• No se han encontrado resultados

Anàlisi documental II, febrer 2013

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Anàlisi documental II, febrer 2013"

Copied!
22
0
0

Texto completo

(1)Reflexions finals Gisela Ruiz Chacón PID_00201426.

(2) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ legalcode.ca. Reflexions finals.

(3) Reflexions finals. CC-BY-NC-ND • PID_00201426. Índex. Introducció................................................................................................... 5. Objectius........................................................................................................ 6. 1.. Serveis de catalogació centralitzats, descentralitzats i en xarxa....................................................................................................... 7. 1.1.. La catalogació centralitzada ......................................................... 7. 1.2.. La catalogació descentralitzada .................................................... 8. 1.3.. La catalogació mixta .................................................................... 8. 1.4.. La catalogació en xarxa ............................................................... 9. La cooperació....................................................................................... 11. 2.1.. Xarxes de biblioteques i consorcis ............................................... 12. 2.1.1.. Consorcis ......................................................................... 12. 2.1.2.. Les xarxes de biblioteques .............................................. 13. Programari lliure de gestió bibliotecària.................................... 14. 3.1.. Koha .............................................................................................. 15. Bibliografia.................................................................................................. 21. 2.. 3..

(4)

(5) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 5. Introducció. Per últim, en aquest darrer mòdul, de caire més teòric i descriptiu, farem un repàs breu sobre la catalogació cooperativa i l’ús de programari lliure per a la gestió de biblioteques. En concret, ens centrarem en Koha per tal de conèixer un exemple dels molts que hi ha disponibles a la xarxa.. Reflexions finals.

(6) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 6. Objectius. L’objectiu principal d’aquest mòdul és conèixer la tradició cooperativa en les biblioteques, i en concret, en els processos de catalogació, com a mitjà per tal d’estalviar temps i recursos i compartir els registres entre centres. Els objectius específics són els següents:. 1. Fer un repàs històric de la cooperació bibliotecària. 2. Aprendre en què consisteixen els models de catalogació centralitzada, descentralitzada, mixta i cooperativa, i també els avantatges i inconvenients que tenen. 3. Conèixer les característiques de xarxes i consorcis. 4. Determinar les característiques del programari lliure per a la gestió bibliotecària. 5. Establir els elements bàsics de Koha i el seu funcionament.. Reflexions finals.

(7) 7. CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 1. Serveis de catalogació centralitzats, descentralitzats i en xarxa. Quan parlem de serveis de catalogació sempre ho fem pensant en grans sistemes bibliotecaris, com biblioteques nacionals, universitàries, xarxes públiques, xarxes especialitzades o altres sistemes similars, on la polèmica de com s’han d’organitzar els serveis de catalogació ha estat més evident i on s’han provat diferents formes al llarg de la història de les diferents institucions. Les noves tendències en els sistemes organitzatius que donen una major importància a l’usuari final i demanen una nova cultura dins les organitzacions, han estat decisives per a replantejar-se el model tradicional d’un sistema centralitzat i molt compacte. Hi ha hagut molta discussió sobre si la manera d’organitzar els serveis de catalogació ha ajudat o no a mantenir aquest equilibri. Fem una aproximació a aquests models. 1.1. La catalogació centralitzada Els serveis centralitzats funcionen generalment dins de grans sistemes bibliotecaris com poden ser les biblioteques nacionals o algun tipus de xarxa nacional o local de biblioteca pública. Existeix un servei central de catalogació que només té com a finalitat la creació del catàleg, ja sigui de sistema nacional o el catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques integrades en xarxes o consorcis. També és l’encarregat d’establir les pautes de treball i proposar la normativa i els codis que es faran servir. En sistemes que segueixen un model de catalogació centralitzada, el document arriba a la biblioteca ja catalogat. El fet que aquests serveis tinguin més o menys personal depèn dels pressupostos. Avantatges • • • •. Inconvenients. Estalvi en equipament informàtic. • Estalvi en tota mena de material relacionat • amb la normativa catalogràfica. Catalogació més homogènia. • Especialització més elevada del personal.. Poca relació entre catalogador i usuari. Desconeixement de les necessitats dels usuaris. Excessiva especialització del personal.. Exemples Biblioteca de Catalunya Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació. Reflexions finals.

(8) 8. CC-BY-NC-ND • PID_00201426. Reflexions finals. 1.2. La catalogació descentralitzada Cada biblioteca o punt de servei identifica, adquireix, selecciona i organitza els documents que considera necessaris per als seus usuaris. En general, són biblioteques que estan organitzades totalment de cara a l’usuari final i on cada bibliotecari s’encarrega de les necessitats d’una franja concreta d’usuaris. És el bibliotecari qui ha de proporcionar la informació i fer totes les activitats anteriorment esmentades que són fonamentals per a donar accés a la informació. Avantatges • • •. Inconvenients. Catalogador i referencista són una mateixa persona, • cosa que implica un millor coneixement de l’usuari. La catalogació s’adequa molt més a les necessitats reals dels usuaris. Major implicació del personal de les biblioteques en una eina tan fonamental com és el catàleg.. Possible dispersió catalogràfica (diferents interpretacions de la normativa).. Exemple Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. 1.3. La catalogació mixta Les institucions que segueixen aquest model disposen d’un servei central de catalogació que s’encarrega de catalogar, gestionar i mantenir el catàleg col·lectiu (uniinstitucional), impartir normes, gestionar els registres d’autoritat, etc. A la vegada, però, els bibliotecaris de les diferents biblioteques o centres que formen part de la institució també cataloguen com a tasca addicional les altres que duen a terme. Aquesta situació es dóna generalment en biblioteques universitàries, però també en sistemes bibliotecaris d’una zona geogràfica o d’institucions d’investigació amb un major o menor grau de centralització o descentralització. Avantatges • • • • • •. Inconvenients. Catalogació més homogènia. • Major contacte dels serveis tècnics amb el personal de les biblioteques. En el cas de bibliotecaris dels centres, el catalogador i referencista són una mateixa persona, cosa que implica un guany de coneixements. La catalogació dels documents es pot adequar molt més a les necessitats reals dels usuaris (per exemple, en l’assignació d’encapçalaments de matèria). Major implicació del personal de les biblioteques en una eina tan fonamental com és el catàleg. Permet als serveis tècnics estar més al corrent de les necessitats específiques dels usuaris. Exemples. Dificulta la coherència del catàleg bibliogràfic..

(9) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. Avantatges. 9. Reflexions finals. Inconvenients. Biblioteca de la Universitat de Barcelona CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). 1.4. La catalogació en xarxa Aquest tipus de catalogació es dóna en consorcis o entre diferents sistemes bibliotecaris formats per diverses institucions i té com a objectiu constituir un gran catàleg col·lectiu. Els catàlegs locals són insuficients per a atendre les demandes d’informació actuals, motiu pel qual és necessari disposar d’altres bases de dades bibliogràfiques que ampliïn les possibilitats de recuperació. A més, cal tenir en compte que el creixement de la producció bibliogràfica i el temps que requereix el processament tècnic de les publicacions fa necessari emprar els recursos existents per a simplificar els processos i les tasques. Segons Merlo, els projectes de catalogació compartida o en xarxa tenen els objectius següents: •. Facilitar l’accés a una gran base de dades bibliogràfica comuna (catàleg col·lectiu) que permeti bolcar registres als catàlegs locals o incloure la localització en els catàlegs col·lectius.. •. Estalviar temps i disminuir els costos de la catalogació.. •. Crear un catàleg d’autoritats unificat i fiable.. •. Ampliar els recursos documentals per a millorar el servei d’informació bibliogràfica.. •. Disposar d’una base de dades bibliogràfica àmplia de cara al préstec interbibliotecari.. •. Proporcionar dades que permetin avaluar i quantificar les col·leccions.. En aquest context, s’entén per catàleg col·lectiu: “un catálogo bibliográfico que contiene fondos de dos o más bibliotecas cuya finalidad es ser utilizado como herramienta para localizar obras que están disponibles en distintos centros. Además permite que las bibliotecas que lo constituyen compartan información sobre los usuarios y ofrezcan servicios conjuntos a éstos, respetando la autonomía y la independencia de cada una de ellas.” Gisela Ruiz Chacón (2005, maig-juny). “Gestión de colecciones en entornos consorciados: modelos de catálogos colectivos y organización consorciada de recursos electrónicos”. El Profesional de la Información (vol. 14, núm. 3, pàg. 174-189).. Referència bibliogràfica José�Antonio�Merlo�Vega (1999). “La cooperación en las bibliotecas universitarias: fundamentos y redes cooperativas”. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios (núm. 54, pàg. 33-57)..

(10) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 10. Actualment els sistemes informàtics de gestió de biblioteques ja porten incorporats mòduls específics per a la creació de catàlegs col·lectius i a més faciliten la seva creació a partir de catàlegs locals que poden funcionar amb diferents sistemes de gestió bibliotecària. La catalogació en xarxa actualment és possible més enllà del sistema escollit. Els projectes de catalogació en xarxa impliquen una sèrie de requisits sense els quals seria impensable la cooperació: •. Seguir unes normes catalogràfiques comunes, que han de ser interpretades de la mateixa manera per totes les institucions.. •. Disposar de manuals de procediments que aclareixin els possibles dubtes.. •. Emparar el mateix format MARC i emprar mètodes eficaços d’intercanvi de registres (per exemple, norma z39.50).. Les normes i procediments d’actuació que s’acorden per a la catalogació compartida no s’han de portar a terme obligatòriament en els catàlegs propis. Com a exemples podem citar: •. Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (http://www.cbuc.es/ccuc/.. •. Catàleg Col·lectiu de Catalunya (http://www11.gencat.net/plugin502.nd/mvc/bc.. Reflexions finals.

(11) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 11. 2. La cooperació. El terme cooperació és força incert ja que s’empra per a designar qualsevol activitat conjunta que fan dues o més biblioteques. Aquesta definició, però, és massa genèrica i cal concretar-la. Algunes definicions: “un sistema de recursos compartidos que consiste en una serie de actividades bibliotecarias mediante las cuales cada participante aporta algo útil para los demás y recibe algo útil a cambio.” (Voight, 1977) “la ayuda mutua que se brindan y reciben entre dos o más bibliotecas a fin de satisfacer las necesidades de información de sus usuarios y hacer un uso más racional de sus recursos.” (Ramírez Escárcega, 1983). Entenem per cooperació: “acciones llevadas a cabo por varias bibliotecas a partir de acuerdos, de manera conjunta y normalizada, persiguiendo objetivos comunes y poniendo al servicio de la colaboración el personal y los medios necesarios.” (Merlo, 1999). L’objectiu principal és el de millorar els serveis i reduir costos a partir de compartir recursos com poden ser col·leccions, informació bibliogràfica, personal, activitats de planificació, activitats de formació, etc. Hi ha una sèrie d’elements que són necessaris perquè existeixi la cooperació: •. Biblioteques que comparteixin informació, serveis, etc.. •. Acords que formalitzin la col·laboració.. •. Normes que s’han de seguir per a desenvolupar les activitats.. •. Estructura organitzativa en la qual totes les biblioteques es trobin representades.. •. Infraestructura i mitjans tècnics.. •. Objectius, programes i projectes.. La cooperació es pot formalitzar de diferents maneres però bàsicament es porta a terme mitjançant consorcis, xarxes i sistemes cooperatius (biblioteques digitals, etc.). Es pot fer de manera local, nacional o internacional i pot ser més o menys vinculant segons s’estableixi per acord formal o contracte.. Reflexions finals.

(12) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 12. Entenent la cooperació en aquest context, els seus aspectes positius afecten directament els serveis i productes, les adquisicions, els recursos humans i tecnològics i els processos tècnics de les biblioteques que hi participen. Les organitzacions que actualment estan preparades per compartir els seus recursos i dur a termes projectes de biblioteques digitals són empreses de serveis bibliotecaris, sistemes cooperatius, consorcis, xarxes, centres de serveis bibliogràfics, etc. 2.1. Xarxes de biblioteques i consorcis Parlarem de xarxa de biblioteques o de consorci segons la manera de treballar que s’hagi establert entre les institucions que en formen part. 2.1.1. Consorcis Es parla de consorci quan l’organització s’ha constituït al voltant d’una institució jurídica amb entitat pròpia. Perquè existeixi un consorci, com a forma de cooperació estable amb compromisos i objectius a mitjà i llarg termini, és necessari un cert grau de regularització de la gestió i els processos. Per aquest motiu, en qualsevol consorci existeix una oficina central, amb el seu propi personal i assessors, i s’encarrega de portar a terme les tasques a partir de les línies establertes. Comporta un ús intensiu de la tecnologia. El tret comú del grup de biblioteques pot ser de caràcter geogràfic, pel tipus de biblioteca o per interès comú a una matèria amb l’objectiu de desenvolupar i compartir recursos i, per tant, millorar els serveis que aquestes ofereixen. Inicialment es constituïen per a crear una base de dades comuna a totes les institucions membres; actualment, però, els seus objectius s’han multiplicat. Tipologia�de�consorcis: •. Segons la tipologia de biblioteques: públiques, universitàries, especialitzades i consorcis híbrids.. •. Segons l’abast geogràfic: nacionals i regionals: –. Nacional centralitzat.. –. Nacional descentralitzat.. –. Regional.. •. Segons l’estructura jurídica: de iure, de facto.. •. Segons l’origen de creació del consorci: per a compartir recursos (catalogació i adquisicions), per a promoure projectes de gestió consorciada de recursos electrònics.. Reflexions finals.

(13) 13. CC-BY-NC-ND • PID_00201426. Avantatges Amb�relació�a�la�gestió: • • Agilitació del préstec interbibliotecari. • Reducció del temps de catalogació i, per tant, més dedicació a altres tasques per part del personal. • • Implementació de biblioteques digitals. • Enriquiment dels registres a partir de la digitalització, sumaris, portades, etc. • Amb�relació�als�fons: • • Major accessibilitat. • Maximització de l’ús dels fons. • Increment de la col·lecció bibliogràfica tant impresa • com electrònica. • Reducció de l’ús de bases de dades, cosa que agilita el temps de consulta.. Inconvenients Sensació de pèrdua real o subjectiva sobre els processos cooperatius. Lentitud en alguns calendaris de treball en activitats realitzades de manera conjunta. Harmonització dels diferents ritmes de treball i els nivells de serveis de les diferents biblioteques. Fer front a les exigències de la bona comunicació que demana el treball cooperatiu. Treballar conjuntament amb diferents “cultures” de les biblioteques membres del consorci.. Amb�relació�als�costos: • Reducció de costos en les adquisicions de recursos informatius. • Reducció de costos en la conservació. • Reducció de costos en l’adquisició de noves tecnologies. Amb�relació�a�les�noves�tecnologies: • La suma de coneixements respecte d’aquest tema per part de les institucions ajuda a millorar l’aspecte tecnològic i la posada al dia de les noves tecnologies, i també el repte d’estar sempre al dia. • L’adquisició del programari es pot portar a terme de tal manera que permet aconseguir unes millors prestacions i un millor servei.. 2.1.2. Les xarxes de biblioteques L’organització de les xarxes de biblioteques no té per què basar-se sobre una institució jurídica amb entitat pròpia. En la gran majoria dels casos les xarxes només s’organitzen al voltant d’un sistema automatitzat comú o de diferents sistemes compatibles entre ells. Per tant, les xarxes acostumen a ser únicament un conjunt de biblioteques interrelacionades per recursos informàtics que comparteixen (maquinari, programari i dades). Les xarxes cooperatives porten a terme les seves línies d’estudi per mitjà de grups de treball i són més flexibles en l’ús de les tecnologies. Les diferents tipologies que es poden establir dependran de la seva organització, de les funcions, dels tipus de biblioteques que l’integrin o de l’àmbit geogràfic.. Reflexions finals.

(14) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 14. Reflexions finals. 3. Programari lliure de gestió bibliotecària. Segons el Grup de Treball de Programari lliure per als professionals de la informació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el programari lliure es basa en quatre llibertats que es postulen com a principis: •. Llibertat�0: tenir plena llibertat per a executar el programa.. •. Llibertat� 1: tenir plena llibertat per a estudiar com està desenvolupat i adaptar-lo a les necessitats que un tingui.. •. Llibertat�2: llibertat per a redistribuir còpies.. •. Llibertat�3: llibertat per a millorar el programa i deixar lliures les millores.. El programari per a biblioteques no s’ha mantingut al marge del desenvolupament d’aquest moviment i s’han desenvolupat solucions per a poder gestionar els diferents processos necessaris per al desenvolupament d’una biblioteca: •. La catalogació.. •. Els usuaris.. •. Les compres.. •. La circulació.. •. L’OPAC.. Aquests programes intenten oferir una solució als centres que no poden permetre’s la compra de sistemes de gestió bibliotecaris propietaris com Millenium, VTLS, Aleph, etc. A més, tenen com a avantatge la customització adaptant el programa a les necessitats del centre, amb plena llibertat. D’altra banda, requereixen uns coneixements mínims de PERL per a la programació, per tal de poder instal·lar el servidor MySQL i gestionar les bases. Lectura recomanada Per a més informació sobre programes lliures per a la gestió de biblioteques: Rubén�Alcaraz (2012). “Sistemas integrados de gestión bibliotecaria libres”. A: GT Programari lliure per als professionals de la informació (COBDC). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2000?. En línia a: http://www.cobdc.net/ programarilliure/sistemas-integrados-de-gestion-bibliotecaria-libres/.. A continuació parlarem de Koha, com a exemple paradigmàtic.. Pàgina web recomanada Vegeu: http:// www.cobdc.net/programarilliure/resolent-dubtes/..

(15) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 15. 3.1. Koha Sistema integrat de gestió bibliotecària creat l’any 1999 per Katipo Communications com a resposta a la demanda de la Horowhenua Library Trust per a gestionar la seva biblioteca; ha patit diferents actualitzacions fins avui dia. Funciona sobre sistemes operatius tipus Unix, inclosos Linux i Mac OS X, i també Windows. És un programa en codi obert que permet la seva actualització per part dels usuaris que l’utilitzen. És un sistema client-servidor, que empra Perl com a llenguatge de programació, un servidor Apache per a la gestió de l’OPAC i MySQL per a la gestió de les bases de dades. També requereix YAZ i Zebra. Es poden gestionar entre 70.000-300.000 registres, 15.000-40.000 usuaris i 500.000-620.000 préstecs. Permet dur a terme les funcions següents: •. Gestió dels usuaris (altes, baixes, modificacions, permisos i bloquejos).. •. Gestió del fons (creació de registres bibliogràfics, modificacions i baixes, importació de registres en MARC21).. •. Gestió de la circulació (préstec), tot determinant els terminis i les condicions.. •. Gestionar les adquisicions, controlant proveïdors i comandes efectuades i rebudes.. Té 6 mòduls: circulació, usuaris, OPAC, catalogació, estadístiques i administració. 1)�Mòdul�de�circulació:�Circulation Permet fer la gestió del préstec: quins llibres surten, qui se’ls emporta en préstec i durant quant de temps. També podem fer el control de les reserves. Els elements clau són el número de carnet de l’usuari, que l’identifica de manera unívoca, i el codi de barres del llibre, que identifica un exemplar en concret. La combinació d’aquests dos elements ens permet fer el préstec. 2)�Mòdul�d’usuaris:�Patrons. Reflexions finals.

(16) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 16. Permet fer la gestió dels usuaris: altes, baixes i modificacions. Es recullen totes les dades personals de l’usuari i el seu número de carnet i el centre al qual s’associa si en tenim més d’un. Amb aquestes dades podrem establir contacte quan arribi un document o haguem de fer una reclamació. També ens permetrà poder fer el préstec automatitzat. 3)�OPAC:�Catalog�search És el catàleg públic. Està format per una interfície de cerca (simple i avançada), el llistat de resultats obtingut en consultar el sistema i els registres bibliogràfics en format etiquetat. És l’element de relació entre l’usuari i les dades, i habitualment és el més customitzable.. Reflexions finals.

(17) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 17. Reflexions finals.

(18) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 18. 4)�Mòdul�de�catalogació�i�adquisicions:�Cataloging Podem importar registres en MARC21 mitjançant el protocol d’intercanvi Z39.50, o bé catalogar els documents de nou també en aquest format. El sistema disposa de plantilles personalitzables per a les diferents tipologies documentals. Els codis de subcamp estan inclosos de manera que el catalogador no els ha de recordar. També es poden crear i gestionar les autoritats en MARC21 (MARC21 d’autoritats) per a garantir la coherència del catàleg. Aquest mòdul ens permet gestionar les adquisicions, mantenir el contacte amb els proveïdors i el control de la recepció de materials. 5)�Mòdul�d’estadístiques:�Accounts�and�reports Podem extreure tot tipus d’informes per avaluar l’ús del catàleg, els documents més prestats, els usuaris amb més préstecs, el nombre d’altes i baixes que hi ha hagut quant a la catalogació, etc. Podem establir filtres per dates, tipologies documentals, etc., de manera que puguem extreure la informació necessària per a avaluar el servei. 6)�Mòdul�d’administració:�Koha�administration Permet establir els paràmetres de configuració del sistema i del funcionament de la resta de mòduls. També permet personalitzar Koha segons la imatge corporativa de la institució en què s’implementa i customitzar les funcionalitats per a adaptar-se millor a les seves necessitats.. Reflexions finals.

(19) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 19. Gestiona també la configuració de connexió a servidors Z39.50 per a la importació dels registres MARC21.. Reflexions finals.

(20)

(21) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 21. Bibliografia 1) Cooperació Articles: Bröll i Nadal, A. (2000). “El servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya: un projecte de cooperació i coordinació en l’àmbit de les biblioteques públiques”. Item (núm. 27, pàg. 75-96). Merlo Vega, J. A. (1999). “La cooperación en las bibliotecas universitarias: fundamentos y redes cooperativas”. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios (núm. 54, pàg. 33-57). Omella, E.; Permanyer i Bastardas, J. (2003). “L’estructuració d’una xarxa municipal de biblioteca pública”. Item (núm. 35, pàg. 7-34). Ramirez Escárcega, A. (1984). “Conclusiones del segundo seminario de cooperación en bibliotecas y centros de información”. A: Memorias XV Jornadas Mexicanas de Biblioteconomía (pàg. 187). Mèxic: AMBAC. Rodríguez-Parada, C. (2010, setembre-octubre). “Bibliotecas: el largo camino del estado natural a la cooperación”. El Profesional de la Información (vol. 19, núm. 5, pág. 457-462). Ruiz Chacón, G. (2005, maig-juny). “Gestión de colecciones en entornos consorciados: modelos de catálogos colectivos y organización consorciada de recursos electrónicos”. El Profesional de la Información (vol. 14, núm. 3, pàg. 174-189). Tort i Pascual, M.; Roig Equey, J.; Teixidó Cassà, E. (2009, juny). “Canvi de format i de sistema: noves prestacions en la catalogació cooperativa”. BiD (núm. 22). En línia a: http:// www.ub.edu/bid/22/tort.htm. Voight, M.; Harris, M. D. (eds.) (1977). Advances in librarianship (vol. 7, pàg. 173). Nova York: Academic Press. 2) Programari lliure Articles: Alcaraz, R. (2012). “Sistemas integrados de gestión bibliotecaria libres”. A: GT Programari lliure per als professionals de la informació (COBDC). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2000?. En línia a: http://www.cobdc.net/programarilliure/sistemas-integrados-de-gestion-bibliotecaria-libres/. Anglada i de Ferrer, L. M. (2006, juny). “Vint-i-cinc anys d’automatització de biblioteques a Catalunya”. [En línia]. BiD, núm. 16. En línia a: http://www.ub.edu/bid/16angla1.htm. Camón Luis, E. (2004, gener-abril). “Koha: l’eina de treball del nou CRA de l’Escola Universitària del Maresme: el per què i el com de la transformació d’una biblioteca universitària”. Item (núm. 36, pàg. 21-38). Camón Luis, E. (2007, juny). “El sistema de gestió de biblioteques Koha”. BiD (núm. 18). En línia a: http://www.ub.edu/bid/18camon.htm. Russo Gallo, P. (2007, desembre). “Openbiblio: programari lliure d’automatització de biblioteques”. BiD (núm. 19). En línia a: http://www.ub.edu/bid/19russo.htm. Russo Gallo, P. (2006, desembre). “PMB: programari lliure d’automatització de biblioteques”. BiD (núm. 17). En línia a: http://www.ub.edu/bid/17russo.htm. Pàgines web: GT Programari Lliure per als professionals de la informació (COBDC). En línia a: http:// www.cobdc.net/programarilliure. Koha. En línia a: http://www.koha.org. KOHA Manual. En línia a: http://www.koha.org/library/resources/documents/wayne-state-university-koha-3.0-reference-manual.pdf.. Reflexions finals.

(22) CC-BY-NC-ND • PID_00201426. 22. Subguia d’Informació i Documentació: Programari lliure per a biblioteques. En línia a: http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/informacio-documentacio/programari-lliure/#c20497.. Reflexions finals.

(23)

Referencias

Documento similar

En conseqüència, el nexe del TFM són els Plans d’igualtat que les empreses han d’elaborar i instaurar de forma obligatòria per la legislació. Nogensmenys, al llarg del

Mostren la conflictivitat resultant i la presència d’una multiplicitat d’actors que a través de diferents estratègies disputen els territoris, els seus recursos i institucions

El nostre objectiu immediat és consolidar els actuals projectes en curs per a poder continuar avançant en un futur pròxim en la posada en marxa de noves idees i serveis, alguns

Amb aquest objectiu es desenvolupa un anàlisi de com funcionen els serveis de traducció en diferents àmbits del procés (policial i judicial, fonamentalment), quins problemes

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

Cada una d’aquestes zones es va emplaçar al lloc més convenient i per una adequada comunicació entre zones, independent i segura, coincidint amb un pronunciat desnivell a la zona

Els centres han de col.laborar, juntament amb altres serveis i recursos de la comunitat, a promoure la normalització de la vida de les famílies; en aquest sentit caldri que

Els requeriments d'aquestes aplicacions són diversos en termes de representació de les dades (p.e. blanc i negre, escales de grisos o color), número de neurones (funció del número