• No se han encontrado resultados

Entrevista 10 ·Pg 1 pregunta 1” Vaig

5.1 Pregunta de recerca i objectius

La meva pregunta de recerca es divideix en dues. La primera és: Com són les relacions socials dels nens i nenes amb Síndrome de Down? La segona pregunta és: hi ha una inclusió real en els espais de lleure a Catalunya? En relació a la meva pregunta de recerca de: Com són les relacions socials dels nens i nenes amb Síndrome de Down? La resposta l‟he obtingut tant per part del marc teòric i els autors com per part de les persones entrevistades. La resposta obtinguda és que són persones que com a característica tenen habilitats socials i tenen la capacitat de crear vincles amb la resta de persones del context on es troben, sempre tenint en compte que el seu desenvolupament és més lent que el dels nens i nenes que no tenen Síndrome de Down i a vegades aquest aprenentatge pot quedar incomplet. És important tenir en compte que són infants que tenen molta capacitat d‟aprenentatge i no només en l‟edat de la infantesa sinó també en l‟edat adulta.

En relació a la meva segona pregunta de recerca de si: Hi ha inclusió real en els espais de lleure a Catalunya? La meva resposta ha estat obtinguda més per la part pràctica, en la que les famílies i professionals m‟han respòs que si que hi ha inclusió però fins a un cert punt, ja que a una certa edat els i les nens amb Síndrome de Down tenen més dificultats perquè aquesta inclusió esdevingui real i abandonen el lleure. Els propis joves han expressat que a una certa edat deixen el cau o el compaginen amb altre lleure només per persones amb discapacitats. Aquest fet em porta a pensar que les persones amb Síndrome de Down tenen dificultats per tenir una inclusió real en els espais de lleure en, encara que quan són petits aquests i aquestes no tenen tantes dificultats, i això es pot entendre perquè potser al

70 creixent aquesta és més visible. La conclusió que es pot treure d‟aquesta resposta és que la societat encara no ha avançat prou com per crear espais on hi hagi una inclusió real amb una temporalitat indefinida.

En relació als objectius plantejats a l‟inici de la meva investigació han estat cinc. El primer objectiu plantejat que era conèixer la discapacitat del Síndrome de Down i les seves característiques, considero que ha estat assolit ja que a través del marc teòric i de les experiències pròpies de les persones entrevistades he pogut veure que és una discapacitat cognitiva que pot anar associada a malalties cardiovasculars, que realitzen els mateixos aprenentatges que la resta dels infants però a un ritme més lent i que tenen habilitats socials que els permeten crear vincles. D‟altra banda he pogut conèixer i tenir contacte amb persones amb Síndrome de Down i a través de compartir aquests espais he pogut veure les característiques que afirmaven els i les autores.

Respecte el segon objectiu de meva investigació, conèixer com interactuen els nens i nenes amb síndrome de Down i com construeixen les relacions en els espais de lleure. S‟ha complert ja que a través del recull d‟experiències i dels autors del marc teòric he pogut observar que en tots els contextos construeixen vincles ja sigui amb persones adultes com amb el grup d‟iguals, (tinguin discapacitat o no). He pogut veure també que són diferents els vincles que tenen les persones amb les persones amb Síndrome de Down que amb les que no en tenen. Un altre aspecte important que he pogut recollir és que depèn molt del context família ren el que viu l‟infant i les habilitats socials que ha desenvolupat dins el nucli familiar , la manera com construirà els vincles amb la resta de persones , en aquest cas en els espais de lleure En aquest objectiu m‟ha faltat poder realitzar una observació de com es creen en infants aquests vincles amb el grup d‟iguals i amb els professionals de referència. Considero que hagués estat un punt molt important.

Pel que fa al tercer objectiu, conèixer com viuen les famílies l‟educació dels fills i filles amb Síndrome de Down, si consideren que els seus fills tenen igualtat d‟oportunitats en els espais de lleure. Considero que està

71 apostaven per les escoles ordinàries i algunes amb el suport de les compartides però creien que era important que els seus fills i filles estiguessin en espais ordinaris amb persones que no tinguessin discapacitat però si altres diferències. En relació als espais de lleure les famílies consideren que les experiències són bones encara que algunes famílies consideren que aquesta inclusió no és del tot real. Pel que fa a la inclusió i la igualtat d‟oportunitats de les persones amb Síndrome de Down, consideren que no hi ha una inclusió real en cap àmbit i que realment no hi ha una igualtat d‟oportunitats, o posen l‟exemple dels llocs de treball. Amb això podem concloure que si que hi ha moltes vegades aquesta voluntat per part de famílies i professionals però que realment a nivell social les persones amb discapacitat estan a la línia d‟exclusió social.

El quart objectiu de la meva recerca, conèixer en quins espais de lleure participen els infants, ha estat assolit a mitges. Per una banda si que tant joves, famílies com professionals han parlat d‟aquests espais de lleure i han fet descripcions de les activitats que hi realitzen, com per exemple decorar els locals, campaments, setmana de cigró etc. Però no he pogut observar aquests espais en primera persona i tampoc he pogut veure el funcionament d‟aquestes entitats com per exemple en la realització d‟activitats.

L‟últim objectiu que plantejava a la meva recerca ha estat el de conèixer des de la mirada dels professionals de l‟educació com es treballa amb el fet que hi hagi diversitat de nenes i nens. Considero que aquest punt ha estat mol assolit ja que els professionals han esmentat que veien el fet de tenir diversitat en els nens i nenes de la seva entitat de lleure com una oportunitat d‟aprenentatge tant per part de les persones amb Síndrome de Down com per part de la resta de persones que no tenen aquesta discapacitat. Han expressat que la manera amb la que treballen és amb els valors de l‟escoltisme, i amb aquesta convivència i a partir d‟anar creant experiències i es va aprenent. Podem concloure que hi ha una disposició per part de les entitats de lleure a rebre nens i nenes amb Síndrome de Down però en canvi en molts pocs espais de lleure ordinaris aquests i

72 dit alguns professionals és la manca d‟apropament entre famílies i entitats de lleure ordinàries.

Documento similar