El Nou Testament i la història. Estudi sobre la interpretació contemporània de la sagrada escriptura

Texto completo

(1)EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA. ESTUDIS SOBRE LA INTERPRETACIÓ CONTEMPORÀNIA DE LA SAGRADA ESCRIPTURA. Joaquim Malé Ribera. Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication:. http://hdl.handle.net/10803/399247. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca. Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercialSinObraDerivada This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercialNoDerivatives licence.

(2) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA ESTUDIS SOBRE LA INTERPRETACIÓ CONTEMPOR ÀNIA DE LA SAGR ADA ESCRIPTUR A. TESI DOCTOR AL. JOAQUIM M ALÉ R IBERA MMXVI.

(3) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA ESTUDIS SOBRE LA INTERPRETACIÓ CONTEMPORÀNIA DE LA SAGRADA ESCRIPTURA. TESI DOCTORAL DE. JOAQUIM MALÉ RIBERA DIRIGIDA PEL. DR. JOAN FERRER COSTA. MEMÒRIA PRESENTADA PER OPTAR AL TÍTOL DE DOCTOR PER LA U NIVERSITAT DE GIRONA PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES I DE LA CULTURA. FACULTAT DE LLETRES U NIVERSITAT DE GIRONA GIRONA · MMXVI.

(4) Il·lustració de la coberta: Simon Marmion, Sant Lluc pintant la Verge, ca. 1460-1470 (The British Library, London) Miniatura que il·lumina un Llibre de les Hores de Valenciennes. III.

(5) Aquesta tesi no hauria estat possible sense la generosa ajuda rebuda per part de l’Associació Bíblica de Catalunya (ABCat), que contribuí a finançar l’estudi a qui es compta entre un dels socis més joves. Igualment ha contribuït econòmicament a la realització d’aquesta tesi la Fundació Joan Maragall (FJM), de la qual hem estat becaris de recerca en el curs 2012/2013. El nostre més sincer agraïment per a ambdues institucions magnífiques.. IV.

(6) V.

(7) Dieu a créé l’homme parce qu’il aime les histories. Élie W IESEL, Les portes de la forêt, 1964.. τάδε γράφω, ὥς μοι ἀληθέα δοκέει εἶναι· ‘el que escric aquí és allò que em sembla veritable’ HECATEU DE MILET, ΓΕΝΕΗΛΟΓΙΑΙ I,332.. VI.

(8) PREFACI. L’estudi que conforma les pàgines que segueixen té una gènesi ben curiosa, que, al nostre entendre, convé explicar a fi d’entendre el perquè d’aquesta tesi. Corria la primavera de l’any 2009 quan vam trobar-nos amb el Dr. Nolla al despatx de vicedeganat de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Es tractava de fer una consulta sobre els estudis de Màster en Humanitats que la Facultat oferia, i la idea que ens rondava era de combinar-los amb la feina de docent (que aleshores ens emplaçava entre la Jonquera i Figueres). Si bé tothom que conegui el Dr. Nolla sap que els seus consells són d’una saviesa proverbial, possiblement aquella tarda reblà el clau. El fet és que ens exhortà a realitzar els estudis de màster (els antics cursos de doctorat que culminaven amb el Diploma d’Estudis Avançats, just abans de l’època Bolonya) i ens donà unes quantes recomanacions quant a les assignatures a escollir; una en particular: El món de la Bíblia. Una assignatura que s’oferia per primera vegada i que, ateses les circumstàncies tan desfavorables amb què ha de conviure el món dels estudis de Lletres en el context actual (i com s’ha vist amb el temps), penjava d’un fil entre les matèries de tercer cicle de la UdG. No només el màster fou un èxit per se, sinó que l’assignatura recomanada pel Dr. Nolla ens permeté de conèixer el Dr. Joan Ferrer, certament un rara avis de la UdG. El cert és que, després d’haver-hi cursat la llicència en Història, sols hi havíem coincidit una vegada, en la defensa de la tesina de l’amic Antoni Coll, l’any 2006. Fos com fos, de la primera coneixença a propòsit d’aquella assignatura de màster se’n seguí la direcció de la tesina, defensada el febrer de 2011, i aquesta culminà en la publicació per fascicles al Butlletí de l’ABCat. Finit el procés de màster, se’ns encomanà una tasca engrescadora i alhora de responsabilitat: fer una fusió dels dos grans documents de temàtica bíblica que l’Església ha produït en els darrers vint anys, això és, la Interpretació de la Bíblia en l’Església (1993) i la recent exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini (2010), del qui aleshores era pontífex, Benet XVI. El projecte pretenia de fer entrar en diàleg aquests documents tan valents (des del punt de vista exegètic i hermenèutic) a partir d’un text estructurador, una tesi. VII.

(9) doctoral defensada a la Universitat Gregoriana de Roma l’any 2001 per part d’un estudiós nord-americà, Peter S. Williamson. Doncs bé, l’empresa arribà a bon port i veié la llum mercès a l’editorial CPL de Barcelona, amb una edició doble, en català i en castellà. I el més important: aquí començaren les converses que conduirien cap a la tesi. Així és com després de sovintejades trobades al despatx (de vicedeganat primer, i deganat després), a casa d’en Joan a Pineda de Mar, al Seminari de Girona o entaulats, no només accedí a dirigir-nos la recerca doctoral, sinó que ens permeté de disposar de totes les facilitats. Primer gestionant una beca privada de l’ABCat, i llavors avalant-nos davant de la Fundació Joan Maragall, així com esperonant-nos a viatjar a l’Institut Bíblic de Roma, una de les seus internacionals (tal vegada la més prestigiosa en l’àmbit catòlic) de l’estudi de la Sagrada Escriptura. Així les coses, allò que inicialment havia de ser una ampliació d’estudis d’un parell d’anys ha esdevingut la cursa per a la consecució d’un grau de Doctor, un PhD que en diuen els anglosaxons. Tot una sorpresa, la veritat, així com tot un goig! El cert és que ja des del primer moment ens despertà gran admiració la capacitat de treball del Dr. Ferrer, el seu entusiasme i bonhomia, això sense comptar la sapiència que, diàriament, comparteix joiosament amb qui l’envolta. És tot un honor assistir a les seves sessions magistrals al Seminari de Girona, i qui ho hagi fet ja sap a què ens referim: no és massa habitual avui dia, en el món acadèmic, cloure cursos ordinaris tot arrancant fervorosos aplaudiments de l’alumnat, agraït i admirat. Però després de tot, allò veritablement significatiu per a qui redacta aquestes línies és la confiança, sens dubte immerescuda, dipositada en un servidor. Això ha fet que hàgim iniciat una recerca doctoral sobre una temàtica que, vist amb perspectiva, és senzillament inabastable. Ara som més conscients de l’esforç que suposa encarar-se amb qualsevol tema bíblic i pretendre sortir-ne airós. Aquí sí que s’hi exigeix vera transversalitat de coneixements i competències (o, com diu l’Apocalipsi de Joan 17,9: «ὧδε ὁ νοῦς ὁ ἔχων σοφίαν » ‘Aquí cal saviesa i intel·ligència!’), i això ho diem amb la certesa que ens dóna l’haver-nos-hi atansat i saber que, en el fons, mai no se’n sap prou, que la Paraula de Déu sempre ens ultrapassa i és més sàvia. Però lluny de fer decaure els ànims, això suposa un esperonament més per a prosseguir amb l’estudi i reflexió d’allò que, més enllà d’ésser un àmbit del coneixement fascinant i altament enriquidor, és la manifestació fefaent de la fe d’un poble del qual som hereus. De la fe que sorgeix de VIII.

