Internet: http://www.bcn.es Núm. 34 / Any XCI 20 de desembre de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió de 29-X-2004 ... 1646 Acords sessió de 24-XI-2004 ... 1685
Comissió de Govern
Acords sessió extraordinària de 19-XI-2004 ... 1690
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit ... 1691
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 1692 Assignació de funcions a la Divisió de
Protecció Civil i Prevenció ... 1694 Creació de la Direcció de Serveis, de Serveis
Generals i Control de Recursos i del Departament d'Administració i Personal
adscrit a l'esmentada Direcció ... 1695 Denominació d'una plaça ... 1695 Designació membres del Jurat del Premi del
Consell Municipal de Benestar Social
als Mitjans de Comunicació 2004 ... 1696 Modificació Normes de funcionament de
la Ponència Ambiental ... 1696
Cartipàs
Modificació de la composició de la Comissió
Assessora del Districte d'Activitats 22@bcn 1697 Designació representant a la Comissió de
Control del Pla de Pensions ... 1697 Designació representant a la Comissió de
Seguiment que s'especifica al conveni de cooperació en infraestructures i medi
ambient al delta del Llogregat ... 1697 Designació membre del Consell
d'Administra-ció de l'Institut Municipal d'Educad'Administra-ció ... 1698
Consells Municipals de Districte
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió
de 23-XI-2004 ... 1699
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convocatòria de 4 concursos per a la
Acta de la sessió celebrada el dia 29 d’octubre de 2004 i aprovada el dia 24 de novembre de 2004
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou d’octubre de dos mil quatre, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca-nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Car-reiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Car-mona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, as-sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les nou hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 21 de juliol de 2004, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2004 (S1/ D/2004 2882), que proposa a la Junta General de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, la de-signació del Sr. Jaume Castellví i Egea com a mem-bre del Consell d’Administració de l’esmentada so-cietat.
2. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2004 (S1/ D/2004 2889), que aprova l’estructura organitzativa i
funcions de la Direcció de Serveis de Mobilitat, ads-crita a la Gerència de Seguretat i Mobilitat.
3. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2004 (S1/D/2004 2932), que delega en el primer tinent d’al-calde, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge i president de l’Institut Municipal d’Urbanisme, l’aprovació dels convenis urbanístics per a la construcció d’habitatges protegits en qualse-vol de les seves modalitats, dels habitatges destinats a reallotjament d’afectats urbanístics, així com els convenis per a la rehabilitació d’habitatges, la compe-tència dels quals, per raó de la matèria, sigui de l’al-calde i la quantia dels quals no superi els euros 6.010.121,04, ni la durada els quatre anys.
4. Decret de l’Alcaldia, de 21 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3227), que designa els membres i els su-plents del Plenari del Consell Municipal de Gais, Les-bianes i Homes i Dones Transsexuals, i designa tam-bé el Sr. Eugeni Villalbí i Godes com a secretari tècnic de l’esmentat Consell.
5. Decret de l’Alcaldia, de 23 de juliol de 2004 (S1/D/2004 2976), que aprova l’estructura organit-zativa i funcions de la Direcció de Serveis de Suport, adscrita a la Gerència de Serveis Generals.
6. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3026), que autoritza el Sr. Salvador Sarquella i Comerma, director de Serveis de Suport, perquè pugui signar les sol·licituds de matriculació, transferència, reforma i baixa dels vehicles de propie-tat municipal, que hagin d’efectuar-se davant la Pre-fectura Provincial de Trànsit o altres organismes com-petents.
7. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3027), que nomena director dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona el Sr. Rafael Jiménez i Asensio, amb les facultats i delegacions atribuïdes pels decrets de l’Alcaldia de 26 de maig de 1998 i 1 de març de 2000, i amb efectes des del 15 de setembre de 2004.
8. Decret de l’Alcaldia, de 28 de juliol de 2004 (S1/D/2004 3303), que nomena el Sr. Ricard Do-mingo i Clarós director de la Societat Informació i Co-municació de Barcelona, SA.
9. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3348), que fixa com a festes locals a ce-lebrar durant l’any 2005, en el terme municipal de Barcelona, els dies: 23 i 24 de setembre, Mare de Déu de la Mercè.
10. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3349), que modifica l’estructura organit-zativa de la Direcció d’Organització, que queda con-figurada pels Departaments de Normativa Organit-zativa i d’Auditoria Operativa, amb les funcions determinades en el document annex; i deixa sense efecte el decret de l’Alcaldia de 24 de maig de 2004.
