Objectius generals i continguts del mètode

En el primer capítol dʼaquesta investigació hem explicat que, dins el marc educatiu musical català, lʼeducació corporal sʼincorpora per primera vegada en una ordenació curricular lʼany 1990 amb la implantació de la LOGSE. Va rebre el nom dʼEducació Corporal per a instrumentistes; formava part de les assignatures optatives i només es podia cursar al llarg dels dos darrers cursos del que sʼanomenava Grau Mitjà. El currículum dʼaquesta assignatura va ser elaborat per Yiya Díaz per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. El contingut i les activitats dʼensenyament-aprenentatge de lʼassignatura es basen en el seu mètode Cos-Art.

Els objectius generals i continguts de lʼassignatura venien marcats pel Decret 331/199412.

Objectius generals:

1. Conèixer, acceptar, valorar i respectar el propi cos i controlar-lo emocionalment. Reconèixer les zones positives i les problemàtiques, per tal de controlar el to muscular a voluntat.

2. Desenvolupar seguretat i confiança durant la interpretació.

3. Dominar lʼenergia natural del cos i perfeccionar els moviments de forma creativa, lliure i plaent.

4. Programar el temps dʼestudi tenint consciència dels recursos per no cansar-se i evitar els dolors.

5. Practicar la repetició creativa en contraposició a la rutinària.

6. Comprendre la investigació psicofísica com un recurs interpretatiu fonamental.

7. Conèixer tècniques dʼexpressió, creativitat i comunicació corporal.

Yiya Diaz elabora una explicació de cada objectiu (Generalitat de Catalunya, Currículum Ensenyaments musicals Grau Mitjà I, 1996:207-208):

1. La interpretació, com a activitat dinàmica de moviment, exigeix un to muscular específic que ha de se controlat a voluntat, i no estar a mercè dʼestats dʼànim i emocions variables.

Conèixer vivencialment lʼestructura òssia i muscular afavoreix la destresa en la dinàmica del moviment, però no és suficient. Cal arribar a ser conscient de les potencialitats, per desenvolupar-les al màxim, i també dels límits i dificultats, per poder accedir a la seva modificació.

El coneixement i control emocional del cos és, doncs, un procés que, dʼacord amb els objectius dʼaquesta assignatura, implica el desenvolupament dʼuna pràctica que permeti assolir una valoració, acceptació i identificació amb el propi cos.

2. A més dels aspectes socials, de formació professional i de vocació, lʼexercitació de determinades zones del cos constitueix un recurs important per adquirir la confiança i la seguretat psicofísica desitjables en la interpretació que, cal no oblidar-ho, es recolza sobre una situació corporal.

12

Decret 331/1994, de 29 de setembre, pel qual sʼestableix lʼOrdenació Curricular dels ensenyaments musicals de Grau Mitjà i seʼn regula la prova dʼaccés. Generalitat de Catalunya. Departament dʼEnsenyament. Servei de Difusió i Publicacions.

3. La pràctica constant de conscienciació de les zones profundes del cos, des dʼon parteix lʼimpuls dels moviments, crea un hàbit de connexió interior que obre múltiples possibilitats expressives en la interpretació. Només una exercitació profunda permet respondre en el moment necessari amb una acció profunda, que representi de veritat allò que amb naturalitat es vol expressar i no un gest mecànic que interfereix en la claredat del missatge a transmetre.

Recuperar la naturalitat implica una revisió dels hàbits per gaudir amb llibertat la bellesa del moviment.

4. La rigorosa formació musical exigeix un entrenament diari que garanteixi el benestar i la resistència. Per això, la distribució del temps dʼestudi ha dʼalternar lʼacomodació corporal amb la pràctica musical, fet que es veurà afavorit si sʼha despertat en lʼalumne/a lʼhàbit de practicar exercicis i la independència de criteri per resoldre els problemes corporals - tècnics.

