Compostos polifluorats en l'estabilització de nanopartícules metàl·liques (Pd(0), Au(0), Ru(0) i Pt(0))

237  Descargar (0)

Texto completo

(1)Escola de Postgrau Departament de Química. COMPOSTOS POLIFLUORATS EN L’ESTABILITZACIÓ DE NANOPARTÍCULES METÀL·LIQUES (Pd(0), Au(0), Ru(0) i Pt(0)). Mª del Mar Tristany Soler TESI DOCTORAL Desembre 2005.

(2) Escola de Postgrau Departament de Química. COMPOSTOS POLIFLUORATS EN L’ESTABILITZACIÓ DE NANOPARTÍCULES METÀL·LIQUES (Pd(0), Au(0), Ru(0) i Pt(0)). Memòria presentada a l’Escola de Postgrau de l’Universitat Autònoma de Barcelona per optar al grau de Doctor en Química, menció “doctor europeus”, per: Mª del Mar Tristany Soler Revisada pel Director. Prof. Marcial Moreno-Mañas Catedràtic de Química Orgànica Cerdanyola del Vallès, Desembre de 2005.

(3) Índex. ÍNDEX ÍNDEX..............................................................................................................................i PRÒLEG.........................................................................................................................x CAPÍTOL I. REACCIONS DE PERFLUOROALQUILACIÓ DE COMPOSTOS AROMÀTICS ..................................................................................................................1 I.1. INTRODUCCIÓ I PRECEDENTS .............................................................................3 I.5.1. Tendències actuals en catàlisi ...............................................................................3 I.5.2. Concepte de catàlisi bifàsica .................................................................................4 I.5.3. Compostos orgànics amb cadenes perfluoralquíliques. ........................................7 I.5.4. Aplicacions dels compostos perfluorats.................................................................8 I.5.5. Mètodes per introduir cadenes perfluoroalquíliques en molècules orgàniques .....9 I.5.5.1. Precedents de perfluoroalquilació d’olefines................................................9 I.5.5.2. Precedents de perfluoroalquilació de compostos aromàtics......................10 I.2. OBJECTIUS...........................................................................................................19 I.3. RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................21 I.3.1. Intents de perfluoroalquilació de compostos aromàtics mediades per òxid de coure(I) .........................................................................................................................21 I.3.2. Intents de perfluoroalquilació d’anilines en presència d’altres promotors............23 I.3.2.1. Complexos de coure(I)................................................................................23 I.3.2.2. Altres òxids de metalls ................................................................................25 I.4. RESUM I CONCLUSIONS .....................................................................................31 I.5. DESCRIPCIÓ EXPERIMENTAL ............................................................................33 I.5.1. Preparació del 4-tert-butilfenolat de sodi, 4 .........................................................33 I.5.2. Preparació de complexos de coure(I) ..................................................................33 I.5.2.1. Preparació de l’ hexafluorofosfat de tetrakis(acetonitril)coure(I), 6.............33 I.5.2.2. Preparació del bromur de tris(trifenilfosfina)coure(I), 7...............................34 I.5.3. Preparació de compostos perfluoroalquilats........................................................34 I.5.3.1. Intent de perfluoroalquilació de la fenotizina, 1...........................................34 I.5.3.2. Intent de perfluoroalquilació de la fenoxazina, 2.........................................35 I.5.3.3. Intent de perfluoroalquilació del 4-tert-butilfenol, 3 .....................................35. i.

(4) Índex. I.5.3.4. Intent de perfluoroalquilació del 4-tert-butilfenolat de sodi, 4, a 90ºC.........36 I.5.3.5. Intent de perfluoroalquilació del 4-tert-butilfenolat de sodi, 4, a 120ºC.......36 I.5.3.6. Intent de perfluoroalquilació de la 4-tert-butilanilina, 5, en presència de diversos complexos de coure(I) ..............................................................................37 I.5.3.6.1. En presència d’ òxid de coure(I).....................................................37 I.5.3.6.2. En presència de [Cu(CH3CN)4][PF6], 6...........................................38 I.5.3.6.3. En presència de Cu(PPh3)3Br, 7 ....................................................38 I.5.3.6.4. En presència de [CuBr2][NMe3CH2Ph], 8 .......................................39 I.5.3.6.5. En presència de [CuBr2][NBu4], 9...................................................39 I.5.3.7. Perfluoroalquilació de 4-tert-butilanilina, 5, amb òxid de plata(I) com a promotor .................................................................................................................40 I.5.3.8. Intent de perfluoroalquilació de p-toluïdina, 13, amb òxid de plom(II) com a promotor.......................................................................................................40 I.5.3.9. Intent de perfluoroalquilació de 4,4’-metilendianilina, 14, amb òxid de plom(II) com a promotor .........................................................................................41 CAPÍTOL II. NANOPARTÍCULES. METÀL·LIQUES. ESTABILITZADES. PER. COMPOSTOS POLIFLUORATS .................................................................................43 II.1. INTRODUCCIÓ I PRECEDENTS..........................................................................45 II.1.1. La química dels col·loides de metalls de transició.............................................45 II.1.2. Mètodes de preparació de nanopartícules metàl·liques ....................................46 II.1.2.1. Consideracions generals ...........................................................................46 II.1.2.2. Estabilització de nanopartícules metàl·liques ............................................47 II.1.2.3. Reducció química ......................................................................................49 II.1.2.4. Síntesi electroquímica ...............................................................................51 II.1.2.5. Descomposició tèrmica, sonoquímica i per mètodes fotoquímics d’un complex organometàl·lic .........................................................................................51 II.1.2.6. Reducció. de. lligand. i. el. seu. desplaçament. en. compostos. organometàl·lics (aproximació organometàl·lica)....................................................52 II.1.2.7. Deposició del metall en fase vapor ............................................................54 II.1.3. Caracterització de nanopartícules metàl·liques .................................................54 II.1.3.1. Tècniques que permeten determinar la mida de la partícula i l’estructura ..............................................................................................................54 II.1.3.2.Tècniques que permeten determinar la composició de la nanopartícula....63 II.1.4. Aplicacions de les nanopartícules metàl·liques .................................................64 II.1.5. Nanopartícules metàl·liques solubles en fase fluorada .....................................67 ii.

(5) Índex. II.2. OBJECTIUS ..........................................................................................................71 II.3. RESULTATS I DISCUSSIÓ ..................................................................................73 II.3.1. Preparació d’estabilitzants fluorats senzills .......................................................73 II.3.1.1. Preparació de 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina, 17 ......................................73 II.3.1.2. Preparació de 1,4-bis(perfluorooctil)benzè, 18 ..........................................74 II.3.1.3. Preparació de 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17,18,18 19,19,20,20,21,21,22,22,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetracontafluorohexa cosà, 19 i vies alternatives......................................................................................74 II.3.1.4. Preparació de 4,4’-bis(perfluorooctil)dibenzilidenacetona, 20 i vies alternatives .............................................................................................................75 II.3.1.5. Preparació de nous estabilitzants fluorats .................................................81 II.3.2. Preparació i estudi de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per compostos polifluorats ..................................................................................................82 II.3.2.1. Nanopartícules de pal·ladi. Introducció......................................................82 II.3.2.2. Assaig d’altres mètodes per a la preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) solubles en fase fluorada .......................................................................83 II.3.2.2.1. Isopropanol com a reductor ..............................................................83 II.3.2.2.2. Estudis sobre el mètode estàndard (metanol com a reductor) .........90 II.3.2.2.3. Altres intents de preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) pel mètode de reducció ..........................................................................................99 II.3.2.2.4. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) a través de l’aproximació organometàl·lica........................................................................101 II.3.2.3. Nanopartícules de Pd(0) estabilitzades per bromur de tetrabutilamoni ...104 II.3.3. Preparació i estudi de nanopartícules d’or(0) estabilitzades per compostos polifluorats ..................................................................................................................108 II.3.3.1. Nanopartícules d’or. Introducció ..............................................................108 II.3.3.2. Assaig. de. diferents. reductors. i. estabilitzants. per. preparar. nanopartícules d’or(0) solubles en fase fluorada..................................................109 II.3.3.2.1. Hidrur de bor i sodi com a reductor.................................................109 II.3.3.2.2. Metanol en medi bàsic com a reductor ...........................................113 II.3.3.2.3. Hidrazina com a reductor................................................................122 II.3.4. Preparació i estudi de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per compostos polifluorats ................................................................................................125 II.3.4.1. Nanopartícules de ruteni(0). Introducció..................................................125. iii.

(6) Índex. II.3.4.2. Intents de preparació de nanopartícules de ruteni(0) per reducció d’una sal metàl·lica i per descomposició tèrmica ...........................................................126 II.3.4.3. Preparació de nanopartícules de ruteni(0) per reducció i desplaçament del lligand en un compost organometàl·lic............................................................128 II.3.4.3.1.Nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades pels compostos 17 i 43 ....................................................................................................................129 II.3.4.3.2.Nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per altres estabilitzants, 18 i 19, sense grups funcionals coordinants...................................................140 II.3.5. Preparació i estudi de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per compostos altament fluorats.......................................................................................145 II.3.5.1. Nanopartícules de platí(0). Introducció ....................................................145 II.3.5.2. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per l’anilina polifluorada 17 ......................................................................................................147 II.3.5.3. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per l’amina perfluorada 43.......................................................................................................160 II.3.5.4. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per altres estabilitzants polifluorats, 18 i 19..........................................................................166 II.4. RESUM I CONCLUSIONS ..................................................................................167 II.5. DESCRIPCIÓ EXPERIMENTAL .........................................................................173 II.5.1. Preparació dels estabilitzants polifluorats........................................................173 II.5.1.1. Preparació de 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina, 17 ....................................173 II.5.1.2. Preparació de 1,4-bis(perfluorooctil)benzè, 18 ........................................174 II.5.1.3. Preparació de 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17,18,18, 19,19,20,20,21,21,22,22,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetracontafluoro hexacosà, 19 .......................................................................................................174 II.5.1.3.1. Preparació de 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17, 18,18,19,19,20,20,21,21,22,22,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetraconta fluoro-12,15-diiodohexacosà, 21.....................................................................175 II.5.1.3.1bis. Alternativa per la preparació de 21 ...........................................175 II.5.1.3.2. Preparació de 19 a partir de 21 ......................................................176 II.5.1.4. Intent de preparació de 4,4’-bis(perfluorooctil)dibenzilidenacetona, dba-RF, 20 per la ruta convencional .....................................................................176 II.5.1.4.1. 4-Iodobenzoat de metil, 22 .............................................................176 II.5.1.4.2. 4-Perfluorooctilbenzoat de metil, 23 ...............................................177 II.5.1.4.3. Alcohol 4-perfluorooctilbenzílic, 24 .................................................177 II.5.1.4.4. 4-Perfluorooctilbenzaldehid, 25 ......................................................178 iv.

(7) Índex. II.5.1.4.5. 4,4’-Bis(perfluorooctil)dibenzilidenacetona, 20 ...............................179 II.5.1.5. Preparació de 4,4’-dibromodibenzilidenacetona, dba-Br, 31, per la ruta convencional.........................................................................................................179 II.5.1.6. Intent de preparació de 4,4’-diiododibenzilidenacetona, dba-I, 28, per la ruta convencional..............................................................................................180 II.5.1.7. Intent de perfluoroalquilació de 4,4’-dibromodibenzilidenacetona, dbaBr, 31 ....................................................................................................................180 II.5.1.8. Preparació de 4,4’-dibromodibenzilidenacetona, dba-Br, 31 per la ruta alternativa (VIA C) ................................................................................................181 II.5.1.8.1. 4-Bromobenzilidenacetona, 32 ..........................................................181 II.5.1.8.2. 4,4’-Dibromodibenzilidenacetona, 31.................................................182 II.5.1.9. Intent de preparació de 4,4’-bis(perfluorooctil)dibenzilidenacetona, dba-RF, 20 per la ruta alternativa (VIA C).............................................................182 II.5.1.9.1. 4-Perfluorooctilbenzilidenacetona, 26................................................182 II.5.1.10. Preparació. de. 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8-heptadecafluoro. hexadecà, 34 ........................................................................................................183 II.5.1.10.1. Preparació de 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8-heptadecafluoro10-iodohexadecà, 35 .........................................................................................183 II.5.1.10.2. Preparació de 34 a partir de 35 .......................................................183 II.5.1.11. Preparació de. 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8-heptadecafluoro-10-. iodohexacosà, 37..................................................................................................184 II.5.2. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per compostos polifluorats ..................................................................................................................185 II.5.2.1. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) amb isopropanol com a reductor.................................................................................................................185 II.5.2.1.1. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per 2,4,6-tris(perfluoroctil)anilina, 17........................................................................185 II.5.2.1.1.1. Mètode estàndard de reducció amb metanol (exp.2, taules 7 i 8, figures 18 i 23c) ..........................................................................................185 II.5.2.1.1.2. Reducció amb isopropanol (exp.1, taules 7 i 8, figura 17)...........185 II.5.2.1.2.Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per 1,4bis(perfluorooctil)benzè, 18................................................................................186 II.5.2.1.2.1. Mètode estàndard de reducció amb metanol (exp.4, taules 7 i 8, figures 20, 23a i 24) ...................................................................................186 II.5.2.1.2.2. Reducció amb isopropanol (exp.3, taules 7 i 8, figures 19 i 25) ..187. v.

(8) Índex. II.5.2.1.3. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17,18,18,19,19,20,20,21,21,22, 22,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetracontafluorohexacosà, 19 ......................187 II.5.2.1.3.1. Mètode estàndard de reducció amb metanol (exp.6, taules 7 i 8, figura 22).....................................................................................................187 II.5.2.1.3.2. Reducció amb isopropanol (exp.5, taules 7 i 8, figures 21 i 23b) 188 II.5.2.2. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0). Estudis sobre el mètode estàndard (metanol com a reductor).....................................................................188 II.5.2.2.1. Estudi de l’efecte de diferents paràmetres en la preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per 1,4-bis(perfluorooctil)benzè, 18 .......................................................................................................................188 II.5.2.2.1.1. Efecte de la quantitat de clorur de sodi (exp.1, taules 9 i 10, figura 26).........................................................................................................189 II.5.2.2.1.2. Efecte de la quantitat d’ acetat de sodi (exp.2, taules 9 i 10, figura 27).........................................................................................................189 II.5.2.2.1.3. Efecte del temps de reacció (15 min) (exp.3, taules 9 i 10, figures 28 i 30) ................................................................................................190 II.5.2.2.1.4. Efecte del temps de reacció (3 hores) (exp.4, taules 9 i 10, figura 29).........................................................................................................190 II.5.2.2.2. Estudi del paper de l’acetat de sodi: Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades per 4-perfluorooctilbenzilidenacetona 26 ..............190 II.5.2.3. Intent de preparació de nanopartícules de pal·ladi(0), estabilitzades amb 1,4-bis(perfluorooctilbenzè), 18, amb hidrazina com a reductor...................191 II.5.2.4. Preparació de nanopartícules de pal·ladi(0), estabilitzades per 2,4,6tris(perfluorooctil)anilina, 17, a través de l’aproximació organometàl·lica.............192 II.5.2.4.1. Mètode estàndard ..............................................................................192 II.5.2.4.2. Efecte del temps de reacció...............................................................192 II.5.3. Preparació. de. nanopartícules. d’or(0). estabilitzades. per. compostos. polifluorats ..................................................................................................................193 II.5.3.1. Preparació de nanopartícules d’or(0) amb metanol en medi bàsic com a reductor.................................................................................................................193 II.5.3.1.1.Preparació de nanopartícules d’or(0) estabilitzades per 2,4,6tris(perfluorooctil)anilina, 17...............................................................................193 II.5.3.1.1.1. Relació metall/estabilitzant equimolar (exp.2, taules 17 i 18, figura 44).........................................................................................................193 II.5.3.1.1.2. Excés d’estabilitzant (exp.1, taules 17 i 18, figura 43).................193. vi.

(9) Índex. II.5.3.1.2. Preparació de nanopartícules d’or(0) estabilitzades per 1,4bis(perfluorooctil)benzè, 18................................................................................194 II.5.3.1.2.1. Relació metall/estabilitzant equimolar (exp.5, taules 17 i 18, figura 46).........................................................................................................194 II.5.3.1.2.2. Excés d’estabilitzant (exp.4, taules 17 i 18, figura 45).................194 II.5.3.1.3. Preparació de nanopartícules d’or(0) estabilitzades per F21C6F21: 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17,18,18,19,19,20,20,21,21,22,22 ,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetracontafluorohexacosà, 19 ..........................195 II.5.3.1.3.1. Relació metall/estabilitzant equimolar (exp.7, taules 17 i 18, figura 48).........................................................................................................195 II.5.3.1.3.2. Excés d’estabilitzant (exp.6, taules 17 i 18, figura 47).................195 II.5.3.1.4. Preparació de nanopartícules d’or(0) estabilitzades per 1H,1Hpentadecafluorooctilamina, 44 ...........................................................................196 II.5.3.1.4.1. Relació metall/estabilitzant equimolar (exp.10, taules 17 i 18, figura 50).........................................................................................................196 II.5.3.1.4.2. Excés d’estabilitzant (exp.9, taules 17 i 18, figura 49).................196 II.5.3.2. Preparació. de. nanopartícules. d’or(0),. estabilitzades. per. 1,4-. bis(perfluorooctil)benzè, 18, amb hidrazina com a reductor (exp.4, taula 19, figura 52)...............................................................................................................197 II.5.3.3. Preparació de nanopartícules d’or(0) amb hidrur de bor i sodi pel mètode. de. Brust. estabilitzades. per. bromur. de. 3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,10-heptadecafluorodeciltrimetilamoni, 42 .........198 II.5.4. Preparació de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per compostos polifluorats ..................................................................................................................199 II.5.4.1. Preparació del complex Ru(COD)(COT) .................................................199 II.5.4.2. Preparació de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 2,4,6tris(perfluorooctil)anilina, 17..................................................................................199 II.5.4.2.1. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 5 : 1 (exp.1, taula 22) ..............................................................199 II.5.4.2.2. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.2, taula 22) ..............................................................200 II.5.4.2.3. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Ru/estabilitzant 1:1 (exp.4, taules 22 i 23).........................................................200 II.5.4.3. Preparació. de. nanopartícules. de. ruteni(0). estabilitzades. per. 1H,1H,2H,2H-tetrahidroperfluorodecilamina, 43...................................................201. vii.

(10) Índex. II.5.4.3.1. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.5, taula 22) ...............................................................201 II.5.4.3.2. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Ru/estabilitzant 1:1 (exp.7, taules 22 i 23).........................................................202 II.5.4.4. Preparació de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 1,4bis(perfluorooctil)benzè, 18 ..................................................................................203 II.5.4.4.1. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 10 : 1 (exp.1, taula 24) .............................................................203 II.5.4.4.2. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.2, taula 24) ...............................................................203 II.5.4.4.3. Preparació de nanopartícules en una barreja de CCl2F-CClF2/THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.3, taula 24) ........................................203 II.5.4.4.4. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Ru/estabilitzant 1:1 (exp.4, taula 24) .................................................................204 II.5.4.4.5. Efecte de la temperatura en la preparació de nanopartícules en THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.5, taula 24) ...............................204 II.5.4.4.6. Efecte del temps de reacció en la preparació de nanopartícules en THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.6, taula 24) ...............................205 II.5.4.5. Preparació. de. nanopartícules. de. ruteni(0). estabilitzades. per. 1,1,1,2,2,3,3,4,4,5,5,6,6,7,7,8,8,9,9,10,10,17,17,18,18,19,19,20,20,21,21,22,22 ,23,23,24,24,25,25,26,26,26-dotetracontafluorohexacosà, 19 .............................205 II.5.4.5.1. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 5 : 1 (exp.1, taula 25) ...............................................................205 II.5.4.5.2. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.2, taula 25) ...............................................................206 II.5.4.5.3. Preparació de nanopartícules en una barreja de CCl2F-CClF2/THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.3, taula 25) ........................................206 II.5.4.5.4. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Ru/estabilitzant 1:1 (exp.4, taula 25) .................................................................207 II.5.4.5.5. Efecte de la temperatura en la preparació de nanopartícules en THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.5, taula 25) ...............................207 II.5.4.5.6. Efecte del temps de reacció en la preparació de nanopartícules en THF. Relació molar Ru/estabilitzant 1 : 1 (exp.6, taula 25) ...............................208 II.5.5. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per compostos polifluorats ..................................................................................................................209 II.5.5.1. Preparació del complex Pt2(dba)3 ............................................................209. viii.

(11) Índex. II.5.5.2. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per 2,4,6tris(perfluorooctil)anilina, 17..................................................................................209 II.5.5.2.1. Preparació de nanopartícules en dissolvent fluorat (exp.1, taula 26, figura 68)............................................................................................................209 II.5.5.2.2.Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:0.7 (exp.1, taula 26, figura 68a) ..................................................210 II.5.5.2.3. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:1.4 (exp.3, taula 26, figura 69b) ..................................................210 II.5.5.2.4. Preparació de nanopartícules amb monòxid de carboni en dues etapes. Relació molar Pt/ estabilitzant 1:0.7......................................................211 II.5.5.2.4.1. Preparació del col·loide Ptx(CO)y (exp.1, taula 27) ......................211 II.5.5.2.4.2. Intercanvi d’estabilitzants (exp.3, taula 27, figura 70a)................211 II.5.5.2.5. Preparació de nanopartícules amb monòxid de carboni en dues etapes. Relació molar Pt/ estabilitzant 1:1.4......................................................211 II.5.5.2.5.1. Preparació del col·loid Ptx(CO)y (exp.2, taula 27).........................211 II.5.5.2.5.2. Intercanvi d’estabilitzants (exp.4, taula 27)..................................212 II.5.5.2.6. Preparació de nanopartícules amb monòxid de carboni. Relació molar Pt/ estabilitzant 1:0.7 (exp.5, taules 27 i 28) ............................................212 II.5.5.2.7. Preparació de nanopartícules amb monòxid de carboni. Relació molar Pt/ estabilitzant 1:1.4 (exp.6, taules 27 i 28) ............................................213 II.5.5.3. Preparació. de. nanopartícules. de. platí(0). estabilitzades. per. 1H,1H,2H,2H-tetrahidroperfluorodecilamina, 43...................................................214 II.5.5.3.1. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:1.4 (exp.1, taules 29 i 30) ...........................................................214 II.5.5.3.2. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:2.8 (exp.2, taules 29 i 30) ...........................................................214 II.5.5.4. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per 1,4bis(perfluorooctil)benzè, 18 ..................................................................................215 II.5.5.4.1. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:1.4 (exp.1, taula 31) ....................................................................215 II.5.5.4.2. Efecte de la quantitat d’estabilitzant en la preparació de nanopartícules en THF. Relació molar Pt/ estabilitzant 1:6.8 (exp.2, taula 31) .216 II.5.5.5. Preparació de nanopartícules de platí(0) estabilitzades per 19...............216 II.5.5.5.1. Preparació. de. nanopartícules. en. THF.. Relació. molar. Pt/. estabilitzant 1:1.4 (exp.3, taula 31) ....................................................................216 COL·LECCIÓ D’ESPECTRES ...................................................................................217 ÍNDEX DE FÓRMULES..............................................................................................223 ix.

(12) Pròleg. AGRAÏMENTS La present Tesi Doctoral ha estat realitzada en els laboratoris de la Unitat de Química Orgànica del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció del Prof. Marcial Moreno-Mañas i la Prof. Roser Pleixats Rovira. A ells els vull expressar, de tot cor, l’agraïment més sincer per tota l’ajuda, suport, confiança i dedicació durant tots aquests anys tant en el camp de la química com en altres aspectes. Agraeixo al Ministerio de Educación y Ciència per la concessió d’una beca predoctoral de Formació de Professorat Universitari. M’agradaria fer constar el meu agraïment a totes aquelles persones que han aportat el seu “granet de sorra” per fer possible el present treball. Tant als professors i personal del Departament de Química de la UAB, com tot el personal dels serveis tècnics que aquesta tesi ha requerit (que no han estat pocs!): el Servei de Ressonància Magnètica Nuclear i el Servei d’Anàlisi Química de la UAB; els Serveis Científico-Tècnics de la UB i el de Microanàlisi del CSIC a Barcelona, i especialment, el Servei de Microscòpia de la UAB a Onofre Castells. Així com als nostres col·laboradors físics: Mariona Sodupe, Albert Rimola i Dolors Baró, Jordi Sort. I com no, donar les gràcies a tota la resta de companys de la quarta planta, concretament “als morenitos”, per la paciència d’aquests 4 anys, l’ajuda i la vivència del dia a dia. Als que ja no hi són, agrair-los la passió i coneixements transmesos; als nouvinguts, encoratjar-los amb l’exemple i als presents demanar-vos que cuideu molt l’ambient de treball, us trobaré a faltar! Curta però intensa va ser l’estada a Toulouse. Vull agrair al Prof. Bruno Chaudret i a Karine Philippot per rebre’m amb els braços oberts; a Vincent Collière per les magnífiques micrografies que ha pres; a tot l’equipe L, i especialment al Jordi, per l’ajuda dins i fora del lab. Per suposat, també agrair a Yannick Guari per la seva col·laboració i a Philippe Dieudonné per la cristal·lografia. Merci a touts! Gràcies a totes les persones que, d’alguna manera o altre, m’han ajudat a materialitzar aquest manuscrit (Bjørn, la tapa ha quedado genial!), així com aquelles que han estat al meu costat en el moment precís (Elena, grazie!). Per últim dedicar la tesi a la meva família: és per vosaltres! La ilusión despierta el empeño y solamente la paciencia lo termina (Anónimo) Un amigo es uno que lo sabe todo de ti ya pesar de ello te quiere. (Elbert Hubbard). x.

(13) Pròleg. PUBLICACIONS. La present Tesi Doctoral ha donat a lloc, de moment, a les següents publicacions: Palladium nanoparticles obtained from palladium salts and tributylamine in molten tetrabutylammonium bromide: their use for hydrogenation of olefins. Jean Le Bras, Deb Kumar Mukjerjee, Sara Gonzalez, Mar Tristany, Marcial MorenoMañas, Roser Pleixats, Françoise Hénin, Jacques Muzart. New Journal of Chemistry, 2004, 28, 1550-1553. Gold nanoparticles entrapped in heavily fluorinated compounds. M. Moreno-Mañas, R. Pleixats, M. Tristany. Journal of Fluorine Chemistry. 2005, 126, 1435-1438.. xi.

(14) Pròleg. ABREVIATURES δ (a RMN):. desplaçament químic.. ε (a UV-Vis):. coeficient d’absorció.. λ (a UV-Vis):. longitud d’ona.. ν (a IR):. freqüència.. abs. compl.:. absorció complexa.. act.:. activat.. AE:. anàlisi elemental.. arom.:. aromàtic.. ASTM:. American Society for Testing and Materials.. atm.:. atmosfera.. BDE:. energia de dissociació d’enllaç.. bmim:. 1-butil-3-metil-imidazoli.. CG:. cromatografia de gasos.. CFC-113:. 1,1,2-tricloro-1,2,2-trifluoroetà.. Cnts (a p-XRD):. counts.. d (a RMN):. doblet.. dhkl (a ED i p-XRD). espaiats cristal·lins.. dba:. Dibenzilidenacetona o 1,5-difenil-1,4-pentadien-3-ona.. DBU:. 1,8-diazabiciclo[5.4.0]undec-7-è.. DMF:. dimetilformamida.. DMSO:. dimetilsulfòxid.. Dte:. dissolvent.. E:. estabilitzant.. ED:. Electron Diffraction.. eq.:. equivalent (en el sentit de relació molar respecte al reactiu limitant).. EM:. Espectrometria de masses.. Exp.:. experiment.. FC-43:. perfluorododecans.. FC-77:. perfluorooctans.. Fig.:. figura.. Fm:. fórmula molecular.. h.:. hores.. hcp:. hexagonal close-packed.. xii.

(15) Pròleg. HRTEM:. High Resolution Transmission Electron Microscopy.. I (a ED i p-XRD):. Intensitat.. ICP-AES:. Inductively coupled plasma-atomic emission spectroscopy.. ICP-OES:. Inductively coupled plasma-optic emission spectroscopy.. IR:. espectroscòpia d’infraroig.. J (a RMN):. constant d’acoblament.. Lit.:. literatura.. m (a RMN):. multiplet. M:. molaritat.. Me:. metil.. min.:. minuts.. Mm:. massa molecular.. NMP:. N-metil-2-pirrolidona.. olef.:. olefínic.. p-XRD:. powder X-Ray Diffraction.. Pe:. punt d’ebullició.. Pf:. punt de fusió.. rdt:. rendiment.. RMN:. ressonància magnètica nuclear.. s (a RMN):. singlet.. s(a) (a RMN):. singlet ample.. SAXS:. Small Angle X-ray Scattering.. SEM:. Scattering Electron Microscopy.. SEM-FEG:. Scattering Electron Microscopy with Field Emission Gun.. t (a RMN):. triplet.. t:. temps.. Tª:. temperatura.. t. Bu:. tert-butil.. t.a.:. temperatura ambient.. TEM:. Transmission Electron Microscopy.. TGA:. TermoGravimetric Analysis.. THF:. tetrahidrofurà.. TMS:. tetrametilsilà.. UAB-SM:. Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona.. UB-SCT:. Serveis Cientifico-Tècnics de la Universitat de Barcelona.. UV-Vis:. Espectroscòpia UltraViolat-Visible.. WAXS:. Wide Angle X-ray Scattering. xiii.

(16) Pròleg. CONSIDERACIONS GENERALS ESPECTROSCÒPIA I ESPECTROMETRIA Espectroscòpia de Ressonancia Magnètica Nuclear: els espectres s’han enregistrat al Servei de RMN de la Universitat Autònoma de Barcelona en espectròmetres de la firma BRUKER model AC250 (250 MHz per a 1H-RMN, 62.5 MHz per a 235.2 MHz per a. 13. C-RMN i. 19. F-RMN). Les referències internes utilitzades en el cas dels. espectres de protó i carboni-13 és el TMS i en el cas de fluor-19 el triclorofluorometà. Espectroscòpia d’infraroig: pels espectres d’infraroig en film i en pastilla de KBr s’ha utilitzat un espectrofotòmetre PERKIN-ELMER 1720X amb Transformada de Fourier. Els espectres d’infraroig neat han estat enregistrats en un espectrofotòmetre BRUKER Tensor 27, d’una sola reflectància, amb ATR (Attenuated Total Reflectance) Golden gate i punta de diamant. Espectroscòpia UV-Vis: espectres enregistrats en un espectrofotòmetre UV-Vis HEWLETT-PACKARD 8453 amb matriu de diodes. Espectrometria de masses: els espectres CG-MS (Gas Chromatography-Mass Spectra) s’han realitzat al Servei d’Anàlisi Química de la Universitat Autònoma de Barcelona en un espectròmetre model HEWLETT-PACKARD 5989A emprant com a tècnica habitual d’ionització l’impacte electrònic a 70eV.. CROMATOGRAFIA Cromatografia de gasos: les anàlisis per cromatografia de gasos (CG) s’han realitzat en un cromatògraf HEWLETT-PACKARD 5890A acoblat a un integrador HEWLETTPACKARD 3396A, amb una columna capil·lar HP Ultra 1 (cross-linked de dimetilsilicona) de 12 m x 0.2 mm x 0.33 µm. El programa típic utilitzat: Tª injector 210ºC, Tª detector 240ºC, Tª inicial del forn 75ºC, temps inicial 1 min., gradient 15ºC/min, Tª final del forn 240ºC. Cromatografia de capa fina: s’han realitzat en cromatofolis SCHARLAU Alugram Sil G/UV254 de 0.25 mm de gruix. Cromatografia en columna: s’han realitzat sota pressió amb gel de sílice CROMAGEL de SDS, amb mida de gra de 35-70 µm i mida de porus de 60 Å.. xiv.

(17) Pròleg. ANÀLISIS ELEMENTALS Generalment, s’han realitzat al Servei d’Anàlisi Química de la Universitat Autònoma de Barcelona, o bé al Servei de Microanàlisi Elemental de l’Institut de Química BioOrgànica de Barcelona (CSIC), per algunes de les anàlisis elementals de C, H, N, a més de les de Cl. En el cas de les anàlisis elementals de C, H, N, de les nanopartícules de ruteni i platí, s’han realitzat al Service Analyse del Laboratoire de Chimie de Coordination del CNRS a Toulouse (França). Les anàlisis de F de les nanopartícules de ruteni i platí s’han realitzat al Service Central d’Analyse del Département Analyse Élémentaire del CNRS a Vernaison (França) per ionometria amb elèctrode específic. Les anàlisis de Pd s’han realitzat al Servei d’Anàlisi Química de la Universitat Autònoma de Barcelona per espectroscòpia de plasma acoblat inductivament d’emissió òptica (ICP-OES) amb un aparell PERKIN ELMER model Optima 4300 DV, pesant la mostra per duplicat. La mostra es digereix amb aigua règia en un forn de microones de la marca CEM model MDV-2000, fent paral·lelament un blanc de digestió i la dissolució digerida es dilueix amb HCl 1%. El contingut de pal·ladi s’’expressa en % (pes/pes).. Les anàlisis de Au s’han efectuat per la tècnica de plasma d’inducció acoblat (ICP), als Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona, en un aparell multicanal PERKIN ELMER model Optima 3200 RL, en condicions estàndard. Calibrat amb cinc patrons preparats amb HNO3 1%. La mostra es dilueix 1/5 amb HCl 4% HCl 2%, segons la concentració d’or. La preparació de la mostra consisteix en una digestió amb HNO3 i HClO4 (“Baker Instra”) en tubs pyrex de 250 mL amb condensadors, a 220ºC. La mostra digerida s’evapora fins a un volum de 2 mL, s’addicionen 1.2 mL d’aigua règia i es sonica en bany d’ultrasons; s’enrasa a 50 mL amb HCl 1%. L’assaig es porta a terme per duplicat i el resultat s’expressa en % (pes/pes) sobre mostra humida.. Les anàlisis de Ru i Pt s’han realitzat al Service Central d’Analyse del Département Analyse Élémentaire del CNRS a Vernaison (França) per espectroscòpia de plasma acoblat inductivament d’emissió atòmica (ICP-AES).. xv.

(18) Pròleg. MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA ƒ. Microscòpia. Electrònica. de. Transmissió. (TEM):. ha. estat. realitzada,. habitualment, al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona en un microscopi electrònic model HITACHI H-7000 (tensió d’acceleració: 100 kV) o bé, un JEOL JEM-2010 (200 kV) per a la modalitat a alta resolució (HRTEM) i per la Difracció d’Electrons (ED) . Per les nanopartícules de ruteni i platí s’ha utilitzat un microscopi electrònic de transmissió JEOL JEM 200CX al Service Commun de Microscopie Electronique (TEMSCAN) de l’Université Paul Sabatier de Toulouse (França). Els valors de dhkl teòrics del Pd, Au, Ru i Pt han estat obtinguts de la base de dades JCPDS del International Centre for Diffraction Data utilitzant el programa Pcpdwin v. 2.00. Les mostres han estat preparades dipositant una gota d’una suspensió de les nanopartícules, en el dissolvent especificat en la descripció experimental, sobre una reixeta de microscòpia de coure recoberta d’un film de carbó de 4-6 nm, i deixant-les evaporar lentament (tot aquest procediment, en el cas de les nanopartícules de Ru i Pt, es dur a terme dins d’una caixa de guants). ƒ. Microscòpia Electrònica d’Escombrat (SEM): ha estat realitzada al Service. Commun de Microscopie Electronique (TEMSCAN) de l’Université Paul Sabatier de Toulouse (França) en un microscopi electrònic d’escombrat model JEOL JSM 6700F amb canó d’emissió de camp (SEM-FEG) (de 0.5 a 30 kV). Per la preparació de les mostres s’utilitza la mateixa reixeta de microscòpia de transmissió i en els casos que porta problemes de conducció es recobreix amb un film de plata. Per tal de donar nom a les superestructures observades en les micrografies de microscòpia, es defineix la relació d’aspecte (a.r., aspect ratio) com el quocient entre la llargada i l’amplada de l’objecte (veure The Chemistry of Nanomaterials: Synthesis, Poperties and Applications, Volum 1, Capítol 9, Ed. C.N.R. Rao, A. Müller, A.K. Cheetham. 2004 Wiley-VCH, Weinheim). Així doncs, definirem nanopartícula per objectes amb a.r. de 1, nanobastonet (nanorod) per a.r. de 1 a 20 i nanofils (nanowire) per a.r. majors de 20.. xvi.

(19) Pròleg. TRACTAMENT DE LES IMATGES Per mesurar el diàmetre de les nanopartícules s’utilitza el programa Metamorph 5.0 per Windows. Les dades obtingudes s’expressen en forma d’histograma utilitzant el programa estadístic SPSS 11.0 per Windows.. DIFRACCIÓ DE RAIGS X La difracció de raigs X en pols (p-XRD), per caracteritzar les nanopartícules de Pd i Au, ha estat realitzada en un difractòmetre de pols SIEMENS D5000 al Laboratori de Cristal·lografia i Raigs X de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC). Els experiments es van mesurar seguint la geometria θ-2θ Bragg-Bretano, amb una radiació incident de CuKα (λ= 1.5406 Å) i monocromador de grafit, des de 2º fins 90º amb un step size de 0.1º i una scanning rate de 10 s/step. L’estudi cristal·logràfic de raigs X de nanopartícules de Pd i els compostos polifluorats s’ha dut a terme amb la pols dels sòlids dins d’un capil·lar de vidre de 1 mm de diàmetre, a 22ºC al Laboratoire des Colloides, Verres et Nanomateriaux de Montpellier (França). S’ha treballat amb configuració de transmissió. Utilitzant un ànode rotatori de coure com a font de raigs X (a 4 kW) amb un monocromador multilayer focusing Osmic donant un elevat flux (108 fotons/seg.) i col·limació puntual. S’ha fet servir un detector 2D Image plate i els diagrames de raigs X s’han obtingut representant la intensitat difractada en funció de l’angle de difracció 2θ. La intensitat dispersada fou corregida per transmissió i fent el blanc d’un capil·lar buit. La caracterització estructural de les nanopartícules de Ru i Pt per dispersió de raigs X en la variant d’angles grans (WAXS) s’ha realitzat, al Centre d’Elaboration des Matériaux et d’Etudes Structurales du CNRS de Toulouse (França), en estat sòlid. Una quantitat petita de mostra seca, en pols fina, és introduïda en un capil·lar de vidre Lindemann segellat de 1.5 mm de diàmetre, omplert dins d’una caixa de guants, i irradiada amb radiació graphite-monochromatized de molibdè Kα (0.071069). Les mesures de la intensitat dispersada per la mostra són realitzades per un difractòmetre dedicated two-axis. La dispersió de l’aire del blanc és prou petita com per ser negligida. El temps de l’experiment és de 20 hores recollint un total de 457 mesures a temperatura ambient en el rang de 0º<θ<65º per valors equidistants de s (s=4π(sinθ/λ). La intensitat bruta és corregida per polarització i auto-absorció. Les dades són reduïdes [Casanove, M.-J.; Lecante, P.; Snoeck, E.; Mosset, A.; Roucau, C. Journal. xvii.

(20) Pròleg. De Physique. III (France), 1997, 7, 505] per tal d’extreure el component relacionat amb l’estructura del WAXS, també anomenada funció reduïda d’intensitat i(s), i la Transformada de Fourier per permetre l’anàlisi de funció de distribució radial (RDF), fent servir la fórmula:. F(r) =. 2r. π. s max. ∫ s.i(s).sin(r.s).ds. s min. on F( r ) és una RDF reduïda, el màxim de la qual, per una r donada, indica que com a mínim dos àtoms, d’un volum elemental, estan separats per una distància r. La caracterització estructural de les nanopartícules de Ru i Pt per dispersió de raigs X en la variant d’angles petits (SAXS) s’ha realitzat al Laboratoire des Colloides, Verres et Nanomateriaux de Montpellier (França) fent servir el mateix aparell que en el cas de la difracció de raigs-X però en els diagrames es representa la intensitat dispersada en funció del vector d’ona q en escala logarítmica (Log-Log).. ANÀLISIS TERMOGRAVIMÈTRIQUES Han estat realitzades en un aparell TGA/DTA de la firma SETARAM 92.16.18 al Le service d’analyse thermique del Laboratoire de Chimie de Coordination a Toulouse (França).. MESURES DE MAGNETISME Les mostres van ser mesurades en un magnetòmetre SQUID (Superconducting Quantum Interference Device), marca QUANTUM DESIGN model MPMS7 (al Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, Àrea de Física Aplicada, al grup de la Dra. Baró), aplicant un camp magnètic màxim de 50000 Oe (o 5 Tesla, on 1 Tesla = 10000 Oe). Es va mesurar en mode asimptòtic, és a dir que el camp anava d’un valor a l’altre sense oscil·lar (és la manera millor de mesurar). Es van mesurar cicles d’histèresi a temperatures des de 10 a 300 K.. xviii.

(21) Pròleg. UTILLATGE DEL LABORATORI ƒ. Els punts de fusió s’han determinat en un bloc Kofler de la marca REICHERT i no. han estat corregits. ƒ. Els calefactors-agitadors utilitzats són de la firma SELECTA i de la firma. HEIDOLPH. ƒ. Les evaporacions dels dissolvents han estat fetes a pressió reduïda en rotavapors. de la casa BÜCHI i de la casa HEIDOLPH. ƒ. Els dissolvents han estat utilitzats directament o purificats i/o anhidritzats. mitjançant procediments estàndard. ƒ. L’activació del coure‡ consisteix en afegir uns cristalls de iode sobre una suspensió. de coure en acetona a temperatura ambient. Després de 30 min. es filtra el sòlid i es renta amb àcid clorhídric en acetona (50/50) i seguit d’acetona sola.. FÓRMULES ƒ. Per fer el càlcul del número d’àtoms de M per partícula s’utilitza la fórmula Nº àtoms de M r = radi. ƒ. =. ρ. M. Ar = pes atòmic. 4/3 π r3 Ar. NAV. ρM = densitat atòmica. Els rendiments de les reaccions d’obtenció de nanopartícules s’han calculat. segons la fórmula rdt =. mg nanop obtingudes · AE%M. x 100. mg M inicials. (M equival al metall corresponent).. ‡. Furniss, B.S.; Hannaford, A.J.; Smith, P.W.G.; Tatchell, A.R. Vogel’s Textbook of Practical Organic Chemistry 5th Ed.. Longman: Singapore, 1989, p.426.. xix.

(22) CAPÍTOL I. REACCIONS DE PERFLUOROALQUILACIÓ DE COMPOSTOS AROMÀTICS.

(23) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. I.1.- INTRODUCCIÓ I PRECEDENTS I.1.1. Tendències actuals en catàlisi La catàlisi homogènia presenta una sèrie d’avantatges sobre la catàlisi heterogènia.. Els. catalitzadors. homogenis. es. poden. caracteritzar. química. i. espectroscòpicament de manera inequívoca, de manera que el centre actiu és estructuralment conegut i, per tant, és relativament fàcil entendre els aspectes mecanístics del cicle catalític. Les reaccions poden arribar a una alta selectivitat i a més no presenten problemes de difusió, ja que el catalitzador està molecularment dispers “en la mateixa fase” millorant així l’accessibilitat dels reactius a totes les unitats de catalitzador introduïdes.1 Tot i així, la catàlisi heterogènia es prefereix en el món industrial, per la possibilitat de recuperació i reutilització del catalitzador. Els intents de reunir en un sol tipus de catàlisi les avantatges de les dues i, a més a més, solucionar el problema de la recuperació-reutilització de catalitzadors, han donat lloc al desenvolupament d’una sèrie d’estratègies (figura 1). Les noves metodologies consisteixen en la modificació del catalitzador que inicialment participava en un procés homogeni per facilitar la seva recuperació, el que implica, en general, participar en un procés heterogeni, sempre i quan la nova versió del catalitzador sigui insoluble en el medi de la reacció.. Catalitzador en fase homogènia. Ancoratge a una fase sòlida. Polímer orgànic. Soluble. Insoluble. Líquids iònics. Polímer Inorgànic. Soluble. CO2 supercrític. Sistemes bifàsics. Orgànic/ aquós. Orgànic/ perfluorat. Insoluble. Figura 1. Estratègies actuals per la recuperació de catalitzadors.. 1. Cornils, B.; Herrmann, W.A. Applied Homogenous Catalysis with Organometallic Compounds, Vol 1 i 2, VCH, 1996.. 3.

(24) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. Una d’aquestes estratègies, l’heterogeneització o immobilització, es basa en l’ancoratge del catalitzador a un suport sòlid tal com un polímer orgànic o inorgànic.2 En aquest cas la recuperació del catalitzador i l’aïllament del producte consisteix en una separació sòlid-líquid mitjançant una filtració o decantació. Una altre possibilitat és modificar el medi de reacció. L’ús de fluids en condicions supercrítiques representa una molt bona alternativa als dissolvents orgànics convencionals. La utilització de líquids iònics permet la realització de la reacció en aquest medi i l’aïllament del producte final es fa sovint per destil·lació, donat que el dissolvent té un punt d’ebullició molt alt. Com a residu s’obté el catalitzador dissolt en el líquid iònic que és susceptible de ser reutilitzat.3 Per últim, els sistemes bifàsics constitueixen una altre estratègia interessant. La recuperació del catalitzador i l’aïllament del producte es porta a terme a través d’una separació líquid-líquid. Existeixen dues variants d’aquest mètode: sistemes bifàsics aquosos i sistemes bifàsics no-aquosos. El següent apartat de la present memòria de Tesi Doctoral tractarà més àmpliament aquesta tècnica.. I.1.2. Concepte de catàlisi bifàsica. En la catàlisi homogènia bifàsica, els reactius i els productes de la reacció són solubles en una fase líquida mentre que el catalitzador és soluble en l’altra fase, de manera que mitjançant una simple decantació de les fases, es poden separar els productes i recuperar el catalitzador.1 La formació d’un sistema bifàsic líquid-líquid es deu principalment a l’existència d’una diferència considerable entre forces intermoleculars dels dos líquids. La selecció d’una segona fase (catalyst phase) dependrà de les propietats de l’altre fase (product phase). D’aquesta manera si el producte de la reacció és polar, l’altre fase haurà de ser apolar, i viceversa. L’èxit d’un sistema bifàsic depèn de la possibilitat de dissenyar un catalitzador soluble preferentment en una fase en la que no són solubles els productes i, per tant, una simple decantació o extracció simple permet la seva separació i recuperació. El criteri que s’ha de complir en aquest tipus de protocols és la regla ben coneguda des de l’alquímia “similia similibus solvuntur”.. 2. a) Panster, P.; Wieland, S. Immobilization (en Ref. 1, capítol 3.1.1.3., p. 605-623). b) Atwood, J.L.; Davies, J.E.D.;. Macnicol, D.D; Vötgle, F. Comprehensive Supramolecular Chemistry Pergamon, vol. 1, p. 43-47, 1996. 3. Artícles de revisió: a) Welton, T. Chem. Rev. 1999, 99, 2071-2083. b) Wasserscheid, P.; Keim, W. Angew. Chem. Int.. Ed. 2000, 39, 3772-3789. c) Ellis, B.; Keim, W.; Wasserscheid, P. Chem. Commun. 1999, 337.. 4.

(25) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. L’alternativa més estudiada és la combinació d’aigua i un dissolvent orgànic.4 En aquest cas es dissenya un catalitzador soluble en aigua oferint una fàcil separació del catalitzador. Com a mínim un procés ha estat comercialitzat: l’hidroformilació que es porta a terme en una planta de RUHR CHEMIE, on el catalitzador de rodi incorpora una fosfina soluble en aigua i, per tant, es possible la seva recuperació en la fase aquosa.5 Tot i així la seva aplicació és limitada per la baixa solubilitat que presenten moltes molècules orgàniques en aigua i pel fet que molts sistemes orgànics són incompatibles amb l’aigua. Els sistemes bifàsics no-aquosos podrien superar aquestes limitacions, sent molt atractiva la combinació formada per un dissolvent orgànic i un dissolvent perfluorat.6 Aquesta combinació es basa en la baixa solubilitat o afinitat dels productes orgànics convencionals respecte als productes perfluorats.7 Un sistema bifàsic fluorat és format per una fase fluorada que conté dissolt el catalitzador i una segona fase d’un dissolvent orgànic convencional que no és soluble en la fase fluorada. La catàlisi bifàsica orgànica-fluorada va ser descrita a la Tesi Doctoral de M. Vogt8 i els resultats van ser publicats amb posterioritat al treball pioner de Horváth i Rabái.6b Per la utilització d’aquests tipus de sistemes bifàsics és necessari modificar el catalitzador. mitjançant. la. incorporació. de. grups. perfluoroalquil. (cadenes. perfluoroalquíliques, a partir d’aquí RF = CnF2n+1) en els lligands del metall amb l’objectiu de fer-lo soluble en la fase fluorada. Així doncs, a la literatura es troben descrits lligands de tipus fosfina, porfirines, dicetones, etc... que han estat modificats i utilitzats en catàlisi bifàsica fluorada. L’èxit en l’aplicació d’un catalitzador fluorat depèn del seu coeficient de partició entre ambdues fases. Aquest coeficient s’expressa com SF/So (SF solubilitat en fase fluorada, So solubilitat en fase orgànica) i depèn de la mida, del tipus de dominis i augmenta a mesura que augmenta el nombre i llargada de grups RF units al lligand. Cal dir que per què el complex sigui compatible amb la fase fluorada ha de tenir un contingut total mínim en fluor del 60%.. 4. Cornils, B; Bolm, C. Aqueous Phase Organometallic Catalysis, Wiley-VCH, 1998.. 5. Cornils, B.; Wiebus, E. CHEMTECH, 1995, 25, 33.. 6. a) Wakselman, C. Organofluorine Chemistry: Principles and Commercial Aplications, capítol 8. Ed. per Banks, R.E.;. Smart, B.E.; Tatlow, I.C., Plenum, 1994. b) Horváth, I.T.; Rabái, J. Science, 1994, 266, 72-75. 7. a) Cornils, B. Angew. Chem. Int. Ed. Engl. 1997, 36, 2057. b) Horváth, I.T., Acc. Chem. Res., 1998, 31, 641-650.. 8. Vogt, M. Tesi Doctoral, Aachen Universität.1991. 5.

(26) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. substrat catalitzador. T = 60ºC. Reacció catalítica. T amb.. productes. Aïllament productes. catalitzador. Recuperació del catalitzador Dissolvent fluorat. Dissolvent orgànic. Figura 2. Diagrama d’un sistema bifàsic fluorat/orgànic. A la figura 2 es representa el principi de la catàlisi bifàsica orgànica-fluorada. Un dissolvent fluorat, més dens que els dissolvents orgànics, conté el catalitzador dissolt. A la fase orgànica superior estan els reactius. La reacció té lloc en fase homogènia si el sistema està termoregulat, o en la interfase, segons les solubilitats de tots els components del sistema a la temperatura de reacció. Al final es recupera per decantació la dissolució del catalitzador en la fase fluorada, que s’introdueix en una nova reacció.9 Una monografia de recent publicació conté diversos capítols sobre aspectes rellevants de l’anomenada Fluorous Chemistry,10 entre ells, dos que tracten de les solubilitats en dissolvents perfluorats.11 Fins on ens arriba el nostre coneixement, no existeix cap producció industrial basada en un sistema catalític bifàsic orgànic-fluorat, probablement degut a l’elevat preu dels dissolvents perfluorats. És per això que s’ha de considerar la variant exposada en la figura 3, en la que no s’utilitza dissolvent fluorat. La base del protocol és la solubilitat del catalitzador amb cadenes RF a temperatura alta en dissolvents orgànics:9a octà,12a,b xilè,12c,d toluè12e o DMF.12f,g Després de la reacció, al refredar a temperatura ambient, el catalitzador insoluble es separa per filtració.. 9. Per articles de revisió veure: a) Gladysz, J.A.; Corrêa da Costa, R. Strategies for the Recovery of Fluorous Catalysts. and Reagents. Design and Evaluation, en Ref.10, capítol 4, p. 24-40. b) Schneider, S; Tzchucke, C.C.; Bannwarth, W. Metal Catalyzed Carbon-Carbon Bond Forming Reactions in Fluorous Biphasic Systems, en Ref. 10 capítol 10.8, p. 257-272. c) de Wolf, E.; van Koten, G.; Deelman, B.-J. Chem. Soc. Rev. 1999, 28, 37. d) Fish, R.H. Chem Eur. J. 1999, 5, 1677. e) Horváth, I.T., Acc. Chem. Res., 1998, 31, 641-650. 10. Handbook of Fluorous Chemistry. Editors: Gladysz, J.A., Curran, D.P.; Horváth, I.T. Wiley-VCH. Weinheim. 2004. 11. a) Gladysz, J.A.; Emnet, C. Fluorous Solvents and Related Media, en Ref. 10, capítol 3, p. 3-23. b) Gladysz, J.A.;. Emnet, C.; Rábai, J. Partition Coefficients Involving Fluorous Solvents, en Ref. 10, capítol 6, p. 56-100. c) Barthel-Rosa, L.-P.; Gladysz, J.A. Coord. Chem.Rev. 1999, 190-192, 587. 12. a) Wende, M.; Meier, R.; Gladysz, J.A. J. Am. Chem. Soc. 2001, 123, 11490. b) Wende, M.; Gladysz, J.A. J. Am.. Chem. Soc. 2003, 125, 5861. c) Ishihara, K.; Kondo, S.; Yamamoto, H. Synlett 2001, 1371. d) Ishihara, K.; Hasegawa,. 6.

