Sorgit a la dècada dels 50 amb influències de la cibernètica (Teoria de la Comunicació) identifica el tipus de processaments que es troba en les operacions cognitives i busca estables relacions entre aquests tipus de processaments i el concepte de psicopedagògics clàssics (intel·ligència, rendiments escolars, lectoescriptura, aprenentatge, etc.) utilitzant una metodologia experimental, correlacional i observacional. Analogia entre el computador i el cervell, la informació entra per els sentits gràcies a operacions mentals, modificant-se aquesta informació, després l'apliquem, aquesta operació torna a modificar-la, així successivament fins que arriba a un resultat disponible, ja sigui emmagatzemant en la memòria o per generar una conducta específica. Els processos mentals funcionarien com un programa d'ordinador: un programa que manipula dades en una sèrie de fases o nivells, seleccionant la informació apropiada i a continuació utilitza aquesta informació per dur a terme una seqüència d'operacions. Per tant, es duen a terme tres tipus d'anàlisi: 1.- anàlisi del sistema de processament de la informació: es refereix al anàlisi de com la gent adquireix la informació, l'elabora i dona la resposta. Tracta de buscar on pot estar el problema (a quin nivell); 2.- anàlisi de processos cognitius: l'interessa el que està pensant cada subjecte a nivell de la cognició, sense emoció (pensament, raonament, memòria, atenció, percepció); 3.- anàlisi de les estructures cognitives: relacionada amb les representacions del subjecte sobre el món.
En el seu anàlisi de la intel·ligència, es produeix una gran evolució i on cal destacar diferents corrents:
1. Els correlats cognitius de Hunt i col (1992).
Defineix la intel·ligència des de la perspectiva de les diferències individuals que es manifesten en el camp de la capacitat mental. Enfocament computacional fent analogia entre ordinador i ésser humà.
2. Els components cognitius de Stenberg(1992).
Realitza un anàlisi dels processos cognitius mitjançant els seus components bàsics: procés d'informació elemental que opera amb representacions internes sobre objectes o símbols. Aquests components tenen tres funcions: planificar, executar i aprendre.
3. Els aspectes centrats en l’aprenentatge: entrenament cognitiu de Brown i Campione (1992).
Són investigacions que tracten d'identificar mitjançant entrenament aquelles habilitats fonamentals per l'aprenentatge i la presència o absència de les quals determina els resultats. Actualment, estan treballant amb la transferència dels aprenentatges.
4. El Potencial d’aprenentatge de Feuerstein (1979).
Defineix que el funcionament deficient del subjecte és degut a l'absència o carència d'una experiència d'aprenentatge mediatitzat. Mitjançant l'exploració se li dóna la oportunitat d'aprenentatge mediatitzat i es podrà avaluar la modificabilitat del subjecte i l'educació que necessita. Aquest autor parteix d'un model de processament de la informació en tres fases: input, elaboració i output. Entenen que un mal funcionament cognitiu pot ser conseqüència d'una deficiència en una d'aquestes fases.
5. Estratègies i estils cognitius de Witkin (1985).
Els estils cognitius equivalen, per l'autor, a com el subjecte processa la informació, al mode característic d'operar. Per ell, l'interès recau en deixar de costat les diferències quantitatives amb altres subjectes per incidir en les diferències qualitatives i en el mode com s'aprèn.
6. I finalment, el Model d’Integració de la informació de Das i col. (1994) i d’on sorgeix directament la Teoria PASS de la intel·ligència i la qual, nosaltres considerem, una perspectiva del tot innovadora i que trenca amb tot el que s’havia dit fins aleshores, i
per tant, la que des del nostre punt de vista encerta plenament en la nostra concepció de la intel·ligència i per tant, l'adoptada des del Model de Diagnòstic i Intervenció Humanista - Estratègic. I per tant, considerem que és important aprofundir més en aquesta teoria, ja que serveix de fonament de la present recerca.
