La Psicologia com a titulació a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull

2.2.2.1. L’estudi de Psicologia i el perfil de competències del psicòleg

A l’apartat anterior hem recollit algunes de les vies que intenten definir el perfil del psicòleg, acceptant la dificultat que suposa arribar a un perfil únic i intangible, donada la complexitat de variables que actualment hi intervenen en aquesta professió. Ara ens centrarem exclusivament en la formació del psicòleg a la Facultat 43_{European Curriculun in W&O Psychology. Reference Model and Minimal Standards. Apartat 232}

sobre els objectius de la formació.

44

Reference Model and European Currículo in W&O Psychology”, ENOP, 1993, discutit a la 6ª Conferencia sobre Psicología del Trabajo y de las Organizaciones, celebrada a Alacant del 14 al 18 de Abril de 1993.

de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE)45 Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, ja que la recerca es desenvolupa en aquest marc educatiu concret. El Document d’Identitat. Estudis de Psicologia (2000), elaborat per la pròpia Facultat, ens servirà de base i de guia per identificar les característiques destacades de la formació dels psicòlegs en aquest context.

L’American Psychological Association (APA)46, àmpliament reconeguda en l’àmbit de la psicologia, enumera sis fites que els estudiants de psicologia han d’assolir en el coneixement i aplicació d’aquesta discicplina:

1. A l’àmbit teòric i de continguts de la psicologia, els estudiants demostraran estar familiaritzats amb els principals conceptes, les orientacions teòriques, les trobades empíriques i les tendències històriques en psicologia.

2. A l’àmbit dels mètodes de recerca, els estudiants comprendran i aplicaran els mètodes bàsics d’investigació en psicologia.

3. A l’àmbit d’habilitats de pensament crític, els estudiants respectaran i utilitzaran pensaments crítics i creatius, indagacions escèptiques i, sempre que sigui possible, aproximacions científiques per resoldre els problemes sobre els processos mentals i de comportament.

4. A l’àmbit de l’aplicació de la psicologia, els estudiants han de comprendre i aplicar els principis psicològics a situacions personals, socials i organitzacionals. 5. A l’àmbit dels valors en psicologia, els estudiants seran capaços de sospesar les evidències, de tolerar l’ambigüitat, d’actuar èticament i de reflectir altres valors que són els fonaments de la psicologia com a disciplina.

Analitzarem si la formació del psicòleg a la FPCEE s’adequa a aquests i d’altres paràmetres, seguint l’esmentat document d’identitat de la titulació en comparació d’aquest document amb altres fonts d’informació actual sobre el perfil del psicòleg, en particular, dos documents significatius ja esmentats: La Guia per al Disseny d’un Perfil de Formació de Psicologia (2005), elaborada per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i l’article “Què fa competent un psicòleg?” de Roe (2003). Considerem que l’aportació de Roe és molt valuosa, no tan sols perquè el nostre treball estigui alineat notablement amb les tesis sostingudes per ell, sinó, sobretot, perquè ha inspirat i conduït l’estudi de moltes entitats educatives sobre la convergència a l’EEES dels estudis de psicologia, entre ells, el de la pròpia 45

FPCEE a partir d’ara.

46

Undergraduate Psychology Major Learning Goals and Outcomes”. Informe de Task Force (2001), p. 8. Disponible a: http://www.apa.org/ed/pcue/taskforcereport.pdf .

AQU. Per altra banda, aquests dos referents s’adiuen substancialment amb els llistats de competències d’altres fonts consultades, com ara Tuning, APA, ECA, BPS, Lunt et al.(2001)47, més properes a un perfil de psicòleg sènior.48