(10) l’experiència viscuda, de la tradició contada, de la confiança dipositada. Fabula, sed vera.. És típic i tòpic advertir, en el pròleg de tota recerca doctoral, del deute contret amb tantes persones que han contribuït a fer possible allò que es posa negre sobre blanc. No ens trobem davant d’una excepció. En primer lloc al Prof. Dr. Joan Ferrer, pel seu mestratge i amistat, per la incondicional confiança que ha fet a qui redacta, i pels coneixements i experiències que ha compartit i, esperem, continuarà compartint amb aquest seu deixeble. Tot allò bo que hom pugui trobar en aquestes pàgines li ho devem a ell. Tal vegada unes paraules manllevades expressen bé el grau del deute a qui ha dirigit de manera brillant aquesta tesi, especialment per allò que ens ha desvetllat: This is the point. To direct a student’s attention towards that which, at first, exceeds his grasp, but whose compelling stature and fascination will draw him after it. Simplification, levelling, watering down, as they now prevail in all but the most privileged education, are criminal. They condescend fatally to the capacities unbeknown within ourselves. Attacks on so-called élitism mask a vulgar condescension: towards all those judged a priori to be incapable of better things. Both thought (knowledge, Wissenschaft, imagination given form) and love ask too much of us.1. També és realment just i necessari agrair les moltes converses amb el Prof. Dr. Josep Maria Nolla, ja des de l’època de la llicenciatura i, gairebé ininterrompudament, fins a dia d’avui, tant pel seu suport anímic com pels consells sempre valuosos que ens ha continuat oferint. El Prof. Dr. Narcís Soler, que molt cordialment s’avingué a llegir i avaluar des del tribunal la nostra tesina, també ha estat una figura important en aquesta cursa, ja en la gènesi que suposaren els estudis de Màster. No és menys destacable el Dr. Julià Maroto, sempre interessat en l’evolució de la nostra recerca i gran amfitrió en el ja tradicional sopar estival d’exalumnes a l’Escala. És necessari, en el marc de l’ABCat, fer uns quants agraïments personals. Al Prof. Dr. Agustí Borrell OCD (recentment enviat a Roma com a vicari general dels carmelites descalços: l’enhorabona!), que des d’un bell inici s’oferí a ajudar-nos en qualsevol tràmit en les estades a Roma. És aquest el moment de recordar-nos de la simpatia i afecte del Dr. Jaume 1. Vegeu G. S TEINER, Errata: An Examined Life, New Haven/London (CT/UK): Yale UP 1998, p. 50. IX.

(11) Angelats, que accedí gustosament a formar part del tribunal de la tesi. De les paraules d’ànim i dels consells tan doctes del Prof. Dr. Armand Puig, rector magnífic del recent inaugurat Pontifici Ateneu Sant Pacià de Barcelona. Així mateix és d’agrair la fantàstica tasca editorial del Prof. Dr. Jaume Fontbona, director de CPL, que acceptà d’editar-nos un estudi que, en un primer moment, havia de formar part d’aquesta tesi. Vénen al cap les converses entre conferència i conferència a la Casa d’Espiritualitat Claret de Vic, amb motiu de les Jornades de Biblistes de Catalunya, de les quals cal destacar els valuosos consells metodològics del Dr. Andreu Grau, així com les estones de conversa de sobretaula amb el Dr. Damià Roure OSB i el Dr. Toni Pou OSB, de Montserrat; amb el P. Josep Sastre, font de saviesa anglo-menorquina i patrística; també l’entranyable Joan Febrer; les facècies i el bon humor del P. Ignasi Ricart CMF; el tàndem cinematogràfic Fontbona-Borrell i, en fi, sabent que me’n deixo molts, tot el grup de biblistes que fan de les trobades de l’ABCat a Vic una font de saviesa i humanitat sota la guia de l’Esperit. Sens dubte que un factor essencial a l’hora de dur a bon port aquesta investigació foren les dues estades de recerca a l’Institut Bíblic (PIB), a Caput Mundi. En primer lloc mostrar un etern agraïment a les germanes de la Casa di Nazareth, molt especialment a la Prof. Dra. Núria Calduch i Benages MSFN, catedràtica d’Antic Testament a la Universitat Gregoriana de Roma i contacte que ens permeté d’accedir a la prestigiosa biblioteca del PIB. Vull agrairli els valuosos consells i el fet d’haver-nos obert les portes de casa seva, on ens hi hem sentit com a casa! No volem pas oblidar-nos de les germanes Noemí, Lourdes i Ramona, així com de la resta de la comunitat de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, amb qui de ben segur ens veurem en un futur: grazie a tutti e alla prossima! Vull agrair també l’amabilitat, disposició i paciència del personal de la biblioteca del PIB, el sempre gentil i elegant Camilo, així com l’Oswaldo, el freak de la informàtica que tot ho resol a la xarxa! Igualment cal que recordi l’hospitalitat amb què ens rebé el Prefetto de la biblioteca de l’Institut Bíblic, R. P. Jos Janssens SJ, persona d’una retòrica i disposició admirables. No podem oblidar-nos pas dels molts tràfecs que hem causat al personal de la biblioteca del Barri Vell de la UdG, que sempre han atès les nostres demandes amb la màxima prestesa i cordialitat. De la mateixa manera vull agrair la disposició del personal de les biblioteques del X.

(12) Seminari de Girona i la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.. Ja des d’un punt de vista extraacadèmic, cal mostrar la nostra més sincera gratitud a totes aquelles persones que conformen el nostre dia a dia, la quotidianitat que ens fa com som i, en certa manera, determina tot allò de bo i de no tan bo que fem en la vida. En primer lloc aquelles amistats que, fruit d’afinitats electives, componen la tan necessària família extensa. El Curru, per aquelles tardes de xalar que ens fan tenir ben present allò que mai no s’hauria de perdre: el record de la infància! La Ivette, per les llargues i interessants converses, per les excursions a la Garrotxa i les capbussades a les Escaules, i per un interès recent i compartit per la musa Κλειώ, que sembla ser que l’ha ben captivada. Ah, i mercès pel cop de mà! La colla (Quitèria, Èdu, Miquelet, Anna, Nadal, Robert, Jordi, Taki...) per tants àgapes i tardes de diumenge. La Laura, per les intenses experiències compartides; com sols dir, millor romandre en silenci... La família Dutoya, sensu lato, per tants anys i tantes hores de bons moments (especialment a l’Íngrid, per ser com és). La Patrícia Aller i la Montse Galí, companyes d’estudi i amigues entranyables, per les estones que hem compartit i compartirem. I la Carla, que ara ja és la Carla i no la germana de la Laura; moltíssimes gràcies per tot. Un punt i a part mereixen en Guillem Mundó i en Josep Maria Arnau (sobren els comentaris). En aquest apartat és de justícia recordar-nos dels companys de la Diplomatura en Ciències Religioses: l’Aniol, la Maica i la Neus, pel suport, interès i hores compartides en l’estudi de la Paraula de Déu. També són d’agrair els intensos debats i tertúlies amb en (ara caldria dir Dr.) Damià Bardera, company en els estudis de doctorat, crític sagaç i mordaç com pocs, i assot del procés d’imbecil·lització cultural que plana sobre aquest nostre país. Una menció especial per a l’Antoni Coll, amic de la família des de sempre. La més gran enhorabona per haver pogut ingressar al Seminari i els millors desitjos per un futur esperançador com a prevere! Un lloc especial l’ocupen aquelles persones que han format part d’un meravellós projecte musical d’ençà del 2007 que, tot i amb interrupcions diverses, altes i baixes, continua essent; i que duri! Eloi Martínez, Gontran Dutoya, Basile Dutoya i Sisu. Ah, i la darrera incorporació, Corentin Dutoya (que justificaria un nom tal com The Dutoya Brothers Band !). XI.

(13) I la Sílvia, invitada d’última hora, inesperada de ben segur, que fa bona la màxima evangèlica: «πολλοὶ δὲ ἔσονται πρῶτοι ἔσχατοι καὶ οἱ ἔσχατοι πρῶτοι » ‘Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers’.. I en un lloc destacat la família, el pare i la mare, en Martí i la Carme. Aquest és segurament el lloc per a deixar per escrit aital deute impagable. Ras i curt, gràcies.. A totes i tots, font de sentit, moltes gràcies de tot cor.. JMR L’Escala, Pasqua del Senyor, 2016. XII.