11. Decret de l’Alcaldia, de 6 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3350), que modifica la composició del Comitè de Redacció de la web de l’Ajuntament de Barcelona; n’amplia les funcions; hi constitueix el
mitè de Coordinació de la web i de la intranet munici-pal i en designa els membres; nomena la Sra. Raquel Gisbert i Borràs com a responsable de continguts d’Internet i d’Intranet; i deixa sense efecte el decret de l’Alcaldia de 9 de desembre de 1999.
El Sr. Ciurana considera que la web municipal serà, cada vegada més, un instrument de comunica-ció de l’Ajuntament amb la ciutadania i, per tant, s’hauria de garantir la presència de les diferents sen-sibilitats existents en aquest Plenari a l’hora de deter-minar-ne el contingut; i en vista que el Comitè de re-dacció està format per càrrecs de designació política, demana a l’Alcaldia que articuli els mecanismes ne-cessaris per a garantir que els Grups municipals hi si-guin també representats.
El Sr. Alcalde indica que aquesta petició rebrà la resposta escaient si es formula per escrit o a través del pertinent diàleg en la Junta de Portaveus.
12. Decret de l’Alcaldia, de 8 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3375), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu la Sra. Maria Comín i Oliveres en substitució de la Sra. Laia Ortiz i Castellví.
13. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3433), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Oriol Bonet i Boixadera en substitució de la Sra. Isabel Darder Giménez i Zidaba Lisson.
14. Decret de l’Alcaldia, de 29 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3621), que suprimeix la Gerència Delegada d’Organització i Recursos i el Departament de Serveis Generals de la Guàrdia Urbana, i adscriu els recursos de tal Departament a la Direcció de Ser-veis Econòmics i Control de Recursos del Sector de Seguretat i Mobilitat.
15. Decret de l’Alcaldia, de 30 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3664), que aprova l’estructura organitzativa i funcions del Gabinet de l’Alcaldia i adapta la denominació dels òrgans existents a l’orga-nigrama aprovat.
16. Decret de l’Alcaldia, de 30 de setembre de 2004 (S1/D/2004 3722), que modifica l’estructura organitzativa de primer nivell de comandament de la Guàrdia Urbana; nomena respectivament caps de les Divisions Territorial, de Trànsit i Nocturna els Srs. Evelio Vázquez Sánchez, Diego Rodríguez Borrega i José Manuel Díaz Díaz; i determina que les funcions de sotscap de la Guàrdia Urbana siguin exercides pel primer i que els Srs. Juan José Vilanova Juanola i Jesús Hernando Maldonado exerceixin, de manera provisional, les funcions de cap de la Divisió de Coor-dinació i de cap de la Divisió de Seguretat, respecti-vament.
17. Decret de l’Alcaldia, d’1 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3604), que nomena la Sra. Ana Belén Moreno i Vílchez cap de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona.
18. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3758), que actualitza la Normativa sobre bestretes de caixa fixa.
19. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3759), que: constitueix la Comissió Estra-tègica de Mobilitat, en designa els membres, li assig-na determiassig-nades funcions, hi crea un Comitè Perma-nent i li assigna funcions.
20. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3760), que designa representant de
l’A-juntament en l’Assemblea General del Consorci Localret la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña; i en proposa a l’Assemblea General de l’esmentat Consorci el nomenament com a presidenta de la Jun-ta de la Demarcació Barcelona-Besòs i vicepresi-denta del Consell d’Administració, tot això en substi-tució de l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín.
21. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3761), que nomena el Sr. Joaquim Es-pañol i Llorens membre de la Comissió Tècnica per al Manteniment i Millora de l’Eixample.
22. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3767), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. David Abelló i Bajos en substitució del Sr. Xavier Puig i Borràs.
23. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3908), que designa la Sra. Ana Belén Moreno i Vílchez representant de l’Ajuntament de Barcelona en la Fundació Privada Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona en substitució del Sr. Lluís Garriga i Paituví.
24. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3910), que actualitza la composició de la Comissió d’Obres i Circulació per a la coordinació de les obres a la via pública que afectin la mobilitat; en designa els seus membres; i deixa sense efecte els apartats primer i segon del decret de l’Alcaldia de 16 de juliol de 2003, mantenint-ne la resta i el decret de l’Alcaldia de 18 de setembre de 2003.
25. Decret de l’Alcaldia, de 15 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 3911), que determina com a espais lliures de fum i, per tant, no aptes per al consum de tabac, les dependències municipals destinades a sales de reunions i els llocs de treball on s’atengui els ciuta-dans; i encarrega al gerent dels Serveis Generals la realització de l’estudi corresponent per a dur a terme la implementació.
26. Decret de l’Alcaldia, de 25 d’octubre de 2004 (S1/D/2004 4114), que designa el Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia com a vocal del Consell Tributari en substitució del Sr. Valentí Pich i Rosell.
b) Informes
pro-pers dies una sessió extraordinària sobre el Fòrum. Afegeix que formula aquesta petició perquè, un cop debatut avui l’assumpte en els termes establerts per la Junta de Portaveus que limiten els temps de les in-tervencions, tem que si el seu Grup torna a instar la convocatòria d’una sessió extraordinària, se li objec-tarà que la qüestió ja ha estat tractada.
El Sr. Alcalde contesta que la petició que formula el Sr. Fernández Díaz no compta amb el suport dels signants necessaris per a determinar la convocatòria d’una sessió extraordinària i ja ha estat degudament valorada en el sí de la Junta de Portaveus; i que, d’al-tra banda, en opinió del govern municipal, el d’al- tracta-ment que es farà avui de l’assumpte és més que sufi-cient.
El Sr. Puigdollers fa constar que la Junta de Porta-veus no s’ha pronunciat en cap moment sobre la qüestió que el Sr. Fernández Díaz planteja.
El Sr. Alcalde respon que formalment la Junta de Portaveus no s’ha pronunciat, però la petició del Sr. Fernández Díaz no ha assolit de cap altre Grup el su-port requerit per a fer preceptiva la convocatòria d’una sessió extraordinària.
El Sr. Fernández Díaz fa notar que tal convocatòria depèn només de la decisió política de qualsevol dels altres Grups municipals, ja que bastaria que un de sol se sumés a la petició, perquè s’hagués de tenir pre-ceptivament tal sessió extraordinària, en la qual tots els Grups tindrien oportunitat de presentar propostes de resolució sobre el Fòrum.
El Sr. Alcalde observa que en aquest moment la resta de Grups municipals estan d’acord a debatre l’assumpte en el temps, d’unes dues hores, fixat per a aquest punt de l’ordre del dia.
El Sr. Trias puntualitza que el seu Grup accepta l’ordre del dia d’aquesta sessió i estarà encantat de sentir les explicacions del Sr. Alcalde sobre el Fòrum, però es reserva la facultat d’instar una sessió extraor-dinària, si la creu necessària.
El Sr. Fernández Díaz inquireix si en el cas que demà dos Grups municipals demanessin una sessió extraordinària, el Sr. Alcalde s’hi oposaria al·legant que es tracta d’una qüestió ja debatuda, perquè si fos així, hauria de lamentar que el Grup de Convergència i Unió s’hagi convertit en aliat de l’alcalde de Barce-lona.
El Sr. Alcalde pensa que el Sr. Fernández Díaz no s’hauria d’escandalitzar pel capteniment del Grup de Convergència i Unió, perquè en altres ocasions tam-bé el Grup del Partit Popular ha actuat com a aliat de l’alcalde.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge, Sr. Casas, entrant ja en el fons de l’assumpte en debat, parla primer de la transfor-mació urbana operada a conseqüència del Fòrum Universal de les Cultures, i recorda que el camí en aquest sentit s’inicià fa bastant temps, concretament a finals de 1999, quan aquest Plenari, per unanimitat, i el Ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, amb una abstenció, aprovaren provisionalment la Modifi-cació del Pla General Metropolità en el sector del front marítim i del marge dret del Besòs, el text refós del qual fou aprovat després, el juny de 2002, i final-ment aconseguí l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el desembre següent; que no vol fer referència al llarg temps esmerçat en l’ob-tenció dels acords pertinents amb el Ministeri del
Medi Ambient pel que fa a les repercussions que te-nia en la costa tal modificació, amb la qual s’obria l’esperança que el Projecte Fòrum permetés impulsar la regeneració definitiva del llevant de Barcelona; que el procés de renovació de bona part de les activitats productives del Poblenou i la necessitat de resoldre els problemes mediambientals que hi havia en tal es-pai per l’existència d’unes instal·lacions de saneja-ment obsoletes, juntasaneja-ment amb la realitat d’un teixit social i urbà –els barris de la Mina i la Catalana– amb greus problemes i aïllat de la resta de la metròpoli, fe-ien imprescindible emprendre en aquesta zona una de les transformacions urbanes, econòmiques i soci-als de més envergadura dels darrers temps; i que la recuperació del riu Besòs ja havia iniciat el camí el 1996, però calia continuar-lo en els termes definits en l’esmentada modificació del Pla General Metro-polità.
Explica que l’execució del projecte ha possibilitat obrir nous eixos, construir nous equipaments i espais públics que, juntament amb les futures dotacions de residència i activitat econòmica, oferiran al sector si-tuat entre Barcelona i Sant Adrià unes possibilitats, que li havien estat negades, d’avançar i l’oportunitat de transformar-se per a generar millors condicions socials i econòmiques per als seus habitants; que avui, quatre anys després, la transformació d’aquest àmbit és una realitat tangible, ja que la intervenció sobre un territori de 220 hectàrees ha generat un conjunt d’espais lliures, parcs, equipaments i zones de nova activitat econòmica, amb qualitat urbana i ar-quitectònica a disposició dels ciutadans i ciutadanes de l’Àrea metropolitana de Barcelona i de tot Catalunya; que més del 70% de les ja indicades 220 hectàrees són espais lliures d’ús públic i més de la meitat de la resta és també d’utilització pública com a equipaments; que un 40% de les superfícies d’utilitza-ció privativa, com són les residencials, seran habi-tatges amb règim de protecció pública; que s’han modernitzat les infraestructures de sanejament cons-truint-ne de noves que redueixen l’emissió de conta-minants, augmentant l’estalvi energètic i apostant per una nova realitat ambiental que manté les infraes-tructures i instal·lacions ambientals que Barcelona necessita, dins el seu territori en comptes de traslla-dar-les fora, és a dir, que internalitza uns projectes i unes instal·lacions que són imprescindibles per al funcionament de la Ciutat; que s’hi han creat nous centres d’activitat econòmica com el Centre de Con-vencions i oficines, però també equipaments culturals –l’Edifici Fòrum– o sanitaris –el Centre sociosanitari de l’Hospital del Mar– i, properament, també n’hi hau-rà de formatius –el Campus Universitari–; que tot això ho ha fet possible el Fòrum, perquè, una vegada més un gran esdeveniment, ha concitat l’acord de totes les Administracions i ha acabat amb anys d’abandona-ment durant els quals l’Estat i la Generalitat havien donat l’esquena als greus problemes que vivien els barris de la Mina i de la Catalana i ha comportat la re-novació de la Depuradora i la nova estació Maresme-Fòrum de la línia 4 del metro; i que també s’ha acon-seguit que les Administracions supramunicipals, també la Unió Europea, fessin les seves aportacions, llargament esperades, en aquesta zona del Besòs i del nostre litoral.
del Pla General Metropolità és d’uns 3.260 milions d’euros, dels quals uns 2.000, és a dir, més del 60%, ja estan realitzats; que amb aquestes inversions la Ciutat ha esdevingut més preparada per al futur i més moderna, amb els avanços importants en el seu sis-tema de transport, amb la recuperació mediambiental i paisatgística, amb la remodelació dels barris en de-gradació i amb noves possibilitats d’ocupació, reafer-ma la seva mentalitat cosmopolita i el prestigi assolit fins ara, ofereix més possibilitats a la recerca, a les universitats, a les empreses i té uns equipaments adequats a les seves expectatives de futur; i que l’A-juntament s’ha posat al capdavant del procés inversor amb el Consorci de la Mina, el Consorci del Besòs i Infraestructures del Llevant, SA, i l’ha impulsat amb les seves inversions.
Posa en relleu que el Fòrum Universal de les Cultu-res ha permès Cultu-resoldre, o posar les bases per fer-ho, problemes urbanístics, mediambientals, socials i d’habitatge que històricament patia la nostra ciutat i Sant Adrià del Besòs, renovar la llera del riu Besòs, acabar la façana litoral amb nous parcs, platges i zo-nes de bany i generar nova activitat econòmica en els barris del Maresme, el Besòs, la Mina i la Catalana, de manera que, seguint el model de ciutat compacta i sostenible que es vol per a Barcelona, s’ha reciclat una part del territori en desús i amb greus problemes per a convertir-lo en un nou barri ben equipat, amb barreja d’usos i nova activitat econòmica que genera-rà noves oportunitats de treball i, per tant, comportagenera-rà creixement i millora de la qualitat de vida de la gent que hi viu; que el Fòrum no és un projecte aïllat, sinó que forma part del conjunt de projectes de modifica-ció del front litoral i del Besòs i tampoc és quelcom aïllat del Projecte 22@, ni de la transformació de Sant Andreu–la Sagrera, ni de la reforma i ampliació de l’aeroport, ni de l’arribada del tren d’alta velocitat, tot i no haver-se aconseguit que aquests dos projectes darrers es fessin realitat per al temps en què tingué lloc tal esdeveniment; que, en definitiva, el territori del Fòrum compleix una triple funció: dotar de gran quali-tat urbana un espai desendreçat que s’ha convertit en atractiva àrea d’activitat de tota mena; acollir les prin-cipals instal·lacions de depuració, sanejament ambi-ental i producció energètica que necessiten Barcelo-na i la seva àrea metropolitaBarcelo-na; remodelar els barris marginats de la Mina i la Catalana situant-hi prop d’un 40% d’habitatge protegit.
Fa avinent que ara, quan el Fòrum ja ha tancat les portes, s’ha encetat la fase d’obertura dels espais pú-blics, els quals d’aquí a l’estiu vinent seran entregats a l’Àrea metropolitana, a Barcelona i a Sant Adrià del Besòs, s’estan posant en marxa la construcció de 3.400 habitatges nous, un 40% dels quals seran pro-tegits, i continuen endavant els esforços de remo-delació dels barris de la Mina i de la Catalana i el pro-jecte del Campus universitari.
Estima en no menys de 30.000 els llocs de treball directes derivats del conjunt de les actuacions per a la millora del front marítim del litoral i del Besòs ja fe-tes o que queden encara per fer, i entre 20.000 i 30.000 els induïts; i destaca el fet que per primera ve-gada el balanç fiscal en els barris de la Mina serà po-sitiu, és a dir que els ingressos que a partir d’ara es generaran en tals barris seran positius en relació a les despeses que s’hi han de realitzar per a la seva conservació i manteniment.
Fa, finalment, referència a les noves oportunitats que s’han generat en tal àmbit a partir d’allò que ja s’ha construït i d’allò que encara s’hi ha de construir i la xifra en uns 3.400 habitatges nous, un 40% dels quals seran protegits, 12.000 nous residents i entre 15.000 i 20.000 llocs de treball –que sumen els creats per l’activitat terciària i els equipaments– i això en una zona, els barris de la Mina, la Catalana, el Mares-me i el Besòs, que no es distingien pas fins ara per les oportunitats de formació, treball i d’ús de l’espai que oferien perquè s’hi pogués viure.
El Sr. Mascarell significa, d’entrada, que s’ha lliurat als membres del Consistori un extens dossier sobre les aportacions culturals del Fòrum Universal de les Cultures, i el fet que molts siguin presents en els òr-gans de govern del Fòrum, els permet tenir-ne també un ampli coneixement i, per tant, ell en farà ara una petita síntesi.
Vol començar posant en relleu un aspecte menys tangible, però particularment important: Barcelona que fou pionera a organitzar sense ésser capital d’Es-tat una de les primeres exposicions universals i que, posteriorment, va saber organitzar uns jocs olímpics, aquesta vegada ha posat en l’escenari internacional una idea nova i insòlita sense precedents, amb tot el risc que acostumen a tenir les idees noves i aquest fet, en un temps tan complex com el que estem vivint, li sembla ja una bona aportació.
Continua dient que de la materialització de tal idea, n’ha sortit un bon esdeveniment sense prece-dents, com ha dit: que ha representat una nova fór-mula de trobada que ha sumat formats que habitual-ment no es troben; ha conjugat les activitats en un recinte exprés amb activitats arreu de la Ciutat; ha sumat lectures transversals sobre les diverses di-mensions del desenvolupament humà i del desenvo-lupament social; ha fet possible la trobada entre la cultura de la cultura, la cultura de l’economia i la cul-tura de la política; ha convocat el gran públic, però també les persones que participen en el processos de reflexió sobre el present i el futur; ha estat espe-cialment proactiu a mostrar el diàleg i la negociació com a mètode per a afrontar les complexitats del temps present i aquesta proactivitat l’ha convertit en el marc on el diàleg i la negociació s’han visualitzat com a paradigmes de la nova modernitat; ha fet pre-sent una cultura propositiva de noves formes de convivència i un progrés que tingui en la dignitat hu-mana la mesura primera de totes les coses; ha pro-posat reformes en les institucions mundials per a afavorir una millor governança de la globalitat tan complexa que ens envolta; ha estat proactiu a acos-tar els governs locals als ciutadans i a enfortir els processos de descentralització i el paper de les au-toritats locals; i finalment ha estat també proactiu a universalitzar el conjunt dels seus principis bàsics de treball.
que, procedents d’arreu del planeta, s’han trobat a Barcelona.
Pensa que només pel fet d’haver creat una plata-forma civil on les banderes i els himnes no s’han con-frontat, sinó que s’han trobat i dialogat, el Fòrum ja mereix una bona valoració.
Explica que el Fòrum ha estat també una platafor-ma de notable difusió dels grans assumptes culturals del present i del futur i una plataforma intergenera-cional, aspecte de notable importància, ja que hi ha participat gent de totes les edats, fins al punt que pot-ser d’aquí a no gaire temps es podrà parlar d’una ge-neració Fòrum per a referir-se a aquelles persones que se senten vinculades amb la cultura de la diversi-tat, amb la cultura de la sostenibilitat i amb la cultura de la pau.
Informa que pel Fòrum han passat uns 280.000 es-colars i el 75% dels seus professors han percebut aquesta visita com a molt interessant des del punt de vista cultural i pedagògic; que milers de ciutadans s’hi han familiaritzat amb els conceptes i les realitats posi-tives que s’hi exposaven i també hi han parlat; que centenars de persones han fet un exercici de partici-pació insòlit a través de les 141 preguntes i les visites a les exposicions; que han passat pel recinte 3.323.000 persones i altres 3.072.000 més han assis-tit als espectacles i accions que s’han desenvolupat en altres indrets de la Ciutat; i que un total de 6.396.000 persones han estat vinculades, d’una ma-nera o altra, al Fòrum en les seves diverses manifes-tacions.
Remarca que el Fòrum ha servit per a materialitzar un conjunt d’idees i documents de futur que ja són patrimoni de tots, nous organismes i instàncies de di-àleg, tots ells explicats àmpliament en el dossier que s’ha facilitat, i un molt important conjunt de declaraci-ons i agendes, entre les quals cal esmentar especialment el Compromís de Barcelona, l’Agenda de Barcelona per al desenvolupament i l’Agenda de la cultura, a part de la desena de declaracions que conformen avanços molt positius sobre la cultura de la pau, la cultura de la diversitat i la cultura de la sostenibilitat.
Observa que tampoc s’ha de menystenir el paper del Fòrum com a eina de projecció internacional de Barcelona, així ho avalen els 56 milions de visites a internet, els 500 milions de persones en què s’ha esti-mat l’audiència mediàtica internacional, els 6.000 pe-riodistes acreditats i els 500 mitjans de comunicació dels cinc continents que n’han parlat.
Posa en relleu que el Fòrum ha posat en el panora-ma internacional una cosa que no és senzilla en el món actual, una nova marca reconeguda que es con-solidarà i tindrà continuïtat els propers anys, ha llegat una fundació que impulsarà noves convocatòries i vetllarà pels principis fonamentals del Fòrum, i ha dei-xat fixada per al 2007 ja una nova fita a Monterrey, i ben orientades altres de cara al 2011 i anys poste-riors.
També destaca que el Fòrum s’ha fet des del con-sens, ja que els canvis en el mapa polític no han im-pedit que tots els partits fossin presents en la compo-sició orgànica i en el disseny de l’esdeveniment i el consens s’ha convertit en la peça clau de la configu-ració del Fòrum amb totes les conseqüències, tant positives com, a vegades, de dificultat, que això pugui comportar.
Considera que per aquests motius i perquè s’han reforçat algunes bones idees, perquè s’ha avançat en el coneixement d’alguns àmbits, perquè s’han elabo-rat noves visions de moltes coses que ens envolten i perquè se n’han repensat d’altres, la valoració del Fò-rum ha d’ésser positiva i així ho reconeixia també el seu conseller delegat, el Sr. Jaume Pagès, quan deia que el Fòrum havia estat un esdeveniment satisfacto-ri quant als seus resultats; ara bé, en aquesta valora-ció positiva s’ha de rebutjar el simplisme perquè, tot i que determinats aspectes es podien haver fet millor, això no ha de portar a situar-los en primer pla i rebut-jar una valoració global de tal esdeveniment que ha de ser necessàriament positiva, més i quan el temps juga a favor del Fòrum i farà que sigui ben acollit i va-lorat a mesura que es vagin consolidant les seves idees, i s’han reafirmat els principis de la democràcia, de la lluita contra la pobresa i l’exclusió, i les convicci-ons sobre el desenvolupament sostenible, sobre el paper de la cultura en el desenvolupament de les ciu-tats i de les socieciu-tats, sobre la manera de construir la pau, però especialment s’han posat damunt la taula les possibilitats del diàleg i la negociació per a cons-truir una societat més convivencial i més profunda-ment democràtica.
Creu, en resum, que els membres del Consistori poden estar-ne molt o raonablement satisfets, el ma-tís correspon ja posar-lo a cadascú, i als motius que acaba d’exposar per a tal satisfacció, cal encara afe-gir-n’hi d’altres, la construcció de l’espai urbà, l’im-pacte econòmic sobre els llocs de treball, sobre el turisme i sobre la creació de riquesa, el bon funcio-nament de la Ciutat en els aspectes, dels quals s’ha parlat poc, relatius a la mobilitat, a la neteja, a la prevenció i a l’accessibilitat –20.492 visitants varen fer ús dels serveis a les persones amb discapa-citats–.
Acaba dient que el Fòrum comportava un desafia-ment i s’ha superat, una oportunitat i s’ha aprofitat, i una inversió i s’ha plasmat; per tant, en termes gene-rals, cal estar-ne francament satisfets.
El Sr. Trias, des d’un profund respecte per les ex-plicacions que acaben d’oferir els Srs. Casas i Mas-carell, expressa, d’entrada, una certa tristesa perquè l’informe en debat no hagi estat presentat pel Sr. Al-calde, ja que li sap greu que la persona que ha lide-rat el Fòrum no hagi fet la valoració de tal esdeveni-ment i l’hagi encomanada a altres persones en una actitud a la defensiva, de manera que no s’ha fet una valoració honesta i clara, com la que en el seu dia féu el Sr. Jaume Pagès en el Consell d’Adminis-tració del Fòrum, on va exposar les coses positives, les que no havien anat del tot bé i les que s’havien de corregir.
Significa, a continuació, que la majoria d’articles apareguts a la premsa han estat crítics amb el Fò-rum, però l’èxit i el fracàs depenen dels objectius marcats i del seu grau d’acompliment.
Davant d’això, no li agrada parlar de fracàs, més i quan seria ridícul fer-ho respecte a un esdeveniment al qual han assistit uns 3.000.000 de persones i que ha deixat un espai urbà que ha sofert una impor-tantíssima transformació, que ell valora positivament en molts aspectes; ara bé, creu sincerament que el Fòrum no ha respost a les expectatives que havia suscitat i representa una ocasió perduda, sobretot si es tenen en compte els recursos que s’hi ha esmer-çat, i el final d’una manera de fer les coses, de planifi-car, de governar i de liderar la Ciutat.
Observa que per a entendre cal remuntar-se al seu naixement, ja que es dissenyà com una operació ur-banística per a acabar la Ciutat que havia de coincidir amb la de la Sagrera i l’arribada del tren d’alta veloci-tat, i per tirar-la endavant a l’alcalde Maragall, l’octu-bre de 1990, se li va ocórrer demanar una exposició universal, però en no poder-la aconseguir, s’inventà un nou esdeveniment, el Fòrum Universal de les Cul-tures amb col·laboració amb la Unesco, tanmateix darrera s’hi ha de veure una excusa per a donar co-bertura a una gran operació urbanística, la continua-ció del Front marítim i de Diagonal Mar –actuacontinua-ció aquesta darrera que, per cert, el Sr. Oriol Bohigas, a qui sempre li agrada ser provocatiu, titllà de desastre de l’urbanisme mundial–, malgrat la contradicció que això implicava respecte els valors del Fòrum.
Admet que tal operació urbanística era necessària, però opina que s’havia de fer d’una manera diferent i amb un alt contingut de sensibilitat social, i que hau-ria estat més honest reconèixer que el Fòrum venia a donar cobertura a tal operació urbanística: per tant, ha mancat sinceritat ja que ningú no es pot creure que la transformació de la zona del Fòrum no estigui lligada amb el projecte de Diagonal Mar. Afegeix que en les transformacions urbanístiques que es fan arreu del món lligades amb grans esdeveniments sempre es busca un vessant social perquè, altrament, s’incre-menten els preus dels habitatges, i així el número del proppassat mes de juny de la revista Barcelona Eco-nomia veu en el Fòrum un dels factors que expliquen el creixement dels preus dels immobles residencials.
