REFLEXIONS SOBRE LES INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES EN CONTEXTS DE VIOLÈNCIA:

Ja per acabar, breument es pretén fer una mirada analítica a les intervencions artístiques dutes a terme en contextos de violència, davant la gran presència d’iniciatives musicals, tan des de la música clàssica com popular, que es realitzen avui en dia on la música és l’encarregada de fomentar, facilitar i construir una cultura de pau. Algunes d’aquestes iniciatives neixen en societats afectades per la violència, amb la voluntat de que la música restauri el diàleg dins la comunitat, aprofitant els diferents factors que conflueixen en les activitats artístiques:

A nivell personal la música pot servir com a canal o mitjà d’expressió per explicar i apaivagar els traumes viscuts durant situacions de violència, configurant-se com un instrument terapèutic. A través de l’art es permet expressar allò inexpressable, i es poden tractar temes que potser d’una altra manera, no es podrien tractar, ja que és un llenguatge diferent al llenguatge verbal. La música dóna l’oportunitat de treballar amb les emocions relacionades amb el trauma o el conflicte a partir de l’expressió i alliberació del què li preocupa a la persona i descobrir i reprendre l’esperança facilitant la reconciliació i enfortint el sentit en un mateix i en els altres.

El llenguatge artístic permet ser un instrument de comunicació i teràpia del què es va viure i/o s’està vivint sense necessitat d’utilitzar, en principi, les paraules. La música pot servir per canalitzar les sensacions, els records, les memòries, on el procés de creació, pot “sonar” com a resposta del procés de destrucció (potser), de la pròpia persona. A la vegada, l’obra (peça musical, en aquest cas concret –en d’altres disciplines parlaríem de dibuix, pintura, un collage, un ball...) es converteix en testimoni de la interioritat de l’individu amb la possibilitat de crear un distanciament entre el què representa i el què està succeint.

Tal i com comenta June Boyce-Tillman,

“Improvisant i composant estem actuant com els nostres propis terapeutes. La creixent

popularitat de la musicoteràpia mostra un reconeixement creixent del poder de sanació de la música. Composant podem ser realment fidels al nostre ser més profund i trobar les solucions pròpies als nostres problemes. Podem transformar la negativitat en una creació de valor i fer-la valuosa, tant per nosaltres mateixos com pels altres. Podem utilitzar aquest mètode per implicar-nos profundament amb els materials, sentiments i formes de la música, i lluitar amb els problemes inherents, treballar amb els nostres mitjans i propis dilemes també” (1996: 222).

A nivell de grup mitjançant l’art es pot fer més acceptable escoltar el patiment dels altres, ja que el llenguatge artístic permet una llibertat més gran en el moment de dialogar i d’intentar reconstruir vincles socials. Es facilita un espai de distensió favorable per afrontar el què s’ha viscut, obrint un espai d’expressió i solidaritat, de compartir sentiments i històries viscudes. El treball en grup pot crear vincles d’unió entre les persones, vincles forts i duradors en comunitats, reforçant la confiança i amistat (tot i que no necessàriament), a la vegada que es poden dur a terme tasques conjuntes, sent les persones agents creatius que poden provocar canvis en la situació establerta. De totes maneres cal considerar, tal i com comenta Cynthia Cohen,

“Escoltar enmig de les repercussions de la violència i en contextos d’opressió suposa una receptivitat als silencis, al que no s’ha dit, i també la capacitat de fer cas al que s'expressa obertament. Malauradament, després de períodes de violència, les capacitats receptives són debilitades massa sovint per la por i la culpa. La capacitat d’escoltar sensiblement, manifestada entre comunitats de forma irregular, fins i tot en les millors circumstàncies, quasi sempre ha de ser restaurada i millorada. Es pot mobilitzar una àmplia gamma de

formes i processos artístics per a complementar o restaurar aquestes capacitats reduïdes”293.

Tal i com diu June Boyce-Tillman “Composant entrem en la més profunda forma de compromís

amb la música, i en una situació de grup també ens comprometem els uns als altres. Si podem resoldre problemes musicalment, podem també ser capaços de resoldre’ls d’altres maneres”

(1996: 230).

A nivell social l’art es pot configurar com a testimoni del què s’ha viscut, passant a formar part de la memòria històrica del país, alhora que es dóna a conèixer aquesta realitat a altres societats del món, amb la voluntat de poder aprendre del què ha passat. L’art dóna resposta davant d’aquests esdeveniments. A la vegada que pot ajudar també a reconstruir una xarxa social apta per tornar a viure una altra vegada junts, afavorint a canvis positius en la transformació dels conflictes i de la comunitat.

