• No se han encontrado resultados

L’ origen de la vida i l’evolució de les espècies (2)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2019

Share "L’ origen de la vida i l’evolució de les espècies (2)"

Copied!
61
0
0

Texto completo

(1)

L’ origen de la vida

i l’evolució de

les espècies (2)

(2)

1.  INTRODUCCIÓ.  L’ÉSSER  VIU  I  LA  VIDA

2.  L’ORIGEN  DE  LA  VIDA  I  ELS  PRIMERS  ORGANISMES 3.  HIPÒTESIS  ACTUALS  SOBRE  L’ORIGEN  DE  LA  VIDA 4.  ELS  PRIMERS  ORGANISMES

5.  L’ORIGEN  DE  LES  ESPÈCIES

6.  TEORIES  I  PROVES  DE  L’EVOLUCIÓ

(3)
(4)

Algunes  curiositats  dels  animals  

Per  què  la  girafa  té   el  coll  llarg  ?

Per  què  els  talps     practicament  no  tenen   ulls  i  són  gaurebé  cecs?

Per  què  l’ós   formiguer  té  un   mussell  llarg  ? Per  què  la  balena  té  

(5)

Al  pol  nord  els  animals  tenen  el  pellatge   de  color  blanc.

(6)

Els  mateixos  animals  poden  tenir  altre  color  de  pellatge.  

(7)

Evolució  dels  animals  

Hi  ha  un  origen  comú   (ancestre  protista).

Organisme  unicel·∙lular  

(8)

2 tipus d’explicacions:

Espècie: Conjunt d’individus que es poden reproduir entre si i

poden donar lloc a descendents també fèrtils.

• Al llarg de la història hi ha hagut 2 tipus d’explicacions sobre

l’origen de les espècies:

La  creació

directa L’evolucióbiològica

FIXISME

(9)

Abans de  ser  substituïts per  la  teoria de  l’evolució,  el  

creacionisme i  el  fixisme eren  els corrents de  pensament en  la   comunitat científica.

Teoria creacionista:  L’origen de  cadascuna de  les espècies era   degut a  un  acte creador  específic.

Teoria fixista: Complementària a la creacionista. Les espècies es mantenen invariables al llarg del temps.

(10)

Fixisme

No sempre s’ha cregut que les

espècies han evolucionat al llarg del temps.

Durant molt temps hi va haver tot un seguit d’idees i teories que

negaven l’evolució de les espècies. La idea bàsica era la immutabilitat

(11)

Teories  fixistes:  quines  són  

Creacionisme: és una creença religiosa la qual l’Univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. És acceptat no només fins al segle XIX, sinó que és acceptat actualment.

Un defensor va ser Linné.

Entre les files creacionistes hi ha dos tipus d’adeptes:

Els teistes: creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers

(12)

Fixisme: és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s’observa, el dia d’avui, en la mateixa forma del passat i que continuarà mostrant en el futur

Així el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva, en la qual els éssers vius són inalterables

(13)

Catastrofisme: Les ides fixistes van començar a ser qüestionades a principis del s. XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada vegada fos més complicat defensar els punts de vista del fixisme.

(14)

Evolució biològica: Procés de transformació d’unes espècies en altres, mitjançant l’ acumulació de petites diferències que apareixen entre una generació i la següent al llarg de milions d’anys.

Teoria de l’evolució: Les diferents espècies s’han anat formant per evolució biològica.

• Relaciona els coneixements de diverses ciències: genètica, bioquímica, botànica, zoologia, paleontologia, ecologia,

biogeografia, etc...

(15)

Els científics actuals s’ocupen de la història, i de les causes i els mecanismes de l’evolució, i no pas d’investigar

evidències a favor i en contra de l’evolucionisme.

(16)
(17)

Fet: A partir de la segona meitat del segle XVIII, quan es va veure que els individus d’una mateixa espècie no s’assemblaven tots entre si i que els descendents no eren sempre iguals als progenitors.

Efecte: Alguns naturalistes com Buffon, Maupertuis i Erasmus Darwin

(avi de Charles Darwin) van pensar que les espècies actuals podrien haver sorgit per transformació de les espècies anteriors mitjançant la suma progressiva de diferències.

Fet: Les noves espècies procedents d’Amèrica s’assemblaven més a algunes espècies del Vell Món que a d’altres.

(18)

6.1  Evolucionisme:  Teoria  de  

LAMARCK:  El  Lamarckisme

Qui era  Lamarck  ?  

Jean-­‐Baptiste-­‐Pierre-­‐Antoine  de  Monet,  cavaller   de  La  Marck (1  d'agost  de  1744  -­‐ 18  de  desembre   de  1829)  va  ser  un  naturalista francès  i  un  dels   primers  en  defensar  la  idea  de  l'evolució dels   éssers  vius.

Proposar  una  teoria  coherent  sobre  l'evolució  de   la  vida  a  partir  de  lleis  naturals basades  en  

l'herència  dels  caràcters  adquirits.  

(19)

El  lamarckisme

Aquesta  teoria  és  basa  en  aquests  punts  :

La  necessitat  d’adaptar-­‐se.  Si  les  característiques  del  medi  varien,  les   característiques  dels  éssers  vius  també  ho  fan  per  tal  d’adaptar-­‐se  als   canvis.

L’ús  i  desús  dels  òrgans produeixen  el  desenvolupament  o  atròfia  dels   òrgans.

(  la  funció  crea  l’òrgan).

(20)

Exemple de  la  teoria de  Lamarck:  

El    llarg coll de  les  girafes

• Explicació segons Lamarck:

ü L’antecessor de la girafa va fer molts esforços al llarg de la vida per arribar a les fulles de les branques altes dels

arbres, i això va provocar que el coll se li allargués.

(21)
(22)

ü Tendència natural  cap a  la  complexitat:  El  sentit de  la transformació evolutiva   va  de  les  espècies més senzilles,  formades per  generació espontània,  a  les  més complexes.

ü Desenvolupament d’adaptacions al  medi:  Les  variacions de  les  condicions del   medi ambient provoquen  canvis en  les  funcions vitals dels éssers vius,  fet que   comporta  que  uns òrgans es  desenvolupin i  d  altres s’atrofiïn.  És a  dir,  les     variacions mediambientals són la  causa  de  les  adaptacions dels organismes.

ü Herència dels caràcters adquirits:  Les  modificacions adquirides pels organismes al  llarg de  la  vida  durant el  procés d’adaptació al  medi,  es   transmeten als descendents.

(23)

• No demostra experimentalment la tendència

natural de les espècies a augmentar el seu grau de complexitat.

• No explica com es transmeten els caràcter adquirits

als descendents.

• Tots els intents per demostrar la herència dels

caràcters adquirits han fracassat.

Crítica  al  

(24)

Charles  Darwin,  naturalista  anglès

va  participar  entre  els anys 1831  i   1836  en  una  expedició científica   que  va  fer la  volta  al  món a  bord del  vaixell Beagle.

• El  1859,  Darwin  va  publicar  l’obra titulada  “L’origen de  les  espècies”

(25)
(26)

Fet: A l’arxipèlag de les Galàpagos, situat a l’oceà Pacífic, Darwin va veure que, tot i que les illes no eren gaire lluny les unes de les altres, hi havia espècies diferents.

Conclusió: La biodiversitat tan elevada de les illes Galàpagos era deguda a l’aïllament reproductiu entre poblacions de les diferents illes i a les adaptacions a les condicions ambientals de cada illa.

La  Teoria de  Darwin:  L’evolució de  

les    espècies per  selecció natural

– És a dir, les diferències sorgides entre les generacions serien afavorides o eliminades de forma diferent

segons els ambients de cada illa. Aquestes

(27)
(28)

D’altra  banda  hi  va  trobar  14  espècies   de  pinsans, adaptades  a  diversos  tipus   d’alimentació,  algunes  de  les  quals  

eren  exclusives  d’una  sola  illa.

Darwin  va  arribar  a  la  conclusió  que   aquesta  alta  diversitat  era  el  resultat   de  l’adaptació  als  diferents  hàbitats  

(29)

Conclusions  del  viatge

Alguns  anys  més  tard,  ja  a  Anglaterra,  Darwin  va  

concebre  la  idea  que  la  selecció  natural  és  el  motor  de   l'evolució.  

Convençut  de  que  la  seva  teoria  seria  polèmica,  el  1856   Darwin  començà  a  acumular  proves  i  arguments  al  seu   favor.  

El  1858  un  jove  naturalista,  Alfred  Russell  Wallace,  va   escriure  una  carta  a  Darwin  que  contenia  gairebé  les   mateixes  idees  que  Darwin  havia  concebut.  

(30)

El  1859  Darwin  publicà  un  'resum'  anomenat  L'origen  de  les  espècies.

Aquest  llibre  va  canviar  el  món

El  1859  Darwin  

publicà  un  

'resum'  

anomenat  

L'origen  de  les  

espècies

.

(31)

T.R. Malthus: La lluita per l’existència

•El creixement de la població humana és proporcionalment superior a l’augment de la producció d’aliments.

•Aquesta situació obliga els

individus a lluitar entre si

per aconseguir els aliments, és a dir, a la lluita per

l’existència.

En  quines idees  es  va  basar  

Darwin  per  a  desenvolupar la  seva

teoria?

Charles Lyell: L’actualisme

•Els processos geològics del passat havien de ser semblants als que hi ha avui dia.

•Serien processos molt lents, sense grans

catàstrofes i sense grans extincions.

•Aquestes idees són

(32)

Darwin coneixia la pràctica de

l’aparellament selectiu, consistent a

escollir com a reproductors aquells

exemplars en els quals destaquen les

característiques desitjades.

Va imaginar que en la natura podia

(33)

Mecanisme de l’evolució de Darwin es basa en 3 aspectes:

(34)
(35)

Selecció natural: Quan les condicions mediambientals són adverses per als organismes, s’estableix una lluita per la supervivència, en la qual només sobreviuen els individus

més adaptats i la resta s’elimina. D’aquesta manera hi ha

selecció natural dels més aptes. Només els individus que sobreviuen són els que poden reproduir-se i transmetre així els seus caràcters als descendents. La selecció natural, amb el pas del temps, transforma gradualment les espècies.

(36)
(37)

Com explica  el  Darwinisme el  coll

tan    llarg de  la  girafa?

• Durant les èpoques en què escassejaven els recursos

alimentaris, només sobrevivien les girafes que arribaven a les fulles més elevades gràcies a la llargada del seu coll.

• Com que només es reproduïen aquesta mena de

girafes, es transmetia a la generació següent solament el caràcter coll més llarg.

• Aquest procés s’ha mantingut de generació en

(38)

• Les noves característiques avantatjoses proposades per Darwin es diluirien i desapareixerien en la descendència.

• En aquella època es pensava que les característiques biològiques rebudes eren el resultat d’una barreja de líquids d’origen matern i patern.

Crítica  del  darwinisme

• La teoria de Darwin no explicava com s’originava la variabilitat de la descendència; tampoc explicava que, si les modificacions

(39)

Una espècie nova no podia formar-se al mateix lloc que viuen els seus progenitors.

– Darwin sabia que l’aïllament entre poblacions podia ser

important, però no va saber adonar-se que era

imprescindible.

Crítica  del  darwinisme

Si les noves característiques avantatjoses eren petites, no hi havia hagut prou temps perquè sorgissin tantes espècies diferents.

(40)

Lamarckià o darwinista ?

(41)

1.Per què podem afirmar que el

comentari d’aquest alumne està força

d’acord amb la teoria lamarckiana?

(42)

Resposta  pregunta  2

En una població d’insectes antecessors dels insectes pal hi havia variabilitat, no tots eren iguals.

Els insectes que s’assemblaven a branques passaven desapercebuts i per tant sobrevivien i deixaven

descendència.

Aquesta descendència tenia la característica favorable. Aquests fet (selecció natural) es repetia generació rere generació.

(43)

Fet: Vers el 1930, a la idea darwinista de la selecció natural s’hi van unir les aportacions de la genètica i d’altres ciències biològiques, com la paleontologia i la sistemàtica.

Conseqüència: Va donar lloc al neodarwinisme o

teoria sintètica de l’evolució.

(44)

Els gens són els elements determinants dels caràcters genètics.

Les mutacions són la causa de la variabilitat.

La selecció natural actua sobre la variabilitat i és la

responsable de l’evolució de les espècies. Els individus més aptes sobreviuen i passen la informació a la descendència.

Això generació rere generació i al llarg de milions d’anys acaba produint noves espècies.

(45)

Concepte  de  GEN

GEN : segment de DNA que conté informació sobre un caràcter biològic.

(46)

Concepte de mutació

Són  canvis  de  material   genètic  que  es  

produeixen  a  l’atzar. Són  aleatòries.

(47)

1.  INTRODUCCIÓ.  L’ÉSSER  VIU  I  LA  VIDA

2.  L’ORIGEN  DE  LA  VIDA  I  ELS  PRIMERS  ORGANISMES 3.  HIPÒTESIS  ACTUALS  SOBRE  L’ORIGEN  DE  LA  VIDA 4.  ELS  PRIMERS  ORGANISMES

5.  L’ORIGEN  DE  LES  ESPÈCIES

6.  TEORIES  I  PROVES  DE  L’EVOLUCIÓ

7.  L’EVOLUCIÓ  I  LES  SEVES  PROVES

(48)
(49)

Hi  ha  tot una  sèrie de  realitats biològiques que  es  

poden  explicar  facilment admeten la  

teoria de  

l’evolució.

