Estudi dels mecanismes implicats en la regulació hormonal i cèl·lula específica del gen de la Kidney Androgen-Regulated Protein (KAP), en el ronyó del ratolí

261  Descargar (0)

Texto completo



1. Lin, Y-S., Carey, M., Ptashne, M., Green, M. R. 1990. How different

eukaryotic transcriptional activators can cooperate promiscuously. Nature. 345:


2. Korzus, E., Torchia, J., Rose, D. W., Xu, L., Kurokawa, R., McInerney,

E. M., Mullen, T-M., Glass, C. K., Rosenfeld, M. G. 1998. Transcription

factor-specific requirements for coactivators and their acetyltransferase functions. Nature.

279: 703-707.

3. Heinzel, T., Lavinsky, R. M., Mullen, T-M., Söderström, M., Laherty, C.

D., Torchia, J., Yang, W-M., Brard, G., Ngo, S. D., Davie, J. R., Seto, E., Eisenman,

R. N., Rose, D. W., Glass, C. K., Rosenfeld, M. G. 1997. A complex containing

N-CoR, mSin3 and histone deacetylase mediates transcriptional repression. Nature.

387: 43-48.

4. Gonzalez, M. I., Robins, D. M. 2000. OCT-1 preferentially interacts with

androgen receptor in a DNA-dependent manner that facilitates recruitment of

SRC-1. J BiolChem. (epub ahead of print).

5. Pabo, C. O., Sauer, R. T. 1992. Transcription factors: Structural families


6. Jordan, S. R., Pabo, C. O. 1988. Structure of the lambda complex at 2,5

A resolution: details of the repressor-operator interactions. Science. 242:893-899.

7. Qian, Y. Q., Billeter, M., Otting, G., Muller, M., Gehring, W. J.,

Wuthrich, K. 1989. The structure of the Antennapedia homeodomain determined

by NMR spectroscopy in solution: comparison with prokaryotic repressors. Cell.

59: 573-580.

8. Miller, J., Mclachlan, A. D., Klug, A. 1985. Repetitive zinc-binding

domains in the protein transcription factor IIIA from Xenopus oocytes. EMBO J. 4:


9. Hanson, R. W. 1998. Biological role of the isoforms of C/EBP Minireview

series. J Biol Chem. 273: 28543-28544.

10. Weintraub, H., Davis, R., Tapscott, S., Thayer, M., Krause, M., Benezra,

R., Blackwell, T. K., Turner, D., Rupp, R., Hollenberg, S., et al. 1991. The myoD

gene family: nodal point during specification of the muscle cell lineage. Science.

251: 761-766.

11. Breg, J. N., van Opheusden, J. H. J., Burgering, M. J. M., Boelens, R.,

Kaptein, R. 1990. Structure of Arc repressor in solution: evidence for a family of

beta-sheet DNA-binding proteins. Nature. 346: 586-589.


its specific binding sites. Cell. 57: 869-880.

13. Brommage, R., De Luca, H. F. 1985. Evidence that 1,25-dihydroxyvitamin

D3 is the physiologically active metabolite of vitamine D3. Endocrine Rew. 6:


14. Lotan, R. 1980. Effects of vitamins A and its analogs (retinoids) on

normal and neoplastic cells. Biochim Biophys Acta. 605: 33-91.

15. Forman, B. M., Chen, J., Evans, R. M. 1997. Hypolipidemic drugs,

polyunsatured fatty acids, and eicosanoids are ligands for peroxisome

proliferator-activated receptors α and δ. Proc. Nalt. Acad. Sci. USA. 94: 4312-4317.

16. Zavacki, A. M., Lehmann, J. M., Seol, W., Wilson, T. M., Kliewer, S. A.,

Moore, D. D. 1997. Activation of the orphan receptor RIP14 by retinoids. Proc. Nalt.

Acad. Sci. USA. 94: 7909-7914.

17. Lala, D. S., Syka, P. M., Lazarchik, S. B., Mangelsdorf, D. J., Parker, K.

L., Heyman, R. A. 1997. Activation of the nuclear orphan receptor steroidogenic

factor 1 by oxysterols. Proc. Nalt. Acad. Sci. USA. 94: 4895-4900.

18. Lehmann, J. M., Moore, L. B., Smith-Oliver, T. A., Oliver, B. B., Su, J-L.,

Sundseth, S. S., Winegar, D. A., Blanchard, D. E., Spencer, T. A., Wilson, T. M.

1997. Activation of the nuclear receptor LXR by oxysterols defynes a new hormone


19. Kliewer, S. A., Moore, J. T., Wade, L., Staudinger, J. L., Watson, M.

A., Jones, S. A., Mckee, D. D., Oliver, B. B., Wilson, T. M., Zetterström, R. H.,

Perlmann, T., Lehmann, J. M. 1998. An orphan nuclear receptor activated by

pregnanes defines a novel steroid signaling pathway. Cell. 92: 73-82.

20. Tsai, M., O’Malley, B. W. 1994. Molecular mechanisms of action of

steroid/thyroid receptor superfamily members. Annu. Rev. Biochem. 63: 451-486.

21. De Franco, D. B., Qi, M., Borro, K. C., Garabedian, M. J., Brautigan, D.

L. 1991. Protein phosphatase types i and/or 2A regulate nucleocytoplasmic shuttling

of glucocorticoid receptor. Mol. Endocrinol. 5: 1215-1228.

22. Guiochon-Mantel, A., Lescop, P., Christin-maitre, S., Loosfelt, H.,

Perrot-Applanat, M., Milgrom, E. Nucleocytoplasmic shuttling of the progesterone

receptor. 1991. EMBO J. 10: 3851-3859.

23. Lucas PC, Granner DK. 1992. Hormone response domains in gene

transcription. Annu. Rev. Biochem. 61: 1131-1173.

24. Schoenmakers, E., Guy, V., Peeters, B., Verhoeven, G., Rombauts, W.,

Claessens, F. 2000. Differences in DNA binding characteristics of the androgen and

glucocorticoid receptors can determine hormone-specific responses. J. Biol. Chem.

275: 12290-12297.


M., Brinkmann, A. O., Trapman, J. 1996. Two androgen response regions cooperate

in steroid regulated actvity of the prostate-specific antigen promoter. J. Biol. Chem.

271: 6379-6388.

26. Zhou, Z., Corden, J. L., Brown, T. R. 1997. Identification and

characterization of a novel androgen response element composed of a direct repeat.

J. Biol. Chem. 272: 8227-8235.

27. Yen, P. M., Chin, W. W. 1994. New advances in understanding the

molecular mechanisms of thyroid hormone action. Trends Endocrinol. Metab. 5:


28. Umesono, K., Murakami, K. K., Thompson, C. C., Evans, R. M. 1991.

Direct repeats as selective response elements for the thyroid hormone, retinoic acid,

and vitamin D3 receptors. Cell. 65: 1255-1266.

29. Robyr, D., Wolfe, A. P., Wahli, W. 2000. Nuclear hormone receptor

coregulators in action: Diversity for shared tasks. Mol. Endocrinol. 14: 329-347.

30. Jenster, G. 1998. At the cutting edge. Coactivators and corepressors as

mediators of nuclear receptor function: An update. Mol and Cel Endocrinol. 143:


31. Ikonen, T., Palvimo, J. P., Jänne O. A. 1997. Interaction between amino-


activity and is influenced by nuclear receptor coactivators. J. Biol. Chem. 272:


32. Chakravarti, D., LaMorte, V. J., Nelson, M. C., Nakajima, T., Schulman,

I. G., Juguilon, H., Montminy, M., Evans, R. M. 1996. Role of CBP/P300 in nuclear

receptor signalling. Nature. 383: 99-103.

33. McEwan, I. J., Gustafsson, J-Å. 1997. Interaction of the human androgen

receptor transactivation function with the general transcription factor TFIIF. Proc.

Nalt. Acad. Sci. U. S. A. 94: 8485-8490.

34. Yeh, S., Chang, C. 1996. Cloning and characterization of a specific

coactivator, ARA70, for the androgen receptor in human prostate cells. Proc. Nalt.

Acad. Sci. U. S. A. 93: 5517-5521.

35. Voegel, J.J., Heine, M. J. S., Zechel, C., Chambon, P., Gronemeyer, H.

1996. TIF2, a 160 kDa transcriptional mediator for the ligand-dependent activation

function AF-2 of nuclear receptors. EMBO J. 15: 3667-3675.

36. Tan, J-A., Hall, S. H., Petrusz, P., French, F. S. 2000. Thyroid receptor

activator molecule, TRAM-1, is an androgen receptor coactivator. Endocrinology.

141: 3440-3450.

37. Yamamoto, A., Hashimoto, Y., Kohri, K., Ogata, E., Kato, S., Ikeda, K.,


150: 873-879.

