Procediment d’anàlisi

Degut a la varietat de teories, mètodes o tradicions que podem establir dins l’anàlisi narrativa, no és possible reivindicar una teoria o mètode analític únic/a, esdevenint extraordinàriament variats els recursos tècnics que mobilitza aquesta anàlisi. Com hem vist els nivells d’anàlisi d’una narració esdevenen molt complexes, i van des de l’anàlisi semàntica, passant per diferents nivells de posicionament, fins a l’anàlisi conversacional.

En el present projecte es realitza una anàlisi des d’un enfocament metodològic

qualitatiu. Utilitzem el mètode narratiu per analitzar com els/les malalts/es de

càncer i els seus familiars viuen l’experiència de malaltia. En línies generals diríem que, mitjançant l’anàlisi narrativa, identifiquem segments de text que prenen forma de narrativa, i examinen els caràcters estructurals, lingüístics, temàtics i relacionals per analitzar com les persones sostenen interpretacions particulars de l’experiència de la vida i malaltia.

D’una part, per l’anàlisi d’aquestes narratives de malaltia fem ús de les aportacions de Riessman (1993, 2002a, 2002b, 2004b), atenent tant als elements

temàtics (Riessman, 2004a) com als caràcters estructurals i lingüístics (Reisman,

1990, Edvardsson et al., 2003). Donat que l’anàlisi temàtica pròpiament no treballa el context d’articulació (en el discurs cultural o institucional), i el risc que suposaria caure en un apropament objectivista a les qüestions d’estudi (Riessman, 2004), també es realitza una anàlisi estructural narrativa. Aquest canvia l’èmfasi cap a la manera en què la història és narrada, anant més enllà del contingut referencial.

D’altra part, un segon bloc d’elements analítics són utilitzats: com hem vist en el capítol dos, l’anàlisi descrita es complementarà amb les aportacions d’estructures narratives socials proposades per Gergen (1996) i amb els treballs de narrativa de malaltia, cos i self de Frank (1995).

Les diferents aproximacions analítiques, les quals no són excloents e inclús tenen alguns límits difusos, han estat satisfactòriament utilitzades en importants estudis en el camp de la salut i malaltia (per ex. Weingarten, 2001; Sparkers, 2004…). És important assenyalar que realitzem les diferents aproximacions contextualment i prenent per referència els factors històrics, culturals e institucionals. És a dir, com es construeix i canvia el significat, com estan localitzats històrica i culturalment (Reissman, 2000), o com es construeixen com a forma d’acció conjunta i possibilitant alternatives a les narratives socials dominants (Cabruja et al., 2000; Weingarten, 2001).

Tot i la centralització en un enfocament de l’anàlisi narrativa, com comentàvem anteriorment, aquest procés ha estat contaminat per altres pràctiques analítiques i per les visions epistemològiques mencionades amb anterioritat.

Margaret LeCompte (1993, citada en Bolívar et al.; 2001:202) parla d’una “doble descripció” en la recerca narrativa. “D’una part, es necessita un retrat de la realitat interna de l’informant; per l’altra, es té que inscriure en un context extern que doni significat i sentit a la realitat viscuda per l’informant. Si s’ha de situar les experiències narrades en el discurs dins un conjunt de regularitats i pautes explicables sociohistòricament, pensant que el relat de vida correspon a una activitat socialment construïda, no obstant, no pot menysprear que és completament única i singular”.

Sistematització i anàlisi de la informació

A través d’un marc interpretatiu ens orientem per treballar amb les dades, organitzant-les segons criteris i identificant línees de relació entre aquestes. L’anàlisi fa referència a com les persones interpreten les seves experiències pròpies i amb la interpretació sistemàtica que nosaltres realitzem d’aquestes interpretacions (Riessman, 1993).

Seguint a Van Manen (1994, citat en Bolívar et al.; 2001:193), es tracta de reconstruir històries de vida narrada amb l’objectiu “d’explicar el significat dels fenòmens humans,...i comprendre l’estructura viscuda de significat”.

En el procediment d’anàlisi l’investigador parteix de considerar que les persones tracten “d’organitzar la seva experiència temporal en totalitats significatives i utilitzen la forma narrativa com a patró per unificar les esdeveniments de les seves vides en torn a desenvolupaments temàtics” (Polkinghorne, 1988:163, citat en Serrano, 1995). Els subjectes participants mitjançant els relats escrits ofereixen explicacions narratives, organitzen l’experiència passada a través d’aquestes, reapropiant-se-les i manifesten justificacions en funció del projecte de futur.

“L’investigador articula els fragments de les històries específiques centrades en episodis presents amb la història general de l’entrevistat amb l’objectiu de trobar una certa unitat i coherència en al seva vida com totalitat, això és, en la seva identitat personal” (Serrano, 1995). “La tasca consisteix en desxifrar significativament els components i dimensions rellevants de les vides de les persones i situar els relats narratius en un context on contribueixi a proveir una estructura en que prengui un sentit més ample”.

(Goodson, 1996, citat en Bolívar et al.; 2001:201) * * *

Com introduíem en el segon capítol, s’han escollit diferents elements analítics els quals, conjuntament, ens permetin una interpretació alternativa de les narratives de malaltia, obrint noves òptiques a com els processos d’identitat, malaltia i vivència són construïts en el text, socialment integrats i formats sota formes específiques narratives. Aquest ventall i potencial analític aporta un gran interès i enriquiment a l’enfocament analític escollit.

Donat aquest punt de partença hem realitzat el procediment d’anàlisi en tes vessants/moments diferents:

1. Anàlisi Narrativa-Temàtica i Estructural: escenes, personatges i trama.

a) Identificació d’unitats temàtic- narratives

Mitjançant una anàlisi de caire més temàtic posem l’èmfasi en el contingut del text. En ell l’investigador reuneix un conjunt d’històries i inductivament crea grups conceptuals a partir de les dades. S’utilitzen estratègies com l’organització tipològica de narratives organitzades per temes (Riessman, 2004). Les categories temàtiques sorgeixen de la recerca precedent i de l’evolució del procés analític. S’han establert a partir del contingut dels relats recollint els principals continguts de les narracions. Estan associats a l’estructura narrativa (trama) però els manca la seva seqüencialitat i desenvolupament temporal (Duero i Limón, 2007).

L’anàlisi temàtica s’ha realitzat transversalment a l’anàlisi estructural del relat, contextualitzant els continguts temàtics dins formes de construcció determinades. Les categories utilitzades corresponen a:

- construcció social i cicle de la malaltia - identitats i self

- construcció i articulació del coneixement i saber - construcció del professional de la salut

- construcció del “problema”

- Relats dominants, formes de resistència i contranarratives - Context, cultura,

- Creences, valors

- Suport familiar-social-institucional - Cos – imatge

b) Anàlisi Estructural del relat.

Més enllà del contingut referencial, hem fet èmfasi en la part constitutiva i lingüística dels relats, i les seves interaccions, seguint els elements analítics proposats per Reissman, (1989, 1990, 2002b). Aquesta anàlisi ha comprés la següent configuració:

- construcció i organització d’escenes (fotos/instantànies d’una acció o conjunt d’accions localitzades en un temps i espai determinats; Reissman, 2002)

- personatges (principals, secundaris, altres figures) i relacions; contrucció i agència.

- organització seqüencial i temporal del relat (inici, desenvolupament i desenllaç; passat, present i futur,...)

- marc de la història

- ús i mobilització de recursos lingüístics (organització i composició del text; ús de vocabulari, metàfores, recursos descriptius...)

2. Gèneres narratius i Estructures narratives Socials.

Hem realitzat una segona lectura mitjançant les lents analítiques proposades per Gergen (1996) on es relaciona la dimensió del temps, del benestar i les convencions socials. S’han analitzat els diferents gèneres narratius que configuren els relats (narrativa d’estabilitat, regressiva, progressiva i/o combinacions d’aquestes...)

En aquests hem examinat com es constituïen:

- efectes psicosocials de l’ús de la narrativa, efectes en l’audiència i en el/la narrador/a

- relació amb procès-evolució de la malaltia - relació entre subjecte i agència

- relació amb l’acció i condició social

- implicacions per a la construcció de noves formes de relació terapèutica

3. Narratives de Malaltia: malaltia, cos i self.

Un tercer moment analític ve definit per l’aplicació de les categories analítiques realitzades per Frank (1995).

En aquest es cerca la relació entre formes narratives específiques i boby- selves: anàlisi a partir de la tipologia categòrica descrita per Frank (1995) –

cos disciplinat, que reflexa, dominant i comunicatiu.

Així mateix, s’analitzen les formes específiques d’organització narrativa i la seva relació amb elements de control, desig, body-reladness, other-reladness;

es cerca la construcció de l’argument, les implicacions/efectes en la vivència de l’experiència de malaltia i les relacions subjecte – món social.

A mode de resum i integrant els elements analítics exposats, la manera de procedir ha esdevingut la següent:

1) identificació i classificació del corpus documental, 2) primera lectura del material, 3) lectures successives del material i aproximació al contingut, 4) fragmentació del text en unitats d’anàlisi, 5) Identificació de caràcters estructurals, lingüístics, temàtics i relacionals, i anàlisi de les històries.

Aquest procediment inclou els següents principis:

• Totes les dades originals varen ser enumerades e identificades. Posteriorment varen ser duplicades i les còpies organitzades per la posterior per tal de protegir la integritat dels documents originals23

• Obtenció d’una panoràmica general i una aproximació al contingut narratiu mitjançant successives lectures del corpus global. L’anàlisi va ser guiada per la recerca prèvia i per la identificació de temes que emergien de les històries de malaltia analitzades. Es realitzaren les lectures successives al corpus permetent una aproximació i familiarització amb aquest. A partir de l’aprofundiment d’aquestes es va anar configurant la potencialitat del material.

• Identificació en el corpus d’unitats de registre, segments amb significació, a partir de criteris temàtics i estructurals en funció dels objectius establerts en el projecte. Cada tema o element d’anàlisi era identificat en el document e indexat en el marge.

• Les dades varen ser agrupades en unitat més grans de registre que configuraven les escenes: cada una oferia una foto/instantània d’una acció o conjunt d’accions localitzada/es en un temps i espai particulars (Reisman, 2002)

• Les narratives varen ser interpretades, com a unitats individuals i en relació les unes amb les altres, per identificar connexions temàtiques, lingüístiques i relacionals entre els segments narratius.

23 _{En alguns casos els participants a l’estudi es varen quedar els documents originals facilitant-ne} còpies.; en d’altres varen cedir-los íntegrament. Durant l’anàlisi es va haver de treballar amb una part del material format pels documents facilitats (còpies dels originals) donada la mala qualitat

• Successives lectures amb diferents lents analítiques varen permetre la identificació de gèneres narratius (Gergen, 1996) i narratives específiques de malaltia (Frank, 1995).

• Es varen escriure les impressions, definir els temes i seleccionar els exemples. Per realitzar l’anàlisi es varen extreure del corpus aquells fragments que permeten mostrar les interpretacions realitzades, mostrant i/o explicitant idees o elements que permetin la inferència i que s’hagin considerat significatius en funció dels objectius establerts.

• L’anàlisi es va realitzar en forma de “bucle recursiu” (Vázquez, 1996:60), a partir de la constant revisió i modificació de cada una de les etapes/passos establerts en l’anàlisi.