Tal i com comenta Cynthia Cohen,

“Una exposició pot convidar a la gent a ser conscient de si mateixos no tan sols com a portadors d’històries no explicades, sinó també com a testimonis potencials. Es pot animar una comunitat perquè qüestioni les suposicions que prèviament havien cohibit les converses (...) Els projectes artístics poden ser dissenyats per animar aquells que hagin suportat el llegat del trauma a començar el viatge des de la denegació cap al reconeixement, i a seguir un camí de la repressió cap a la responsabilitat”294.

En els contextos de rehabilitació postbèl·lica després d’un conflicte violent o armat, tal i com comenta John Paul Lederach, l’art té un paper molt important. Segons ell la rehabilitació s’ha de centrar en el nivell personal o psicològic, a nivell social i polític, camps on l’art pot arribar a tenir un gran potencial. A nivell psicològic l’art pot ajudar a apaivagar els traumes viscuts durant la guerra. A nivell social, el llenguatge artístic pot servir per sensibilitzar l’opinió pública, reunir a la gent, ajudar a les comunitats a tornar a estar juntes després d’un conflicte... Tal i com va comentar l’Antic Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, "La música pot unir a la gent per fer del món un

lloc més harmoniós”

Normalment, després d’una situació de post-conflicte o guerra, la reconstrucció material i la necessitat d’organització política és el primer que es sol resoldre, i malauradament la reconciliació social sol quedar oblidada. Per això cal facilitar l’accés a l’art per poder expressar tot allò que es sent i es viu. A més a més és important que aquestes iniciatives es coordinin amb els esforços governamentals i de la societat civil per garantir-ne la sostenibilitat.

Segons Craig Zelizer,

“A través de la creació, participació i testimoni de les activitats basades en les arts enmig del conflicte, els individus i comunitats poden trobar temporalment llocs segurs i els mitjans per sobreviure i afrontar fins i tot les situacions més extremes. Les arts poden ajudar també a augmentar el reconeixement dels perills del conflicte imminent i parlar a favor de la pau”295.

I June Boyce-Tillman comenta,

“La resolució de conflictes en aquesta àrea no té a veure amb l’establiment d’una unitat basada en un estil únic, sinó més aviat en la creació d’estructures musicals i sociològiques que animin a la coexistència pacífica dins la diversitat (…) En les nostres comunitats,

293 Creative Approaches to Reconciliation. <https://www.brandeis.edu/ethics/peacebuildingarts/pdfs/CreativeApproaches.pdf >

294 Ibid.

necessitem treballar en estructures i esdeveniments en els que puguem col·laborar musicalment. Perquè esperar a que la societat s’enfonsi abans d’utilitzar el poder de la música per reconciliar-nos?” (1996: 213).

De totes maneres, sempre que es duguin a terme intervencions artístiques centrades en l’art, caldrà tenir en compte varis aspectes, com el context cultural, la fase en que està el conflicte, els nivells de violència, els recursos dels quals es disposen, seguir certs principis (com el de “No danyar”, formulat per Mary Anderson, 1999), etc. Per molt exitoses que hagin estat certes intervencions en contextos concrets, no es poden calcar programes o transportar-los d’un lloc a l’altra esperant aconseguir el mateix resultat.

A més a més, després de dur a terme les intervencions artístiques, cal dur a terme l’avaluació d’aquestes, tot i la dificultat que suposa a vegades. Tal i com comenta Cynthia Cohen,

“Els artistes no solen gaudir de les oportunitats de documentar el seu treball, avaluar-ne la eficàcia, reflexionar sobre les seves dimensions ètiques, o fer estratègies sobre què s'ha de fer per a estendre'n responsablement l'impacte. Sovint treballen en un aïllament relatiu. Sovint han de lluitar per a generar els recursos que els falten per a sostenir els seus esforços a un nivell mínim. No solen tenir una educació que tracti de la teoria i la pràctica d’altres modalitats artístiques per a la construcció de pau”.

7. BIBLIOGRAFIA

:

MÚSICA CLÀSSICA

Llibres de música:

Alsina, Pep i Sesé, Frederic (1994) La música i la seva evolució. Història de la música amb

propostes didàctiques i 49 audicions. Barcelona: Col·lecció Instruments-GUIX.

Blacking, John (2006) ¿Hay música en el hombre? Madrid: Música, Alianza Editorial.

Beltrando-Patier, Marie-Claire (1996) La música occidental desde la Edad Media hasta nuestros

días. Pròleg de Marc Honegger. Madrid: Espasa Calpe cop.

