26688 ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS Curs Acadèmic

Download (0)

Full text

(1)

PROGRAMA D’assignatures

26688

ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL

SISTEMA NERVIÓS

Curs Acadèmic 2007-2008

Núm.Crèdits Totals

5.5

Núm.Crèdits Teòrics

4.0

Núm.Crèdits Práctics

1.5

Curs 2

Semestre 1

Tipus (T, O, OP, LLE)

T

Dr. Jordi Aleu i Vilalta Dra. Violeida Sánchez SocarrásFrancesc Sevilla Guevara Llicenciat en Ciències Doctor en Neurociències Especialista en electrofisiologia LLcenciada en Medicina i Cirugía Doctora en Histología. Especialista de primer grado en morfología.Professora titular matí i tarda

LLicenciat en Medicina i Cirugía

(2)

Objectius Generals Objectius Específics Metodologia

Continguts Bibliografia Avaluació de l’assignatura

Objectius Generals

La disciplina d’anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós té com objecte l’estudi del sistema nerviós central, perifèric i autònom.

L’anatomia del sistema nerviós, pretén posar en mans dels estudiants les bases anatòmiques macroscòpiques que permeten conèixer l’estructura del sistema nerviós central, perifèric y autònom; arribant a un nivell que les permetem utilitzar aquets coneixements al l’estudi dels principals procés fisiològics que en els tenen lloc.

Particularment, l’àrea de Fisiologia té com objectiu l’estudi de les seves funcions. Pretén proporcionar a l’estudiant una visió global dels mecanismes que actuen en el sistema nerviós a tots nivells, des de el subcel·lular fins al funcionament dels diferents sistemes. Aquest coneixement es necessari per estudiar i entendre moltes de les assignatures de la resta de la carrera de Fisioteràpia.

Per tant, els objectius generals que deuen assolir els estudiants poden definir-se de la següent manera: a) Descriure els principals processos fisiològics existents en el sistema nerviós.

b) Explicar aquests processos en relació a l’entorn físic del ésser humà i a les variacions que aquest entorn pugui presentar.

c) Descriure les característiques macroscòpiques dels òrgans del SNC, SNP y SNA; relacionant-los amb les seves funcions i amb les variacions del entorn físic del ser viu i de aquet en relació amb el medi.

inici

Objectius Específics

ÀREA DE FISIOLOGIA

1- Definir el concepte i funcions dels components del sistema nerviós: neurones, neuroglies, meninges ventricles, plexes coroïdals i líquid cefaloraquidi.

2- Explicar el funcionament de les neurones partim de les propietats bàsiques de les membranes biològiques i fen enfasi en la generació de potencials de acció, transmissió d’impuls i mecanismes implicats a la sinapsi. 3- Per interpretar les proses fisiològiques relacionats amb l’activitat sensorial, els estudiants han de: - Definir les etapes generals al procés de transducció general.

- Definir el procés de percepció, codificació i transmissió de la informació sensorial. - Descriure la fisiologia de les terminacions propioceptives.

- Enumerar els diferents receptors existents a l’aparell locomotor.

- Descriure les funcions del fus neuromuscular i de l’òrgan miotendinós de Golgi.

- Exposar el funcionament dels receptors articulars relacionant-los amb el sentit de posició i moviment dels membres.

- Explicar-les generalitats del funcionament dels receptors sensorials especials.

4- Explicar el funcionament de les sistemes motors; el papel dels bloques que lo formen (medul·la espinal, tronc del encèfal, ganglis basals, escorça i cerebel )i descriure el processament de d’informació a nivell de les àrees motores i el seu paper al control del moviment.

Per arribar aquets objectius les estudiants han de:

- Explicar el sistema general dels sistemes motors i el paper de cadascun dels grans blocs que el constitueixen (medul·la espinal, tronc de l’encèfal, ganglis basals, escorça i cerebel).

- Descriure l’organització funcional de les fibres musculars.

- Descriure els tipus de motoneurones espinals i les seves propietats funcionals. - Explicar el concepte d’unitat motora i enumerar els seus tipus.

- Esquematitzar les bases morfològiques de l’arc reflex simple monosinàptic.

- Explicar les característiques de la resposta a l’estirament dels receptors musculars i tendinosos. - Descriure el reflex miotàtic: significat per a la regulació de la longitud i la tensió muscular. - Definir el concepte de to muscular.

- Descriure les vies descendents pel control de la postura i del to. - Explicar la generació i el control de la marxa.

- Descriure el processament de la informació a nivell de les àrees motores i el seu paper en el control del moviment.

(3)

defineixen.

5-Explicar l’organització funcional de les diferents porcions del cerebel a partir de les característiques funcionals i connexions de les cèl·lules cerebel·loses.

6- Descriure les funcions i circuits dels ganglis basals.

7-Relacionar les característiques funcionals del cerebel i les ganglis basals amb la sintomatología motora per lesió d’aquestes estructures.

8- Descriure l’organització funcional dels parells cranials. 9- Descriure l’organització funcional de la substància reticular.

10- Descriure la divisió simpàtica i parasimpàtica del sistema nerviós autònom explicant les diferències funcionals.

11- Descriure les funcions generals del simpàtic i parasimpàtic anomenant les seves possibilitats d’interacció. 12- Descriure l’organització funcional de les diferents parts que constitueixen el diencèfal.

13- Descriure l’organització funcional de l’escorça cerebral. 14- Conèixer les funcions nervioses superiors.

AREA D’ANATOMIA

1-Explicar els elements bàsics del desenvolupament del sistema nerviós. 2-Explicar els elements anatòmics que constitueixen el sistema nerviós central.

3-Descriure el elements anatòmics que constitueixen l’aparell digestiu i el sistema urogenital.

4-Relacionar les característiques anatòmiques del sistema nerviós, el sistema urogenital i el aparell digestiu amb les seves funcions en el organisme.

inici

Metodologia

Les classes teòriques seran de tipus teòric pràctic subministrant prèviament a l’alumne el material docent necessari per a poder seguir les explicacions del professor i resoldre les situacions cliniques que es panteixaran en relació amb els continguts teòrics.

S’utilitzarà com material docent la pissarra, retroprojector i diversos medis audiovisuals (Vídeo, DVD, diapositives) i informàtics (programes informàtics de simulació, presentacions Power Point). També materials docents prèviament elaborats, situacions clíniques relacionades amb els continguts i publicacions relacionades amb cadascú dels temes.

p inici Continguts ÀREA DE FISIOLOGIA TEMA 0: INTRODUCCIÓ. Objectius. Contingut. Avaluació. Bibliografia.

TEMA 1: COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS Divisions anatòmiques.

Histogènesi.

Estructura de la neurona. Transport axonal. Classificació i localització. Neuroglia del SNC i del SNP. La fibra nerviosa.

(4)

La barrera hematoencefàlica.

Ventricles i plexes coroides: el líquid cefalorraquídi. TEMA 2: FISIOLOGIA DE LA NEURONA.

Potencial de membrana en repòs. Potencial d’acció.

La transmissió sinàptica. La unió neuromuscular. TEMA 3: FISIOLOGIA SENSORIAL.

Generalitats. Receptors sensorials. Codificació sensorial.

Processament de la informació. Receptors sensorials en la pell.

Receptors sensorials en els músculs i articulacions. Receptors sensorials especials.

TEMA 4: SISTEMA MOTOR.

Organització motora de la medul·la espinal. Funcions motores de la medul·la espinal. Arcs reflexes.

To muscular. Motricitat voluntària.

Organització de les vies motores descendents. Sistema piramidal.

Sistema extrapiramidal.

Retroalimentació sensitiva somàtica a l’escorça motora. TEMA 5: EL CEREBEL.

Circuit neuronal del cerebel. Funcions del cerebel.

El cerebel i l’aprenentatge motor.

Simptomatologia motora per lesió cerebelosa. TEMA 6: ELS GANGLIS BASALS.

Localització anatòmica.

Citoarquitectura dels ganglis basals. Funcions dels ganglis basals. Circuits dels ganglis basals.

Lesions i malalties dels ganglis basals.

TEMA 7: EL TRONC DE L’ENCÈFAL I LA FORMACIÓ RETICULAR. Funcions del trons de l’encèfal.

Estructura anatòmica.

Organització funcional dels parells cranials. Organització funcional de la formació reticular. TEMA 8: EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

Organització general del SNA. Divisions del SNA.

Organització funcional del SNA. Funcions del SNA.

Malalties associades al SNA. TEMA 9: EL DIENCÈFAL. Tàlem. Epitàlem. Hipotàlem. TEMA 10: L’ESCORÇA. Estructura microscòpica. Connexions. Àrees funcionals.

(5)

ÀREA D’ANATOMIA TEMA 1: GENERALITATS.

- Cèl·lules nervioses.

- Divisions del sistema nerviós.

- Desenvolupament del sistema nerviós. TEMA 2: TELENCÈFAL.

- Cisures i lòbuls cerebrals. - Solcs i circumvolucions - Escorça cerebral. - Nuclis de la base. - Rinencèfal. TEMA 3: DIENCÈFAL. - Epitàlam - Tàlam dorsal - Subtàlam - Hipotàlam - Hipòfisi

- Quiasma òptic. Vies òptiques. TEMA 4: MESENCÈFAL - Làmina quadrigèmina - Pedúnculs cerebrals TEMA 5: ROMBENCÈFAL - Bulb raquidià - Protuberància - Cerebel

TEMA 6: NERVIS CRANIALS - Nervis cranials somatomotors - Nervi motor ocular comú - Nervi patètic

- Nervi motor ocular extern - Nervi hipoglos

- Nervis cranials viscerals - Nervi trigemin

- Nervi facial - Nervi glossofaringi - Nervi vagus - Nervi espinal

TEMA 7: MÈDUL·LA ESPINAL - Morfologia externa

- Organització interna - Nuclis

- Vies

TEMA 8: VIES NERVIOSES - Vies descendents

- Vies ascendents

TEMA 9: SISTEMA NEUROVEGETATIU - Sistema nerviós vegetatiu central - Sistema nerviós vegetatiu perifèric

TEMA 10: SISTEMA VENTRICULAR I MENINGES - Cavitats ventriculars

- Meninges

TEMA 11: VASCULARITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL - Artèries caròtides

- Artèries vertebrals - Polígon de Willis - Sistema venós

(6)

ÀREA D’ESPLACNOLOGÍA TEMA 12: APARELL DIGESTIU

- Boca - Faringe - Esòfag

- Cavitat abdominal i peritoneo - Estómac

- Budell prim: duodè, jejú i ileüm - Còlon, recte i anus

- Glàndules annexes

- Artèries, venes i limfàtics de l’aparell digestiu TEMA 13: SISTEMA UROGENITAL

- Ronyó. Pelvis renal. Urèter. - Bufeta

- Uretra

- Aparell genital femení - Aparell genital masculí

inici

Bibliografia

Llibres de Text Bàsics:

Purves, D.: Invitación a la Neurociencia. 1ª Ed. Médica Panamericana, Buenos Aires, 2001. Llibres de Text Recomanats:

Aidley, D.J.: The physiology of excitable cells. 4ª Ed. Cambridge University Press, Cambridge, 1998. Ashcroff, F.M.: Ion channels and disease. Academic Press, San Diego, USA, 1999.

Berne, R.M. y Levy, M.N.: Principles of physiology. 3ª Ed. Mosby, St. Louis, Missouri, 2000.

Best, A. y Taylor, C.R.: Bases fisiológicas de la práctica médica -John West-. 12ª Ed. Editorial médica panamericana, Buenos Aires, 1993.

Bishop, B.: Basic neurophysiology. Medical examination publishing C.O. Inc. Nueva York, 1982. Chiva, M.: Apunts de fisiología 1999-2000. Dept. Ciències Fisiològiques II, Universitat de Barcelona. Cingolani, H.E., Houssay, A.B. y cols.: Fisiología humana de Houssay. 7ª Ed., Editorial El Ateneo, 2000. Constanzo, L.S.: Fisiología. McGraw-Hill Interamerica, 1999.

Dantzler, W.H.: Handbook of Physiology. Comparative Physiology. Oxford University Press, 1997.

Dasgupta, B.R.: Botulinum and tetanus neurotoxins: neurotransmission and biomedical aspects. Plenum Press, 1993

Despopoulos, A. y Silbernagl, S.: Atlas de bolsillo de Fisiología. Harcourt, 2001.

Edelman, G.M.; Gali, W.E.; Cowan, W.M.: Synaptic function. John Wiley and Sons, New York, 1987. Fox, I.: Fisiología humana. Ed. McGraw Hill, 2004.

Gal, B. y cols.: Bases de la Fisiología. Ed. Tebar, 2001

Ganong, W.F.: Fisiología médica. .17ª Ed. El manual moderno, Méjico, 2000.

Guyton, A.C.: Tratado de fisiología médica. 10ª Ed. Mc Graw-Hill Interamericana, Madrid, 2001. Hille, B.: Ionic channels of excitable membranes. Sinauer associates inc. Sunderlantd, USA, 2001. Junge, D.: Nerve and muscle excitation. Sinamer associates Inc. Massachussetts, 1992.

Kapandji, I.A.: Cuadernos de fisiología articular., 4ª Ed. Masson, 1992.

Keynes, R.D.; Aidley D.J.: Nerve and Muscle (Studies in Biology). Cambridge University Press, 2001. Matthews, G.G.: Cellular physiology of nerve and muscle. Blackwell Science Inc., 1998.

McArdle, WD, Katch, FI, Match, VL. Fundamentos de fisiología del ejercicio. Ed. Mc Graw Hill, 2004 Merí, A.: Fundamentos de Fisiología de la Actividad Física y el Deporte. Ed. médica Panamericana, 2005 Schmidt, R.F., Thews, G.: Fisiología humana. 24ª Ed. Interamericana, Nueva York, 1993.

Tresguerres, J.A.F.: Fisiología humana. 2ª Ed. McGraw-Hill Interamericana, Madrid, 1999. Vídeos:

El sistema nervioso. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A. El encéfalo humano. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A. La piel: su estructura y función. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los músculos: dinámica de la contracción; actividad eléctrica y contracción; química de la contracción. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los músculos: estructura y función. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los oídos y la audición. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

(7)

Adreces d’internet:

-http://www.physiol.arizona.edu/CELL/Neuronsounds.html

Descarga de una neurona espinal. Se puede escuchar el sonido de la descarga de una neurona espinal con distintas inyecciones de corriente y se observa cómo se puede registrar de una rodaja de médula espinal.

-http://info.med.yale.edu/neurobio/mccormick/qt_movie.html

Descargas de neuronas talámicas y corticales. Observa en el osciloscopio y escucha la descarga de neuronas in vivo e in vitro en rodajas de cerebro.

-http://neuron.duke.edu/ Neuron. Simulación neuronal.

-http://human.physiol.arizona.edu/TEST/SIM/Nernst/info.htm

Una sencilla aplicación de la ecuación de Goldman para ver cómo afectan al potencial de membrana los cambios de concentraciones iónicas y de permeabilidad.

-http://muscle.ucsd.edu/musintro/

Página del Laboratorio de Fisiología muscular de la Universidad de California. -http://www.nismat.org/physcor/muscle.html

Excitación-contracción

-http://www.umds.ac.uk/physiology/mcal/funspin.html Husos musculares y reflejos de estiramiento

-http://www.neuroguide.com/nerveindex.html

Inervación sensorial cutánea. Elige el nervio y su territorio cutáneo se encenderá. Útil para estudiar la inervación de la piel.

-http://www.umds.ac.uk/physiology/jim/tasteolf.htm Sentidos del olfato y del gusto

-http://sulcus.berkeley.edu/FLM/MS/Physio.Percept.html Fisiología de la olfación.

-http://insight.med.utah.edu/Webvision/

La retina. Webvision, por H. Kolb, E. Fernández y R. Nelson. Texto, figuras, imagenes histológicas. -http://www.bonus.com:8080/contour/visual/http@@/www.yorku.ca/eye/

Percepción visual. ”The joy of visual perception. A Web book”; por Peter K. Kaiser. Desde Ilusiones Visuales, hasta percepción de movimiento y distancia, pasando por la electrofisiología de los fotoreceptores. -http://sunsite.unc.edu/Neuro/handbook/csr.html Reflejos espinales. Revistes científiques: Investigación y Ciencia. Journal of Physiology. Nature. Nature Neuroscience. Neuron. Revista de Neurología. Science.

- Delmas. Vias y centros nerviosos. (7ª ed.) Toray-Mason. Barcelona, 1976. - Feneis K. Nomenclatura anatómica ilustrad. Salvat editores. Varcelona, 1978.

- Kahle W. Leonhardt H. & Platzer W. Atlas de Anatomía para estudiantes y médicos. Tomo II. Organos internos. Ediciones Omega. Barcelona, 1988.

- Kahle W. Leonhardt H. & Platzer W. Atlas de Anatomía para estudiantes y médicos. Tomo III. Sistema nervioso y órganos de los sentidos. Ediciones Omega. Barcelona, 1988.

- Putz R. & Pabst R. Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. 20ª edición. Editorial Panamericana. Madrid, 1994.

- Rouviere H. & Delmas A. Anatomía Humana: descriptiva, topográfica y funcional. 9ª edición. Ed Masson. Barcelona, 1988.

inici

Avaluació de l’assignatura

La qualificació final de l’assignatura es calcularà a partir de la mitja obtinguda, ponderada per la participació de cada una de les àrees de coneixement que integren l’assignatura.

L’acalificació mínima de cada una de les àrees de coneixement ha de ser superior a 3,5; a partir de aquesta qualificació l’estudiant pot aspirar a la mitjana ponderada segon els crèdits corresponents.

La qualificació s’obtindrà a través de un examen teòric (75% de la nota) i un treball (25% de la nota). • L’examen teòric consistirà en una prova d’elecció múltiple que contingui totes les lliçons corresponents a

(8)

l’àrea de Fisiologia i Anatomia dins de l’assignatura.

• El treball es realitzarà en grup sobre un tema de interès actual del sistema nerviós, que inclourà part dels continguts de Anatomia i Fisiologia. Es valorarà la memòria del mateix, la seva presentació i la seva defensa.

Figure

Updating...

References