea de la naturaleza. México: Fondo de Cultura Económica, 2006. Pàgs. 159- 169.
25 La bibliografia sobre la natura al segle XVIII és ingent. Citem aquí només algunes de les monografies específicament dedicades al tema que hem utilitzat més profusament, sobretot en la primera etapa de la nostra recerca bibliogràfica, però l’aparell crític del present apartat així com la bibliografia final, donen fe de l’abundància de títols existent. REILL, Peter Hanns. Vitalizing Nature in the Enlightenment. Berkeley: University of California Press, 2005, que es centra en com el canvi en la percepció de la natura que va tenir lloc a l’època de la il·lustració implica alhora un canvi en la majoria de les disciplines científiques i en el propi pensament de l’època; WOLLOCH, Nathaniel. History and Nature in the Enlightenment.
Praise of the Mastery of Nature in Eighteenth-Century Literature. London: Ashgate, 2011, dóna una
perspectiva molt àmplia en relació a la idea de com el domini de la natura representava la demostració més òbvia de civilització; i per últim MELL JR., Donald C.; BRAUN, Theodore. E. D.; PALMER, Lucia M. Man, God, and Nature in the Enlightenment. Woodbridge: Colleagues Press, 1988, que interpreta les teories d’alguns dels autors més importants des de molt diverses perspectives, com la literatura, l’art, la religió, el feminisme o l’arquitectura.
44 la seva creació, i sobretot en els insectes i animals petits que podien ser admirats sota el microscopi; i la creença de la uniformitat de les lleis de la natura.26