Benedetto, Renato Di (1982) Historia de la música, 8. El siglo XIX, primera parte. Madrid: Turner música.

Bermúdez, Santiago Martín (2001) Stravinski, Discografía recomendada. Obra completa

comentada. Barcelona: Guías Scherzo-Península, nº13.

Casares, Emilio (1980) Cristobal Halffter. Publicaciones Universidad de Oviedo: Ethos Música, 3. Instituto de estudios Bercianos.

Cazurra, Anna (2001) Introducció a la música: de l’antiguitat als nostres dies. Barcelona: Quaderns

crema, Assaig.

Diccionario de música Larousse (2003). Espanya: Biblioteca de Consulta. Spes Editorial.

Diccionario Harvard de música (1999). Don Randel (Ed.) Madrid: Alianza diccionarios. Alianza Editorial.

Enciclopedia del mundo actual (1980). La música actual. Antecedentes y útlimas tendencias.

Compositores. Verdaderas y falsas vanguardias. Barcelona: Editorial Noguer.

Davis, William Bruce; Gfeller, Kate E.; Thaut, Michael H (2000) Introducción a la musicoterapia:

teoría y práctica. Barcelona: Boileau, editorial de música.

Garcia, M; Gatell, C. (1993) El Temps, història contemporània. Espanya.

Gran Enciclopèdia de la música (2001) Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catalunya-Música. Gräter, Manfred (1966) Guía de la música contemporánea. Madrid: Editorial Taurus.

Grout, Donald J.; Palisca, Claude V. (1997) Historia de la música occidental, 2. Edición revisada y ampliada. Madrid: Alianza Música Editorial, Sexta impresión.

Halffter, C.; López de Osaba, P.; Marco, T. (1985) Música y cultura. Zaragoza: Editorial Luis Vives. Homs, Joaquim (2001) Antologia de la música contemporània, del 1900 al 1959. Amb textos de Carles F. Maristany. Pròleg de F. Bonastre. Barcelona: Editorial Pòrtic.

Honneger, Marc (1992) Dictionnaire des oeuvres de l’Art Vocal. Paris: Éditions Bordas.

Jay, Donald (1984) Historia de la música occidental, 2. Madrid: Alianza Música editorial. Larousse, Diccionario de Música (2003). Barcelona: Spes Editorial, S.L.

Liebmann, Marian (1996) Music, music therapy and trauma. England: Jessica Kingsley Publishers. Marco, Tomás (1985) Historia General de la Música, El siglo XX. Madrid: Ediciones ISTMO, Colección Fundamentos, cuarta edición.

Martí, Josep (2000). La música como generadora de realidades sociales. Los 7 mares, 2.Balmes, Deriva Editorial.

Mata, Francesc Xavier:

· (1986) La Mejor música de cámara. Libros de la serie, la mejor música. Mexico: Daimon cop. · (1986) La Mejor música religiosa. Libros de la serie, la mejor música. Mexico: Daimon cop. · (1986) Las Mejores sinfonías. Libros de la serie, la mejor música. Mexico: Daimon cop.

Matabosch, Joan (2000) Música per a la mort. Els rèquiems de Vitoria, Mozart, Verdi, Brahms i

Britten. Jaume Radigales, editor. Fundació Joan Maragall. Cristianisme i cultura. Editorial Cruïlla.

Mcleish, Kenneth i Valerie (2000) La discoteca ideal de la música clásica. Las obras maestras de la

música. Sus mejores versiones discograficas. Espanya: Editorial Planeta, 9ena edició.

Michels, Ulrich.:

(2002) Atlas de música, I. Alianza Editorial. Decimocuarta reimpresión. Madrid: Alianza Atlas.

(2002) Atlas de música, II. Alianza Editorial. Octava reimpresión. Madrid: Alianza Atlas.

Ng, Wang Feng (2005); i Sutton, J. P., (Ed.), Music, Music Therapy and Trauma: International

Perspectives (pp. 119-112). London, UK and Philadelphia, PA: Jessica Kingsley Publishers.

Pérez, Mariano (1979) Comprende y ama la música. Madrid: Sociedad general Española de librería.

Pestelli, Giorgio (1989) Historia de la música, 7. La época de Mozart y Beethoven. Madrid: Colección Turner Música.

Robertson, A; Stevens, D:

- (1985) Historia General de la Música 2. Desde el Renacimiento al Barroco. Colección Fundamentos, 6. Madrid: Ediciones ISTMO, septima edición,

- (1980) Historia General de la Música 3. Desde el Clasicismo hasta el siglo XX. Colección Fundamentos, 7. Madrid: Ediciones ISTMO, quarta edición.