38. Müller, J.M., Isele, U., Metzger, E., Rempel, A., Moser, M., Pscherer, A.,

Breyer, T., Holubarsch, C., Buettner, R., Schüle, R. 2000. FHL2, a novel

tissue-specific coactivator of the androgen receptor. EMBO J. 19: 359-369.

39. Poukka, H., Aarnisalo, P., Karvonen, U., Palvimo, J. J., Jänne, O. A.

1999. Ubc9 interacts with the androgen receptor and activates receptor-dependent

transcription. J. Biol. Chem. 274: 19441-19446.

40. Huang, S-M., Stallcup, M. R. 2000. Mouse Zac1, a transcriptional

coactivator and repressor for nuclear receptors. Mol and Cel Biol. 20: 1855-1867.

41. Moilanen, A-M., Poukka, H., Karvonen, U., Häkli, M., Jänne, O. A.,

Palvimo, J. J. 1998. Identification of a novel RING finger protein as a coregulator

in steroid receptor-mediated gene transcription. Mol and Cel Biol. 18: 5128-5139.

42. Näär, A., Beaurang, P. A., Zhou, S., Abraham, S., Solomon, W., Tijan,

R. 1999. Composite co-activator ARC mediates chromatin-directed transcriptional

activation. Nature. 398: 828-832.

43. Rachez, C., Lemon, B. D., Suldan, Z., Bromleigh, V., Gamble, M., Näär,

A. M., Freedman, L. P. 1999. Ligand-dependent transcription activation by nuclear


44. Caira, F., Antonson, P., Pelto-Huikko, M., Treuter, E., Gustafsson, J-Å.

2000. Cloning and characterization of RAP250, a novel nuclear receptor coactivator.

J. Biol. Chem. 275: 5308-5317.

45. Lee, J. W., Choi, H-S., Gyurist, J., Brent, R., Moore, D. D. 1995. Two

classes of proteins dependent on either the presence or absence of thyroid hormone

for interaction with the thyroid hormone for the interaction with the thyroid

hormone receptor. Mol. Endocrinol. 9: 243-254.

46. Petty, K. J., Krimkevich, Y. I., Thomas, D. 1996. A TATA binding

protein-associated factor functions as a coactivator for thyroid hormone receptors. Mol.

Endocrinol. 10: 1632-1645.

47. Walfish, P. G., Yoganathan, T., Yang, Y-F., Hong, H., Butt, T. R., Stallcup,

M. R. 1997. Yeast hormone response element assays detect and characterize GRIP1

coactivator-dependent activation of transcription by thyroid and retinoid nuclear

receptors. Proc. Nalt. Acad. Sci. U. S. A. 94: 3697-3702.

48. Suen, C-S., Chin, W. W. 1995. A potential transcriptional adaptor(s)

may be required in thyroid hormone-stimulated gene transcription in vitro.

Endocrinology. 136: 2776-2783.

49. Li, D., Desi-yajnik, V., Lo, E., Schapira, M., Abagyan, R., Samuels, H.

H. 1999. NRIF3 is a novel coactivator mediating functional specificity of nuclear


50. Zhang, J., Zamir, I., Lazar, M. A. 1997. Differential recognition of

liganded and unliganded thyroid hormone receptor by retinoid X receptor regulates

transcriptional repression. Mol. Cel. Biol. 17: 6887-6897.

51. Olson, D. P., Koenig, R. J. 1997. 5’-Flanking sequences in thyroid

hormone response element half-sites determine the requirement of retinoid X

receptor for receptor-mediated gene expression. J. Biol. Chem. 272: 9907-9914.

52. Kuiper, G. G. J. M., Brinkmann, A. O. 1995. Phosphotryptic peptide

analysis of the human androgen receptor: Detection of a hormone-induced

phosphopeptide. Biochemistry. 34: 1851-1857.

53. Krstic, M. D., Rogatsky, I., Yamamoto, K. R., Garabedian, M. J.

1997. Mitogen-activated and cyclin-dependent protein kinases selectively and

differentially modulate transcriptional enhancement by the glucocorticoid receptor.

Mol. Cell. Biol. 17: 3947-3954.

54. Moilanen, A-M., Karvonen, U., Poukka, H., Olli, A. J., Palvimo, J. J.

1998. Activation of androgen receptor function by a novel nuclear protein kinase.

Mol. BiolCell. 9: 2527-2543.

55. Ikonen, T., Palvimo, J. J.,Kallio, P. J., Reinikainen, P., Jänne, O. J.

1994. Stimulation of androgen-regulated transactivation by modulators of protein


56. Reinikainen, P., Palvimo, J. J., Jänne, O. J. 1996. Effects of mitogens on

androgen receptor-mediated transactivation. Endocrinology. 137: 4351-4357.

57. Sugawara, A., Yen, P. M., Apriletti, J. W., Ribeiro, R. C. J., Sacks,

D. B., baxter, J. D., Chin, W. W. 1994. Phosphorylation selectively increases

triiodothyronine receptor homodimer binding to DNA. J. Biol. Chem. 269: 433-437.

58. Lefebvre, P., Gaub, M-P., Tahayato, A., Rochette-Egly. C., Forsmstecher,

P. 1995. Protein phosphatases 1 and 2A regulate the transcriptional and DNA

binding activities of retinoic acid receptors. J. Biol. Chem. 270: 10806-10816.

59. Kyriakis, J. M. 2000. MAP Kinases and the regulation of nuclear

receptors. Perspective. Science’s stke.(www. stke. org).

60. Wehling, M. 1997. Specific, nongenomic actions of steroid hormones.

Annu. Rev. Physiol. 59: 365-393.

61. Beato, M. 1989. Gene regulation by steroid hormones. Cell. 56: 335-344.

62. Beato, M., Sánchez-Pacheco, A. 1996. Interaction of steroid hormone

receptors with the transcription initiation complex. Endocrine Reviews. 17:


63. Li, Q., Imhof, A., Collingwood, T. N., Urnov, F. D., Wolffe, A. P. 1999.


at a step subsequent to chromatin disruption. EMBO J. 18: 5634-5652.

64. Wolffe, A. P. 1997. Sinful repression. Nature. 387: 16-17.

65. Araneo, B. A., Dowell, T., Diegel, M., Daynes, R. A. 1991.

Dihydrotestosterone exerts a depressive influence on the production of interleukin-4

(IL-4), IL-5, and gamma-interferon, but not IL-2 by activated murine T cells.

Blood. 13: 231-234.

66. Deslypere, J. P., Young, M., Wilson, J. D., McPhaul, M. J. 1992.

Testosterone and 5- alpha-dihydrotestosterone interact differently with the androgen

receptor to enhance transcription of the MMTV-CAT reporter gene. Mol Cel

Endocrinol. 88: 15-22.

67. Norman, A. W., Litwack, G. 1997. Androgens. Hormones, 2nd edition,

capitol 12, 34-360, Academic Press,

68. Berger, F. G., Loose, D. S., Meisner, H., Watson, G. 1986. Androgen

induction of mesenger RNA concentrations in mouse kidney is post-transcriptional.

Biochemistry. 25: 1170-1175.

69. 0ppenheimer, J. H., Schwartz, H. L., Strait, K. A. 1995. An integrated

view of thyroid hormone actions in vivo. Weintraub BD (ed). Raven Press, Ltd., New


70. Rall, E. 1995. Posttranscriptional effects of thyroid hormones. Molecular

endrocrinology: Basic concepts and clinical correlations. Weintraub BD. (de). Raven

Press, Ltd., New York. pp 241-247.

71. Horowitz, B., Hensley, C. B., Quintero, M., Azuma, K. K., Putman, D.,

Mc Donough, A. A. 1990. Differential regulation of Na, K-ATPase alpha-1, alpha-2

and beta subunit mRNA and protein levels by thyroid hormone. J. Biol. Chem. 265:


72. Garcia-Villalba, P., Au-Fliegner, M., Samuels, H. H., Aranda, A. 1993.

Interaction of thyroid hormone and retinoic acid receptors on the regulation of the

rat growth hormone gene promoter. BiochemBiophys Res Com. 191: 580-586.

73. Liao, J., Piwien-Pilipuk, G., Ross, S. E. Hodge, C. L., Sealy, L.,

MacDougald, O. A., Schwartz, J. 1999. CCAAT/Enhancer-binding protein β

(C/EBPβ) and C/EBPδ฀contribute to growth hormone-regulated transcription of

c-fos. J. Biol. Chem. 274: 31597-31604.

74. Rastegar, M., Rousseau, G. G., Lemaigre, F. P. 2000.

CCAAT/Enhancer-binding protein-α is a component of the growth hormone-regulated network of

liver transcription factors. Endocrinology. 141: 1686-1692.

75. Garcia, E., Lacasa, M., Agli, B., Giudicelli, Y., Lacasa, D. 1999.

Modulation of rat preadipocyte adipose conversion by androgenic status: involment


76. Lekstrom-Himes, J., Xanthopoulos, K. G. 1998. Biological role of the

CCAAT/Enhancer-binding protein family of transcription factors. J. Biol. Chem.