Seguint una seqüència que va d’allò més general a allò més concret, hem visualitzat l’escenari present i futur de la titulació en el context europeu, hem revisat els referents de convergència nacionals i supranacionals i ara ens endinsem en un terreny proper, on la titulació pren cos i on es poden aplicar diferents eines metodològiques que puguin optimitzar el perfil acadèmic i professional dels graduats. Se’n deriva, a la fi, un intent més d’adequació a les exigències actuals (Declaració de Salamanca, 2001). En resposta a aquesta necessitat d’organitzar-se, la FPCEE ha posat en marxa mecanismes interns de revisió dels plans d’estudi i en un document intern, elaborat per a una revisió anterior dels plans d’estudis, manifesta com un dels criteris el de “promoure la qualitat de l’oferta educativa a partir, fonamentalment, d’assumir la dimensió europea de l’ensenyament superior i de saber respondre a les exigències de la societat en els camps professionals que ens ocupen” (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, 2000, p. 2). Existeixen un seguit d’accions documentades, encaminades a fer efectiva aquesta adequació a la dimensió europea, amb una seqüència cronològica que comença de manera formal, possiblement, amb el procés d’avaluació de la qualitat, dut a terme el curs 1998-1999, que continua més tard al 2001 amb un informe sobre la situació dels estudis a la FPCEE i que segueix els cursos posteriors amb la implantació progressiva d’un nou plantejament metodològic, més proper a les futures exigències de convergència europea.49

Una breu història situa els inicis dels estudis de Psicologia a l’any 1991 dins l’anomenada, al començament, Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna, com a centre pertanyent a la Universitat Ramon Llull, institució privada que es va crear l’1 de març de 1990 i que va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya el 10 de 47

ProjecteTuning: Disponible a:

http://www.relint.deusto.es/TUNINGProject/spanish/doc_fase1/Tuning%20Educational.pdf. APA. Disponible a: http://www.apa.org/ed/pcue/taskforcereport.pdf.

BPS: Disponible a: http://www.bps.org.uk/docdownload/docdownload2.cfm?category_ID=23. ECA. Disponible a: www.europsy.org.

48

La comissió de la Universidad de Santiago de Compostela, que elabora el perfil de la seva titulació i que analitza també els estudis esmentats, reconeix que les competències identificades responen al perfil sènior, a la capacitat que ha de tenir un psicòleg per exercir la psicologia de manera independent. Les “tablas de competencias” que elabora aquesta comissió poden consultar-se a: http://www.usc.es/psred/Tablacompetenciasdifusion.pdf#search='perfil%20del%20psicologo%20aneca'

49

“De la viabilitat a la innovació metodològica” Jornades del professorat, 16 i 17 de juliol de 2003. Document intern del Vicedeganat de Llicenciatures i Logopèdia.

maig de 1991. L’any 1996, juntament amb l’Escola de Mestres Blanquerna, es va constituir la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació, que tres anys més tard amb la incorporació de la Llicenciatura de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport es convertiria en l’actual Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE).

La titulació de Psicologia s’ha anat consolidant al llarg d’aquests anys. L’esmentat document d’identitat d’aquesta disciplina diu que, “gràcies a l’esforç de concreció, podem comunicar ara amb més claredat i convenciment el model de psicòleg que desitgem per a la nostra societat, la rellevància d’aquesta professió, els grans objectius de la seva formació i els trets distintius del nostre sistema metodològic que, òbviament, ens permeten assolir els objectius formatius” (Fundació Blanquerna, 2002, p. 49). En un altre punt, el mateix document afirma que “la psicologia té actualment una singularitat teòrica, aplicada i professional; manté una preocupació constant pel rigor metodològic, que està oberta a camps d’investigació propers de la ciència actual i està compromesa amb la solució dels problemes que afecten el benestar biopsicosocial” (Fundació Blanquerna, 2000. p. 13).

La psicologia compta amb un llenguatge propi, amb unes tècniques i amb uns mètodes per aproximar-se al seu objecte d’estudi i per promoure un millor desenvolupament de les potencialitats dels éssers humans en els diferents camps de la seva activitat. El desenvolupament de la psicologia aplicada s’estén, a més, a d’altres disciplines com, per exemple, l’educació, la salut i l’àmbit laboral. L’activitat professional dels psicòlegs ha experimentat una expansió extraordinària a les últimes dècades, que només pot explicar-se des d’un marc complex de factors que hi han incidit positivament. Els psicòlegs compten amb un cos de coneixements que els permet intervenir en àrees diverses i resoldre problemes variats de la realitat social i amb una visió multidimensional de la persona que els capacita per actuar des d’una perspectiva integral.

