• No se han encontrado resultados

CAPÍTOL 4: DISSENY METODOLÒGIC

2. Perspectives metodològiques de la recerca

A partir de la contextualització anterior, en aquest apartat es determina la perspectiva metodològica concreta utilitzada per a la recollida i tractament de la informació, un aspecte que serà clau en el disseny de la recerca. Stake ho descriu de la manera següent:

Cuando se dedica de lleno a la función de evaluador de programas, el investigador en estudio de casos elige unos criterios determinados o un conjunto de interpretaciones, mediante los cuales se revelarán las virtudes y los defectos, los aciertos y los errores del programa. El evaluador más cuantitativo normalmente destaca los criterios de productividad y efectividad y, para presentar sus argumentos, utiliza mediciones en una serie de escalas. El evaluador más cualitativo normalmente hace hincapié en la calidad de las actividades y de los procesos y los refleja en la descripción narrativa y en los asertos interpretativos. En todas las estrategias hay que considerar que los contextos, los múltiples puntos de vista y la triangulación son esenciales. El lector necesita entender el sentido del caso(Stake, 1998, p. 87).

S’observa, doncs, que, segons l’autor, els avaluadors que prioritzen la investigació qualitativa i els que prioritzen la quantitativa obtenen unes dades diferents. Stake arriba a la conclusió que en el context d’una avaluació de programes cal tenir en compte els diferents punts de vista per tal de poder complementar les informacions obtingudes. Per fer-ho, cal determinar prèviament la perspectiva de la recerca per justificar-ne els instruments, les categories i les fonts d’informació utilitzades per l’estudi. Partint d’aquesta premissa, l’anàlisi del cas de l’Observatori es fa mitjançant la combinació de mètodes quantitatius i qualitatius.

130

Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas per a la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.

SEGONA PART: DISSENY METODOLÒGIC I TEÒRIC DE LA RECERCA

dels dos mètodes anteriors:

En primer lugar, la investigación evaluativa tiene, por lo común, propósitos múltiples que tienen que ser atendidos bajo las condiciones más exigentes. Tal variedad de condiciones a menudo exige una variedad de métodos. En segundo lugar, empleados en conjunto y con el mismo propósito, los dos tipos de métodos pueden vigorizarse mutuamente para brindarnos percepciones que ninguno de los dos podría conseguir por separado. Y en tercer lugar, como ningún método está libre de perjuicios, sólo cabe llegar a la verdad subyacente mediante el empleo de múltiples técnicas con las que el investigador efectuará las correspondientes triangulaciones. Ya que los métodos cuantitativos y cualitativos tienen con frecuencia sesgos diferentes, será posible emplear cada uno para someter al otro a comprobación y aprender de él. Aunque no afirmamos que estos tres puntos se hallen por completo desligados(Cook i Reichardt, 1986, p. 46).

Cal tenir present, però, que segons aquests autors, la combinació de mètodes també té alguns inconvenients. L’aplicació dels dos mètodes pot ser massa «cara» i pot exigir massa temps. Els avaluadors poden no disposar de prou formació per dur a terme tots dos mètodes, ja que normalment se n’estudia només un. A més, segons Cook i Reichardt (1986), la moda o la tendència del moment també pot jugar en contra de la combinació de mètodes.

Tenint en compte els avantatges i inconvenients de dur a terme una combinació de les dues metodologies, s’arriba a la conclusió que per obtenir dades més completes i exhaustives, la combinació de mètodes és probablement el més adequat per a un estudi d’aquestes característiques. Així mateix ho afirmen Cook i Reichardt:

La ciencia habitual emplea conjuntamente el conocimiento cualitativo y el cuantitativo para alcanzar una profundidad de percepción, o visión binocular, que ninguno de los dos podía alcanzar por si solo(Cook i Reichardt, 1986, p. 46).

El término medio de combinar las ventajas de ambos enfoques (cualitativo y cuantitativo) a través de una evaluación resulta óptimo (Cook i Reichardt, 1986, p. 72).

Finalment, Cook i Reichardt arriben a la conclusió següent:

131

Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas per a la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.

SEGONA PART: DISSENY METODOLÒGIC I TEÒRIC DE LA RECERCA

entre estrategias de investigación y procedimientos de obtención de datos. Estos enfoques representan fundamentalmente diferentes marcos epistemológicos para conceptuar la naturaleza del conocimiento, la realidad social y los procedimientos para captar estos fenómenos. Los métodos cualitativos son apropiados por sí mismos como procedimientos de estimación de la evaluación del impacto de un programa. La evaluación de programas puede resultar fortalecida cuando ambos enfoques se hallan integrados en un diseño de evaluación(Cook i Reichardt, 1986, p. 76).

Aquest estudi es basa en aquests arguments i combina els dos mètodes per tal de poder realitzar una avaluació que permeti obtenir una anàlisi més profunda i complerta del cas. La combinació d’instruments i de resultats i la seva interpretació des de les diferents perspectives és, doncs, un fet clau per al desenvolupament d’aquesta recerca. Cal afegir que l’avaluació és una acció que gairebé sempre comporta una revisió i una modificació del pla inicial, és a dir, duu a establir pautes pel que fa al tipus, la quantitat i la qualitat de les dades recollides per poder donar resposta als canvis que es van produint en la conducció del programa i en els interessos dels individus implicats (Rossi i Freeman, 1993). En aquest sentit, la complementarietat de mètodes ens indica que aquest posicionament és el més adequat per donar resposta a aquests canvis.

Pel que fa als paradigmes35 de l’estudi, aquesta investigació també s’emmarca en la seva combinació. És a dir, l’estudi no s’estructura d’acord amb un paradigma en concret, sinó que, en funció de les necessitats sorgides en cada moment de la investigació, s’han pres com a punt de referència uns o altres paradigmes. Es tracta d’utilitzar una perspectiva «pluriparadigmàtica» (Prat, 2000, p. 199); és a dir, un marc general que implica l’ús de perspectives concretes i diferents en funció de les necessitats de cada moment del procés de recerca.

En l’estudi trobem que, d’una banda, l’anàlisi de l’impacte del web s’estructura a partir

35 El físic i filòsof de la ciència Thomas S. Kuhn (1962) és l’impulsor de la noció de paradigma com a context científic

determinat, un model explicatiu que comparteix una comunitat científica en un moment històric i social determinat sobre el qual s’estructura el marc filosòfic que servirà de base a l’estudi científic del moment (Cook i Reichart 1986, p. 60). Baert (2001, p. 226) actualitza la definició i apunta que un paradigma científic és un «conjunto de reglas y presupuestos implícitos que comparten los miembros de una comunicada científica». En el mateix sentit, Vallès (1997, p. 49) afirma que els paradigmes s’han d’entendre com a sistemes de creences bàsiques (principis i supòsits) sobre la naturalesa de la realitat investigada (supòsit ontològic), el model de relació entre l’investigador i allò que investiga (supòsit epistemològic) i la manera com obtenir el coneixement d’aquesta realitat (supòsit metodològic).

132

Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas per a la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.

SEGONA PART: DISSENY METODOLÒGIC I TEÒRIC DE LA RECERCA

d’un paradigma positivista. Com que es tracta d’una anàlisi estadística, en aquest cas, s’ha fet servir un mètode més quantitatiu. D’altra banda, l’anàlisi de l’estructura funcional es basa en un paradigma interpretatiu i s’empra una metodologia qualitativa amb eines com ara l’observació directa o entrevistes als gestors del web. Aquesta variació de perspectiva es complementa amb un paradigma o mirada sociocrítica a partir de la qual s’extreuen conclusions de les dades obtingudes per poder aplicar millores al web.