Recomanacions del diagnòstic

A partir de les troballes del present diagnòstic, presentem algunes de les principals recomanacions rebudes per permetre o facilitar nous processos de participació i actuacions en l’àmbit institucional per apropar-se mútuament als col·lectius culturalment diversos de la ciutat.

1. Crear un Observatori de la Participació a la ciutat

Es proposa fomentar un grup especialitzat de professionals relacionats amb les polítiques públiques, amb la psicologia social, l’educació, la sociologia, entre altres matèries, per estudiar la situació de la participació en la ciutat, i per això es proposen una sèrie d’objectius, com observar, conèixer i reconèixer els moviments socials, l’associacionisme, les seves característiques com les seves dinàmiques de poder, els seus lideratges; així com també estudiar els espais formals i no formals de participació, les seves dinàmiques, formes de gestió, comunicacions i presa de decisions, entre altres aspectes, i també estudiar la població no associada o que es troba fora del circuit de participació. Aquest Observatori hauria de servir de suport a les polítiques públiques del sector, donant a conèixer i comparar bones pràctiques, i mobilitzant actors, coneixement i espais de reflexió en antropologia de la participació, per exemple.

2. Donar visibilitat a les bones pràctiques i fomentar l’intercanvi d’experiències

Fer un recompte de les bones pràctiques que ja hi ha a la ciutat, donar-los visibilitat i crear espais on tècnics, societat civil i professionals del sector puguin conèixer-les i intercanviar opinions i reflexions. Per això és molt important comptar amb les persones participants, perquè puguin explicar la seva versió i aprendre de les seves experiències.

3. Millorar la informació sobre pertinences culturals diverses al padró municipal

Com ja s’ha esmentat, per poder planificar i dur a terme actuacions en matèria de diversitat cultural, no hi ha prou dades al padró municipal, per la qual cosa es proposa d’incloure’l.

4. Desenvolupar protocols d’actuació intercultural per als espais de participació

Elaborar protocols d’actuació per a la incorporació de persones culturalment diverses als espais, o un espai on consultar-les. Entre les actuacions recomanades es destaquen

Informe final

Juny 2018 39

les d’invitació i benvinguda, la traducció cultural10 o semàntica d’explicació dels espais, les seves principals característiques i utilitats.

5. Potenciar el treball comunitari

Aquesta és una metodologia molt significativa per al foment de la participació en general, per la qual cosa es proposa de continuar donant suport als projectes que tinguin aquesta perspectiva, amb un finançament a llarg termini i amb una dotació de personal adequada, formada i, si és possible, culturalment diversa.

A més, es proposa que la resta de personal municipal que treballi d’una o una altra manera amb entitats, participació o ciutadania, tingui accés a aquests espais de formació i reflexió per incorporar conceptes i metodologies comunitàries.

6. Més formació contínua per al personal

Per avançar en la incorporació de nous col·lectius, especialment d’orígens diversos, és fonamental treballar el factor humà, en el sentit de continuar i ampliar les formacions i espais de reflexió, en matèries de drets humans, interculturalitat, interseccionalitat, etcètera, tal com s’ha assenyalat en la detecció d’interessos, necessitats o demandes en l’àmbit tècnic sobre sensibilització i formació per al personal tècnic.

7. Més presència de professionals amb origen cultural divers en l’administració

Un dels aspectes que criden l’atenció en relació amb l’Administració és la poca diversitat cultural del seu personal. És per això que, tal com assenyalen els estudis consultats i també ho reconeix la mesura de govern, cal augmentar el perfil de les persones que treballen a l’Ajuntament, perquè sigui un reflex de la diversitat de la ciutadania i tots els grups culturals hi estiguin representats.

8. Noves metodologies de difusió: Dissenyar un butlletí o newsletter

És important millorar la forma de comunicació dels espais de participació institucionals, i per això, tal com es fa en molts altres programes o serveis, es proposa crear un butlletí de notícies relacionat que es difongui principalment a la web, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

9. Afavorir dinàmiques més participatives en els espais

Aquí recollim algunes propostes com ara:

• Que els espais no siguin tan sols per comunicar i informar.

Informe final

Juny 2018 40

• Canviar la disposició de l’espai i la ubicació de les persones, provar formes més circulars, que permetin una relació més igualitària, etcètera.

• Abordar noves temàtiques: de gènere, funcional, d’edat (cicle de vida), mediambientals, i també qüestions relacionades amb la diversitat cultural i religiosa.

• Crear xarxes i devolució dels espais institucionals o tradicionals de participació (físics o virtuals). Actualment, en aquests espais es dona informació i es reben queixes, res més.

10.Fomentar lideratges inclusius

Donar suport i visibilitzar persones diverses amb lideratge: La presència d’una representant de col·lectius diversos es percep com a molt favorable per afavorir la participació, ja que molta gent es pot sentir més interpel·lada, des de l’emoció, des de la lleialtat, i pot significar una forma d’acostament més efectiva, per l’empatia que sorgeix entre les persones de col·lectius normalment exclosos dels espais de decisió i participació.

11.Fer un acompanyament al moviment associatiu

Seria positiu fer un acompanyament a les entitats associatives més tradicionals per treballar el recanvi de les persones, i de les temàtiques, amb propostes adequades a cada territori.

12.Considerar l’educació com un espai prioritari de la participació diversa

Entre les recomanacions més recurrents d’aquest diagnòstic, trobem les relacionades amb l’àmbit educatiu, ja que és un espai natural de comunitat i de diversitat, i on la presència de la diversitat cultural implica tenir més eines i de més noves per treballar en aquests espais, per avançar en el reconeixement de la seva riquesa cultural i afavorir l’intercanvi intercultural dins de les escoles. Existeixen experiències positives, com per exemple la celebració de l’any nou xinès, “El món a la meva escola”, projectes de llengües maternes, etcètera.

13.Considerar infantesa, joventut i gènere com a grups prioritaris

• Visibilitzar i donar suport a lideratges joves com és el cas de Ciutat Meridiana i Navas i els projectes Ciudad Esperanza i Prisma, que barregen diversitat i creació audiovisual.

Informe final

Juny 2018 41

• Estimular l’experiència del barri de Sant Antoni amb sessions de conversa entre gent gran i joves de la comunitat xinesa, que busquen generar transferència de coneixements i experiències entre diferents generacions.

• Impulsar accions diversificades per a joves, innovadores, en contra de l’oferta de lleure en relació amb el futbol i bàsquet, que són activitats masculinitzades.

• Dinamitzar les zones infantils de trobada, joc i esport, especialment d’infants petits, on a determinades hores hi ha una gran afluència i on es poden fer actuacions de motivació, coneixement mutu, i una infinitat d’altres actuacions.

• Utilitzar els espais de lleure infantils i juvenils per visibilitzar actuacions properes, com per exemple un mural on es puguin publicitar espais de trobada o participació, esdeveniments puntuals, o informacions diverses, com qui finança la construcció i el manteniment d’aquest espai, o quins tipus de vegetació o arquitectura hi ha al voltant.

14.Considerar el comerç com un espai d’especial interès

Treballar amb comerços regentats per persones diverses per crear espais de diàleg i vincles, on es reconegui —més enllà de la necessitat comercial i econòmica— la importància de formar part dels processos participatius, compartir experiències i augmentar les relacions que busquin la prosperitat i continuïtat col·lectiva dels projectes que es desenvolupen als barris.

15.Garantir un tracte igualitari a les activitats religioses

Es planteja la necessitat d’apropar-se a les comunitats religioses presents als barris i tenir jornades com ara “portes obertes”, la qual cosa afavorirà la participació de col·lectius no constituïts i, des de la perspectiva ciutadana, permetrà democratitzar la participació i reconèixer la diversitat, la representació i la legitimitat del redisseny dels espais públics. Així mateix, cal aprofundir en la pertinença i apropiació dels espais i equipaments, com a mesura per trencar la mirada utilitarista i funcional; és a dir, que les veïnes i veïns, en sentir la pertinença, valorin i cuidin els recursos de què disposa la comunitat.

16.Establir protocols d’avaluació de les actuacions de foment de participació diverss

Per als processos de participació de les persones d’origen divers, per poder mesurar si s’han complert les seves expectatives i objectius. És important veure l’impacte de la participació, que les persones vegin que les seves opinions són recollides, que hi hagi

Informe final

Juny 2018 42

retroalimentació. Algunes persones plantegen que se’ls demana la seva opinió, però després no té cap conseqüència a la pràctica.

17.Continuar el treball tècnic conjunt de Democràcia Activa i Interculturalitat

Per poder avançar en el foment de la participació diversa, és molt important que es doni continuïtat al treball conjunt dut a terme arran d’aquest estudi, tant en l’àmbit central com també territorial, incloent a actors claus com la Xarxa Antirumors, entitats o projectes rellevants (comunitaris o Pla de barris), i tècnics especialitzats o de territoris amb gran diversitat.

18.Augmentar l’accés a la formació i aprenentatge de la llengua catalana

Com ja s’ha explicat, és fonamental reconèixer que l’ús del català no està prou estès entre la població migrada adulta, i per tant, aquest tema no es pot obviar o fer com que no existeix, ja que és un motiu de desafecció i barrera per a molts dels col·lectius culturalment diversos. En aquest sentit, es recomana augmentar els cursos o espais de formació en català, amb metodologies amenes i innovadores, ja que moltes persones no tenen per objectiu estudiar la llengua formalment, sinó que volen apropar-se de manera lúdica o per a la comunicació amb els seus fills, amb l’escola o amb contextos catalanoparlants.