(27) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. Reactius. +. Dissolvent orgànic Catalitzador-RF insoluble. Reactius + Producte + Catalitzador soluble + Dissolvent orgànic. Producte + Dissolvent orgànic T. ambient Catalitzador-RF insoluble. REACCIÓ CATALÍTICA. Figura 3. Variant de la catàlisi bifàsica fluorada.. I.1.3. Compostos orgànics amb cadenes perfluoralquíliques La introducció d’una cadena RF en una molècula orgànica dóna lloc a canvis importants en les seves propietats físiques i en la seva reactivitat química. Degut a l’elevada energia d’enllaç C-F (BDE= 452-531 KJ mol-1), la més alta entre tots els enllaços usuals en química orgànica, els compostos polifluorats presenten una elevada estabilitat tèrmica i química (cinèticament estables). Tenen forces intermoleculars atractives febles, fet il·lustrat per l’observació curiosa que el punt d’ebullició de l’heptà (92ºC) és més gran que el del perfluoroheptà (82ºC), tot i el major pes molecular d’aquest últim (388 g/mol en front de 100 g/mol de l’heptà). Així doncs, els compostos polifluorats són hidrofòbics i/o lipofòbics, inclús les cadenes RF. tenen fòbia a si. mateixes (una conseqüència d’aquest fenomen és l’existència de paelles antiadherents que contenen una capa de poliperfluoroetilè –(CF2-CF2)n– a la seva superfície). Presenten resistència a l’aigua, i redueixen considerablement la tensió superficial, tant en sistemes aquosos com en dissolvents orgànics.13 Comença a ser no tant estrany que el fluor gaudeixi del privilegi d’una revista sencera dedicada a la seva química, el Journal of Fluorine Chemistry.14 També influeix. A.; Yamamoto, H. Synlett 2002, 1299. e) Xiang, J.; Orita, A.; Otera, J. Adv. Synth. Catal. 2002, 344, 84. f) Rocaboy, C.; Gladysz, J.A. Org. Lett. 2002, 4, 1993. g) Rocaboy, C.; Gladysz, J.A. New J. Chem. 2003, 27, 30. h) Per una revisió veure i) Ishihara, K.; Yamamoto, H. Liquid/ Solid Catalyst.Recycling Method without Fluorous Solvents, en Ref. 16, capítol 10.18, p. 350-359. 13. Ed. Banks, R.E.; Smart, B.E.; Tatlow, J.C. Organofluorine Chemistry. Principles and Commercial Applications.. Plenum Press. New York, 1994. 14. Journal of Fluorine Chemistry. Editat per Elsevier. Direcció a la xarxa: http://www.sciencedirect.com/science/ journal/. 00221139.. 7.

(28) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. que és l’halogen més abundant a l’escorça de la terra, en forma del fluorur càlcic (mineral anomenat fluorita o fluorspar). El tractament de la fluorita amb àcid sulfúric produeix àcid fluorhídric. A partir d’aquí s’han desenvolupat tècniques de fluoració total (perfluoració) basades en la generació d’àtoms de fluor elemental, o de fluorurs de valència alta (CoF3 i altres), o per generació electroquímica des d’àcid fluorhídric donant perfluoroalcans amb o sense grups funcionals.15. I.1.4. Aplicacions dels compostos polifluorats L’alta hidrofobicitat i oleofobicitat que presenten les molècules que contenen grups perfluoroalquílics permet la seva utilització com agents tensioactius, amb aplicacions industrials. D’aquesta manera, aquestes molècules aconsegueixen reduir la tensió superficial aquosa. Els “fluorotensioactius” presenten una sèrie de propietats específiques com la gran estabilitat química en front d’àcids, bases, oxidants, reductors i a més una elevada estabilitat tèrmica. Els compostos poli i perfluorats també han estat molt utilitzats per la modificació de materials tèxtils, per tal de protegir la seva superfície de la contaminació química i física. Per últim, donat que els compostos polifluorats disminueixen l’energia de les interaccions intermoleculars i la calor d’evaporació, la incorporació d’una cadena RF millora notablement les propietats del colorants, per exemple, dels colorants azoics. També són importants les aplicacions dels perfluoroalcans en el camp de la medicina i de la biologia. Els perfluoroalcans són biològicament inerts i presenten una elevada capacitat de dissoldre gasos. Aquestes propietats úniques els converteixen en excel·lents agents per transportar gasos respiratoris (com oxigen en el cas de la sang artificial, emulsionant l’aigua).16 Per un altre cantó, l’ús de compostos fluorats en la síntesi de compostos biològicament actius també té actualment un paper important. Aquests compostos presenten. diferents. tranquil·litzant,. formes. antiinflamatòria,. d’activitat. biològica:. herbicida,. activitat. antihistamínica, cardiovascular,. analgèsica, citostàtica,. antitumoral i antiviral entre d’altres.17 La carència de toxicitat va facilitar l’ús massiu de compostos polifluorats. Però tal com passa amb freqüència en la història de la química, els desavantatges de la utilització massiva d’un cert tipus de productes es manifesten sovint molts anys 15. a) Moreno-Mañas, M. Anales de la Real Sociedad Española de Química. Junio 2005. b) Sandford, G. Tetrahedron,. 2003, 59, 43-454. 16. a) Riess, J.G. J. Fluorine Chem. 2002, 114, 119-126; b) Riess, J.G. Chem. Rev. 2001, 101, 2797.. 17. Deev, L.E:; Nazarenko, T.I.; Pashkevich, K.I.; Ponomarev, V.G. Russian Chemical Reviews 1992, 61(1), 40.. 8.

(29) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. després de que es posin de manifest les seves avantatges i bondats. És el cas conegut dels clorofluorocarbonis, no tòxics i de gran estabilitat química, que s’acumulen i provoquen la disminució de la concentració d’ozó en altes capes de l’atmosfera. Recentment estan apareixent certs estudis sobre la possible perjudicialitat de certs tensioactius fluorats. Aquests entren al mediambient i perduren, i en altes concentracions poden arribar a ser tòxics afectant el sistema neuroendocrí o provocant disfunció mitocondrial entre d’altres.18. I.1.5. Mètodes per introduir cadenes perfluoroalquíliques en molècules orgàniques I.1.5.1. Precedents de perfluoralquilació d’olefines Per la introducció de cadenes perfluoroalquíliques en molècules orgàniques, els halurs de perfluoroalquil són reactius molt utilitzats.19 Un mètode consisteix en l’addició de iodurs de perfluoroalquil a dobles enllaços C-C en presència d’iniciadors radicalaris,20 mitjançant excitació tèrmica o fotoquímica,21 o en presència de metalls o complexes de metalls de transició.22 Altres mètodes de perfluoroalquilació de sistemes insaturats amb halurs de perfluoroalquil es basen en una iniciació electroquímica,23 o en l’addició de trietilborà24 o de ditionit sòdic,25 o simplement de trifenilfosfina26 (esquema 1).. - HI I-RF + R-CH=CH2. iniciador. R-CH=CH-RF. R-CHI-CH2-RF [H]. R-CH2-CH2-RF. Esquema 1. Addició de iodur de perfluoroalquil a olefines. 18. Lehmer, H-J. Chemosphere, 2005, 58(11), 1471-1496.. 19. Haszeldine, R.N. J. Fluorine Chem. 1986, 33, 307.. 20. a) Brace, N.O. J. Org. Chem. 1992, 37, 2429. b) Twieg, R.J.; Rabolt, J.F. Macromolecules, 1988, 21, 1806-1811.. 21. Emeleus, H.J.; Haszeldine, R.N. J. Chem. Soc., 1949, 2948-2952.. 22. Dolbier, Jr. W.R. Chem. Rev. 1996, 96, 1557.. 23. Dapremont, C.; Calas, P.; Commeyras, A.; Amatore, C. J. Fluorine Chem. 1992, 56, 249.. 24. a) Takeyama, Y.; Ichinose, Y.; Oshima, K.; Utimoto, K. Tetrahedron Lett. 1989, 30, 3159. b) Nakamura, T.; Yorimitsu,. H.; Shinokubo, H.; Oshima, K. Synlett, 1998, 1351 25. a) Rong, G.-B.; Keese, R. Tetrahedron Lett. 1990, 31, 5615. b) Huang, W.-F. J. Fluorine Chem. 1992, 58, 1. c). Mietchen, R.; Zur, C. Eur. J. Org. Chem. 1998, 531. 26. Lumbierres, M.; Moreno-Mañas, M.; Vallribera, A. Tetrahedron 2002, 58, 4061.. 9.

(30) I.1. Introducció i precedents - perfluoroalquilacions. L’energia de l’enllaç C-I en iodurs de perfluoroalquil és baixa. Això permet una fàcil dissociació per donar lloc, en presència d’un donador d’electrons, el radical RF• i l’anió iodur I-, ja sigui per excitació tèrmica, fotoquímica o electroquímica. Els radicals RF• són altament reactius i poden ser estabilitzats a través de l’addició a dobles enllaços C=C. Aquesta addició dóna lloc a un producte del tipus 1-RF-2-iode, que posteriorment es transforma mitjançant una hidrogenòlisi de l’enllaç C-I o una eliminació de HI. Degut el caràcter electrofílic del radical RF•, l’addició i posterior transformació està afavorida en el cas de tenir olefines riques en electrons. En la bibliografia es troben molts treballs on es descriuen reaccions iniciades pels diferents mètodes, anteriorment citats, que estan recollits en un l’article de revisió de Dolbier22. Tot i així, tots aquests mètodes presenten algun inconvenient i, per tant, encara existeix la necessitat de buscar noves alternatives. I.1.5.2. Precedents de perfluoroalquilació de compostos aromàtics En la literatura es troben alguns exemples on es postula un mecanisme de transferència monoelectrònica (tipus SET) en la perfluoroalquilació de compostos aromàtics i encara que formalment és una substitució, mecanísticament implica inicialment l’addició al substrat aromàtic. La utilització de peròxids de perfluorodiacil ha estat molt desenvolupada. Hi ha nombrosos exemples de perfluoroalquilació de compostos aromàtics i heteroaromàtics fent servir reactius del tipus (n-RFCO2)2 com a font del grup perfluoroalquil (esquema 2).27 En presència de sistemes aromàtics π-excedents, aquests reactius pateixen una transferència electrònica, seguida d’una descarboxilació, per donar a lloc al corresponent adducte (esquema 3).. (n-C3F7CO2)2. CFC-113 F113. + O. 40ºC , 3h ( 98 % ). O. C3F7. Esquema 2. Perfluoroalquilació de furà amb peròxids de perfluorodiacil.. 27. Zhao, C.; Zhou, R.; Pan, H.; Jin, X.; Qu, Y.; Wu, C.; Jiang, X. J. Org. Chem. 1982, 47, 2009-2013.. 10.

Figure

Figura 5. Fases en la formació de partícules metàl·liques protegides.

Figura 5.

Fases en la formació de partícules metàl·liques protegides. p.64
Figura 6. Dispersió del raig incident al interaccionar amb els plans atòmics d de la

Figura 6.

Dispersió del raig incident al interaccionar amb els plans atòmics d de la p.71
Figura 23. Difractogrames de raigs X en pols dels compostos 18 (a), 19 (b), i 17 (c), i

Figura 23.

Difractogrames de raigs X en pols dels compostos 18 (a), 19 (b), i 17 (c), i p.102
Figura 25. Cicle d’histèresi, mesurat a 10K, de les nanopartícules de l’experiment 3 de

Figura 25.

Cicle d’histèresi, mesurat a 10K, de les nanopartícules de l’experiment 3 de p.104
Figura 27. Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 2 de la taula 10.

Figura 27.

Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 2 de la taula 10. p.106
Figura 28. Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 3 de la taula 10.

Figura 28.

Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 3 de la taula 10. p.107
Figura 29. Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 4 de la taula 10.

Figura 29.

Imatge HRTEM i histograma de l’experiment 4 de la taula 10. p.107
Figura 31. Imatges HRTEM i histograma de la

Figura 31.

Imatges HRTEM i histograma de la p.109
Figura 32. Imatges HRTEM i histograma del sòlid

Figura 32.

Imatges HRTEM i histograma del sòlid p.110
Figura 36. Ampolla de Fischer-Porter que conté una preparació estàndard de

Figura 36.

Ampolla de Fischer-Porter que conté una preparació estàndard de p.116
Figura 37.  Imatges HRTEM, histograma i

Figura 37.

Imatges HRTEM, histograma i p.117
Figura 39. Imatge TEM i histograma de les nanopartícules preparades a partir d’acetat

Figura 39.

Imatge TEM i histograma de les nanopartícules preparades a partir d’acetat p.120
Figura 41. Compostos polifluorats utilitzats per estabilitzar nanopartícules d’Au(0).

Figura 41.

Compostos polifluorats utilitzats per estabilitzar nanopartícules d’Au(0). p.124
Figura 45. Imatge TEM i histograma de distribució de mida de partícula dels col·loides d’or Aun[18] (lot 4, taula 18) d= 14 � 9 nm

Figura 45.

Imatge TEM i histograma de distribució de mida de partícula dels col·loides d’or Aun[18] (lot 4, taula 18) d= 14 � 9 nm p.131
Figura 48. Imatge TEM i histograma de distribució de mida de partícula dels col·loides d’or Aun[19] (lot 7, taula 18) d= 38 � 11nm

Figura 48.

Imatge TEM i histograma de distribució de mida de partícula dels col·loides d’or Aun[19] (lot 7, taula 18) d= 38 � 11nm p.133
Figura 50. Imatge HRTEM i histograma de

Figura 50.

Imatge HRTEM i histograma de p.134
Figura 52. Imatges HRTEM i histograma de

Figura 52.

Imatges HRTEM i histograma de p.137
Figura 56. Imatges (a) TEM, (b) HRTEM i histograma

Figura 56.

Imatges (a) TEM, (b) HRTEM i histograma p.147
Figura 58. Anàlisi termogravimètric del col·loide Run[17] (exp.4, taula 22 i taula 23).

Figura 58.

Anàlisi termogravimètric del col·loide Run[17] (exp.4, taula 22 i taula 23). p.148
Figura 57. Difractograma de WAXS del col·loide Run[17] (exp.4, taula 22 i taula 23).

Figura 57.

Difractograma de WAXS del col·loide Run[17] (exp.4, taula 22 i taula 23). p.148
figura 60) d’uns 2 nm de diàmetre (d = 2.50 � 0.36 nm).

figura 60)

d’uns 2 nm de diàmetre (d = 2.50 � 0.36 nm). p.149
Figura 60. Difractograma de WAXS del col·loide  Run[43] (exp.7, taula 22 i taula 23).

Figura 60.

Difractograma de WAXS del col·loide Run[43] (exp.7, taula 22 i taula 23). p.150
Figura 61. Anàlisi termogravimètric del col·loide Run[43] (exp.7, taula 22 i taula 23).

Figura 61.

Anàlisi termogravimètric del col·loide Run[43] (exp.7, taula 22 i taula 23). p.150
Figura 62. (a) i (b) Imatges SEM de la

Figura 62.

(a) i (b) Imatges SEM de la p.151
Figura 63. a) Espectre de les mesures de SAXS representant I(imatge TEM (la barra equival a 50 nm) i c) imatge HRTEM (la barra equival a 5 nm) de les nanopartícules q) respecte q, b) Run[43] (exp.7, taules 22 i 23)

Figura 63.

a) Espectre de les mesures de SAXS representant I(imatge TEM (la barra equival a 50 nm) i c) imatge HRTEM (la barra equival a 5 nm) de les nanopartícules q) respecte q, b) Run[43] (exp.7, taules 22 i 23) p.152
Figura 66. Imatges TEM de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 100 nm), (b) del sòlid de l’exp.5, preparades en THF escalfant a 60ºC (a) 4 hores (exp.5, 18taula 24) (la barra equival a taula 24 redispersat en CFC-113 (la barra equival a 50 nm) i

Figura 66.

Imatges TEM de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 100 nm), (b) del sòlid de l’exp.5, preparades en THF escalfant a 60ºC (a) 4 hores (exp.5, 18taula 24) (la barra equival a taula 24 redispersat en CFC-113 (la barra equival a 50 nm) i p.156
Figura 67. Imatges TEM de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 19

Figura 67.

Imatges TEM de nanopartícules de ruteni(0) estabilitzades per 19 p.158
Figura 77. Espectre de WAXS de les nanopartícules de platí(0) amb relació molar

Figura 77.

Espectre de WAXS de les nanopartícules de platí(0) amb relació molar p.171
Figura 84.col·loide Difracció d’electrons del  Pt[43]2.8 (exp.2, taules 29 i 30).

Figura 84.col·loide

Difracció d’electrons del Pt[43]2.8 (exp.2, taules 29 i 30). p.178
Figura 86. Imatges SEM de nanopartícules estabilitzades per l’amina molar (a) 1.4 (exp.1, 43 amb relació taules 29 i 30) (la barra equival a 100 nm) i (b) 2.8

Figura 86.

Imatges SEM de nanopartícules estabilitzades per l’amina molar (a) 1.4 (exp.1, 43 amb relació taules 29 i 30) (la barra equival a 100 nm) i (b) 2.8 p.179

Referencias

Actualización...