UF2: Sistemes Operatius
Propietaris.
Apartat 1: Introducció als sistemes
propietaris
Objectius
•
Conèixer les diferents versions dels sistemes operatius
propietaris actuals.
•
Verifica la idoneïtat del maquinari disponible per la
instal·lació de sistemes operatius propietaris.
•
Respecta i coneix les normes d’utilització del programari
(llicències).
•
Documenta el procés d’instal·lació, les incidències
aparegudes i les seves solucions per a assessorar a
l’usuari final.
•
Cercar i interpreta documentació tècnica en les llengües
oficials i en les de més ús al sector.
1.1 Introducció
En l'actualitat, tenim diferents opcions a l'hora d'instal·lar
un sistema operatiu propietari.
Entre els més estesos estan la família Windows de
l'empresa Microsoft Corp. i la família Mac OS de l'empresa
Apple Inc.
En aquesta unitat formativa es treballaran els sistemes
operatius de Microsoft.
1.1 Introducció
Llicències
La llicencia de software és un contracte on el
desenvolupador o propietari del software (llicenciant)
ofereix a un usuari (llicenciatari) un conjunt de clàusules
que recullen els drets i deures de les dues parts, a més
d'altres termes com el temps d'ús o el preu del producte que
s'adquireix.
Normalment l’usuari adquireix aquesta llicencia pagant un
preu, això li dona dret a disposar d’uns cert serveis ( suport
tècnic, manteniment, actualitzacions....)
1.1 Introducció
A l'hora d'instal·lar un sistema operatiu cal tindre en
compte una serie de consideracions prèvies:
•
Requisits Hardware: Abans de començar el procés
d'instal·lació, cal comprovar si el maquinari es suficient
per a fer funcionar el SO amb garanties. En aquest
apartat prestarem especial atenció al processador mínim
requerit, a l'espaís mínim en disc, a la memòria principal
necessària i a l'adaptador gràfic.
•
Procediment d'instal·lació: Cal seleccionar el disc o
partició on s'instal·larà (atenció especial si ja tenim altre
SO en el sistema)
1.2 Càrrega del sistema operatiu
Quan s'engega un equip, la BIOS (Basic Input/Output System) és el primer programa que s'executa i la seva funció principal és la de carregar i inicialitzar el sistema operatiu.
La BIOS inicialitza i identifica els dispositius, com ara el teclat, la targeta gràfica, el lector de CD i tot el maquinari. És un petit
programa, que normalment està desat a un xip ROM.
Com hem dit abans, el SO es pot instal·lar en un disc complet per a ell o en una partició d'un disc dur (primària o lògica).
1.2 Càrrega del sistema operatiu
Depenent d'on l'instal·lem, el registre mestre d'arrancada o MBR (Master Boot Record) apuntarà a la partició en la que l'hem
instal·lat.
De totes formes, quan s'engega l'equip la BIOS anirà al primer dispositiu del sistema. Si en aquesta partició activa existeix un carregador d'un SO, aquest s'iniciarà. Si el MBR apunta a una
partició en la que no hi ha cap carregador instal·lat, el sistema no s'iniciarà.
1.2 Càrrega del sistema operatiu
La EFI (Extensible Firmware Interface), és una especificació
desenvolupada per Intel i dirigida a substituir la antiga interfície de l'estàndard IBM PC (la BIOS).
La primera iniciativa es va produir amb el desenvolupament del Intel Itanium de HP a mitjans dels 90. Degut a que aquestos
processadors eren d'altes prestacions, les BIOS resultaven molt limitades, per això Intel va crear la IBI (Intel Boot Iniciative), que posteriorment s'anomenarà EFI.
Al Juliol del 2005 es va crear la fundació UEFI (Unified EFI) amb la tasca de desenvolupar i promocionar la plataforma EFI.
1.2 Càrrega del sistema operatiu
Plataformes que utilitzen EFI:
• El processador Intel Itanium per a WorkStations de l'any 2000, suportava la especificació EFI 1.02. En el 2002, el Itanium 2
suportava la EFI 1.10 capaç d'arrencar Microsoft Windows, GNU/Linux, FreeBSD, HP-UX i OpenVMS.
• En 2006 Apple va començar a utilitzar la EFI en els seus ordinadors basats en la arquitectura x86 d'Intel en lloc de l'Open Firmware que utilitzava en sistemes basats en PowerPC. Posteriorment Apple va llançar Bootcamp, que permet un particionat no destructiu i suport de drivers per a la instal·lació de sistemes operatius Microsoft sense necessitat de reinstal·lar Mac OS X. A més, es va afegir
1.3 Fases d'instal·lació d'un SO
A continuació, s'indiquen de forma esquemàtica els
procediments que cal realitzar per instal·lar un SO:
En la fase de planificació
• Comprovar la compatibilitat del SO i de les aplicacions que
s'executaran amb el maquinari en el qual s'instal·laran.
• Comprovar si existeix suport dels controladors (drivers)
• Comprovar si existeix suport per a tot el programari (SO,
antivirus, backups, SGBD, suites ofimàtiques, etc...)
• Quin serà l'ús previst per a aquest sistema, i qui l'usarà?
1.3 Fases d'instal·lació d'un SO
En la fase de d'instal·lació:
• Preparar l'equip per arrancar des d'un CD/DVD, pendrive, en
xarxa, etc...
• Preparar el disc dur.
• Executar el programa d'instal·lació.
• Introduir el nom i la contrasenya de l'usuari que serà
l'administrador del sistema.
• Configurar la xarxa i el gestor d'arrancada.
• Realitzar les actualitzacions de seguretat.
• Instal·lar components de programari addicionals (plugins,
còdecs, etc...)
1.3 Fases d'instal·lació d'un SO
Durant la instal·lació, cal anotar en un document dades
com:
• Data i hora de la instal·lació.
• Especificacions del maquinari on s'instal·la el sistema
operatiu.
• Dades introduïdes durant el procés (nom de l'equip, usuaris,
passwords, nombre de llicència, etc...)
• Programari addicional instal·lat.
• Configuració de la xarxa (adreça IP, màscara, porta d'enllaç,
DNS)
1.4 Sistemes propietaris actuals
Windows:
http://es.wikipedia.org/wiki/Windows
Mac OS:
1.4 Sistemes propietaris actuals
OS/2:
http://es.wikipedia.org/wiki/OS/2
Novell Netware:
http://es.wikipedia.org/wiki/Netware
Solaris:
http://es.wikipedia.org/wiki/Solaris_%28sistema_operativo%29Bibliografia
• Sistemas Operativos monopuesto, Francisco Javier López, Ed.
Mc Graw Hill 2009
