Pràctiques identitàries Una tipologia analítica

In document La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II) (página 141-145)

Annex 3: Definició i descripció de variables construïdes

5.6. Internet en l’univers de les pràctiques comunicatives

5.7.2. Pràctiques identitàries Una tipologia analítica

Per a poder fer aquesta anàlisi hem construït variables que hem agrupat en quatre grups:

a) un conjunt de variables d’identificació (sentiment d’identificació principal, identificació històrica i identificació territorial)

b) una variable clàssica que ens permet moltes anàlisis comparatives tant a escala nacional com internacional, que mesura el sentiment de pertinença

c)un conjunt de variables de pràctiques lingüístiques d)una variable de pràctica identitària catalana

a) Sentiments d’identificació

Els sentiments d’identificació són sentiments d’autodefinició, és el que la gent se sent i en part és el que la cohesiona com a col· lectiu. Una vegada analitzats els sentiments d’identificació veurem com aquests es tradueixen en pràctiques concretes.

Hem mesurat tres tipus de sentiments d’identificació per a intentar observar si la identitat catalana s’acosta més a una llista de característiques d’identificació o si en canvi aquestes característiques no tenen el pes que ens pensem.

Sentiment d’identificació principal

En aquesta variable, per a fer aflorar un sentiment d’identificació fort, hem ofert una llista de dotze aspectes que formen part de la vida de les persones i que van des de la feina a la família, la religió, la llengua, el país, un mateix, la natura, el gènere, el grup d’edat, la humanitat en el seu conjunt o la cultura, amb la possibilitat d’escollir-ne només un.

Segurament, tal com veurem després en la identificació territorial, si haguéssim permès identificacions múltiples, els resultats haurien estat diferents, però la fragmentació no ens hauria permès establir la veritable identificació principal.

Sentiment d’identificació històrica

La història, juntament amb la llengua i el territori, és un dels elements clàssics de construcció de la identitat. Fins a quin punt és important per a la societat catalana d’avui? Quin és el seu grau d’identificació amb la història, i amb quina història? Per a respondre a aquestes preguntes hem utilitzat una variable on no s’expressa cap sentiment d’identificació, la identificació és amb la història de Catalunya, d’Espanya, mundial, religiosa o personal.

Sentiment d’identificació territorial

Aquesta variable, composta de valors com ara el poble o ciutat de naixement, el poble o ciutat de residència, Catalunya, Espanya, Europa, món o cap sentiment d’identificació territorial, és una altra variable d’identificació clàssica, on no vam permetre una identificació múltiple per a identificar clarament quin és el punt de referència principal. Fins i tot, per a simplificar la variable, en un primer moment vam pensar de sumar lloc de residència actual i Catalunya considerant que estàvem parlant del mateix i que en el qüestionari ho havíem volgut detallar massa. Però, finalment, i tenint en compte el volum de les respostes, hem pensat que si era possible escollir Catalunya, s’ha optat per subratllar el lloc de residència o viceversa, les respostes eren indicadors clars d’una identitat d’identificació local o nacional massa clars per a obviar-los.

Per a mesurar el sentiment de pertinença, hem optat per una variable consolidada com a punt de referència dels estudis que mesuren i segueixen l’evolució de la identitat nacional. El darrer gran estudi internacional sobre la identitat nacional és de l’any 1995 i va ser fet per l’International Social Survey Programme (ISSP), un programa anual de col· laboració transnacional que aplega instituts d’estudis sociològics de trenta-vuit estats. El membre de l’Estat Espanyol és el CIS. El darrer ISSP Survey és sobre l’orgull nacional (National Pride).13

Aquesta variable té sis categories diferenciades, que en el cas de Catalunya són:

a) sentiment de pertinença només català b) més català que espanyol

c) tant català com espanyol a) més espanyol que català b) només espanyol

c) ni espanyol ni català

Per a simplificar l’anàlisi multivariable hem reduït les sis categories a quatre:

a) català

b) tant català com espanyol c) espanyol

d) ni català ni espanyol

A Catalunya hi ha estudis que mesuren aquest sentiment de pertinença des de finals dels anys vuitanta i que en una fase més avançada de la recerca seran molt útils per a establir comparacions i seguir l’evolució.

c) Pràctiques lingüístiques com a indicadors d’identitat

Dins aquest capítol sobre la construcció de la identitat, hem utilitzat variables de pràctiques lingüístiques sobre l’ús i sobre el coneixement de la llengua, que ens ajudaran a entendre fins a quin punt la identitat a Catalunya es fonamenta en la llengua i possibles contradiccions entre el paper central que té com a constructora de la identitat i el seu ús real.

13

Pràctica lingüística catalana, construïda a partir dels qui consideren el català llengua pròpia, i el parlen a casa i amb els amics.

Pràctica lingüística castellana, construïda a partir dels qui consideren el castellà llengua pròpia, i el parlen a casa i amb els amics.

Índex de monolingüisme / bilingüisme, atorga uns valors a les diferents combinacions d’ús del català, el castellà o d’ambdues llengües a casa i amb els amics, que ens indiquen una pràctica monolingüe catalana, bilingüe i castellana clara i un bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme català i un bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme castellà.

d) Variable de pràctica identitària catalana

La nostra hipòtesi de sortida és, com hem dit en la introducció del capítol, que la identitat no és una llista de característiques que un qüestionari pot determinar amb variables dicotòmiques, sinó una xarxa d’interaccions que, excepte en les identitats on l’element de resistència és el projecte, la majoria de vegades és inconscient. La identitat no s’adquireix, en general, de manera reflexiva i conscient, llevat d’excepcions com les dels colons americans que van deixar Europa per a anar a fundar un nou món amb uns valors diferenciats i enfrontats als del món que deixaven enrere. Per aquest motiu, parlem de pràctiques, que es tradueixen en una manera de viure i de comportar-se, tant d’una manera individual com col· lectiva, que intuíem que anava més enllà del coneixement de la llengua, i que fins i tot aquesta, essent important, no era determinant.

Ens hem centrat en l’anàlisi de la identitat catalana, perquè una vegada analitzades altres pràctiques, identificacions i sentiments de pertinença que ens donen diferents perfils que utilitzarem en anàlisis posteriors, hem considerat que l’anàlisi de la construcció i la transformació de la identitat a Catalunya i la seva relació amb l’ús d’Internet era una part central de la nostra recerca.

Hem construït aquesta variable de pràctica identitària amb la variable de pràctiques lingüístiques i la de pràctiques comunicatives que fa referència a la televisió.14 Volíem anar més enllà de la llengua i de

14 Aquesta variable de pràctica d’identitat catalana és una variable dicotòmica que en una primera fase vam construir a partir de pràctiques

lingüístiques, ètnico-culturals, i pràctiques comunicatives. És a dir, qualsevol pràctica on la voluntat juga un paper important. Per exemple, no vam preveure la pràctica lingüística en el lloc de treball, perquè vam considerar que en molts casos era aliena a la voluntat. Tampoc no hem considerat només la pràctica lingüística, perquè en molts casos, encreuant-la amb el sentiment de pertinença, hem vist que, malgrat ser una pràctica catalana, no era una pràctica identitària. Amb aquesta construcció cercàvem una variable de pràctica identitària catalana molt forta i molt clara. El problema es va plantejar quan dels 3.005 enquestats només 43 complien totes les condicions. Una vegada analitzades les freqüències vam veure que les pràctiques comunicatives, concretament la condició de ser lectors de diaris en català, eren un element distorsionador del resultat, i vam decidir no considerar-los per a aquesta construcció. Això no ens va ajudar gaire, ja que el grup que ens va quedar era de 86 persones. Vam desestimar també el fet de considerar la pregunta indirecta sobre la selecció catalana i ens va quedar un grup de 398 persones.

fet l’hem hagut d’utilitzar com a element important, però no tant per a avaluar-ne el coneixement com l’ús en entorns i en pràctiques on la voluntat és determinant, on el factor clau no és un sentiment subjectiu o una identificació teòrica, sinó una pràctica clara, una opció determinada. No estem, doncs, analitzant les pràctiques lingüístiques, sinó els contextos de la voluntat.

El grup de gent que respon a la pràctica identitària catalana és de 713 persones, el 23,7% de la població.

Per a trobar respostes a les preguntes que ens hem formulat sobre la construcció de la identitat i sobre quin és el paper d’Internet en aquesta construcció, hem encreuat aquestes variables amb una sèrie de variables d’estructura social, d’autonomia personal, de sociabilitat i d’usos d’Internet.

5.7.3. La construcció de la identitat. Anàlisi dels factors que afavoreixen cada pràctica

In document La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II) (página 141-145)