273: 28545-28548.

77. Sundseth, S. S., Alberta, J. A., Waxman, D. J. 1992. Sex-specific, growth

hormone-regulated transcription of the cytochrome P450 2C11 and 2C12 genes. J

Biol Chem. 267: 3907-3914.

78. Gebert, C. A., Park, S-H., Waxman, D. J. 1999. Termination of growth

hormone pulse-induced STAT5b signaling. Mol Endocrinol. 13: 38-56.

79. Kato, H., Faria, T. N., Stannard, B., Roberts, C. T., Jr., LeRoith, D. 1993.

Role of tyrosine kinase activity in signal transduction by the insulin-like growth

factor-I (IGF-I) receptor. J Biol Chem. 268: 2655-2661.

80. Yamauchi, T., Akanuma, Y., Yazaki, Y. 1996. Signal transduction

mechanism of insulin and insulin-like growth factor-I. Endocrine J. 43 Suppl:


81. Gourmelen, M., Perin, L., Le Bouc, Y. 1994. IGFs and their binding

porteins. NuclMed Biol. 21: 297-302.

82. Feld, S., Hirschberg, R. 1996. Growth hormone, the insuline-like growth


83. Tian, W., Zhang, Z., Cohen D. M. 2000. MAPK signaling and the kidney.

Am J Physiol Renal Physiol. 279: F593-F604.

84. Catterall, J. F., Kontula, K. K., Watson, C. s., Seppänen, P. J.,

Funkenstein, B., Melanitou, E., Hickok, N. J., Bardin, C. W., Jänne, O. A. 1986.

Regulation of gene expression by androgens in murine kidney. Recent. Prog. Horm.

Res. 42: 71-109.

85. Melanitou, E., Cohn, D. A., Bardin, C. W., Jänne, O. A. 1987. Genetic

variation in androgen regulated ornithine decarboxylase gene expression in inbred

strains of mice. Mol. Endocrinol. 1: 266-273.

86. Tisher, C. C., Madsen, K. M. 1996. Anatomy of the kidney. The kidney.

Fifth edition. Brenner WB (ed) Saunders Company 1, 1-71.

87. Cartier, N., Lacave, R., Vallet, V., Hagege, J., Hellio, R., Robine, S.,

Pringault, E., Cluseaud, P., Briand, P., Kahn, A., Vandewalle, A. 1993. Establishment

of renal proximal tubule cell lines by targeted oncogenesis in transgenic mice using

the L-pyruvate kinase-SV40 (T) antigen hybrid gene. J. Cell. Science. 104: 695-704.

88. Lacave, R., Bens, M., Cartier, N., Vallet, V., Robine, S., Pringault, E.,

Kahn, A., Vandewalle, A. 1993. Functional properties of proximal tubule cell lines

derived from transgenic mice harboring L-pyruvate kinase-SV40 (T) antigen hibrid


89. Ouar, Z., Solé, E., Bens, M., Rafestin-Oblin, M., Meseguer, A., Vandawalle,

A. 1998. Pleiotropic effects of dihydrotestosterone in immortalized mouse proximal

tubule cells. Kidney International. 53: 59-66.

90. Vallet, V., Bens, M., Antoine, B., Levrat, F., Miquerol, L., Kahn, A.,

Vandewalle, A. 1995. Transcription factors and aldolase B gene expression in

microdissected renal proximal tubules and derived cell lines. Exp Cell Research. 216:


91. Loghaman-Adham, M., Rohrwasser, A., Helin, C., Zhang, S., Terreros,

D., Inoue, I., Lalouel, J-M. 1997. A conditionally immortalized cell line from murine

proximal tubule. Kidney Int. 52: 229-239.

92. Haverty, T. P., Kelly, C. J., Hines, W. H., Amento, P. S., Watanabe,

M., Harper, R. A., Kefalides, N. A., Neilson, E. G. 1988. Characterization of a

renal tubular epithelial cell line wich secretes the autologous target antigen of

autoimmune experimental interstitial nephritis. J Cell Biol. 107: 1359-1368.

93. Tang, S-S., Jung, F., Diamant, D., Brown, D., Bachinsky, D., Hellman,

P., Ingelfinger, J. R. 1995. Temperature-sensitive SV40 immortalized rat proximal

tubule cell line has functional renin-angiotensin system. Am J Physiol. 268:


94. Catterall, J. F., Watson, C. S., Kontula, K. K., Jänne, O. A., Bardin, C. W.


De Gruyter, Berlin, pp 587-602.

95. Catterall, J. F., Meseguer, A. 1989. The effects of sex steroid on renal gene

expression. Seminars in Urol. VII: 252-257.

96. Catterall, J. F., Leary, S. L. 1983. Detection of early changes in

androgen-inducible mouse renal β-glucuronidase mRNA using cloned cDNA. Biochem. 22:


97. Palmer, R., Gallagher, P. M., Boyko, W. L., et al. 1983. Genetic control

of levels of murine kidney glucuronidase mRNA in response to androgen. Proc Natl

Acad SciUSA. 80: 7596-7600.

98. Watson, C. S., Catterall, J. F. 1986. Genetic regulation of

androgen-induced accumulation of mouse renal β-glucuronidase mRNA. Endocrinol. 118:


99. Cebrian, C., Areste, C., Nicolas, A., Olive, P., Carceller, A., Piulats, J.,

Meseguer, A. Kidney androgen-regulated protein interacts with CypB and reduces

Csa-mediated toxicity in proxima tubule cells. 2001. J Biol Chem. In press.

100. Kasik, J. W., Rice, E. J. 1993. Kidney androgen-regulated gene is

expressed in the uterus during late pregnancy. Mol. Cell. Endocrinol. 90: 239-242.


I. C. 1996. Estrogen regulates the stage-specific expression of kidney

androgen-regulated protein in rat uterus during reproductive cycle and pregnancy. Endocrinol.

137: 729-737.

102. Toole, J. J., Hastie, N. D., Held, W. A. 1979. An abundant

androgen-regulated mRNA in the mouse kidney. Cell. 17: 441-448.

103. Meseguer, A., Catterall, J. F. 1987. Mouse kidney androgen-regulated

protein messenger ribonucleic acid is expressed in the proximal convoluted tubules.

Mol. Endocrinol. 1: 535-541.

104. Meseguer, A., Watson, C. S., Catterall, J. F. 1989. Nucleotide sequence

of kidney androgen-regulated protein mRNA and its cell-specific expression in

Tfm/Y mice. Mol. Endocrinol. 3: 962-967.

105. Meseguer, A., Catterall, J. F. 1990. Cell specific expression of kidney

androgen-regulated protein messenger RNA is under multihormonal control. Mol.

Endocrinol. 4: 1240-1248.

106. Lin, S-C., Lin, C. R., Gukovsky, Ll., Lusis, A. J., Sawchenko, P. E.,

Rosenfeld, M. G. 1993. Molecular basis of little mouse phenotype and implications

for cell type-specific growth. Nature. 364: 208-213.

107. Li, S., Crenshaw III, B., Rawson, E. J., Simmons, D. M., Swanson, L.


result from mutations in the POU-domain gene pit-1. Nature. 347: 528-533.

108. Meseguer, A., Catterall, J. F. 1992. Effects of pituitary hormones on the

cell-specific expression of the KAP gene. Mol. Cell. Endocrinol. 89: 153-162.

109. Beamer, W. G., Eicher, E. M., Maltais, L. J., Southard, J. L. 1981.

Inherited primary hypothyroidism in mice. Science. 212: 61-63.

110. Stein, S.A., Oates, E. L., Hall, C. R., Grumbles, R. M., Fernández, L.

M., Taylor, N. A., Puett, D., Jin, S. 1994. Identification of a point mutation in the

thyrotropin receptor of the hyt/hyt hypothyroid mouse. Mol Endocrinol. 8: 129-138.

111. Solé, E., Calvo, R., Obregón, M. J., Meseguer, A. 1994. Thyroid hormone

controls the cell-specific expression of the kidney androgen-regulated protein gene

in S3 mouse kidney cells. Endocrinology. 135: 2120-2129.

112. Solé, E., Calvo, R., Obregón, M. J., Meseguer, A. 1996. Effects of thyroid

hormone on the androgenic expression of KAP gene in mouse kidney. Mol. Cell.

Endrocinol. 119: 147-159.

113. Niu, E. M., Meseguer, A., Catterall, J. F. 1991. Genomic organization

and DNA sequence of the mouse Kidney Androgen-regulated Protein (KAP). DNA

and Cell Biol. 10: 41-48.


Y., Brownlee, G. G. 1978. A nucleotide sequence homology at 12 intron-exon

junctions in the chick ovoalbumin gene. Nature. 275: 510-513.

115. Aebi, m., Horning, H., Weissman. 1987. 5’cleavage site in eukaryotic

pre-mRNA splicing is determined by the overall 5’ splice region, not by the

conserved 5’ GU. Cell. 50: 237-246.

116. Ham, J., Thomson, A., NeedHam, M., Webb, P., Parker, M.

1988. Characterization of response elements for androgens, glucocorticoids and

progestines in mouse mamary tumor virus. Nucleic Acids Res. 16: 5263-5277.

117. Slater, E. P., Redeuihl, G., Theis, K., Suske, G., Beato, M. 1990. The

uteroglobin promoter contains a non-canonical estrogen responsive element. Mol

Endrocrinol. 4: 604-610.

118. Tora, L., Gaub, M. P., Mader, S., Dierich, A., Bellard, M., Chambon,

P. 1988. Cell-specific activity of a GGTCA half-palindromic estrogen-responsive

element in the chicken ovalbumin gene promoter. EMBO J. 7: 3771-3778.

119. Imagawa, M., Chiu, R., Karin, M. 1987. Transcription factor AP-2

mediates induction by two different signal-transduction pathways: protein kinase

C and cAMP. Cell. 51: 251-260.

120. Kozak, M. 1984. Selection of initiation sites by eucaryotic ribosomes:


Nucleic Acids Res. 12: 3873-3893.

121. Proudfoot, N. J., Brownlee, G. G. 1976. 3’ non-coding region sequences

in eukaryotic messenger RNA. Nature. 263: 211-214.

122. Altschul, S. F., Madden, T. L., et al. 1997. Gapped BLAST and

PSI-BLAST: a new generation of protein database search programs. Nucleic Acid Res.

25: 3389-3402.

123. Bairoch, A., Bucher, P, et al. 1997. The PROSITE database, its status in

1997. Nucleic Acid Res. 25: 217-221.

124. Pell, J. M., Bates, P. C. 1992. Differential actions of growth hormone and

insuline-like growth factor-I on tissue metabolism in Dwarf mice. Endocrinology.

130: 1942-1950.

125. Chomczynski, P., Sacchi, N. 1987. Single-step method of RNA isolation

by acid guanidinium thiocyanate-phenol-cloroform extraction. Anal Biochem. 162:


126. Saiki, R. K., Gelfand, D. H., et al. 1988. Primer-directed enzymatic

amplification of DNA with a thermostable DNA polymerase. Science. 239: 487-491.

127. Sanger, F., Nicklen, S., Coulson, A. R. 1977. DNA sequencing with


128. Menéndez-Hurtado, A., Vega-Núñez, E., Santos, A., Perez-Castillo, A.

1997. Regulation by thyroid hormone and retinoic acid of the CCAAT/Enhancer binding

protein α and β genes during liver development. Biochem Biophys Res Com. 234:


129. Bradford, M. A. 1976. A rapid and sensitive method for the quantification

of microgram quantities of protein utilizing the principle of protein-dye binding. Anal

Biochem. 72: 248-254.

130. Xie, Y. B., Sui, Y. P., Shan, L. X., Palvimo, J. J., Phillips, D. M., Janne,

O. A. 1992. Expression of androgen receptor in insect cells. Purification of the

receptor and renaturation of its steroid- and DNA-binding functions. J Biol Chem.

267: 4939-48.

131. Lund, S. D., Callagher, P. M., Wang, B., Porter, S. C., Granschow, R.

E. 1991. Androgen responsiveness of the murine b-glucuronidase gene is associated

with nuclease hypersensitivity, protein binding, and haplotype-specific sequence

diversivity within intron 9. Mol and Cell Biol. 11: 5426-5434.

132. Soler, M., Solé, E., Menoyo, A., Hardy, D., Catterall, J. F., Vandewalle,

A., Meseguer, A. 2001. Differential hormone-specific regulation of the kidney

androgen-regulated gene promoter in cultured mouse early and late proximal

tubule cells.


pepsinogen C gene in bresat cancer cells. J. Biol. Chem. 271. 25: 15175-15181.

134. Sap, J., Muñoz, A., Schmitt, J., Stunnenberg, H., Vennstrom, B. 1989.

Repression of transcription mediated at a thyroid hormone response element by the

v-erb-A oncogene product. Nature. 340: 242-244.

135. Shapira, E., Blitzer, M. G., Miller, J. B., Africk, D., K. Biochemical

genetics. Alaboratory manual.

136. Neumann, J. R., Morency, C. A., Russian, K. O. 1987. A novel rapid

assay for chloramphenicol acetyltransferase gene expression. Biotechniques. 5:


137. Tokuda, N. 1995. Effects of growth hormone and thyroxine on renal

development in snell pituitary dwarf mice. Hinyokika kiyo. 41: 419-426.

138. Tomita, K., Yoshida, T., Morita, J., Atsumi, S., Totsuka, T. 1995. In vivo

responsiveness of thyroid glands to TSH in normal and novel ‘growth-retarded’

mice: transient elevation in normal mice and impairment in ‘growth-retarded’

mice. J. Endocrinol. 144: 209-214.

139. Wijkhuisen, A., Djouadi, F., Vilar, J., Merlet-Benichou, C., Bastin, J.

1995. Thyroid hormones regulate development of energy metabolism enzymes in

rat proximal convoluted tubule. Am. J. Physiol. (Renal Fluid Electrolyte Physiol. 37)


140. Djouadi, F., Riveau, B., Merlet-Benichou, C., Bastin, J. 1997.

Tissue-specific regulation of medium-chain acyl-CoA dehydrogenase gene by thyroid

hormones in the developing rat. Biochem J. 324:289-294.

141. Costerousse, O., Allegrini, J., Huang, H., Bounhik, J., Alhenc-Gelas,

F. Regulation of ACE gene expression and plasma levels during rat postnatal

development. 1994. Am JPhysiol. 267: E745-753.

142. Crosson, S. M., Roesler, W. J. 2000. Hormonal regulation of the

phosphoenolpyruvate carboxykinase gene. Role of specific

CCAAT/Enhancer-binding protein isoforms. J Biol Chem. 275: 5804-5809.

143. Zador, I. Z., Hsieh, C-C., Papaconstantinou, J. 1998. Renal CCAAT/

Enhancer-binding proteins in experimental diabetes mellitus. Nephron. 79:


144. Zhang, Z., Yang, X-X., Cohen, D. M. 1999. Urea-associated oxidative

stress and Gadd153/CHOP induction. Am. J. Physiol. (Renal Physiol. 45). 276:


145. Bardin C W, Catterall J F. 1981.Testosterone: a major determinant of

extragenital sexual dimorphism. Science 211:1285-1294.

146. Ding, Y., Davisson, R., Hardy, D. O., Zhu, L-J., Merrill, D. C.,


promoter confers renal proximal tubule cell-specific and higly androgen-responsible

expression on the human angiotensinogen gene in transgenic mice. J. Biol. Chem.

272: 28142-28148.

147. Swank, R. T., Davey, R., Joyce, L., Reid, P., Macey, M. R. 1977.

Differential effect of hypophysectomy on the synthesis of β-glucoronidase and other

androgen inducible enzymes in mouse kidney. Endocrinology. 126: 1270-1275.

148. Nierman, G. L., Watson, G. L. 1999. Growth hormone and insulin-like

growth factor-1 enhance β-glucuronidase gene activation by androgen in mouse

kidney. Mol Cel Endocrinol. 153: 47-55.

149. Osada, S., Yamamoto, H., Nishihara, T., Imagawa, M. 1996. DNA

binding specificity of the CCAAT/Enhancer-binding protein transcription factor

family. J Biol Chem. 271: 3891-3896.

150. Whyte, D. A., Li, C., Thomson, R. B., Nix, S. L., Zanjani, R., Karp, S. L.,

Aronson, P. S., Igarashi, P. 1999. Ksp-cadherin gene promotor. I. Characterization

and renal epithelial cell-specific activity. Am. J. Physiol. 277 (Renal Phisiol. 46):


151. Igarashi, P., Shahikant, C. S., Thomson, R. B., Whyte, D. A.,

Liu-Chen, S., Ruddle, F. H., Aronson, P. S. 1999. Ksp-cadherin gene promoter. II.

Kidney-specific activity in transgenic mice. Am. J. Physiol. 277 (Renal Phisiol. 46):


152. Shachaf, C., Skorecki, K. L., Tzukerman, M. 2000. Role of AP2

consensus sites in regulation of rat Npt2 (sodium-phosphate cotransporter)

promoter. Am. J. Physiol. Renal Physiol. 278: F406-416.

153. Buettner, R., Kannan, P., Imhof, A., Bauer, R., Yim, S. O., Glockshuber,

R., Van Dyke, M. W., Tainsky, M. A. 1993. An alternatively spliced mRNA from the

AP-2 gene encodes a negative regulator of transcriptional activation by AP-2. Mol

and Cel Biol. 13: 4174-4185.

154. Joyce, K. L., Porcelli, J., Cooke, P. S. 1993. Neonatal goitrogen treatment

increases adult testis size and sperm production in the mouse. J. Andrology. 14:


155. Walker, P., Dubois, J. D., Dussault, J. H. 1980. Free thyroid hormone

concentrations during postnatal development in the rat. Pediatr. Res. 14: 247-249.

156. Bradley, S. E., Stéphan, F., Coelho, J. B., Réville, P. 1974. The thyroid

and the kidney. Kidney Int. 6: 346-365.

157. Shah, M., Quigley, R., Baum, M. 2000. Maturation of proximal straight

tubule NaCl transport: role of thyroid hormone. Am J Physiol Renal Physiol. 278:


158. Koibuchi, N., Chin W. W. 1998. RORα gene expression in the perinatal



159. Oppenheimer, J. H., Schwartz, H. L. 1997. Molecular basis of thyroid

hormone-dependent brain development. Endocr Rev. 18: 462-475.

160. Martinez de Arrieta, C., Koibuchi, N., Chin, W. W. 2000. Coactivator

and corepressor gene expression in rat cerebellum during postnatal development

and the effect of altered thyroid status. Endocrinology. 141: 1693-1698.

161. Feng, X., Jiang, Y., Meltzer, P., Yen, P. M. 2000. Thyroid hormone

regulation of hepatic genes in vivo detected by complementary DNA microarray.

Mol Endocrinol. 14: 947-955.

162. Malbon, C. C., Rapiejko, P. J., Watkins, D. C. 1988. Permissive hormone

regulation of hormone-sensitive effector systems. TIPS. 9: 33-36.

163. Chung, S. S., MacPhee, K. G., Goodridge, A. G. 1999. Effect of the

CCAAT/Enhancer binding protein on expression of the gene for chicken malic

enzyme. Arch Biochem Biophys. 364: 30-41.

164. Brady, J. N., Notley, C., Cameron, C., Lillicrap, D. 1998. Androgen

effects on factor IX expression: in-vitro and in-vivo studies in mice. Brit. J. Haematol.

101: 273-279.


Thyroid hormone induces activation of mitogen-activated protein kinase in cultured

cells. Am. J.Physiol. 276 (Cell Physiol. 45): C1014-C1024.

166. Strand, P., Carlsson, L., Rask, K., Skrtic, S., Ekberg, S., Hedin, L.,

Oscarsson, J., Jansson, J-O. 2000. Growth hormone induces CCAAT/enhancer

binding protein α฀(C/EBPα) in cultured rat hepatocytes. J Hepatol. 32: 618-626.

167. Hanson, R. W., Reshef, Lea. 1997. Regulation of phosphoenolpyruvate

carboxykinase (GTP) gene expression. Annu. Rev. Biochem. 66: 581-611.

168. Wang, N-D., Finegold, M., Bradley, A., Ou, C. N., Abdelsayed, S. V.,

Wilde, M. D., taylor, L. R., Wilson, D. R., Darlington, G. J. 1995. Impaired energy

homeostasis in C/EBPα knockout mice. Cell. 269: 1108-1112.

169. Asadi, F. K., Dimaculangan, D. D., Berger, F. G. 1994. Androgen

regulation of gene expression in primary epithelial cells of the mouse kidney.

Endocrinology. 134: 1179-1187.

170. Calmont, A., Reichwald, k., Ronco, P., Rossert, J. 2000. Identification

of a short cis-acting element in the human vasopressin type 2 receptor gene wich

confers high-level expression of reporter gene specifically in collecting duct cells.

Mol Endocrinol. 14: 1682-1695.

171. Strömstedt, P-E., Poellinger, L., Gustafsson, J-Å., Carlstedt-D., J. 1991.


human osteocalcin promoter: a potencial mechanism for negative regulation. Mol

andCel Biol. 11: 3379-3383.

172. Chen, H., Lin, R. J., Schiltz, R. L., Chakravarti, D., Nash, A., Nagy,

J., Privalsky, N. L., Nakatani, Y., Evans, R. M. 1997. Nuclear receptor coactivator

ACTR is a novel histone acetyltransferase and forms a multimeric activation

complex with P/CAF and CBP/p300. Cell. 90: 569-580.

173. Knutti, D., Kaul, A., Kralli, A. 2000. A tissue-specific coactivator

of steroid receptors, identified in a functionl genetic screen. Mol Cell Biol. 7:


174. Ribeiro, R. C. J., Kushner, P. J., Apriletti, J. W., West, B. L., Baxter, J.

D. 1992. Thyroid hormone alters in vitro DNA binding of monomers and dimers of

thyroid hormone receptors. Mol Endocrinol. 6: 1142-1152.

175. Katz, R. W., Koening, R. J. 1993. Nonbiased identification of DNA

sequences that bind thyroid hormone receptor a1 with high affinity. J. Biol. Chem.

268: 19392-19397.

176. Paulsen, R. E., Weaver, C. A., Fahrner, T. J., Milbrandt, J. 1992.

Domains regulating transcriptional activity of the inducible orphan receptor

NGF1-B. J Biol Chem. 267: 16491-16496.


kDa alternative translation product of the CCAAT/enhancer binding protein alpha

message: Transcriptional activator lacking antimitotic activity. Proc. Natl. Acad.Sci.

90: 9606-9610.

178. Welm, A. L., Timchenko, N. A., Darlington, G. J. 1999. C/EBPalpha

regulates generation of C/EBPbeta isoforms through activation of specific proteolytic

cleavage. Mol. Cell. Biol. 19: 1695-1704.

179. Calkhoven, C. F., Müller, C., Leutz, A. 2000. Translation control of

C/EBPα and C/EBPβ isoform expression. Gens & Develop. 14: 1920-1932.

180. Park, E. A., Song, S., Olive, M., Roesler, W. J. 1997. CCAAT-enhancer

binding protein alpha (C/EBP alpha) is required for the thyroid hormone but not

the retinoic acid induction of phosphoenolpyruvate carboxykinase (PEPCK) gene.

Biochem. J. 322: 343-349.

181. Roesler, W. J., Park, E. A., McFie, P. J. 1998. Characterization of

CCAAT/Enhancer-binding protein α as a cyclic AMP-responsive nuclear regulator.

J Biol Chem. 273: 14950-14957.

182. Legraverend, C., Antonson, p., Flodby, P., Xanthopoulos, K. G. 1993.

High level activity of the mouse CCAAT/enhancer binding protein (C/EBPα) gene

promoter involves autoregulation and several ubiquitous transcription factors.


183. Birkenmeier, E. H., Gwynn, B., Howard, S., Jerry, J., Gordon, J. I.,

Landschultz, W. H., McKnight, S. L. 1989. Tissue-specific expression, developmental

regulation, and genetic mapping of the gene encoding CCAAT/enhancer binding

protein. Genes & Develop. 3: 1146-1156.

184. Boruk, M., Savory, J. G. A., Haché, R. J. G. 1998. AF-2-Dependent

potentiation of CCAAT enhancer binding protein β-mediated transcriptional

activation by glucocorticoid receptor. Mol Endrocrinol. 12: 1749-1763.

185. Mueller, C. R., Maire, P., Schibler, U. 1990. DBP, a liver-enriched

transcriptional activator, is expressed late in ontogeny and its tissue specificity is

determined posttranscriptionally. Cell. 61: 279-291.

186. Liu, J-L., Leroith, D. 1999. Insulin-like growth factor I is essential for

postnatal growth in response to growth hormone. Endocrinol. 140: 5178-5184.

187. Castillo, A. I., Aranda, A. 1997. Differential regulation of

pituitary-specific gene expression by insulin-like growth factor 1 in rat pituitary GH4C1 and

GH3 cells. Endocrinol. 138: 5442-5451.

188. Lindenbergh-Kortleve, D. J., Rosato, R. R., van Neck, J. W., Nauta, J.,

van Kleffens, M., Groffen, C., Zwarthoff, E. C., Drop, S. L. L. 1997. Gene expression

of the insulin-like growth factor system during mouse kidney development. Mol and


189. Liu, Z. Z., Wada, J., Alvares, K., Kumar, A., Wallner, E. I., Kanwar,

Y. S. 1993. Distribution and relevance of insulin-like growth factor-I receptor in

metanephric development. Kidney Int. 44: 1242-1250.

190. Yap, J., Tsao, T., Fawcett, J., Fielder, P. J., Keller, G. A., Rabkin,

R. 1997. Effect of insulin-like growth factor binding proteins on the response of

proximal tubular cells to insulin-like growth factor-I. KidneyInt. 52: 1216-1223.

191. Sadar, M. D. 1999. Androgen-independent induction of prostate-specific

antigen gene expression via cross-talk between the androgen receptor and protein

kinase A signal transduction pathways. J Biol Chem. 274: 7777-7783.

192. Yeh, S., Lin, H-K., Kang, H-K., thin, T. H., Lin, M-F., Chang, C. H.

1999. From HER2/Neu signal cascade to androgen receptor ans its coactivators:

a novel pathways by induction of androgen target genes through MAP Kinase in

prostate cancer cells. ProcNatl Acd Sci, USA. 96: 5458-5463.

193. Pena, P., Reutens, A. T., Albanese, C., D’Amico, M., Watanable, G.,

Donner, A., Shu, I-W., Williams, T., Pestell, R. G. 1999. Activator protein-2 mediates

transcriptional activation of the CYP11A1 gene by interaction with Sp1 rather than

binding to DNA. Mol Endocrinol. 13: 1402-1416.

194. Johnson, W., Jameson, J. L. 1999. AP-2 (activating protein 2) and Sp1

(selective promoter factor 1) regulatory elements play distinct roles in the control



amp ampicilina

AMPc Adenosina 3’,5’-monofosfat cíclica AP-1 Activating protein 1

AP-2 Activating protein 2 AR Receptor d’androgens

ARE Element de resposta a androgens cDNA DNA complementari

C/EBP CCAAT / Enhancer-binding protein Ci, µCi Curie, microcurie

cpm contes per minut DBD Domini d’unió a DNA

DBP Proteïna d’unió al lloc D del promotor de l’albúmina DEPC Dietilpirocarbonat

DHT Dihidrotestosterona DNA Àcid desoxiribonucleic ER Receptor d’estrogens

g, mg, µg, ng gram, mil.ligram, microgram, nanogram GH Hormona de creixement

GR Receptor de glucocorticoides


h hores

hAR Receptor d’androgens humà hGH Hormona de creixement humana HNF Hepatocyte nuclear factor HRE Element de resposta a hormona

IGF-I Factor de creixement semblant a l’insulina tipus I IGF-I R Receptor d’IGF-I

IGFBP Proteïnes d’unió a IGF kb kilobase

kDa, Da kilodalton, Dalton kV, V kilovolt, Volt

LBD Domini d’unió a lligand M, mM, µM Molar, mil·limolar, micromolar mA mil.liamper

MAPKs Mitogen-activated protein kinases min minut

mL, µL mil.lilitre, microlitre mm mil.límetre

MR Receptor de mineralocorticoides mRNA Àcid ribonucleic missatger

N Normal

nm nanòmetre


o/n overnight


ºC Graus centígrads pb parell de bases

PCR Reacció en cadena de la polimerasa

PCT (S1 i S2) Túbul contornejat proximal (Segment 1 i 2) PKA Proteïna quinasa A

PKC Proteïna quinasa C PM Pes molecular pmol picomol

PR (S3) Part recta de túbul proximal renal (Segment 3) PR Receptor de progesterona

PRL Prolactina

RAR Receptor d’àcid retinoic rAR Receptor d’androgens de rata RNA Àcid ribonucleic

rpm revolucions per minut RT Transcripció inversa

RXRα Receptor tipus α de l’àcid 9-cis-retinoic seg segon

Sp1 Selective promoter factor 1 T Testosterona

TAFs Factors associats a TBP TBP TATA-binding protein


TRE Element de resposta a hormona tiroïdal TSH Tirotropina

T3 3, 5, 3’-triiodotironina T4 3, 5, 3’, 5’-tetraiodotironina U Unitat enzimàtica

v volum

v/v relació volum/volum VDR Receptor de vitamina D w/v relació pes/volum

µF Microfreqüència

µm micròmetre


Si ets capaç de fê un munt de tots els guanys arreu

i jugar-te’ls a cara i creu,

i perdre, i altre cop partir de l’esperança

i de res més, i sense ni un sospir de recança;

si ets capaç de forçâ el teu cor

i els teus nervis i cada fibra

a servî el teu moment, ni que et sembli que han mort

fa temps, i persistir, quan res en tu no vibra

sinó la Voluntat que els diu: <<Aguanta fort!>>

Ruyard Kippling

Traducció: Carles Riba

En l’acabament d’aquest treball que ha suposat la meva dedicació completa durant

quatre anys, vull agraïr els ànims i les forces que moltes persones m’han oferit per tal que

arribés el dia de poder defensar orgullosament aquesta tesi doctoral. Per aquesta raó acabaré

aquestes últimes pàgines amb l’agraïment i el record de tothom qui ha participat amb les

seves paraules de suport en la realització del treball presentat.

En l’àmbit professional, haig d’agraïr la direcció i suport de la meva directora de tesi,

Anna Meseguer, i l’ajuda, suport i discussions científiques de tots els companys del

labora-tori 2 de la planta 14. Qui podrà oblidar tots els bons moments que hem viscut entre pipetes!.


Puche), veïnes de la ‘poiata’ del darrere, o esquivar les puntes que provenien disparades de

la ‘poiata’ del davant, Maya no treballis amb tantes ganes, oh, i les preguntes

interesantís-simes d’en Joan, una persona inolvidable a l’igual que la seva música, i no em deixaré a

en Lluís, sempre amable i correcte. També vull agraïr la simpatia i ajuda de totes les altres

persones amb les que he compartit la meva estada en la planta 14, laboratoris 16 i 14 i

labo-ratori d’oncologia. No oblidaré tampoc els consells i l’ajuda d’en Nour, que et brindava en

tot moment, ni tampoc l’amistat i ajuda de l’Anna Menoyo, que va ser molt important en

aquells moments. No us puc dir altra cosa que moltes gràcies a tots!.

Qui ha pensat el més fondo, estima el més vivent,

entén l’excelsa joventut qui ha mirat el món,

i els savis s’inclinen a la fi

sovint davant de la bellesa.

Versos de Sokrates und Alcibiades de Hölderlin

Però, també hi ha participat molta més gent que no és del mateix àmbit laboral, com

per exemple, tot el grup de persones de Manlleu i Torelló que feien el mateix recorregut que

jo per arribar a la feina, és a dir la gent del tren!. Gràcies per haver fet que un trajecte llarg i

a vegades engoixant es convertís en agradable i enyorable.


ajut incansable i comprensió no hagués pogut ser realitat.

Dedico aquesta tesi doctoral als meus pares, Ramón i Montserrat, i

al meu company, Xevi. Espero que sempre us pugui tenir al meu costat,

tal i com hi heu estat en tots els moments, tant bons com dolents. Moltes


¿La branca que et suporta

no sentirà quan fugis

una buidor d’enyorança?

Com et diré que el teu cant

m’omple les mans d’aigua-llum,

i sóc tan pur com la veu d’un infant

i tan greu i lleuger com la tarda.

Si jo et tingués, ocell,

tindria el secret de les coses,

perquè ara tot és el teu cant

i la teva presència,


damunt la branca.



I. Determinació del període del desenvolupament murí en el

que la T


permet la resposta cortical dependent d’andrògens

del gen del KAP

Els estudis d’hibridació in situ en el ronyó de ratolí, han mostrat que existeixen dos

compartiments renals ben definits pel que fa a l’expressió del gen del KAP (103). La regió

S1/S2 o cortical, que expressa el gen en presència d’andrògens i de ARs funcionals (105) i la

regió S3 medul.lar, que expressa el gen gràcies a la intervenció de la T3 (111), encara que en

aquesta regió també és induïble per estrògens (105).

L’anàlisi de l’expressió del gen del KAP durant el desenvolupament, ha manifestat

diferents respostes corticals androgèniques segons el model d’hipotiroïdisme utilitzat. Els

animals hyt/hyt, deficients en el receptor de TSH, i per tant, deficients en T3, arriben als 40

dies de vida postnatal, amb un fenotip, pel que fa a pes i mida, semblant al dels animals

eutiroïdals hyt/+ i els mascles no castrats, presenten respostes corticals disminuïdes (111).

D’altra banda, l’hipotiroïdisme congènit farmacològic, induït amb l’administració de KClO4

1% en l’aigua de beguda a femelles prenyades, a partir del dia 12 de gestació, produeix

ratolins de mida i pes inferior al normal i absència absoluta de senyal cortical en mascles, en

qualsevol moment del desenvolupament postpuberal (112).


materna que atravessa la placenta marca el futur desenvolupament de les respostes corticals

androgèniques. D’aquesta manera, doncs, les mares que durant la gestació bevien goitrogens

(inhibidors de la síntesis de TH) (154) haurien de tenir cries sense expressió cortical del gen

del KAP. Aquesta hipòtesi es va rebutjar, donat als resultats no publicats del nostre laboratori

mostrats en l’apartat V.a de la Introducció, que demostren que els efectes de la TH sobre

l’expressió cortical de KAP mitjançada per andrògens, es produeixen en el període postnatal

i no prenatal dels animals.

Per aquesta raó, la diferència entre els dos models d’hipotiroïdisme no és doncs,

deguda a la presència de TH materna durant el període prenatal. La mida i pes dels animals

tractats amb KClO4 1%, era significativament inferior a la dels animals control i, per tant,

es va relacionar l’absència d’expressió del gen del KAP amb un dèficit de GH, com a

conseqüència del hipotiroïdisme profund que patien aquests animals i pel fet que es coneix

que la TH controla l’expressió del gen de la GH a nivell transcripcional (82). Aquesta idea

es va veure recolzada pel fet que animals de la soca dwarf Jackson (deficients en pit-1,

que és un factor de transcripció específic de pituïtaria que regula la síntesis de TSH, PRL

i GH, a través del control transcripcional dels seus corresponents gens) són nans a més

d’hipotiroïdals i tampoc presenten expressió de KAP en el còrtex renal, en la vida adulta,

com els animals sotmessos a hipotiroïdisme farmacològic (Manuscrit en preparació). A fi

de demostrar que la GH també intervé en la regulació androgènica de KAP i determinar el

moment del desenvolupament en el que es necessita la presència de TH, es van dissenyar els

experiments presentats en aquest treball.

Els nostres resultats han demostrat que la presència de T3 a partir del dia 11 de vida


del dia 15-16, coincidint amb el període en el que els nivells plasmàtics de T4 mostren

un pic i s’inicia el desenvolupament puberal del ratolí. La presència de T3, en qualsevol

moment després del període crític mencionat, té com a conseqüència una resposta cortical.

És important ressaltar que la presència de la TH és sempre puntual, de forma que només

retirant l’aigua de beguda amb KClO4 1% durant 48 h i, per tant, permetent la síntesi

endògena de TH, es produeix l’efecte facilitador de la resposta androgènica, encara que en

el moment del sacrifici de l’animal no hi sigui present.

Les nostres dades estan en concordança amb les d’altres treballs en els que s’indica

que els nivells sèrics de TH elevats durant el desenvolupament postnatal (155), poden jugar

un paper important en el desenvolupament renal (138). L’hormona tiroïdal ha estat implicada

en diferents aspectes del desenvolupament renal. Hi ha evidències que la TH és un factor

que intervé en l’augment de diferents enzims oxidatius mitocondrials del túbul contornejat

proximal renal, durant el desenvolupament (144). El creixement del ronyó està alterat

en rates hipotiroïdals (156) i el túbul proximal també és més curt en aquests animals.

Conills hipotiroïdals per tractament amb PTU (6-propil-2-tiouracil), goitrogen reversible

que inhibeix la síntesi de T4 i la desionització perifèrica de T4 a T3, durant 8 setmanes després

del naixament, presenten una reducció important del volum tubular en comparació amb els

control, no obstant, el tractament amb T3 dels animals hipotiroïdals, durant 4 dies, augmenta

la taxa del transport de NaCl tant total com passiu, fins els nivells detectats en els control

(157). Per tant, l’hormona tiroïdal també està involucrada en el desenvolupament postnatal

del transport de NaCl del túbul recte proximal renal.

L’hormona tiroïdal també té una funció primordial en el desenvolupament postnatal del


només pot revertir-se amb el subministrament de TH durant les dues primeres setmanes de

vida postnatal. Aquest període crític d’acció de la TH succeeix en el període en el que

alguns dels gens diana de TH estan regulats a nivell transcripcional (158). Oppenheimer et

al (159), han proposat un model en el que l’expressió gènica en resposta a TH està dividida

en tres etapes: 1) un estat refractari durant el període prenatal; 2) un període de resposta

a T3 que correspon a la segona i tercera setmana de la vida postnatal, durant la qual TH

accelera l’expressió dels gens que regula; i 3) un tercer període en el que l’expressió gènica

és independent de la regulació de TH. Martinez de Arrieta et al (160), hipotetitzen que

l’efecte de la TH en el cerebel murí podria estar ifluenciada per la quantitat relativa de

proteïnes coactivadores i corepressores in vivo, que poden estar modulades d’una manera

edat específica i/o per hormones, generant d’aquesta manera, el període crític d’acció de


El model d’actuació de la TH en el cerebel murí, podria aplicar-se al ronyó sí el patró

d’expressió de KAP durant el desenvolupament, pogués ser extrapolat a altres gens renals,

ja que el gen del KAP presenta les tres etapes descrites:

1) Durant els primers 10 dies de vida, el gen del KAP no respon a


2) A partir dels dies 15-16 postnatals, la T3 és necessària per induir

la resposta cortical dependent dels andrògens de KAP.

3) La T3 té un efecte puntual i concret, és a dir, la T3 només és


que la T3 sigui eliminada per l’administració de goitrogens abans

del sacrifici de l’animal. Per tant, l’expressió gènica de KAP, en

el còrtex renal, acaba sent independent de TH.

També, cal recalcar que l’acció puntual de T3 només té efecte sobre la resposta cortical

de KAP en mascles, a partir de la segona setmana de vida de les cries. Per tant, s’hipotetitza

que a més de T3 es necessiten els andrògens per induir la resposta cortical de KAP, en

un ratolí que en el moment del sacrifici és hipotiroïdal. Per altra banda, és conegut que

l’hipotiroïdisme suposa un retard en el desenvolupament puberal a més a més del renal i

d’altres conseqüències, però d’animals mascles C57BL/6 amb hipotiroïdisme farmacològic

produït per KClO4 1%, s’obtenen nivells de testosterona en plasma similars als dels animals

controls, els quals mostren una important variabilitat interindividual. S’ha observat que

l’expressió màxima de KAP està relacionada amb la presència de T3 i d’andrògens, però

no amb la concentració puntual de testosterona en plasma (112). Aquest concepte es veu

recolzat pel fet que el mateix tractament en femelles i, per tant, en absència d’andrògens, no

resulta en cap moment en l’expressió del gen.

Segons les dades obtingudes, la primera hipotèsi de treball va ser que: la T3 induïa,

inicialment un factor necessari per permetre la resposta androgènica, que era regulat,

posteriorment, pels andrògens o amb capacitat d’autoregulació. D’aquesta manera, la

presència puntual de T3, que engegaria el sistema, necessitaria els andrògens per perpetuar

respostes que ella havia marcat inicialment. Per aquesta raó no tindria cap efecte quan es

permetés la síntesi d’aquest factor abans de la pubertat.


per l’anàlisi de la regulació hormonal per T3 de l’expressió gènica in vivo, ja que aquesta és

d’una gran complexitat. L’hormona tiroïdal afecta a l’expressió gènica a través d’un ampli

ventall de vies i funcions cel.lulars, com poden ser: la gluconeogènesi, la lipogènesi, la via

de senyalització de la insulina, la proliferació cel.lular i l’apoptosi. D’entre les enumerades

també cal mencionar l’efecte permissiu de T3 (162), que via l’adenilat ciclasa actua sobre la

formació d’AMPc, que és un segon missatger cel.lular de gran importància. L’hipotiroïdisme

segons el teixit i per exemple en l’adipós, pot alterar respostes mitjançades pels receptors

β-adrenèrgics i potenciar la inhibició de l’adenilat ciclasa.

Els membres de la família de factors de transcripció bzip anomenats CCAAT/

Enhancer-Binding Proteins (C/EBPs) són possibles candidats a ser els factors que integren

tant la resposta a T3 com la dels andrògens, a nivell de l’expressió del gen del KAP.

Primerament, perquè es troben caixes putatives de ser reconegudes per C/EBP en el fragment

de 1542 bp del promotor del gen del KAP, segonament, perquè les C/EBPs estan implicades

en alguns dels diferents processos mencionats controlats per T3 i, finalment, perquè membres

d’aquesta família de factors de transcripció són induïts per hormones esteroïdals.

Per exemple, Chung et al (163), descriuen que el gen que codifica per l’enzim

màlic està altament expressat en hepatòcits embrionaris de pollastre (CEH, chick

embryo-hepatocytes) tractats amb T3 però no en absència de T3, i que en fibroblasts embrionaris de

pollastre (CEF, chick embryo-fibroblasts), l’expressió de dit gen és baixa i no està regulada

per T3. Els resultats obtinguts indiquen que C/EBPα està present en el complex que s’uneix al lloc C/EBP en els extractes nuclears de CEH però no de CEF i que l’element C/EBP és

necessari i suficient per què es pugui donar, plenament, la resposta a T3. És a dir, l’hormona


o proteïnes intermediàries com són els factors de transcripció i d’entre els que els factors

C/EBP, implicats en la regulació transcripcional d’alguns gens implicats en el metabolisme

intermediari, proliferació i diferenciació cel.lular, són considerats com uns dels factors


Dels estudis de Brady et al (164), es dedueix que l’AR amb col.laboració amb

altres proteïnes, d’entre les que hi ha C/EBPα, regula l’expressió del factor IX durant el desenvolupament postnatal humà i murí. El factor IX, és una proteïna dependent de vitamina

K, que està altament regulada durant el desenvolupament. En el fetus, els nivells de mRNA

i proteïna del factor IX són < 10% que els que es detecten a les 20 setmanes de gestació.

Un patró d’expressió semblant s’observa en el ratolí. Tant en l’home com en el ratolí, els

nivells primerencs postnatals de factor IX són aproximadament un 50% dels nivells adults,

els quals augmenten a aproximadament un 75% en la pubertat. Per estudis invitro realitzats

en hepatòcits, s’ha pogut descriure com la transfecció de només l’AR no indueix l’expressió

del promotor del factor IX i que la cotransfecció de C/EBP produeix un augment sinèrgic de

l’activitat transcripcional.

Per totes aquestes evidències, es va analitzar si existia alguna correlació entre

l’expressió del gen del KAP i l’existència de C/EBPs, en el ronyó murí. El resultat va

indicar la presència de C/EBPα i C/EBPβ en extractes nuclears de ronyons de mascles control i castrats però no en els de ratolins mascles amb hipotiroïdisme congènit induït

farmacològicament, que és quan l’expressió del gen del KAP és gairebé

La presència de TH en el període puberal i postpuberal permet la resposta cortical,


altre factor o hormona hauria d’intervenir per aconseguir l’activació transcripcional màxima

del gen del KAP, en el còrtex renal.

Les diferències de tamany entre dos models d’hipotiroïdisme diferents: dèficit de GH,

PRL i TSH, en el cas dels animals dwarf Jackson, i de T3 en el dels animals hyt/hyt, va

suggerir la participació de la GH en la transactivació del gen del KAP, degut a que en el

model dwarf Jackson no es detectava senyal cortical de KAP mentre que en el hyt/hyt sí.

Conseqüentment, es va estudiar l’efecte de la GH sobre l’expressió cortical de KAP i s’ha

demostrat que és necessària la combinació de TH i GH perquè s’aconsegueixi plenament la

resposta cortical dependent d’andrògens del gen del KAP.

La T4, a través d’un efecte permissiu, indueix ràpidament la fosforilació i la translocació

nuclear de la MAPK en cèl.lules HELA i CV-1, en absència de citoquines o factors de

creixement (165). És a dir, l’hormona tiroïdal podria activar la via de senyalització que

també pot ser estimulada per IGF-I, factor de creixement estimulat principalment per GH i

produït majoritàriament pel fetge, d’on és transportat als llocs on exerceix la seva acció, i

que podria mitjançar la resposta a GH de KAP, en el còrtex renal. No obstant, en la resposta

androgènica cortical de KAP, no hi intervé només una de les dues hormones sinó que tant la

TH com la GH hi estan implicades.

La GH pot regular l’expressió gènica alterant la concentració o l’activitat de factors de

transcripció. Strand et al (166), conclueixen que la GH augmenta tant els nivells de mRNA

i de proteïna de C/EBPα com la seva capacitat d’unió al DNA, en cultius d’hepatòcits de rata. Per altra banda, Rastegar et al (84), demostren que l’efecte estimulador de GH sobre el


la disminució ràpida que provoca de la proteïna C/EBPα, que té un efecte inhibidor sobre dit promotor.

Per tot això, hipotetitzem que tant GH com TH podrien regular l’expressió de

determinats gens a través de la modulació, a diferents nivells, dels factors de transcripció

C/EBP, sense que això signifiqui que queden excloses altres vies d’actuació d’ambdues

hormones, que poden potenciar el seu efecte.

II. Relació entre l’hormona tiroïdal, les C/EBPs i l’expressió

del gen del KAP en el ronyó murí durant el desenvolupament


Com ja s’ha esmentat, l’hipotiroïdisme congènit altera el desenvolupament de

l’organisme i a nivell molecular modifica l’expressió de diferents gens, d’entre els que

es poden citar alguns membres de la família de factors de transcripció C/EBP, pels que

s’han identificat possibles llocs d’unió en el promotor de KAP i, s’ha demostrat que la

proteïna desapareix en ronyons d’animals hipotiroïdals, coincidint també, amb la manca

d’expressió del gen del KAP. Aquest resultat va ser corroborat pel fet que l’expressió de

KAP i la presència de C/EBPα i C/EBPβ,฀es veuen recuperades quan a aquests animals amb hipotiroïdisme farmacològic, se’ls administra paral.lelament al tractament amb KClO4 1%,

T3 1,2 µg/dia durant el 7è i 21è dia postnatal.


Fig.11. Capacitat de resposta dels fragments del promotor de KAP a T3. A) Es van cotransfectar 2 µg de
Fig.11. Capacitat de resposta dels fragments del promotor de KAP a T3. A) Es van cotransfectar 2 µg de p.78
Fig 12. Nivells endògens d’expressió de KAP. Els nivells endògens del mRNA de KAP van ser mesurats

Fig 12.

Nivells endògens d’expressió de KAP. Els nivells endògens del mRNA de KAP van ser mesurats p.79
Fig.17. Modulació de la resposta androgènica de K224 per IGF-I i ortovanadat sòdic. A) Les cèl.lules
Fig.17. Modulació de la resposta androgènica de K224 per IGF-I i ortovanadat sòdic. A) Les cèl.lules p.83
Fig.13. Nivells endògens de mRNA i proteïna de C/EBPα i C/EBPβ en cèl.lules PCT3 i PR10
Fig.13. Nivells endògens de mRNA i proteïna de C/EBPα i C/EBPβ en cèl.lules PCT3 i PR10 p.89
Fig.15. Assaig funcional de la mutació de quatre putatives seqüències C/EBP del promotor del gen
Fig.15. Assaig funcional de la mutació de quatre putatives seqüències C/EBP del promotor del gen p.92
Fig.16. Assaig funcional. A) 1 µg de la construcció K638L (457-448, 429-420) o 1 µg de K638L
Fig.16. Assaig funcional. A) 1 µg de la construcció K638L (457-448, 429-420) o 1 µg de K638L p.95
Fig.18. Expressió endògena d’AP-2 en PCT3, PR10 i ronyó murí. RT-PCR d’AP-2 en cèl.lules PCT3 i
Fig.18. Expressió endògena d’AP-2 en PCT3, PR10 i ronyó murí. RT-PCR d’AP-2 en cèl.lules PCT3 i p.97
Fig. 20. Model hipotètic de la transactivació dependent d’andrògens del promotor del gen del KAP,
Fig. 20. Model hipotètic de la transactivació dependent d’andrògens del promotor del gen del KAP, p.100
Fig.21. Model hipotètic de la transactivació dependent d’andrògens del promotor del gen del KAP, en
Fig.21. Model hipotètic de la transactivació dependent d’andrògens del promotor del gen del KAP, en p.101
Fig.7. Dosi-resposta del fragment K224 i pCAT1430. Les cèl.lules PCT3 i PR10 van ser transfectades
Fig.7. Dosi-resposta del fragment K224 i pCAT1430. Les cèl.lules PCT3 i PR10 van ser transfectades p.102
Fig.8. Activitat dependent d’andrògens de les construccions del promotor del KAP en diferents línies
Fig.8. Activitat dependent d’andrògens de les construccions del promotor del KAP en diferents línies p.104
Fig.9. Assaig de retardament en gel de l’ARE. Les seqüències dels oligonucleòtids utilitzats per
Fig.9. Assaig de retardament en gel de l’ARE. Les seqüències dels oligonucleòtids utilitzats per p.106
Fig.10. Assaig funcional de K224LmARE respecte K224L. A l’esquerra de la Fig s’indiquen els
Fig.10. Assaig funcional de K224LmARE respecte K224L. A l’esquerra de la Fig s’indiquen els p.108
Fig.5. Efecte del tractament amb T3 sobre els nivells de proteïna de C/EBPα i C/EBPβ i l’expressió del
Fig.5. Efecte del tractament amb T3 sobre els nivells de proteïna de C/EBPα i C/EBPβ i l’expressió del p.112
Fig 1. Efecte de la T3 i GH en l’expressió cortical del gen del KAP en ratolins mascles tractats

Fig 1.

Efecte de la T3 i GH en l’expressió cortical del gen del KAP en ratolins mascles tractats p.119
Fig 2. Efecte de la T3 durant diferents etapes del desenvolupament postnatal de ratolins C57BL/6

Fig 2.

Efecte de la T3 durant diferents etapes del desenvolupament postnatal de ratolins C57BL/6 p.123
Fig 3. Expressió cortical del gen del KAP en ratolins mascles i femelles C57BL/6. Seccions de ronyó

Fig 3.

Expressió cortical del gen del KAP en ratolins mascles i femelles C57BL/6. Seccions de ronyó p.124
Fig.15. Efecte de la deficiència prenatal respecte la postnatal d’hormona tiroïdal en l’expressió del
Fig.15. Efecte de la deficiència prenatal respecte la postnatal d’hormona tiroïdal en l’expressió del p.198
Fig.16. Expressió del gen del KAP en ratolins lit/lit i Jackson dw/dw. Seccions congelades de ronyons Solé, E., Menoyo, A., Hardy, D., Catterall, J
Fig.16. Expressió del gen del KAP en ratolins lit/lit i Jackson dw/dw. Seccions congelades de ronyons Solé, E., Menoyo, A., Hardy, D., Catterall, J p.199
Fig.2. Les hormones esteroïdals. Estructura química del colesterol, testosterona, dihidrotestosterona,
Fig.2. Les hormones esteroïdals. Estructura química del colesterol, testosterona, dihidrotestosterona, p.210