Segons l’EPA, des de 2008 fins a mitjan 2013, la població ocupada va disminuir in- tensament. Des del segon semestre de 2013 es va iniciar una recuperació, però in- suficient, malgrat els increments registrats els últims anys, per recuperar els nivells d’ocupació de l’any 2008.
Des de 2008 s’han reduït gairebé 60.000 llocs de treball en la població masculina ocupada i al voltant d’11.000 en la femenina. Durant l’any 2016, la masculina ha recu- perat 21.600 llocs de treball i la femenina 16.500. De la mateixa manera que podem afirmar que la crisi va afectar amb més intensitat els homes, les primeres dades dispo- nibles semblen assenyalar que la recuperació també els beneficia més.
A Barcelona, el 2016, la població ocupada assalariada en els sectors privat i pú- blic ha augmentat, tot i que es manté per sota dels valors que havia assolit el 2008. Passa el mateix amb la d’autònoms i la d’empresaris. La diferent intensitat de les fluctuacions registrades en cadascun dels grups ha fet variar els seus valors relatius respecte al total de l’ocupació durant la crisi. De 2008 a 2016, la població assalariada en el sector privat ha passat del 70,7 al 68,5%, la del sector públic del 12,8 al 13,9% i
Les variacions també afecten la composició de la població per durada de la con- tractació. Segons l’EPA, la població ocupada amb contractes indefinits va passar de 523.400 persones l’any 2008 a 478.100 el 2016, malgrat que l’últim exercici ha re- gistrat un augment de 17.100 persones; la temporal, per la seva banda, va caure de 129.000 a 108.200 persones en el mateix període i ha registrat un augment de 14.200 persones el 2016.
Des de l’inici de la crisi, l’ocupació de la població menor de 54 anys s’ha reduït, sobretot en el cas de la menor de 25. En canvi, en la major de 54 anys ha augmentat un 8,6% al llarg del període.
Atenent al nivell formatiu, des de 2008 la pèrdua d’ocupació ha afectat tots els grups, excepte el de persones amb estudis superiors. El 2016, l’ocupació ha augmentat en tots els grups, excepte en el de persones amb secundària de primera etapa.
Segons el nivell formatiu de la població ocupada, es constata que el 5% de les ocu- pacions corresponen a població sense qualificació, mentre que el 34% corresponen a persones amb qualificació mitjana i el 61% a les persones més qualificades. No obstant això, cal advertir que aquests percentatges no es traslladen de manera au- tomàtica als nivells de qualificació de les ocupacions i categories professionals, la qual cosa indica que, o bé hi ha una sobrequalificació de la població ocupada, o bé que una part de les persones han estat contractades en categories inferiors a les dels seus llocs de treball.
PROPOSTA. Aquesta evolució demostra que la formació és un element fonamental per aconseguir una ocupació.
Afiliació a la Seguretat Social
El 2016, a Barcelona, sumant el règim general i el d’autònoms, l’afiliació a la Segu- retat Social ha superat el milió de persones. En aquest indicador podem distingir dues fases: la primera, de desembre de 2007 a desembre de 2012, en la qual els descensos es van produir de manera ininterrompuda, i la segona, de 2013 a 2016, en què els increments han estat constants.
En el conjunt del període, el saldo del règim general que agrupa les persones que treballen per compte d’altri dona un balanç negatiu amb una pèrdua de més de 37.000 persones afiliades. L’afiliació als règims especials, els menys significatius pel que fa al pes sobre el total de l’afiliació, és l’única que augmenta.
El 2016, l’afiliació ha disminuït en els règims especials i ha augmentat en el règim general i el d’autònoms. Per avaluar aquestes variacions s’ha de tenir en compte que el 90% de l’afiliació estava enquadrada en el règim general i que, per sectors, el de serveis agrupava gairebé el 90% dels afiliats.
Els centres de cotització han augmentat un 2,3%, la qual cosa confirma la tendència dels últims anys. Els de més de 1.000 persones es mantenen estables durant el perío- de de crisi i són els únics en què l’afiliació augmenta. Aquests últims, a més, concen- tren al 23,2% de l’afiliació de la ciutat. Es pot afirmar que els centres més grans han resistit millor la crisi. La majoria dels grans centres de cotització són industrials i, en una proporció més reduïda, de serveis.
Cal posar en relleu que al voltant del 86% dels centres de contractació de Barcelona són de menys de 10 treballadors.
PROPOSTA. Advertir que ens trobem davant un teixit en el qual les microempreses i les petites empreses són aclaparadorament majoritàries i que cal facilitar la concen- tració i l’agrupació empresarial per afavorir-ne la competitivitat.
Contractació
La contractació registrada ha augmentat l’any 2016 i confirma així la tendència dels últims cinc anys. Més del 86% dels contractes formalitzats eren temporals. En el pe- ríode 2008-2016, la contractació temporal va augmentar, mentre que la indefinida va baixar, la qual cosa implica un augment del grau de temporalitat.
Pel que fa a la contractació temporal, gairebé el 60% dels contractes han tingut una durada inferior a sis mesos i, d’aquests, tres de cada quatre són de menys d’un mes. Atès que, segons l’EPA, el 2016, a Barcelona la població assalariada temporal era de 108.200 persones i que en aquest mateix període es van signar 890.985 contractes, la mitjana anual dels contractes temporals per persona seria de 8,2.
Per nacionalitat, després d’un període inicial de descensos constants, els contractes formalitzats per persones estrangeres van augmentar per tercer any consecutiu. No obstant això, l’evolució des de 2007 indica que la població estrangera ha estat més afectada per la crisi que l’espanyola atès que el seu pes ha passat del 28,7% el 2007 al 20,7% el 2016.
Per edat, la contractació augmenta en tots els grups, sobretot en el dels menors de 20 anys i en el dels majors de 44. En tots els grups, el 2016, la contractació indefinida ha augmentat més que la temporal. Malgrat això, durant la crisi, en tots els grups s’ha registrat un augment de la temporalitat, excepte en les persones majors de 44 anys. El descens de la contractació indefinida s’intensifica a mesura que disminueix l’edat.
Per sectors, el de serveis concentra més del 94% de la contractació registrada i és l’únic que supera el nivell de contractació previ a la crisi. El que experimenta la reduc- ció més important en la contractació, tant temporal com indefinida, és la construcció.
Les activitats d’hoteleria i restauració tornen a ser les que tenen més pes en la con- tractació de la ciutat ja que representen una cinquena part del total dels contractes.
El comerç és l’activitat en què la contractació indefinida és més rellevant atès que representa gairebé el 20% dels contractes indefinits.
Per nivell d’estudis, en tots els grups s’incrementa la contractació. Cal destacar que més del 50% de les persones contractades havien cursat secundària general (batxille- rat). En el període de crisi, el grup en què més creix és el d’educació superior.
PROPOSTA. Ens trobem davant una aparent paradoxa en l’evolució de la contractació segons sexe. El 2016 es recupera el nivell de contractació previ a la crisi, però els homes, amb un augment del 17,7%, dupliquen el 8,6% de les dones.
D’una banda, les dones han resistit millor la destrucció d’ocupació durant la crisi i, fins i tot, han augmentat el seu nivell de contractació i, de l’altra, observem que a me- sura que avança la recuperació econòmica els homes tornen a ser els més beneficiats pel creixement de l’ocupació.
La taxa de temporalitat i el volum de contractes de molt curta durada són dos dels reptes més significatius que s’haurien d’analitzar en profunditat per establir-ne les causes, quines repercussions tenen i la manera de corregir-les.
Entre les activitats que considerem més vinculades a l’estacionalitat es troben les vinculades al turisme, a esdeveniments relacionats amb congressos i fires, així com les del comerç en determinats mesos de l’any. Entre les repercussions que més afec- ten les persones individualment destaquen les dificultats d’emancipació del jovent, l’increment del risc de pobresa i el desenvolupament de carreres professionals. Tot això comporta un increment dels desequilibris socials i territorials als quals cal fer front per evitar una dualització que pot posar en perill la cohesió social.