Punt de vista de la narració

El relats es poden classificar segons quina sigui la implicació del gestor del discurs, que en aquest cas esdevé un relator. Hem diferenciat les experiències viscudes pel narrador com a protagonista, d‘aquelles que ha presenciat o li han estat contades, i que hem anomenat anècdotes. El relat de suposades experiències o anècdotes comporta definir un punt de vista de

106

la narració. El relator pot ser al mateix temps un personatge implicat en la història, com en ―Acabarem ximples‖, o el mateix protagonista com en la majoria de casos, però que ens explica també anècdotes que exerceixen només una funció il·lustrativa a través de les experiències d‘altri. En els monòlegs trobem aquesta mena de relats amb relator- protagonista, relator-personatge, relator extern o amb la combinació de tots. Són més freqüents els que proposen la primera tipologia, que apareix a ―El desmemoriat‖, ―Com està la plaça!‖, ―El nàufrag‖, ―Les pastilles‖, ―L‘enterramorts‖, ―El taxista‖, ―Mengemmassa‖ i ―La guerra del 600‖. Cal dir que parlem de relator-protagonista quan Capri es posa a la pell d‘un personatge arquetípic34. L‘adquisició d‘aquest rol pot fer-se avinent des de l‘inici del monòleg, tant pel títol com per la frase d‘obertura, o perquè es van desgranant els trets definitoris del personatge tipus:

[Relator-protagonista: presentació inicial]

Senyors, haig de confessar que jo sóc un descontent. (El descontent)

Mare de Déu, Mare de Déu Senyor. Estic malament. Estic molt malament. A veure el pols, perdoneu a veure el pols trenta-sis, trenta-set i trenta-set, setanta-quatre. Ja hi som! Dues pulsacions més que fa una hora. (El maniàtic)

Senyors, sóc un fracassat en aquest món menos gàbies de grills i rellotges d’esquena ja ho he fet tot.

(L‘inventor)

El relator-personatge conta alguna anècdota en què ell intervé no com a protagonista sinó com un personatge que interactua amb el personatge principal. Mentre que el relator extern el trobem explicant anècdotes protagonitzades per altres, tal com passa en ―Els savis‖, ―El suïcidi‖, ―El món és així‖. Tanmateix, també se‘ns proposa un patró combinat en ―El cinturó de ronda‖, ―El descontent‖, ―El maniàtic‖, El desorientat‖ i ―La tele‖:

[Relator-protagonista]

Nois, estic extenuat, (sospir), estic estic cansat, estic baldaat, jo ja no sé com fer-ho per tirar la casa (vacil·lació) endavant, per (a)nar una miqueta (vacil·lació) sobrat. Ja no dic sobrat de diners, però (a)nar fent, perquè, nois, trobo la vida tan complicada. Jo mateix faig de taxista, jo faig el taxis, en el bon sentit de la paraula, eh? Jo sóc un home, no sóc una dona. Jo cl... faig el taxis, oi? Doncs, penseu que jo agafo el taxis a les sis del matí (pausa breu) i fins a les dues de la tarda: Sans-Sant Andreu, Sant Andreu-Barceloneta, Barceloneta- Poblenou, Poblenou-Sans, Sans-Barceloneta, (amb abatiment) d’un cantó a l’altre. (El taxista)

[Relator-personatge]

És clar que a base d’herbes la gent s’aprimen, hi ha un bon amic meu que es veu que tenia un dolor molt fort al costat i és clar el metge li va dir:“Herbes, herbes, sistema vegetarià” i es va aprimar moolt, molt, ara jo un dia el vaig trobar, dic:“Bueno, tu estàs prim, però escolta, eeeh, com et trobes? això és l’important”. Diu:“La

34

Castellón (2008:1) ja apunta aquesta voluntat del monologuista de representar un col·lectiu: ―Se van enlazando asuntos a partir de la vida cotidiana del monologuista, que asume el papel individual anónimo que encarna un colectivo: ciudadano, novio, hijo, conductor, espectador, comprador, etc. es decir un rol genérico desde el que construye su mofa, generalmente amable, no hiriente en exceso”.

107 veritat”, diu:“Vols que t’ho digui? És que a vegades al dematí, és que ja no bé ni malament, tu, és que no em trobo.” Pobreet, es (ha)via (a)primat molt, p(e)rò jo li vaig dir:“P(e)rò el dolor, aquell dolor, se n’ha (a)nat?” Diu:“Home”, diu:“Síí, se n’ha (a)nat, p(e)rò se n’ha anat per falta de lloc, eh?” (Acabarem ximples)

[Relator extern]

[...] però el que em va decidir més a tocar de peus a terra, a pensar amb el cap, va ser el que em va contar un amic meu, el fracàs i presó, diguem-ne, que va tenir un amic meu, aquest, he! és que també en va fer un gra massa, va vulguer una camisa quee no solsament ni (e)s (h)avia de planxar sinó que no (e)s (ha)via ni de rentar, això, ja ho deia l’etiqueta que recomanaven que cada dos o tres dies, almenys, es dutxessin amb la camisa posada, oh, és clar, una miqueteta d’aire li (ha)via de tocar a la camisa, bé, sigui com sigui va ser un fracàs, ell es basava, ell es basava amb la filamenta, ho feia amb els fils de les mongetes tendres, per (ai)xò li va posar “Tendralene”. (El desorientat)

El relator extern relata anècdotes protagonitzades per altres i pot ser-ne testimoni o pot reportar el testimoniatge d‘altri.

[Relator extern-testimoni]

Perquè, escolteu, és que no es pot anar enlloc, vas al cine veus una quantitat de pel·lícules, tots aquestos Antonetis, Passoletis, Rosenini, Soleninis, tots aquests noms tan estranys i veus unes pel·lícules que jo, francament, jo no les entenc. No pot ser estar-se dos hores o tres hores esperant un argument que no acaba d’arribar mai. És clar, la gent surten del cine, amb el cap baix i les dones, les dones, que són... en aquest sentit, la dona es més franca i més intel·ligent que l’home moltes vegades, ja ho veu que li han pres el pèl i li diu al marit:“Escolta’m, tu, tu, tu que no has vist? Què ens han fet aquí? Vols dir que no han passat els rotllos al revés, tu?” “Calla, calla, ja en parlarem a casa, calla”. (Els savis)

[Relator extern-no testimoni]

L’altre dia em van explicar que n’hi havia un que, mentre s’estrangulava, anava cridant:“Auxili! Auxili! Auxili! Que m’ofego!” Això no es pot feer, això, això és de covard. Hi va anar tot el veïnat i va fer el ridícul, pobret, allà penjat com un pernil i la gent despenjant-lo amunt i avall, això no es pot feer. (El suïcidi)