ESTAT DEL MEDI AMBIENT ILLES BALEARS PALMA, P apers MEDI AMBIENT

91  Download (0)

Full text

(1)

P a p e r s d e

ESTAT DEL

MEDI AMBIENT ILLES BALEARS

2000 - 2001

ESTAT DEL

MEDI AMBIENT ILLES BALEARS

2000 - 2001

P ALMA , 2003

(2)

E S T A T D E L M E D I A M B I E N T I L L E S B A L E A R S 2 0 0 0 - 2 0 0 1

Pa p e r s d e

M E D I A M B I E N T

(3)
(4)

Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears Palma, 2003

E S T A T D E L

M E D I A M B I E N T

I L L E S B A L E A R S

2 0 0 0 - 2 0 0 1

(5)

Les opinions expressades en aquesta publicació són responsabilitat exclusiva dels seus autors i no compten necessàriament amb el suport de la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears.

ESTAT DEL MEDI AMBIENT ILLES BALEARS

2000-2001

Coordinadors: Guillem X. Pons Buades (Societat d’Història Natural de les Illes Balears) Lluís Moragues Zaforteza (Societat d’Història Natural de les Illes Balears) Martí Llobera O’Brien (Societat d’Història Natural de les Illes Balears)

Autors: Pau Balaguer, Pere J. Brunet, Carles Bujosa, Aina Calafat, Margalida Cabrer, Carina Escandell, Edelweïss Farrús, Marta Fuster, Bernadí Gelabert, Lluís Gómez-Pujol, Antoni M. Grau, José A. Guijarro Pastor, Martí Llobera, Francesca Martí, Jaume Mateu, Lluís Moragues, Irene Moya, Bel Mozo, Guillem X. Pons, Catalina Pons, Gabriela Ubaldi i Jaume Vadell

Revisió: Miquel Rayó Ferrer, Bartomeu Tomàs Vives

Correcció lingüística: Paraula. Centre de Serveis Lingüístics

Tiratge: 750

© dels textos: els autors

© de l’edició: Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears Carrer de Can Tàpera, 5

07015 Palma Tel. (34) 971 707421 Fax (34) 971 707950 A/e fundacio@sanostra.es

Disseny de la col·lecció: Di7 Comunicació

Maquetació i impressió: Taller Gràfic Ramon

ISBN: 84-96031-23-3

(6)

S U M A R I

P

RESENTACIÓ

8

E

L TEMPS A LES

B

ALEARS EN EL BIENNI

2000-2001 10 E

L MEDI ATMOSFÈRIC

. A

VALUACIÓ DE L

IMPACTE

DE LA NOVA NORMATIVA EUROPEA A LES XARXES DE VIGILÀNCIA

DE LA INDÚSTRIA ELÈCTRICA A LES

I

LLES

B

ALEARS

13

INTRODUCCIÓ

13

ESTACIONS DE VIGILÀNCIA

13

RESULTATS

14

Nivells d’immissió de diòxid de sofre (SO2)

14

Partícules en suspensió (PM 10)

17

Òxids de nitrogen (NO2i NOx)

20

RESUM I CONCLUSIONS

22

M

EDI MARÍ

23

L

A COLONITZACIÓ PER ESPÈCIES EXÒTIQUES

23

L

A GESTIÓ PESQUERA

24

B

IBLIOGRAFIA

25

E

VOLUCIÓ DE LA CONSERVACIÓ DEL MEDI TERRESTRE

26

P

ROTECCIÓ DE NOUS ESPAIS NATURALS

26

I

NCENDIS FORESTALS

28

N

OUS TÀXONS ESPECÍFICS DE LES ILLES

B

ALEARS

29

R

EFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

31

E

LS SÒLS

33

(7)

E

NERGIA

35 P

RODUCCIÓ BRUTA D

ENERGIA ELÈCTRICA

35

P

OTÈNCIA DEMANDADA

36

P

RODUCCIÓ D

ENERGIES RENOVABLES

38

A

GRICULTURA ECOLÒGICA

41

INTRODUCCIÓ

41

DEFINICIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LAGRICULTURA ECOLÒGICA

41

LEGISLACIÓ

41

ELCONSELLBALEAR DE LAPRODUCCIÓAGRÀRIAECOLÒGICA

42

EVOLUCIÓ DE LAGRICULTURA ECOLÒGICA A LESILLESBALEARS

43

O

RDENACIÓ DEL TERRITORI

47

INTRODUCCIÓ

47

LA PRESSIÓ TERRITORIAL

47

EL SÒL VACANT

49

LEGISLACIÓ DE CARÀCTER TERRITORIAL

50

R

ESIDUS

55

ASPECTES LEGALS DELS RESIDUS

55

GESTIÓ DE RESIDUS A LESILLESBALEARS

56

Residus no perillosos (RNP) 56

Residus perillosos (RP)

65

(8)

L

ES RESERVES D

AIGUA A LES

B

ALEARS 67

METODOLOGIA PER QUANTIFICAR LES RESERVES

67

Unitats hidrogeològiques en contacte amb el mar

67

Unitats hidrogeològiques sense contacte amb el mar

67

ESTAT DE LES RESERVES

68

Illa de Mallorca

68

Illa de Menorca

71

Illes d’Eivissa i Formentera

74

E

LS SISTEMES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL A LES

I

LLES

B

ALEARS

75

T

RANSPORT

79

TRANSPORT MARÍTIM

79

TRANSPORT AERI

80

MATRICULACIÓ I PARC DE VEHICLES

81

TRÀNSIT DE VEHICLES PER CARRETERA: IMD

82

ACCIDENTALITAT A LES CARRETERES

82

TRANSPORT FERROVIARI

83

TRANSPORT COL·LECTIU PER CARRETERA I URBÀ

85

INDICADORS DE MOBILITAT

85

E

DUCACIÓ AMBIENTAL

87

INTRODUCCIÓ. L’ESTRATÈGIA BALEAR DEDUCACIÓ AMBIENTAL

87

DIAGNOSI DE LEDUCACIÓ AMBIENTAL A LESILLESBALEARS

87

Temes

88

Principals promotors

88

Destinataris

88

Tipus de programes i recursos

88

Implantació a les diferents illes i coordinació

88

EQUIPAMENTS DEDUCACIÓ AMBIENTAL A LESILLESBALEARS

89

(9)

P

R E S E N TA C I Ó

Un cop més la Fundació “SA NOSTRA” i la Societat d’Història Natural de les Balears presenten una nova edició de l’ESTAT DEL MEDI AMBIENT. ILLES BALEARS. Aquest informe recull les dades de les principals variables ambientals corresponents al període 2000-2001.

En l’estudi s’han incorporat, respecte de l’edició anterior, nous capítols que, de segur, permetran obtenir una visió més completa de la situació ambiental del nostre territori. Aquests apartats són: medi marí, energia, agricultura ecològica i educació ambiental.

Alguns dels factors analitzats durant aquest bienni presenten resultats positius —com ara la situació del medi atmosfèric, la superfície afectada per figures de protecció (monuments naturals, reserves naturals i parcs naturals), l’agricultura ecològica, l’educació ambiental—, i d’altres —com ara la situació de l’energia, els residus, les reserves d’aigua, el transport, l’ordenació del territori— no reflecteixen una millora del nostre comportament ambiental. També destaca, per la seva repercussió sobre el medi natural, el temporal que afectà les Balears el dies 10 i 11 de novembre de 2001.

Quant al medi atmosfèric, es pot afirmar que la qualitat de l’aire ha estat bona i només la concentració de partícules en suspensió ha presentat valors relativament elevats. Pel que fa als espais naturals protegits, s’han declarat dos parcs naturals (Parc Natural de la Península de Llevant i Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera), una reserva natural (Reserva Natural de s’Albufereta) i un monument natural (Monument Natural de les Fonts Ufanes). En agricultura ecològica, durant aquest bienni s’ha millorat la situació ja que hi ha hagut un increment en el nombre d’operadors (48%

respecte del 1999) i de la superfície inscrita al CBPAE (24,5% respecte del 1999). Quant a l’educació ambiental, s’ha redactat l’Informe-diagnòstic de l’educació ambiental a les Illes Balears i s’ha avançat en la redacció de l’Estratègia balear d’educació ambiental.

El consum energètic, en el quinquenni 1997-2001, es va incrementar més d’un 30%; la producció de residus en massa el 2001, a Mallorca, s’ha incrementat un 7,5% respecte del 1999, a Menorca el 20,3%, a Eivissa el 4,4% i a Formentera el 3,6%. Quant a les reserves d’aigua, tot i que hi ha unitats hidrogeològiques en què han augmentat els nivells piezomètrics, en general la tendència ha estat negativa. Pel que fa al transport, cal destacar l’augment de la intensitat mitjana diària (IMD) a la majoria de carreteres de les Balears; el 2001, la tendència a l’alça de les matriculacions i de la ràtio de vehicles per cada mil habitants arribà a 877,27, xifra molt superior a la mitjana estatal (593,7 vehicles/mil habitants).

L’ordenació del territori és un aspecte que mereix una atenció especial per la repercussió que té sobre altres aspectes ambientals. L’índex de pressió territorial ha tingut el seu valor més alt a Mallorca, seguit de Formentera, Eivissa i Menorca. Aquest índex, a partir del 1998 i fins al 2001, experimentà un increment «sostingut».

(10)

En definitiva, són moltes les xifres sobre el nostre territori que es compilen en aquest informe i que ens haurien de portar a la reflexió. La seva utilitat màxima, però, raurà en el fet que arribi a constituir un document valuós amb vista a implementar mesures que redueixin la pressió que exercim sobre el medi, pressió que, cada vegada amb més intensitat, s’estén més enllà del nostres límits territorials i temporals.

Hem de tenir en compte que la solidaritat i la cooperació amb altres estats, nacions i cultures també s’expressa amb actituds i polítiques locals que contribueixin a reduir les problemàtiques ambientals globals.

Des de la Fundació “SA NOSTRA” i la Societat d’Història Natural de les Balears seguim facilitant el coneixement i l’anàlisi ambiental mitjançant aquest recull de dades objectives sobre l’estat del medi ambient a les Illes Balears, convençuts que és necessari avançar cap a l’horitzó de la sostenibilitat.

Fundació “SA NOSTRA”

(11)

E

L T E M P S A L E S

B

A L E A R S E N E L B I E N N I

2 0 0 0 - 2 0 0 1

José Antonio Guijarro

En aquest capítol es passa revista als fenòmens meteorològics més notables del bienni 2000-2001.

L’únic destacable de l’any 2000 varen ser els rècords de temperatura que hi hagué en diferents mesos.

Així, a l’aeroport d’Eivissa s’assoliren 23,5°C de màxima el mes de febrer, temperatura mai registrada anteriorment en aquest mes. També Son Vidal (Bunyola) va batre el seu rècord pel que fa a aquest mes.

El mes d’abril molts d’observatoris varen superar els registres termomètrics anteriors; el més alt va ser el de Muro, on es mesuraren 31,2°C.

Posteriorment, l’aeroport d’Eivissa va registrar màximes que constituïren nous rècords els mesos de maig (30,4°C el dia 29), juny (33,4ºC) i juliol (36,6°C, igualant el rècord absolut en aquest observatori, que s’havia assolit un mes d’agost anterior). Aquest darrer episodi d’onada de calor va ser produït per una invasió d’aire de procedència africana que va tenir lloc els primers dies de juliol (39,8°C a Porreres el dia 2, i l’esmentat registre de l’aeroport d’Eivissa l’endemà).

A final d’agost vàrem tornar a patir una onada de calor, i el dia 25 es varen donar nous rècords de temperatura màxima, aquesta vegada absoluts (no tan sols per a aquest mes), a diferents observatoris:

42,6°C a Manacor, 40,0ºC a Lluc i 38,6ºC al Port de Pollença.

Pel que fa a les precipitacions, del 22 al 25 d’octubre hi va haver un episodi de forta inestabilitat que va ocasionar inundacions a la costa peninsular (Múrcia, València i Tarragona), però que a les Balears només va superar els 50 mm de precipitació a l’oest de Formentera, en alguns indrets d’Eivissa i a zones de la serra de Tramuntana de Mallorca.

L’any 2001 també es va caracteritzar per l’elevat nivell tèrmic. El mes de gener no es registraren màximes rècord, però les temperatures mitjanes a Lluc i Sóller sí que varen ser les més altes.

El dia 23 de març, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Meteorologia, tinguérem rècords de temperatura màxima pel que fa al mes de març a moltes estacions: els tres aeroports, Lluc (31,4°C) i Alfàbia, entre d’altres. També les temperatures mitjanes varen ser les més altes de les sèries d’aquest mes.

