Especificacions, anàlisi i disseny d'un programari de gestió de punt de venda

Texto completo

(1)TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Especificacions, Anàlisi i Disseny d'un Programari de Gestió de Punt de Venda. Autor: Manel Orós Cuenca Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Consultor: Oriol Martí Girona 09/01/2009. Manel Orós Cuenca. Pàgina 1 de 97.

(2) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 1 Dedicatòria i agraïments Mitjançant aquest treball es condensa tot un procés d'il∙lusions i superació personal que al llarg de la carrera s'ha anat gestant, algunes vegades en forma de frustració i d'altres, les que més, en forma de bones estones. Durant aquest llarg i a vegades difícil procés hi ha hagut unes persones que sempre, de forma incondicional, han estat al costat meu i és a aquestes a les que voldria dedicar aquest treball i, per extensió, tota la carrera: a la meva dona Marisol, a la meva filla Alba i a la meva mare Lola. També a algunes altres persones properes a les anteriors que han estat sempre quan les he necessitat. A totes elles els vull dedicar també aquest escrit. Finalment, agrair també a tota una infinitat de persones el fet de posar en xarxa tot el seu coneixement, enginy, esforç i creativitat de forma altruista perquè estudiants com jo puguem aprendre dels fòrums on participen, dels seus blogs i també puguem utilitzar les seves eines i sistemes operatius lliures i de codi obert per desenvolupar el nostre TFC i, més àmpliament, la nostra carrera. A tots, gràcies de veritat.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 2 de 97.

(3) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 2 Resum Aquest TFC gira entorn a un projecte que recull els requisits, analitza i posteriorment dissenya un sistema anomenat TPV2.0 per a gestionar terminals punt de venda. A la primera fase del treball es defineixen les condicions de l'estudi de l'eina TPV2.0, les quals ocorren sobre l'escenari d'una empresa client anomenada Kobrabo, dedicada a la distribució al detall de productes alimentaris, que sol∙licita un projecte de millora en profunditat del seu sistema de cobrament mitjançant els seus terminals punts de venda (TPV) que en l'actualitat pateixen una notable obsolescència. A la segona fase de l'estudi, la fase d'anàlisi i recollida de requeriments, el client posen de manifest una sèrie de necessitats que es recopilen en forma textual i de casos d'ús i que donen les primeres pautes per a iniciar el procés d'anàlisi. Entre aquests requeriments consten la necessitat d'estandarditzar la plataforma de cobrament, agilitzar els processos amb el client, ferlos mes segurs o facilitar el procés d'aprenentatge. També, en aquesta fase, es fa un primer apropament a les classes d'entitat i les seves característiques principals, que finalment han d'esdevenir classes de negoci per a definir la futura funcionalitat. A la fase final del TFC, la fase de disseny, es defineix amb tota la exactitud possible com es portarà a terme la persistència mitjançant diagrames E/R (entitat/relació) i mitjançant les taules del model relacional. Tanmateix, es defineix també la funcionalitat de l'eina TPV2.0 mitjançant la utilització de diagrames estàtics de classes d'entitat, diagrames dinàmics d'interacció i de seqüència i prototipus de la interfície gràfica d'usuari. L'àmbit del treball finalitza aquí, a la fase de disseny, per motius de calendari i es deixen les etapes posteriors com la implementació o el desplegament per a una segona revisió del treball.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 3 de 97.

(4) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Índex de continguts 1 Dedicatòria i agraïments...................................................................................................................... ..2 2 Resum.......................................................................................................................... ..........................3 3 Introducció................................................................................................................................. ............8 3.1 Situació actual.................................................................................................................... ............8 3.2 Àmbit i objectius del TFC..................................................................................... ......................10 3.3 Exclusions................................................................................................................ ....................10 3.4 Anàlisi de riscos.................................................................................................................. .........11 3.5 Metodologia.......................................................................................................... .......................11 3.6 Tasques a executar.......................................................................................... .............................12 3.6.1 Diagrama Gantt del pla de treball, planificació i dates clau...............................................13 4 Fase d'anàlisi i requisits.............................................................................................. .........................14 4.1 El model de negoci................................................................................................................ .......14 4.2 Guió general d'un punt de venda actual............................................................................... ........16 4.3 Guions importants del futur sistema..................................................................................... .......18 4.3.1 Obertura de caixa........................................................................................ .........................18 4.3.2 Tancament de caixa.................................................................................................. ............18 4.3.3 Guió de cobrament d'articles........................................................................ .......................18 4.3.4 Guió de pagament amb tarja de crèdit....................................................................... ..........19 4.3.5 Guió de pagament amb efectiu................................................................... .........................19 4.4 Algunes característiques del model de negoci............................................................................19 4.4.1 Actualització de preus a la botiga.................................................................. ......................19 4.4.2 Els impostos i els descomptes.................................................................. ...........................20 4.4.3 Senyalització de preus............................................................................ .............................20 4.4.4 Eliminació d'informació................................................................................................... ....21 4.4.5 Cicle de vida de la botiga............................................................................................... ......21 4.4.6 Pèrdua desconeguda...................................................................................................... .......21 4.4.7 Tancament a Zero................................................................................................................ .22 4.4.8 Nivells de prioritat del sistema................................................................................ ............22 4.4.9 Codi d'article intern envers codi EAN............................................................................... ..23 4.5 Requeriments no funcionals per al nou sistema................................................................. .........24 4.5.1 El control del calaix portamonedes.............................................................. .......................26 4.5.2 La tecla del pànic................................................................................................... ..............26 4.5.3 Les promocions............................................................................................................ ........27. Manel Orós Cuenca. Pàgina 4 de 97.

(5) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 4.5.4 L'agent TEF....................................................................................................................... ...28 4.6 Actors............................................................................................................................. ..............29 4.6.1 Actors principals.............................................................................................. ....................30 4.6.2 Actors de recolzament............................................................................... ..........................30 4.6.3 Diagrama de casos d'ús actor Encarregat............................................................... .............30 4.6.4 Diagrama de casos d'ús actors Caixer, Client, Empleat i TEF............................................31 4.6.5 Diagrama de casos d'ús actor Timer i Central.................................................................. ...32 4.7 Classes de negoci: Atributs i relacions principals......................................................................33 4.7.1 Persistència de les dades........................................................................... ...........................35 4.7.1.1 Nivell local....................................................................................................... .............36 4.7.1.2 Nivell intermediari o caixa central.................................................................. .............36 4.7.1.3 Nivell remot.............................................................................................. ....................36 4.8 Subsistemes del model de negoci................................................................................... .............37 4.9 Subsistema de comunicacions...................................................................................... ...............38 4.9.1 Concurrència de les dades......................................................................... ..........................39 4.9.2 Activació dels processos de comunicacions.................................................................... ....39 4.9.3 Cas d'ús Enviar Pendents a Central................................................................. ....................40 4.9.4 Cas d'ús Enviar Pendents a Botigues................................................................... ................41 4.9.5 Cas d'ús Activació de Canvis.......................................................................................... .....42 4.9.6 Cas d'ús Confirmació d'Enviaments............................................................................ ........42 4.10 Subsistema de cobrament...................................................................................................... .....43 4.10.1 Cas d'ús Enregistrar un Article.......................................................................................... .43 4.10.2 Cas d'ús Iniciar un Tiquet..................................................................... .............................44 4.10.3 Cas d'ús Totalitzar un Tiquet....................................................................................... .......45 4.10.4 Cas d'ús Tancar Transacció.............................................................................. ..................46 4.10.5 Cas d'ús Devolució d'Articles............................................................... .............................47 4.10.6 Cas d'ús Rectificar Línies de Tiquet..................................................................................49 4.10.7 Cas d'ús Cobrament TEF........................................................................ ...........................49 4.10.8 Cas d'ús Pagament de Caixa.............................................................................................. .50 4.11 Subsistema de seguretat i manteniment................................................................ .....................51 4.11.1 Cas d'ús Alta d'Usuari....................................................................................................... ..52 4.11.2 Cas d'ús Baixa d'Usuari.......................................................................................... ............52 4.11.3 Cas d'ús Modificació d'Usuari................................................................ ...........................53 4.11.4 Cas d'ús Iniciar Sessió........................................................................................ ................54 4.11.5 Cas d'ús Renovar contrasenya................................................................ ............................54 4.11.6 Cas d'ús Bloqueig de Caixa..................................................................................... ...........55 4.11.7 Cas d'ús Finalitzar Sessió................................................................................. ..................55 4.12 Subsistema de control de caixa....................................................................................... ...........56. Manel Orós Cuenca. Pàgina 5 de 97.

(6) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 4.12.1 Cas d'ús Informar d'Efectiu............................................................................. ...................56 4.12.2 Caso d'ús Arqueig de Caixa.......................................................................... .....................57 4.12.3 Caso d'ús Tancament de Caixa......................................................................................... ..58 4.12.4 Caso d'ús Inici de Dia.............................................................................. ..........................58 4.12.5 Cas d'ús Retirada d'Efectiu............................................................................................. ....59 4.12.6 La gestió de perifèrics............................................................................................ ............60 4.12.7 Cas d'ús Llegir un EAN............................................................................... ......................60 4.13 La interfície d'usuari .................................................................................................................. 61 4.13.1 Teclat físic amb tecles directes............................................................................ ...............61 4.13.2 Pantalla tàctil.......................................................................................................... ............62 4.13.3 Sistema auditiu.................................................................................................... ...............63 5 Fase de disseny........................................................................................................... .........................65 5.1 Disseny de la persistència............................................................................................ ................65 5.1.1 Diagrama del model E/R......................................................................................... .............65 5.1.2 Transformació del model E/R al model relacional..............................................................66 5.2 Diagrames estàtics.................................................................................................. .....................67 5.2.1 Diagrama estàtic de classes..................................................................... ............................68 5.2.2 Detall de les classes d'entitat mes representatives..............................................................69 5.2.3 Diagrama de classes d'Excepcions................................................................. .....................70 5.2.4 Diagrama de classes d'Interfície d'Usuari...........................................................................70 5.2.6 Diagrama de classes de Persistència............................................................................... .....71 5.2.6.1 Gestió del nivell de persistència................................................................................ ...72 5.3 Diagrames dinàmics....................................................................................... .............................73 5.3.1 Diagrama de seqüència Alta d'Usuari.................................................................................73 5.3.2 Diagrama de seqüència Iniciar Tiquet.................................................................. ...............74 5.3.3 Diagrama de seqüència Cobrar Article per Codi................................................................74 5.3.5 Diagrama de seqüència Informar Efectiu............................................................................75 5.3.6 Diagrama de seqüència Totalitzar Tiquet............................................................................77 5.3.7 Diagrama de col∙laboració Tancament de Caixa.................................................................77 5.3.8 Diagrama de col∙laboració Arqueig de Caixa.....................................................................78 5.3.9 Diagrama de seqüència Pagament de Caixa.................................................................... ....79 5.3.10 Diagrama de seqüència Devolució d'Articles....................................................................81 5.3.12 Diagrama de seqüència Entrada d'Usuari..........................................................................81 5.4 Disseny de la interfície gràfica d'usuari (GUI)...........................................................................82 5.4.1 Pantalla Informar d'efectiu........................................................................................ ...........83 5.4.2 Pantalla Pagament de caixa....................................................................... ..........................84 5.4.3 Pantalla Devolució d'articles.................................................................... ...........................85 5.4.4 Pantalla Cobrar articles...................................................................................................... ..86. Manel Orós Cuenca. Pàgina 6 de 97.

(7) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 5.4.5 Pantalla Tancar transacció efectiu.......................................................................................87 5.4.6 Pantalla Tancar transacció TEF............................................................................ ...............88 6 Glossari de termes de negoci.............................................................................................................. .88 7 Bibliografia......................................................................................................................... .................91 8 Annex........................................................................................................................................ ...........92 8.1 Possibles ampliacions futures de TPV2.0...................................................................................92 8.1.1 Sistema de promocions.................................................................................................... .....93 8.1.2 Control de presència........................................................................................................ .....93 8.2 Quantificació del volum de tràfic....................................................................................... .........93 8.3 Recomanacions d'infraestructura.............................................................................................. ...94 8.3.1 Maquinari............................................................................................................. ................94 8.3.2 Sistema operatiu i entorn..................................................................................... ................95 8.3.3 Llenguatge d'implementació........................................................................................... .....96 8.4 Llista del programari utilitzat.......................................................................................... ............96. Índex d'il∙lustracions Dates clau del TFC.......................................................................................................... ........................13 Gannt de la realització del TFC.................................................................................................... ...........14 Configuració típica d'un sistema TEF........................................................................................ .............29 Diagrama de casos d'ús actor Encarregat............................................................................. ...................31 Diagrama de casos d'ús actors Caixer, Client, Empleat i TEF............................................................... .32 Diagrama de casos d'ús actor Timer i Central......................................................................................... 33 Topologia de xarxa d'una configuració de dues botigues.......................................................................37 Diagrama d'entitat/relació........................................................................................... ............................65 Diagrama estàtic de classes del model de negoci...................................................................................68 Detall de les classes d'entitat.................................................................................................. .................69 Diagrama de classes d'Excepcions........................................................................................ ..................70 Diagrama de classes d'Interfície d'Usuari........................................................................ .......................71 Diagrama de classes de Persistència.......................................................................... .............................72 Diagrama de seqüència Alta d'Usuari.................................................................................. ...................73 Diagrama de seqüència Cobrar Article per Codi............................................................... .....................75 Diagrama de seqüència Informar Efectiu................................................................................... .............76 Diagrama de seqüència Totalitzar Tiquet.................................................................................... ............77 Diagrama de col∙laboració Tancament de Caixa............................................................................ .........78 Diagrama de col∙laboració Arqueig de Caixa...................................................................... ...................79 Diagrama de seqüència Pagament de Caixa.......................................................................................... ..80. Manel Orós Cuenca. Pàgina 7 de 97.

(8) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Diagrama de seqüència Devolució d'Articles....................................................................................... ...81 Diagrama de seqüència Entrada d'Usuari.................................................................... ...........................82 Pantalla Informar d'efectiu...................................................................................................................... .83 Pantalla Pagament de caixa.............................................................................................. .......................84 Pantalla Devolució d'articles........................................................................................... ........................85 Pantalla Cobrar articles............................................................................................... ............................86 Pantalla tancar transacció efectiu..................................................................................... .......................87 Pantalla Tancar transacció TEF................................................................................................... ............88. 3 Introducció L'objectiu d'aquest capítol és descriure amb la màxima exactitud possible l'abast i el nivell de profunditat que comprendrà aquest TFC. Aquest treball aborda la creació d'un programari de gestió dels terminals punt de venda (en endavant TPV) anomenat TPV2.0 i per a la empresa client KOBRABO. Aquesta empresa i totes les seves característiques i condicions son simulades i s'utilitza a fi efecte de donar al treball la màxima similitud possible amb un entorn real. L'eina TPV2.0 està destinada a explotar amb la màxima eficàcia possible la gestió del cobrament als clients a les botigues KOBRABO. El programari esmentat ha de comprendre tot el necessari per a poder gestionar les operacions de venda d'una botiga així com pels processos auxiliars que se'n deriven.. 3.1. Situació actual. La empresa KOBRABO, de distribució i venda al detall d'aliments, és una de les empreses més dinàmiques i emergents del sector. Fundada al 1995 i amb un creixement anual en facturació del 19% i amb una expansió anual del 15%, s'està posicionant ràpidament al mercat i fentse un lloc al sector. Disposa de 54 botigues , entre pròpies i franquícies, repartides pel territori català. També disposa d'unes oficines centrals a Figueres, Girona, seu de la companyia. A finals de l'any passat la cadena KOBRABO va adquirir tots els actius de la fallida cadena EL PINGU, amb 12 botigues operatives, i recentment també ha comprat la cadena IRASKO amb 11 botigues operatives més. D'aquesta manera, actualment, la cadena KOBRABO compta amb una heterogeneïtat gens desitjable en quant als sistemes TPV, la qual cosa no afavoreix gens a l'automatització, optimització i seguretat dels processos de venda a botiga.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 8 de 97.

(9) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Actualment, el sistema de cobrament a les botigues es realitza mitjançant diferents models de caixes registradores de les marques Epson, IBM i Toshiba. Aquestes màquines registradores treballen amb PLU però tenen diferents operatives depenent de la marca i el model. La consolidació de les dades de facturació es resol mitjançant un programari instal∙lat en combinació amb el TPV i fet a mida per a cada model. Aquest unifica el format de sortida de les dades abans de processarles i enviarles a la central via mòdem per a la seva posterior consolidació i tractament. Els problemes més importants, actualment, són la incapacitat d'implantar polítiques unificades d'operativa de cobrament a botiga, tancaments de caixa, resolució de problemes amb els quadraments de caixa, el control d'estocs, una actualització àgil de preus, formació a futurs usuaris, etc... ja que cada marca o model de màquina té unes particularitats determinades i diferenciades de la resta a la majoria de les operacions de venda. Genèricament, les principals demandes del client envers el nou sistema son les següents: En quant al procés de cobrament: ○. ○. ○. Estandarditzar la operativa de cobrament a totes les botigues de la cadena per tal de tenir la mateixa. Recollir les noves necessitats dels diferents departaments de la companyia (màrqueting, comercial, administració, compres, etc...) envers la botiga, per reflectirho al programari. Agilitzar el pas per caixa per reduir el temps d'espera a les cues i per augmentar el nº de clients per unitat de temps.. ○. Ferho mes segur i tolerant a errors humans o tècnics.. ○. Automatitzar i ajudar al procés de venda.. En quant al procés d'obertura i tancament de caixa diaris: ○. Facilitar el procés d'obertura i ferho mes segur. També facilitar el procés de tancament comptable de caixa.. En quant als controls d'efectiu i producte a la botiga: ○. Al fer el tancament diari augmentar la seguretat i el control dels diners.. ○. Establir el màxim número de controls a les operacions de caixa.. ○. Fer un seguiment el màxim d'acurat possible als moviments d'estoc i d'efectiu de la botiga.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 9 de 97.

(10) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. En quant a la generació i consolidació de les dades que es generen diàriament: ○. Agilitzar el procés d'enviament a la central.. ○. Eliminar el procés de conversió previ a l'enviament.. En quant a la plataforma de maquinari: ○. 3.2. Prescindir de les màquines registradores i substituirles per terminals punt de venda, més barats, eficients i ràpids.. Àmbit i objectius del TFC. El projecte es centra a l'anàlisi i disseny d'un programari que gestioni totalment les necessitats de la botiga envers el procés de cobrament, que comprèn en termes generals l'obertura de caixa, el cobrament pròpiament dit i el tancament de caixa així com la consolidació de dades de vendes i consum a una BD centralitzada. Aquest sistema ha de ser capaç de treballar en una xarxa local amb més d'un TPV i a més, amb una xarxa de llarg abast que comprengui de forma teòrica un número il∙limitat de botigues. L'abast del projecte finalitza un cop les dades de les vendes han sigut correctament integrades a la BD central al finalitzar el dia. També queden inclosos tots els subsistemes que es puguin derivar d'aquests objectius principals, tal com un petit sistema de promocions, el control de medis de pagament (VISA, etc...) o la gestió dels perifèrics adients pel cobrament (teclat, visor, calaix portamonedes, balança, etc...). Aquests objectius s'han d'aconseguir amb el mínim cost possible i amb la limitació de temps que comprèn des de l'inici de projecte el 30/09/08 fins a la fi del mateix el 9/1/08. En total 102 dies naturals disponibles.. 3.3. Exclusions. Queden exclosos de l'abast d'aquest projecte els següents subsistemes, per les següents raons: ●. Aprovisionament. Donat que és una cadena composada d'una sèrie de botigues i gestionada per una seu central, les compres de producte no les fan les botigues i ni tan sols han de gestionar comandes. Aquestes en fan en funció del consum de la botiga i amb processos automàtics des de la central.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 10 de 97.

(11) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. ●. ●. 3.4. Promocions. Donada la gran varietat i complexitat de les promocions al punt de venda, en aquest primer projecte únicament es tenen en compte promocions senzilles formades per descomptes o tipus 3 per 2 (per la compra de tres productes, el client només en paga dos). La resta queden exclosos. Consultes a la base de dades central respecte als històrics de vendes o a dades estadístiques, ja que aquesta part pertany a un mòdul específic de mineria de dades.. Anàlisi de riscos. L'anàlisi de riscos durant la confecció del projecte, a les fases d'anàlisi i disseny, no es tindrà en compte donat que totes les restriccions materials, econòmiques, humanes, etc... excepte la del temps, s'aborden des d'un punt de vista teòric i són portades a terme per una sola persona. D'aquesta manera, qualsevol imprevist envers el factor temps ha de ser solucionat mitjançant la reestructuració de les tasques i la modificació del diagrama Gantt.. 3.5. Metodologia. El paradigma que s'usarà pel projecte serà l'orientació a objectes. La modelització es farà amb UML 2.0 i textual, depenent dels casos i la confecció dels diagrames UML es portarà a terme amb l'eina MagicDraw. Dintre del anàlisi i disseny orientat a objectes, el procés escollit per a desenvoluparlo és el Procés Unificat (UP). Per les limitacions de temps i recursos disponibles solament s'abordarà en profunditat la primera de les tres principals iteracions que el composen. Aquesta iteració recull la recollida de requisits, l'anàlisi i el disseny i nivell de profunditat i abast d'aquesta iteració és suficient per a donar una idea clara, precisa i realitzable dels objectius de l'eina que es volen exposar en aquest treball. La interfície gràfica pels prototipus es portarà a terme utilitzant la llibreria Swing del SDK 1.6.0 de Java i l'entorn de desenvolupament Eclipse. El tipus d'arquitectura del programari serà bàsicament centralitzat, excepte alguns mòduls de gestió de dades que poden ser distribuïts i amb una estructura clientservidor. Els motius principals per prendre aquesta decisió són els següents: ●. ●. El sistema de cobrament està clarament definit en un punt físic (maquinari TPV) i amb una orientació clara a un sol usuari (caixer). La càrrega del sistema està clarament definida i condicionada per la cadència dels. Manel Orós Cuenca. Pàgina 11 de 97.

(12) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. clients i tant el número d'usuaris que accedeixen al sistema, com el volum de dades emmagatzemades de forma persistent, com el nº de transaccions executades en paral∙lel, estan previstes i acotades perfectament. ● ●. ●. 3.6. Tots els requeriments funcionals es poden resoldre executant codi ubicat localment. El sistema ha de tenir una alta disponibilitat per a treballar de forma autònoma així com una alta adaptabilitat a entorns hostils com xarxes d'àrea local deficients, xarxes de telecomunicacions amb talls, caigudes del sistema central, etc... La previsió de creixement futur serà sempre el num de terminals a instal∙lar o bé centrat en el sistema central (fora de l'abast del projecte) i serà pràcticament nul en nous requeriments quantitatius de procés o capacitats del TPV. Donat que es dissenyarà sota el paradigma OO, serà prou obert com per a permetre noves ampliacions funcionals amb un mínim cost i sense haver de canviar d'arquitectura en aquest sentit.. Tasques a executar. En aquest apartat s'aborda la planificació global del projecte utilitzant diagrames de Gannt generats amb una eina de planificació.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 12 de 97.

(13) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 3.6.1. Diagrama Gantt del pla de treball, planificació i dates clau Il∙lustració : Dates clau del TFC. Les dates clau venen clarament marcades pels lliuraments de les PAC2, PAC3 i document final TFC. Cada fase disposa pel seu compliment de 38, 38 i 25 dies respectivament. Les subtasques de cada tasca o fase principals venen quantificades en dies de treball.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 13 de 97.

(14) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Il∙lustració : Gannt de la realització del TFC. També, donat que només es disposa d'un sol recurs humà, aquesta primera planificació s'ha simplificat posant les tasques en seqüència, tot i que si es disposés de més recursos humans, hi ha certes tasques que es podrien fer en paral∙lel.. 4 Fase d'anàlisi i requisits En aquesta fase del treball es documenten els requisits del futur sistema amb un cert nivell de detall, suficient perquè es pugui començar a perfilar el funcionament del sistema, format per diferents subsistemes. Aquests requisits es recullen en funció de les necessitats del client, del mercat i de l'entorn actual. Per a detallar què fa el sistema actualment i què ha de fer en un futur, s'utilitzen elements descriptius textuals com el model de negoci, els guions o els casos d'ús.. 4.1. El model de negoci. La empresa KOBRABO, de distribució i venda al detall d'aliments, és una de les empreses. Manel Orós Cuenca. Pàgina 14 de 97.

(15) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. més dinàmiques i emergents del sector. Fundada a la ciutat de Girona el 1995 i amb un creixement en facturació del 19% i en expansió del 15% anuals, s'està posicionant al mercat i fentse un lloc al sector ràpidament. KOBRABO disposa de 54 establiments , entre botigues pròpies i franquícies, repartides pel territori català. El ritme d'expansió ha sigut del 15% durant els darrers 3 anys. Així, l'any passat es van obrir 8 botigues, l'anterior 7 i l'anterior 6 més, sense comptar amb les darreres adquisicions d'altres cadenes. La seva expansió és del tipus “taca d'oli”, obrintse circularment entorn a la central situada a Girona i integrant noves cadenes de botigues que troba al seu pas. Les botigues són rentables en zones d'uns 10.000 habitants o més, la qual cosa permet una expansió còmoda ja que les mateixes es poden encaixar tant en poblacions petites com en barris de grans ciutats. Actualment hi ha a Catalunya unes 120 poblacions de més de 10.000 habitants i Kobrabo està present a les més importants com Barcelona, amb 19 botigues, Girona amb 14 botigues (punt inicial de la expansió), Lleida amb 6 botigues i Tarragona amb 6 botigues més. La resta de botigues estan repartides en poblacions menys importants a raó d'una botiga per població. Les oficines centrals i seu de la companyia estan a Figueres, Girona. A finals de l'any passat la cadena KOBRABO va adquirir tots els actius de la fallida cadena EL PINGU, amb 12 botigues, i recentment també ha comprat la cadena IRASKO amb 11 botigues més. D'aquesta manera, actualment, la cadena KOBRABO compta amb una heterogeneïtat gens desitjada, en quant als sistemes de cobrament a la botiga, la qual no afavoreix gens a l'automatització, optimització i seguretat dels processos de venda. El format i grandària de les botigues varia segons el lloc d'implantació per adaptarse millor a l'entorn. Actualment existeixen tres formats genèrics de botiga: ●. ●. Botiga de barri format compacte: Superfície de venda entre 100 i 150 m2 amb 2 o 3 caixes. Una d'elles ha de fer les vegades de caixa central, donada la manca d'espai. És un tipus de botiga adaptada a nuclis de població on el preu del m2 és elevat per la seva cèntrica ubicació, però que compensa econòmicament per l'alta circulació de clients o bé pel seu nivell adquisitiu. Botiga de barri format ampli: Superfície de venda entre 150 i 400 m2. De tres a vuit caixes i caixa central separada. És un tipus de botiga adaptada a zones d'extraradi on els preus dels locals són més continguts. Es necessiten més m2 de venda per compensar els costos i la menor afluència de clients per unitat de temps.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 15 de 97.

(16) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. ●. Botiga de centre comercial tipus supermercat: Superfície de venda entre 400 i 2500 m2. De sis a quinze caixes amb caixa central separada i mostrador d'atenció al client. És un establiment de grans dimensions que funciona sempre inserit a un centre comercial o gran superfície, amb els seus horaris i amb un gran volum de facturació.. Actualment, el sistema de cobrament a les botigues es porta a terme mitjançant caixes registradores de les marques Epson, IBM i Toshiba, de diferents models. Aquestes màquines registradores treballen amb codis PLU i tenen diferents operatives, depenent de la marca i model. La consolidació i enviament de les dades de facturació es resol mitjançant un programari instal∙lat en combinació amb el TPV, i fet a mida per a cada model, que actua com a interfície i unifica els formats de sortida de les dades abans de processarles i enviar les a la central. Amb aquest sistema s'aconsegueix que diferents formats de dades d'origen es puguin integrar en una sola base de dades centralitzada. Avui dia els problemes més importants estan relacionats amb la incapacitat d'implantar polítiques unificades a botiga, com el cobrament, els tancaments de caixa, la resolució de problemes amb els quadraments de caixa, el control d'estocs, una actualització àgil de preus, formació a futurs usuaris, facilitat d'ús dels terminals, etc.... 4.2. Guió general d'un punt de venda actual. A l'inici de dia, en Marc, l'encarregat de la botiga, abans d'obrir aquesta al públic, té una sèrie de tasques a fer. Primerament desactiva les alarmes, arrenca o supervisa la resta de sistemes de la botiga, com la il∙luminació, el sistema de climatització, el fil musical, etc... i inicia les caixes enregistradores. A continuació fa una consulta al correu electrònic o al fax (depenent del nivell tecnològic de la botiga) per esbrinar si hi ha hagut canvis de preus. Observa que, efectivament, han arribat els següents canvis per al dia d'avui: ●. El Nescafé de 500 grs. s'ha apujat fins els 4.50 €/u.. ●. Les llaunes d'escopinyes de la marca Calvo, de tots els formats, s'han apujat un 5%.. ●. Els iogurts variats de fruites de la marca Danone, pac de vuit unitats, s'ha apujat a 1.35 €/u.. ●. Ha baixat el preu del vi de Toro de Ronda fins als 2.35 €/u.. ●. S'han donat de baixa les fruites d'estiu: melons, préssecs, prunes, síndries i. Manel Orós Cuenca. Pàgina 16 de 97.

(17) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. nectarines. ●. S'incorporen a la família de precuinats els articles 'base de pizza casolana', 'canelons El Pavo' i dos nous tipus de salses de la marca blanca Kobrabo.. Seguidament, dóna instruccions per què els reposadors preparin els lineals de producte amb els nous canvis, ja sigui posant etiquetes, retirant articles del lineal, posant articles nous, etc... Un cop fets els canvis físics, introdueix els canvis manualment a la caixa principal perquè es transmetin a la resta de caixes enregistradores. Finalment comprova que els preus s'hagin aplicat a la resta de caixes. Aquell dia ha arribat l'Albert, un nou caixer provinent de la botiga d'Igualada i que per motius personals ha demanat el trasllat a aquesta botiga. Te experiència amb el sistema però donat que el tipus de caixa en aquesta botiga és lleugerament diferent, se li han de donar instruccions de com funcionen i com pot accedir a les funciona habituals per fer el cobrament. Finalment, només cal donarli una clau (física) per que pugui fer cobraments a caixa. A l'hora de l'obertura de la botiga, aixeca la persiana per començar la venda i tot seguit s'inicia el cobrament amb els primers clients que compren. Cada caixer té una clau física que permet cobrar amb el nivell de permisos que aquesta clau li atorga. Just abans de marxar a dinar en Marc demana a l'Albert que li faci un llistat amb el total de les vendes fetes fins al moment. Junts compten els diners de caixa i verifiquen que fins al migdia l'arqueig dóna una diferencia de zero. Al tornar de dinar i abans del canvi de torn de l'Albert, repeteixen l'operació amb resultats menys òptims, ja que en Marc enregistra a la seva llibreta una diferència de 1.20 euros a favor de la caixa i l'Albert marxa fins al dia següent. A la tarda, es repeteix el mateix procés de cobrament i controls regulars a la resta de caixers. Al final de la jornada, un cop tancada la botiga, en Marc es disposa a fer els tancaments de caixa comptant amb els arquejos anteriors i acumulant les diferències de caixa. Un per un, demana als caixers i caixeres que llistin les vendes i recomptin la caixa. Finalment, un cop aclarits tots els motius de les diferències de caixa, els caixers marxen a casa fins al dia següent. En Marc es queda per finalitzar la jornada als TPV i enviar les vendes a la central via. Manel Orós Cuenca. Pàgina 17 de 97.

(18) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. mòdem, juntament amb un informe per fax o correu electrònic de les incidències del dia a nivell comptable.. 4.3. Guions importants del futur sistema. Els guions són una via prèvia a la creació dels casos d'ús que permet vehicular i sistematitzar la informació que l'usuari explica en forma de petites històries o necessitats futures.. 4.3.1. Obertura de caixa. A l'inici del dia, abans d'obrir la botiga, l'encarregat fa l'obertura de caixa, que consta dels següents passos, a tots els TPV, amb els següents passos a cadascun d'ells: ● Introduir canvi suficient al calaix portamonedes, normalment uns 150 euros, i informar al sistema. ● Actualitzar els preus a la caixa. ● Iniciar jornada al TPV.. 4.3.2. Tancament de caixa. Al final del dia, després de tancar la botiga, l'encarregat fa el tancament de caixa a tots els TPV, amb els següents passos a cadascun d'ells: ● Arqueig de caixa (això ho fa el caixer). ● L'encarregat demana al sistema un llistat de moviments d'efectiu, per esbrinar si les dades del sistema i les informades pel caixer coincideixen. En cas negatiu, el caixer ha de repetir l'arqueig de caixa, ja que possiblement hi ha un error de comptatge d'efectiu. En cas contrari ha de justificar degudament la diferència. ● L'encarregat procedeix a informar al TPV que el dia ha finalitzat. ● Un cop el dia ha finalitzat, el TPV automàticament envia els registres de vendes a la BBDD central i finalitza el procés.. 4.3.3. Guió de cobrament d'articles. Un client arriba al TPV amb productes per pagar. El caixer s'identifica al TPV i selecciona el mòdul de cobrament de tiquets. Introdueix el codi numèric del primer producte, o bé passa el producte per l'escànner. Repeteix el passos anteriors fins que no queden productes pendents de cobrar. Llavors se li pregunta al client si posseeix la targeta de client i s'informa al client de la quantitat a pagar. Aquest paga pel medi que desitgi (efectiu, tarja de crèdit o. Manel Orós Cuenca. Pàgina 18 de 97.

(19) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. val de descompte). Finalment, si el pagament és correcte, es tanca la transacció i es lliura al client un tiquet en paper.. 4.3.4. Guió de pagament amb tarja de crèdit. El caixer finalitza el cobrament d'articles i totalitza el tiquet. El sistema informa al client de l'import a pagar corresponent al total del tiquet. El client demana pagar amb tarja. El caixer identifica de forma visual la correcció del DNI. El caixer introdueix la tarja de crèdit a la ranura i el sistema de TEF prova de gestionar el cobrament. Si aquest és correcte, es tanca el compte automàticament i s'imprimeix el tiquet en paper. Finalment, el sistema es prepara per a un nou cobrament. En cas contrari, l'aplicació torna a l'inici del guió.. 4.3.5. Guió de pagament amb efectiu. El caixer finalitza el cobrament d'articles i totalitza el tiquet. El sistema informa al client de l'import a pagar corresponent al total del tiquet i llavors el client demana pagar en efectiu. El client fa el pagament amb l'import just o amb més import del que es necessita. Si l'import subministrat pel client és inferior, el caixer ha de rebutjar el pagament i tornar a demanar l'import. Altrament, el caixer informa al sistema de l'import subministrat al client. El sistema obre el calaix portamonedes i informa al caixer del canvi a tornar pel client, que pot ser zero o superior. El caixer torna al client l'import informat pel sistema, agafant diners en efectiu del calaix portamonedes. El caixer tanca el calaix portamonedes i informa al sistema de que la transacció ha sigut efectuada amb èxit. El sistema imprimeix un tiquet en paper per al client. Finalment el sistema es prepara per un nou cobrament.. 4.4. Algunes característiques del model de negoci. El model de negoci de la distribució en general, també conegut com a retail, i més concretament el model de negoci de Kobrabo, posseeix unes característiques específiques envers algunes normes, operacions i maneres de fer que és important conèixer.. 4.4.1. Actualització de preus a la botiga. Quan hi ha un canvi de preus a la botiga, aquest ve determinat per la central. La botiga no té cap control sobre els seus preus de venda i és la central la que ho gestiona de manera exclusiva. Aquest sistema és un dels pilars de les cadenes de distribució i és també un dels punts diferencials amb el petit comerç: una gestió de preus centralitzada. Quan a la Central es decideix canviar el preu de venda d'un article, donarho de baixa,. Manel Orós Cuenca. Pàgina 19 de 97.

(20) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. afegir nous articles o variar les seves característiques, llavors es prepara un nou catàleg complert i es posa a disposició de la botiga. Normalment això es fa en un procés nocturn, mentre la botiga no fa venda. Quan el sistema intermedi o caixa central ho rep, fa una comparació amb el catàleg vigent a la botiga. En cas que existeixi alguna diferència (alta, baixa o modificació) es passa un avís per pantalla perquè el responsable de la botiga ho supervisi i posteriorment posi els preus a disposició dels TPV.. 4.4.2. Els impostos i els descomptes. A la venda al detall en botigues on s'emeten factures en format tiquet o justificant de compra, tots els imports ja tenen els impostos inclosos (el cas d'Espanya és l'iva) i no es desclosa explícitament preu per preu. En tot cas, solament es necessària una referència o informació al client de l'estil “iva inclòs” perquè aquest en sigui conscient de que paga l'impost corresponent. Llavors és el departament d'administració de Kobrabo el que dedueix el tipus d'iva de cada producte (hi ha del 4%, del 7% i del 16%) per fer la declaració fiscal corresponent. Tanmateix, a l'aplicar un descompte, s'ha de tenir en compte que aquest ha d'afectar al preu base i no a la part d'impostos, ja que Kobrabo no pot fer un descompte sobre un impost “que no és seu”. A la pràctica, el mètode seria agafar el preu de l'article, eliminar els impostos, aplicar el descompte sobre la base i tornar a aplicar l'impost sobre aquest resultat. Exemple ●. Preu de l'article iva inclòs: 3.45 €.. ●. Iva aplicat: 7%.. ●. Descompte Kobrabo: 15%.. ●. Pas 1, treure iva: 3.45 (3.45 * 0.07) = 3.2085;. ●. pas 2, aplicar descompte: 3.2085 – ( 3.2085 * 0.15) = 2.547225;. ●. 4.4.3. pas 3, aplicar l'iva al resultat i arrodonir: 2.547225 + ( 2.547225 * 0.07) = 2.7255... = 2.73 €.. Senyalització de preus. Segons la llei vigent, el preu d'un producte a un establiment ve determinat per l'etiqueta de l'expositor i no pel preu introduït al TPV. Per tant, una actualització de preus al TPV ha Manel Orós Cuenca. Pàgina 20 de 97.

(21) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. d'anar sempre precedida d'una actualització de preus als expositors. Altrament, si existeix un conflicte entre TPV i expositor, i aquest és en contra del client, aquest té dret a pagar el preu marcat a l'expositor i no al TPV. En base a això, els canvis de preus mai haurien de ser automatitzats i directes al TPV i sempre haurien d'anar associats a una autorització prèvia a botiga i a una actualització de l'etiquetat.. 4.4.4. Eliminació d'informació. A efectes legals un tiquet emès a un client té la mateixa validesa que una factura. Per tant, un tiquet o el seu contingut mai es pot eliminar de forma física. En cas de voler anul∙lar un tiquet o de voler retrocedir una compra, l'única manera de ferho és enregistrant al sistema un tiquet o una línia del mateix import en negatiu per anul∙lar l'anterior.. 4.4.5. Cicle de vida de la botiga. El cicle mes llarg que esdevé a la botiga , en quant a operacions, té una durada d'un dia. Tots els processos cíclics són més curts i succeeixen dintre d'aquest termini. Cada jornada natural (dia i nit) és un cicle de l'aplicació exceptuant alguns processos puntuals com l'aprovisionament de material (no inclòs en aquest treball) o bé algunes operacions on es veu involucrada alguna devolució de producte per part del client provinent de compres de dies anteriors.. 4.4.6. Pèrdua desconeguda. El terme pèrdua desconeguda fa referència a la desaparició de gènere o be de diners en efectiu a la botiga, sense que els sistemes de control puguin enregistrarho o comptabilitzar ho. Aquesta pèrdua desconeguda és la suma del furt extern, comès per clients, el furt intern, comès pel propi personal de Kobrabo, els errors dels proveïdors i els errors de control o gestió. El TPV és un punt “calent” per al furt intern de diners en efectiu. És molt important saber detectar on son els punts febles del sistema des del punt de vista del caixer malintencionat per evitar el màxim número possible de fuites d'efectiu. Un factor important que ha de tenir en compte el sistema és el fet d'auditar qualsevol moviment de caixa, ja sigui correcte o incorrecte. Un exemple de “forat” de seguretat seria permetre la eliminació de línies de tiquet sense que quedi constància d'aquest fet. Un guió d'exemple podria ser el següent:. Manel Orós Cuenca. Pàgina 21 de 97.

(22) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 1. El caixer finalitza el cobrament de tots els articles del client. 2. El caixer NO totalitza el tiquet però informa al client de l'import que ha de pagar mitjançant la pantalla del total acumulat. 3. El client abona l'import de la compra. 4. El caixer pregunta al client si vol el tiquet. 5. El client denega l'oferiment i marxa amb la compra. 6. Un cop el client ha marxat, el caixer elimina la darrera o mes línies del tiquet de forma manual i finalitza el tiquet. 7. Extreu de la caixa l'import en efectiu corresponent a les línies eliminades. Amb aquesta seqüència d'operacions, el tancament diari no detecta cap diferència al fer el tancament. Tot i que la desaparició dels diners en efectiu no va acompanyada de la desaparició física del producte, el desfasi no es detecta fins al següent inventari. A més, la relació directa entre la manca de producte i la manca d'import no es pot establir ja que la pèrdua desconeguda pot estar relacionada amb qualsevol dels altres motius anteriorment esmentats. Per aquesta raó, els controls han de ser molt acurats o be s'han d'impedir al màxim aquest tipus de manipulacions de la operativa.. 4.4.7. Tancament a Zero. El terme “Tancament a Zero” es refereix al fet que quan un TPV no ha fet cap venda, es a dir, no ha generat cap tiquet en aquella jornada, s'ha de generar igualment un tancament per informar al sistema d'aquest fet. Extrapolat al cas real d'una botiga, també es pot donar el cas que s'obri la botiga i que cap client entri durant tot al dia fins a l'hora de tancar. Tot i que la possibilitat és quasi nul∙la, en cas de succeir s'ha de preparar el sistema perquè sigui capaç d'enregistrar l'absència de tiquets (tancaments de tots els TPV a zero) per evidenciar aquest fet.. 4.4.8. Nivells de prioritat del sistema. Les característiques d'un sistema de gestió de punt de venda fan que certes prioritats de disseny o d'arquitectura variïn amb respecte a un sistema convencional, com pot ser una estació de treball o un punt d'accés web, etc... En cas de conflicte a l'hora de prendre una. Manel Orós Cuenca. Pàgina 22 de 97.

(23) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. decisió de disseny, l'ordre de prioritats ha de ser: 1. Disponibilitat, 2. seguretat, 3. facilitat d'ús, 4. resta de característiques. Nivell de disponibilitat: Un sistema de gestió de vendes a botiga no és un sistema en temps real, però les característiques del procés de venda fan que la disponibilitat del TPV sigui un punt clau. Tant el maquinari com el programari han d'estar dissenyats per poder operar en qualsevol circumstància amb uns temps de latència molt concrets. A tots ens ha passat alguna vegada estar a la cua d'una caixa per pagar i veure com de sobte deixa d'estar operativa o té problemes. Aquest fet aparentment tan senzill pot provocar que, si no tenim cap més opció per pagar o bé si tenim pressa, deixem el producte abandonat i sortim per la zona de “sortida sense compra”. La manca d'operativitat d'un TPV es pot traduir en pèrdues econòmiques directes i aquesta pot esdevenir per més d'un motiu: fallada tècnica, manca de coneixement del caixer, problema de coherència amb els preus, problemes de permisos d'accés, problemes amb el medi de pagament del client, etc... Nivell de seguretat: Donat que un TPV treballa bàsicament amb diners (efectiu o electrònic) el seu nivell de seguretat és també un factor important. Poden haverhi fuites d'efectiu per molts motius: errors fortuïts o intencionats dels operadors de caixa, errors amb el maquinari o programari que donen resultats imprecisos, etc... Qualsevol d'aquests errors es pot traduir directament en problemes amb un client o en problemes amb l'efectiu de caixa. Facilitat d'ús: El tercer punt important, tot i que subordinat als anteriors, és la capacitat del sistema per adaptarse al usuari. Aquí juga un paper molt important la IHO (interacció humana amb els ordinadors) i per tant el disseny d'aquesta ha de ser molt acurada i fruit d'un estudi minuciós del comportament de l'operador de caixa.. 4.4.9. Codi d'article intern envers codi EAN. Tota referència d'article que estigui a la venda o dintre del flux de negoci de Kobrabo ha de tenir un codi intern. Aquest codi marca la diferenciació que fa Kobrabo d'aquesta referència respecte a la resta de referències del seu catàleg. Aquest codi intern és una cadena alfanumèrica única de 5 dígits que relaciona el producte amb totes les seves dades. Manel Orós Cuenca. Pàgina 23 de 97.

(24) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. rellevants com preu, característiques, família o subfamília, etc... Per una altra banda, el codi EAN és un codi europeu d'identificació d'articles de 13 xifres (hi ha variacions de longitud depenent del format) que identifica el producte dintre d'un sistema global, aliè a Kobrabo. Donat que aquest sistema té la particularitat de poder ser “llegit” per medis òptics, és aprofitat pels processos automatitzats com són la venda, la traçabilitat, etc... però s'ha d'enllaçar amb el codi intern de l'article per qualsevol gestió interna posterior. Aquesta diferenciació es pot veure clara amb dos exemples: Kobrabo té a la venda un pac sis de pomes envasades “primera qualitat”, a la secció de fruiteria, amb el codi intern 17011. Aquest producte es compra a cinc proveïdors diferents, cadascun dels quals té el seu propi codi EAN. A nivell de venda, Kobrabo no fa cap distinció envers l'origen del producte, ja que aquest es ven sota marca pròpia. Per tant, a l'hora de la venda, qualsevol dels cinc codis EAN “apunta” al codi 17011 quan passa per caixa.. 4.5. Requeriments no funcionals per al nou sistema. En un primer contacte amb la comissió interna de Kobrabo responsable del projecte , on s'inclouen membres dels principals departaments, s'han extret de forma genèrica les principals necessitats envers el sistema: ●. En quant al procés de cobrament: ○. ○. ○. ●. Estandarditzar l'operativa de cobrament a totes les botigues de la cadena per tal de tenir la mateixa operativa i facilitar els processos de formació de nous operadors/es (caixers/es o responsables de botiga). Recollir les noves necessitats dels diferents departaments de la companyia (màrqueting, comercial, administració, compres, etc...) envers la botiga, per reflectirho al programari. Agilitzar el pas per caixa per reduir el temps d'espera a les cues i per augmentar el numero de clients per unitat de temps.. ○. Ferho més segur i tolerant a errors humans i tècnics.. ○. Automatitzar i ajudar al procés de venda.. ○. Permetre un procés de formació i adaptació ràpid als nous caixers.. En quant al procés d'obertura i tancament de caixa diaris: ○. Facilitar el procés d'obertura i fer més segurs els processos d'obertura i. Manel Orós Cuenca. Pàgina 24 de 97.

(25) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. tancament comptable de caixa. ●. En quant als controls d'efectiu i producte a la botiga: ○. Augmentar la seguretat i el control dels diners al fer el tancament diari.. ○. Establir el màxim número de controls a les operacions de caixa.. ○. ●. En quant a la generació i consolidació de les dades que es generen diàriament: ○ ○. ●. Fer un seguiment el màxim d'acurat possible als moviments d'estoc i d'efectiu de la botiga. Agilitzar el procés d'enviament de dades a la central. Eliminar el procés de conversió de dades previ a la integració de vendes a la base de dades centralitzada.. En quant a la plataforma de maquinari: ○. Prescindir de les màquines enregistradores i substituirles per terminals punt de venda, mes barats i eficients.. Genèricament, les funcions principals del TPV han de ser: ● Cobrament: ○ Cobrament de línies: ■ Entrada per scanner. ■ Entrada manual del codi. ■ Entrada manual de la quantitat. ■ Retrocedir línies errònies. ○ Totalitzar tiquet: ■ Selecció del pagament. ■ Introducció del pagament. ■ Tancar tiquet. ● Obertura de dia: ○ Actualització inicial de dades. ■ Articles i preus. ■ Promocions. ■ Paràmetres variables. ○ Introducció del canvi del calaix portamonedes. ● Tancament de dia: ○ Arqueig de caixa.. Manel Orós Cuenca. Pàgina 25 de 97.

(26) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. Tancament comptable. Consulta d'articles. Manteniment de paràmetres locals. Consulta de tiquets. Consolidació de dades. Comunicacions: ○ Enviament de dades a central. ○ Recepció de dades. ○. ● ● ● ● ●. 4.5.1. El control del calaix portamonedes. Al sistema actual de Kobrabo la gestió i control de les obertures de calaix no permeses és ineficaç o inexistent, en el sentit de que no es té un control acurat envers quan s'obre el calaix i en quines operacions es fa. Això, actualment, succeïx a Kobrabo per l'antiguitat del sistema i per l'heterogeneïtat de les plataformes de maquinari i programari al punt de venda. Per tant, quan un caixer vol fer una utilització incorrecte de l'efectiu de caixa, aquesta és més vulnerable per la manca de control. Al nou sistema, el calaix portamonedes només es pot obrir de forma controlada quan l'operació que s'està efectuant ho permeti; posteriorment s'ha de verificar que el calaix romangui tancat per continuar els processos de venda. Les úniques situacions on es permet una obertura de calaix són: ●. Al finalitzar un tiquet i si la forma de pagament escollida és efectiu.. ●. Al fer un pagament de caixa.. ●. En cas d'utilització de la tecla del pànic.. El calaix ha de romandre tancat a la resta de funcions perquè el sistema permeti que l'operativa continuï.. 4.5.2. La tecla del pànic. La tecla del pànic té a veure amb els atracaments. A una botiga de cara al públic és molt freqüent, malauradament, que succeeixi un atracament. En aquest cas l'objectiu acostuma a ser el calaix portamonedes. Donat que, per sobre de tot, s'ha de garantir la seguretat del caixer, en cas de que aquest es vegi involucrat i pateixi algun tipus d'amenaça, s'ha d'habilitar una funció d'emergència per obrir el calaix. Manel Orós Cuenca. Pàgina 26 de 97.

(27) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. portamonedes en qualsevol moment i permetre que el caixer entregui tots els diners de forma ràpida a l'atracador. Aquesta funció ha poder ser activada amb una tecla física, de fàcil accés i amb un etiquetatge no explícit es proposa “PNC” com a etiqueta tant al teclat físic com a la pantalla i a prova de manipulacions incorrectes; p. ex. obligar a fer tres pulsacions seguides. Al mateix temps, s'ha d'enregistrar aquesta obertura per poder justificarla degudament, a posteriori, un cop es revisin els esdeveniments del dia. És un error pensar que afegint seguretat física al calaix com un pany, un fort blindatge, obertura amb retard, etc..., es pot dissuadir o evitar un atracament. En el millor dels cassos l'atracador s'emportarà el calaix o el TPV sencer, violentantlo, deixant un rastre de destrucció al seu voltant i ocasionant una despesa econòmica molt superior al import robat.. 4.5.3. Les promocions. En aquest projecte s'ha de modelar un prototip de sistema de promocions funcional però simplificat, donat que un sistema comercial complex que queda fora de l'abast d'aquest estudi per manca de temps. A l'annex d'aquest treball es fa constar com a millora futura la introducció a un projecte complex de gestió de promocions. Exemple del prototip actual A la Central es generen promocions que afecten a descomptes d'articles a nivell individual i a promocions “m x n”: 1. Promoció “Xocolata 3 x 2 : per la compra de qualsevol tipus de xocolata, emportise'n tres pel preu de dos. No acumulable”. 2. Promoció “10% de descompte en tots els articles de la llar. No acumulable”. L'entitat Article té informació suficient per gestionar aquests tipus de promocions, ja que una promoció 3x2 no és més que un descompte del 100% sobre un dels articles, si al tiquet existeixen tres articles iguals. Al fer el total del tiquet, el sistema calcula els descomptes i bonificacions, no acumulables entre sí, i emet els descomptes adients. En cas d'una devolució sobre articles promocionats, el sistema únicament te en compte els imports a retornar tot fent una consulta a l'històric. Exemple de sistema complex A la Central, diferents departaments sense relació entre ells (màrqueting, producte, comercial, atenció al client, etc...) generen les següents promocions, acumulables entre sí:. Manel Orós Cuenca. Pàgina 27 de 97.

(28) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. 3. Promoció “Bon dia pel matí : per cada compra efectuada abans de les 12:00 li fem un 5% de descompte. No acumulable”. 4. Promoció “Avui li toca al Barcelonès: a totes les botigues del Barcelonès, cada compra és bonificada amb un 2% de descompte. No acumulable”. 5. Promoció “Xocolata 3 x 2 : per la compra de qualsevol tipus de xocolata, emportise'n tres pel preu de dos. No acumulable”. 6. Promoció “10% de descompte en tots els articles de precuinats. No acumulable”. 7. Promoció als clients habituals: “Si té tarja de client Kobrabo, li regalem la meitat dels articles de la seva compra (els mes cars) en cas de que li toqui el sorteig automàtic. Un cada dia a cada botiga”. Es pot donar el cas que un client compleixi alternativament totes aquestes condicions i què el sistema hagi de calcular quines promocions li “activa” i quines no, donat que algunes no són acumulables entre elles i, en cas de que siguin acumulables, quines li atorguen mes benefici per evitar reclamacions posteriors. Aquest client, a més, pot retornar articles per qualsevol problema i el sistema ha de tenir en compte a l'hora de retrocedir la compra quines promocions estaven actives i a què afectaven. A banda de la complexitat a la fase d'implementació, fase que queda fora de l'abast d'aquest treball, el fet de modelar totes aquestes característiques fa que s'hagin de tenir en compte una sèrie d'entitats, atributs i relacions altament complexes.. 4.5.4. L'agent TEF. L'agent de Transferència Electrònica de Fons (endavant TEF) és un programari extern que s'ha d'integrar al TPV per gestionar transaccions de diners electrònics o bancaris entre la entitat emissora i la receptora; al nostre cas entre la botiga i el client. Es pot afirmar que és la evolució tecnològica dels terminals bancaris, anomenats comunament “datàfons”. La principal diferència rau en el fet de que el datàfon és un sistema de maquinari electrònic, totalment extern al TPV i on les interaccions entre els dos sistemes han de ser traslladades manualment pel caixer. Normalment aquest enginy és propietat de la entitat bancària que el subministra. Contràriament, el TEF és un sistema de programari que també s'integra dintre del programari del TPV i que interacciona a nivell intern per efectuar les operacions de cobrament. Aquestes poden ser recollir l'import del tiquet, aprofitar la impressora de tiquets. Manel Orós Cuenca. Pàgina 28 de 97.

(29) TFC – Enginyeria del Programari Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Universitat Oberta de Catalunya. per emetre el comprovant, enregistrar dades de l'operació legalment permeses, etc... Com ja s'ha dit, aquest agent és independent del desenvolupament de l'aplicació i normalment és subministrat (o és propietat) d'empreses dedicades en exclusiva a aquest tipus de processos. Il∙lustració : Configuració típica d'un sistema TEF. 4.6. Actors. A continuació es fa una primera identificació dels actors que poden tenir alguna relació amb el sistema, ja sigui de forma directa o indirecta. Es considera un actor com un conjunt de funcions exteriors al sistema, que són executades en moments diferents i que probablement inicien accions del sistema diferents. El fet d'agruparles sota un mateix nom ens ajudarà a comprendre com es comporta el sistema a analitzar sota una determinada actuació externa. Manel Orós Cuenca. Pàgina 29 de 97.