És molt important que entre el professor/a de lʼespecialitat i el dʼeducació corporal ajudin lʼalumne/a a organitzar el seu treball diari, no solament per al rendiment musical, sinó perquè desenvolupant la consciència corporal es pot determinar quan ha de descansar o com exercitar-se perquè les llargues hores de pràctica siguin beneficioses.

Davant de la més mínima molèstia provocada per una pràctica errònia, lʼalumne/a ha de consultar amb el mestre/a de la seva especialitat o dʼeducació corporal, ja que qualsevol incomoditat o dificultat que no es tracti a temps pot convertir-se en un mal irreversible.

5. La repetició és un element importantíssim en lʼadquisició i perfeccionament de les arts interpretatives.

La manera com repetim és fonamental perquè aquest art esdevingui una pràctica plaent.

La repetició és una recreació, en la doble accepció del mot de crear i recrear, amb lʼatenció dirigida a fer valoracions diferents que permetin lʼenriquiment i lʼampliació de possibilitats.

Si es considera la investigació psicofísica com un recurs interpretatiu valuós, cada vegada que es repeteix una frase es pot realitzar des dʼuna zona més profunda, amb més llibertat i consciencia corporal, de manera que serà diferent i més creativa. Si la repetició és creativa, lʼexecució serà creativa.

6. Els resultats musicals estan relacionats amb lʼestructura de personalitat. Per tant, la investigació musical depèn de la investigació psicofísica, atès

que no sʼha de separar el resultat interpretatiu i les sensacions viscudes en el decurs de lʼexercitació.

És convenient sentir corporalment i a les mans lʼespai intervàl·lic, viureʼl com una sensació psicofísica, desenvolupar la comunicació entre pensament, imaginació, sentiment i mans.

Sʼha de percebre i viure la relació entre llenguatge musical, cos i espai en la comunicació musical. La interpretació derivada dʼaquesta comunió donarà com a resultat una expressió més autentica.

7. Tot coneixement de tècniques que ampliï els recursos expressius, de creativitat i comunicació, serà important per completar i enriquir lʼunivers de lʼartista.

El coneixement dʼaquestes tècniques és el que permetrà, en el moment de lʼactuació, el control del nerviosisme i la bona disposició davant del públic.

Continguts:

1. Origen i exercici de la força: columna, malucs, cames i peus. Quàdriceps en cames, tríceps en braços i la seva equivalència en els dits.

2. Posicions: assegut i dret. 3. Independència de la lateralitat.

4. Zones de lʼafecte: sentiments - mans; imaginació musical - corporal. 5. Mans: control de les mans fredes. Articulacions: flexibilitat. Dits -

polze.

6. Autodomini: la percepció i la intel·ligència en relació a les mans i els peus. Desenvolupament de la relaxació, respiració, suspensió, velocitat i resistència. Preparació per a lʼescenari.

7. Tècnica dʼestudi: investigació creativa - corporal en relació a la música. Problemes de concentració. Repetició creativa.

La seqüenciació dʼaquests continguts per part de Yiya Díaz va ser publicada en el primer volum del Currículum dʼEnsenyaments musicals de grau mitjà del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, lʼany 1996. LʼEscola de Treballs Corporals i Artístics de Barcelona, dirigida per Yiya Díaz, va desenvolupar un curs de formació de dos anys de durada que, un cop superades les diferents fases formatives, atorgava el Títol dʼEducador Corporal del Mètode Cos-Art per a Músics. Aquesta activitat estava reconeguda pel Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya mitjançant Resolució de data de 30 de setembre de 2002.

En aquest curs de formació es treballava, entre altres, la seqüenciació dels continguts. Com ja hem explicat, lʼassignatura dʼ Educació Corporal per a

instrumentistes del currículum musical tenia una durada de dos cursos. Yiya

Díaz va organitzar la seqüenciació dels continguts per trimestres, estructurant cada curs lectiu en tres trimestres de 10-12 setmanes; la freqüència de les classes era dʼuna sessió setmanal.

Els següents quadres mostren els objectius i continguts específics de cada trimestre13: