Un ió és un àtom o un grup d’àtoms amb càrrega elèctrica

21  23  Descargar (0)

Texto completo

(1)

1

Nota: Valències, estats d’oxidació i nombres d’oxidació són expressions equivalents

+1 +2 +3

Liti Li Beril·li Be Alumini Al

Sodi Na Magnesi Mg Bismut Bi

Potassi K Calci Ca

Rubidi Rb Estronci Sr

Cesi Cs Bari Ba

Plata Ag Radi Ra +1 +2

Ió amoni Zinc Zn Coure Cu

Hidrogen H (també -1) Cadmi Cd Mercuri Hg

+1 +3 +2 +3 +2 +4

Or Au Ferro Fe Estany Sn

Niquel Ni Plom Pb

+2 +4 +6 +7 Cobalt Co Platí Pt

Manganès Mn

+3 +6

Crom Cr

+3 +4 -4 +3 +5 -3

Bor B Carboni C Nitrogen N

Silici Si Fòsfor P

+2 +4 +6 -2 Germani Ge Arsènic As

Oxígen O Antimoni Sb

Sofre S +1 +3 +5 +7 -1

Seleni Se Fluor F

Tel·luri Te Clor Cl

Brom Br

Iode I METALLS

(2)

2

Com és formulen

Les substàncies simples es formulen mitjançant el símbol de l’element acompanyat d’un subíndex que indica el nombre d’àtoms que formen la unitat estructural.

 Els gasos nobles són monoatòmics: He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn

 L’ hidrogen ,el nitrogen, l’oxigen, el fluor, el clor, el brom i el iode estan

formats habitualment per molècules diatòmiques. Les seves formules són: H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2 i I2.

 Hi ha substàncies simples en les quals s’uneixen un elevat nombre d’àtoms

formant una gran xarxa cristal·lina. Es representen simplement amb el símbol: Fe, Na, Cu, Ag, Si i Ge.

 Hi ha elements que en un mateix estat físic es poden representar de formes

diferents. Se’n diuen formes al·lotròpiques de l’element. Exemple: C(grafit), C(diamant).

Com s’anomenen

Les substàncies simples formades per molècules senzilles s’anomenen amb el nom de l’element posant-hi al davant el prefix numeral grec que correspon al nombre d’àtoms presents a la molècula.

Prefixos numerals grecs Un...mono Dos...di Tres...tri Quatre...tetra Cinc...penta

(3)

3

Sis...hexa Set...hepta Vuit...octa

A la pràctica aquest prefix es suprimeix quan es tracta de la forma més usual de l’element.

Exemples:

H2 dihidrogen o simplement hidrogen

O2 dioxigen o oxigen

F2 difluor o fluor

Cl2 diclor o clor

Br2 dibrom o brom

I2 diiode o iode

N2 dinitrogen o nitrogen

O3 trioxigen o ozó

P4 tetrafòsfor

S8 octasofre

Excepcionalment gasos com l’ hidrogen, l’oxigen, el nitrogen i altres es poden presentar en forma d’àtoms individuals separats els uns dels altres. Els seus noms són:

H monohidrogen o hidrogen atòmic O monooxigen o oxigen atòmic Cl monoclor o clor atòmic

Formulació de cations: El símbol de l’element o els símbols dels àtoms que els constitueix, escrivint a la part superior dreta la càrrega elèctrica que presenta. Exemples: H+, H

3O+.

Un ió és un àtom o un grup d’àtoms amb càrrega elèctrica

(4)

4  Com s’anomenen els cations: ió+nom de l’element+(nombre d’oxidació) sols si pot

actuar en més nombres d’oxidació. Es fa servir la paraula catió quan l’element que forma el ió és un element no metàl·lic. Ex: I+ catió iode.

Formulació de anions: El símbol de l’element o els símbols dels àtoms que els constitueixen, escrivint a la part superior dreta la càrrega elèctrica que presenta. Ex: F-, OH-.

Com s’anomenen els anions: ió + arrel del nom de l’element acabat en –ur. Ex: ió hidrur, ió clorur, ió sulfur.

 Excepció: Si treballem amb l’oxigen, el anió corresponent porta el sufix -id.

Ex: O2- ió òxid

Noms importants poliatòmics: H3O+: ió oxoni, NH4+ió amoni; OH-: ió hidròxid.

Existeixen tres tipus de nomenclatures:

 Nomenclatura sistemàtica: Utilitza els prefixos

1

Mono- (El prefix mono- només s'usa si la seva omissió pot provocar alguna ambigüitat)

2

di-

3

Tri-

4

Tetra-

5

Penta-

6

Hexa-

7

Hepta-

 Nomenclatura de Stock: Utilitza els nombres romans per fer referència al

nombre d’oxidació.

 Nomenclatura tradicional: Utilitza els nombres comuns dels compostos. No

segueix cap regla.

Els compostos binaris són els que estan constituïts per combinació de dos elements químics diferents.

(5)

5

 Hidrurs: Combinació d’hidrogen amb altres elements.

 Compost binari entre un metall i un no metall o dos no metalls  Òxids: Combinació d’oxigen amb altres elements.

Formulació d’un compost binari:

La norma donada per la IUPAC és que s’ha d’escriure primer l’element que es troba més a l’esquerra de la següent llista:

- Electronegatiu < Metalls, B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, I, Br, Cl,

O, F> + electronegatiu

Com a subíndex es bescanvien les valències (estats d’oxidació sense signe). Recorda que la suma de la carrega total dels estats d’oxidació és zero

EXEMPLES:

Formuleu: Nitrur de calci

És un compost binari format per Nitrogen (N) i calci (Ca)

a) Clarament el més electronegatiu és el nitrogen que anirà a la dreta. El calci (menys electronegatiu) a l’esquerra.

Ca N

b) El N actua amb la seva valència negativa que és –3. Per tant hem de posar un 3 com a subíndex del Ca.

Ca3 N

c) El Ca actua amb la seva única valència que és +2. Per tant hem de posar un 2 com a subíndex del N.

La fórmula no es pot simplificar i queda finalment

Ca3N2

Formuleu: Hidrur de ferro (III)

(6)

6

d) El H és més electronegatiu que el Fe. Per tant H a la dreta i Fe a l’esquerra.

Fe H

e) El H actua amb la seva valència negativa que és –1. Per tant hem de posar un 1 com

a subíndex del Fe. El subíndex 1, com sabem, no es posa.

f) El Fe actua amb la seva valència +3 com ens indica el número romà entre parèntesis. Per tant hem de posar un 3 com a subíndex del H.

La fórmula no es pot simplificar i queda finalment

Fe H3

HIDRURS

1. Hidrurs de no-metalls de caràcter àcid: Combinació de l’ hidrogen amb els elements més electronegatius: fluor, clor, brom, iode, sofre, seleni i tel·luri.

Es formulen: El hidrogen +l’element i es bescanvien les valències. Exemple: HF

S’anomenen: afegint la terminació –ur a l’arrel del nom del no-metall i a continuació

d’hidrogen.

Exemple: HF: fluorur d’hidrogen H2S: sulfur d’hidrogen

Formen un grup important de compostos que es caracteritzen pel fet de ser àcids en dissolució aquosa. En aquest cas diem que són hidràcids en lloc de clorurs, o sulfurs, o floururs.

S'anomenen amb la paraula àcid seguida de l'arrel de l'element acabat en -hídric.

EXEMPLES: (observeu els subíndex (g) i (aq))

El HCl(g) és un gas anomenat clorur d'hidrogen tal com ja hem estudiat.

En dissolució aquosa el HCl(aq) s’anomena àcid clorhídric

El HF(g) és un gas anomenat fluorur d'hidrogen.

En dissolució aquosa el HF(aq) s’anomena àcid fluorhídric

(7)

7

En dissolució aquosa el H2S (aq) s’anomena àcid sulfhídric

2. Combinació de l’ hidrogen amb altres no metalls: elements situats a l’esquerra de la llista de l’ hidrogen de la llista d’abans.

Es formulen: Element+ hidrogen i es bescanvien les valències.  S’anomenen amb noms particulars admesos per la IUPAC:

Fórmula Nom tradicional Nom sistemàtic Nom Stock

NH3 Amoníac Trihidrur de nitrogen Hidrur de nitrogen (III)

PH3 Fosfina Trihidrur de fòsfor Hidrur de fòsfor (III)

AsH3 Arsina Trihidrur d'arsènic Hidrur d’arsènic (III)

SbH3 Estibina Trihidrur d'antimoni Hidrur d’antimoni (III)

CH4 Metà Metà Hidrur de carboni

SiH4 Silà Tetrahidrur de silici Hidrur de silici

3. Hidrurs dels metalls:

Es formulen: Element metàl·lic + hidrogen i es bescanvien les valències. Exemple:

a) Element (X) metàl·lic a l’esquerra, i hidrogen (H) a la dreta Fe H

b) El número que expressa la valència de l’ hidrogen es posa com a subíndex del símbol de l’element com es un 1 no es posa

XH

c) El número que expressa la valència de l’element (n), es posa com a un índex del símbol de l’ hidrogen.

XHn

I la fórmula queda així XHn

S’anomenen :

Nomenclatura tradicional

Hidrur de + Nom del metall + oso (menor)

ico (mayor)

Nomenclatura de Stock

Hidrur de + Nom del metall + València de l’element en nombres romans i entre parèntesis

(8)

8

Prefixe

Mono-,di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-

+ Hidrur de + Nom de l’element

Exemples:

Tradicional Stock Sistemàtica

PbH2 Hidrur plumbós Hidrur de plom (II) Tetrahidrur de plom

LiH Hidrur de liti Hidrur de liti (I) Hidrur de liti

BeH2 Hidrur de beril·li Hidrur de beril·li (II) Dihidrur de beril·li

COMPOST BINARI ENTRE UN METALL I UN NO METALL O DOS NO METALLS

Estan format per dos elements.

Exemples: sal comuna formada per clor i sodi (NaCl). Hexafluorur de sofre, format per sofre i fluor (SF6)

Es formulen:

a) Es col·loca l’element menys electronegatiu a l’esquerra i el més electronegatiu a la dreta:

M X

Important:

M actua amb valència positiva.

X actua amb valència negativa. (Aquí s’utilitzaran les valències negatives de la llista de valències)

En general es coneix clarament quin dels dos elements és el menys electronegatiu i quin el més electronegatiu.

Recordeu:

El fluor és l’element més electronegatiu de la taula periòdica. El fluor esta situat a dalt a l’esquerra.

Els no metalls són més electronegatius que els metalls

(9)

9

Si un element està més a la dreta és més electronegatiu

- electronegatiu > B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, I, Br, Cl, O, F > + electronegatiu

b) Un cop col·locat l’element menys electronegatiu a l’esquerra i el més electronegatiu

a la dreta M X el número (sense signe) que expressa la valència de M es posa com a subíndex de X

M Xm

c) El número (sense signe) que expressa la valència de X es posa com a subíndex de

M

Mx Xm

d) Si es possible, es simplifiquen els valors dels subíndex

EXEMPLES:

Formuleu: Nitrur de calci

És un compost binari format per Nitrogen (N) i calci (Ca)

a) Clarament el més electronegatiu és el nitrogen que anirà a la dreta. El calci (menys electronegatiu) a l’esquerra.

Ca N

b) El N actua amb la seva valència negativa que és –3. Per tant hem de posar un 3 com a subíndex del Ca.

Ca3 N

c) El Ca actua amb la seva única valència que és +2. Per tant hem de posar un 2 com a subíndex del N.

La fórmula no es pot simplificar i queda finalment

Ca3N2

Formuleu: Clorur de sodi

(10)

10

a) Clarament el més electronegatiu és el clor que anirà a la dreta. El sodi (menys electronegatiu) a l’esquerra.

Na Cl

b) El Cl actua amb la seva valència negativa que és –1. Per tant hem de posar un 1

com a subíndex del Na. El subíndex 1, com sabem, no es posa.

c) El Na actua amb la seva única valència que és +1. Per tant hem de posar un 1 com a subíndex del Cl. El subíndex 1, com sabem, no es posa.

La fórmula queda Na Cl

Formuleu: Flourur de sofre (VI)

És un compost binari format per Fluor (F) i Sofre (S)

a) Mirem la llista o la taula i comprovem que el F és més electronegatiu que el S. Per tant fluor a la dreta I sofre a l’esquerra.

S F

b) El F actua amb la seva valència negativa que és –1. Per tant hem de posar un 1 com a subíndex del S. El subíndex 1, com sabem, no es posa.

c) El S actua amb la seva valència +6 com ens indica el número romà entre parèntesis. Per tant hem de posar un 6 com a subíndex del F.

La fórmula no es pot simplificar i queda finalment

SF6

S’anomenen:

a) Primer escrivim el nombre de l'element més electronegatiu (X, el de la dreta) amb la terminació -ur.

b) A continuació escrivim el nom de l'element menys electronegatiu (M, el de l’esquerra)

(11)

11

EXEMPLES:

NaCI: clorur de sodi

CaF2 : fluorur de calci

NaCI: clorur de sodi

Al2S3 : sulfur d’alumini

Cd I2 : iodur de cadmi

Si l'element menys electronegatiu (M, el de l’esquerra) té diverses valències i, per tant, pot formar diverses compostos, aquests s'anomenen d'alguna de les maneres següents.

1) Nomenclatura sistemàtica

Es llegeixen els subíndexs mitjançant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...) que precedeixen el nom dels elements.

1 mono- (El prefix mono- només s'usa si la seva omissió pot provocar alguna ambigüitat)

2 di- 3 tri- 4 tetra-

5 penta- 6 hexa- 7 hepta-

EXEMPLES:

CuF : monofluorur de coure

Ni2Se3 : triselenur de diniquel

SF6 : hexafluorur de sofre

2) Nomenclatura Stock

(12)

12

EXEMPLES:

CuF : fluorur de coure (I)

Ni2Se3 : selenur de niquel (III)

SF6 : fluorur de sofre (VI)

3) Nomenclatura clàssica

a) Primer escrivim el nombre de l'element més electronegatiu (X, el de la dreta) amb la terminació -ur.

b) A continuació escrivim el nom de l'element menys electronegatiu (M, el de l’esquerra)

Atenció no escrivim de

Per especificar amb quina valència actua l’element menys electronegatiu (M, el de l’esquerra) s'anomenarà d’acord amb les terminacions:

1 valència 2 valències 3 valències 4 valències hipo- -ós 1a 1a

-ós 1a 2a 2a -ic 1a 2a 3a 3a per

-ic

4a

EXEMPLES:

CuF : fluorur cuprós

Ni2Se3 : selenur niquèlic

NaCl: Clorur sòdic

ÒXIDS : Element + Oxigen

(13)

13

NOTA:

1) l'oxigen actua amb nombre d'oxidació -2

2) l'element pot ser qualsevol excepte el fluor, que es més electronegatiu que l'oxigen.

3) Estat d'oxidació i valència són sinònims

Es formulen:

a) Element (X) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Mn O

b) El número que expressa la valència de l’oxigen es posa com a subíndex del símbol de l’element.

X2O

c) El número que expressa la valència de l’element (n), es posa com a un índex del símbol de l’origen.

X2On

I la fórmula queda així X2On

d) Si n és múltiple de 2, es poden simplificar els valors dels subíndex. Ex. S2O4 passa

a SO2

X2/2On/2

I la fórmula queda així XOn/2

EXEMPLES:

Formuleu: òxid de manganès (VI)

(14)

14

b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol del manganès, però sense signe - . ---> Mn2O

c) El número que expressa la valència del manganès (VI = +6), es posa com a subíndex del símbol de l’oxigen sense el signe + --->

Mn2O6

d) Com que 2 i 6 són divisibles per 2 s'han de simplificar els valors dels subíndex.

Mn2/2O6/2 --->

MnO3 (El subíndex 1 no cal posar-lo)

Formuleu: òxid de ferro (III)

a) Element (Fe) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Fe O

b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol del ferro, però sense signe - .

. ---> Fe2O

c) El número que expressa la valència del ferro (III = +3), es posa com a subíndex del símbol de l’oxigen sense el signe +

---> Fe2O3

d) Com que 2 i 3 no són divisibles per 2 no es poden simplificar els valors dels subíndex.

Formuleu: òxid d'alumini

Noteu que no hi ha cap nombre romà entre parèntesi. No cal perquè l'alumini només té una valencia que és +3

a) Element (Al) a l’esquerra, i Oxigen (O) a la dreta Al O

b) El número que expressa la valència de l’oxigen (-2) es posa com a subíndex del símbol de l’alumini, però sense signe. ---> Al2O

c) El número que expressa la valència del l’alumini (+3), es posa com a subíndex del símbol de l’oxigen sense el signe + ---> Al2O3

(15)

15

S’anomenen:

A) Quan l’element té una única valència escriurem òxid de i el nom de l’element.

Exemples:

Na2O òxid de sodi BaO òxid de bari Al2O3 òxid d’alumini

Recordeu: Hi ha tres grups de metalls amb una única valència

:Liti, sodi, potassi… +1 Beril·li, magnesi, calci…. +2 Alumini, bismut ->+3

B) Quan l’element té més d’una valència utilitzarem qualsevol de les tres nomenclatures següents:

1) Nomenclatura sistemàtica

Es llegeixen els subíndexs mitjançant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...) que precedeixen el nom dels elements.

FeO : monòxid de ferro

Fe2O3 : triòxid de diferro

1 mono- (El prefix mono- només s'usa si la seva omissió pot provocar alguna ambigüitat)

2 di- 3 tri- 4 tetra-

5 penta- 6 hexa- 7 hepta-

Ex. Cl2O: monòxid de diclor Cl2O3: triòxid de diclor CO2: diòxid de carboni

(16)

16

Per exemple, no es pot dir òxid de ferro simplement ja que pot ser òxid de ferro+2 (FeO) o òxid de ferro+3 (Fe2O3). Així per al FeO direm monòxid de ferro. (No cal dir

monòxid de monoferro. El segon "mono" no aporta res)

Recordeu: Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeix els prefixes

2) Nomenclatura de Stock

a) Escrivim òxid de i el nom de l’element.

b) S'indica el nombre d'oxidació de l'element que s’uneix a l’oxigen amb xifres romanes entre parèntesis al final del nom.

Ex. FeO: òxid de ferro (II) Fe2O3: òxid de ferro (III)

Recordeu: Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeixen els nombres romans

NaO: Òxid de sodi ( no cal especificar que és de sodi (I) perquè el sodi només té valència +1)

Al2O3: Òxid d’alumini ( no cal especificar que és d’alumini (III) perquè l’alumini només

té valència +3)

3) Nomenclatura clàssica

No s’acostuma a utilitzar per a compostos de dos elements (compostos binaris) com els òxids tot i que encara es llegeix en alguns productes comercials.

Si l'element que acompanya a l’oxigen té dos nombres d'oxidació, s'anomenarà amb:

la terminació -ós quan utilitza el nombre d'oxidació més petit

la terminació -ic quan utilitza el nombre d'oxidació més gran.

(17)

17

1. Formuleu els següents elements:

Sodi calci

Oxigen neó

ferro níquel

heli carboni

Argó hidrogen

nitrogen alumini

clor fluor

2. Anomeneu els següents elements:

Mg Zn

O2 Ag

He Ne

N2 Cl2

H2 As

Ar I2

3. Formuleu i anomeneu els següents ions:

òxid H-

sulfur OH-

Cl-

H3O+ Br-

Na+ Mg2+

4. Formuleu els següents hidràcids:

àcid sulfhídric Sulfur d’hidrogen àcid clorhídric Clorur d’hidrogen àcid bromhídric Iodur d’hidrogen àcid iodhídric Flourur d’hidrogen

5. Anomeneu els següents hidràcids:

(18)

18

HF(aq) HI(aq)

H2Se(aq) H2Te(aq)

6. Completa les següents taules:

Tradicional Stock Sistemàtica LiH

BeH2

PbH2

PbH4

AlH3

Tradicional Stock Sistemàtica

NH3

PH3

AsH3

SbH3

CH4

SiH4

7. Formuleu:

Monoflourur de brom Heptaflourur de iode

Trisulfur de dibor Bromur de liti

Triseleniur de diarsènic Fluorur de níquel (II)

Fosfur de bor Clorur de ferro (III)

Hexaflourur de sofre Iodur de plata

8. Formuleu i doneu el nom en les dues nomenclatures que falten. Per exemple, si es dona el nom per Stock, haureu de dir el nom per sistemàtica i per classica.

Tel·lurur de plom(IV)

Bromur d’hidrogen Diclorur de

(19)

19

Carbur d’argent Nitrur cùpric

9. Formuleu: Hidrur de liti Selenur d’alumini Àcid bromhídric Selenur d’hidrogen Nitrur d’alumini

Tetraclorur d’estany Fluorur d’or (III)

Tel·lurur d’hidrogen Selenur d’amoni Clorur de calci Fosfur de magnesi amoníac

10.Anomeneu:

B2S3 SrCl2

SF2 RbI

SiCl4 KCl

As2Se5 RaS

CS2 PbBr2

11.Formuleu els següents òxids:

Òxid de sodi Òxid de coure (I) Òxid de rubidi Òxid de mercuri (I) Òxid de plata Òxid de liti

(20)

20

Òxid de mercuri (II)

Òxid de cobalt (II)

Òxid d’or (I) Òxid de manganès (II) Òxid de ferro (II) Òxid de cadmi

Òxid de potassi Òxid de manganès (VI) Òxid d’estany (II) Òxid de manganès (IV) Òxid de plom Òxid de crom (VI)

12.Anomeneu els següents òxids per la nomenclatura d’stock:

K2O PbO

Ag2O MnO

PbO2 MnO3

CdO Mn2O7

Li2O RaO

FeO Cr2O3

Al2O3 CrO3

SnO2 RaO

Cu2O Rb2O

Au2O3 Li2O

PtO2 PtO2

FeO Cu2O

BeO Hg2O

Ni2O3 Na2O

SrO Rb2O

HgO Ag2O

CoO NiO

13.Formuleu els següents òxids:

Heptaòxid de diclor Diòxid de sofre

Diòxid de carboni Pentaòxid de difòsfor Diòxid de silici Diòxid de seleni

(21)

21

Pentaòxid de diarsènic Monòxid de dibrom Pentaòxid de diantimoni Monoòxid de clor Monòxid de sofre Triòxid de dibrom Monòxid de seleni Triòxid de difòsfor Monòxid de tel·luri Pentaòxid de dibrom Pentaòxid de diiode Triòxid de diiode Heptaòxid de dibrom Heptaòxid de dibrom

14.Anomeneu els següents òxids per la nomenclatura sistemàtica:

As2O5 SeO2

Sb2O5 As2O3

SO TeO3

SeO I2O5

TeO Cl2O7

SO2 I2O3

CO2 I2O

B2O3 I2O7

SO3 Cl2O5

N2O5 Br2O

Cl2O7 Cl2O

Cl2O3 P2O3

SiO2 Cl2O5

GeO2 Cl2O

N2O3 Br2O5

Sb2O3 TeO2

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :