• No se han encontrado resultados

Població ocupada

In document El treball a Barcelona 2015 (página 135-142)

Les fonts estadístiques, utilitzades per analitzar i comparar l’evolució de l’ocupació són: EPA, afiliació a la Seguretat Social i contractació registrada. Com a conseqüèn- cia de la metodologia utilitzada per cada una d’elles les xifres presenten diferències significatives.

Població ocupada

Segons l’EPA, entre el segon trimestre de 2008, període on Barcelona va arribar a la seva màxima ocupació, i el quart de 2015, la ciutat ha perdut 119 mil llocs de treball. Aquesta xifra seria més gran si al 2015 no se n’haguessin creats 17.500.

L’any 2015 és el primer exercici des de 2008 on l’evolució dels indicadors que ofereix l’EPA és positiva: augmenta la població ocupada, en baixa l’aturada i, entre el primer i quart trimestre es produeix un increment de la població activa.

La creació d’ocupació es va centrar fonamentalment en el sector privat i tímidament en el col·lectiu empresarial i d’altres, mentre baixava l’ocupació en el sector públic. Cal impulsar la creació i atracció d’empreses innovadores per aprofitar el nivell formatiu de la població activa de Barcelona, i alhora donar resposta a les expectatives professio-

nals de les persones que la composen. En aquesta línia es fonamental reforçar el desen- volupament de l’R+D i de les activitats en en què Barcelona és un referent internacional, i al mateix temps obrir portes per a la formació i creixement de noves activitats. Tot això sense descuidar-nos dels sectors industrials tradicionals i madurs que conti- nuen sent fonamentals per mantenir el teixit productiu de la ciutat.

L’increment de la població ocupada va afectar amb més intensitat la població mascu- lina, que torna a ser més nombrosa que la femenina, el jovent i la major de 55 anys. Quant a la nacionalitat de les persones que treballen, la major pujada de l’ocupació en termes absoluts i percentuals va correspondre a les que tenien nacionalitat espanyola. L’augment de l’ocupació al 2015 repercuteix en tots els sectors, encara que algunes branques d’activitat perden ocupació -Comerç, reparacions i hostaleria; transports i emmagatzematge; informació i comunicacions; i administració pública, educació i sa- nitat-. Aquestes activitats passen de representar el 55% de las població ocupada mitja al 2014 a una mica més del 52% al 2015.

En termes absoluts, transports i emmagatzematge lideren la pèrdua de llocs de treball (5.400) i en segona posició trobem administració pública, educació i sanitat (5.000). Respecte a la durada de la contractació cal assenyalar que el 83,1% té contractes in- definits, tanmateix, aquesta modalitat ha perdut quasi un 12% des de l’inici de la crisi. Els homes també lideren l’ocupació a jornada complerta, mentre que en les dones es veu com augmenten les que tenen feina a temps parcial.

Considerem que cal iniciar, amb el agents econòmics i socials, un procés de diàleg i consens sobre les polítiques actives necessàries per consolidar i reforçar aquest canvi de tendència amb l’objectiu d’aconseguir incrementar l’ocupació de qualitat. És ne- cessari avançar en la correcció dels actuals desequilibris que presenta el mercat de treball com ara són intensa dualitat del mercat laboral entre contractes fixes i tempo- rals, les desigualtats contractuals i salarials entre homes i dones i entre generacions. Juntament amb les polítiques adreçades a mantenir els sectors tradicionals com l’industrial, s’han d’impulsar les polítiques intensives en coneixement per tal de donar resposta als reptes de futur i alhora a les expectatives i potencialitats d’una població amb elevats nivells formatius. Entre 2008 i 2015, la població estrangera quasi va tripli- car el percentatge de pèrdua d’ocupació de la població espanyola.

Afiliació a la Seguretat Social

Confirmant les dades de l’EPA, al desembre de 2015, per primera vegada als darrers 5 anys, la Seguretat Social a Barcelona superava el milió d’afiliacions.

La majoria dels centres de cotització es troben entre els que tenen de 101 a 1.000 persones treballant, seguits pels de 11 a 100. Tots dos grups apleguen el 60% dels centres de cotització que operen a la ciutat.

Contractació

El tercer indicador que ens aproxima al coneixement de l’ocupació de Barcelona és la contractació registrada que al 2015 presenta un increment superior al 8% respecte a l’any anterior.

Al 2015 es van formalitzar més de 927.000 contractes dels quals més del 86% van ser temporals, la majoria van ser registrats per persones de 30 a 44 anys.

Constatem que les dones són les més afectades per la contractació temporal, ja que representen el 53% del total de contractes laborals. Al darrer any, dels més de 804.000 contractes temporals registrats, el 47% van ser per a la població masculina i el 53% per a la femenina. Aquesta distribució no suposa cap novetat, és un comportament sostingut al llarg del anys que només va ser interromput al bienni 2012-2013 per un canvi legislatiu sobre les persones empleades a les llars.

Un altre aspecte a destacar en els contractes temporals és la preponderància dels de molt curta durada -inferior a un mes- ja que suposen gairebé el 46% dels formalitzats. Si a aquests, hi afegim els d’1 a 6 mesos el percentatge s’eleva al 65%. Tampoc, en aquest cas és una situació nova, atès que des de 2007 les dues modalitats han estat per sobre del 61% del total de contractes temporals registrats.

L’elevat percentatge de contractes temporals sobre el total es reflecteix en el grau de temporalitat de la contractació registrada: 86,7%. Per damunt de la mitjana destaquen les activitats sanitàries i de serveis socials -97%-; en segona posició trobem les acti- vitats culturals, artístiques i d’oci on van superar el 93%.

Del primer grup d’activitats hem d’esmentar que és una situació explicitada en repe- tides ocasions per associacions professionals de l’àmbit de la sanitat per les seves repercussions en la minva de la qualitat assistencial i de les condicions de vida dels professionals; en el segon grup es pot trobar alguna justificació per la naturalesa de les activitats desenvolupades.

És necessari impulsar polítiques i accions orientades a reduir aquests desequilibris per reduir les elevades taxes de temporalitat i millorar les condicions laborals dels col·lectius més desafavorits –dones i jovent-. Tot i que l’administració local no té competències legislatives en aquest terreny pot intervenir-hi indirectament mitjançant l’aplicació de clàusules socials en el plecs de contractació pública, vigilant que no suposin situacions d’alteració de la competència. Creiem que aquesta és una via que s’ha d’explorar i portar a terme.

Pel que fa a la contractació per nacionalitat trobem que si bé durant el darrer bien- ni han augmentat els contractes registrats per persones estrangeres, aquests han baixat gairebé un 30% des de 2007, mentre que la contractació de persones amb nacionalitat espanyola augmentava gairebé un 14%.

De l’evolució de la contractació per edat hem de destacar diversos fets. Malgrat que el 2015 augmenta en tots els grups d’edat, en el període 2007-2015 es produeix una caiguda generalitzada en la contractació juvenil i un increment entre la més gran de 30 anys. En tots el grups d’edat, excepte el de major de 45 anys, baixa la contractació indefinida.

El 2007 la població menor de 30 anys suposava gairebé el 52% dels llocs de treball i la més gran de 45 anys gairebé el 13%; al 2015 el jovent representava el 42% i les persones majors de 45 pujaven quasi el 17%.

Aquesta dinàmica ha suposat un cert envelliment de les persones que treballen, i alhora, ha contribuït a estendre una percepció de manca d’expectatives que es re- flecteix en l’augment de les persones desanimades que han deixat de cercar feina. Si desagreguem la contractació per nivell de estudis es constata que els majors per- centatges de contractes indefinits els trobem entre les persones amb majors i menors nivells de formació. No obstant aquestes dades s‘han de matisar fent esment al pes de cadascun d’aquest grups sobre la població activa de Barcelona, ja que mentre la població que com a màxim havia assolit primària eren 32.300 persones, la que havia cursat estudis superiors superava les 406.000.

En relació a la contractació temporal cal assenyalar que el major grau de temporalitat afecta les persones amb formació professional seguides per les que havien cursat la secundària general. En tercera posició es situen les del grup de tècniques professio- nals superiors.

Atur

Les estadístiques sobre població aturada són: EPA i registre de persones desocupades del Servei d’Ocupació de Catalunya. La primera és una enquesta trimestral i la segona el registre de les persones que s’inscriuen en el servei públic d’ocupació.

Enquesta de població activa

Al 2015, Barcelona va tenir una mitja de la població aturada de 108.800 persones. Respecte al 2014 experimenta un descens de 27.600 que s’han de distribuir entre un increment de 8.400 a la població ocupada i una disminució de 19.200 a la població activa. Així doncs, ens trobem davant una reducció de l’atur vinculada a una lleugera creació d’ocupació, i a una forta caiguda de la població activa.

