INFECCIÓ PER HELICOBACTER PYLORI I ENTEROPATIA SENSIBLE AL GLUTEN COM A CAUSES D ANÈMIA FERROPÈNICA D ORIGEN PRÈVIAMENT NO ACLARIT

(1)

Tesi doctoral presentada per la llicenciada en Medicina Helena Monzón Camps

Director: Dr. Fernández-Bañares

Codirector: Dr. Josep M. Viver i Pi-Sunyer 28 d’octubre de 2015

INFECCIÓ PER HELICOBACTER PYLORI I

ENTEROPATIA SENSIBLE AL GLUTEN

COM A CAUSES D’ANÈMIA FERROPÈNICA

D’ORIGEN PRÈVIAMENT NO ACLARIT

(2)

Índex

- Anèmia ferropènica (AF) d’origen desconegut - Malaltia celíaca (MC) i anèmia

- Infecció per H.pylori (Hp) i anèmia ferropènica - Hipòtesi

- Estudi 1 - Estudi 2

(3)

Índex

- Anèmia ferropènica d’origen desconegut

- Malaltia celíaca i anèmia

- Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica - Hipòtesi

(4)

Anèmia ferropènica d’origen desconegut

ü L’AF apareix en el 2-5 % dels homes adults i en les dones post-menopàusiques en el mon desenvolupat i és una consulta freqüent als Serveis de Digestologia i de Medicina Interna.

ü La menstruació és la causa més freqüent d’AF en dones

premenopàusiques, el sagnat digestiu és la causa més freqüent en homes i dones post-menopàusiques.

(5)

Anèmia ferropènica d’origen desconegut

ü El sagnat per càncer de colon o gàstric, i les malalties que provoquen malabsorció com la MC són les causes més freqüents a descartar davant un pacient amb AF.

ü En un 5-10 % dels pacients amb AF sense sagnat gastrointestinal, la causa de l’anèmia és desconeguda tot i haver realitzat un estudi exhaustiu .

(6)

Anèmia ferropènica d’origen desconegut

ü L’Organització Mundial de la Salut defineix anèmia: • Hb< 13 g/dl en homes > 15 anys

• Hb <12 g/dl en dones no embarassades, > 15 anys • Hb< 11 g/dl en dones embarassades

ü Està recomanat que qualsevol nivell d’anèmia ha d’ésser investigat si hi ha ferropènia.

ü El marcador més potent és el nivell de ferritina sempre que no hi hagi inflamació (GR A).

Goddard AF et al. Gut 2011;60:1309-16.

(7)

Anèmia ferropènica d’origen desconegut

Es considera anèmia refractària a ferro oral un augment inapropiat dels nivells d’hemoglobina (<2g/dL) després de realitzar un

tractament de 5000 mg de ferro oral durant un o més mesos.

Es defineix dependència a ferro oral una recaiguda de l’anèmia o ferropènia en deixar el tractament amb ferro oral.

(8)

Índex

- Anèmia ferropènica d’origen desconegut

- Malaltia celíaca i anèmia

(9)

Malaltia celíaca i anèmia

MC. Definició

Enteropatia autoimmune desencadenada per la ingesta de

gluten (fracció proteica dels cereals blat, civada, ordi i sègol) en individus genèticament predisposats

Naturalesa autoimmune: associació amb altres malalties autoimmunes (tiroïditis, DM tipus I, etc…)

Base genètica: transmissió familiar

Més que una malaltia confinada al tracte digestiu, podríem dir que es tracta d’una “malaltia sistèmica”.

(10)

Malaltia celíaca i anèmia

MC. Terminologia

ü MC clàssica (típica) • Sdr. malabsorció

• Lesió histològica: atròfia vellositària (Marsh III)

• Presentació freqüent durant la infància i quasi inexistent en l’adult

ü MC atípica (subclínica o paucisimptomàtica) • Forma habitual en l’adult

• Símptomes digestius inespecífics i poc rellevants

• Freqüent clínica extra-digestiva (ferropènia, infertilitat, osteoporosi...)

• Lesió histològica: Marsh I-III

(11)

Malaltia celíaca i anèmia

“Regla 4 de 5”

Catassi C, et al. Am J Med 2010;123:691-3.

(12)

Marsh II: Hipertrofia de criptas Marsh IIIa: Atrofia parcial

Marsh IIIb: Atrofia subtotal Marsh IIIc: Atrofia total

Marsh 0: Biopsia normal Marsh I: Enteritis linfocítica

Oberhuber G. Eur J GH 1999;11:1185-94

(13)

Malaltia celíaca i anèmia

ü La presència d’anèmia ha estat descrita com a única

manifestació o la manifestació extraintestinal més freqüent en la MC.

ü Tot i que el dèficit d’àcid fòlic i de vitamina B12 són

complicacions freqüents en la MC, l’anèmia per dèficit nutricional més freqüent en la MC és la ferropènica.

Jones S, et al. Nutr J 2006;5:24.

Bottaro G et al. Am J Gastroenterol 1999;94:691-6 Hoffbrand AV et al. Clin Gastroenterol 1974;3:71-89.

(14)

Malaltia celíaca i anèmia

ü El dèficit de ferro en la MC s’explica per:

• l’alteració de la superfície intestinal en forma d’atròfia

vellositària (malabsorció).

• el sagnat gastrointestinal en relació a la severitat de l’atròfia vellositària. Alguns estudis recents demostren que la

positivitat de la sang en femta en pacients amb MC és baixa, no essent superior a la població general.

• l’anèmia per malaltia crònica. És conegut que les citoquines pro-inflamatòries juguen un paper en la patogènia de la

MC. Interferó-gamma i la interleuquina-6 són mediadors potents de la ferropènia en la inflamació.

(15)

Malaltia celíaca i anèmia

ü Les freqüències més altes de MC s’observen en pacients amb AF, i la freqüència pot ésser més alta de 20% en pacients amb

AF refractària.

ü La freqüència de MC en dones amb AF és més alta que en altres grups de risc per MC, amb una taxa dona:home > 2:1.

Alguns estudis han descrit que 73%-100% dels pacients amb AF diagnosticats de MC són dones premenopàusiques.

Carroccio A, et al. Dig Dis Sci 1998;43:673-8

(16)

Malaltia celíaca i anèmia

ü Les guies més recents de la ‘British Society of Gastroenterology’ recomanen realitzar serologia de MC i biòpsies duodenals

durant les gastroscòpies si no hi ha una causa clara de

ferropènia.

ü No obstant això, la serologia és freqüentment negativa en les formes lleus de MC (Marsh 1- Marsh IIIa).

ü No hi ha estudis on es valori la presència d’AF en pacients amb

MC lleu i serologia negativa.

(17)

Índex

- Anèmia ferropènica d’origen desconegut - Malaltia celíaca i anèmia

- Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

- Hipòtesi - Estudi 1 - Estudi 2

(18)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Hp, un bacil gramnegatiu patogen en forma

d’espiral, va ser aïllat a la mucosa gàstrica humana per primera vegada per Warren i Marshall al 1982. ü Inicialment, aquest bacteri es va classificar com un

Campylobacter pylori però al 1989 es va incloure

dins d’un nou gènere, Helicobacter, i va ser anomenat Hp.

(19)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Hi ha un gran interès en l’epidemiologia de la

infecció per Hp ja que és causant dels trastorns més comuns gastrointestinals i l’Hp és un colonitzador molt comú de la mucosa gàstrica.

ü La infecció per Hp té una distribució mundial, però hi ha grans diferències entre els països en vies de

desenvolupament i els països desenvolupats.

(20)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

Països desenvolupats _{desenvolupament}Països en vies de

Prevalença Hp baixa Prevalença Hp alta

Millor Indústria Universal, iniciant-se a la joventut Millor nivell socioeconòmic Algunes comunitats, 50% nens

infectats <5 anys

Millor higiene > 90% s’infectaran adolescència

Ardhan PK. CID 1997;25:973-8.

(21)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

Navarro M. Clin Microbiol Infect 1999;5(11):704-6. Sánchez F. Rev Esp Enferm, Dig 2007;99:497-501.

Epidemiologia

84% 21% 38.2% 50% 50% 50% 50%

(22)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

Navarro M. Clin Microbiol Infect 1999;5(11):704-6. Sánchez F. Rev Esp Enferm, Dig 2007;99:497-501.

Epidemiologia

(23)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü El nostre país es trobaria en un patró entremig de prevalença d’Hp en el context mundial; acostant-nos al patró de països més industrialitzats.

ü Al continent Africà: prevalences molt altes > 70%. ü A la India prevalences similars a la dels països africans.

ü Xina i Taiwan la prevalença similar a l’observada en els països desenvolupats.

Liberato SVL, et al. An Pediatr (Barc) 2005;63:489-94.

(24)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Transmissió persona-persona hi juga un paper important. ü La transmissió fecal-oral podria ser encara més important

que la transmissió oral-oral.

ü Mares infectades són la principal font de la infecció de l’Hp en els seus fills, sobretot a través del contacte amb suc

gàstric regurgitat i contaminat provinent de la boca de la mare.

Veres G and Pehlivanoglu E. Helicobacter 2007;12 (Suppl 1):38-44.

(25)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Els mecanismes pels quals la infecció per Hp produeix anèmia no són clars.

ü És desconegut per què una petita part de la població desenvolupa AF quan la taxa d’infecció per Hp arreu del món és elevada.

ü Més susceptibles són aquells amb altes demandes de ferro (nens, embarassades, el post-part o les dones

premenopàusiques), o aquells amb malalties inflamatòries cròniques com és la MC.

(26)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Gran variabilitat entre els estudis i la majoria realitzats en països amb una alta prevalença per Hp.

ü Estudis clínics i intervencionistes amb participants nens i

adolescents. Tres estudis en població malalta. ü Mostres poblacionals petites.

ü Manca de grups control.

ü Problemes metodològics (incloent el tests que validen la confirmació de la infecció per Hp).

ü Factors que limiten la interpretació i la possibilitat de

generalitzar la rellevància dels resultats d’aquests estudis.

En base a aquests estudis, la infecció per Hp es pot considerar un factor de risc per presentar AF, sobretot en aquells grups

amb una alta demanda de ferro, com els nens i els adolescents.

(27)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Quatre meta-anàlisi que mostren l’efecte beneficiós de

l’eradicació de Hp juntament amb l’administració de ferro via oral en el tractament de l’AF.

ü L’eradicació Hp juntament amb l’administració de ferro és més efectiu que l’administració de ferro solament. ü Les conclusions suggereixen que l’eradicació Hp millora

l’absorció de ferro.

Wenzhen Y. Scand J Gastroenterol 2010;45:665-76. Zhang ZF. Chin Med J (Engl) 2010;123:1924-30.

(28)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Per una altra banda, no hi ha seguiment dels pacients després de finalitzar la teràpia amb ferro.

ü No s’ha avaluat la recaiguda de AF després de l’eradicació

Hp.

ü Per tant, no s’ha establert que la infecció per Hp sigui la

causa de l’AF.

Huang X. Postgrad Med J 2010; 86:272-8. Qu XH. World J Gastroenterol 2010;16:886-96.

(29)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Sagnat gastrointestinal.

ü Infecció Hp influeix directament sobre l’absorció de ferro. ü Àcid ascòrbic.

ü Competició pel ferro entre bacteri i hoste.

ü Factors genètics que relacionin la patogènesi Hp i AF.

(30)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

Mecanisme biològic

• Pèrdues cròniques secundàries a gastritis crònica erosiva.

• Sagnat massiu per úlceres

pèptiques i carcinomes gàstrics. Yip R. JAMA 1997;277:1135-9.

(31)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Infecció Hp influeix directament sobre l’absorció de ferro.

ü Àcid ascòrbic.

Mecanisme biològic

• La infecció per Hp indueix una disminució de la secreció àcida gàstrica.

• pH àcid intragàstric juga un paper molt important en la reducció de la forma fèrrica a la forma ferrosa.

Sarker SA. Am J Clin Nutr 2004; 80:149-53. Ciacci C. Dig Liver Dis 2004;36:455-60.

(32)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Infecció Hp influeix directament sobre l’absorció de ferro.

ü Àcid ascòrbic.

Mecanisme biològic

• Forma complexes moleculars absorbibles amb ferro fèrric facilitant el seu pas a través de les cèl·lules parietals.

• Suc gàstric i concentració d’àcid ascòrbic reduïts en pacients amb infecció per Hp.

• Baixes concentracions d’àcid ascòrbic estan relacionades amb gastritis més severa.

• Aquesta influència negativa és reversible. Zhang ZW. Gut 1998;43:322-6.

(33)

ü Competició pel ferro entre el bacteri i hoste.

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

Mecanisme biològic

• Ferro és nutrient essencial pel creixement bacterià.

• Hp pot segrestar i utilitzar ferro per mitjà de la lactoferrina.

• La secreció de la lactoferrina a la mucosa gàstrica l’estimula el propi Hp que absorbeix el ferro unit a la lactoferrina.

Van Vliet AH. Helicobacter 2002;7:237-44.

(34)

Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

ü Factors genètics que relacionen la patogènesi Hp i AF.

Mecanisme biològic

_• _{Polimorfismes de les cadenes d’Hp.}

• Mutació gen pfr d’Hp.

• Gen feoB, transportador de ferro d’alta afinitat. Mecanisme de propi bacteri.

• Cadenes CagA d’Hp s’han relacionat amb l’alteració dels dipòsits de ferro en l’hoste.

Park SA. Proteomics 2006;6:1319-28. Choe YH. Helicobacter 2001;6:55-9. Worst DJ. Infect Immun 1995;63:4161-5.

(35)

Índex

- Infecció per H.pylori i anèmia ferropènica

- Hipòtesi

(36)

Hipòtesi

ü L’enteropatia sensible al gluten (ESG) en forma d’enteropatia limfocítica (EL), en pacients amb estudi genètic de celiaquia

positiu però amb estudi serològic negatiu, és causa d’AF d’origen prèviament desconegut.

ü En aquests pacients, la resposta a la dieta sense gluten (DSG) és excel·lent amb desaparició de l’anèmia i resolució de la lesió histològica.

(37)

Hipòtesi

ü L’eradicació Hp comporta la desaparició de l’anèmia a llarg termini.

ü La presència d’EL associada a la infecció per Hp juga un paper important en l’aparició de l’AF.

ü La infecció per Hp és causa de la persistència d’AF en pacients diagnosticats de celiaquia malgrat una DSG estricta.

(38)

Índex

- Estudi 1

- Estudi 2

(39)

(40)

Objectius estudi 1

ü Avaluar prospectivament la presència de MC en pacients amb AF o DF aïllat d’origen incert i serologia per celiaquia negativa. ü Avaluar el paper de la infecció per Hp en pacients amb EL i

(41)

Estudi 1

ü L’AF d’origen incert és un problema freqüent.

ü És una de les troballes més freqüents en adults amb celiaquia, tant en les formes clàssiques com en

subclíniques/silents, sovint és l’únic símptoma de la malaltia. ü En els malalts amb AF es recomana descartar celiaquia

mitjançant estudis serològics.

ü No obstant això, la serologia és sovint negativa (70%) en

(42)

Estudi 1: Mètodes

ü Es van incloure 55 pacients consecutius amb AF o DF aïllat d’origen incert:

ü (4 ♂, 51 ♀; edat 46 ± 2 anys)

ü En 20 pacients l’AF fou refractària al tractament amb ferro vo. ü En 35 pacients l’AF fou depenent de ferro.

ü Criteris d’inclusió l >18 anys

l Hb < 11.5 g/dL ♀ i < 13.5 g/dL ♂ i ferritina sèrica < 13g/dL l Tres mostres de sang oculta en femta negatives

l Gastroscòpia i colonoscòpia total normals l Exploració ginecològica normal

(43)

Estudi 1: Mètodes

Sagnat microscòpic o macroscòpic

Neoplàsies malignes Malalties hematològiques

Serologia de MC + Insuficiència renal crònica Embarassades Malaltia cardiopulmonar

severa

Sintrom Alcoholisme, cirrosi hepàtica AINES o AAS Cirurgia gàstrica o intestinal

Criteris d’exclusió

(44)

Estudi 1: Mètodes

ü Estudi genètic de celiaquia (haplotips HLA-DQ2 i DQ8). ü Biòpsia endoscòpica de duodé distal (4-5 mostres).

ü Estudi histològic segons la classificació de Marsh.

ü EL (Marsh 1) >25 limfòcits intraepitelials per 100 cèl.lules epitelials. ü Valoració de la infecció per Hp per biòpsia antral i/o test de

l’alè 13_C-urea.

ü Inici de DSG i valoració de la resposta després de 12 m.

ü Tractament eradicador per Hp en els pacients sense indicació de DSG o sense resposta a la mateixa.

(45)

Estudi 1: Mètodes

ü Els suplements de ferro oral (sulfat ferrós 200 mgr/dia) es van

mantenir durant 3 mesos després d’iniciar DSG o fins que Hp fou eradicat.

ü Es va definir resposta clínica completa a la normalització d’Hb i ferritina sense suplements de ferro.

ü Es va definir resposta histològica completa a la millora de Marsh 3 a Marsh 1 o 0; i en els Marsh 1, a la normalització dels LIE o a la reducció almenys d’un 50% dels LIE respecte la biòpsia basal.

(46)

Estudi 1: Resultats

64%

24 11

(47)

Estudi 1: Resultats

p=0.24

Estudi genètic -Estudi genètic +

(48)

Estudi 1: Resultats

% LIE

(49)

MARSH I n=37 Estudi genètic + n=21 Estudi genètic -n=16 n=20 _n=7 (5 al.lel+) n=19 n=7 No 10 3 Parcial 2 3 Completa 7 1 MARSH IIIA n=2 n=2 -2 n=1 n=9 n=1 RESPOSTA A L’ANY DE DSG Resposta clínica

(50)

MARSH I n=37 Estudi genètic + n=21 Estudi genètic -n=16 n=20 _n=7 (5 al.lel+) MARSH IIIA n=2 n=1 n=9 n=1 RESPOSTA A L’ANY DE DSG Resposta clínica n=19 n=7 No 10 3 Parcial 2 3 Completa 7 1 n=2 -2

(51)

n=19 n=7 No 10 3 Parcial 2 3 Completa 7 1 n=2 -2

Resposta clínica completa n=10

DIAGNÒSTIC FINAL MC

(52)

MARSH I n=37 Estudi genètic + n=21 Estudi genètic -n=16 n=20 _n=7 (5 al.lel+) n=19 n=7 No 10 3 Parcial 2 3 Completa 7 1 MARSH IIIA n=2 n=2 -2 n=1 n=9 n=1 RESPOSTA A L’ANY DE DSG Resposta clínica

(53)

HELICOBACTER PYLORI Estudi genètic + n=12 No responedors DSG Estudi genètic – n=15 6 no responedors DSG Infecció Hp n=12 Eradicació Hp No eradicat n=1 No resposta tractament n=5

Resposta clínica completa n=6 Estudi genètic + Reintroducció gluten

Recaiguda n= 2 (1DQ2+, 1 DQ8 +) No recaiguda n=4

Diagnòstic Final Hp + MC Diagnòstic final Hp

12 mesos seguiment

(54)

RESPOSTA HISTOLÒGICA

12 mesos seguiment

Pacients amb EL degut a MC p=0.016

Pacients amb EL no responedors a la DSG p=0.042

(55)

Estudi 1: Resultats

Diagnòstics finals

Estudi genètic + 7 pacients perduts p=0.033 Estudi genètic

(56)

-Índex

- Estudi 1

- Estudi 2

(57)

(58)

Objectius estudi 2

ü Estudiar el paper de la infecció per Hp en l’AF crònica d’origen incert tant en pacients amb mucosa intestinal normal com en aquells amb EL.

(59)

Estudi 2

ü S’ha suggerit que la infecció per Hp pot ser causa d’AF. ü Les últimes recomanacions de la British Society of

Gastroenterology aconsellen eradicar l’Hp en cas d’AF,

principalment en homes i dones post-menopàusiques (Grau de recomanació C).

ü Les guies de Maastricht suggereixen l’eradicació Hp en pacients amb AF (Grau de recomanació A).

ü No s’ha valorat quin pot ser el paper de la presència d’EL

(60)

Estudi 2: Mètodes

S’estudien de manera consecutiva i prospectiva tots els

pacients derivats al Servei de Digestiu en el període 2007-2010 amb AF d’origen incert.

Criteris d’inclusió:

• AF crònica (refractària o depenent de Fe) • Presència d’infecció per Hp

• Exploracions endoscòpiques digestives normals • Sang oculta femta negativa (3 mostres)

• No altres causes d’AF (menstruació i exploració ginecològica normals, etc)

ü Criteris d’exclusió:

• Ingesta d’AINES, Sintrom o AAS

• Fer una dieta carencial, embaraç i lactància • Presència de malalties cròniques associades

• Estudi serològic de celiaquia positiu (en canvi, s’inclouen pacients amb celiaquia i infecció per Hp sense milloria de l’AF amb dieta sense gluten).

• Gastrectomia, altres cirurgies gàstriques i intestinals. • Previsible falta de col·laboració

(61)

Estudi 2: Mètodes

ü AF: Hb <10.5 g/dL en dones i Hb <11.5 g/dL en homes, i ferritina <13 microg/L.

ü Ferropènia aïllada: ferritina <13 microg/L.

ü Anèmia refractària a ferro oral: augment inapropiat dels nivells d’hemoglobina (<2g/dL) després de realitzar un tractament de 5000 mg de ferro oral durant un o més mesos.

ü Dependència al ferro oral: requeriments diaris de ferro oral (sulfat ferrós 100-200 mg/dia) per mantenir uns nivells normals Hb.

(62)

Estudi 2: Mètodes

Diseny de l’estudi:

ü Es realitzen en tots els pacients:

• Biòpsies d’antre i cos gàstric, i de duodè distal per AP. • Valoració de la infecció per Hp mitjançant histologia (o

TAU).

• Valoració d’EL (25% LIEs o més) amb anti-CD3. • Estudi genètic de MC (DQ2 i DQ8).

• Tractament eradicador de Hp (comprovació de la curació per TAU i/o AP).

(63)

Estudi 2: Mètodes

ü En tots els casos s’utilitzà la pauta eradicadora estàndard de 7 dies, triple teràpia amb:

• Omeprazol 20 mgr/12 h • Amoxicilina 1 gr/12 h

• Claritromicina 500 mgr/12 h

ü Teràpia de rescat: dos setmanes amb teràpia quàdruple. ü En alguns casos, teràpia de tercera línia amb levofloxacino.

(64)

Estudi 2: Mètodes

ü Valoració de la resposta clínica i histològica a l’eradicació de l’Hp (controls als 6 i 12 mesos post-eradicació).

ü Seguiment de 2 anys.

ü Desaparició de l’AF i de les necessitats de Fe durant el seguiment.

ü Es considerà que Hp fou la causa de l’anèmia quan

s’observà la desaparició de la mateixa sense necessitat de ferro oral i en els casos amb enteropatia quan a més hi

havia resolució histològica.

(65)

Estudi 2: Mètodes

ü Es considerà que MC fou la causa de l’anèmia quan s’observà en pacients amb:

• EL i estudi genètic + per MC

• Sense resposta prèvia a l’eradicació Hp

• Resposta clínica i histològica a la DSG sense necessitat de ferro oral.

ü Es considerà AF de causa desconeguda en pacients sense resposta ni la eradicació de l’Hp ni DSG.

(66)

Estudi 2: Resultats

ü S’inclouen 136 pacients dels quals s’exclouen 22 durant el

seguiment per evidenciar-ne criteris d’exclusió:

• 7 pacients amb ingesta d’AINEs prèviament inadvertida • 15 pacients per altres motius (1 infecció per paràsits

intestinals, 2 rectorràgies recurrents per fissura anal i

hemorroides, 1 insuficiència renal crònica, 2 malaltia Crohn, 1 gastrinoma, 8 per anèmia perniciosa)

ü 25 pacients es perden durant el seguiment sense aconseguir un diagnòstic final (18,4%).

(67)

Estudi 2: Resultats

S’inclouen 89 pacients:

ü 10 homes i 79 dones ü Edat, 45±11.8 anys

• Edat homes (54±15.8 anys)

• Edat dones pre-menopàusiques (44±8.6 anys) • Edat dones post-menopàusiques (59±9.8 anys)

ü Eradicació d’Hp en 88/89 casos (1 cas amb fallida de 4 pautes).

ü Violacions de protocol en 4 pacients. ü 84 pacients van ser eradicats i avaluats.

(68)

Estudi 2: Resultats

PACIENTS INCLOSOS (n=89) PACIENTS PÈRDUA SEGUIMENT (n=25) Edat 46±11.8 anys 41±14.2 anys

Sexe (H/D) 10/79 4/21

% menopàusiques 17.9% 16%

% enteropatia 59.5% 60%

% DQ2/DQ8 48.3% 40%

(69)

Estudi 2: Resultats

Diagnòstic Nº Hp 7 ESG 1 Hp + ESG 1 Anèmia d’origen desconegut 1 Diagnòstic Nº Hp 17 ESG 3 Hp + ESG 7 Origen ginecològic 31 Anèmia d’origen desconegut** 16 Anèmia no aclarida*** 4 Homes (n=10) Dones (n=79)*

*1 pacient amb Hp no eradicat **8 amb enteropatia limfocítica ***degut a violacions de protocol

Diagnòstic per sexe

(70)

Dones post-menopàusiques Diagnòstics Nº Hp 6 ESG 1 Hp + ESG 4 Origen ginecològic 1 Anèmia d’origen desconegut * 2 N=14 Dones pre-menopàusiques Diagnòstics Nº Hp 11 ESG 2 Hp + ESG 3 Origen ginecològic 30 Anèmia d’origen desconegut ** 14 N= 60

*1 amb enteropatia limfocítica **7 amb enteropatia limfocítica

Estudi 2: Resultats

(71)

Diagnòstic final d’AF 2ª a infecció per Hp

p<0.0001

(72)

Diagnòstic final d’AF 2ª a infecció per Hp

i presència d‘EL

(73)

Índex

(74)

Conclusions

ü Un alt percentatge de pacients amb AF d’origen incert i

serologia de MC negativa presenten alteracions histològiques a la mucosa duodenal, el que suggereix la necessitat de realitzar

cribatge de MC amb estudi genètic de celiaquia i biòpsies de duodè distal en els pacients positius.

ü Un subgrup important de pacients amb AF d’origen incert i estudi genètic de MC positiu presenta una EL amb serologia

celíaca negativa, amb resposta clínica i histològica excel·lent a la DSG.

(75)

Conclusions

ü La infecció per Hp és causa d’AF d’origen incert en un

percentatge elevat d’homes i dones postmenopàusiques, que

es resol amb l’eradicació de la infecció, el que reforça la recomanació d’eradicar Hp en aquest casos.

ü La infecció per Hp és causa d’AF d’origen incert en un

percentatge no menyspreable de dones premenopàusiques,

(76)

Conclusions

ü La infecció per Hp pot ser causa d’AF persistent en pacients

amb MC que d’altra banda presenten una bona resposta

clínica i histològica a la DSG.

ü La presència d’EL associada a la infecció per Hp no sembla