D’acord amb Santolaya (1998), encara actual degà del Colegio Oficial de Psicólogos (COP), la psicologia espanyola té connotacions molt semblants a les de la psicologia europea pel que fa a la dicotomia “integració –disgregació”. Això dificulta, per una banda, desenvolupar línies de treball i mecanismes d’unificació de les diverses àrees (integració) i afavoreix, per altra banda, desenvolupar una àmplia diversitat d’investigacions i d’àrees d’actuació. La psicologia espanyola, dirà

Santolaya, es caracteritza per “l’alt nivell de producció científica, la forta vinculació científic-professional, l’eclosió demogràfica dels psicòlegs i el fort intrusisme que pateix la professió. (....) La vinculació científic-professional és altament positiva per a la psicologia espanyola i estableix una dinàmica de funcionament molt diferent a la generada en altres països, que ens permet la ràpida aplicació pràctica i difusió de les tecnologies desenvolupades científicament” (Santolaya, 1998, p. 2).

Respecte al creixement dels professionals de la psicologia, espectacular i progressiu també, les dades aportades pel COP a propòsit del Disseny del Pla d’Estudi de la Titulació de Psicologia (ANECA)50 revelen que el nombre dels seus col·legiats no ha parat de créixer: de 28.537 al 1999 ha passat a 32.525 al 2003 i actualment agrupa 35.000 psicòlegs.51El COP és la segona associació mundial pel nombre d’afiliats, després de l’APA.

L’intrusisme professional, qualificat per Santolaya (1998) com la principal tara de la psicologia a Espanya, s’ha d’entendre no solament com l’exercici de la psicologia per part de persones no titulades, sinó com l’exercici professional dels propis psicòlegs en àrees que no són de la seva especialització, per raons laborals o d’altres. Ambdues classes d’intrusisme avalen la necessitat de definir el/s perfil/s professional/s, acceptant que aquests perfils, quan es refereixen a la psicologia i pel que direm més tard respecte de l’especialitat de Psicologia de les Organitzacions, han de tenir uns límits realment flexibles.

El Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) ens permet obtenir una altra visió qualitativa sobre les activitats i el comportament dels professionals de la psicologia. A l’article 5 es manifesta que el psicòleg treballa amb una finalitat humana i social, en qualsevol dels àmbits on estigui exercint com a psicòleg, cercant “el benestar, la salut, la qualitat de vida i la plenitud del desenvolupament de les persones i grups en els diferents àmbits de la vida individual i socia.” (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 1989, p. 2). Per tant, el psicòleg ha de tenir un profund coneixement dels processos psicològics personals, grupals i socials, així com dels mecanismes de potenciació de l’individu,

50

“Diseño del Plan de Estudio de la Titulación de Psicología”. Programa de Convergencia Europea de la ANECA, 2003-2004.

del seu desenvolupament i evolució, en situacions de normalitat, de conflicte, de necessitat o de carència.

Inspirada en aquests principis i en un esperit multifacètic, la FPCEE va optar en el moment de la seva creació al 1991 per un model de primer cicle bàsic i amb dues opcions o itineraris al segon cicle: Psicologia Clínica i Psicologia de les Organitzacions. Creiem que aquest model s’ha avingut fins ara a les condicions del nostre entorn i ofereix les garanties necessàries per acomodar-se a la nova estructura d’estudis i per donar resposta als nous reptes, identificats en gran part als apartats anteriors. El context social, científic i professional del moment es fonamenta en una base sòlida de formació generalista, que serà completada amb estudis de postgrau i en la formació al llarg de la vida.