Roland de Candé (1981) Invitación a la música. Pequeño manual de iniciación. Madrid: Ediciones Aguilar.

Stuckendschmidt, H.H (1960) La música del siglo XX. Biblioteca para el hombre actual. Madrid: Ed. Guadarrama, S.A.

VV.AA. (2008) Music and conflict transformation. Harmonies and dissonances in geopolitics. Edited by Olivier Urbain. London, I. B. Tauris & Co Ltd.

VV.AA. (2007) La música y el III Reich, de Bayreuth a Terezin. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya.

Articles:

Adams, Jacqueline (2002). Art in Social Movements: Shantytown Women’s Protest in Pinochet’s Chile. Sociological forum, Vol. 17, No 1, March.

Barenboim llena Madrid con la paz de la “Novena”. El país, 16/07/05

Creating a culture of peace. the performing arts in interethnic negotiations. Kjell Skyllstad.

< https://immi.se/intercultural/nr4/skyllstad.htm >

Cusick, Suzanne G (2006) Music as torture/ Music as weapon.

<https://www.sibetrans.com/trans/articulo/152/music-as-torture-music-as-weapon>

Daniel Barenboim. Fenced in all round. <http://mondediplo.com/2004/06/07barenboim?>

La felicidad de Eric Clapton. El país, 31/08/05

La música, mensajera de la paz. Le Monde Diplomatique, Número 29, Marzo de 1998

La xenofobia baila en Internet. Jóvenes intercambian canciones racistas y xenófobas. El País,

04/04/2005. IU denuncia a un pinchadiscos que propaga canciones racistas en la red. El País, 06/04/05.

Liebmann, Marian. Arts approaches to conflict. United Kingdom: Jessica Kingsley Publishers Ltd.

Maria João Pires propone una revolución de las artes. El país, 31/08/05

Syllstad, Kjell (2004). Music and mediation. SGI Quartely Music as a force for peace. Soka Gakkai International Quarterly Magazine. Number 37. Buddhist perspectives on peace, culture and education.

Vilar, Gerard. (2003). Ricard Vaccaro: La vida de les formes. Bellaterra: L’agenda – 10. Cultura en viu. 28 abril, 4 maig 2003.

Zelizer, Craig (2004) The role of artistic process in peace building in Bosnia-Herzegovina.

CD:

Pandora, Soirées de Barcelona, Ariel. Orquesta simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Edmon Colomer. Fundación Caja de Madrid, Auvidis France, 1997.

Llibres de Pau:

Ameglio, Pietro (2002) Gandhi i la desobediencia civil. Traducciones inéditas de hind Swaraj y el programa constructivo de la Índia. México: México Hoy. Editores Plaza y Valdés.

Cascón, Paco. Educar en y para el conflicto. Escola de cultura de pau, Universitat Autònoma de Barcelona.

Enciclopedia de Paz y Conflictos (2004). Granada: Universidad de Granada, Instituto de la paz y

los conflictos. Colección Eirene.

Galtung, Johan (1985) Sobre la Paz. Barcelona: Editorial Fontamara, Paz y conflictos.

Galtung, Johan (2003) Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/ Gernika Gogoratuz.

Fisas, Vicenç (1987) Introducció a l’estudi de la pau i dels conflictes. Col·lecció Temps de futur.

Barcelona: Publicacions de la Fundació Jaume Bofill i Editorial la Magrana.

Jares, Xesús R.(1999) Educación para la paz. Su teoría y su práctica. Segunda edición. España: Editorial Popular.

Lederach, John Paul (2000) El abecé de la paz y los conflictos. Educación para la paz. Madrid: Los libros de la catarata.

Martínez, Vicent (2005) Podemos hacer las paces. Reflexiones éticas tras el 11S y el 11M. Bilbao: Desclée, Colección ética aplicada.

Mas, Mercedes, Coordinación edición española (2000) Educar en la Noviolencia. Propuestas

didácticas para un cambio social Madrid: Pace e Dintorni. Educar Práctico..

Rodríguez Alcázar, F. Javier (Ed.) (2000) Cultivar la paz. Perspectivas desde la Universidad de

Granada. Universidad de Granada: Instituto de la Paz y los Conflictos. Colección Eirene.

Rubio, Anna (Ed.) (1993) Presupuestos teóricos y éticos sobre la paz. Seminario de Estudios sobre la Paz y los conflictos. Universidad de Granada: Colección Eirene.