Reben el  nom de  

proves o  evidències biològiques

.

Fet: Quantitat total d’espècies diferents que habiten la Terra

podria arribar a 30 i fins i tot a 50 milions. Fins ara només s’han catalogat uns dos milions.

Conclusió: Desconeixem més del 90% dels éssers vius del

(50)

PROVES  DE  L’EVOLUCIÓ

1.

Proves  taxonòmiques

2.

Proves  paleontològiques

3.

Proves  anatòmiques

4.

Proves  embriològiques

(51)

1.  Proves taxonòmiques

- Classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança (morfològica i genètica)

- Totes les espècies semblants s’agrupen dins el mateix gènere, família, etc.

- TEORIA EVOLUCIÓ: semblances són degudes al fet que comparteixen un antecessor comú → arbre evolutiu

- L’existència de formes intermèdies

(52)

2.Proves  o  evidències  paleontològiques

Es basen en l’estudi dels fòssils.

Els fòssils són restes d’organismes, o indicis de la seva activitat que van viure en èpoques geològiques passades.

Són especialment interessants els fòssils que representen formes de transició entre diferents grups d’organismes.

Com per exemple els fòssils de :

Ichthyostega (entre peixos i amfibis)

(53)

Archaeopteryx  presenta   caràcters  propis  dels  rèptils   (dinosaures)  i  de  les  aus.

Fòssil  de

Archaeopteryx

(54)

3  .Proves  anatòmiques

Òrgans homòlegs

:

són aquelles que tenen un

mateix origen embrionari i una mateixa estructura interna, però

fan diferent funció. Per exemple

les extremitats anteriors de determinats vertebrats.

Els òrgans homòlegs indiquen un parentiu evolutiu amb

(55)

Òrgans anàlegs: tenen la mateixa funció però una estructura interna diferent i un origen embriològic

diferent.

- La seva similitud és deguda a l’adaptació a una mateixa

funció (p.ex:volar) mitjançant una evolució convergent

(56)

Òrgans vestigials: no

tenen cap funció. Si

s’extirpen no hi ha cap perjudici per a l’individu.

- Són homòlegs

respecte a òrgans

ancestrals que sí eren funcionals.

- Ex: queixals del seny, ossos soldats de l

(57)

Conclusió

:  

La  seva disposició i  

estructura  són tan  semblants que  és

inevitable  pensar  que  es    tracta

d’adaptacions d’una única  anatomia a    

usos  diferents (la  de  l’avantpassat

(58)
(59)

6.  Proves  o  evidències  bioquímiques

Es basen en l’estudi comporat de les molècules dels diferents organismes.

Com més semblances morfològiques hi ha entre 2 organismes, més

coincidència en el tipus de molècules que el constitueixen.

Actualment els mètodes més utilitzats per comparar organimes són la seqüència del DNA nuclear, del DNA mitocondrial de l’RNA ribosòmic i la seqüència d’aminoàcids de les proteïnes.

(60)

•Es basen en el supòsit que les mutacions (canvis en els gens) es produeixen a un ritme constant.

Prova: Dels apròximadament 30000 gens que té el ratolí,

20700 també hi son en l’ésser humà.

– Suposa un 99% comú.

Conclusió: És una prova determinant del fet que som

branques d’un mateix arbre.

(61)

Referencias

Documento similar

95 Los derechos de la personalidad siempre han estado en la mesa de debate, por la naturaleza de éstos. A este respecto se dice que “el hecho de ser catalogados como bienes de

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

nes de una misma comunidad político-religiosa y, cultural, con muy ligeras diferencias en su zona Central, la mediterránea.' Es cierto que en las regiones montañosas del

También se puede hablar de la muerte, en algunos casos violento (como la de la madre de Calabacín o los padres de Camille), del abuso o maltrato a menores y de las adicciones:

La aplicación efectiva del marco normativo en torno a las comunidades indígenas, garantizar el control de convencionalidad con respecto a los avances en la Corte IDH,

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

a) Descriure quines són les TIC més usades en la comunicació dels actors vinculats amb l’esport: organitzacions esportives, organitzacions comercials esportives, mitjans

També Martín Moreno i de Miguel (1982: 60, 125 i s.) parlen de la burocratització com d’una solució a la distribució mercantilista dels serveis professionals bàsics,