Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

1832 

Texto completo

(1)

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura

i de les Ciències Socials

ELS HÀBITS LECTORS DELS ADOLESCENTS

Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

Tesi doctoral dirigida per la Dra. Teresa Colomer Martínez

(2)

589

LLISTA D’ANNEXOS I APÈNDIX DEL CD ADJUNT

NÚMERO ANNEX

TÍTOL

REFERÈNCIA CAPÍTOL /

APARTAT TESI

ANNEX 1

Estudis sociològics,

socioeducatius i educatius

(1998D2008).

2. Llibres, joves i hàbits

ANNEX 2

Estudis sociològics a l’Estat

espanyol anys 70D2003.

2. Llibres, joves i hàbits

ANNEX 3

Quadre comparatiu

currículums catalans 1992D

2007

3.2.2. El currículum com a

element d’influència

ANNEX 4

Diari de lectura (instrument

de recollida de dades)

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 5

Fitxa de lectures

complementàries (instrument

de recollida de dades)

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 6

Enquestes a l’alumnat

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 7

Entrevistes a l’alumnat: guió

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 8

Enquestes al professorat:

guió

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9a

Dades recollides primer ESO.

fitxes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9b

Dades recollides primer ESO.

Diari i enquestes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9c

Dades recollides segon ESO.

fitxes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9d

Dades recollides segon ESO.

Diari i enquestes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9e

Dades recollides tercer ESO.

fitxes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 9f

Dades recollides tercer ESO.

Diari i enquestes

6.2. El dispositiu

metodològic de la recerca

ANNEX 10

Enquestes al professorat

6.3. Una actuació escolar: el

projecte de lectura

ANNEX 11

Evolució quantitativa total

dades

7.3.3. Històries de lectors

ANNEX 12

Contingut respostes

enquestes a alumnes

7.3.4. L’activitat lectora

vista pels lectors

ANNEX 13

Contingut entrevistes a

alumnes

7.3.4. L’activitat lectora

vista pels lectors

ANNEX 14

Llista completa dels títols

llegits categoritzats

8. Quins llibres...

ANNEX 15

Llista de llibres llegits per

cada alumne segons

modalitats i cursos.

8. Quins llibres...

ANNEX 16

Llista de títols per curs

segons modalitat de lectura

8.2.7. Referents comuns: la

dimensió col—lectiva de la

lectura

ANNEX 17

Llista de llibres llegits que

formaven part de la

modalitat de lectures

complementàries

8.2.8. Els límits de l’actuació

escolar

ANNEX 18

Mostra representativa dels

arguments del nivell

experiencial

(3)

590

ANNEX 19

Mostra representativa dels

arguments del nivell

intermedi

9.1.2. El nivell intemedi

ANNEX 20

Mostra representativa dels

arguments del nivell textual

9.1.3. El nivell textual

ANNEX 21

Dades completes sobre la

diversitat de gèneres llegits i

evolucions

8.2.1. Ampliació del bagatge

(4)

APÈNDIX

Quins llibres per a quins lect ors? Esbós

La propost a escolar pot t enir dif erent s ef ect es, com s’ ha most rat

ant eriorment : compensar dif erències de sexes, compensar dif erències socials,

augment ar la diversit at i la recurrència dels llibres llegit s, posar a l’ abast dels

lect ors aut ors i t ext os desconegut s per a ells, f acilit ar ref erent s comuns. Per

t al d’ ampliar l’ abast d’ aquest s ef ect es els proj ect es escolars que pret enguin

incidir en la f ormació d’ un lect or sòlid han de f er una selecció dels t ext os

acurada i molt dirigida a les diverses necessit at s exist ent s; les

caract eríst iques del corpus de l’ of ert a escolar són el ref lex de la conf iguració

dels universos lect ors dels adolescent s que els consumeixen.

Aquest a selecció pot part ir de la base del mapa dels hàbit s lect ors dels j oves i

del comport ament lect or dels j oves, d’ una banda, i del mapa de la producció

a l’ abast , d’ alt ra banda. Díaz-Plaj a (2008) est ableix els dif erent s t ipus de

producció edit orial suscept ible de ser llegida pels adolescent en els t ermes

següent s:

1.

Alt a cult ura

a.

Clàssics nacionals

b. Clàssics universals

c. Lit erat ura j uvenil clàssica i el Bildungsroman

d. Lit erat ura j uvenil homologada

i.

Corpus bàsic

ii.

Noves of ert es

2.

Baixa cult ura

a.

Lit erat ura de consum

b. Lit erat ura en els marges:

3.

Alt res gèneres, alt res suport s

(5)

llegeixen t ext os de cat egories més diverses del que la selecció escolar

cont empla (quadre).

Q66. Correspondència ent re classif icació de la producció / pràct iques / corpus escolar

Classif icació de la producció (Díaz-Plaj a)

LECTURES

ADOLESCENTS

LECTURES ESCOLARS

COMPLEMENTÀRIES

Clàssics

nacionals

X En llegeixen pocs

adolescent s.

---

Clàssics universals

---

---

LIJ clàssica

X

X Molt poca presència

Bildungsroman

XX En llegeixen

depenent de si les

modes s’ hi inscriuen o

no.

XX Present

LIJ homologada (corpus

bàsic

XXX En llegeixen

abundant ment .

XXX Present

abundant ment

Alt a cult ura

LIJ homologada (noves

of ert es)

--- ---

Lit erat ura de consum

XXX

En

llegeixen

abundant ment ,

sobret ot les noies en

aquest moment .

---

Baixa cult ura

En

els

marges

X En llegeixen pocs

adolescent s.

---

Alt res gèneres

alt res suport s

Còmic, premsa j uvenil,

et c.

XXX En llegeixen la

maj oria d’ adolescent s,

sobret ot els nois.

---

La selecció escolar, doncs, pot basar-se en les necessit at s de cada perf il

lect or i pot omplir els buit s de la lit erat ura no represent ada en la seva

selecció, aquella que consideri d’ una qualit at accept able dins les aules, al

servei de la creació dels hàbit s lect ors, com per exemple t ext os que incloguin

t ext i imat ge com els àlbums (lit erat ura j uvenil homologada, noves of ert es).

(6)

Aquest a t asca sobrepassa el propòsit d’ aquest t reball, però n’ of erim un parell

d’ exemples:

Per als lect ors molt f ebles que no llegeixen llibres conegut s:

-

Llibres que permet in un enganxament a la lect ura, com les sagues: per

exemple, els llibres de Cornelia Funke.

-

Llibres breus de qualit at que cont inguin argument s que facilit in una

lect ura ràpida.

-

Product es que combinin el t ext i la imat ge.

-

Llibres que els int rodueixin en el món de la lit erat ura j uvenil coneguda

i que els permet in f ormar part , així, de comunit at s de lect ors ext enses.