1.3.3.2.4.1. Teoria PASS de la Intel·ligència.
La Teoria PASS de la Intel·ligència, com ja s'ha comentat amb anterioritat, va sorgir del Model d’Integració de la Informació elaborat per DAS, JP. i col. de la University of Alberta (Canadà) iniciat al 1975 quan varen formular una Teoria del processament cognitiu de la Informació la qual va quedar del tot perfilada en el 1979, i ampliada el 1994 sota el títol de Teoria PASS de la Intel·ligència12, concebuda,
entre altres, a partir dels coneixements i anàlisi de lesions de Lúria (1973,1980) i la descripció dels processos cognitius humans dins d'un format de tres unitats funcionals.
Aquesta teoria té una concepció innovadora de la cognició i, evidentment tots els aspectes relacionats amb aquesta, és amb la qual es basa el Model de Diagnòstic i Intervenció Humanista - Estratègic (1998) alhora de diagnosticar i intervenir cognitivament. És per això, que a continuació es presenten les idees fonamentals d'aquesta teoria amb més deteniment.
1
11...333...333...222...444...111...111...CCCooonnnccceeepppttteeeddd''i'iinnnttteeelll···llliiigggèèènnnccciiiaaa...
La innovació més rellevant és que es parteix d’un concepte recent d’entendre la forma d’aprendre, la intel·ligència en definitiva, i entesa com un fenomen mental consistent en el processament cerebral de la informació que entra per via visual, auditiva o cinestèsica i surt per via verbal o no verbal. La novetat radica en què la intel·ligència no és considerada quelcom estàtic i reduïble a un quocient, a un nombre. Aquesta nova concepció ens diu que allò important no és la quantificació de la capacitat sinó la “quantificació” de la qualitat, és a dir, allò important és la manera com és utilitzada la capacitat. És a dir, es parteix del supòsit que tots "som" intel·ligents, però cadascú
12 Extensament explicada en DAS JP, NAGLIERI JA, KIRBY JR. (1994) Assessment of cognitive processes. The PASS theory of
processa la informació, memoritza,... a la seva manera, de forma personal. I podria ser que aquesta manera de processar, en bona part apresa, fos la responsable dels resultats. Llavors no es tractaria de capacitat; la qüestió estaria en el procés; utilitzar una altra estratègia podria dur-nos a resultats millors.
Per tant, es considera que la finalitat de valorar la intel·ligència és, bàsicament, diagnòstica i predictiva del rendiment a efectes d’orientació, però idealment, és terapèutica en el sentit que la intel·ligència és canviable, modificable, i per tant, susceptible de millorar el seu rendiment duent a terme una intervenció per millorar el perfil cognitiu.
Aquest concepte d'intel·ligència basat amb el Model d’Integració de la Informació pel que fa referència a la lectura diagnòstica i interpretació d’aquesta intel·ligència és entesa des d’un perfil cognitiu en termes de processos cognitius, que són Planificació, Atenció, Seqüencial, i Simultani, d’on sorgeix l’acrònim PASS. Per això, quan parlem en aquesta teoria de processos cognitius hem de tenir clar que es fa en aquests termes i no altres. És a dir, interessa conèixer quin tipus de processament domina l’infant o adolescent, com intenta resoldre els seus problemes i finalment, conèixer fins a quin punt és possible codificar el procés, i en definitiva, l’aprenentatge.
Cal tenir en compte que aquesta teoria, que està validada per una gran quantitat d’estudis experimentals, defineix el processament com el procés cognitiu resultant de l’acció de tres unitats funcionals, tal i com afirmava Lúria (1973):
1.- la funció de la primera unitat funcional és la de regulació de l'excitació cortical i l'atenció.
o una "atenció directiva i selectiva". És a dir, quan a un subjecte se li presenta un
conjunt d'estímuls multidimensionals i se li demana que estigui atent a una sola dimensió, la inhibició de respondre a altres estímuls i la fixació de l'atenció en la dimensió central depèn dels recursos de la primera unitat funcional.
o A més, un individu només pot utilitzar els processos de les unitats
funcionals segona i tercera quan està suficientment excitat i quan l'atenció està enfocada adientment.
o Per la teoria PASS això significa que l'atenció i la planificació estan
necessàriament correlacionades ja que la primera sol estar sota el control conscient de la planificació. En resum, el nostre pla de conducta determina l'assignació dels nostres limitats recursos d'atenció.
2.- la segona unitat funcional codifica la informació utilitzant processos simultanis i seqüencials.
o és la responsable de la recepció, la codificació i l'emmagatzement de la informació
que arriba de l'entorn exterior a través dels receptors sensorials.
o Dues formes bàsiques d'activitat integradora de la cortesa cerebral que tenen
lloc en aquesta unitat: el procés simultani i el seqüencial.
o El simultani s'associa a les àrees occipitals - parietals del cervell i el seu aspecte
essencial és el de reconeixement , és a dir, relacionar cada element amb els altres en qualsevol moment.
o El seqüencial s'associa amb les àrees frontals - temporals del cervell i comporta
integrar estímuls en un ordre seqüencial concret on cada component es relaciona amb el següent.
3.- la tercera unitat funcional s'encarrega de la planificació, l' autosupervisió i l'estructuració de les activitats cognitives.
o es situa en les àrees prefrontals dels lòbuls temporals, segons Luria (1963). o Els processos de planificació que tenen lloc en aquesta unitat
s'encarreguen de la programació, la regulació i la verificació de la conducta i són responsables de conductes com plantejar preguntes, resoldre problemes i l' autosupervisió.
o Altres responsabilitats inclouen la regulació de l'activitat voluntària, el
control conscient dels impulsos i diverses capacitats lingüístiques com la conversa espontània.
o S'encarrega d'aspectes més complexos de la conducta humana, fins i tot, la
personalitat i la consciència (Das, 1980) Vegeu l’esquema següent (DAS, J.P. i cols. 1998: 56):
Figura 1.3.1: El processament cognitiu segons PASS.
Així podem observar com la Teoria PASS, representada en la figura anterior, proporciona un model per conceptualitzar la competència o aptitud intel·lectual humana, entenent-la com un procés que s'inicia obtenint informació, “input”, a través dels nostres ulls, oïdes, nas, pell, llengua i òrgans interns. Quan la informació sensitiva- sensorial és posada a analitzar, llavors, s’activen els processos centrals. Hi ha quatre mecanismes o processos centrals entesos com a processos cognitius PASS: Planificació (P), Atenció - Alerta (A), Simultani (S) i Seqüencial (S) que formen l’acrònim PASS, i els quals estan associats a diferents parts del cervell. En concepció PASS, la planificació està suportada per el còrtex prefrontal, l’atenció per el lòbul frontal i estructures subcorticals amb inclusió del sistema reticular ascendent, el seqüencial per el lòbul frontal que inclou, per exemple, l’àrea de Broca i el lòbul temporal que inclou l’àrea primària auditiva i l’àrea de Wernicke, i el simultani per el lòbul occipital amb la seva àrea primària visual i el lòbul parietal.
A aquests processos es sumen, la base del coneixement format per les experiències i aprenentatges previs, el món emocional i les motivacions com elements d’immersió per que la informació sigui processada. Els quatre processos, per tant, s’activen en el
ENTRADA
context d’una base de coneixements individual. És com si els processos PASS estiguessin flotant en el mar dels coneixements adquirits, i els quals els podem entendre com:
• Planificació:
És la funció cognitiva executora de l’acte psíquic, amb expressió física (la conducta) i /o mental; és la funció pensant per excel·lència, és a dir, l’elaboradora de judicis o raonaments. La planificació suposa una deliberació en ordre a escollir i seleccionar mitjançant un procés de valoració de la conducta i acció més adient per la finalitat proposada. Així doncs, la planificació suposa una seqüència jeràrquica de decisions operatives. L’execució d’un pla implica moltes interrelacions i moltes possibles accions de tal manera que és difícil pronosticar quina serà la més òptima. L’execució d’un pla no implica la predeterminació des del començament. El pla és creatiu, flexible i oportunista aprofitant-se d’allò disponible en cada moment, en cada situació plantejada. És a dir, la resolució de problemes segons la ment humana té lloc segons tres opcions: primera, efectuar una recerca o indagació d’un recurs operacional; segon, efectuar un anàlisi “means-end”, consistent en què davant d’un objectiu cal buscar recursos operatius en la base del coneixement per arribar a una màxima aproximació, mitjançant assaigs; i tercera, efectuar una recerca en una direcció determinada fins a certa profunditat, i només si fracassa se n’assaja un altre. Malgrat tot, la creença sobre la relació entre la resolució de problemes i la planificació és quasi oposada a aquesta postura: la planificació és un procés regulador més general i penetrant que la resolució de problemes, essent la resolució de problemes part d'un procés de planificació. En altres paraules, la planificació s'orienta cap al futur mentre que la resolució de problemes s'orienta vers a problemes existents. Una persona que planifica bé selecciona i manipula el seu entorn per crear els problemes més apropiats.
Els conceptes de pla i d'estratègies es solen utilitzar indistintament. Quan Bruner et al. (1956) van introduir el terme estratègia en la psicologia cognitiva, la van definir com "un model de decisió en l'adquisició i utilització d'informació que serveix per complir certs objectius" (p. 54). També van destacar que les estratègies no són fixes i que probablement s'aprenen. A més, van destacar que una estratègia pot no ser conscient i que el fet que ho sigui o no és bàsicament irrellevant. En conclusió,
podríem dir que els plans són unitats d'anàlisi més àmplies que les estratègies. Però les estratègies també es poden conceptualitzar com plans. Per tant, la utilització indistintament dels termes pla i estratègia és permissible sempre i quan la formació d'estratègia sigui coherent amb la definició de la planificació com un procés cognitiu. Es tracta d'una precisió important perquè creiem que algunes estratègies es poden formar sense que l'individu sigui conscient d'això mentre que l'individu és conscient dels plans almenys en algun moment del seu desenvolupament.
Així doncs, s'entén la metacognició com el coneixement que té una persona dels seus estats i processos cognitius. Potser el coneixement metacognitiu hauria de veure's com a part del fons de coneixements a partir del qual opera la planificació, mentre que el procés de planificació inclou la regulació de processos cognitius. Des de la concepció PASS s'entén que hi ha tres nivells de planificació (Das, Kar, Parilla, 1998: 59-60):
1.- el nivell planificació d'activitats: En el nivell d'activitat, la planificació es pot conceptualitzar com un mètode per complir objectius generals de la vida d'una persona com l'autorrealització, la millora personal, l'educació, el desenvolupament d'una carrera o planificar la manera de viure després de la jubilació. Es pot utilitzar per explicar la conducta d'una persona en general.
La planificació d'activitats consisteix en mediar entre les fites vitals d'una persona i el món extern i objectiu.
2.- el nivell de planificació d'accions és equivalent a la resolució de problemes. S'orienta a aconseguir una meta particular o a resoldre un problema determinat. La planificació d'accions pot comportar formar una representació mental del problema, de les limitacions de la planificació, de la fita i del curs d'acció a seguir, a més d'executar el pla resultant i controlar tot el procés.
3.- el nivell de planificació d'operacions, els plans són equivalents a estratègies i tàctiques i consisteixen en treballar per solucionar un problema d'acord amb les limitacions imposades per la tasca. Ha de satisfer les condicions específiques associades amb una tasca i que, en conseqüència, s'orienta cap al present. Comportar formar una representació de la tasca i de les condicions, escollir les operacions possibles a realitzar i regular la conducta en conseqüència. Comporta formar una
representació de la tasca i de les condicions, escollir les operacions possibles a realitzar i després executar aquests passos.
Segons la definició que hem perfilat, planificació i pla són termes genèrics que es refereixen a qualsevol dels tres nivells d'anàlisi mentre que la resolució de problemes es refereix principalment als nivells d'anàlisi de la operació o de l'acció. Les estratègies i les tàctiques només intervenen en el nivell d'anàlisi de l'operació. També caldria destacar que la nostra conceptualització de l'activitat està més en consonància amb la de Vygotski (1972) i que emfatitza més el paper de l'activitat cognitiva simbòlica que el de l'activitat material destacada per Leontiev (1978). La consciència i el coneixement de la cognició són pertinents per tots els aspectes del procés de planificació (Das et al., 1994). La planificació conscient implica que l'individu és conscient dels seus processos cognitius i té capacitat per regular-los. En aquest sentit, la metacognició és un requisit previ per la planificació.
Planificació inclou components que no estan necessàriament presents en la resolució de problemes. Un d'aquests components és la previsió.
La planificació implica la generació d'estratègies de previsió, Anderson (1993:167): "Si es pot demostrar que un sistema reordena una seqüència preferida d'accions en previsió d'un conflicte de metes, llavors és que el sistema està planificat."
Per la exploració de la planificació, es valora el temps de resposta, però tenint present que la planificació, en concepció PASS, no és velocitat de "pensament" en acció sinó que el temps que tradueix la planificació és temps per decidir ("decision time", Das, 1979,1994). És a dir, el temps utilitzat per executar un pla és diferent del temps utilitzat per executar altres accions.
Per això, es considera que la planificació s'expressa en el acte, concretament en la estratègia. La planificació proporciona a l'individu els mitjans per utilitzar eficientment el processament simultani i el seqüencial en les tasques que estan en el focus de l'atenció. Així es concep:
Figura 1.3.2: El processament de planificació segons PASS.
Per comprendre la planificació com a procés cognitiu, és útil examinar amb més detall la seva base neurològica. La planificació s'associa clarament amb els lòbuls frontals, especialment amb la cortesa prefrontal. La zona prefrontal té el número més gran de connexions amb altres parts del cervell, incloent els lòbuls parietals, temporals i occipitals, que són responsables de codificar la informació (simultani i seqüencial) i amb les zones subcorticals, que són responsables del manteniment de l'excitació. Donades aquestes connexions, és raonable suposar que, en el nivell cognitiu, la planificació pot exercir control sobre altres funcions cognitives.
Cal destacar que, si bé la planificació és una funció dels lòbuls frontals, això no significa que els lòbuls frontals siguin capaços de suportar independentment una activitat tan complexa. Vegem el cervell i la seva estructura per tal de situar-nos més clarament:
Figura 1.3.4: Detall de les regions funcionals dels lòbuls frontals, temporals, occipitals i parietals.
• Atenció:
És una activitat psíquica necessària per la conscienciació dels coneixements. Aquesta pot ser sostinguda (l’atenció mantinguda sobre un focus d’informació durant un període de temps ininterromput) i la selectiva (que pot ser focalitzada, i és aquella a través de la qual es centra l’atenció en allò que ens interessa ignorant la resta). Els automatismes no són conscients i per això, no requereixen l’esforç de l’atenció. L’acte automàtic pot ser innat, però també, adquirit i après. La capacitat d’atenció està lligada a la capacitat d'intel·ligència. L'atenció podria respondre a la llei biològica d'economia d'esforç.
Alhora d’interpretar les investigacions que parlen de l’atenció, hem de tenir present que l’atenció com a procés en concepció PASS s’ajusta, bastant al que s’entén en la literatura com atenció selectiva en contraposició a l’atenció mantinguda o vigilància o “sustained attention” i al “arousal”. L’atenció selectiva en concepció PASS és una atenció controlada i voluntària, amb participació del còrtex cerebral per tant, en contraposició a l’atenció automàtica. L’atenció selectiva es caracteritza per seleccionar la informació sobre la qual focalitzar l’atenció, per resistir-se a la distracció i per ser capaç de canviar de focus segons la demanda. Pot dir-se que el “arousal” o estat d’alerta és subcortical en tant que l’atenció, pròpiament dita és també cortical, concretament frontal. Ambdós funcions interactuen. Cal insistir en què la única atenció com a procés que ha pogut ser individualitzada, en base a la metodologia PASS, és l’atenció del tipus que precisem.
L'atenció selectiva pot explorar-se en el procés d'incorporació ("input") i codificació de la informació o en el moment de sortida o resposta ("output").
Per altre part, sabem que la pràcticament totalitat de les proves dissenyades per mesurar l’atenció, excepció feta del “stroop test” sobre el que existeix un estudi neuropsicològic interessant per part de Bench CJ i cols. (1993), mesuren quelcom que ha estat definit com atenció en base a les característiques de la prova, però que