El títol actual de Llicenciat en Psicologia que atorga la FPCEE habilita per treballar professionalment. Cal, però, preguntar-se si aquesta capacitació formal es correspon amb els nivells de professionalització exigits a la primera contractació laboral. Qualsevol resposta possible no serà simple, ja que haurà de considerar diversos aspectes o matisos explicatius en funció del lloc de treball, del tipus d’organització contractant, del moment d’equilibri entre l’oferta i la demanda del mercat laboral, etc. Per altra banda, la societat espera de les persones que es graduen una professionalització més elevada i, per aquesta raó, les institucions universitàries, que encaren en aquest moment els nous reptes de l’EEES, hi posen totes les seves energies i recursos. Des del moment que aquest títol habilita per treballar en qualsevol àmbit laboral relacionat amb la professió, la formació hauria d’aportar uns coneixements amplis i generalistes, evitant estimular expectatives d’especialització estèrils i, en últim extrem, falses. Un psicòleg generalista ha de conèixer, segons Blanco i De la Corte (1998), les dimensions biològiques, psicològiques, socials i culturals del comportament i de la metodologia científica apropiada, ha de ser capaç d’aplicar diverses tècniques per al mesurament de les variables implicades en cadascuna d’aquestes dimensions, així com de dissenyar models per a l’avaluació i la intervenció.

PERFIL DE FORMACIÓ DEL PSICÒLEG

Acceptant que no existeix un perfil únic i complet del psicòleg, com tampoc no existeix una visió única de moltes altres professions o ocupacions, els plans d’estudi

de les diverses entitats universitàries intenten tenir un referent clar sobre el tipus de professional que formen o que volen formar. Si aquesta arquitectura es fonamenta en les competències, estem parlant de l’elaboració d’un perfil de competències, que Roe (2003) defineix com “una llista de competències, subcompetències, coneixements, habilitats, actituds, capacitats, trets de personalitat i altres característiques que són essencials per desenvolupar un treball o una ocupació” (Roe, 2003, p. 5). Les llistes de competències consultades són diverses i nombroses, tot i que recullen molts elements comuns. Tant els estudis anteriorment citats de l’APA, Tuning, Roe i Bartram, entre d’altres, com l’estudi sobre les competències del psicòleg realitzat al 2005 per una comissió de l’AQU (vegeu l’annex 5) recullen les principals tendències actuals en matèria de competències del psicòleg. Per aquesta raó, visualitzarem el perfil de formació del psicòleg només a partir de l’anàlisi de tres de les fonts ja referenciades: la proposta de l’AQU, la proposta de Roe i el document d’Identitat de Psicologia de la FPCEE Blanquerna.

Pel que fa al document presentat per l’AQU, consisteix en una guia que ha de servir per al disseny del perfil de formació del psicòleg. Es tracta d’un treball que, elaborat en l’àmbit acadèmic, segueix bàsicament el modelinput, disseny curricular per a la professió, tot i que incorpora, en la línia que proposa Roe (2003) i que adopta aquesta recerca, aspectes del modeloutput, que no han tingut finalment -al nostre entendre- un pes destacat. La mateixa Comissió manifesta que “pel que fa al col·lectiu d’ocupadors, la seva inclusió, com a coneixedors del món laboral i de la demanda social, enriquiria el procés de disseny, malgrat que, des de l’experiència del grup de treball de psicologia, el seu grau d’implicació en el procés de consulta va ser baix” (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, 2005, p. 15). Aquesta participació externa havia d’estar representada per tutors del pràcticum i ocupadors. A l’instrument de consulta (un qüestionari) per definir el perfil del psicòleg es distingien tres blocs competencials (fonaments científics, competències específiques de la disciplina i competències genèriques de qualsevol disciplina). En la recollida de dades es van seleccionar com a competències necessàries de la formació de grau aquelles que van ser validades afirmativament per un 70% o més de les respostes.

En referir-se a la competència professional del psicòleg, Roe (2003) afirma que les competències professionals es poden concebre des dels ingredients que les construeixen, és a dir, els coneixements, les habilitats i les actituds, les tres

columnes arquitectòniques del seu model (vegeu la figura 8), ingredients que l’estudiant va adquirint al llarg de l’educació rebuda. Els objectius de la formació del psicòleg de la FPCEE, recollits en el document d’identitat del psicòleg (tercer document d’anàlisi), reflecteixen també aquesta triple vessant, formulada com segueix: “iniciar, desenvolupar i aprofundir els coneixements bàsics de l’estudi, els procediments i tècniques específiques de la psicologia i les actituds i valors professionalitzadors propis del psicòleg” (Fundació Blanquerna, 2000, p. 20).

Figura 8. Arquitectura del model de competència de Roe (2003).