L’increment constant de les dones al món del treball ha fet canviar la composició de les poblacions activa, ocupada i parada. Al 2008, la població activa femenina repre- sentava una mica més del 46%; al 2015, era el 50,1%. Aquesta evolució repercuteix en la composició de la població aturada: al 2008 els homes aturats conformaven el grup majoritari, i al 2015 eren les dones les que lideraven la desocupació.

La distribució de la població aturada per edat també experimenta canvis significatius quant a la seva composició i pel que fa al pes de la joventut i de les persones majors de 55 anys. Al 2008, les menors de 25 anys representaven el 21% i les majors de 55 anys el 9%, al 2015, n’eren el 12 i el 19%, respectivament.

Un altre element a tenir en compte és el temps d’estada a l’atur. Al 2008, les persones que portaven menys d’un any sense treball eren el 78%, al 2015 baixaven al 43%; els aturats de llarga durada van passar del 22% al 2008 al 57% al 2015. L’increment més gran es produeix en el subgrup de població aturada de molt llarga durada -més de dos anys sense treballar- que en termes percentuals es multiplica per quatre, i en valors absoluts passa de menys de 7 mil persones a més de 44 mil.

Ens trobem davant d’una situació que està generant situacions de pobresa extrema i un augment de la població amb risc de pobresa i d’exclusió, i, per tant, d’un risc de fractura social que cal evitar i davant del qual les polítiques públiques han d’actuar en un doble sentit: les adreçades a pal·liar els seus efectes i les que afavoreixen la creació d’ocupació. Un cop més, hem de reivindicar el diàleg i el consens entre l’administració pública i el agents econòmics i socials per dissenyar i planificar les accions més adients.

Atur registrat. Desembre 2015

Al 2015, l’atur registrat, és a dir, les persones inscrites com demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació de Catalunya van experimentar un descens proper al 10% respec- te al mateix mes de 2014. Del descens d’una mica més de 9.600 persones, la majoria van ser homes. Es repeteix la tendència observada a la població aturada segons l’EPA: al 2008 la població masculina era la majoritària i al 2015 és la femenina.

L’evolució segons edat també manté els patrons descrits a l’apartat anterior, encara que amb percentatges diferents.

Si ens fixem en el nivell de formació constatem que l’atur baixa en tots els grups. En valors absoluts, el grup que ha cursat secundària general, el més nombrós de tots, amb poc més de 5.500 persones, lidera aquest descens, seguit pel de major nivell formatiu –tècnics professionals superiors i universitaris- amb una reducció superior a 2.300 persones. En el grup de FP i en el de població que, com a màxim ha obtingut primària, la reducció és inferior al millar.

La tendència de la població aturada registrada per temps de permanència en aquesta situació manté els patrons descrits per l’EPA, on el grup de persones aturades de llarga durada és el que més augmenta. Hi arriba a representar el 43% de les persones desenfeinades de la ciutat.

Al 2015, l’atur va baixar en totes les activitats econòmiques excepte en la de serveis domèstics i organismes extraterritorials.

Atur per districtes i barris

La disminució de l’atur per districtes no va ser homogènia, com tampoc ho varen ser els diferents percentatges de desocupació i el seu pes sobre la població en edat de treballar. Cinc districtes - Eixample, Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Marti i Ciutat Vella- con- centren més del 63% de les persones que cerquen treball; si a aquests afegim Horta- Guinardó i Sant Andreu, el percentatge es situa per sobre del 84%. El nucli constituït pels districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Les Corts agrupa al 15,1% de les persones aturades.

La composició i la incidència de la població aturada tampoc són homogènies. Hem re- lacionat la població aturada de cada districte amb la seva població en edat de treballar. Així, trobem que a la ciutat el percentatge mitjà de persones sense treball sobre la pobla- ció de 16 a 64 anys és del 8,5%, en el districte de Sarrià del 4,7% i en el de Nou Barris del 12%.

Una altra característica a destacar és la incidència de l’atur femení i la seva distribució territorial. En nou districtes es situa entre el 50,4% i el 55,5% i només a Ciutat Vella és inferior al masculí. Aquestes especificitats cal emmarcar-les en les característiques sociodemogràfiques de cadascun dels territoris. Ciutat Vella concentra la majoria de la població immigrant estrangera i, al mateix temps, el major percentatge d’atur de perso- nes estrangeres.