El dia 10 de maig una depressió molt activa va afectar les Balears i va provocar inundacions a diferents indrets de Mallorca. A final d’aquest mateix mes es tornaren a batre rècords termomètrics (34,6°C a Muro, 34,5ºC a sa Canova, etc.). A l’aeroport de Menorca el rècord establert el dia 29, amb 29,0°C, només va durar dos dies, ja que va ser superat pels 30,2°C del dia 31.

A final de juny (del 23 al 25) vàrem tornar a tenir una onada de calor, i a l’aeroport de Palma es registraren 41,4°C (nou rècord absolut per a aquest observatori). Altres rècords varen ser els de sa

(12)

El dia 15 de juliol un front fred de l’oest es va reactivar en entrar al Mediterrani i va produir un cap de fibló a Cala Sant Vicent (Pollença), i l’endemà, pluges molt intenses a les Pitiüses. El dia 19 el fort vent de mestral va ocasionar danys a diversos indrets i es varen haver de rescatar algunes embarcacions a la mar.

El dia 30 d’agost una entrada d’aire fred del nord inestabilitza l’atmosfera i produeix fortes tempestes (73 mm a Algaida). La matinada del 7 de setembre es repeteixen les tempestes amb més intensitat: 150 mm a Llucmajor i 132 mm a Porreres, i provoquen alguns talls de carreteres.

El mes d’octubre es va caracteritzar per l’elevat nivell tèrmic, amb temperatures mitjanes rècord als tres aeroports, a Palma Portopí i a altres observatoris.

Entre els dies 10 i 11 de novembre es va produir un violentíssim temporal. Una profunda depressió es va desplaçar des del nord d’Algèria cap a les Balears i provocà vents molt forts del nord-est, tempestes amb neu i calabruix, i precipitacions torrencials. Una proporció important dels pins dels boscs varen ser abatuts per la força del vent, combinada amb l’ablaniment dels sòls produït per les pluges. També varen resultar tallades moltes carreteres.

El mes de desembre va ser fred. Una onada d’aire siberià del nord-est va provocar una nevada per sobre dels 700 metres el dia 15. El dia 25 l’onada de fred va assolir el seu màxim, i diverses estacions varen registrar el rècord de temperatura mínima per al mes de desembre, com per exemple Lluc (–6,6°C) i Palma Portopí (2,5°C).

Els gràfics adjunts mostren l’evolució de les precipitacions i les temperatures màximes i mínimes mitjanes anuals als tres aeroports de les Balears al llarg dels darrers 31 anys. Aquestes es mantenen altes, continuant la tendència dels últims anys.

EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA MÍNIMA MITJANA. 1960-2001 Figura 1

Temperatures mínimes mitjanes anuals ºC

16

15

14

13

12

11

10

9

0

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Aer. Palma Aer. Menorca Aer. Eivissa

(13)

EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA MÀXIMA MITJANA. 1960-2001

Figura 2

Les precipitacions mostren una recuperació l’any 2001 (en bona part deguda al temporal de novembre), després de la greu sequera patida durant els dos anys anteriors.

EVOLUCIÓ DE LES PRECIPITACIONS. 1960-2001

Figura 3

Temperatures mínimes mitjanes anuals ºC

23.5

23

22.5

22

21.5

21

20.5

20

19.5

19

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Aer. Palma Aer. Menorca Aer. Eivissa

Precipitacions anuals mm

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Aer. Palma Aer. Menorca Aer. Eivissa

(14)

E

L MEDI ATMOSFÈRIC

. A

VALUACIÓ DE L

IMPACTE DE LA NOVA NORMATIVA EUROPEA A LES XARXES DE VIGILÀNCIA DE LA INDÚSTRIA ELÈCTRICA A LES

I

LLES

B

ALEARS

Carles Bujosa INTRODUCCIÓ

En el present capítol s’estudiarà la repercussió de la nova normativa europea de qualitat de l’aire, pel que fa a la superació de valors límit i llindars d’avaluació, a les estacions de vigilància de la qualitat de l’aire de les xarxes de control de les instal·lacions de generació elèctrica de les Illes Balears. Les conclusions permetran desenvolupar una nova definició relativa a les necessitats de monitorització en el seu àmbit.

El 22 d’abril de 1999 la Unió Europea va aprovar la Directiva 1999/30/CE, referent als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient, coneguda com la primera «Directiva filla» que emergeix de la Directiva marc 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. Aquesta Directiva europea ha estat recentment transposada a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol amb el Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni.

L’aplicació d’aquests nous valors suposa una nova situació de les distintes xarxes, i per això es proposen les necessitats de monitorització a cada estació d’acord amb els llindars d’avaluació superior i inferior per a cada contaminant.

ESTACIONS DE VIGILÀNCIA

Durant el període 2000-2001, les xarxes d’immissió de les centrals elèctriques d’Alcúdia, Maó i Eivissa disposen de la dotació següent:

Quadre 1.Estacions de la xarxa de vigilància de la contaminació a les Illes Balears

Xarxa de Estació Situació Paràmetres

vigilància mesurats

Sa Pobla Ctra. de sa Pobla – Llubí, km 2,5 – finca de sa Canova PM 10, SO2i NOx

Inca Ctra. d’Inca – Sineu, km 0,5 – subestació d’Inca PM 10, SO2i NOx Torre meteorològica Ctra. de sa Pobla – Alcúdia, km 6 – Albufera de Muro PM 10, SO2i NOx

Alcúdia I Ctra. d’Alcanada, s/n – Port d’Alcúdia – central d’Alcúdia I PM 10, SO2, NOxi O3

Can Llompart Ctra. de Campanet – Pollença, s/n PM 10, SO2, NOx

Pous Ctra. de Maó – Ciutadella, km 1. Maó PM 10, SO2i NOx

Sant Lluís Ctra. de Maó – Sant Lluís, km 2. Maó PM 10, SO2i NOx

Can Misses Poliesportiu Can Misses. Eivissa PM 10, SO2i NOx

Dalt Vila C/ Major – Escola Taller d’Eivissa. Dalt Vila. Eivissa SO2i NOx

Totes les estacions estan localitzades a zones rurals i suburbanes.

CT Maó Central Tèrmica Alcúdia

CT Eivissa

(15)

RESULTATS

En els apartats següents s’analitzaran les superacions registrades enfront dels valors límit i dels llindars d’avaluació, que permeten establir el tipus de mesura que s’ha de realitzar d’acord amb els valors històrics de cada emplaçament.

Llindar d’avaluació superior (LAS): Estableix un nivell per sobre del qual és obligatòria la mesura en continu i, per sota, es pot utilitzar una combinació de mesura esporàdica i de modelització per tal d’avaluar la qualitat de l’aire.

Llindar d’avaluació inferior (LAI): Estableix un nivell per sota del qual és possible limitar-se a la utilització de tècniques de modelització i d’estimació objectiva.

Nivells d’immissió de diòxid de sofre (SO2)

Els límits i els llindars d’avaluació establerts per al diòxid de sofre són els següents:

Quadre 2.Valors límit establerts per a l’SO2

Paràmetre Període Valor Superacions Marge de tolerància Data de

límit permeses compliment

Protecció de la salut 1 hora 350 mg/m3 24 per any 500 mg/m3a l’entrada en vigor

humana de la Directiva, amb una

1/01/2005 reducció lineal a partir de

l’1/01/01 Protecció de la salut 24 hores 125 mg/m3 3 per any Cap

1/01/2005 humana

Protecció dels Any i 20 mg/m3 Cap

1/01/2005 ecosistemes període

hivernal*

*de l’1 d’octubre al 31 de març

Quadre 3.Llindars d’avaluació per a l’SO2

Llindar Protecció de la salut Protecció dels ecosistemes

Valor Superacions Valor Superacions

permeses permeses

Llindar d’avaluació 60% del valor límit diari 3 per any 60% del valor límit

superior (LAS) (75 µg/m3) hivernal: 12 µg/m3 cap

Llindar d’avaluació 40% del valor límit diari 40% del valor límit

(inferior (LAI) (50 µg/m3) 3 per any hivernal: 8 µg/m3 cap

Valor límit horari

Aquest valor s’adreça a la protecció de la salut humana i s’estableix un cop superats els marges de tolerància en un límit de 350 µg/m3, que no es pot superar més de 24 cops a l’any. No presenta llindars d’avaluació superior ni inferior.

En la taula següent es presenten els màxims horaris anuals d’SO2(MHA) registrats a les estacions de les xarxes de vigilància i el nombre de superacions del valor límit horari (VLH).

(16)

Quadre 4.Màxims anuals i superacions del valor límit horari d’SO2(µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 2000 2001

MHA VLH MHA VLH

Sa Pobla 81,1 0 68,30 0

Inca 77,5 0 59,0 0

CT Alcúdia Torre 77,2 0 99,4 0

meteorològica

Alcúdia I 76,3 0 64,9 0

Can Llompart 86,8 0 72,5 0

CT Maó Pous 88,6 0 43,2 0

Sant Lluís 98,9 0 95,2 0

CT Eivissa Can Misses 74,1 0 94,10 0

Dalt Vila 82,8 0 87,2 0

S’observa que no hi ha cap superació del valor límit horari de 350 µg/m3i que s’obtenen uns màxims anuals que es troben molt per sota.

Valor límit diari

Aquest valor s’adreça a la protecció de la salut humana i, sense marges de tolerància, s’estableix en un límit de 125 µg/m3que no es pot superar més de 3 cops a l’any. El llindar d’avaluació superior és de 75 µg/m3i el d’avaluació inferior és de 50 µg/m3. Tant l’un com l’altre no es poden superar més que tres cops a l’any.

En la taula següent es presenten els màxims diaris anuals d’SO2(MDA) registrats a les estacions de les xarxes de vigilància i el nombre de superacions del valor límit diari (VLD) i dels llindars d’avaluació superior (LAS) i inferior (LAI).

Quadre 5.Màxims anuals i superacions del valor límit horari d’SO2 (µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 2000 2001

MDA VLD LAS LAI MDA VLD LAS LAI

Sa Pobla 37,6 0 0 0 37,4 0 0 0

CT Alcúdia Inca 35,9 0 0 0 35,4 0 0 0

Torre 37,1 0 0 0 32,7 0 0 0

meteorològica

Alcúdia I 12,9 0 0 0 13,4 0 0 0

Can Llompart 13,4 0 0 0 10,6 0 0 0

CT Maó

Pous 57,1 0 0 1 25,4 0 0 0

Sant Lluís 69,3 0 0 7 40,0 0 0 0

CT Eivissa Can Misses 18,3 0 0 0 38,9 0 0 0

Dalt Vila 38,9 0 0 0 35,6 0 0 0

S’observa que no hi ha cap superació del valor límit diari de 125 µg/m3i que s’obtenen uns màxims anuals que es troben molt per sota del llindar. Tampoc no hi ha cap superació del llindar d’avaluació superior, i es registra, només, una superació del llindar d’avaluació inferior a l’estació de Sant Lluís l’any 2000. En aquest cas seria obligatòria únicament la mesura esporàdica combinada amb tècniques de modelització; a la resta d’estacions bastaria recórrer a la modelització i a l’estimació objectiva.

(17)

Valor límit anual

Aquest valor s’adreça a la protecció dels ecosistemes, i es fixa en un valor anual de 20 µg/m3. No presenta ni marge de tolerància ni llindars d’avaluació.

En la taula següent es recullen els valors anuals d’SO2 registrats a les estacions de les xarxes de vigilància.

Quadre 6.Valors anuals d’SO2(µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 2000 2001

Sa Pobla 8,2 7,5

Inca 8,7 7,7

CT Alcúdia Torre 7,5 7,4

meteorològica

Alcúdia I 7,1 7,1

Can Llompart 7,1 7,0

CT Maó Pous 8,9 8,0

Sant Lluís 16,1 11,4

CT Eivissa Can Misses 7,2 7,7

Dalt Vila 8,7 9,6

El valor anual més alt que es presenta correspon a l’any 2000, registrat a l’estació de Sant Lluís amb un valor de 16,1 µg/m3. Per això no hi ha cap superació del valor límit.

Valor límit hivernal

Aquest valor s’adreça a la protecció dels ecosistemes, i es fixa en un valor de 20 µg/m3calculat al llarg del període que abraça des de l’1 d’octubre fins al 31 de març de l’any següent. El llindar d’avaluació superior és de 12 µg/m3i el d’avaluació inferior és de 8 µg/m3.

En la taula següent es presenten els valors hivernals d’SO2 registrats a les estacions de les xarxes de vigilància.

Quadre 7.Valors hivernals d’SO2(µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 1999-2000 2000-2001

Sa Pobla 7,4 7,5

Inca 10,0 7,5

CT Alcúdia Torre 8,0 7,6

meteorològica

Alcúdia I 7,7 7,4

Can Llompart 7,1 7,2

CT Maó Pous 8,3 7,9

Sant Lluís 7,5 8,2

CT Eivissa Can Misses 7,3 7,9

Dalt Vila 10,8 8,4

En cap cas es veu superat el límit hivernal i s’observa que no hi ha cap superació del llindar d’avaluació superior, i tan sols es enregistren superacions del llindar d’avaluació inferior a les estacions d’Inca, la torre meteorològica, Pous, Sant Lluís i Dalt Vila dins dels períodes assenyalats. En aquests casos seria obligatòria únicament la mesura esporàdica combinada amb tècniques de modelització mentre que a la

(18)

Conclusions per al diòxid de sofre (SO2)

En la taula següent es recull el tipus de mesura que caldria dur a terme a cada una de les estacions d’acord amb la situació respecte dels llindars d’avaluació de les dades del període 2000-2001.

Quadre 8.Tipus de mesura per a l’SO2

Xarxa Estació Límit diari Límit anual Límit hivernal (salut) (ecosistemes) (ecosistemes)

Sa Pobla M + EO M + EO M + EO

Inca M + EO M + EO E + M

CT Alcúdia Torre M + EO M + EO E + M

meteorològica

Alcúdia I M + EO M + EO M + EO

Can Llompart M + EO M + EO M + EO

CT Maó Pous M + EO M + EO E + M

Sant Lluís E + M M + EO E + M

CT Eivissa Can Misses M + EO M + EO M + EO

Dalt Vila M + EO M + EO E + M

E + M = esporàdica combinada amb modelització, M + EO = modelització i estimació objectiva.

Partícules en suspensió (PM 10)

En la Directiva 1999/30/CE, es prescriu que les partícules en suspensió s’hauran de mesurar mitjançant el pas per un capçal de mida selectiva per a un diàmetre aerodinàmic de 10 µm amb una eficiència de tall del 50 %, captació sobre filtre i una posterior determinació gravimètrica de la massa.

Això vol dir que es mesuraran aquelles partícules en suspensió de mida inferior a 10 µm, i s’obtindran, per tant, valors sensiblement diferents als que es mesuraven de partícules en suspensió totals, és a dir, sense cap selecció de mida.

Els límits i els llindars d’avaluació establerts per a les partícules PM 10 són els següents:

Quadre 9.Valors límit per a les partícules PM 10

Paràmetre Període Valor límit Superacions Marge de tolerància Data de

permeses compliment

Protecció de la 24 hores 50 µg/m3 1a fase: 35 per any 50 % en entrar en vigor la

1a: 1/01/2005 salut humana 2a fase: 7 per any Directiva, amb una reducció

2a: 1/01/2010 lineal a partir de l’1/01/01

Protecció de la 1 any 1a fase: 40 µg/m3 20 % en entrar en vigor la

1a: 1/01/2005 salut humana 2a fase: 20 µg/m3 Directiva, amb una reducció

2a: 1/01/2010 lineal a partir de l’1/01/01

(19)

Quadre 10.Llindars d’avaluació per a les partícules PM 10

Llindar Mitjana diària Mitjana anual

Valor Superacions Valor

permeses

Llindar d’avaluació superior (LAS) 60% del valor límit 7 per any 70% del valor límit a la 2a fase

(30 µg/m3) (14 µg/m3)

Llindar d’avaluació inferior (LAI) 40% del valor límit 7 per any 50% del valor límit a la 2a fase

diari (20 µg/m3) (10 µg/m3)

Valor límit diari

Aquest valor s’adreça a la protecció de la salut humana i s’estableix en un límit de 50 µg/m3que no es pot superar més de 35 cops a l’any. El llindar d’avaluació superior és de 30 µg/m3 i el d’avaluació és inferior de 20 µg/m3, tant l’un com l’altre no es poden superar més de set cops a l’any.

En la taula següent es presenten els màxims diaris anuals de partícules PM 10 (MDA) registrats a les estacions de les xarxes de vigilància i el nombre de superacions del valor límit diari (VLD) i dels llindars d’avaluació superior (LAS) i inferior (LAI).

Quadre 11.Màxims anuals i superacions del valor límit horari de PM 10 (µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 2000 2001

MDA VLD LAS LAI MDA VLD LAS LAI

sa Pobla 44,8 0 43 179

Inca 57,2 3 59 160 55,6 2 80 264

CT Alcúdia Torre 57,3 2 42 165 49,3 0 43 171

meteorològica

Alcúdia I 45,7 0 27 178

Can Llompart 43,8 0 30 181

CT Maó Pous 43,6 0 4 29 52,9 1 65 229

Sant Lluís 28,5 0 0 0

CT Eivissa Can Misses 48,5 0 44 128

Dalt Vila

Al llarg del període 2000-2001 s’ha anat incorporant la mesura en continu de PM 10 a totes les estacions de les tres xarxes a excepció de la de Dalt Vila, a on la instal·lació d’un monitor de partícules és físicament impossible a causa de les característiques especials de l’estació.

S’hi observa un màxim de 3 superacions del límit diari, cosa que suposa que es compliria fins i tot el requisit legal previst en la segona fase, que en permet un màxim de 7.

Pel que fa als llindars d’avaluació, a totes les estacions excepte a la de Sant Lluís es detecten més de 7 superacions del llindar d’avaluació superior, la qual cosa obliga a la mesura en continu de PM 10 a les estacions esmentades.

Valor límit anual

Aquest valor s’adreça a la protecció de la salut humana i s’estableix en un límit de 40 µg/m3. El llindar d’avaluació superior és de 14 µg/m3i el d’avaluació és inferior de 10 µg/m3.

En el quadre 12 es recullen els valors anuals de PM 10 registrats a les estacions de les xarxes de

(20)

Quadre 12. Valors anuals de PM 10 (µg/m3)

Xarxa Estació 2000 2001

Sa Pobla 24,3 22,2

Inca 26,3 26,0

CT Alcúdia Torre 22,2 21,8

meteorològica

Alcúdia I 23,3

Can Llompart 22,3

CT Maó Pous 20,5 23,9

Sant Lluís 6,7

CT Eivissa Can Misses 20,3

Dalt Vila

No s’ha registrat cap superació del límit de 40 µg/m3, però a totes les estacions excepte a la de Sant Lluís se superen els llindars d’avaluació, situació que obligarà a la mesura en continu a les estacions en qüestió.

Conclusions per a les partícules en suspensió (PM 10)

El tipus de mesura que caldria dur a terme a cada una de les estacions d’acord amb la situació respecte dels llindars d’avaluació de les dades del període 2000–2001 es recull en el quadre següent:

Quadre 13. Tipus de mesura per a les partícules PM 10

Xarxa Estació Límit diari Límit anual (salut) (salut)

Sa Pobla MCO MCO

Inca MCO MCO

CT Alcúdia Torre MCO MO

meteorològica

Alcúdia I MCO MCO

Can Llompart MCO MCO

CT Maó Pous MCO MCO

Sant Lluís M + EO M + EO

CT Eivissa Can Misses MCO MCO

MCO: Mesura en continu obligatòria.

E + M: Esporàdica combinada amb modelització.

M + EO: Modelització i estimació objectiva.

Cal destacar que els nivells de PM 10 presenten un valor homogeni a pràcticament tot el territori (a excepció de l’estació de Sant Lluís), i relativament elevats respecte dels que es registren d’SO2. Aquest fenomen ja ha estat constatat en els darrers estudis realitzats pel Ministeri de Medi Ambient en col·laboració amb l’Institut Jaume Almera del CSIC, en què s’atribueixen aquests elevats nivells de fons a fenòmens naturals d’intrusió de partícules procedents de l’Àfrica.

(21)

Òxids de nitrogen (NO2i NOx)

Els límits i els llindars d’avaluació establerts per als òxids de nitrogen són els següents:

Quadre 14.Valors límit per a l’NO2i l’NOx

Paràmetre Període Valor Superacions Marge de tolerància Data de

límit permeses compliment

Protecció de la salut 1 hora 200 µg/m3 18 per any 50% en entrar en vigor la

humana d’NO2 Directiva, amb una reducció 1/01/2010

lineal a partir de l’1/01/01 Protecció de la salut 1 any 40 µg/m3 3 per any 50% en entrar en vigor la

humana d’NO2 Directiva, amb una reducció 1/01/2010

lineal a partir de l’1/01/01

Protecció de la vegetació 1 any 30 µg/m3 cap

19/07/2001 d’NOx*

* Expressats com a NO2.

Quadre 15. Llindars d’avaluació per a l’NO2i l’NOx

LLINDAR Protecció de la salut Protecció de la vegetació

Límit horari NO2 Límit anual NO2 Límit anual NOX

Valor Superacions Valor Valor

permeses

Llindar d’avaluació 70% del valor límit 18 per any 80% del valor límit 80% del valor límit

superior (LAS) (140 µg/m3) (32 µg/m3) (24 µg/m3)

Llindar d’avaluació 50% del valor límit 18 per any 65% del valor límit 65% del valor límit

inferior (LAI) (100 µg/m3) (26 µg/m3) (19,5 µg/m3)

Valor límit horari

Aquest valor s’adreça a la protecció de la salut humana i s’estableix un cop superats els marges de tolerància en un límit de 200 µg/m3 d’NO2 que no es pot superar més de 18 cops a l’any. Els llindars d’avaluació superior i inferior són respectivament 140 i 100 µg/m3d’NO2i no es poden superar tampoc més de 18 cops a l’any.

En la taula següent es presenten els màxims horaris anuals d’NO2 (MHA) registrats a les estacions de les xarxes de vigilància i el nombre de superacions del valor límit horari (VLH) i dels llindars d’avaluació superior (LAS) i inferior (LAI).

Quadre 16. Màxims anuals i superacions del valor límit horari d’NO2(µg/m3). Anys 2000-2001

Xarxa Estació 2000 2001

MHA VLH LAS LAI MHA VLH LAS LAI

Sa Pobla 104 0 0 4 121 0 0 1

Inca 146 0 1 51 114 0 0 3

CT Alcúdia Torre meteorològica 68,6 0 0 0 59,7 0 0 0

Alcúdia I 93,3 0 0 0 115 0 0 2

Can Llompart 53,9 0 0 0 48,6 0 0 0

CT Maó Pous 110 0 0 1 94,7 0 0 0

Sant Lluís 92,1 0 0 0 108 0 0 1

CT Eivissa Can Misses 102 0 0 1 118 0 0 10

(22)

A cap de les estacions s’arriba al límit horari de 200 µg/m3d’NO2, i només en el cas de l’estació d’Inca es contrapassen les 18 superacions permeses per al llindar d’avaluació inferior, fet que obliga a la mesura esporàdica combinada amb tècniques de modelització. A la resta d’estacions serien suficients la modelització i l’estimació objectiva.

Valor límit anual

Aquest valor s’adreça tant a la protecció de la salut humana com a la protecció de la vegetació. Així s’estableixen respectivament els límits de 40 µg/m3d’NO2i de 30 µg/m3d’NOx. Els llindars respectius d’avaluació són, per a la protecció de la salut, de 32 i de 26 µg/m3 d’NO2 i, per a la protecció de la vegetació, de 24 i de 19,5 µg/m3 d’NOx.

En la taula següent es recullen els valors anuals d’NO2i d’NOx registrats a les estacions de les xarxes de vigilància.

Quadre 17. Valors anuals d’òxids de nitrogen. Anys 2000-2001

Xarxa Estació NO2(µg/m3) NOx (µg/m3com a NO2)

2000 2001 2000 2001

Sa Pobla 12,9 5,3 17,8 10,6

Inca 24,1 18,8 28,0 21,7

CT Alcúdia Torre meteorològica 7,1 7,5 10,9 11,2

Alcúdia I 10,8 11,0 15,6 16,1

Can Llompart 6,4 6,0 9,7 9,3

CT Maó Pous 11,9 10,6 23,1 21,4

Sant Lluís 6,7 8,8 11,1 12,9

CT Eivissa Can Misses 14,8 9,1 24,5 16,7

Dalt Vila 16,4 12,6 23,4 26,0

A cap de les estacions no s’arriba al valor límit anual de protecció de la salut de 40 µg/m3d’NO2, i els valors registrats queden entorn del 50% d’aquest valor. Pel que fa al límit anual de protecció de la vegetació de 30 µg/m3 d’NOx, si bé no s’arriba a superar, en algunes estacions se’n registren valors relativament propers, com és el cas de les d’Inca, Pous, Can Misses i Dalt Vila, situades a zones més exposades al trànsit rodat que no les altres, i que, per tant, manifesten una relació NO/NO2més alta.

El llindar d’avaluació per a la protecció de la salut no se supera a cap estació. El llindar d’avaluació superior per a la protecció de la vegetació se sobrepassa a les estacions d’Inca, Can Misses i Dalt Vila, i el llindar d’avaluació inferior es veu superat a més a més a la de Pous.

Conclusions per als òxids de nitrogen

En la taula següent es recull el tipus de mesura que caldria dur a terme a cada una de les estacions d’acord amb la situació respecte dels llindars d’avaluació de les dades del període 2000-2001.

(23)

Quadre 18. Tipus de mesura per als òxids de nitrogen

Xarxa Estació Límit horari Límit anual Límit anual

(salut) (salut) (vegetació)

Sa Pobla M + EO M + EO M + EO

Inca E + M M + EO MCO

CT Alcúdia Torre meteorològica M + EO M + EO M + EO

Alcúdia I M + EO M + EO M + EO

Can Llompart M + EO M + EO M + EO

CT Maó Pous M + EO M + EO E + M

Sant Lluís M + EO M + EO M + EO

CT Eivissa Can Misses M + EO M + EO MCO

Dalt Vila M + EO M + EO MCO

Tal com s’observava a les partícules en suspensió no hi ha una correlació entre els nivells registrats d’òxids de nitrogen amb els de diòxid de sofre. Els nivells més alts d’NOx amb una relació major NO/NO2es detecten a les estacions més properes a zones exposades al trànsit rodat.

RESUM I CONCLUSIONS

De l’estudi dels contaminants registrats a les estacions de les xarxes de vigilància de les instal·lacions de generació elèctrica de les Illes Balears al llarg del període 2000-2001, es poden extreure les conclusions següents:

• El grau de compliment dels valors límit imposats per la nova normativa és molt alt, i no s’ha detectat cap incompliment per cap contaminant al llarg del període estudiat.

• El diòxid de sofre, principal traçador dels processos de combustió de les centrals tèrmiques i pràcticament absent a les fonts de trànsit rodat, presenta uns nivells molt baixos. De la situació respecte dels llindars d’avaluació prescrits per a l’SO2es pot deduir que no seria obligatori mesurar-lo en continu a cap de les tres illes.

• Les partícules en suspensió PM 10 presenten valors relativament elevats en comparació als de diòxid de sofre i constitueixen una alta concentració de fons pràcticament constant a tot el territori que en fa obligatòria la mesura en continu a les tres illes.

• El diòxid de nitrogen presenta nivells molt baixos enfront dels límits adreçats a la protecció de la salut humana. La seva situació respecte dels llindars d’avaluació permetrien prescindir de la mesura en continu d’aquest contaminant. Als límits i als llindars per a la protecció de la vegetació, a més de l’NO2s’hi inclou NO pel fet d’estar basats en els nivells d’NOx. Aquest fet té com a conseqüència una situació més propera al límit així com la superació de llindars en aquelles estacions on es registren nivells d’NO més alts, que coincideixen amb les més properes a zones més exposades a la influència del trànsit rodat.

(24)

M

E D I M A R Í Antoni M. Grau

En relació amb el medi marí es consideren dues qüestions principals: la colonització de la Mediterrània per espècies exòtiques i la gestió pesquera.

LA COLONITZACIÓ PER ESPÈCIES EXÒTIQUES

Aquest ha estat un tema tractat en edicions anteriors de l’estat del medi ambient (ESTAT DEL MEDI AMBIENT. ILLESBALEARS, 1996, 1997), però a mesura que passa el temps es manifesta amb més i més força, i es vincula, entre altres factors, a un fenomen de meridionalització que podria estar relacionat amb el problema de l’escalfament global.

L’avaluació de la situació en el cas dels peixos de les Balears ha posat de manifest que en els últims anys 25 espècies, totes de caràcter termòfil, de les 418 presents han aparegut per primera vegada o, si no, han experimentat un increment significatiu de les poblacions (Grau i Riera, 2001).

L’aparició d’espècies d’aigües càlides no es limita als peixos. A les Balears tenim casos recents, prou conspicus, com el del cranc Percnon gibbesi, procedent de l’Atlàntic proper (Garcia i Reviriego, 2000), de l’alga Caulerpa racemosa, immigrant lessepsiana (Ballesteros et al., 1999), o del mol·lusc Pinctada radiata, també lessepsià (Pons-Moyà i Pons, 2001), i molt probablement la manca de cites en altres grups s’ha d’atribuir al dèficit d’especialistes capaços de detectar-les.

L’alga Caulerpa taxifolia, la primera espècie exòtica que despertà l’interès de l’administració i de la població en general, experimentà a partir de l’any 2000 un procés de regressió, i n’ha desaparegut per complet la principal colònia coneguda (Portopetro).

Quadre 19.Espècies de peixos en regressió a les aigües de les illes Balears

Espècies en regressió

Esqualidae Squalus acanthias (Linnaeus, 1758) Clupeidae Sprattus sprattus (Linnaeus, 1768) Gobiidae Aphia minuta mediterranea (Risso, 1810)

Quadre 20.Espècies de peixos en progressió a les aigües de les illes Balears

Espècies en progressió

Myliobatidae Pteromylaeus bovinus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) Belonidae Tylosurus acus imperialis (Rafinesque, 1810)

Epinephelus aeneus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1809) Serranidae Epinephelus caninus (Valenciennes, 1843)

Epinephelus costae (Steindachner, 1878) Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) Carangiade Caranx chrysos (Mitchill, 1815)

Caranx rhonchus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)

(25)

Seriola fasciata (Bloch, 1793) Lobotidae Lobotes surinamensis (Bloch, 1790) Lutjanidae Pomadasys incisus (Bowdich, 1825) Kyphosidae Kyphosus sectator (Linnaeus, 1766) Escombridae Katsuwonus pelamis (Linnaeus, 1758) Istiophosidae Tetrapterus albidus Poey, 1861 Bleniidae Parablennius pilicornis (Cuvier, 1829)

Scartella cristata (Linnaeus, 1758) Centrolophidae Schedophilus medusophagus (Cocco, 1839)

Schedophilus ovalis (Valenciennes, 1833) Nomeidae Psenes pellucidus (Lütken, 1880) Balistidae Balistes carolinensis (Gmelin, 1788) Tetraodontidae Sphoeroides pachygaster (Günther, 1870) Font: Grau i Riera (2001).

A la Mediterrània s’hi poden trobar prop de 12.000 espècies d’organismes marins. Quantes espècies exòtiques noves hi ha?

El Consell Internacional per a la Investigació Científica de la Mediterrània (Golani et al., 2002), a partir de l’extrapolació de la situació en grups ben coneguts, considera com «no irreal» una estimació de 1.000 espècies invasores; en el cas dels peixos, de les 650 espècies presents, 90 són d’origen exòtic.

La majoria d’aquestes espècies són procedents de la mar Roja i estan confinades a la conca llevantina de la Mediterrània, però el problema s’estén a la totalitat d’aquest mar. Mentre que les evidències sobre l’impacte actual dels nouvinguts són insuficients, «s’han d’esperar interferències significatives en el funcionament, la dinàmica i l’estabilitat de les comunitats marines, com ara el desplaçament o la substitució d’algunes espècies locals, la modificació de les cadenes tròfiques marines o la simplificació o l’increment de la biodiversitat local» (Golani et al., 2002).

LA GESTIÓ PESQUERA

La situació de les pesqueres ha impulsat l’establiment de noves mesures de caràcter conservacionista, entre les quals cal destacar, pels seus efectes immediats, la veda del raor (Xyrichtys novacula). En el quadre 2 es mostra un canvi en les tendències de les talles observades del raor a partir de l’any 2000, quan s’instaura la veda (Ordre de l’11 d’abril de 2000).

Quadre 21.Evolució de la talla i del pes dels raors a les pesqueres del ponent de Mallorca.

Anys 1993-2001

ANY LS (mm) LT (mm) Pes (g)

1993 170 194 99

1994 136,5 158,5 52,77

1996 124 147 46,44

1997 111,28 131,28 30,70

1998 115,79 135,11 33,63

1999 106,70 124,25 26,47

2000 114,44 134,25 35,96

2001 122,66 144,45 43,32

Font: DG de Pesca, Govern de les Illes Balears (dades inèdites).

LS: Longitud estàndard (distància entre l’extrem més anterior del peix i la base dels radis de l’aleta caudal).

LT: Longitud total.

(26)

Altres mesures significatives han estat la posada en funcionament l’any 2000 de les tres reserves marines creades el 1999, amb l’abalisament dels seus límits, l’establiment d’un servei de vigilància i l’inici de plans de seguiment científic.

Pel que fa a les captures declarades, les dades oficials del 2001 han recuperat les del principi de la dècada dels 90.

Quadre 22.Evolució de les captures de la flota pesquera professional de les Balears.

Anys 1995-2001

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Captures (tones) 4.041,2 3.569,9 3.359,8 3.536,2 3.728,7 3.430,6 4.059,6 Font: DG de Pesca, Govern de les Illes Balears (dades inèdites).

BIBLIOGRAFIA

BALLESTEROS, E.; GRAU, A. M.; RIERA, F. 1999. «Caulerpa racemosa (Forsskal) J. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) a Mallorca». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 42, 63-68.

GARCIA, Ll.; REVIRIEGO, B. 2000. «Presència del cranc subtropical Percnon gibbesi H. Milne Edwards, 1853 (Crustacea, Decapoda, Grapsidae) a les illes Balears». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 43, 81- 89.

GOLANI, D.; ORSI-RELINI, L.; MASSUTÍ, E.; QUIGNARD, J. P. 2002. CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean. Fishes. (F. Briand ed.). Vol. 1. Mònaco: CIESM Publishers, 256 pàg.

GRAU, A. M., RIERA, F. 2001. «Observacions faunístiques i demogràfiques a la ictiofauna de les illes Balears: un fenomen de meridionalització». A: PONS, G. X.; GUIJARRO, J. A. (ed.). El canvi climàtic: passat, present i futur. (Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9, 53-67).

PONS-MOYÀ, J.; PONS, G. X. 2001. «Primera cita de Pinctada radiata (Leach, 1814) (Mollusca:

Bivalvia: Pteriidae) a les Illes Balears». A: PONS, G. X. (ed.). III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears, 126-127.

(27)

E

V O L U C I Ó D E L A C O N S E RVA C I Ó D E L M E D I T E R R E S T R E Guillem X. Pons

PROTECCIÓ DE NOUS ESPAIS NATURALS

Durant aquest bienni s’han elaborat 4 documents legislatius encaminats a protegir distints espais naturals. Les figures de protecció (monument natural, reserva natural i parc natural) vénen donades per la legislació marc de l’Estat (Llei 4/89 de conservació dels espais naturals, de la flora i de la fauna silvestres). Durant l’any 2001 s’han finalitzat els processos d’informació pública, d’elaboració, de participació i de discussió del Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de diferents espais naturals la protecció dels quals es va iniciar en anys anteriors, i s’han declarat definitivament.

L’augment de la superfície protegida i gestionada ha estat molt important: a la fi del 2001, entorn del 4% del total del territori de la nostra comunitat.

Quadre 23.Legislació de protecció d’espais naturals de la CAIB durant el bienni 2000-2001

Espai natural Legislació

Monument Natural de les Fonts Ufanes Decret 111/2001, de 31 d’agost de 2001 BOIB núm. 109 (11/09/2001)

Reserva Natural de s’Albufereta Decret 121/2001, de 19 d’octubre de 2001 BOIB núm. 130 (30/10/2001)

Parc Natural de la Península de Llevant Decret 127/2001, de 9 de novembre de 2001 BOIB núm. 140 (22/11/2001)

Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera ambiental de ses Salines d’Eivissa i Formentera

BOIB núm. 156 (29/12/2001)

Cronològicament, el Monument Natural de les Fonts Ufanes de Campanet fou la primera zona protegida durant aquest període. Les fonts Ufanes constitueixen el fenomen hidrogeològic més singular de l’illa de Mallorca. Es tracta d’una font vauclusiana, amb surgències intermitents produïdes per l’abocament de l’aqüífer de la zona que brolla de manera relativament difusa i que, de sobte, rebenta després de l’acumulació de pluja suficient en el massís del puig Tomir i els seus voltants. Aquesta zona compta amb una pluviometria d’uns 1.000 mm anuals. Els cabals d’aflorament passen, en uns minuts, d’inexistents a 1-3 m3/s en sortides normals i fins a 100 m3/s en sortides excepcionals, i s’aboquen al torrent de Sant Miquel, que travessa el pla de sa Pobla fins a la desembocadura a l’albufera de Mallorca (Gelabert, 2002). El volum mitjà que brolla és d’11,3 Hm3/any.

La zona de les fonts Ufanes es troba situada a la finca de Gabellí, als voltants de l’ermita de Sant Miquel. Les particulars condicions del lloc han motivat que s’hagi conservat un excepcional alzinar que queda completament anegat quan rebenten les Ufanes. La seva extensió és d’unes 50,21 hectàrees.

La Reserva Natural de s’Albufereta (termes municipals de Pollença i d’Alcúdia) és una de les zones

Figure

Updating...

References

Related subjects :