Trets en què no es pot establir una relació entre les solucions que s’han donat i el grau de formalitat del programa:

a) Vocalisme:

-Canvi fonètic /a/>[e]. Quant a aquest tret hem constatat que el mot butxaca

ha conservat la pronúncia [a] en el programa FU i, en canvi, en alguna ocasió ha experimentat el canvi /a/>[e] en el programa 2002.

-Canvis de timbre de les vocals mitjanes. Els canvis de timbre de les vocals mitjanes s’han donat tant a programes de caràcter formal, IN, RE, com a programes més informals, FU, DE.

-La vocal [a] en posició àtona. Aquest so s’ha conservat tant a vocables que es troben inserits en els programes IN o RE com a vocables que es troben emplaçats en els programes DE o FU.

-Procés de descens vocàlic /i/>[c]. Aquest canvi fonètic només s’ha donat, i en una ocasió, en el programa 2002.

664 -Realització de la vocal e gràfica del numeral seixanta. Els programes IN, RE, TE, FU han presentat palatalització sistemàtica d’aquesta vocal. En canvi, a l’espai 2002, en dues ocasions, s’ha conservat la vocal neutra sense modificacions.

-Epítesi de vocal neutra en el pronom els situat darrere el verb. S’han

localitzat casos d’epítesi de [c] en el pronom els, tant al programa 2002 com als programes PA i DE.

-Canvi /o/>[u] a mots com títol, joventut... En general s’ha donat una

alternança entre les pronúncies [o] / [u], excepte, això sí, en el programa RE, en què els locutors han adaptat sistemàticament la pronúncia a la forma escrita.

-Canvi /u/>[o]. Quant a aquest tret, els locutors s’han guiat gairebé sistemàticament per la forma escrita. Només alguns mots com estudiar (DE) o

665 -Realització dels grups àtons qua, gua.

RE> DE> TE> FU> 2002> PA

IN> ES

100% 80% 77.7% 62.5% 60% 55.5% 10%

Dift. (+) (-)

-Grups integrats per vocal dèbil i vocal forta (condició, ciència, professió...). Aquestes combinacions s’han emès, excepte en casos puntuals, amb hiat, independentment del tipus de programa.

b) Consonantisme:

-Oposició oclusiva labial / fricativa labiodental. Excepte en algun cas puntual, els locutors han conservat l’oposició [b] / [v], independentment del grau de formalitat del programa.

-Absència del procés de consonantització /w/>[v]. Aquest canvi fonètic no s’ha donat a cap dels programes analitzats.

-Realització de la fricativa alveolar del numeral seixanta. En els programes

666 Només a l’espai 2002, una de les set vegades en què apareix aquest vocable, s’ha emès amb fricativa alveolar inicial.

-Elisió sistemàtica de la fricativa alveolar implosiva dels numerals dos-cents, tres-cents, sis-cents, independentment del grau de formalitat del programa.

-Realització [¥] o [d¥] de la sibilant palatal intervocàlica en aquells mots que presenten africació en la parla col·loquial (roja, netejar...). En el corpus analitzat, excepte als programes IN, PA i, en una ocasió, al 2002, aquests mots s’han emès amb consonant africada.

-Realització [•] de la sibilant palatal sorda en posició intervocàlica. Aquesta ha estat l’única solució present en el corpus analitzat.

-Realització [•], [¥] de les sibilants palatals en posició inicial de mot i postconsonàntica, independentment del programa.

667 -Grups integrats per nasal i fricativa alveolar en posició de coda.

EN> FU

TE> IN> 2002> ES> RE> PA

100% 66.7% 61.5% 57.2% 50% 32% 0%

Mant.(+) (-)

-Realització de la nasal palatal en posició preconsonàntica12.

ES> EN> IN> PA> 2002> FU> RE> TE, DE 46.1% 40% 33.3% 26.7% 23.8% 22.2% 11.1% 0%

[…] (+) (-)

-Realització de la nasal alveolar geminada gràfica. Només s’ha emès amb

nasal geminada el mot ennigulat. La resta de vocables s’han emès amb

consonant simple, independentment del tipus de programa en què es trobin inserits.

-Absència del procés de palatalització de la consonant nasal. El procés de canvi /n/>[†] no s’ha donat a cap dels programes analitzats.

12 _{Cal recordar que els locutors no han despalatalitzat aquesta consonant quan han emès una pausa entre els}

668

-Procés de labiodentalització /n/>[m] en el pronom feble nos situat darrere verb acabat en consonant, independentment del programa.

-Elisió gairebé sistemàtica de la bategant en posició final de mot.

-Manteniment de la consonant bategant del verb perdre i dels seus composts

de manera sistemàtica.

-Absència de metàtesi de la consonant bategant. No obstant això, però, cal apuntar que, en una ocasió, s’ha donat aquest fenomen fonètic.

-Realització simple de la lateral geminada gràfica. En general, els mots que

contenen una lateral geminada gràfica s’han emès amb l simple,

independentment del grau de formalitat del programa.

-Procés de palatalització /l/>[] en contacte amb vocal alta. Excepte en dues ocasions no s’ha donat aquest canvi en contacte amb vocal alta. Precisament un dels dos mots que s’han emès amb lateral palatal es troba inserit en el programa IN.

669 -Realització dels grups isosil·làbics /bl/, /gl/ .

TE> IN> 2002> RE> DE> ES> EN> FU> PA 100% 55.2% 47.1% 41.3% 40% 30.8% 22.2% 5.8% 0%

[b:l](+) (-)

-Realització [l:] del grup t’l gràfic a mots com batle, vetlar. Excepte en una ocasió, programa IN, aquest grup s’ha emès amb lateral alveolar doble.

-Realització del grup N’R romànic amb epítesi de [d]. El mot divendres s’ha emès amb oclusiva epentètica les dues vegades en què apareix.

-Realització velar o palatal de les consonants oclusives. Aquest tret no ha vengut determinat pel grau de formalitat del programa analitzat.

-Manca d’epítesi de [t] en els mots plans acabats en i. A cap dels programes analitzats no s’ha donat aquest fenomen fonètic.

-Elisió de la consonant oclusiva del grup mp en posició de coda sil·làbica. La consonant oclusiva s’ha elidit tant a programes de caràcter neutre com a programes més informals. I és que només en un mot, programa IN, s’ha mantengut aquest segment.

670 -Realització de la grafia x amb so alveolar.

Ex+V

2002> IN> PA> RE,TE, EN,ES, FU,DE 40% 33.3% 12.5% 0% [gz] (+) (-)

Ex+C

2002> PA> FU> RE> IN,TE,E N,ES,DE 57% 25% 19% 14% 0% [ks] (+) (-) VxV EN> PA

2002> ES> TE> FU> IN> RE,DE

100% 67% 50% 30% 25% 22.2% 0%

671

c) Fonètica sintàctica:

-Manteniment o elisió de la vocal neutra, a frontera de mot, en contacte amb un altre so vocàlic. Tot i que no es pot establir una correlació entre el grau de formalitat dels programes i la resolució d’aquest tret, pel fet que a tots els espais s’ha donat una alternança de solucions, sí que hem de tenir present, però, que els programes DE i PA han presentat un predomini de la primera solució i que els programes IN i TE han presentat, en canvi, un predomini de la segona solució.

-Realització sistemàtica dels enllaços entre consonant i vocal d’acord amb les lleis fonètiques catalanes.

-Realització dels grups isosil·làbics /mp/, /nt/, /nk/, /lt/ d’acord, gairebé sistemàticament, amb els hàbits fonètics d’aquesta zona lingüística.

-Resolució del contacte entre dues consonants. A tots els programes s’ha donat una alternança entre les pronúncies assimilades i les no assimilades. Cal remarcar que s’ha donat un predomini de la primera solució, tant a programes de caràcter informal, FU, DE, com a programes de caràcter més formal, IN, RE.

672 Com ja s’ha esmentat anteriorment, hi ha hagut també determinades solucions fonètiques que han vengut determinades pel locutor que emet el mot. Així, per exemple, en el programa EN, referent als mots esdrúixols acabats en -ia, el locutor JZ és el que ha elidit majoritàriament la vocal neutra final; en el programa PA els quinze casos de canvi /c/>[o], que es donen en el verb veure, han estat practicats per la locutora MB; pel que fa a la resolució del contacte entre la vocal neutra i un altre segment vocàlic, a domini de mot, la locutora MB, programa PA, és la que ha elidit més freqüentment la vocal neutra i la locutora NA, programa RE, és la que l’ha mantenguda de manera més sistemàtica; quant a la consonant fricativa labiodental, cal dir que els mots que han sofert el canvi /v/>[b]han estat emesos pels locutors JC, LS i NA; en el programa EN la locutora CR és la que, gairebé sistemàticament, ha canviat el tret de sonoritat de les fricatives alveolars; quant al sufix -itzar, el locutor SV, programa 2002, ha estat el que ha practicat el canvi itzar>zar en més ocasions; respecte als grups integrats per nasal i fricativa alveolar, CG i SV, en el 2002, han estat els que han elidit majoritàriament el primer segment i, en canvi, JZ, al programa EN, ha estat el que l’ha mantengut en més ocasions; les locutores MB i ES són les que han emès sistemàticament la consonant lateral alveolar sense ressonància velar; les consonants oclusives k, g s’han

673 emès a la zona palatal o a la zona velar, depenent de la procedència del locutor...

Altres vegades ha estat precisament el tipus de mot el que ha determinat la solució adoptada pels locutors. Així, per exemple, en relació amb els esdrúixols acabats en -ia, el mot gràcies ha estat el que ha presentat, en més ocasions, elisió de la vocal neutra; el mot quaranta, al programa IN, és el que ha experimentat més sovint el procés de monoftongació, pel fet de tractar-se d’un numeral, expressat, majoritàriament, en xifres; finalment, s’ha comprovat que, en relació a la nasal geminada gràfica, els mots més cultes,

connectar, mil·lenni, s’han emès amb consonant simple.

És important també fer constar que en els programes que combinen fragments narrats amb entrevistes, 2002, PA, ES, encara que, en línies generals, el context en què es troba inserit un mot determinat no ha influït en la solució fonètica adoptada, en alguna ocasió sí que ha resultat significatiu. Així, per exemple, el mot gràcies és el que ha presentat més casos d’elisió de la vocal neutra, i és que, aquest vocable, es troba inserit normalment al final d’una entrevista (2002); en el programa ES el sufix -itzar i la conjunció temporal

quan han experimentat els processos propis de la parla col·loquial, és a dir, desafricació /dz/>[z] i epítesi de [t], quan es troben emplaçats a l’entrevista

674 realitzada per JC als aficionats que es troben al carrer i en el programa PA els casos de rotacisme, canvi /s/>[], s’han donat també en aquest context fonètic.

Quant a l’àmbit morfològic, nominal i verbal, podem dividir els trets presents en el corpus analitzats en dos grups. Cal remarcar que, com en el cas de la fonètica, per dur a terme aquesta classificació s’ha tengut en compte el document de l’Institut (Proposta morfològica):

1) Ús de formes morfològiques que formen part de l’estàndard preferent.