• No se han encontrado resultados

Animació, setembre 2012

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Animació, setembre 2012"

Copied!
72
0
0

Texto completo

(1)La il·luminació Llogari Casas Álvaro Ulldemolins PID_00196973.

(2) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ legalcode.ca. La il·luminació.

(3) La il·luminació. CC-BY-NC-ND • PID_00196973. Índex. 1.. Conceptes bàsics.................................................................................. 5. 1.1.. Espectre visible ............................................................................. 5. 1.2.. Barreja de colors ........................................................................... 6. 1.3.. La nostra percepció de la llum .................................................... 7. 1.4.. Temperatura de color ................................................................... 8. 2.. Els llums i la renderització.............................................................. 10. 3.. El comportament de la llum........................................................... 11. 3.1.. Llei del quadrat invers ................................................................. 11. 3.2.. Reflexió ......................................................................................... 12. 3.3.. Refracció ....................................................................................... 14. La qualitat de la llum....................................................................... 16. 4.1.. Intensitat ...................................................................................... 16. 4.2.. Color ............................................................................................. 17. 4.3.. Suavitat ......................................................................................... 18. 4.4.. Patró .............................................................................................. 19. 4.5.. Animació ...................................................................................... 20. 4.6.. Ombres ......................................................................................... 20. Tipus de llums..................................................................................... 23. 5.1.. Llums estàndard ........................................................................... 24. 5.1.1.. Llum omni ...................................................................... 24. 5.1.2.. Llum spot.......................................................................... 26. 5.1.3.. Llum direct........................................................................ 28. 5.1.4.. Llum sky ligth................................................................... 30. 5.1.5.. Llum d'àrea ..................................................................... 32. Llums fotomètriques .................................................................... 34. Les ombres............................................................................................. 36. 6.1.. La importància de les ombres ...................................................... 36. 6.2.. Tecnologia de les ombres ............................................................. 37. 6.2.1.. Il·luminació directa ......................................................... 38. 6.2.2.. Il·luminació global .......................................................... 38. 6.2.3.. Utilització de les ombres ................................................ 39. Tècniques d'il·luminació bàsiques.................................................. 46. 7.1.. Il·luminació en tres punts ........................................................... 46. 7.1.1.. Llum principal ................................................................ 49. 7.1.2.. Flaix compensatori primari ............................................ 51. 7.1.3.. Llum posterior ................................................................ 55. 4.. 5.. 5.2. 6.. 7..

(4) La il·luminació. CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 8.. 7.1.4.. Relació llum principal-flaix compensatori ..................... 57. 7.1.5.. Il·luminació en array........................................................ 59. Tècniques d'il·luminació avançades............................................... 63. 8.1.. Distribució de la llum .................................................................. 63. 8.2.. Raytracing....................................................................................... 65. 8.3.. Radiositat ...................................................................................... 67. 8.4.. Photon mapping.............................................................................. 69. 8.5.. Final gathering................................................................................ 70.

(5) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 5. La il·luminació. 1. Conceptes bàsics. Estem tan acostumats a la llum que sovint no ens parem a pensar que és fonamental per a l'existència humana. La llum dicta les nostres activitats, influeix en la nostra manera de pensar i afecta la nostra percepció de totes les coses. A continuació veurem uns quants conceptes referents la llum i com s'interrelacionen a l'hora de crear una composició en 3D. 1.1. Espectre visible En la nostra vida diària, estem envoltats per diferents ones, des de rajos X fins a ones de ràdio. La diferència principal entre aquestes rau en la�longitud�d'ona, que forma part de l'espectre electromagnètic, el qual va des de les curtíssimes ones de rajos X fins a les llargues longituds d'ona dels senyals radioelèctrics. Entre aquests dos extrems, hi ha una petita�banda�que�resulta�visible per a nosaltres, la llum.. La llum visible és a prop de la banda dels rajos X, ja que la seva longitud 1. d'ona és baixa, aproximadament entre 400 nanòmetres i 800 nanòmetres. A aquesta subsecció es denomina l'espectre�visible. Pujant per aquest espectre, ens trobem amb una infinita gamma de colors, des del violeta, blau, verd groc, taronja i vermell, fins a sortir de l'espectre visible i trobar la radiació infraroja, la qual experimentem com a calor. En un entorn digital, la banda que podem representar està marcada, normalment, per les limitacions de la pantalla de visualització i del format del fitxer en el qual s'exporta la imatge final, i es poden representar centenars, milers o milions de colors.. (1). Bilionèsima part d'un metre..

(6) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 6. 1.2. Barreja de colors Aquest espectre de colors, està representat en el nostre monitor usant tres�colors:�vermell,�verd�i�blau�(RGB, per red, green i blue en anglès). Aquests són els tres�colors�primaris�de�la�llum. La barreja additiva d'aquests tres colors ens dóna la llum blanca que coneixem. Això ho podem demostrar en 3D si superposem tres llums RGB: allà on se superposen, veuríem el color blanc.. Vermell, verd, blau. Espai de colors additiu. La barreja�subtractiva funciona al revés, comença amb un fons blanc i barreja els tres colors primaris per a aconseguir el negre. Aquesta barreja s'utilitza, per exemple, en les impressores, però en lloc d'utilitzar els colors primaris, utilitza els complementaris: cian, magenta i groc. Les màquines professionals també afegeixen el negre, i així donen lloc a la famosa combinació CMYK, utilitzada àmpliament en impressió.. Cian, magenta, groc. Espai de colors subtractiu. La il·luminació.

(7) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 7. Normalment en els paquets de modelatge 3D s'utilitza la barreja additiva RGB, encara que també hi ha un altre model anomenat HSV (hue, saturation, value) que està compost per un altre patró de modificació de la llum mitjançant els paràmetres de to, saturació i lluentor. Aquest model es defineix com un con, en el qual tal com es puja o es baixa i s'apropa o s'allunya del centre, es va modificant el valor del color que s'obté.. 1.3. La nostra percepció de la llum Quan treballem amb l'ordinador, la nostra targeta gràfica ens fa creure que veiem un "color vertader", però en realitat veiem una interpretació molt restringida de l'espectre visible. De fet, només veiem la combinació de tres LED de la pantalla, vermell, verd i blau, que conformen un píxel que ha de representar colors d'altres longituds d'ona. La raó per la qual nosaltres podem percebre l'espectre sencer sense restriccions és la manera d'operar que té l'ull humà. Els nostres ulls només responen a tres parts de l'espectre visible, gràcies al mostreig d'uns receptors fotosensibles anomenats cons. Hi ha tres tipus de cons, localitzats a la nostra retina, cadascun dels quals respon a la llum de diferents longituds d'ona. Aquests tres tipus es corresponen majoritàriament amb el vermell, el verd i el blau, però no estan limitats a aquests colors.. La il·luminació.

(8) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 8. La il·luminació. 1.4. Temperatura de color La manera de mesurar la temperatura de color radica en l'escala centígrada, però en els paquets 3D s'utilitza àmpliament l'escala amb graus kelvin. K = C – 273. Restant 273 a la temperatura centígrada obtenim la temperatura en graus kelvin.. Els graus kelvin La raó d'aquest canvi prové del fet que la temperatura kelvin comença en el zero absolut, punt de congelació de l'aigua. Així que el zero absolut són – 273 graus centígrads..

(9) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 9. La il·luminació. Normalment, en la majoria de paquets 3D s'utilitzen graus kelvin per a mesurar la temperatura dels diferents tipus de llums que componen el paquet, per això és important conèixer bé els valors més generals que s'utilitzen a l'hora de crear una escena en 3D. Temperatures de color comunes. Kelvin. Espelma. 1.900. Llum del sol: matinada o crepuscle. 2.000. Bombeta de 100W. 2.865. Llum de tungstè de 500W-1K. 3.200. Fluorescent. 3.200-7.500. Llum de tungstè de 2000W-10K. 3.275-3.400. Llum del sol: molt d'hora / molt tard. 4.300. Llum del sol: tarda. 5.000. Llum de dia. 5.600. Cel Llum del sol d'estiu amb cel blau Llum del cel. 6.000-7.000 6.500 12.000 – 20.000. Basat en la seva investigació, es va establir l'escala de temperatura de color, que és la més utilitzada en el món físic de disseny d'il·luminació. Un llum de tungstè de 2 K té una temperatura de color de 3.275 K, per la qual cosa el seu rang emet una llum propera al final del color groc en l'espectre visible; aquest punt es considera llum blanca, ja que conté prou longituds d'ona dels altres components de color. Cal recalcar que el color de la temperatura és el color visible que veiem, i no la temperatura a la qual es posa el filament..

(10) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 10. 2. Els llums i la renderització. Hi ha una relació entre els diferents tipus de llums que s'utilitzen per a il·luminar una escena en un programa d'animació 3D i el motor de càlcul que utilitza el nostre programari per a obtenir (renderitzar) una imatge.. Efectivament, la renderització d'una escena és el procés pel qual es genera una imatge 2D a partir d'una escena 3D, en la qual es calculen i s'apliquen les diferents llums, efectes i materials, amb la finalitat d'obtenir una imatge fotorealista.. En la majoria de paquets 3D hi ha, almenys, un motor�de�renderització o, com també se sol anomenar, motor�de�càlcul, per a generar aquesta imatge final. En molts es pot incorporar un programari extern o ja inclòs en la mateixa aplicació com un altre motor de renderització secundari, amb la finalitat d'augmentar les possibilitats del programari i la qualitat de la imatge resultant. Moltes vegades, aquest segon motor porta implícita una sèrie de millores amb les quals són compatibles les característiques del programa 3D, però de vegades no totes les eines del programari són compatibles i s'hi afegeixen altres eines semblants en funcionament, les quals sí que suporten el nou motor. En el nostre cas, molts dels llums que vénen amb el programari són compatibles, però per a aprofitar al màxim tots els beneficis del motor assíduament és millor utilitzar els llums específics que subministra el mateix motor. L'ús és exactament el mateix, però el motor diferencia el tipus de llum i aplica un altre càlcul amb el qual s'obtenen millors resultats.. La il·luminació.

(11) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 11. 3. El comportament de la llum. La llum�obeeix�a�un�grup�de�regles�determinades, algunes rellevants i que ens faran falta per a treballar en animació per ordinador: la llei del quadrat invers, la reflexió i la refracció. A continuació veurem amb més detall cadascuna d'aquestes regles. 3.1. Llei del quadrat invers Aquesta regla explica com�s'atenua�la�llum�segons�la�distància�a�què�estigui, i és aplicable a tots els tipus de radiació. I = 1/d Vegem-ne un exemple. Imaginem un foc, com més a prop siguem més ens cremem, però no és el mateix ser a 50 cm que a 2 m, la calor que es desprèn no disminueix uniformement. En aquest efecte veiem la llei del quadrat invers en acció.. Aquesta llei també és aplicable a la lluminositat de la llum (energia d'emissió per segon), la qual altera la brillantor que percep el visionador. Veiem que una llum brilla més com més a prop en som.. La il·luminació.

(12) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 12. La il·luminació. Normalment, en la majoria de paquets 3D podem configurar aquest paràmetre (caiguda de la llum) perquè tingui un comportament irreal i que la llum s'atenuï de manera lineal (valor per defecte en molts programaris) o, al contrari, perquè segueixi les regles físiques del món real i tingui una atenuació quadràtica. 3.2. Reflexió La llum també obeeix a la regla�de�la�reflexió que explica com�es�reflecteix la�llum�sobre�una�superfície.. Aquesta llei ens diu que l'angle de reflexió és igual a l'angle d'incidència, el qual és calculat en referència a la superfície normal del punt d'incidència. O sigui, la llum�es�reflecteix�en�el�mateix�angle�en�el qual�es�projecta.. Aquesta característica llum rebotada no la podem visualitzar en el visor de 2. treball del programa 3D fins que no duguem a terme el procés de render , ja que és necessari un procés bastant costós des del punt de vista computacional i, de moment, la tecnologia no permet seguir-lo en temps real. Actualment només veiem la llum projectada.. (2). Càlcul de la integració de tots els elements d'una escena, juntament amb la llum i els materials per a obtenir una imatge..

(13) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 13. Un altre aspecte destacat de la reflexió de la llum és el tipus�de�material�sobre el�qual�es�reflecteix. S'ha de tenir en compte que no es reflectirà de la mateixa manera sobre una superfície d'un material com ara el vidre, que reflecteix moltíssim la llum, que sobre una superfície de fusta, que absorbeix molta llum i gairebé no la reflecteix. Per tant, per a obtenir els millors resultats, hem de valorar�el�tipus�de�material�que�estarà�assignat�a�l'objecte�que�volem il·luminar.. La il·luminació.

(14) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 14. La majoria dels paquets 3D disposen d'una extensa gamma de materials amb propietats configurables per al reflex i l'absorció de la llum que fan que l'objecte que estem il·luminant sigui més realista. 3.3. Refracció. La refracció descriu com es deforma la llum quan travessa un objecte, obeint la llei de Snell, que concerneix materials transparents i semitransparents. Bàsicament, ens diu l'índex�de�refracció quan la llum passa pel material.. Aquest índex es calcula prenent la velocitat de la llum en un buit i dividint-la per la velocitat de la llum en el material. atès que la llum no viatja mai més ràpid que en el buit, aquest valor mai no serà més baix d'1.0.. Índexs de refracció Material. IOR. Aire. 1,003. Alcohol. 1,329. Aigua. 1,330. Gel. 1,500. Maragda. 1,570. Rubí. 1,770. Cristall. 2,000. Diamant. 2,149. La il·luminació.

(15) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 15. Igual que en la propietat de reflexió, també disposem de paràmetres en els materials dels paquets 3D per a modificar aquesta característica. En l'exemple següent veiem un mateix objecte amb diferents nivells de refracció. La base del cilindre es deforma en observar-ho a través de la tetera.. D'esquerra a dreta, IOR = 1.0, IOR = 1.02 i IOR =1.04. La il·luminació.

(16) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 16. 4. La qualitat de la llum. Quan ens referim a la qualitat�de�la�llum intervenen molts factors, i sovint d'una manera bastant subjectiva. Si preguntem a diferents directors de fotografia, cadascun ens donarà una versió bastant personal del que a ell li suggereix o creu que és la qualitat de la llum; les seves descripcions, sovint relatives a intensitat, color, patró i moviment de les ombres, ens donaran una idea de com podem ajustar una llum, però sovint també apareixeran conceptes com la motivació que volem representar o l'ambient que volem crear. Per aquest motiu, definim una sèrie de conceptes que s'han de tractar i estudiar amb la finalitat d'entendre d'una manera precisa el concepte de la llum.. 4.1. Intensitat Òbviament, la intensitat és la primera�característica�i�la�més�remarcable�de la�llum. La llum amb una intensitat elevada és el que anomenem en l'escena llum�dominant, que crearà en la composició les ombres més marcades.. La il·luminació.

(17) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 17. En el món real, quan es grava una escena, s'utilitzen els controls d'exposició perquè es capturi la llum que ens interessa de l'escena. En el món 3D, en canvi, no tenim aquest control, ja que no hi ha res, per la qual cosa la intensitat del punt de llum afecta directament la brillantor i el contrast de la imatge generada. En el programari 3D, la intensitat d'una llum normalment està controlada pel seu color i el seu factor de multiplicació o brillantor. A part, també hi ha un control�d'atenuació (decay) d'aquesta intensitat que ens permet controlar com va desapareixent la llum. En el món real totes les llums tenen una atenuació proporcional a la regla del quadrat invers, explicada en l'apartat anterior, que estableix que la intensitat disminueix de manera quadràtica en proporció a la distància a què es troba de la font. En gràfics per ordinador, l'atenuació es pot representar com la regla del quadrat invers o amb altres models. Sovint, aquesta regla és massa restrictiva i gràcies al programari podem especificar el punt inicial de caiguda de la llum, per a obtenir uns resultats més realistes. Per exemple, s'ha pogut fer que la caiguda tingui un comportament lineal, la qual cosa ens donaria una predicció més propera del que hauríem de veure.. D'esquerra a dreta, sense atenuació, atenuació lineal i atenuació per quadrat invers.. 4.2. Color Les similituds i les diferències dels colors d'il·luminació d'una escena ens poden ajudar a determinar-ne l'atmosfera. Per exemple, amb colors més neutres donem un to més fosc.. Els colors també tenen propietats emocionals i la gent reacciona de manera diferent depenent de l'associació que tinguin amb cada color. No obstant això, hi ha colors que evoquen respostes similars en la gent. L'ús de colors freds enfront de colors calents per part dels artistes ha estat constant durant segles.. La il·luminació.

(18) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 18. El color és extremadament útil per a reforçar el tipus de font de llum que representa. Una llum blava ens pot ajudar a representar una escena trista o una calma serena, mentre que una llum vermella s'utilitza normalment per a la guerra o la passió.. 4.3. Suavitat La suavitat de la llum està molt difosa en el món real, i s'utilitza àmpliament en el món del cinema. En gràfics per ordinador, no apareix tant com caldria.. La il·luminació.

(19) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 19. La il·luminació. Pensem que amb un programari 3D no és tan difícil fer aparèixer rangs de llum de forta a suau; normalment amb les configuracions preestablertes que ofereixen aquests programaris obtenim unes ombres molt marcades amb contorns sense aliàsing (efecte visual tipus dents de serra o graó), però en el món real, gairebé mai no observem aquest fenomen, gairebé sempre la llum és suau.. A l'esquerra, sense aliàsing i a la dreta, amb aliàsing.. Per a resoldre aquest problema podem utilitzar una sèrie d'elements com mapes d'ombres i il·luminació global. 4.4. Patró Les aproximacions per a recrear aquest aspecte de la llum en 3D varien des del modelatge d'un objecte davant de la llum, que produeix un efecte�de�patró, fins a l'ús d'imatges de textures per a provocar que la llum actuï com si fos un projector. En 3D podem utilitzar aquesta tècnica com a imatges d'escala de grisos aplicats a les llums, en les quals el negre pur bloqueja tota la llum, i el blanc pur permet passar la llum, a manera de plantilla. Per a obtenir un patró en moviment cíclic, tant es poden utilitzar imatges fixes (jpg. tiff, tga, etc.) com arxius animats (.avi, etc.),.. Vegeu també Veurem aquests conceptes en l'apartat "Les ombres"..

(20) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 20. La il·luminació. Físicament, col·locant objectes davant de les llums, es treballa de la mateixa manera que amb la utilització de patrons. No obstant això, si la finestra no actua bé en el procés de renderització, és millor utilitzar una imatge que actuï com a patró projectada des de la llum. 4.5. Animació L'animació no és una característica que normalment s'associï a la llum, especialment si pensem en fotografies o pintures, però és una qualitat molt comuna, per exemple, en indicadors de cotxes, el parpelleig de llums de neó o l'ocàs del sol. En tots aquests exemples, podem trobar l'animació del moviment de la llum, de la seva potència o de la seva caiguda. En la majoria dels paquets 3D, tots�els�paràmetres�que�corresponen�a�una llum� són� animables –color, intensitat, ombres, direcció, efectes, etc.–, i es controlen fàcilment mitjançant interruptors d'encesa/apagat o amb corbes d'animació. 4.6. Ombres Les ombres ens donen realisme a l'escena, consistència i unió en la composició. No cal pensar en les ombres com allò en què les coses estan amagades (encara que són molt útils per a ocultar imperfeccions),sinó que les ombres ens ensenyen coses que d'una altra manera seria impossible de veure. El disseny�de�les�ombres�és�una�tasca�tan�important�com�el�disseny�de�la llum. Només cal que ens fixem en el temps que es necessita per a calcular les ombres quan fem el processament (renderització) d'una escena; segons el tipus d'ombres utilitzat, es fa servir un algorisme o un altre, que ens donarà les diferents qualitats i temps.. Vegeu també Les ombres són un factor clau a l'hora de definir una llum, per això les veurem més endavant, en l'apartat "Les ombres"..

(21) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 21. Aquests diferents algorismes han evolucionat molt al llarg del temps i els podem classificar en diversos tipus: •. Integració de polígons d'ombra amb l'algorisme scan�line (el càlcul de la imatge es fa línia a línia). Les ombres es calculen al mateix temps que la imatge en el procés de renderització.. •. Generació d'ombres basada en transformacions i retallades. Les ombres s'emmagatzemen i es precalculen en una base de dades.. •. Volums d'ombra. Un procés de dos passos en els quals es crea el volum d'ombra considerant cada font de llum i determinant si hi ha algun objecte poligonal en l'ombra.. •. Càlcul d'ombra usant el Z� buffer. S'obté l'ombra fent operacions en un contenidor de profunditat dels objectes de l'escena.. •. Càlcul de l'ombra en un traçador de rajos recursiu. S'obté l'ombra traçant rajos des de la llum emissora fins als objectes de l'escena i calculant les interaccions amb aquests.. La il·luminació.

(22) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. •. 22. Càlcul de l'ombra pel mètode de radiositat. Es calcula la llum que emet cada objecte de l'escena segons les propietats de la seva superfície i es calcula l'ombra a partir d'aquesta intensitat.. En 3D s'utilitzen tots aquests tipus depenent del tipus de llum i del tipus de generació d'ombres que se seleccioni. A més, actualment la tecnologia ens permet veure un previ d'on i com quedarà l'ombra en la finestra de treball, segons la posició de la llum emissora, abans d'iniciar el procés de renderització.. La il·luminació.

(23) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 23. 5. Tipus de llums. Il·luminar bé una escena, a diferència de simplement il·luminar-la, és una tasca àrdua. Podem crear una escena posant una sola llum i l'escena estaria il·luminada, i podem il·luminar una escena ajustant les llums i posicionant-les per a crear un esquema correcte d'il·luminació; per a això hem de conèixer els diferents tipus de llums que inclou el programari i les seves característiques, entenent les seves diferències i per a què es pot utilitzar cadascuna. En alguns paquets de programari hi ha una llum per defecte que il·lumina l'escena que es crea. En el moment en què s'afegeix algun altre tipus de llum, aquesta llum per defecte desapareix perquè no afecti el procés creatiu. En molts programaris d'animació 3D hi ha dos�grans�grups�de�llums: •. Llums�estàndard. •. Llums�fotomètriques. Tal com veurem a continuació, les llums� estàndard són molt versàtils i es poden utilitzar per a simular qualsevol tipus d'il·luminació, des de la procedent del sol fins a la procedent d'una bombeta. El color de la llum, la intensitat i la caiguda només són alguns dels paràmetres que podem controlar per a obtenir els millors resultats. També tenen un procés de renderització curt, la qual cosa cal tenir en compte quan treballem en una producció. L'única pega, per posar-ne alguna, és que no�estan�basades�en�la�il·luminació�física, per la qual cosa els valors amb què controlem els paràmetres d'aquest tipus de llums no es corresponen amb el món real. Per tant, els resultats que obtenim són ficticis, ja que en el món real una llum mai no tindria aquest tipus de comportament.. La il·luminació.

(24) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 24. D'altra banda, les llums� fotomètriques no són tan flexibles. Podem pensar que és un desavantatge, però aquí en rau la seva potència. A l'inrevés que les llums estàndard, les llums fotomètriques estan� basades� en� la� il·luminació física�del�món�real i estan construïdes al voltant dels paràmetres d'energia de la llum com la distribució, la intensitat i la temperatura de color. Això fa que siguin molt atractives a l'hora de generar una imatge real amb la finalitat d'obtenir una molt bona aproximació física en el procés de la renderització. 5.1. Llums estàndard. 5.1.1. Llum omni La llum� omni té una il·luminació en què el punt d'origen dispara la llum de manera radial, des d'un punt central infinitament petit. S'anomena omni perquè distribueix la llum de manera omnidireccional en les tres dimensions. És fàcil d'utilitzar, encara que en el món real no trobarem llums que actuïn d'aquesta manera, ja que la majoria dels llums no emeten la llum en totes direccions, especialment els llums elèctrics, que tenen patrons de distribució definits.. La il·luminació.

(25) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 25. Amb aquest tipus de llums, que normalment s'utilitzen com a flaixos com3. pensatoris , si el programari ho permet, una pràctica habitual és restringir els objectes que estan il·luminats per aquestes llums per a tenir una il·luminació local controlada.. La llum només afecta el terra i el cilindre.. Això vol dir que des del programari, per mitjà dels paràmetres de les llums, podem fer que una determinada llum afecti un determinat objecte o no. Aquesta característica es dóna en tots els tipus de llums. Quan estiguem il·luminant una escena, és molt fàcil afegir aquest tipus de llum més vegades del que necessita l'escena. Hem de tenir en compte que una llum omni equival a sis llums spot, per la qual cosa el temps de renderització aug-. La il·luminació. (3). Llum secundària que complementa la llum principal..

(26) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 26. mentarà pel fet d'utilitzar aquest tipus de llums. Per aquest motiu, la podem utilitzar, però sempre cal tenir en compte que si l'objecte a il·luminar només necessita una llum spot en lloc d'una omni és millor no afegir llums de més. 5.1.2. Llum spot La característica principal d'aquest tipus de llums és la facilitat de control en termes de direcció. Igual que els llums omni, els llums spot emeten la llum des d'un punt infinitament petit, però a diferència d'aquests, la seva il·luminació està confinada dins d'un con.. Aquest tipus de llums s'han de col·locar en l'escena d'una manera específica. Això es pot fer de diferents maneres: •. Mètode� A. Col·locar el llum lliurement i fer-lo rotar fins que il·lumini l'objecte correctament. No és el mètode més simple, però potser és el que més s'apropa al comportament d'un llum real.. •. Mètode� B. Sovint dóna més bons resultats donar al llum un objectiu, amb el qual, una vegada s'ha posat el llum a l'origen, podem apuntar cap. La il·luminació.

(27) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 27. a l'objecte que cal il·luminar. Alternativament, també podem vincular el llum a l'objecte 3D, perquè, si movem la llum, no perdem l'objecte que estem il·luminant; i, al revés, si l'objecte es mou, també es mou la llum.. Igual que manipulem l'orientació del llum spot, també en podem controlar el con, definit en dos valors angulars: •. Un defineix el punt d'il·luminació màxim.. •. I l'altre defineix la caiguda.. La intensitat de la llum cau gradualment del 100% (en el punt il·luminació màxim) al 0% en l'angle de caiguda.. Variant aquests dos valors, controlem la suavitat de la llum en els límits del con. Amb una petita diferència de valors, la llum apareix definida durament com un cercle o es va difuminant suaument. Aquesta és una tècnica molt efectiva per a definir una il·luminació tènue en regions molt específiques.. La il·luminació.

(28) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 28. Vista d'un visor amb diferents atenuacions. Resultat. 5.1.3. Llum direct Les llums�direct són molt semblants a les llums spot, però amb la diferència que la llum es projecta com rajos paral·lels en una única direcció. Aquestes llums s'utilitzen normalment per a simular la llum del sol.. La il·luminació.

(29) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 29. La manera de controlar-les també és similar al cas de les llums spot, és a dir, o bé fent rotar la llum per ella mateixa, o bé movent l'objectiu cap a l'objecte a il·luminar. Aquestes llums normalment s'utilitzen per a simular la llum del sol. Però no només s'utilitzen per a això, ja que sovint també s'usen com a flaixos compensatoris. També s'utilitzen per a completar la llum ambiental, de manera que es poden il·luminar grans àrees, la qual cosa produeix una distribució de la reflexió de la llum de manera uniforme. Vegem-ne un exemple: aquí tenim una escena amb un nombre d'objectes posats en fila i amb dues llums, una spot de llum principal, en el mateix angle que la càmera, i una altra llum direct posada darrere dels objectes en vertical i amb poc angle per a completar la il·luminació.. La il·luminació.

(30) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 30. Vista top (zenital). A l'esquerra, sense llum direct i a la dreta, amb llum direct. 5.1.4. Llum sky ligth La llum�sky�light s'utilitza normalment per a il·luminar escenes exteriors de dia. La seva llum actua com si tota l'escena tingués una cúpula per sobre de l'escenari que il·luminés tots els objectes. Aquest tipus no té controls d'ombra, les ombres que apareixen es calculen automàticament en el procés de la renderització.. La il·luminació.

(31) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 31. Sky ligth sense light tracer: 1 minut 40 segons. Cal esmentar que per a obtenir els millors resultats en el millor temps possible és recomanable utilitzar-la conjuntament amb un dels mòduls de simulació d'il·luminació global anomenat light�tracer, que amb els seus paràmetres ens permet obtenir una imatge amb una alta qualitat, encara que no amb un càlcul físicament real.. Imatge amb light tracer (valors per defecte): 8 segons. La il·luminació.

(32) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 32. La il·luminació. La llum sky ligth té alguns controls de color i intensitat, encara que podem assignar una imatge al paràmetre de color i així, en lloc de projectar un únic color, projecta els colors de la imatge. Cal destacar que les imatges� HDR (high dynamic range imaging) funcionen particularment bé en aquests casos. Amb les imatges HDR s'aconsegueix il·luminar correctament totes les zones d'una imatge encara que aquestes continguin diferents lluminositats; el que s'arriba a aconseguir és que, malgrat els diferents nivells de lluminositat de l'escena, s'obtingui una imatge molt detallada. Normalment, aquesta tècnica s'utilitza per a fer que un objecte reflecteixi l'entorn sobre el qual està situat. Per exemple si hem d'integrar un objecte 3D en una escena d'una pel·lícula, podem tenir l'escenari gravat en una imatge HDR, que té tota la llum tal com es va gravar el dia de l'enregistrament; en utilitzar aquest escenari en el programari 3D, veiem com la seva llum s'integra perfectament en l'objecte, encara que l'escenari sigui una imatge i l'objecte sigui un polígon 3D.. Imatge amb teteres en 3D i entorn amb imatge HDR. 5.1.5. Llum d'àrea A diferència dels llums omni, spot i direct, que emeten la llum des d'un punt infinitament petit, els llums�d'àrea ens proveeixen d'una llum amb una grandària física determinada, que es pot iniciar a través d'un cercle o d'un rectangle. Aquest fet repercuteix directament en la qualitat de la generació de les ombres. Fixem-nos en l'exemple. Hem generat la mateixa renderització però amb grandàries diferents de la llum d'àrea utilitzant, en aquest cas, un rectangle; a més, hem fet que ens renderitzi la llum per a veure la diferència de grandària. Observem la diferència de qualitat en les ombres.. Exemple És com si poséssim paper de ceba davant un focus per a dispersar la llum..

(33) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 33. Grandària: 5 × 5. Grandària: 90 × 45. Com es pot veure en l'exemple, com més gran sigui la llum d'àrea, més suaus seran les ombres, encara que no tindrem tant domini de la il·luminació. La llum començarà a envoltar els objectes que són més grans. Al contrari, si la mateixa llum es fa cada vegada més petita, les seves ombres seran cada vegada menys suaus, arribaran a tenir les arestes dures i podran arribar a veure l'efecte d'aliàsing (dent de serra). Amb els llums d'àrea obtenim uns bons resultats. L'únic problema és que necessiten una càrrega computacional bastant elevada i això ens porta a temps de càlcul molt llargs. Per aquest motiu, normalment s'utilitzen en la renderització final de producció o per a generar imatges fixes.. La il·luminació.

(34) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 34. La il·luminació. 5.2. Llums fotomètriques Abans de començar aquest apartat cal dir que no� tots� els� programaris� 3D ofereixen�la�possibilitat�de�treballar�sobre�la�base�de�llums�fotomètriques. La fotometria és una mesura de les propietats de la llum. Quan utilitzem llums fotomètriques, el programa ens dóna una simulació basada en la propagació de les característiques de la llum seleccionada a través del seu entorn real. El resultat no és solament una llum molt realista, sinó que a més és físicament exacta, per la qual cosa les escenes que s'obtenen amb aquest tipus de llums necessiten mesures correctes si el que es vol és obtenir una renderització amb un aspecte realista.. Rangs d'atenuació de llum. Ens podem imaginar una bombeta de 40 W que il·lumina una habitació, i la mateixa bombeta que il·lumina un estadi de futbol; òbviament, en el segon cas no es veurà res. És per això per què és tan important utilitzar unes bones mesures per al tipus de llum que vulguem usar.. Exemple Per exemple: una bombeta de 40 W, una halògena de 50 W, etc..

(35) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. Escena il·luminada amb una bombeta de 40 W. 35. La il·luminació.

(36) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 36. 6. Les ombres. 6.1. La importància de les ombres Les ombres es podrien considerar com allò on les coses s'oculten o es perden, però constitueixen un element d'il·luminació que actualment és vital per a la composició i definició de les relacions espacials. És per això per què no podem obviar el concepte d'ombra. L'ull humà capta molta informació de les ombres, no solament per a saber on està col·locat l'emissor de llum, sinó també per a saber de què està fet l'objecte, el lluny que és i com es relaciona espacialment amb l'entorn. Per això és important generar unes bones ombres quan il·luminem una escena. Les ombres varien moltíssim de qualitat i de forma segons sigui l'entorn d'il·luminació. L'habilitat per a reproduir aquestes característiques d'una manera correcta és un dels punts forts per a obtenir imatges fotorealistes. La funció�més�òbvia�d'una�ombra consisteix a donar-nos una idea visual de la profunditat i la posició. Tal com veiem en la figura següent, sense ombres és difícil jutjar on estan localitzats els elements respecte a l'entorn. La grandària relativa dels cubs ens dóna una idea sobre la seva profunditat en la imatge, però sense saber si tots els cubs tenen la mateixa grandària no ho podem assegurar.. La il·luminació.

(37) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 37. No obstant això, si hi ha les ombres, és fàcil intuir la posició dels cubs. La grandària dels diferents objectes és aparent i podem veure quins estan suspesos en l'espai i quins són a terra.. En aquesta última imatge també podem veure que les ombres ajuden a millorar el rang tonal de la renderització, és a dir, a discriminar els objectes que apareixen en l'escena encara que els colors siguin molt semblants; fixem-nos que la base i les dues caixes tenen el mateix color i, sense ombres, és bastant difícil diferenciar-les. Si volem que l'audiència accepti una escena que és impossible, les ombres són una gran eina que ens ajuda a convèncer que el que veu és el que passa. Sense la subtil aplicació de les ombres, l'escena més fotorealista serà poc creïble: l'ull humà està tan acostumat a veure ombres que de seguida percep un objecte que no les té. 6.2. Tecnologia de les ombres Per a saber com funcionen les ombres i quina tecnologia s'utilitza per a generar-les, abans hem d'estudiar quins mètodes les generen. Òbviament, podem suposar que perquè en una escena hi hagi una ombra, prèviament hi ha d'haver una llum i un objecte que s'interposi davant aquesta llum per a generar l'ombra. En el món 3D, la manera en què es reparteix la llum des del focus fins a l'objecte il·luminat i que genera l'ombra es pot dividir en dos�tipus�d'algorismes: •. Algorismes d'il·luminació directa.. La il·luminació.

(38) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. •. 38. Algorismes d'il·luminació global (GI).. Cadascun d'aquests algorismes recrea la llum i les ombres d'una manera diferent, per la qual cosa és important saber com funciona cada tipus. 6.2.1. Il·luminació directa Aquest primer mètode es compon d'una escena amb llums i objectes. Les llums reparteixen la llum directament sobre els objectes, tret que hi hagi algun objecte en el camí, i en aquest cas es calculen les ombres.. La il·luminació�directa�només calcula la llum que és rebuda sobre un objecte per una font de llum. La llum que rebota a terra o en altres superfícies i torna a l'entorn no es calcula amb aquest mètode.. Normalment, en utilitzar aquesta tècnica és més fàcil tenir control sobre les llums, ja que és l'operador qui decideix què s'il·lumina i amb quina llum. El problema amb què ens podem trobar és que acabem tenint moltíssimes més llums en l'escena del que havíem planejat al principi. D'altra banda, si utilitzem la il·luminació directa per a calcular una escena amb poques llums i amb el repartiment d'ombres per defecte, normalment obtindrem unes ombres negres pures (fixem-nos en la imatge anterior). Per això, en determinats casos, és necessari utilitzar la il·luminació�global. 6.2.2. Il·luminació global. La il·luminació�global (GI) intenta modelar, no solament el component de llum directa, sinó també la llum indirecta que s'introdueix quan un raig de llum topa amb una superfície, rebota i torna a l'escena o cap a un altre objecte.. En la vida real, els objectes que no estan directament il·luminats són menys visibles però no invisibles; en el món 3D no, ja que si l'objecte no és dins d'un entorn il·luminat, no apareix en la renderització. Per a intentar solucionar aquest defecte podríem intentar afegir una mica de llum ambiental a l'escena, però com ja hem vist en el capítol anterior, això ens tenyiria l'escena completament. Aquest component de llum ambiental no ens permet canviar paràmetres d'intensitat i de color en el món real, per la qual cosa hem de recórrer al que denominem il·luminació global.. La il·luminació.

(39) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 39. Podríem pensar que necessitaríem col·locar centenars de llums perquè la il·luminació fos perfecta, les ombres fossin suaus i la llum tingués aquest efecte fotorealista, però la veritat és que normalment obtenim els millors resultats utilitzant poques fonts de llum. Així, en lloc d'utilitzar moltes llums per a il·luminar cada objecte d'una escena i un motor de renderització normal, utilitzem una única llum per a generar la il·luminació global i un motor de renderització que suporti il·luminació global. D'aquesta manera, aprofitem les propietats dels materials dels objectes de l'escena per fer que un únic emissor emeti llum i que aquesta es propagui pels rebots entre els objectes dispersos en l'escena.. No obstant això, aquesta tècnica té un problema i és el temps de procés que necessita, ja que fer un càlcul semblant comporta una càrrega computacional bastant elevada. A més, perdem qualsevol control que poguéssim tenir sobre la il·luminació dels objectes, com en la il·luminació directa. 6.2.3. Utilització de les ombres El fet que la generació de l'ombreig d'una escena sigui un dels punts més costosos a l'hora de calcular una escena no és l'únic punt que s'ha de tenir en compte a l'hora d'il·luminar una escena. De vegades, les consideracions visuals poden dictar que, per a projectar ombres, simplement són necessàries una o dues llums. Per aquest motiu ens hem de fer una sèrie de preguntes. •. Cal una ombra per a donar realisme a l'escena?. •. Amb un sol ombreig podem il·luminar correctament tota l'escena?. La il·luminació.

(40) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. •. 40. Quina ombra necessitem utilitzar per a generar determinat tipus d'efecte?. Per a contestar a aquestes preguntes, necessitem saber de quins tipus d'ombres disposem en un món 3D i quines són les característiques que ens ofereix cada tipologia: •. Generació per mapa�d'ombres (shadow�map).. Mapes d'ombres. •. Generació per traça�de�rajos (raytraced�shadow).. La il·luminació.

(41) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 41. Traça de rajos. •. Generació per àrees�d'ombres (area�shadows). Àrees d'ombres. Podríem pensar que amb només tres tipus d'ombres no es pot escollir gaire, però la gamma de varietats que podem produir respecte a la suavitat, la forma, la qualitat, el color i, el més important, el temps de renderització, és altíssima. Mapa d'ombres Aquest tipus d'algorisme utilitza una imatge (bitmap) que genera el procés de renderització durant l'etapa de càlcul de l'escena. Aquesta imatge, anomenada mapa�d'ombres (o depth�map en algunes aplicacions), recrea el que es denomina un mapatge�de�profunditats, en el qual fa un càlcul en què intervenen nombres que representen les diferents distàncies des de la llum fins als objectes en els quals es generen les ombres. Amb aquesta informació precalculada, el procés de renderització no reparteix la llum més enllà de les distàncies especificades en aquest mapa, i fa aparèixer les ombres que han estat calculades. Aquest algorisme genera ombres suaus, però consumeix molta memòria si es volen obtenir bons resultats.. La il·luminació.

(42) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 42. D'altra banda, els mapes d'ombres tenen més característiques i funcions, i normalment tenen una configuració inicial una mica justa, per la qual cosa requereixen un ajust precís per a obtenir unes bones ombres. La raó d'aquest ajust és que els mapes d'ombres, tal com s'ha comentant, són realment imatges, per la qual cosa necessitem tenir en ment la seva dimensió respecte a la distància de l'ombra i el detall que aquesta requereix.. Mapa d'ombres amb una grandària de 16. Mapa d'ombres amb una grandària de 64. Mapa d'ombres amb una grandària de 256. La il·luminació.

(43) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 43. La il·luminació. Si la resolució és massa petita, l'ombra pot donar la sensació que es veu molt un efecte de bloc, l'ombra apareix molt basta i pixelada quan renderitzem i és necessari augmentar la grandària i el valor de rang de mostra (simple�range) del mapa. No obstant això, com més gran és, més memòria requereix i més temps consumeix a l'hora de fer la renderització. Un dels avantatges d'aquesta tècnica és que si tenim prou RAM per a mantenir l'escena sencera (inclosos els mapes d'ombres) en memòria, les ombres no afecten el rendiment. Però si la renderització necessita el fitxer d'intercanvi de memòria del Windows (memòria situada en el disc dur, d'accés més lent que la memòria RAM), el temps de renderització cau estrepitosament. La clau per a controlar els temps de renderització i la memòria amb els mapes d'ombres depèn de diversos factors. Com podem veure en la taula següent, vuit llums amb un mapa d'ombres de 512 requereixen 8 MB de memòria de renderització. Això, comparant-ho amb una llum amb una resolució de 4.096 (8 × 512), la qual requereix 64 MB, vuit vegades la quantitat inicial. Per tant, és millor utilitzar més llums que il·luminin menys objectes amb mapes més petits que poques que il·luminin molts objectes amb mapes més grans. Requeriments de memòria en mapes d'ombres (shadow maps) ombres 2 × 4 = requisit de resolució de mapa de memòria 512. 1 MB. 1024. 4 MB. 2048. 16 MB. 4096. 64 MB. Alternativament, una llum amb les ombres apagades pot il·luminar una àrea sencera, i llavors podem col·locar llums amb ombres selectivament a les zones on són necessàries per a estalviar memòria. Traça de rajos En aquest segon mètode, les ombres es generen traçant rajos emesos des d'una font de llum. Aquest procés, que es denomina raytracing, es du a terme seguint els rajos des de la font amb un programari que és capaç de calcular amb gran precisió quins objectes són a la zona d'il·luminació i, per tant, quins són els que generen ombres..

(44) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 44. La característica principal d'aquest tipus d'algorisme és que genera unes ombres molt dures i definides.. És important destacar d'aquest mètode que consumeix molts recursos i temps de renderització llargs. Malgrat això, és convenient usar-lo en determinats casos com, per exemple, en el de les ombres d'un objecte de vidre, ja que permet obtenir molt bons resultats.. La il·luminació.

(45) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 45. Àrees d'ombres Aquest tercer mètode persegueix aconseguir recrear l'efecte d'ombrejar una àrea específica on es projectaria l'ombra d'un focus. No simplement ombrejar els píxels exactes que es generarien amb el càlcul de l'algorisme, sinó també l'àrea circumdant al voltant d'aquests píxels. Amb la finalitat de recrear aquesta àrea, hi ha uns paràmetres en què s'han d'especificar les dimensions d'una "llum virtual" amb la qual es falsejarà aquesta àrea. Cal destacar que hi ha diverses formes de creació: rectangle, disc, caixa, etc. Cadascuna repercutirà en el resultat obtingut.. La il·luminació.

(46) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 46. 7. Tècniques d'il·luminació bàsiques. En el procés d'aprendre a il·luminar, és important conèixer les tècniques bàsiques més utilitzades en el món del cinema i la televisió. Coneixent aquestes tècniques i les seves particularitats podrem il·luminar gairebé qualsevol escenari que se'ns presenti. 7.1. Il·luminació en tres punts Una de les tècniques més freqüents a l'hora d'il·luminar una escena és la il·luminació� en� tres� punts, la qual, a partir de tres llums, aconsegueix il·luminar una escena amb uns resultats bastant satisfactoris. La convenció d'il·luminació en tres punts és una de les establertes més fermament en cinematografia i una de les més utilitzades en el món 3D. Una de les raons principals per a utilitzar aquesta tècnica és que ajuda a emfatitzar les formes tridimensionals d'una escena. L'experimentació amb aquest mètode simple ens pot portar a tot tipus de variacions en qualsevol esquema d'il·luminació per ordinador, per la qual cosa aprendre a obtenir el màxim rendiment d'aquest mètode ens pot proporcionar un valor afegit per a tot tipus de situacions. En una escena en 3D ens hem d'assegurar que les formes de l'objecte tridimensional estan ben il·luminades des de tots els angles amb la finalitat de realçar la sensació tridimensional de la composició. L'última cosa que volem per a la nostra composició és que tingui un aspecte pla en la pantalla, i aquest mètode d'il·luminació ens permet corregir aquest defecte gairebé com si modeléssim la llum. Vegem-ne un exemple.. Escena sense il·luminació.. La il·luminació.

(47) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 47. Tenim una escena en què s'ha modelat un tanc i l'hem d'il·luminar. La primera imatge s'ha fet solament amb un punt de llum; veiem que és bastant plana i no aconseguim diferenciar bé les formes de l'objecte.. Il·luminació amb un punt de llum en el mateix angle que la presa de càmera.. Veiem que en estar col·locada la llum a la mateixa altura que la càmera, gairebé no es generen ombres visibles.. Mentre que en utilitzar la tècnica de tres punts, diferenciem els volums i tenim la sensació de profunditat.. Aquest mètode d'il·luminació involucra tres punts de llum, cadascun amb la seva funció específica. La llum�principal és la llum dominant i proveeix l'escena de la il·luminació principal, a més de repartir les ombres més òbvies. Aquesta llum es pot representar per llums interiors per a escenes nocturnes,. La il·luminació.

(48) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 48. llum solar per a exteriors o llum solar per a escenes en què la llum entra per la persiana d'una finestra. Aquesta llum defineix la il·luminació dominant, que dóna una idea clara de la localització del punt de llum. La funció de les dues llums restants, els denominats flaixos compensatoris primaris i secundaris, és modelar la il·luminació indirecta que es produeix pel rebot dels rajos de la llum principal en les superfícies de l'entorn. Normalment, el flaix compensatori primari es col·loca al costat oposat del subjecte, respecte a la llum principal, i la seva funció és obrir la il·luminació al costat del subjecte que està en ombra i reduir la densitat d'ombres. Per a ajudar-nos a separar el subjecte del fons, entra en escena el flaix compensatori secundari (o llum�posterior), que ens dóna profunditat a l'escena. Aquest ens permet il·luminar la part posterior del subjecte i crea un efecte subtil de resplendor en les vores del subjecte que ens ajuda a donar definició a l'escena. Amb relació a les ombres ja hem comentat que un dels avantatges de ser en un món 3D és que podem apagar o encendre les ombres quan vulguem. Una configuració comuna en escenes senzilles és activar les ombres en la llum principal i desactivar-les en els flaixos compensatoris. No obstant això, si necessitem ombrejar una escena més complexa, segurament necessitarem activar les ombres en totes les llums; en aquest cas, serem nosaltres mateixos els qui jutjarem si són necessàries o no ombres extres.. Escena il·luminada amb totes les ombres dels focus activades. Tenir flaixos compensatoris amb ombres és particularment necessari si la llum principal està obstruïda en algun punt de l'animació, en el qual es veu la imatge plana i uniforme. Aquestes ombres secundàries afegeixen profunditat i variació a la imatge, dos aspectes que proporcionen un sentit de vida.. La il·luminació.

(49) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 49. Cal destacar que s'ha d'anar amb compte a l'hora de tenir diferents fonts de llum amb ombres, especialment si les ombres vénen de diferents direccions perquè això produirà resultats que visualment poden distreure l'espectador. A més, si ens fixem en el món real, la majoria d'ombres que veiem són amb vores suaus i subtils, de manera que amb un parell d'ombres sovint oferim un aspecte prou convincent. 7.1.1. Llum principal La llum�principal és el focus d'il·luminació que més influeix de les tres llums involucrades i la seva intensitat és més alta que la de qualsevol altre focus.. Això significa que aquesta llum crearà la il·luminació més remarcable i les ombres més definides, l'angle, la densitat i la suavitat de les quals ens donaran una idea del tipus i la localització de la font, igual que ens serviran per a calcular l'hora del dia si, per exemple, aquesta llum representa el sol. Per aquesta raó, escollir un bon angle de la llum principal respecte a la càmera és de vital importància.. Quan treballem amb il·luminació en tres punts, normalment la càmera es col·loca primer, amb la llum principal seguint-la de prop per darrere. Si fem canvis en l'angle de càmera a causa de les diferents preses de l'escena, necessitarem canvis subtils en la configuració de la il·luminació. Normalment, la llum principal es col·loca en algun grau per sobre del subjecte, en què les ombres apunten cap avall, per a veure les coses il·luminades. No obstant això, si es col·loca la llum massa alta, el resultat poden ser ombres fosques i que l'escena sembli molt plana, sense volum. La millor manera de guiar-nos per a col·locar una llum principal és fixant-nos en com reparteix les ombres. Per a configuracions normals, l'angle format per la llum, el personatge i la càmera hauria de ser aproximadament d'entre 10 graus i 50 graus des del costat de la càmera.. La il·luminació.

(50) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 50. Renderització amb una llum principal. Quan treballem amb una seqüència en moviment, hem de tenir en compte que la configuració d'il·luminació també ha de funcionar i l'hem de comprovar fent el recorregut de l'animació amb una restricció de posició de prop de 90 graus de gir per a veure que realment funciona. La distància a la qual hem de posar la llum respecte a un costat de l'objecte depèn del punt d'origen que intentem mimetitzar, tenint en compte que si la movem massa lluny cap a un costat poden aparèixer ombres que distreguin l'espectador. Si treballem en una escena exterior, el temps i l'estació poden dictar la posició de la llum principal. Una llum càlida col·locada baixa forma unes ombres llargues i el resultat és una escena que podria ser a l'alba o al capvespre.. La il·luminació.

(51) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 51. La llum principal no sempre es localitza davant del subjecte; encara que la seva funció sigui representar l'origen de llum dominant en l'escena, pot estar darrere de l'objecte o al seu costat si l'escena consisteix, per exemple, a il·luminar des de fora d'una finestra cap a dins.. Aquest tipus d'escenari podria presentar un tipus de silueta dramàtica del subjecte o objecte enfront de la càmera; en aquest cas es diu que la llum principal està sobrepresentada o massa saturada i que les ombres es marquen massa. La sobreexposició d'aquestes ombres es pot reduir incrementant l'ús dels flaixos compensatoris. La ràtio d'intensitat de la llum principal respecte als flaixos compensatoris ens establirà l'atmosfera de l'escena, tal com veurem a continuació. 7.1.2. Flaix compensatori primari El flaix�compensatori�primari se situa al costat oposat al del subjecte des de la llum principal. En el cinema, els flaixos compensatoris primaris es col·loquen normalment a l'altura dels ulls per a no haver de crear ombres a la cara dels personatges. En el món 3D el flaix compensatori primari està col·locat normalment una mica més alt que els ulls; a més, el fet de poder desactivar la generació d'ombres ens permet il·luminar l'objecte correctament des de dalt i no des de baix, la qual cosa provocaria un efecte en la il·luminació d'un personatge amb sensació de cara enfonsada.. La il·luminació.

(52) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 52. Se suggereix situar el flaix compensatori perpendicularment a la llum principal, formant un angle de 90 graus, i entre uns 0 graus i 15 graus per damunt o per sota d'aquesta.. D'aquesta manera, aconseguim que la llum principal i el flaix compensatori se superposin, i ens assegurem que no apareix cap pedaç o taca en el patró d'il·luminació. Tant en cinematografia com en gràfics per ordinador, el rol del flaix compensatori primari involucra dos aspectes: •. Obrir o suavitzar les ombres de la llum principal.. •. Proveir d'una il·luminació subtil les zones de l'objecte que estan en ombra per la llum principal.. En el cinema, s'utilitzen panells perquè la llum reboti a la superfície dels objectes i aquests s'il·luminin. En gràfics per ordinador, els flaixos compensatoris representen aquest paper de llum rebotada, tret que utilitzem tècniques d'il·luminació global, en les quals es calcula automàticament. Òbviament, amb un flaix compensatori no podem il·luminar tota la llum secundària de rebot que es produeix en l'escena, sobretot en escenes grans, per això és normal tenir dotzenes de flaixos compensatoris que ens ajuden a donar aquest toc a l'escena. Fixem-nos en l'exemple: volem il·luminar aquesta escena en la qual tenim el que podria ser un pont d'un castell; l'escena està il·luminada només amb una llum que representa el sol.. La il·luminació.

(53) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 53. La renderització obtinguda amb aquesta configuració ens permet veure que no tenim llum ambiental rebotada i una part de l'escena ens queda molt fosca, per la qual cosa és necessari afegir flaixos compensatoris per a millorar la il·luminació.. El primer que farem serà estudiar l'escena, i veure que ens fa falta. Les fonts de llum principals són: •. El sol: és una llum paral·lela de color groguenc que ja tenim en l'escena.. •. La llum rebotada del sol i del cel: és el resultat principalment de la llum del sol que rebota en la geometria (encara que el cel també produeix llum de rebot en totes direccions).. •. La llum del cel: és llum blava que envolta tota l'escena.. Per simular la llum de rebot, el que farem serà posar dues files de llums a dues altures al llarg del passadís. La primera línia de llum està col·locada a prop del terra, i la segona línia, aproximadament al centre de la màxima altura de l'escena. Aquestes línies de llum omplen la zona suaument i amb una llum bastant uniforme.. La il·luminació.

(54) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 54. Podem veure que la il·luminació millora bastant, ja no hi ha objectes en la foscor i l'escena sencera ha adquirit una atmosfera més real, encara que podem veure que les parets encara queden una mica fosques, per la qual cosa necessitem simular la llum rebotada que ve del cel. Per a això col·locarem set còpies d'una llum direct apuntant des de dalt a les parets i a terra, la qual cosa dóna un total de vuit llums.. La il·luminació.

(55) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 55. Podem veure que, encara que els detalls són molt subtils, la zona en ombra de la paret i el terra queda amb una il·luminació més aixecada, la qual cosa s'adapta més a una atmosfera real. D'altra banda, el pont encara ens queda una mica fosc, sobretot la part de baix, per la qual cosa afegirem dues llums omni més davant del pont a l'altura de terra i a l'altura màxima de pont; amb això destacarem la il·luminació de sota el pont i els seus contorns. A més, afegirem una altra llum direct des del punt de vista de la càmera per guanyar una mica d'il·luminació general al pont, ja que en comparació de les parets queda una mica fosc, i finalment una llum spot sense ombres des de baix de terra, la qual cosa ens afegirà una mica més de claredat per la part de sota el pont. Obtindrem la imatge següent.. 7.1.3. Llum posterior L'habilitat de la llum�posterior (o flaix compensatori secundari) de separar els objectes del fons fa que sigui més important en 3D que en el món del cinema, en què s'utilitza molt menys des que les pel·lícules van deixar de ser en blanc i negre. Treballar sense color incrementa la necessitat de separar els elements del fons amb tons similars. Encara que de vegades aquesta tècnica s'utilitza en 3D, quan la sensació de profunditat és una consideració important, no sempre cal, ja que amb el color ja s'obté prou separació visual. En fotografia i cinema, la llum posterior generalment es col·loca directament al darrere i al damunt del subjecte, creant un angle d'uns 45 graus. Com més gran sigui l'angle d'il·luminació, pitjor serà l'efecte, ja que pot produir lluentors al front i el nas del subjecte. En canvi, amb un angle més petit, correm el risc que apareguin centelleigs de llum (lens flares). En 3D, les llums posteriors tendeixen a ser al fons de l'escena en posició oposada a la càmera en algun lloc entre els 10 graus i els 50 graus, per damunt o per sota de la càmera.. La il·luminació.

(56) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 56. El problema principal que tenim amb la llum posterior és que actualment és difícil de simular perquè en el món virtual no existeixen els objectes orgànics (definits per la pell, el pèl, la brutícia, les fibres, etc.) que hi ha en el món real. Quan il·luminem amb aquest tipus de llum el món real, al voltant de l'objecte apareix un efecte subtil de resplendor (glow) perquè la llum és una mica difusa. En 3D, en no tenir aquesta capa de manipulació, no podem obtenir aquest efecte, per la qual cosa si intentem il·luminar un objecte per darrere no serà tant efectiu com necessitaríem. Encara que no és la prioritat d'aquesta lectura, hi ha alguns materials (shaders) que ens poden ajudar a donar aquest efecte de resplendor al voltant de l'objecte, per la qual cosa és important experimentar-hi per a obtenir un bon resultat. Vegem-ne un exemple. Utilitzem la mateixa escena anterior, però simplement afegim un material a l'objecte. Podem veure que els contorns tenen un efecte subtil d'aura de llum.. Renderització amb il·luminació tres punts i material amb shader Fallof aplicat.. El material que hem utilitzat en l'escena és el shader Fallof, que assignat als canals d'opacitat i reflexió ens permet fer que els contorns de l'objecte respecte a la càmera siguin una mica transparents, i així podem filtrar una mica més de llum, amb la finalitat d'obtenir una espècie de resplendor al voltant de l'objecte que fa que ressalti del fons.. La il·luminació.

(57) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 57. 7.1.4. Relació llum principal-flaix compensatori. La relació entre la llum principal i el flaix compensatori és molt important, ja que es refereix al contrast de l'esquema d'il·luminació, que té bastant efecte en l'atmosfera de la renderització. •. Una ràtio�baixa té molt�flaix�compensatori, per la qual cosa en termes de llum s'obté menys contrast i una il·luminació més alegre.. •. Una ràtio�alta té poc�flaix�compensatori, amb la qual cosa obtenim unes imatges més fosques i contrastades.. 1)�Ràtio�sota�llum�principal-flaix�compensatori Les ràtios entre 2:1 i 4:1 estan classificades com a ràtios baixes, produeixen renderitzacions amb il·luminacions fortes i amb poc contrast en l'escena. La brillantor resultant i la manera en què les ombres estan repartides evoquen una sensació d'alegria en l'escena. Aquesta ràtio es modela en el programari 3D amb el paràmetre del multiplicador. Per exemple, una ràtio 2:1 seria una llum principal amb multiplicador a 1, i un flaix compensatori a 0,5. La ràtio 4:1 seria la llum principal a 1 i el flaix compensatori a 0,25.. Ràtio 2:1 amb il·luminació de tres punts; llum principal 1, flaixos compensatoris 0,5.. Normalment, les escenes interiors produeixen més ràtios baixes que les escenes exteriors. Aquí la potència de les llums per a reflectir-se en les superfícies i les parets és molt alta.. La il·luminació.

(58) CC-BY-NC-ND • PID_00196973. 58. En el tipus d'interiors, en què la llum acoloreix les superfícies, rebota prou llum en l'escena per a produir una ràtio baixa. Al final pot ser que acabem tenint una ràtio gairebé d'1:1, i en aquest punt és quan la llum principal es comença a igualar amb els flaixos compensatoris, amb el resultat que correm el perill que escena quedi plana i uniforme i perdi tota la sensació de volum que desitgem. 2)�Ràtio�alta,�llum�principal-flaix�compensatori Quan la nostra ràtio s'aproxima a 10:1 o més, la nostra il·luminació tindrà una ràtio alta amb el resultat d'unes ombres molt negres que contrasten fortament amb les àrees il·luminades. Per a fer-nos una idea de la falta de llum reflectida, aquest tipus d'il·luminació s'esdevé normalment a la nit en el món real, en el qual no hi ha flaix compensatori que ve del cel, la qual cosa explica el dramatisme de l'escena que es crea. Vegem la mateixa escena anterior amb una ràtio 10:1.. Ràtio 10:1 amb il·luminació de tres punts; llum principal 1, flaixos compensatoris 0,1.. La clau per a usar aquest tipus de ràtio correctament és regular acuradament la nostra llum per a il·luminar els detalls importants correctament, a més d'usar tot el rang tonal de què disposem per a tenir una bona il·luminació en les àrees fosques de la imatge. Que una escena estigui en condicions fosques no significa que aquestes àrees hagin de quedar amagades, no hem de tenir por que el públic se'n perdi alguns detalls. Les ràtios altes s'utilitzen normalment en escenes nocturnes, en les quals la llum principal està representada per la lluna o alguna llum artificial. Estèticament, aquest aspecte es va començar a usar cap als anys quaranta i encara ara s'utilitza en pel·lícules de terror per a construir l'escena de suspens.. La il·luminació.

Referencias

Documento similar

De bell antuvi ens és permès de plantejar la possibilitat que les introduccions argu- mentais de cadascuna de les tres tragèdies (Medea, Thyestes i Troades), per molt «tra- duïdes»

En aquest punt és important saber quan hi ha més demanda de producte per part del públic objectiu i quins són els productes més consumits, així podem saber quan tenir més o

Ja que les proteïnes i gens implicats estan molt conservats (són molt similars) dins dels plasmidis IncHI, aquest treball representa un pas molt important en la comprensió de la

Mode D (Doppler): es basa en l ’efecte que es produeix sobre l ’ ona acústica quan aquesta troba un objecte en moviment. Quan xoca amb la interfase, una part de l’ ona

Per aquest motiu, l’àlbum Migrants és una eina que representa fidelment la situació dels refugiats i que pot permetre als xiquets i xiquetes saber més d’aquest tema.. A més a

Com és molt més fàcil el treball en classe quan les tasques estan dividides i l’interés dels i de les alumnes es mantenen quan les activitats es canvien mitjançant les

D’antuvi, l’anàlisi de la cobertura mediàtica a partir de les portades de la premsa permet estructurar el cicle informatiu sobre la crisi final de RTVV en quatre

Seguint a ma dreta hi ha uns homens que estan parlant sobre la guerra i diuen:.. -Quan horror,osa és