La Gran Recessió, 2008-2018
La crisi actual no la veié ningú…
“Amb l’excepció d’algunes contraccions
financeres (...) els mercats semblen capaços
d’ajustar-se sense grans ensurts com si estassin
guiats per una “mà invisible”.
…Ningú…
“Una visió plausible de futur és que els Estats
Units experimentaran un llarg període de
creixement lent en el decurs dels propers dos
anys”.
…Ningú
…
“La nostra visió essencial és que tindrem un
estancament a la zona euro en el segon i tercer
trimestres de l’any, i a continuació un retorn
progressiu a un creixement moderat”.
…Absolutament ningú!... de
l’establishment
econòmic
“Com és possible que ningú s’hagués
adonat que s’esdevenia aquesta
espantosa crisi?”
Però… de debò que ningú?
NO!
I hi ha economistes acadèmics que
tenien visions més profètiques
•
1. H. Minsky,
Però el creixement enterbolia la
capacitat analítica
•
De fet, i parlem dels mesos que van des
d’agost de 2007 fins a començaments de
l’estiu
de
2008,
les
variables
Causes?
•
Dos elements, de caire conductual, ajuden a
entendre les crisis bancàries actuals: per un
cantó, la cobdícia; per l’altre, la
incompetència.
La toxicitat de la sofisticació
financera: els CDO
• En un escenari d’increments continuats dels preus de l’habitatge, la
La perversió de l’assegurança
econòmica: els CDS
• Els productes descrits havien de menester d’una mena de garantia.
Altres elements a considerar
Però a la cobdícia i la incompetència s’han d’afegir
altres factors explicatius com a causants de la crisi:
•
A) La política monetària de la Reserva Federal,
•
B) El Banc Central Europeu tingué una política més
moderada, tot i que no fou suficient per a contenir les
bombolles especulatives a països com Espanya o
Irlanda.
Però hi ha més factors causals:
la sobreproducció…
• La sobreproducció ha generat desequilibris comercials molt
rellevants i, alhora, disfuncions de caire financer. Als Estats Units i a Europa, l’augment de la productivitat industrial permeté produir gèneres en grans quantitats, majors que les demandades.
• En paral·lel, empreses occidentals deslocalitzaren parts cada cop més
rellevants dels seus processos productius a països emergents, com Xina i India. Aquesta estratègia tensà a la baixa els salaris en les nacions més desenvolupades, al temps que suposava un increment de la producció industrial total.
• La translació a l’esfera comercial fou, igualment, substancial:
…el canvi en els moviments
financers…
•
Per primer cop a la història,
els moviments financers fluïren
de les nacions emergents a les desenvolupades
; des de la
dècada de 1990, els préstecs de les primeres, endemés de les
innovacions en els productes financers, facilitaren un augment
rellevant del consum per part de les segones, per sobre dels
seus recursos.
•
Les importacions dels països avançats superaren amb escreix
…la caiguda dels beneficis a
l’economia productiva…
•
A partir de la segona meitat dels anys 1980 i el
començament del segle XXI, hom assisteix a un
notable
increment en la quota dels beneficis del sector financer
sobre el total del guany empresarial
: entre el 33% i el
45%, per sobre d’una mitjana que, des de 1950, poques
vegades ultrapassava el 20%.
•
Dit d’una altra manera: en la composició del benefici total
de les empreses,
la part del lleó no la porta l’economia
Beneficios en USA de empresas
…amb conseqüències dispars
• Estats Units refermava les seves creixents demandes pública i privada... • ...mentre al Japó l’estancament s’apuntalava...
• ...i la Unió Europea ajustava la seva macroeconomia en funció dels
criteris emanats al Tractat de Maastricht.
• En paral·lel, els països emergents seguien iniciatives diferents: per un
Les sortides a la crisi…
•
1. Keynesianisme rediviu fins el
maig de 2010.
•
2. Ortodoxia neo-liberal a partir
Hi ha dificultats clares per variar la Política
Econòmica
Els factors que contribueixen a tot això són quatre:
1. Els interessos de la indústria financera i les inèrcies existents de les velles idees.
2. La crisi encara no ha portat un nou interès per una implicació col·lectiva en els afers públics, de forma que els factors de caràcter individual dominen sobre els comuns.
3. La desconfiança dels sectors més conservadors quant a la política i a l’Estat Democràtic, de forma que tot s’acaba derivant envers orientacions de caire tecnocràtic (la irrupció, doncs, dels “professionals”: els casos italià i grec són il·lustratius al respecte, quan els Executius democràtics, amb tots els seus defectes, han estat substituïts per personatges amb un clar perfil tècnic provinents de l’òrbita de Goldman Sachs, sense elecció popular).
Mercat i Estat
•
1. El mercat tot sol no solventarà el problema: urgiran mesures
d’estímul per a garantir un mínim d’equilibri social.
•
2. Això comporta un increment de la despesa pública en les
àrees d’inversions directes, per generar ocupació i esperonar
l’activitat privada; i en aquelles que suposen mantenir i
incrementar fins i tot la despesa corrent, entesa en aquest punt
com una inversió més, atès que es tracta de tot allò que es
relaciona amb la consolidació de l’Estat del Benestar.
•
3. És evident que tot plegat es pot desenvolupar si es situen
Crecimientos PIB
FUENTE: FMI, BANCO MUNDIAL, EUROSTAT, El País. Negocios, 9-09-2018
Variables sociales
FUENTE: FMI, BANCO MUNDIAL, EUROSTAT, El País. Negocios, 9-09-2018
Ausencia de una teoría de la crisis y
del ciclo económico
•
Se explica por la aceptación de la Ley de Say. La crisis se
percibe como una perturbación temporal. Esto se prolonga
hasta la publicación, en 1936, de la
Teoría General
de John
Maynard Keynes.
•
Pero antes, la Gran Depresión iniciada en 1873, desarrolla
investigaciones en el campo de la Economía:
Tugan-Baranovsky (Rusia), Spiethof (Alemania), Wicksell (Suecia),
Hawtrey (Gran Bretaña), Aftalion y Lescure (Francia). Estos
trabajos se relacionan con los cambios en la economía
capitalista, tanto en el aparato productivo como en las
transformaciones en el terreno de la competencia.
•
Posteriormente, autores como Hayek, Kalecki, Kaldor,
Los tres grandes, según Schumpeter
• Hay tres tipos de ciclos, que se sobreponen: Kitchin, Juglar y
Kondratiev.
• 1. Juglar: duración de unos 8-10 años.
• 2. Kitchin: 3 años, sobre análisis de tipos de interés y precios al por
mayor.
• 3. Kondratiev (hacia 1920): 50-60 años, ciclo largo. Análisis a partir
de la dinámica de las inversiones, en relación directa con los hechos sociales. Durante la fase de expansión de las fuerzas económicas se dan guerras y revoluciones. En la de recesión se producen descubrimientos e invenciones, que se aplican en la siguiente fase de ascenso. Los ciclos largos se comportan en función de las innovaciones.
Ciclos detectados
La visión de las ondas
(Fuente: Alec Oxenford)
•
Existencia de ciclos decenales: cierto acuerdo
Las fases expansivas o fases A…
•
Se producen importantes inversiones de capital en nuevas
tecnologías. Se obtienen altas tasas de beneficios.
•
Una vez que las innovaciones se han difundido, los mercados
se saturan y decaen los beneficios. Las inversiones se
contraen.
•
Los capitales cambian de estrategia: se acumulan en el sector
financiero, que ofrece mayores tasas de ganancias y menores
riesgos.
•
La onda larga expansiva supone aumentos de salarios y
…ligadas a innovaciones, que son
de diferente naturaleza
•
1. Revolucionarias. Cambio energético, aparición de
nuevos motores. Se extienden a toda la economía.
Elevan la productividad. Conforman el núcleo de la
revolución tecnológica-económica.
•
2. Radicales. Producción en cadena o aparición de un
factor que impacta sobre otros (el chip, por ejemplo,
en la electrónica).
•
3. Complementarias. De proceso, que tienen que ver
Las fases depresivas o fases B…
•
El ritmo de desarrollo se va haciendo más
lento, y caen los beneficios y las inversiones.
•
Se acumulan innovaciones radicales en los
Más consecuencias de la fase B
•
1. Quiebras de empresas.
•
2. Concentración del capital.
•
3. Deslocalizaciones productivas.
•
4. Disminución salarial.
•
5. Precariedad laboral.
Schumpeter se inspira en
Kondratiev
•
1. El ciclo es la forma específica del desarrollo
económico. Se distinguen cuatro factores:
EXÓGENOS (demanda de los gobiernos), DE
DESARROLLO (modificaciones en la población),
AHORRO e INNOVACIÓN.
•
2. El ciclo económico representa la periodicidad
La figura empresarial
•
El empresario en una situación de equilibrio: su iniciativa la
siguen otros. Las innovaciones se acompañan con expansión
del crédito, por tipos de interés al alza. Cuando las
innovaciones se concentran en pocos sectores industriales se
acentúa el agotamiento para innovar. Se acumulan
stocks
.
Caen el crédito, los tipos de interés, los precios.
•
Es decir: quien desequilibra es el empresario capaz de
trastocar las condiciones de producción y de distribución: la
“destrucción creativa”.
LA ECONOMIA SE ADENTRA EN RETOS DECISIVOS PARA LA EVOLUCIÓN SOCIAL Y ECONÓMICA.
Crisis ecológica, retos tecnológicos, desigualdad, cambios geo-políticos