Per als lect ors especialit zat s en la f ant asia:

-

Llibres que els obrin les port es d’ alt res gèneres però que siguin

f ront erers; per exemple, t ext os inscrit s en la novel·la negra o en el

gènere policíac, que mant enen la int riga, l’ avent ura i obliguen a

deduir.

-

Llibres de f ant asia que permet in ref lexions exist encials; per exemple,

llibres de Sánchez Piñol.

-

Text os inscrit s en el realisme màgic, com cont es de Calders, per

exemple (alt res mons que conviuen amb el món real).

-

Text os f ant àst ics clàssics que siguin ref erent s que apareguin en els

llibres de f ant asia que llegeixen o que en siguin precedent s.

-

Llibres inscrit s en la f ant asia que ells no llegirien f ora de les aules; per

exemple, algun t ext de Garcia Llorca o els llibres de Pullman.

Hi ha t res element s que han de presidir aquest es est rat ègies: una mínima

qualit at lit erària, un bon coneixement de les caract eríst iques dels product es

que llegeixen els adolescent s i dels product es que el docent t é a l’ abast , i un

bon coneixement de les caract eríst iques dels lect ors a qui vagi adreçada la

selecció del corpus.

(7)

Farist ol, el port al e-sol.com de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, la

revist a CLIJ, ent re alt res; l’ associació Rosa Sensat , per exemple, elabora

periòdicament un llist at de les novet at s edit orials classif icades segons t res

nivells de qualit at i aquest pot ser un ref erent a t enir present . Dels llibres del

proj ect e de lect ura que analit zem aquí, per exemple, un 60% est an inclosos

en aquest es llist es (un 26,5% molt recomanat s, un 15% amb recomanació

mit j ana, i un 22,5% amb recomanació baixa); en canvi, dels llibres llegit s pels

alumnes de la most ra, només un 30% est an cit at s en aquest es llist es (un 20%

amb recomanació alt a, un 7% amb una recomanació mit j ana i un 10% amb

recomanació baixa).

Per al segon element , el docent ha d’ est ar al dia de les novet at s edit orials,

haver llegit una quant it at import ant de t ext os i haver llegit els product es que

consumeixen els j oves (i t enir present que els gust os dels j oves s’ adapt en a

l’ of ert a).

(8)

GRAELLA estudis perspectiva del lector. ESTUDIS SOCIOLÒGICS I SOCIOEDUCATIUS. HÀBITS LECTORS JUVENILS (1997-2008)

ESTUDIS1 DATA EDAT MOSTRA

Paràmetre 1. METODOLOGIA ÀMBIT / FOCUS o tema

FACTOR

ESCOLA2 Paràmetre 2. LECTURA PERSONAL / LECTURA ESCOLAR SÍNTESI ESTUDIS

Quant . Aut opercepció

Quant . Tít ol s

Qual it . Seguiment most ra

No dist inció

Dist inció LE i LP

Lect ura personal

Lect ures escol ars

BUSHMAN 1997 12-18 X X Inst it ut EUA X X

MILLARD 1997 12-18 X Gran Bret anya X

OLAZIREGI 1998 realit zaci ó 1990/ 94

14-18 Est udiant s de parla basca

X Tít . Pref erit s

Comparació 1990-1994

País Basc Llegir aut ors bascos

X X

BAUDELOT i alt .

1999 14-18 (most ra 1200)

X Llegit s i pref erit s

X X Seguiment de 4 anys

França Est udi pedagògic

X X

GÓMEZ SOTO

1999 Població general

Est at al X X X

COLES i alt .

1999 X

[ Compara els result at s amb est udi WHITEHEAT, 1977]

X Llegit s el mes i set mana ant eriors

Gran Bret anya Tries

personals i dif . sexe

X X

WORTHY i alt .

1999 11 X Inst it ut EUA X X

HERSENT 2000 15-18 X X Europeu

(França, It àlia, Espanya, Alemanya, Port ugal)

X X

MORENO SÁNCHEZ

2000 11-14 X X Màlaga

Cont ext os lect ura

X X

1 La ref erència complet a de cada est udi es t roba a la bibliograf ia.

(9)

ESTUDIS DATA EDAT

MOSTRA Paràmetre 1. METODOLOGIA ÀMBIT / FOCUS o tema FACTOR ESCOLA Paràmetre 2. TRIA PERSONAL / LECTURA ESCOLAR SÍNTESI ESTUDIS Quant .

Aut opercep ció

Quant . Tít ol s

Qual it . Seguime nt most ra

No dist inció

Dist inció LE i LP

Tria personal

Lect ures escol ars

ROBINE 2000 Població general . . . Apart at lect ura j uvenil

X X França X X X X

BERTELS MANN

2000 i 2003 8-16 X Comparació

2000 / 03

Est at al

(Alcúdia, A Coruña,

Barcelona, Gandia, Linares, Prat Llob. i Mieres)

X Hi inclouen dues pregunt es3

X

CROWE i alt .

2001 14-18 (un inst it ut )

X Comparació 1982, 1990 1997 X Llegit s darrers 2 anys EUA (Arizona) Lit . Juv.

X X

GREMIO EDITORES

2002, 2003, 2004, 2005

A part ir de 14 anys

X Comparació

X Més llegit s i més comprat s

Est at al

Hàbit s consum lect ura

X

MANUEL i alt .

2002 12-15 (most ra de 69 persones)

X X pref erit s

Aust ràlia (NewSout h Wales)

X Experiències lect ores aula

X

(10)

ESTUDIS4 DATA EDAT

MOSTRA Paràmetre 1. METODOLOGIA ÀMBIT / FOCUS o tema

FACTOR

ESCOLA5 Paràmetre 2. LECTURA PERSONAL / LECTURA ESCOLAR SÍNTESI ESTUDIS

Quant . Aut opercepció

Quant . Tít ol s

Qual it . Seguiment most ra

No dist inció

Dist inció LE i LP

Lect ura personal

Lect ures escol ars

BAYE i alt . 2003 j oves Bèlgica

Comunit at f rancesa

X X X X

CIDE 2003 15-16 X Est at al

(except e Cat . )

X

Com un dels f act ors que inf lueix en els hàbit s i com

l’ escola promociona la lect ura

X X

Of ereix un capít ol de sínt esi

VILCHEZ 2003 ???? X Perú

Act ivit at s d’ oci i relació amb lec.

X

DUNGWORTH 2004 9-10 X X

pref erit s

Gran Bret anya

X Temps dedicat LE

X

LAZARILLO 2004 12-16 X X Cant àbria X X X

LEBRUN 2004 12-16 X X X Quebec X X X X

MANRESA 2004 12-16 X Cerdanyola

del Vallès

X X

MARCHAMAL O

2004 Joves X

GREMI ED. CAT.

2005 A part ir de 14 anys

X Cat alunya X

4 La ref erència complet a de cada est udi es t roba a la bibliograf ia.

(11)

ESTUDIS6 DATA EDAT

MOSTRA Paràmetre 1. METODOLOGIA ÀMBIT / FOCUS o tema

FACTOR

ESCOLA7 Paràmetre 2. LECTURA PERSONAL / LECTURA ESCOLAR SÍNTESI ESTUDIS

Quant . Aut opercepció

Quant . Tít ol s

Qual it . Seguiment most ra

No dist inció

Dist inció LE i LP

Lect ura personal

Lect ures escol ars

CCLIJ 2005 10-16 X Cat alunya X X

CLARK 2005 Primària i Secundària

X Anglat erra X X

HOPPER 2005 11-15 X X Anglat erra X

REYNOLDS 2005 Joves X X

pref erit s

Aust ràlia, Dinamarca, Anglat erra i Irlanda

X

MOYA i alt . 2005 12-16 X X

Pref erit s

Cat alunya (alguns inst it ut s)

X X

CLARK i RUMBOLD

2006 X X X

GREMIO DE EDITORES

2008 A part ir de 10 anys

X X venut s

Est at al X

6 La ref erència complet a de cada est udi es t roba a la bibliograf ia.

(12)

ENQUESTES SOCIOLÒGIQUES QUANTITATIVES ESTAT ESPANYOL 1960-2003 (buidatge)

ESTUDIO DE MEDIOS DE COMUNICACIÓN DE MASAS EN ESPAÑA

Instituto de la Opinión Pública Madrid, 1960

LOS NIÑOS QUIEREN LEER LIBROS

Amigos de la Cultura y el Libro Barcelona, 1961

ENCUESTA DE DEMANDA CULTURAL Secr. Gral. Técnica

Ministerio de Cultura Madrid, 1978

LOS HÁBITOS CULTURALES DE LA POBLACIÓN INFANTIL

Ministerio de Cultura Madrid, 1980

ENCUESTA DE COMPORTAMIENTO CULTURAL DE LOS ESPAÑOLES Ministerio de Cultura

Madrid, 1985

edat estudi >18 anys 8-14 anys >6 anys 6-13 anys >6 anys

50% si 50% lectors

36% lectors 59% lectors 41% lectors 27% no te temps

7% analfabet 63% no lectors 41% no lectors 59% no lectors 8% res

GUST

T’agrada llegir?

8% NS/NC

50% no lectors

T’agrada

llegir? noies Noies 6-13a. 42% lectores

nois

Nois 6-13a. 41% lectors

llibres % lectors Freqüència lectora % lectors Freqüència lectora Freqüència lectora % lectors

Alguns / setmana 19% Cada dia 18% Cada dia 11% Cada Setmana 19%

Alguns / mes 41% Alguns dies/ setmana 11% Alguns dies/ setmana 28% Cada 15 dies 7%

Alguns / any 25% Un dia / setmana 7%

36%

Un dia / setmana 20%

59%

Cada mes 9%

Pràcticament mai 30% Pràcticament mai 41% Cada 3 mesos 6%

41%

No llegeix 33% Pràcticament mai 14%

No llegeix 15%

FREQÜÈNCIA

Quants llibres per... setmana / mes / any

Dies lectura per setmana

Llibres llegits l’anterior mes Infants que van rebre llibres com a regal Hores setmanals dedicats a la lectura Lectura llibres almenys un cop cada 3 mesos

> 4 llibres 6% 56% van rebre un llibre per Nadal/reis Solter / ra Casat /da Vidu,Sepa.

2-3 llibres 13% 25% van rebre un llibre durant l’any dones 8.5 5.5 7 solters casats vidus Separats

1 llibres 23% 14% van rebre un llibre fa 2,3...6 anys homes 8.5 7 9.5 53% 33% 18% 53%

Altres...

0 llibres 57% dones 62%, homes 49% 5% mai ha rebut un llibre

Influènciesfamiliars segons llibres/llar Hàbits lectors dels fills en relació als pares

25% llars > 100 llibres exemple familiar +

41% llars < 25 llibres exemple familiar - Cap de família Fills amb conducta similar Fills amb conducta dif.

Home Fills >24anys Filles 6-13 a

Dona Fills >14anys Filles >14 a

Esposa Filles >24 a Filles 6-13 a

MOTIVACIÓ

Per què llegeixen els que llegeixen?

Per què llegeixen els que llegeixen molt?

Veure la tv 17 hores setmanals Practicar esport 16

Escoltar la ràdio 13 Escoltar musica 8

Lectura de llibres 7.5

Anar al cine 7 Espectacles esport. 6.5 Lectura premsa/revist 5.5 Museus, exposicions 5

La lectura dins les activitat del temps de lleure

teatre 4.5

Llibres desitjats ser regalats noies nois Llibres i contes noies nois total .

‘Literatura’ 19% ‘Llibre’ de la darrera pel·lícula 40% 45% Aventures, C. Ficció 49% 60% 54% Novel·les (en general) 60%

Novel·les Oest 14% Llibres d’estudi, enciclopèdies 12% 19% Narrativa 30% 19% 25% tècnics 23%

Història i Biografia 14% Llibres instructius 7% 11% Història i geografia 9% 10% 10% Guerra / acció 14%

Religió, Filosofia, Assaig 6% Llibres ben editats, il·lustrats 8% 8% Poesia 2% 1% 2% Intriga 7%

Literatura Infantil 1% Tebeos 5% 5% Teatre 0.5% 0.3% 0.4% Poesia 6%

Altres 9% 9% 9% Ciència-ficció 5%

Assaig 5%

còmics Literatura infantil i juvenil 4%

Historietes 81% 74% 77% Teatre 4%

Id. d’aventures 12% 16% 14% Literatura Classica 3%

Id. policiaques, oest 2% 6% 4%

Història 2% 2% 2% PREFERÈNCIES

Narrativa 2% 2% 2%

COMENTARIS 1 L’analfabetisme encara és gran en el país. 2 Les dones aparentment son menys lectores, tendència que s’invertirà poc mes endavant de manera definitiva.

3 Cap esment de motivació lectora.

4 Sembla pintoresc la inclusió de la Literatura Infantil dins les preferències lectores d’una població mes gran de 18 anys.

1.És la primera investigació de la lectura infantil al país i la primera que analitza la influència de l’escola.

2 Èmfasi en la família - quantifica el nombre de llibres per llar- fent la hipòtesi que a les llars amb menys de 25 llibres, aquests són dels infants, és a dir, no hi ha llibres d’adults i per tant els nens no reben cap influència lectora favorable.

3 Encara que aquí no s’ estudia ni la

freqüència lectora ni el gust (percentatge de lectors i no lectors), s’analitzen aspectes interessants com la influencia del cinema, radio i premsa en les preferències literàries.

1 Èmfasi en la llar. (Quantifica el nombre de llibres per llar, no reflectit al quadre) 2 Èmfasi en les ‘Regions’ d’Espanya (no reflectit al quadre)

3 Èmfasi en l’estat civil de les persones (on el matrimoni sembla influir negativament en la lectura, especialment en les dones) 4 Cap esment de preferències lectores.

1 Cap esment de motivació lectora. 1 Èmfasi en la llar. (Quantifica el nombre de llibres per llar no reflectit al quadre) 2 Èmfasi en les Comunitats Autònomes (No reflectit al quadre)

3 Èmfasi en l’estat civil de les persones (on sembla el matrimoni influir negativament en la lectura)

4 Interessant anàlisi de l’hàbit lector en relació al tamany de la població 5 Cap esment de motivacions lectores. 6 Apareix la LIJ

(13)

LOS VALORES DE LOS NIÑOS ESPAÑOLES

Fundación Santa María Madrid, 1993

ESTUDIO SOBRE HABITOS LECTORES EN NIÑOS/AS DE 8 A 14 AÑOS Ediciones SM

València, 1996

LOS ESPAÑOLES Y LOS LIBROS. Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros

Madrid, 1998

ENQUESTA DE CONSUM I PRÀCTIQUES CULTURALS DE CATALUNYA

Departament de Cultura, Generalitat de Cat. Barcelona, 2001

ANALISIS DE HABILIDADES LECTORAS

Instituto Nacional de Calidad y Evaluación Ministerio de Educación

Madrid, 2001

LOS HÁBITOS LECTORES DE LOS ADOLESCENTES ESPAÑOLES

Ministerio de Educación, Cultura i Deporte Madrid, 2003

edat estudi 8-14 Anys (3° -8° EGB) 8-14 anys >18 anys >15 anys 11 anys 15-16 anys

33% molt 15% molt

si 91% lectors 31% bastant 64% lectors Lect. habituals 32% 22% lect. habituals 36% molt 29% bastant 44% lectors 15% Indif Lect ocasionals 18% 50% lectors 39% lect. ocasionals 61% lectors 40% bastant 76% lectors 37% quelcom

no 9% 15% poc Poc 22% 39% no lectors 21% poc 12% molt poc 2% gens Gens 28% 3% gens 7% gens

GUST

T’agrada llegir?

4% NS/NC

37% molt 33% lectores habituals 54% lectores habituals 43% molt

T’agrada

llegir? Noies

33% bastant 70% lectores ( 82% noies estudiants) 52% lectores ocasionals 38% bastant 81% lectores 28% molt 32% lectors habituals 46% lectors habituals 29% molt

nois

29% bastant 57% lectors ( 61% nois estudiants) 48% lectors ocasionals 41% bastant 70% lectors

Dies de lectura setmanals Lect.setmanal Vac Esc 2n P 3r P ESO llibres /any llibres llegits en els darrers 12 mesos llibres /mes noies nois total noies Nois total

Cada día 37% Cada día 21% 28% 28% 20% 16% Grans lect. >20 9% >25 3% >5 13% 13% 13% Cada día 6% 3% 5%

5-6 dies 11% 5-6 dies 16% 14% 16% 17% 15% Lect. corrents 10 13% 11-25 8% 3-4 27% 22% 25% Casi tots els dies 19% 10% 15%

3-4 dies 16% 3-4 dies 18% 20% 16% 21% 18% Poc lectors < 5 27% 6-10 11%

22% lect. habituals

1-2 55% 54% 55% 1o2 cops / setmana 19% 14% 17%

Caps setmana 19% Caps setman. 11% 16% 13% 11% 10% 5 4% 0 5% 11% 8%

< freqüència 17% < freqüència 16% 12% 10% 14% 22% 3-4 16%

mai 7% 2% 2% 7% 12% 2 11% FREÜÈNCIA

Quants llibres per... setmana / mes / any

Dies de lectura per setmana

NS/NC 11% 8% 15% 10% 7% 1 8%

22% lect. ocasionals

Capacitat lectora

36% llegeix un llibre < 1 setmana 25% llegeix un llibre en 1 setmana 41% llegeix un llibre > 1 setmana

Altres...

. noies nois total

Els agrada molt llegir 66% 52% 59% per gust 52%

Tenen molta imaginació 29% 29% 29% per aprendre 15%

Els resulta fàcil 27% 25% 26% per feines de classe 13%

Tenen llibres divertits 24% 22% 23% per no avorrir-se 10%

Als pares els agrada 14% 18% 16% per obligació 9%

Comprenen el significat 14% 9% 12% MOTIVACIÓ

Per què llegeixen els que llegeixen?

Per què llegeixen els que llegeixen molt?

Tenen molt temps 11% 11% 11%

La lectura envers els mitjans de comunicació noies nois total dones homes total Sortir amb amics 8.4%

Estudiar, fer deures 70% 53% 61% Passejar 47% 47% 47% Escoltar musica 6.6%

Prefereixen llegir 53% que veure la tv 46% Jugar 15% 23% 19% Mirar la televisió 34% 36% 35% Anar a la disco 6.4%

Prefereixen llegir 61% que sentir radio 38% Escoltar música 14% 12% 13% Reunions, àpats 34% 32% 33% Practicar esport 6.4%

Prefereixen llegir 41% que l’ordinador 57% Mirar la televisió 25% 29% 27% Platja, piscina... 28% 30% 29% Anar al cine 6.3%

Llegir 11% 11% 11% llegir 25% 23% 24% Mirar la televisió 5.3%

Jugar amb videojocs 4% 10% 7% Feines de la llar 35% 9% 22% Navegar per internet 4.8%

Altres 16% 16% 16% Dormir, reposar 18% 21% 19% Jugar amb l’ordinador 4.7%

Fer esport 14% 18% 16% Llegir 4.3%

La lectura dins les activitats del temps de lleure

Sortida a bars i copes 8% 12% 10% No fer res 2.4

%-noies nois total noies nois total

Aventures 44% Misteri, terror 51% 40% 46% Terror 75% 65% 70%

Còmics i tebeus 28% Aventures, Viatges 51% 38% 45% Aventures 60% 72% 66%

Ciència Ficció 11% Relats fantàstics 40% 28% 34% Misteri, Espionatge 62% 59% 60%

Novel·la Policíaca i detectius 9% Còmics i tebeos 22% 46% 34% Humor 54% 66% 60%

Poesia 7% Humor 29% 30% 30% Ciència-ficció 36% 60% 48%

Ciència-ficció 21% 32% 26% Romàntics 66% 9% 37%

Esport 10% 30% 20% Musica 41% 31% 36%

Relats històrics 22% 14% 18% Viatges, Natura 31% 29% 30%

Contes populars 21% 11% 16% Esport, Salut 15% 37% 26%

Llibres de rol 6% 22% 14% Poesia 35% 9% 22%

Literatura i Poesía 18% 5% 12% Ciència, Tecnologia 9% 29% 19%

Coneixements 4% 9% 6% Biog., Autobiografia 20% 8% 14%

Ll. per veure i tocar 6% 4% 5% Literatura Clàssica 15% 9% 12%

PREFERÈNCIES

Altres... 12% 8% 10% Història, Política 8% 15% 11%

COMENTARIS 1 Apareix per primer cop l´ordinador com a

eina de treball / oci. 1 Una de les enquestes més completes. 2 Molt interessant l’anàlisi que es fa dels motius de l’hàbit lector, on queda una mica desmitificada la influència dels pares envers el propi gust i la comprensió lectora. 3 Molt específic l’anàlisi de la frqüència lectora

1 Èmfasi en la llar. (Quantifica el nombre de llibres per llar, no reflectit al quadre) 2 Èmfasi en la compra de llibres (no reflectit al quadre)

3 Única enquesta que parla de la capacitat lectora o temps que es triga a llegir un llibre. 4 Cap esment de motivació i preferències lectores.

1 Èmfasi en la llar. (Quantifica el nombre de llibres per llar, no reflectit al quadre) 2 Èmfasi en les Comarques (no reflectit al quadre)

3 Èmfasi en l’estat civil de les persones (no reflectit al quadre)

4 Cap esment de preferències lectores.

1 Cap esment de motivació i preferències

lectores. 1 Una de les enquestes mes completes. 2 Analitza el foment de la lectura a l’escola.

(14)

EL CURRÍCULUM A CATALUNYA EN RELACIÓ A LES OBRES LITERÀRIES COMPLETES

1

1992 2002 2007

NOU

(aplicació

07/ 08)

2001 lect ures (inst ruccions

organit zació dels cent res)

Est ruct ura

general del

currículum i dels

cont ingut s

- El currículum inclou f onament ació t eòrica a part ir de les darreres t eories de l’ EA (const ruct ivisme: coneixement s previs, implicació alumnat act iu; aprenent at ge signif icat iu; ZDP; int eracció (llibre vermell)), at enció a la diversit at ; orient acions didàct iques.

- Els cont ingut s de l’ àrea (procediment als,

concept uals i act it udinals) s’ agrupen en sis apart at s:

- llengua oral - llengua escrit a - lit erat ura - lèxic - gramàt ica - llengua i societ at

- Priorit zació de

l’ enf ocament comunicat iu (12042)

- Els cont ingut s de l’ àrea est an organit zat s en diverses seccions: prodeciment als, concept uals i act it udinals. Alhora, s’ agrupen explícit ament en quat re apart at s: - ús de la llengua (llengua oral i escrit a; i recursos comunicat ius) - lit erat ura - llengua i societ at - est udi sist emàt ic de la llengua

habilit at s lingüíst iques: comprensió oral, comprensió lect ora, expressió de missat ges orals i redacció de t ext os escrit s.

- priorit zació de la compet ència plurilingüe i int ercult ural, d’ una banda, i de la compet ència comunicat iva, de l’ alt ra. (se cent ra en l’ ús social) - els cont ingut s de l’ àrea s’ est ruct uren al volt ant de les compet ències i es present en segons t res dimensions:

- dimensió comunicat iva (part icipació en

int eraccions orals, escrit es i audiovisuals; expressió de missat ges orals, escrit s i audiovisuals; coneixement s del f uncionament de la llengua i el seu aprenent at ge) - dimensió lit erària - dimensió plurilingüe i int ercult ural

Annex al currículum vigent (1992) que t enia l’ obj ect iu d’ int roduir la prescripció d’ obres complet es (nombre, t ít ols i aut ors).

- Aplicació curs 2001/ 2002, només.

- Vigència d’ un curs per les crít iques i perquè va arribar un nou currículum el j uliol del 2002, LOCE.

No hi ha cult ura de rebre prescripció sobre les obres complet es. Ara bé, si la int enció era bona, la manera de

f ormalit zar-ho i els t ext os t riat s no van ser els més adequat s.

1

Els buidat ges s’ han f et a part ir dels document s següent s :

-

Decret 96/ 1992, de 28 d’ abril, pel qual s’ est ableix l’ ordenació dels ensenyament s de l’ educació secundària obligat òria (DOGC, núm. 1593;

13/ 05/ 1992)

-

Decret 179/ 2002, de 25 de j uny, pel qual es modifiquen el Decret 75/ 1992, de 9 de març, pel qual s’ est ableix l’ ordenació general dels

ensenyament s de l’ educació inf ant il, l’ educació primària i l’ educació secundària obligat òria a Cat alunya, el Decret 96/ 1992, de 28 d’ abril, pel

qual s’ est ableix l’ ordenació dels ensenyament s d’ educació secundària obligat òria i el Decret 75/ 1996, de 5 de març, pel qual s’ est ableix

l’ ordenació dels crèdit s variables de l’ educació secundària obligat òria (DOGC, núm. 3670; 4/ 07/ 2002).

-

Resolució de 29 de maig de 2001, que dóna inst ruccions per a l’ organit zació i el f uncionament dels cent res docent s d’ Ensenyament Secundari de

Cat alunya per al curs 2001/ 2002 (Full de disposicions i act es administ rat ius, núm. 870)

(15)
(16)

1992 2002

2007

2001

lect ures

El paper de la

lit erat ura en el

currículum

(int roduccions)

L’ àrea est à f ormada per cont ingut s de llengua i de lit erat ura (2760)

Inclou la lit erat ura dins la diversit at de t ipologies t ext uals, segons la int encionalit at comunicat iva: “t ext os narrat ius, descript ius, exposit ius, argument at ius, inj unct ius, predict ius, conversacionals i ret òrics o lit eraris” (2761)

Pel que f a a la lit erat ura, aquest a aport a als alumnes un camp de possibilit at s d’ aprenent at ge import ant j a que la seva capacit at de comprensió com a lect ors quasi adult s els f acilit a l’ accés a les grans obres clàssiques, j uvenils o no. La lit erat ura, com a f enomen lingüíst ic t ot alit zador, present a exemples de t ot s els regist res i nivells de la llengua, de t ot s els t ipus de t ext . Al cost at de t ext os en el marc de la vida

quot idiana, de t ext os d’ est udi i de t ext os de mit j ans de comunicació de massa, els t ext os lit eraris han de conf ormar el gruix de la lect ura dels alumnes de l’ àrea. (2760)

“ la presència assídua de la lit erat ura en el currículum és alt ament recomanable a f i que l’ alumnat aprengui un model de llengua ric en possibilit at s expressives, a més d’ educar el gust i d’ adquirir det erminat s coneixement s i aprenent at ges sobre la vida, út il especialment en l’ adolescència. [...] ara, l’ import ant és f ormar lect ors amb un bagat ge suf icient per ent endre les obres, assaborir-les, resumir-les i f er-ne un coment ari” (12043)

“ L’ ensenyament de la lit erat ura t é dos enf ocament s

dif erenciat s, coincidint amb els dos cicles de l’ et apa. En el primer cicle, es pret én habit uar l’ alumnat a “ llegir” , analit zar i valorar el t ext lit erari per si mat eix, abans de poder enf ocar una visió hist òrica, cronològica, de la lit erat ura, la qual s’ aborda en el segon cicle, en què l’ alumnat pot haver assolit un grau adequat de maduresa int el·lect ual. És en aquest moment que s’ escau l’ est udi cronològic dels diversos moviment s lit eraris, així com dels aut ors i les obres més dest acades... t ot s hauran assolit una base cult ural indispensable en aquest a mat èria”. (12043)

Inclou la compet ència lit erària com una de les compet ències comunicat ives: La compet ència comunicat iva inclou:

- compet ència oral

- compet ència comunicat iva escrit a

- compet ència comunicat iva audiovisual

- compet ència lit erària Parla explícit ament de les obres lit eràries guiades a l’ escola, quan es f a ref erència a la compet ència lit erària:

“ L’ accés guiat a aquest es obres f acilit a el

desenvolupament de l’ hàbit lect or i escript or, i f a que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lect ura, sàpiguen ident if icar est èt iques i recursos, i apreciïn t ext os lit eraris de gèneres diversos (poèt ic, narrat iu i t eat ral), i t ambé d’ alt res f ormes est èt iques de la cult ura que els envolt a (cançons, ref ranys, dit es...)” . (pàg. 4) Es ref ereix a l’ hàbit lect or.

Aclareix i ref orça el paper de la lit erat ura en el marc d’ un currículum que priorit za les compet ències comunicat ives:

“ El f et de priorit zar l’ assoliment de les compet ències bàsiques en l’ ensenyament obligat ori, ent re les quals dest aquen especialment els aspect es comunicat ius de la llengua, no implica un

menyst eniment de la lit erat ura dins el currículum de l’ àrea. Això es const at a recordant el paper de la lit erat ura en aquest a et apa i les línies que han d’ orient ar el seu ensenyament .”

(17)
(18)

1992

2002 2007

2001

lect ures

Principis i

obj ect ius

generals

Poden aplicar-se

a obres

complet es o a

f ragment s

El principal: “ comprendre i produir missat ges orals i escrit s amb propiet at , aut onomia i creat ivit at , en llengua cat alana i cast ellana, f ent -los servir per comunicar-se i per organit zar els propis pensament s, i ref lexionar sobre els processos implicat s en l’ ús del llenguat ge” .

Dins de la lit erat ura, s’ hi podrà t robar t ot el conj unt de coneixement s necessaris per abordar un t ext lit erari d’ acord amb les possibilit at s de la generalit at dels alumnes. Es t ract a de f ormar lect ors amb un bagat ge suf icient per ent endre les obres, assaborir-les i saber resumir-ne el cont ingut i f er-ne un coment ari. (2761)

OBJECTIUS GENERALS

- servir-se aut ònomament de la lect ura com a f ont d’ inf ormació, de lleure i de proj ecció personal. - Adonar-se que les produccions lit eràries const it ueixen diverses int erpret acions del món i de l’ individu; af avoreixen el desvet llament de la imaginació i del bon gust est èt ic, i són un mit j à d’ arrelament i part icipació en la cult ura pròpia, i de relació amb alt res pobles.

- (comprendre missat ges orals i escrit s adequat s a les necessit at s

El principal: “ comprendre i produir missat ges orals i escrit s amb propiet at , aut onomia i creat ivit at , en llengua cat alana i cast ellana f ent -los servir per comunicar-se i per organit zar els propis pensament s, i ref lexionar sobre els processos implicat s en l’ ús del llenguat ge” (12042). Ídem que en l’ ant erior currículum.

OBJECTIUS GENERALS - servir-se aut ònomament de la lect ura com a f ont d’ inf ormació, de lleure i de proj ecció personal. - conèixer i valorar els principals gèneres lit eraris i els aut ors més repressent at ius a t ravés de les seves obres. - dist ingir els períodes art íst ics i lit eraris, amb els corresponent s t ret s caract eríst ics i els aut ors més signif icat ius. - adonar-se que les produccions lit eràries const it ueixen diverses int erpret acions del món i de l’ individu; afavoreixen el desvet llament de la

L’ obj ect iu cent ral de d’ educació és preparar l’ alumnat de Cat alunya perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona, de comunicar-se, i així pugui af ront ar els rept es de la societ at plural,

mult ilingüe i mult icult ural del segle XXI. Això signif ica educar els nois i les noies perquè desenvolupin aquelles compet ències comunicat ives i lingüíst iques que f acin possible que t ant

personalment com socialment sigui capaç d’ act uar i reeixir en el seu ent orn i ... OBJECTIUS GENERALS - aconseguir la compet ència comunicat iva oral, escrit a i audiovusual en t ot es les llengües de l’ escola per comunicar-se amb els alt res, per aprendre (en la cerca i elaboració d’ inf ormació, i en la t ransf ormació dels

coneixement s), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i t ransmet re les riqueses cult urals i sat isfer les necessit at s individuals i socials. (9)

- comprendre discursos orals i

En el primer cicle, la f inalit at principal de la lit erat ura ha de ser desvet llar en l’ alumnat el gust per la lect ura, a t ravés de la qual es pot encia l’ arrelament de la persona en la t radició del país i l’ obert ura de la ment al món de la cult ura. Caldrà t riar obres que connect in amb la sensibilit at j uvenil i amb les seves

experiències i int eressos.

En el segon cicle, la lit erat ura incorporarà aut ors clàssics, dels quals es llegiran obres senceres si aquest es són

assequibles, o bé f ragment s o adapt acions. Cal alt ernar els aut ors del cànon amb alt res d’ act uals i si és possible

(19)

escolars i socials pròpies de l’ edat ).

OBJECTIUS TERMINALS - manif est ar int erès per la lit erat ura...

- demost rar int erès per la lit erat ura pròpia i per les alt res ...

- valorar [...] les aport acions de la lect ura lit erària, t ot

demost rant crit eri personal i un cert grau d’ aut onomia.

- reconèixer els recursos i les convencions del regist re lit erari t ot adonant -se dels element s que el dif erencien dels alt res

regist res.

- reconèixer t ext os de diversos gèneres lit eraris ...

- dist ingir els principals períodes de la lit erat ura cat alana i la cast ellana, at enent a la relació amb el cont ext hist òrico-social, gèneres lit eraris i alguns aut ors signif icat ius per t al de sit uar les lect ures dins el marc de ref erència adequat .

- coment ar t ext os poèt ics i en prosa ...

- sint et it zar, seguint un guió previ, ... inf ormacions pert inent sobre una obra llegida, pel que f a a l’ aut or i l’ època de

producció, ... de manera que ses cont ext ualit zi i s’ expressi l’ opinió pròpia raonada.

imaginació i del bon gust est èt ic, i són un mit j à d’ arrelament i

part icipació en la cult ura pròpia, i de relació amb alt res pobles.

MÉS CONCEPTUAL

escrit s en els diversos cont ext os de l’ act ivit at acadèmica, social i cult ural t ot valorant la lect ura com a font de plaer, d’ enriquiment personal i de coneixement d’ un mat eix i del món, i consolidar hàbit s lect ors. - comprendre i crear t ext os lit eraris ut ilit zant els

(20)

1992 2002 2007

NOU

(aplicació

07/ 08)

2001 lect ures (inst ruccions

organit zació dels cent res)

Cont ingut s

lit eraris

Procediment s: - el coment ari de t ext lit erari: poesia i prosa. - la recensió de la lect ura - t ècniques de creació lit erària: imit ació, planif icació i producció (espont ània i preparada) de t ext os amb int enció lit erària Concept es:

- El regist re lit erari - Els gèneres en què s’ agrupen les obres lit eràries: caract eríst iques bàsiques

- Els recursos expressius de la lit erat ura

- El cont ext hist òrico-cult ural (2761) Act it uds:

- Int erès per la lect ura i per l’ expressió escrit a personal.

Procediment s: - lect ura expressiva de t ext os en prosa i en vers. - memorit zació de t ext os breus i recit ació de poemes

- dramat it zació de t ext os - lect ura i coment ari de t ext os lit eraris... - lect ura comprensiva d’ obres lit eràries. - recensió de lect ures - sit uació de les obres i els t ext os llegit s en el seu cont ext hist òric i lit erari. - producció de t ext os breus amb int enció lit erària, si cal, a part ir de models.

Concept es:

- Lit erat ura: el regist re lit erari; el concept e de gènere lit erari; el t eat re, la narrat iva i la lírica. - Hist òria de la lit erat ura (cat alana i cast ellana) la lit erat ura per a primer cicle i la hist òria per al segon cicle.

Act it uds:

- Int erès per la lect ura - sensibilit zació per la lit erat ura.

- Hàbit de lect ura de t ext os adequat s a l’ edat . - Act it ud crít ica raonada.

Int rodueix el t erme hàbit s lect ors per primer cop. ÉS UN CURRÍCULUM MOLT MÉS RIC I PENSAT; COMPLEX; SUBTILITATS INTERESSANTS; int eracció ent re el progrés de diversos element s.

Est ableix un progrés en dif erent s línies

int errelacionades: - compet ències

lit eràries - habilit at s

relacionades - gèneres i progrés

en les t ècniques i recursos

- èpoques

- cont ext ualit zació - t ècniques

lit eràries, recursos i element s de la narració, poesia i t eat re.

- Obres complet es o f ragment s

- Lect ura aut ònoma o guiada

Est ableix explícit ament la dif erència ent re t reballar f ragment s i guiar obres complet es.

Prescrivia el següent : Nombre:

- primer cicle i segon cicle un mínim de dues obres de lit erat ura cat alana i dues de lit erat ura cast ellana. Tipologia: ERA TOT LITERATURA CATALANA (O JUVENIL O CLÀSSICS)

- primer cicle: una de les dues havia de ser de les llist es d’ aut ors i obres de les lit erat ures cat alana i cast ellana cont emporànies que f iguren en l’ annex 2. - Segon cicle: una de la

llist a de les cont emporànies de l’ annex 2; i l’ alt ra d’ aut ors o aut ores clàssics de la relació inclosa en el mat eix annex.

Al primer cicle en podien t riar lliurement 1 o 2 (si f eien una lect ura t rimest ral)

(21)
(22)

1992 2002 2007

NOU

(aplicació

07/ 08)

2001 lect ures (inst ruccions

organit zació dels cent res)

Ref erències

explícit es a les

obres complet es

/ prescripció

servir-se aut ònomament de la lect ura com a f ont d’ inf ormació, de lleure i de proj ecció personal. - conèixer i valorar els principals gèneres lit eraris i els aut ors més

repressent at ius a t ravés de les seves obres

servir-se aut ònomament de la lect ura com a f ont d’ inf ormació, de lleure i de proj ecció personal. - conèixer i valorar els principals gèneres lit eraris i els aut ors més repressent at ius a t ravés de les seves obres

La compet ència lit erària f a que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolt a, les alt res persones i a si mat eixos a t ravés de la lect ura d’ obres de qualit at i del cont act e amb les const ruccions de la cult ura t radicional (4)

Els cont ingut s est an est ruct urat s en f unció de la lect ura d’ obres (complet es i f ragment s)

AVALUACIÓ

Int roducció explícit a de l’ obra complet a:

“ exposar l’ opinió sobre la lect ura d’ una obra complet a adequada a l’ edat ; reconèixer-ne el gènere i l’ est ruct ura global; valorar de manera general l’ ús del llenguat ge; i relacionar el cont ingut amb la pròpia experiència. (18)

(f alt aria veure el progrés ent re primer i quart )

En el primer cicle, la f inalit at principal de la lit erat ura ha de ser desvet llar en l’ alumnat el gust per la lect ura, a t ravés de la qual es pot encia l’ arrelament de la persona en la t radició del país i l’ obert ura de la ment al món de la cult ura. Caldrà t riar obres que connect in amb la sensibilit at j uvenil i amb les seves experiències i int eressos.

(23)

COMPARACIONS RELLEVANTS

1992

2002

2007 NOU (aplicació 07/ 08)

2001 lect ures

(inst ruccions

organit zació dels

cent res)

Est ruct ura

general

Lit erat ura ent re sis apart at s Lit erat ura ent re quat re apart at s.

Més concept ual i més prescript iu

MÉS PES LITERATURA

Lit erat ura ent re t res apart at s, t res dimensions.

Guanya prot agonisme la dimensió lit erària, enfocada des de la compet ència lit .

Volia corregir la indet erminació del currículum del 2002 pel que f a a les obres complet es.

El paper de la

lit erat ura

Lit erat ura una més de les t ipologies t ext uals

Lit erat ura dif erenciant ent re la f ormació del gust , f ormar lect ors amb bagat ge suf icient per ent endre les obres / / visió hist òrica, cronològica de la lit erat ura per assolir una base comuna cult ural per a t ot s

Lit erat ura com una de les

compet ències comunicat ives (oral, comunicat iva escrit a, comunicat iva audiovisual, i lit erària).

int egra educar el gust i visió cronològica i hist òrica.

Evolució: de les t ipologies t ext uals a la compet ència lit erària

Obj ect ius

generals

Servir-se aut ònomament de la lect ura com a f ont d’ inf ormació, de lleure i de proj ecció personal

Es basa molt més en conèixer i dist ingir: aut ors, períodes. EIX PRINCIPAL

Comprendre discursos orals i escrit s ... t ot valorant la lect ura com a f ont de plaer i consolidar els hàbit s lect ors.

Comprendre i crear t ext os lit eraris ut ilit zant els coneixement s bàsics sobre les convencions de gènere, els t ems i mot ius de la t radició lit . I els recursos est ilíst ics, t ot valorant el coneixement del pat rimoni lit erari ...

LA LECTURA AUTÒNOMA NO ÉS AL SERVEI DE LA GLOSSA D’ UNA OBRA SINÓ A LA INVERSA, L’ ANÀLISI DE L’ OBRA AL SERVEI DE LA

(24)

Cont ingut s

lit eraris

Regist re lit erari, gèneres, recursos expressius, cont ext hist orico-cult ural / /

coment ari, recensió, creació

Lect ura comprensiva d’ obres lit eràries (regist re, gèneres) / / hist òria de la lit erat ura

Est ableix progrés ent re suport s, gèneres, habilit at s i compet ències, i recursos est ilíst ics... (int eracció ent re t ot plegat ) en relació amb la lect ura d’ obres o f ragment s. Els cont ingut s est an est ruct urat s a part ir de la lect ura d’ obres.

Ref erències

explícit es a les

obres complet es

/ prescripció

(25)
(26)

Recollida

de

dades

curs

_____

NOM I COGNOM ______________________________________ CURS: ______ GRUP: ____________

Diari de lectura. TRIMESTRE ________________

AUTOR TÍTOL

Tipus

LECT.

1

NOTA

(1-10)

M’HA AGRADAT PER...

NO M’HA AGRADAT

PER...

1

LP: lectura personal; LEO: lectura obligatòria trimestral; LEC; lectura escolar complementària (llibres triats lliurement i que pugen nota al final del trimestre;

(27)

FITXA DE LECTURES COMPLEMENTÀRIES

NOM DE L’ALUMNE _____________________ CURS I GRUP __________________

AUTOR ______________________________________________________________

TÍTOL DEL LLIBRE ____________________________________________________

EDITORIAL ___________________ ANY D’EDICIÓ _________________________

1. Breu explicació de l’argument

2. Escriu un fragment que t’hagi semblat interessant: una frase, una reflexió, etc.

I explica per què l’has triat.

3. Dóna tres motius pels quals t’ha agradat o no t’ha agradat el llibre

A)

B)

(28)

ENQUESTES A L’ALUMNAT

Enquesta curs 2. Trimestre 2.

a) La LEO de castellà l’hem llegit

A CASA / A CLASSE / A CASA I A CLASSE. I l’hem treballat de la manera següent:

b) La LECO de català l’hem llegit

A CASA / A CLASSE / A CASA I A CLASSE. I l’hem treballat de la manera següent:

c) Llegiria més si:

d) M’agradaria que a l’institut treballéssim les lectures obligatòries de la manera següent:

e) Aquest curs llegeixo: MOL MÉS / MÉS / IGUAL / MENYS / MOLT MENYS que el curs passat perquè TINC MENYS TEMPS /

M’INTERESSEN ALTRES COSES / NO TROBO LLIBRES QUE M’AGRADEN / EL PROFESSOR NO ELS PORTA A CLASSE /

__________________________________________

(29)

Enquesta curs 2. Trimestre 3.

a)

La LEO de CASTELLÀ l’hem llegit: A CASA / A CLASSE / A CASA I CLASSE. I l’hem treballat de la manera següent:

b)

La LEO de CATALÀ l’hem llegit: A CASA / A CLASSE / A CASA I CLASSE. I l’hem treballat de la manera següent:

c)

Explica alguna activitat de lectura que recordis en especial perquè hi vas aprendre coses (a l’escola o a l’institut) i digues per què la

destaques.

d)

Recordes algun autor en especial? Quin i per què?

(30)

PREGUNTES ORIENTATIVES ENTREVISTA ALUMNAT: guió

1.

Et consideres molt bon lector, bon lector, poc lector, lector mitjanet? Per què?

2.

Explica la teva relació amb els llibres i destaca’n els moments especials, els

títols especials o autors especials…

3.

Quin paper hi té l’escola en tota aquesta relació?

4.

Què creus que hauria de fer l’escola per ajudar-te amb la lectura?

5.

Cita tres títols que recordis: de quan eres molt petit, de quan anaves a primària, i

(31)

ENQUESTA AL PROFESSORAT DE TERCER D’ESO

.

Sobre les lect ures obligat òries t rimest rals:

Textos de lectura obligatòria

Van llegir el llibre a casa o a classe

(com)

Activitats sobre la lectura (resum, examen, fitxa de quin tipus, etc.).

inclou-hi totes les actuacions que vas dur a terme i els objectius que et

vas proposar

L’ ombra de l’ St uka

(t rim. 1)

Aquí descansa Nevares

(t rim. 2)

Tria lliure de t ext os d’ una

(32)

Sobre el programa de lect ura complement ària (lect ura lliure proj ect e

Puntedu

):

Sí/ no

Comentaris

Vas anunciar als alumnes que t enien la

possibilit at de t riar i de llegir llibres a més a

més dels obligat oris?

Quan ho vas anunciar?

Els ho recordaves periòdicament ? Cada quan?

Port aves els llibres a l’ aula o els anaven a

buscar a la bibliot eca? Per què?

L’ alumnat coment ava els llibres que havia

llegit de manera lliure (a part ir de la fit xa)?

Cada quan i com s’ organit zava?

Creus que van llegir molt s llibres de manera

lliure? Per què?

Com creus que es pot augment ar la quant it at

de t ext os que llegeixen els alumnes?

(33)
(34)
(35)
(36)
(37)
(38)
(39)
(40)
(41)
(42)
(43)
(44)
(45)
(46)
(47)
(48)
(49)
(50)
(51)
(52)
(53)
(54)
(55)
(56)
(57)
(58)
(59)
(60)
(61)
(62)
(63)
(64)
(65)
(66)
(67)
(68)
(69)
(70)
(71)
(72)
(73)
(74)
(75)
(76)
(77)
(78)
(79)
(80)
(81)
(82)
(83)
(84)
(85)
(86)
(87)
(88)
(89)
(90)
(91)
(92)
(93)
(94)
(95)
(96)
(97)
(98)
(99)
(100)
(101)
(102)
(103)
(104)
(105)
(106)
(107)
(108)
(109)
(110)
(111)
(112)
(113)
(114)
(115)
(116)
(117)
(118)
(119)
(120)
(121)
(122)
(123)
(124)
(125)
(126)
(127)
(128)
(129)
(130)
(131)
(132)
(133)
(134)
(135)
(136)
(137)
(138)
(139)
(140)
(141)
(142)
(143)
(144)
(145)
(146)
(147)
(148)
(149)
(150)
(151)
(152)
(153)
(154)
(155)
(156)
(157)
(158)
(159)
(160)
(161)
(162)
(163)
(164)
(165)
(166)
(167)
(168)
(169)
(170)
(171)
(172)
(173)
(174)
(175)
(176)
(177)
(178)
(179)
(180)
(181)

Figure

figuren en l’ annex 2.
figuren en l’ annex 2. . View in document p.20

Referencias

Actualización...

Related subjects :