(14)

(15) SIGLES I ABREVIATURES. DEETB. ABCat AGJU. DTNT. AJP AmAn ARC AT BABCat BBR BCAW BCI BEB BEBm BEThL Bib BIS BMSEC BN BPC BSIH BThB BThS BZNW. CBQ CEH CJA CQ CTD CThR. Associació Bíblica de Catalunya Arbeiten zur Geschichte des antiken Judentums und des Urchristentums (Leiden) American Journal of Philology (Baltimore, MD) The American Anthropologist (Arlington, VA) The Journal of the Faculty of Religious Studies, McGill University (Montreal) Antic Testament Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) Bulletin for Biblical Research (New York, NY) Blackwell Companions to the Ancient World (Hoboken, NJ) Bíblia Catalana traducció Interconfessional Biblioteca de Estudios Bíblicos (Salamanca) Biblioteca de Estudios Bíblicos Minor (Salamanca) Bibliotheca Ephemeridum Theologicarum Lovaniensium (Leuven) Biblica (Roma) Biblical Interpretation Series (Leiden) Baylor-Mohr Siebeck Studies in Early Christianity (Waco, TX) Biblische Notizen/Biblical Notes (Salzburg) Biblical Performance Criticism (Eugene, OR) Brill’s Studies in Intellectual History (Leiden) Biblical Theology Bulletin: Journal of Bible and Culture (South Orange, NJ) Biblische-Theologische Studien (Neukirchen-Vluyn) Beihefte zur Zeitschrift für die neutestamentliche Wissenschaft und die Kunde der älteren Kirche (Berlin) The Catholic Biblical Quarlerly (Washington, DC) Central European History (Cambridge, UK) Christianity and Judaism in Antiquity (Notre Dame, IN) Classical Quarterly (Cambridge, UK) Cuadernos de Teología de Deusto (Bilbao) Criswell Theological Review (Dallas, TX). EAM EC EDB EDNT EvFo EvTh ExpTim HAFO HBT HG HSHJ HTR HTS HZ H&T IBS IJT InsEB IntEB IS JBL JBR JES JETS JIH JR JSHJ JSJSup JSNT. XIV. K ASPER (ed.), Diccionario enciclopédico de exégesis y teología bíblica COENEN – BEYREUTHER – BIETENHARD (eds.), Diccionario teológico del Nuevo Testamento English Association Monographs (Liverpool, UK) Early Christianity (Tübingen) FREEDMAN (ed.), Eerdmans Dictionary of the Bible BALZ – SCHNEIDER (eds.), Exegetical Dictionary of the New Testament Evangelisches Forum (Göttingen) Evangelische Theologie (Gütersloh) Expository Times (Edinburgh, UK) Historia, Antropología y Fuentes Orales (Barcelona) Horizons in Biblical Theology (Leiden) Historia y Grafía (México, DF) HOLMÉN – PORTER (eds.), Handbook for the Study of the Historical Jesus Harvard Theological Review (Cambridge, MA) Hervormde Teologiese Studies (Cape Town) Historische Zeitschrift (Berlin) History & Theory: Studies in the Philosophy of History (Middletown, CT) Irish Biblical Studies (Belfast) Indian Journal of Theology (Calcuta) Instrumentos para el Estudio de la Biblia (Estella) Introducción al Estudio de la Biblia (Estella) International Sociology (Madrid) Journal of Biblical Literature (Atlanta, GA) Journal of Bible and Religion (Oxford, UK) Journal of Ecumenical Studies (Philadelphia, PA) Journal of the Evangelical Theological Society (Louisville, KY) Journal of Interdisciplinary History (Boston, MA) Journal of Religion (Chicago, IL) Journal for the Study of the Historical Jesus (Leiden) Journal for the Study of Judaism, Supplement Series (Leiden) Journal for the Study of the New Testament (Thousand Oaks, CA).

(16) JSNTSup Journal for the Study of the New Testament, Supplement Series (Thousand Oaks, CA) JSP Journal for the Study of the Pseudepigrapha (Thousand Oaks, CA) LNTS Library of New Testament Studies (Cambridge, UK) LSTS Library of Second Temple Studies (London, UK) LXX Septuaginta MB Le Monde de la Bible (Genève) MSH Making Sense of History Series (Oxford/New York, NY) NeoT Neotestamentica (Pretoria) NJBC BROWN – FITZMYER – MURPHY (eds.), The New Jerome Biblical Commentary NLH New Literary History (Baltimore, MD) NovT Novum Testamentum (Leiden) NovTSup Supplements to Novum Testamentum (Leiden) NT Nou Testament NTS New Testament Studies (Cambridge, UK) NTOA Novum Testamentum et Orbis Antiquus (Göttingen) OTr Oral Tradition (Columbia, MO) P&P Past & Present (Oxford, UK) PSPSH Poznan Studies in the Philosophy of the Sciences and the Humanities (Warsaw) PT Presencia Teológica (Santander) PThMS Princeton Theological Monograph Series (Princeton, NJ) PyM Pasado y Memoria. Revista de historia contemporánea (Alicante) QS Quaderni Storici (Bologna) RBS Resources for Biblical Study (Atlanta, GA) RCatT Revista Catalana de Teologia (Barcelona) RevB Revista Bíblica (Buenos Aires) RH Rethinking History: The Journal of Theory and Practice (London, UK) RSR Recherches de Science Religieuse (Paris) RT Revista Teología (Buenos Aires) SANt Studia Aarhusiana Neotestamentica (Göttingen) SBib Subsidia Biblica (Roma) SBL Society of Biblical Literature (Atlanta, GA) SBTh Studies in Biblical Theology (London, UK) SBTS Sources for Biblical and Theological Study (Winona Lake, IN) SJOT Scandinavian Journal of the Old Testament (London, UK) SNTSMS Society for New Testament Studies:. Monograph Series (Cambridge, UK) Society for Promoting Christian Knowledge (London, UK) SS Semeia Studies (Atlanta, GA) SThI Studies in Theological Interpretation (Grand Rapids, MI) TANZ Texte und Arbeiten zum neutestamentlicher Zeitalter (Tübingen) TB Tyndale Bulletin (Cambridge, UK) TENTS Texts and Editions for New Testament Study (Leiden) ThBei Theologische Beiträge (Witten) TJ Trinity Journal (Deerfield, IL) ThS Theological Studies (Milwaukee, WI) TToday Theology Today (Princeton, NJ) WMANT Wissenschaftliche Monographien zum Alten und Neuen Testament (NeukirchenVluyn) WThJ Westminster Theological Journal (Philadelphia, PA) WUNT Wissenschaftliche Untersuchungen zum Neuen Testament (Tübingen) ZNW Zeitschrift für die neutestamentliche Wissenschaft und die Kunde der älteren Kirche (Berlin) SPCK. XV.

(17) XVI.

(18) RESUM Aquesta tesi estudia algunes de les aproximacions historiogràfiques que s’han dut a terme a propòsit dels escrits que componen el Nou Testament, centrant-nos en la figura de Jesús de Natzaret. En la primera part es presenta una història crítica de la historiografia sobre Jesús de Natzaret que difereix en bona mesura de les presentacions estereotipades del paradigma de les tres recerques, paradigma que molts exegetes han donat per vàlid d’ençà de l’obra d’Albert Schweitzer Von Reimarus zu Wrede: eine Geschichte der Leben-Jesu-Forschung, de l’any 1906. En la segona part s’analitzen les aportacions d’alguns autors dels darrers decennis que hem considerat d’alt interès i que sovint han estat menystinguts (Marie-Françoise Baslez, Anthony Le Donne, Kenneth E. Bailey i Dale C. Allison Jr.), de tal manera que més enllà d’intentar veure com treballen en l’àmbit teòric pretenem reivindicar-los com a veus autoritzades a tenir en compte en les investigacions futures. En darrer lloc, en el marc de les conclusions generals, incorporem una breu reflexió sobre aquells mètodes que pensem que cal incorporar en les futures recerques en el camp dels estudis bíblics sobre Jesús de Natzaret i, més en general, en l’àmbit exegètic. Es tracta, en el fons, d’una recapitulació d’allò que s’ha estudiat que no pretén sinó aportar un marc teòric que pugui esperonar més recerques en aquest àmbit i, per tant, és una invitació a continuar i en cap cas una darrera paraula sobre l’assumpte que ens ocupa.. XVII.

(19) RESUMEN Esta tesis estudia algunas de las aproximaciones historiográficas que se han llevado a cabo a partir de los escritos que conforman el Nuevo Testamento, centrándonos en la figura de Jesús de Nazaret. En la primera parte se presenta una historia crítica de la historiografía sobre Jesús de Nazaret que difiere en gran parte de las presentaciones estereotipadas del paradigma de las tres búsquedas, paradigma que muchos exegetas han dado por buena desde la publicación de la obra de Albert Schweitzer Von Reimarus zu Wrede: eine Geschichte der Leben-Jesu-Forschung, del año 1906. En la segunda parte se analizan las aportaciones de algunos autores de los últimos años que hemos considerado de gran interés y que han sido menospreciados en muchas ocasiones (Marie-Françoise Baslez, Anthony Le Donne, Kenneth E. Bailey y Dale C. Allison Jr.), de tal modo que, más allá de intentar ver cómo trabajan a nivel teórico, pretendemos reivindicarlos como voces autorizadas que deben tenerse en cuenta en futuras investigaciones. El último lugar, a modo de consclusiones generales, incorporamos una breve reflexión sobre los métodos que, a nuestro entender, es necesario incorporar en futuras en el campo de los estudios bíblicos sobre Jesús de Nazaret y, en general, en a nivel exegético. En el fondo se trata de una recapitulación de todo lo que hemos estudiado que no pretende nada más que aportar un marco teórico para hacer hincapié en la necesidad de realizar más investigaciones en este ámbito y, por lo tanto, se trata de una invitación y en ningún caso de una última palabra sobre este asunto.. XVIII.

(20) ABSTRACT This dissertation studies some of the historiographical approaches that have been carried out with regard to the writings of the New Testament, focusing on the figure of Jesus of Nazareth. Part I presents a critical history of the historiography of Jesus of Nazareth that differs largely from stereotypical presentations of the Quests’ paradigm. Many scholars have given validity to these historiographical schemes since Albert Schweitzer’s Von Reimarus zu Wrede: eine Geschichte der Leben-Jesu-Forschung (1906). Part II discusses the contributions of some authors of recent decades that we have considered of high interest and that often have been neglected (Marie-Françoise Baslez, Anthony Le Donne, Kenneth E. Bailey and Dale C. Allison Jr.), so that beyond trying to see how they work in a theoretical level, we claim them as authoritative voices to be considered in future inquiries. Lastly, as a general conclusions, we incorporate a brief reflection on the methods we think that future researches of the biblical studies field (and, in a general fashion, at exegetical level) must incorporate it. In essence it is a summary of that we have studied that pretends to provide a theoretical mark, which should spur more inquiries in this area. So, it is an invitation to carry on with more and new investigations and in any case a last word on the subject.. XIX.

(21) ÍNDEX. PREFACI................................................................................................................. VII SIGLES I ABREVIATURES.................................................................................... XIV RESUM................................................................................................................. XVII ÍNDEX.................................................................................................................... XX I. INTRODUCCIÓ GENERAL................................................................................24 A. INTRODUCCIÓ............................................................................................25 B. OBJECTIUS...................................................................................................32 C. METODOLOGIA..........................................................................................34 PRIMERA PART II. LA RECERCA DE JESÚS DE NATZARET: HISTÒRIA, BALANÇ I PERSPECTIVES...............................................................................................................................39 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................40 2. HISTÒRIA DE LA RECERCA DE JESÚS DE NATZARET............................55 2.1. PER A UNA PREHISTÒRIA DE LA RECERCA.............................................................55 2.2. EN ELS ORÍGENS DEL DUBTE: EL MHC I LA REACCIÓ ANTIDOGMÀTICA DELS SEGLES XVII-XVIII..................................................................................................74. 2.3. LES VIDES DE JESÚS LIBERALS I LA CULMINACIÓ DEL DUBTE: K ÄHLER I SCHWEITZER...............................................................................................95 2.4. L A CALMA DESPRÉS DE LA TEMPESTA? L A PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX.................116 2.5. L A REPRESA D’UN INTERÈS APARENTMENT DESAPAREGUT: L A SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX..................................................................................................125. SEGONA PART III. GRANS APORTACIONS DELS DARRERS DECENNIS.....................................133 3. INTRODUCCIÓ...........................................................................................134 4. MARIE-FRANÇOISE BASLEZ.....................................................................137 4.1. PRESENTACIÓ GENERAL.................................................................................137 4.2. DIÀLEG ENTRE LA BÍBLIA I LA HISTÒRIA..........................................................138 5. ANTHONY LE DONNE..............................................................................159 XX.

(22) 5.1. PRESENTACIÓ GENERAL.................................................................................159 5.2. R ESPOSTES POSTMODERNES A PROBLEMES ANTIQUÍSSIMS........................................160 6. KENNETH E. BAILEY..............................................................................167 6.1. PRESENTACIÓ GENERAL.................................................................................167 6.2. L’ EXEGESI ORIENTAL COM A MÈTODE D’APROXIMACIÓ AL MÓN DE LA BÍBLIA................170 7. DALE C. ALLISON JR................................................................................188 7.1. PRESENTACIÓ GENERAL................................................................................188 7.2. MEMÒRIA, IMAGINACIÓ I HISTÒRIA: LA CONSTRUCCIÓ DE J ESÚS................................190 7.2.1. E XCURS 1: Les veus crítiques davant «l’imperi de la discontinuïtat».............193 7.2.2. E XCURS 2: Alguns advertiments recents: Lohfink – Holmberg....................196 CONCLUSIONS GENERALS IV. PER A UN NOU ENFOCAMENT DE LA RECERCA DE JESÚS ......................212 8. APROXIMACIÓ A LA MEMÒRIA DE JESÚS................................................213 V. BIBLIOGRAFIA.................................................................................................222. XXI.

(23) LLISTA DE TAULES I FIGURES. Taula 1. Fragment Ant. XVIII,63-64 de Flavi Josep...................................................p. 57 Taula 2. Fragment Ant. XX,200 de Flavi Josep..........................................................p. 59 Taula 3. Bibliografia essencial de la prof. M.-F. Baslez........................................p. 138-139 Taula 4. Bibliografia essencial del prof. A. Le Donne...............................................p. 160 Taula 5. Bibliografia essencial del prof. K. E. Bailey.................................................p. 170 Taula 6. Bibliografia essencial del prof. D. C. Allison Jr......................................p. 190-191 Figura 1. Diagrama de la trajectòria interpretativa de la història.................................p. 164. XXII.

(24)

(25) INTRODUCCIÓ. I. INTRODUCCIÓ GENERAL. 24.

(26) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA A. INTRODUCCIÓ. L A TESI DOCTORAL. QUE PRESENTEM FOU CONCEBUDA, D’ANTUVI,. com un projecte de recerca que. no se circumscriuria en el format clàssic de tesi, això és, un treball acadèmic on hom defensa una sèrie d’hipòtesis mitjançant uns procediments que, alhora, donen raó del domini acurat d’un mètode. La idea inicial, l’índex primer de la investigació, anà variant a mesura que l’afinament en les lectures ens guià cap a viaranys insospitats en una primera aproximació més superficial. Podem afirmar amb claredat que aitals camins de recerca han aportat una llum que el qui redacta aquestes línies no hauria esperat en el moment de capbussar-se en aquest camp d’estudi; paradoxalment, això sí que s’ha d’equipar a una recerca doctoral clàssica... Per tant, bé podem dir que ens trobem davant d’un treball que podria incloure’s en un gènere literari més aviat assagístic, fet que el lector pot constatar ja des del títol mateix de la tesi: estudis. I és que realment hem realitzat estudis diversos que, aparentment desconnectats entre si, entren en diàleg mercès a un eix vertebrador inequívoc: intentar entendre millor la figura de Jesús de Natzaret, l’anomenat Χριστός (cf. Mc 1,1). Per a fer-ho hem decidit evitar de recórrer camins ja massa fressats per altri, alguns dels quals, en els estudis bíblics, poden arribar a considerar-se autèntiques vies mortes. Cal, però, ésser molt curosos a l’hora d’entendre com ens hem atansat al nostre subjecte/objecte d’estudi.2 No es tracta, de cap manera, d’una fugida endavant, d’una proposta que de tan original pretengui fer taula rasa i començar de nou; no és això. El que hem pretès de fer, amb tota humilitat i senzillesa, és una aportació ben personal fruit d’una lectura un poc naïf, àdhuc ingènua.3 És així com, establint un diàleg amb una selecció pròpia d’autors que hem 2 3. El subjecte és la persona de Jesús de Natzaret, i l’objecte són els textos que ens permeten d’accedir-hi. I aquí prenem el concepte d’ingenuïtat segons l’afaiçonament que li dóna Paul Ricœur. Ens referim al cèlebre assaig del filòsof francès La symbolique du mal, originalment publicat l’any 1960 però inclòs (i retocat) sota el títol Finitude et culpabilité, també de 1960. El concepte a què fem referència és seconde naïveté, que pot traduirse com a ‘segona ingenuïtat’, i que és fonamental en la darrera part de l’obra citada ( Le symbole donne a penser, que ja aparegué el 1959 com a article a la revista Esprit 27:7-8). Es tracta d’un concepte que proposa al lector on agafar-se una vegada la introducció de la crítica moderna ha arrasat la primitive naïveté de l’època precrítica. La idea que defensa Ricœur és que no podem aspirar a conèixer (reviure) els significats profunds de ço sagrat/simbòlic tal com ho feren les persones del passat, això és, segons la seva percepció immediata de la. 25.

(27) INTRODUCCIÓ considerat molt rellevants en l’àmbit dels estudis bíblics (específicament d’època del Nou Testament), hem extret allò que hem cregut oportú d’aquests estudiosos, 4 destil·lant-ne l’essència que, des d’un punt de vista històric (que és el nostre), n’hem sabut flairar. Òbviament això no esgota, ni molt menys, la riquesa de continguts i d’intuïcions dels autors tractats, sinó que només pren allò que s’ha considerat útil per a la proposta que aquí es fa. De la refosa resultant en sorgeix la segona part del treball. La primera part d’aquest estudi és pròpiament un status quæstionis. Però un que intenta rellegir la història de la recerca de Jesús amb una mirada fresca, prescindint de certs apriorismes que, honestament, pensem que entorpeixen una millor comprensió de les fonts que ens donen accés a Jesús.5 Així les coses, partint d’allò que alguns dels grans estudiosos han dit a propòsit de la recerca de Jesús de Natzaret, hem volgut contribuir al debat historiogràfic fent una proposta que, si bé no és particularment original (o, almenys, no som els únics que la subscrivim), sí que se situa en un corrent historiogràfic certament innovador que ha sorgit en la darrera dècada.6 consciència (l'immédiateté de la croyance), però sí que podem aspirar a una nova ingenuïtat en la crítica i per la crítica. I quan parla de crítica es refereix a l’hermenèutica, la interpretació que ens ha de conduir a la comprensió, l’esforç de situar-nos en l’afinitat vital (el concepte prové de Gadamer, Zugehörigkeit) entre el pensament i allò de què es tracta amb aquest. Ho resumeix esplèndidament el mateix Ricœur: «Cette seconde naïveté veut être l'équivalent post-critique de la hiérophanie pré-critique». Es tracta, doncs, d’ésser capaços d’aprofitar-nos d’aquell utillatge metodològic modern que, prenent part en la dinàmica de la interpretació (perquè essent mers espectadors desinteressats no podem participar veritablement de l’hermenèutica i, en el fons, comprendre), ens situï en posició de comprendre el text (en el cas que ens ocupa, el Nou Testament) no des d’una talaia comparable a la dels contemporanis d’aquest, però sí des d’una posició avantatjada respecte dels estudiosos de les darreres centúries (pel cas que ens ocupa: superació de la criteriologia, abandonament de dicotomies entorpidores com autèntic/inautèntic, Jesús de la història/Crist de la fet, etc. I en part com a conseqüència, retorn al text que tenim com a únic i valuós testimoni). Vegeu, al respecte, P. R ICŒUR, Finitud y culpabilidad, Madrid: Taurus 1969, p. 699-713. 4 Que són pocs però significatius, fins i tot ens atreviríem a dir paradigmàtics d’una determinada manera de fer exegesi pròpiament com història en general. Vegeu infra, § 3. 5 Posarem només un exemple, si bé paradigmàtic: la conegudíssima obra de John P. Meier, A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus (1991-2016). Ningú no pot negar que es tracta d’un compendi de dades immens, d’una saviesa salomònica innegable, ple de matisos molt intel·ligents i d’una lectura apta per a gairebé tots els públics. El problema és que parteix d’una concepció epistemològica errònia: pensa fermament que podem tenir accés a Jesús (és igual si és històric, real o terrenal, aquí no importen aquestes etiquetes) mitjançant l’estudi dels textos sense que per això Jesús deixi de ser la persona que conegueren els seus contemporanis. I això, senzillament, és un apriorisme historicista. Vegeu, per exemple, John P. MEIER, Un judío marginal. Nueva visión del Jesús histórico (Tomo I: Las raíces del problema y de la persona) , Estella: Verbo Divino 8 reimp. 2011, p. 2942; 47-57. 6 Especialment en l’àmbit acadèmic anglosaxó, fruit d’una generació d’estudiosos que, d’una manera o una altra, són hereus de les propostes valentes de James D. G. Dunn en la celebrada obra Jesus Remembered (2003).. 26.

