coneixement Sectors no intensius en coneixement Economia catalana
Tipus d’innovació SIC II ITA SNIC ITB ITM Total χ2 Pearson
Sig. asimptòtica
(bilateral) Innovació TIC 61,3 58,1 55,9 43,6 32,9 42,4 46,3 0,000 Innovació TIC de producte 20,9 46,5 23,5 25,8 14,0 22,0 23,9 0,000 Innovació TIC de procés 41,1 43,8 38,2 28,4 27,5 31,0 32,0 0,000 Innovació organitzativa 32,2 27,7 38,2 29,1 35,0 42,4 31,2 0,084 Co-innovació TIC producte i
procés
15,5 29,5 20,0 18,3 9,8 11,9 16,8 0,000 Co-innovació TIC producte i
procés i innovació organitzativa
6,5 12,4 11,8 9,5 4,2 5,2 8,1 0,007
176 Innovació de producte sense
TIC
16,2 19,4 55,9 30,5 38,2 45,8 29,2 0,000 Innovació radical TIC de
producte
51,3 58,8 66,7 69,5 59,1 67,5 64,2 0,001 Innovació radical TIC de procés 0,2 5,4 8,6 2,0 0,6 3,4 1,8 0,000 Innovació radical organitzativa 49,6 33,3 69,2 51,3 46,4 44,0 49,1 0,226
Nombre d’observacions
(empreses) 401 129 34 1058 356 59 2037
Només a efectes de ressaltar les característiques que fan excel·lir als serveis intensius en coneixement pel que fa a la innovació sobre l’ús de les TIC, si analitzem de manera desagregada tots els sectors econòmics (Taula 10), veiem com els serveis intensius en coneixement han innovat de manera preponderant amb l’ús de les TIC per sobre de la resta de sectors, seguits per la indústria de la informació i la indústria d’alta tecnologia. Quan no tenim en compte l’efecte de l’ús de les TIC i analitzem exclusivament si a les empreses ha tingut lloc la innovació de producte independentment que s’hagin fet servir aquestes tecnologies, els serveis intensius en coneixement passen de ser el sector que més innova (sobre l’ús de les TIC) a ser el sector que menys innova en producte (37,3%). Aquest resultat, recordem, l’hem obtingut treballant de nou amb les dades desagregades per sectors per avaluar el component d’intensitat de coneixement. El comportament dels serveis intensius en coneixement és singular en aquest punt. Mentre que amb l’ús de les TIC eren el subsector més innovador de l’economia catalana, sense tenir en compte l’ús de les TIC i pel cas concret de la innovació de producte, els serveis més intensius en coneixement són els que menys innovació presenten entre el conjunt d’empreses, també en comparació amb la indústria de la informació i la indústria d’alta tecnologia on el comportament és el mateix pels dos tipus d’innovació, i en tots dos casos, superior a la mitjana de l’economia catalana (46,3%, 53,2%, respectivament). Comprovem com la innovació de producte sense TIC és molt més important a la indústria d’alta tecnologia que a la resta de l’economia. Per tant, haver desagregat l’economia per intensitat de coneixement no aporta més informació pel que fa a aquest tipus d’innovació ja que el que determina el seu desenvolupament no és la intensitat de coneixement sinó que l’afiliació sectorial. Per tant, la innovació de producte sense ús de les TIC és superior a la indústria. També els serveis no intensius en coneixement tenen una propensió major a la innovació de producte sense ús de les TIC que l’economia catalana, si bé menor que la indústria. A l’altre extrem trobem els serveis intensius en coneixement on es presenten els menors nivells d’innovació de producte sense ús de les TIC. Finalment, els serveis intensius en coneixement tenen uns majors nivells d’innovació de procés amb l’ús de les TIC, només superada lleugerament per la indústria de la informació. Pel que fa a les co-innovacions TIC producte i procés i, total, els serveis menys intensius superen la mitjana de l’economia catalana, a diferència dels serveis més intensius en coneixement, però es troben en nivells inferiors als de la indústria de la informació i la indústria d’alta tecnologia on aquestes co- innovacions tenen lloc amb més freqüència. Pel que fa a la innovació radical TIC de producte els serveis menys intensius en coneixement excel·leixen per sobre de la resta de sectors econòmics i pel que fa a la innovació radical TIC de procés, superen la mitjana catalana i els serveis més intensius en coneixement. Així, en la comparativa global entre tipus d’innovacions
177
i tots els sectors de l’economia catalana (Taula 10), els serveis més intensius en coneixement destaquen en el seu desenvolupament en la innovació sobre l’ús de les TIC per sobre de la resta de sectors, mentre que els serveis menys intensius en coneixement ho fan pel cas de la innovació radical TIC de producte.
Així, els serveis intensius en coneixement són més propensos en general a la innovació amb l’ús de les TIC, a la innovació TIC de procés i a la innovació organitzativa, mentre que els serveis menys intensius ho són pel que fa a la innovació de producte (de qualsevol tipus), les co- innovacions, i les innovacions radicals. Per tant, més que afirmar que uns serveis són més innovadors respecte als altres, cal dir que ambdós desenvolupen diferents tipus d’innovacions. Tot i les diferències observades entre els serveis desagregats per la seva intensitat de coneixement que observàvem a la Taula 9 pel que fa a les innovacions TIC de producte i de procés, en el sentit que les innovacions de producte són més comunes als serveis menys intensius en coneixement (de fet, com ho són les innovacions de producte en general, sense tenir en compte l’ús de les TIC) i les innovacions de procés són més comunes als serveis intensius en coneixement, quan aprofundim en la nostra anàlisi descriptiva només pel cas de les empreses de serveis innovadores observem tres aspectes remarcables (Taula 11).
Taula 11 Tipologia d’innovacions TIC segons intensitat de coneixement als serveis (dades en %) Tipus d’innovació Serveis intensius en coneixement Serveis no intensius en coneixement Empreses innovadores amb TIC χ2 Pearson Sig. asimptòtica (bilateral)
Innovació TIC de producte 28,7 47,5 43,0 0,000
Innovació TIC de procés 50,2 51,0 53,8 0,008
Innovació organitzativa 43,7 38,6 41,5 0,487
Co-innovació TIC producte i procés
19,5 35,4 30,9 0,000
Co-innovació TIC producte i procés i innovació
organitzativa
10,5 19,5 16,1 0,028
Innovació radical TIC de producte
45,8 61,1 56,6 0,030
Innovació radical TIC de procés 0,4 4,3 3,4 0,001 Innovació radical organitzativa 40,7 52,8 45,5 0,040 Nombre d’observacions (empreses) 246 461 943
El primer ens reafirma que el desenvolupament d’innovacions TIC de producte és encara més important a les empreses innovadores de serveis menys intensius en coneixement que als intensius i superior a la mitjana de les empreses innovadores. El segon, que la innovació de
178
procés amb les TIC és similar entre els serveis innovadors, una mica superior pel cas dels serveis no intensius en coneixement i, inferior al conjunt de les empreses innovadores. Finalment, el tercer aspecte remarcable és que en la resta d’innovacions analitzades entre les empreses de serveis innovadores, els serveis menys intensius en coneixement presenten un grau de desenvolupament de co-innovacions dels dos tipus i innovacions radicals dels tres tipus superior als serveis intensius en coneixement i al conjunt de les empreses innovadores. Aquests resultats anirien en la línia, entre altres, dels de Masso i Vahter (2011) que indiquen que la innovació també juga un paper important en els serveis menys intensius en coneixement.
Per a la verificació inicial o per parts de la hipòtesi 3 (l’anomenem per parts perquè recordem que farem servir dues metodologies dins d’aquest primer apartat empíric sobre els determinants de la innovació als serveis pel seu contrast: l’anàlisi de relacions duta a terme ara mitjançant taules de contingències i l’anàlisi de regressió logística com a metodologia que ens permetrà acceptar o rebutjar la hipòtesi 3 mitjançant la verificació de la relació de causalitat entre els tipus d’innovació desenvolupats i l’afiliació sectorial dels serveis segons la seva intensitat de coneixement), concloem que: primer, l’ús de les TIC en l’activitat innovadora als serveis és evident i elevat, en especial entre els serveis intensius en coneixement. Segon, hi ha una relació evident entre la intensitat de coneixement de l’activitat empresarial i l’ús de les TIC en els processos d’innovació empresarial. Tercer, tot i l’especial relació entre la innovació TIC i la intensitat de coneixement, els serveis menys intensius en coneixement són tan o més innovadors que els serveis intensius en coneixement, sobretot pel seu paper preponderant en les innovacions de producte. Quart: entre les empreses de serveis innovadores, la innovació és més freqüent entre els serveis menys intensius en coneixement, en qualsevol dels tipus d’innovació analitzada, d’una manera superior a la dels serveis intensius en coneixement i també superior a la mitjana de les empreses innovadores a Catalunya (a excepció de la innovació TIC de procés). Verifiquem inicialment la hipòtesi 3 sobre que hi ha una relació estadísticament significativa entre el desenvolupament dels diferents tipus d’innovació i l’afiliació sectorial dins dels serveis segons la intensitat de coneixement que incorporen les seves activitats, especialment pel cas de la innovació TIC desenvolupada per les activitats de serveis més intensives en coneixement. A nivell de significació estadística de l’1%, l’estadístic χ2
Pearson indica una relació significativa entre el desenvolupament d’innovacions TIC i els serveis intensius en coneixement, on el 61,3% dels mateixos han innovat. També a nivell de significació de l’1% l’estadístic χ2 Pearson indica l’existència d’una relació significativa entre el
desenvolupament d’innovacions de producte i la pertinença als serveis menys intensius en coneixement, en el 56,3% d’aquestes empreses, percentatge superior al trobat en el conjunt de l’economia catalana.
Per això, arribats a aquest punt i en relació a l’elecció de les empreses de serveis sobre les que realitzarem totes les nostres anàlisis posteriors si volem estudiar la innovació TIC als serveis, treballar només amb els serveis intensius en coneixement tot i donar força a les TIC com a factor impulsor o de base de la innovació, aniria en perjudici de l’anàlisi del procés d’innovació en general ja que ometrien analitzar una part dels serveis que és igualment innovadora i que, tanmateix, ocupa un volum molt més gran d’empreses. A més, l’enfocament del present
179
treball ja pretenia aprofundir en el coneixement del procés d’innovació als serveis com a conjunt, tot i haver comprovat amb les anteriors taules de contingències, i també com indica la literatura que el sector serveis és molt ample i heterogeni, ja sigui mitjançant una aproximació per segmentació subsectorial (més atomitzada) o per una aproximació per intensitat de coneixement. Tampoc és interès d’aquest treball aprofundir en l’anàlisi dels anomenats KIBS, o serveis intensius en coneixement, classificació aquesta que no coincideix plenament amb la classificació de les dades de base del PIC (amb les quals treballem) ja que algunes empreses de les classificades com a KIBS, en la nostra base de dades es troben classificades com a indústria de la informació, en concret, les empreses amb els CNAE següents: 721, 722, 725 i 726.
Abans de realitzar diferents regressions logístiques que ens permetin trobar relacions de causalitat entre la innovació sobre l’ús de les TIC als serveis i els seus determinants, farem una aproximació a aquests últims mitjançant una anàlisi descriptiva. La següent taula de contingències (Taula 12) s’ha realitzat sobre el conjunt d’empreses que han innovat sobre l’ús de les TIC, per tant, sobre el conjunt d’empreses innovadores i no sobre el conjunt de l’economia a Catalunya. En aquesta primera anàlisi descriptiva dels determinants indicats per la literatura de la innovació als serveis, encara realitzarem la comparació amb la indústria per veure si hi ha diferències entre ambdós sectors.