• No se han encontrado resultados

Només uns versos Només uns versos

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Només uns versos Només uns versos"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

Només uns versos 1960-1975

Només uns versos 1976-1990

(2)

Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver: martes 13 de Abril / martes 20 de Abril

Només uns versos 1960-1975

Només uns versos 1976-1990

dirección Pau Carrió

intérpretes Lluís Marco / Alícia Pérez (día 13) / Rosa Renom (día 20) / Ernest

Villegas / Pau Carrió voz / Rafael Plana piano

música Rafael Plana animación electrónica en directo Marc Permanyer

y los equipos del Teatre Lliure

producción Teatre Lliure

agradecimientos a Jordi Carrió, i a los poetas que escribieron "trànsit cap a la llum".

lecturas en catalán y castellano

duración aproximada de cada sesión: 50’ sin pausa

Dos sesiones independientes de poesía:

1960-1975 / 13 de abril

con textos de Montserrat Abelló, Joan Brossa, Felip Cid, José

Corredor-Matheos, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater,Jaime Gil de Biedma, Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo, Joaquim Horta, Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Marta Pessarrodona, Pere Quart, Màrius Sampere, Manuel Vázquez Montalbán,Jose Ángel Valente y Joan Vinyoli.

1976-1990 / 20 de abril

con textos de Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Agustí Bartra,

(3)

“Te digo

que están equivocados. Son sólo unos versitos: tontería.

Yo regreso ahora mismo.”

(últimos versos de Orden de registro, de José Agustín Goytisolo)

Nací en el año 1981 pocos meses después del golpe de estado. La mayoría de los poemas que forman parte de estos recitales ya se habían escrito. Los hechos, los miedos, las emociones que refieren ya se habían vivido. De manera que no soy un testigo de estos años sino que, de algún modo, soy un resultado de ellos.

Existe una increíble riqueza, absolutamente impresionante, emotiva, plural y modernizadora en la poesía que se escribió en este país en el último tercio del siglo XX. Resulta francamente difícil, es casi imposible, reunirla en dos pequeños espectáculos. La magnitud del material es enorme y, pienso, de una calidad y de un nivel extraordinarios.

Hay algo en la poesía, en su naturaleza íntima, austera (pocas artes necesitan tan poco para suceder) que hace que en periodos difíciles pueda enraizar, crecer y diseminarse con más fuerza que ninguna de sus artes hermanas.

Acompañando Dictadura-Transició-Democràcia, Només uns versos desea ser un pequeño recorrido poético por los últimos 15 años del franquismo

(1960-1975) y los siguientes 15 años hacia la democracia (1976-1990). Dos

sesiones, dos pequeños espectáculos-recital.

Un recorrido que, sin pretensión de ser una antología poética de la época (se trata de una selección personal, barcelonesa), se propone transitar por las diferentes pulsiones, atmósferas, miedos y esperanzas que compartieron poetas aparentmente tan diferentes.

Esta poesía es hoy una escuela de vida, de vida íntima y de vida colectiva, que puede ser una muy buena compañera de viaje por todo lo que nos espera.

(4)

Només uns versos 1960-1975

martes 13 de Abril

La vida furtiva Gabriel Ferrater

Orden de registro Jose Agustín Goytisolo

Vietnam Salvador Espriu

Noche triste de Octubre Jaime Gil de Biedma

Divisa Maria Mercè Marçal

Hauria de ser una cançó Marta Pessarodona

Barcelona ja no és bona, o mi paseo solitario en primavera Jaime Gil de Biedma

Autobús matiner Màrius Sampere No volveré a ser joven Jaime Gil de Biedma La mesura d’un home Joan Vinyoli

Homenatge a Picasso (fragmento) Josep Palau i Fabre ‘El corazón se sube a la garganta’ José Corredor-Matheos XXV (de La pell de brau) Salvador Espriu

Retorn (fragmento) Montserrat Abelló Corrandes d’exili Pere IV

Entreacte Joan Brossa

Helena Gabriel Ferrater

El bany Joan Vinyoli

Cumples treinta años, Helena Manuel Vázquez Montalbán Jamboree Manuel Vázquez Montalbán

Sóc home sol Joan Vinyoli

El silencio al anochecer Manuel Vázquez Montalbán Salvador Puig Antich, Març del 1974 Pere Gimferrer

Elegia Joan Brossa

En el silenci Felip Cid

Home amb esperança Joaquim Horta

Corona fúnebre José Ángel Valente

(5)

Només uns versos 1976-1990

martes 20 de Abril

El saltamartí Joan Brossa Cançó de Soleia Agustí Bartra

Insomni Francesc Parcerisas

Algo sucede José Agustín Goytisolo Meditació última Miquel Martí i Pol

Quan el nostre poble es retrobarà Maria Àngles Anglada Busquem-nos dins el rostre... Feliu Formosa

M’he despullat del tot Montserrat Abelló Paraules com brases Joan Vinyoli

Rambla de Sta. Mònica 2 Josep Maria Fonollosa

Qui em dicta les paraules quan et parlo? Maria Mercè Marçal 20 de (cançons) Feliu Formosa

Laves i escumes 8 Lluís Solà

Si se supiera Manuel Vázquez Montalbán Sembla que ja està tot dit Montserrat Abelló

Quiero todo esto José Agustín Goytisolo Ball de xifres Joan Brossa

L'espadat de Mai Maria Mercè Marçal

Para qué contemplar Manuel Vázquez Montalbán Els vençuts Francesc Parcerisas

Tots vosaltres i jo Salvador Espriu

Cal Carles Miralles

Las personas y el verbo (fragmento) Jaime Gil de Biedma Final de recital Joan Margarit

(6)

Pau Carrió

(Barcelona, 1981)

Referencias

Documento similar

De Barcelona a l’Illa del Tresor. Lectura comparada de Crónica i Restes d’aquell naufragi, de Joan Margarit - Noemí Acedo Alonso 452ºF. Torna a repetir- se la mateixa

6 Joan Guix Fàbrega, Agustí Vinyles Roure, Carles Vilarrasa Masjoan, Samuel Triadú Roca, Esteve Triadú Roca, Miquel Triadú Croses, Conrat Torrent Caritg, Carles Sargatal Masó,

University of Vic - Central University of Catalonia (UVic-UCC), Carrer Miquel Martí i Pol, 1, 08500 Vic, Spain..

En la nota, el poeta no acabava d’argumentar el perquè del gir poètic de la seva obra, però constatava que aquest no es va produir amb la intenció d’estar «à la page». És

Maria-Mercè Marçal és feta de Maria-Antònia Salvà, Clementi- na Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Aurèlia Capmany, Helena Valen- tí, Montserrat Roig, Isabel de Villena, Renée

El professor Joan Carles Martori de la Facultat d’Empresa i Comunicació ha publicat un treball de recerca com a capítol d’un llibre de recerca europea en economia urbana.. El llibre

Helena Valentí, traductora d’Una cambra pròpia de Virginia Woolf i amiga literària de Maria-Mercè Marçal, qui li va dedicar diversos articles i res- senyes, va patir aquest

Aquest atzucac entre la suposada neutralitat que «no se'ls suposa diferencia» i la que «se'ls suposa» es I'etern carrer6 sense sortida en que viu la poeta des de temps remots, amb