(28) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA La part final de la tesi, que presentem a guisa de conclusió, vol ser un punt de partida des d’on els qui estudien Jesús (i els textos del NT en general) puguin ancorar els fonaments teòrics de les seves investigacions. Es tracta, ben mirat, d’unes paraules d’ànim i esperança que volen mostrar com més enllà de certs postulats postmoderns hi ha vida; com n’és de necessari continuar fent recerca en àmbits com el que ens ocupa i, també, quines són les direccions futures que pensem que ha de prendre la ciència bíblica quant als estudis sobre la figura de Jesús.. Ens permetem, en aquest moment de la introducció, un parell d’apunts necessaris. Tant la tria d’autors que hem fet7 com el conjunt de la tesi en si són, en el fons, viva imatge de Jesús.8 Imatge de l’heterodòxia i la marginalitat, de tot allò que es defineix perquè està en el limes de l’espai per on circula, debatent-se entre el ser i no ser acceptat com a vàlid en el si de la professió. I és que el gruix de la producció bibliogràfica actual en l’àmbit dels estudis del NT, en una mesura o en una altra, no ha admès com a vàlides moltes de les aportacions que aquí es presenten i que són, al nostre entendre, fonamentals. Però no perquè ho diguem nosaltres, ai las!, sinó perquè l’evidència de segles d’estudis i investigacions així ho constata.9 Això situa aquesta tesi en els marges, lluny de l’ortodòxia implícita que impera en l’acadèmia bíblica,10 en el benentès que es defineix pel contingut tractat. Però això no és cap problema. El problema comença quan (com en el cas del prof. Bailey) aquesta acadèmia Aquests estudiosos, emperò, han arribat molt més lluny que Dunn, i les propostes que han fet constitueixen un veritable gir epistemològic en el si dels estudis neotestamentaris. 7 Que podria haver estat molt diferent, i que, de fet, fou molt diferent en algunes fases de la tesi. La temptació d’incloure autors (i, per tant, mètodes) sòlids i molt poc coneguts ha estat constant fins al darrer moment, fins al moment, per a dir-ho així, de cloure el cànon doctoral que hem confegit. I com en el cas del cànon bíblic, molts dels escrits que no hi són hi podrien haver estat sense que ningú s’esquincés cap vestidura; igualment, tot allò que hi és dóna testimoni significatiu del sentit final. 8 La comparació és, com mirarem de mostrar, purament instrumental, sense cap pretensió d’equiparar ambdós elements comparatius. 9 Ens remetem a la «Primera Part» d’aquesta tesi. 10 Per acadèmia bíblica ens referim al gruix de la producció exegètica que es duu a terme en l’àmbit internacional i que, ben mirat, pot visualitzar-se ràpidament si hom està atent a unes poques editorials (T&T Clark, Mohr Siebeck, E. J. Brill, Augsburg Fortress Press, Eerdmans, etc.). Això no vol dir que aquestes editorials no editin estudis extraacadèmics (en el sentit que li donem aquí), sinó que la majoria dels que editen formen part d’estudiosos còmodament instal·lats en certa ortodòxia (o en axiomes poc debatuts, en tot cas). Tot això no pretén polemitzar amb ningú, ans al contrari: és una afirmació que es basa en l’observació d’un biblista de nova fornada.. 27.

(29) INTRODUCCIÓ menysté les aportacions que són significatives a causa de certes formalitats. O quan (com en el cas de la prof. Baslez) aquesta acadèmia tanca els ulls davant d’estudis seriosos i que diuen coses interessants, renovadores, que aporten llum en problemes aparentment enquistats. O, també, quan (com en el cas del prof. Allison) els qui en formaven part activa se’n desentenen, desil·lusionats per promeses (de mètode, en aquest cas) fallides. Fins i tot quan (com en el cas del prof. Le Donne) els qui presenten resultats valents i que s’expressen amb llibertat són foragitats (això sí, molt amablement) del seu lloc de treball. I sí, viva imatge de Jesús perquè Jesús de Natzaret fou un jueu marginal, 11 un personatge molest en la societat en què visqué. Un recordatori constant de certa hipocresia, de certa vanagloria. Una persona que féu anar de corcoll als seus contemporanis (amics i enemics, simpatitzants i opositors), un huracà que ho somogué tot al seu pas i que, tants segles després, encara ens ocupa i ens preocupa.. Aquesta marginalitat l’hem volguda mostrar pictòricament, amb unes figures que en el seu món foren, efectivament, també marginals: Lluc, Maria i el seu fill. I és que aquesta tesi està encapçalada per una imatge que no respon a una qüestió purament estètica; no és casual. La imatge que obre el treball és una mena de conclusió gràfica de tot allò que s’hi diu. Ens explicarem.12 La miniatura de Lluc pintant la Verge i el nen Jesús (que fou produïda durant la dècada de 1460 a Valenciennes per Simon Marmion, o per membres del seu taller artístic, no ho sabem amb certesa) il·lustra la llegenda (molt famosa en l’antiguitat) que l’evangelista Lluc, sant Lluc, havia pintat Maria, mare de Jesús, a Jerusalem; i així esdevingué sant patró dels pintors d’icones i la seva fama s’estengué des de l’Orient fins a Caput Mundi.13 Però anem a la imatge. Més enllà de les qüestions ambientals (la finestra, la pseudovolta del sostre, el paisatge muntanyenc, etc.), allò que causa més impacte és el color blau ultramarí amb què vesteix 11 Aquí usem la feliç denominació que encunyà John P. Meier. 12 Les línies següents segueixen, en part, algunes de les intuïcions que hem trobat en M. BOCKMUEHL, Seeing the Word: Refocusing New Testament Studies (SThI), Grand Rapids (MI): Baker 2006, p. 13-25. Ultra això, es tracta d’una obra fonamental per a comprendre la tasca de l’exegeta bíblic. Un clàssic imprescindible sense pal·liatius. 13 En recullen la fama atribuïda autors de la talla d’Eusebi de Cesarea (Hist. Eccl. I,353).. 28.

(30) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA Maria, i que sobresurt per damunt de la resta d’imatges i de colors; ens crida l’atenció (el color blau del vestit de Maria que pinta Lluc no és de la mateixa intensitat, si bé podria ser un petit element de competència amb el vestit de veritat). També hi ha representades les aurèoles tant del nen Jesús com de la Verge Maria. Ara bé, mentre que la model amb què s’inspira Marmion és una noia jove dels Països Baixos (pell, cabell) que té el cap lleugerament inclinat cap a l’espatlla esquerra i la mirada fixa en l’infant que sosté amb el braç esquerre i que, al seu torn, li acosta el petit i fràgil bracet cap al coll, resulta que el retrat que està pintant Lluc contrasta deliberadament amb la realitat que observa. El nadó apareix sostingut pel braç dret de Maria, que si bé continua essent pèl-roja té la testa coberta per una lleugera mantellina. Però les seves faccions també disten de les de la Maria real: és molt menys expressiva i, ni ella ni el nadó, no tenen l’aurèola de santedat que sí que tenen en realitat. I el nen Jesús és molt escarransit en comparació amb el de debò. I, doncs, què acaba de passar? Marmion ha estat capaç de distingir entre el subjecte empíric (la realitat observable —però observable només per qui comparteix les coordenades espai-temps) i la representació artística (la realitat narrable —perquè pot ser explicada). Efectivament, la pintura, el retrat, és distint de la imatge que té al davant (en part perquè és bidimensional, però també perquè fa una selecció d’allò que vol pintar i llavors ho pinta seguint el seu criteri artístic): és interpretativa, i no reproductiva. És un acte de representació fidedigna d’allò que s’ha observat, en cap cas una ficció pura treta de la màniga de l’artista. Lluc (Marmion, doncs) no fa una fotografia de Maria i el nen Jesús, sinó que en destil·la el significat profund i, allò més important en aquest cas, l’essència relacional. Amb paraules de M. Bockmuehl: «We have a painting within a painting, and both are the work of Simon Marmion —which brings us back to the conundrum of the New Testament scholar, whose interpretation creates no a photocopy but pictures (of a biblical subject or event) containing other pictures (the biblical authors’ diverse interpretations of that same subject)».14. Vet aquí, doncs, una mena de conclusió anticipada: el valor de qualsevol obra. 14 Cf. M. BOCKMUEHL, op. cit., p. 20.. 29.

(31) INTRODUCCIÓ històrica/historiogràfica (pintura, estudi, etc.) no es troba en la fidelitat fotogràfica (sic!) a l’objecte que estudia o pinta, sinó en l’única faceta que aquesta obra històrica/historiogràfica (pintura, estudi, etc.) pot dur a terme, i.e., fer present i entenedor (re-presentar-lo ara i aquí) aquest objecte mitjançant la seva necessària interpretació.15 I no perdem de vista que el darrer paràgraf conté una afirmació molt pregona, valenta fins i tot: és vàlid fer història, i ho és perquè tant la naturalesa de la historiografia com la del coneixement humà en general ho permeten. Només cal atendre a l’especificitat interpretativa d’aquest coneixement i reconèixer-ne els límits i les possibilitats (que no és poc!). Aquí, per tant, reivindiquem cert distanciament de posicionaments postmodernistes que impossibiliten gairebé tot tipus de coneixement del passat, i afirmem la funció ontològica de la història: constitueix una part fonamental del que significa ser humà, és una forma més d’autoafirmació i d’articulació de la identitat (personal i col·lectiva ensems).16 Podem resseguir, ni que sigui com un dels molts puntals que sustenten l’edifici del coneixement del passat,17 les constatacions que el filòsof de la història C. Behan McCullagh feia fa uns anys en un important estudi sobre el postmodernisme, 18 on mostrava quins són els 15 Per a la importància de la qüestió interpretativa en la història podem treure a col·lació, per exemple, les conclusions a què arribà Hannah Arendt en un antic estudi a propòsit de l’ofici d’historiador i la naturalesa del seu objecte de recerca. L’autora hi afirmava el següent: «Objectivity, in other words, meant noninterference as well as nondiscrimination. Of these two, nondiscrimination, abstention from praise and blame, was obviously much easier to achieve than noninterference; every selection of material in a sense interferes with history, and all criteria for selection put the historical course of events under certain man-made conditions, which are quite similar to the conditions the natural scientist prescribes to natural processes in the experiment. [...] This is no longer a question of academic objectivity. It cannot be solved by the reflection that man as a question-asking being naturally can receive only answers to match his own questions. If nothing more was involved, then we would be satisfied that different questions put ‘to one and the same physical event’ reveal different but objectively equally ‘true’ aspects of the same phenomenon». Cf. H. A RENDT, Between Past and Future: Six Exercises in Political Thought, New York (NY): Viking Press 1961, p. 49-50; 86. La cursiva és nostra. 16 Sobre aquest tema, remetem a l’estudi dels professors M. DONNELLY i C. NORTON, Doing History, London/New York (UK/NY): Routledge 2011, esp. §§ 1, 2 i 10. 17 Perquè aquí també podríem parlar, per exemple, de la teoria de la continuïtat que formulà David Carr, segons la qual «historical narrative [...] is on a continuum with historical reality, ultimately sharing the same form and constituting a ‘higher-level’ expression of the same features we find in everyday life». I clou afirmant: «[H]istory has its own story to tell; its purpose is to generate a narrative that differs from and goes beyond any of the narratives it may incorporate. Even in retelling stories, the historian makes a contribution, in choosing which stories to retell». I aquí el retell conté un gran potencial, perquè l’historiador contribueix a la tasca d’explicar una història que ja ha succeït, si bé des d’uns pressupòsits i interessos determinats (res no és neutre!). Vegeu D. CARR, «The Reality of History», en J. RÜSEN (ed.), Meaning and Representation in History (MSH 7), New York/Oxford (NY/UK): Berghahn Books 22008, p. 123-136. En qualsevol cas, cf. infra, n. 26. 18 Cf. C. Behan MCCULLAGH, The Logic of History: Putting Postmodernism in Perspective, London/New York. 30.

(32) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA eixos que permeten als historiadors de creure que la seva tasca té un objectiu realitzable: 1. El món existeix i ha existit independentment de la percepció que en tinguem (per tant, no és el mateix allò que cal conèixer (objecte) d’aquell qui ho ha de conèixer (subjecte). El passat, doncs, no existeix només en la ment de l’historiador. 2. A voltes, la nostra percepció de les coses ens dóna una impressió acurada de la realitat i, així, la narració històrica (a vegades) pot ser una representació força fidedigna de la realitat que narra. 3. L’historiador pot extreure conclusions generals fruit de la inferència inductiva de les dades disponibles. 4. Podem pensar el passat com una extensió que prefixa el present, i així podem entendre que un historiador pot usar els documents que ens han arribat com a evidències de les realitats socials que han existit de debò. 5. Hi ha ocasions en què podem ser capaços d’explicar amb versemblança el motiu de les accions de persones del passat (ja sigui, per exemple, per la referència a normes socioculturals del context immediat de l’individu). Al darrera d’aquestes assumpcions hi ha un fi a assolir: el descobriment de la veritat. 19 I perquè ningú no pugui posar en dubte ni la dificultat inherent d’aital objectiu ni, per la part que ens ocupa aquí, el potencial interpretatiu i intel·lectual del text que tenim entre les mans, serveixi per a donar el tret de sortida a aquest estudi l’interrogant que Pilat formulà a Jesús a l’interior del pretori: «τί ἐστιν ἀλήθεια;» ‘I què és la veritat?’(Jn 18,38).. (UK/NY): Routledge 2004. 19 Enmig de la discussió sobre la ciència de la història qua ciència humana, J. Rüsen fa una afirmació que té una càrrega de contingut molt pregona: «Alle Geschichten stellen Wahrheitsansprüche». Això és perfectament aplicable a les històries que ens ocpuen aquí. Al respecte, cf. J. RÜSEN, Historik: Theorie der Geschichtswissenschaft, Köln: Böhlau 2013, p. 57-63.. 31.

(33) INTRODUCCIÓ B. OBJECTIUS. AQUESTA. TESI PRETÉN D’ASSOLIR UNS POCS OBJECTIUS,. si bé pensem que molt significatius. Cal. advertir que hi ha un fi bàsic que és, per a dir-ho d’alguna manera, el pal de paller on se sustenten les pàgines que segueixen; el fonament sobre el qual construïm el nostre discurs i que amara tots els epígrafs de què es compon aquesta tesi. Aquest objectiu, que és quasiprogramàtic, és a dir, que esdevé un marc de recerca, consisteix en la revisió d’algunes de les certeses que l’exegesi neotestamentària ha mantingut des de molts anys ençà. Revisió que inclou discussió, crítica i aportacions diverses, quan s’escau. Aquestes certeses a què ens referim es poden resumir en una, això és, que mitjançant una sèrie d’eines metodològiques determinades hom pot arribar a submergir-se tant en els textos del NT (especialment els evangelis) i, així, pot arribar a tocar el sòl geològic que confegeix el subsòl marí. Per a dir-ho sense metàfores: que si un investigador aplica correctament una sèrie de mètodes pot arribar a transcendir el text de què disposem i, així, topar-se frontalment amb les paraules exactes que pronuncià Jesús de Natzaret (o ipsissima verba Jesu).20 Com intentarem demostrar, no només aquestes verba són intrínsecament inaccessibles, sinó que ni tan sols podem pretendre d’atansar-nos a la figura del mestre de Natzaret si no és, primerament i exclusiva, a través del record que sorgí arran de l’impacte que causà entre els qui el conegueren. Aquest és, doncs, l’ànim que ens mogué a emprendre la tasca de la recerca que hem dut a terme i, evidentment, aquí presentem el resultat en forma de la redacció que el lector té entre les mans. Hi ha, emperò, altres objectius que estan en el nostre horitzó de treball (i que, com hem dit, depenen directament del principal). Els enumerem tot seguit:. •. Volem mostrar la inconsistència de l’anomenat «paradigma de les recerques del Jesús històric». Aital paradigma no és, de fet, un veritable paradigma, 21 sinó que s’assimila més a un exercici autobiogràfic de certs estudis acadèmics, i, per tant, és. 20 Sobre certa polèmica a propòsit de les paraules que pogué escriure Jesús, cf. infra, n. 56. 21 En el sentit que li atorgà Thomas S. Kuhn. Cf. infra, n. 39.. 32.

(34) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA necessàriament teleològic. Intentarem, per tant, desmuntar aquest lloc comú en la historiografia que s’ha dut a terme al llarg de tot el segle en la Primera Part de la tesi: L A. RECERCA DE. JESÚS. DE. XX.. Aquesta tasca l’afrontem. NATZARET: HISTÒRIA, BALANÇ. I. PERSPECTIVES.. •. Pretenem posar en valor el mètode que han dut a terme una sèrie d’estudiosos que han passat força desaparçebuts en els darrers anys en el si de l’acadèmia. Es tracta de tres outsiders i d’un exegeta eminent i altament reconegut: 22 Marie-Françoise Baslez, Anthony Le Donne, Kenneth E. Bailey i Dale C. Allison Jr. Centrant-nos en algunes obres significatives de cadascun d’ells, en farem una breu presentació biogràfica per, tot seguit, entrar a analitzar i comentar com s’ho han fet per a realitzar recerques sobre la figura de Jesús de Natzaret. Ho realitzarem en la Segona Part de la tesi: GRANS A PORTACIONS DELS DARRERS DECENNIS.. •. En darrer lloc, volem apuntar molt succintament quines són, al nostre entendre, algunes de les millors opcions en l’àmbit del mètode que caldrà que segueixin els estudiosos del NT en els propers anys. Es tracta d’un objectiu que és més aviat un punt de partença, una breu reflexió sobre allò que han de tenir en compte futures recerques si volen dir quelcom amb propietat sobre Jesús o, més en general, sobre els continguts dels textos neotestamentaris. Gairebé a mode de conclusió, trobarem aquest epígraf en les Conclusions Generals: PER A UN NOU ENFOCAMENT DE. DE LA. R ECERCA. J ESÚS.. 22 Però no per això ubicat entre els qui es compten com les veus majoritàries en els estudis bíblics sobre Jesús de Natzaret. En el § 7.2 ens estendrem en això.. 33.

(35) INTRODUCCIÓ C. METODOLOGIA. ATÈS QUE NO ENS TROBEM DAVANT D’ UNA TESI DE FORMAT CLÀSSIC, és a dir, que pretengui provar o falsar una hipòtesi determinada prèviament formulada, convé advertir dels passos que hem dut a terme. Hem pretès defugir tothora aproximacions intensives o exhaustives sobre un objecte d’estudi; el mateix títol del treball, volgudament genèric i expressament ambigu, n’és prova fefaent. Això fa que la bibliografia que incloem en les darreres pàgines tingui una importància cabdal a l’hora d’entendre el camí que hem resseguit: aital llista dóna raó d’un itinerari de lectures que, més o menys sinuós,23 ens ha permès de formular unes afirmacions que, tot sovint, contravenen obertament certs punts comuns (i de comoditat poc rigorosa, pensem) que alguns estudiosos mantenen com a plenament vigents. Ultra això, que pensem que ja hem justificat convenientment quan ha fet falta, és important deixar ben clar que la nostra investigació no pretén esgotar cap objecte d’estudi, ans al contrari: si alguna cosa volem oferir són interrogants més que no pas certeses; punts de partida per a noves investigacions i no pas finals de camí de recerques prèvies. Això és, de fet, una de les aportacions originals que el lector atent pot trobar en aquesta nostra tesi. El mètode fonamental que hem emprat, doncs, és l’estudi atent de la bibliografia secundària que ens ha obert les portes, al seu moment, a l’anàlisi, la comparació i la discussió constant amb autors i pensaments d’èpoques ben diverses i de corrents ben dispars. No podem oblidar que, en el fons, ens trobem davant d’un estudi teòric, d’una aproximació historiogràfica que acaba conduint l’estudiós davant d’una quantitat ingent de material que no només cal llegir (i mirar d’entendre...), sinó que a més s’ha de poder contrastar a fi d’arribar a certes mitges veritats que permetin d’anar fent camí en la investigació. 23 Sinuós, diem, perquè incorpora materials força diversos entre si. Això no obsta, però, a què existeixi una coherència entre aquests materials, ja que, manllevant unes paraules del malaurat U. Eco, és més aviat una enumeració conjuntiva que no pas caòtica. O sigui, que la bibliografia que presentem és exhaustiva de tot allò que hem llegit, analitzat, de tot allò amb què ens hem barallat durant hores i que, per raó d’això mateix, confegeix una mena de cosmovisió bibliogràfica o, si es vol, d’imaginari cultural, que és la causa de tot el que pugui aparèixer en aquest estudi. Pensem que és important advertir que no tot allò que està citat en la bibliografia final apareix referenciat en el cos del treball; hi ha casos en què no incloem citacions explícites o referències directes però, tot i això, hem cregut oportú d’incloure-hi aquest material a fi que el lector sàpiga en quin terreny ens hem mogut i quines són les fonts que hem consultat. Sobre la referència a Eco, vegeu U. ECO, «El vértigo de las listas», Revista Científica de Información y Comunicación 8 (2011) 15-34, esp. p. 26.. 34.

(36) EL NOU TESTAMENT I LA HISTÒRIA Una de les dificultats més pregones amb què ens hem hagut d’enfrontar ha estat la disponibilitat de les fonts (d’aquí algunes estades de recerca) i, per què no dir-ho, la meravellosa varietat de llengües a què calia fer front. 24 Es tracta, no ho negarem, d’una tasca apassionant que en darrer terme permet d’aprendre una gran quantitat de coses que, pensem, són les que acaben forjant aquell qui es dedica a l’estudi amb certa assiduïtat. Aquesta afirmació darrera és, tal vegada, una vera desiderata. Aquest és el lloc per a posar de manifest la importància que té l’aplicació del mètode històrico-crític (MHC) a l’hora d’estudiar textos del passat (bíblics, pel cas que ens ocupa, però no és privatiu). Es tracta d’un fonament irrenunciable a l’hora d’enfrontar-se amb qualssevol testimonis textuals del món antic, sensu lato.25 Emprendre la lectura competent (amb ànims de comprensió d’un significat tan proper com sigui possible al context redaccional) de qualsevol verset de la Bíblia és sinònim d’aplicar-hi els procediments crítics i les tècniques exegètiques pròpies del MHC (material contextual, estudi de les fonts i dels gèneres literaris, ciències auxiliars com l’arqueologia, etc.). No obstant això, n’hem fet un ús crític, si se n’hi vol dir així, ja que una utilització clàssica ens conduiria cap a alguns dels atzucacs a què ha arribat certa exegesi contemporània. Aquest ús crític de què parlem consisteix en la incorporació del marc teòric que proposem en aquest estudi a fi d’ésser més capaços d’atendre la veritable naturalesa dels textos estudiats. 26 Val a dir, però, que amb 24 En tot moment hem mantingut un criteri de citació que segueix una coherència. Tot allò que citem provinent de llengües antigues (hebreu, grec i llatí) ho seguim d’una proposta de traducció que, generalment, és nostra. Per altra banda, tot allò que citem provinent de bibliografia moderna (castellà, francès, anglès, italià i alemany) ho escrivim en la llengua original a fi de proveïr el lector de les paraules originals que hem llegit. 25 No en definirem aquí les característiques perquè aquesta tasca ja l’han realitzat altres amb gran solvència. Vegeu, per exemple, J. G. PRIOR, The Historical Critical Method in Catholic Exegesis, Roma: Editrice Pontificia Università Gregoriana 22001; J.-L. SKA, Specchi, lampade e finestre, Bologna: EDB 2014, esp. § 1. 26 Tot acceptant, doncs, que les dades i els esdeveniments del passat només són accessibles mitjançant la interpretació des d’una perspectiva hermenèutica determinada. Així les coses, el passat com a tal només pot esdevenir significatiu per a nosaltres si som capaços de crear un relat (més o menys) coherent a partir del material disponible. És una tasca historiogràfica eminentment representativa (représentation historienne, amb paraules de Paul Ricœur), això és, a través de la composició de la trama (i per trama entenem la seqüència d’esdeveniments que constitueixen la narració) el relat històric resultant mitjança entre uns fets del passat i la història narrada d’aquests. Per tant, aquest relat es relaciona amb el passat en tant que el re-presenta, n’és un moment novel·lat (fiktionalisierendes Moment): és a dir, el relat és l’establiment d’una relació entre passat i present que és condició de possibilitat per representar narrativament aquell (aleshores) en aquest (ara). Només llavors el passat esdevé història i és aprehensible (que és, en el fons, l’objectiu d’estudiar-lo). Per a una lectura altament competent d’aquest tema, vegeu J. SCHRÖTER, From Jesus to the New Testament: Early Christian Theology and the Origin of the New Testament Canon (BMSEC 1), Waco (TX): Baylor UP 2013, p. 9-70; per a la. 35.