Seguint aquesta via tradicional d’analitzar els coneixements, les habilitats i les actituds, cal destacar alguns elements significatius de la formació del psicòleg en el context concret que ens interessa, el de la FPCEE, per contrastació amb les característiques dels altres treballs:

1. Respecte als coneixements, Roe (2003) assenyala que els coneixements pertanyen a les teories i a les dades produïdes per les diverses teories i camps de la psicologia. Al document d’identitat de la FPCEE també està plasmat el compromís amb el coneixement d’aquesta dimensió teòrica, quan afirma que:

“Tant el pla d’estudis com el programa de les matèries hauran de vetllar pel manteniment de l’equilibri entre teoria i aplicació” (Fundació Blanquerna, 2000. p. 27).

La formació del psicòleg ha de promoure, doncs, que s’assumeixin els coneixements mitjançant una permanent revisió crítica que possibiliti tant l’avanç de la disciplina psicològica com la possibilitat de respondre a problemes que es plantegin i emprendre accions coherents en una realitat concreta. En l’àmbit dels coneixements també es situen les referències que descriuen els trets generals i les funcions dels psicòlegs. “El psicòleg ha de tenir un profund coneixement dels processos psicològics personals, grupals i socials, així com dels mecanismes de potenciació del desenvolupament humà en situacions de normalitat, de conflicte, de necessitat o de carència” (Fundació Blanquerna, 2000, p. 17).

L’estudi de l’AQU reflecteix també la importància que tenen els coneixements al perfil de formació del psicòleg i defineix el llicenciat en Psicologia com la persona que “ha de demostrar els coneixements dels fonaments científics de la psicologia necessaris per comprendre, interpretar, analitzar i explicar el comportament humà, i ha de ser capaç d’aplicar-los per avaluar i intervenir en els àmbits individual, organitzacional i comunitari.” (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, 2005, p. 28). Observem les similituds amb el que diu el document d’identitat de la titulació de la FPCEE: “El psicòleg estudia els processos mentals i la conducta des d’un punt de vista científic i aplica aquests coneixements ajudant a la gent a comprendre, explicar i canviar la seva conducta. Es dedica a la descripció, la valoració i/o la interpretació del conjunt d’accions humanes, enteses ja sigui des de la perspectiva individual dels fenòmens, ja sigui des de la perspectiva interpersonal i tenint cura tant dels seus aspectes interns (pensaments i emocions) com de les manifestacions externes d’aquestes accions” (Fundació Blanquerna, 2000, p. 17).

2. En segon lloc i seguint Roe, les habilitats poden ser aplicades en diferents situacions i relacionades amb la comunicació, l’observació, l’anàlisi de problemes, l’aplicació de mètodes i tècniques, la utilització de programes, etc. L’exercici professional s’ha d’entendre com l’aplicació dels coneixements bàsics i l’anàlisi psicològica de problemàtiques i situacions de caràcter individual i psicosocial. L’anàlisi i l’avaluació de diferents situacions s’han de dur a terme “mitjançant

metodologies adequades que comprenen estratègies de recollida i anàlisi de dades, tant de tipus nomotètic com de tipus ideogràfic, i que incloguin l’ús de tècniques diverses, com ara l’entrevista, l’anàlisi de textos, els tests, les escales, els qüestionaris, l’observació, l’enregistrament, etc. La compaginació de tècniques quantitatives i qualitatives és un element important des d’una perspectiva integradora de la disciplina psicològica. (....) El pràcticum té la finalitat d’aprendre a relacionar el saber amb el saber ser i el saber fer, viure la complexitat i els problemes de la realitat dels diferents camps professionals, desenvolupar habilitats socials i actituds professionalitzadores” (Fundació Blanquerna, 2000, pp. 17 i 40).

El perfil del psicòleg format a la FPCEE inclou el desenvolupament d’habilitats en el diagnòstic o la intervenció terapèutica, per facilitar el canvi i per contribuir a una millora dels individus, grups, organitzacions i col·lectius en general. També s’indiquen aquests diferents àmbits d’actuació a la Guia per al Disseny del Perfil de Formació de l’AQU, quan afirma a l’apartat de les competències específiques que