També s’ha d’assenyalar que els tres districtes amb els menors percentatges de població aturada sobre el total -Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia- són els que, per una altra banda, presenten els majors percentatges d’atur femení i, alhora, coincideixen amb els que el percentatge de població desocupada estrangera és menor.

L’heterogeneïtat, diferents característiques i perfils de la població aturada necessiten ser abordades mitjançant accions dissenyades per cadascun del col·lectius.

Si l’anàlisi es fa a nivell de barris, es mantenen les tendències generals. Dels deu barris amb un pes més gran de l’atur registrat sobre la població en edat de treballar, set per- tanyen a Nous Barris, mentre que els sis barris de Sarrià-Sant Gervasi es situen entre els deu amb menys aturats i per sota de la mitja de la ciutat.

És evident que existeix una correspondència entre nivell d’atur i de formació ja que els barris amb més percentatge de població amb estudis superiors són els que presenten índexs més baixos d’atur i, paral·lelament, els que concentren els percentatges més alts de població amb escassa formació són els que tenen majors índexs d’atur.

Atur i R.F.D.

En aquest apartat hem de ressaltar que la crisi i l’evolució de l’atur descrita han reper- cutit en la distribució de la renda familiar disponible. Des de 2008 han augmentat les diferències entre barris, ja que si a l’inici de la crisi el barri amb més renda multiplicava

per 4,3 la del que en tenia menys, al 2014 ho feia per 7,3. Aquest augment de les diferències també es produeix respecte a la mitjana de la ciutat.

Entre 2008 i 2014 els de més poder adquisitiu, la incrementen i els de rendes més baixes perden quasi 16 punts percentuals respecte a la mitjana. Al mateix temps aug- menta el nombre de barris que només arriben al 60% de la RFD de la ciutat. Aquest indicador és rellevant en el moment de determinar el risc de pobresa d’un territori. Més enllà de l’actual situació d’eixamplament de les diferències entre la població dels barris amb les famílies més benestants i les d’aquells que tenen menys recursos, fóra bo tenir present que les condicions socioeconòmiques són un factor determinant per a la igualtat d’oportunitats, alhora que determina bona part de les expectatives de futur. Fer front a la creixent desigualtat i als desequilibris territorials és fonamental per aconseguir una ciutat cohesionada i atractiva per a l’activitat econòmica i la creació d’ocupació.

Ens trobem davant d’una situació d’increment de la pobresa que afecta especialment determinats territoris i col·lectius. En aquest apartat s’ha de fer una reflexió respecte a les causes que originen les diferències salarials entre homes i dones i la major afectació de la temporalitat i del treball a temps parcial en la població ocupada fe- menina, uns factors que estan provocant que el risc de pobresa sigui un fenomen que cada vegada afecta amb més intensitat a les dones. També hem de fer esment de les implicacions de futur d’aquesta situació: menors salaris i menys temps de treball es traduiran en pensions de menor quantia.

Finalment, instem l’Ajuntament de Barcelona a complementar i creuar les seves dades estadístiques sobre pobresa i condicions de vida amb les elaborades per altres orga- nismes com són ara la Creu Roja, Càritas, Taula del Tercer Sector i Banc d’Aliments.

Demandes d’ocupació

Les persones inscrites com a demandants d’ocupació apleguen les aturades i les que treballen i volen canviar de feina. La majoria eren dones, el 28% majors de 55 anys, la població jove només representa el 5,5% i la resta són persones adultes de 25 a 54 anys.

Del total de demandes registrades, 21.341 eren de persones no aturades amb poca diferència entre homes i dones. En els nivells formatius inferiors, fins secundària ge- neral, els homes són majoritaris; entre les persones amb formació superior i FP les dones superen els homes i en el grup de tècnics professionals superiors, la població masculina supera la femenina.

Per grups d’ocupació s’ha d’assenyalar que les dones són majoria en els de tècnica i ciència, tasques administratives, serveis i treballs sense qualificació; els homes en

els de direcció i gerència, professionals de recolzament, agricultura i pesca, treballs qualificats i operadors de maquinària.

Aquestes dades refermen, un cop més, la necessitat de garantir l’accés de les dones a l’activitat econòmica, alhora que contribueixen a desfer uns quants vells tòpics sexis- tes sobre el tipus de feines, no només per la seva formació i qualificació sinó pel tipus d’ocupacions demandades, entre les quals hem de destacar les de tècnica i ciència.

In document El treball a Barcelona 2015 (página 135-142)

Documento similar