Estima que fou un gran error no haver desenvolu-pat, abans de fer la gran plaça, tota la zona d’habitat-ge social dels voltants; i tampoc considera acceptable les subhastes de terrenys que s’han portat a terme en la zona dels voltants del Fòrum, perquè també han contribuït a incrementar els preus dels habitatges: pensa, doncs, que estem al final d’un model, el de fer ciutat a cop de grans esdeveniments ja que el Fòrum es dissenyà des dels despatxos i seguint l’exemple dels Jocs Olímpics.
Posa de manifest que el llibre editat l’agost de 1997 preveia la construcció de deu edificis, 25 milions de visitants, la participació de 150.000 persones, però després aquestes previsions es varen anar canviant, les relatives als visitants es rebaixaren a 20 milions, posteriorment a 15 i finalment a 5, i els edificis queda-ren en dos, l’Auditori i el Centre de Convencions, so-bre els quals es pregunta si l’equip de govern creu re-alment convenient haver-los construït separats de la Fira, a l’altra punta de la Ciutat i si no valia més haver previst per al Fòrum uns edificis que després pogues-sin haver estat utilitzats per les universitats.
Indica que el Fòrum va néixer amb l’obsessió per la quantitat i impregnat de grandiloqüència en expressi-ons com “Mourem el món” o “El món us dóna la
ben-vinguda” i li ha mancat sinceritat, humilitat i realisme a l’hora de fixar les previsions, de relacionar-se amb les entitats i de resoldre els problemes de funciona-ment: això també reflecteix una forma de governar periclitada, perquè l’espai, la sobredimensió urbanís-tica i les actituds han generat contradiccions i han creat dubtes entre la ciutadania.
Comenta que, en contra del parer del seu Grup, es va prendre la decisió de tancar un espai on es pretenia el diàleg, i tal espai no ha dialogat amb la Ciutat, i es decidí fer un parc temàtic híbrid de dos models, és a dir un parc lúdic a l’americana però amb components de diàleg i cultura, barreja ben difí-cil de comptabilitzar; que els primers dies de funcio-nament es van cometre errades organitzatives i d’estratègia –la prohibició d’entrar-hi entrepans i be-gudes, les entrades úniques– que oferien una imat-ge d’interès consumista i una sensació de negoci que estava en contradicció amb els valors del Fò-rum; que s’hi anuncià a tort i a dret l’assistència de personalitats com el Dalai Lama, Kofi Annan, Bill Clinton, Nelson Mandela i Lula, però després no hi assistiren i aquestes absències afectaren molt la moral de tothom; que varen aparèixer també proble-mes arquitectònics i es varen posar de manifest de-fectes importants en la restauració; i que hi hagué una obsessió per la seguretat, que entrava en con-tradicció amb els valors del Fòrum.
Referint-se després als diàlegs, li sembla que l’es-pectacle ha primat sobre el debat i el diàleg; que no ha sorgit, o no s’ha sabut comunicar, cap idea nova que pugui ser referent social o global en els propers anys, contràriament a allò que succeí en el Fòrum Social de Portoalegre i amb el Compromís de Kyoto sobre l’emissió de gasos a l’atmosfera.
Mostra la seva sorpresa en llegir l’entrevista publi-cada en el diari El País on la Sra. Mireia Balil, directo-ra dels Diàlegs, decladirecto-rava que sobrevolaven per la Ciutat 50.000 milions de pessetes per a fer el Fòrum, que el pressupost es definí sense tenir concretat què es volia fer, que una de les dificultats fou que la fixa-ció dels temes i l’organitzafixa-ció dels diàlegs anaven per separat, i que la comunicació externa fou deficient, perquè tan sols interessaven els “vips” i a alguns mit-jans, només es mobilitzaren per tal motiu i tothom restà massa captiu d’ells.
Sosté, també, que el Sr. Alcalde s’ha apropiat del Fòrum, n’ha fet un ús partidista, com diuen fins i tot membres d’altres Grups de l’equip de govern, i no ha estat delicat amb l’oposició, fins al punt que la decla-ració final, no consensuada però llegida per nois de diferents procedències en una utilització lamentable, a juí seu, de les persones, és un exemple de com no s’haurien de fer mai les coses, es podia haver redac-tat perfectament sis mesos abans del Fòrum i ha dei-xat mal gust de boca.
Troba que el Fòrum no s’ha aprofitat suficientment per a projectar Barcelona i Catalunya en el món; i el seu gran fracàs, en això sí que, a parer seu, es pot parlar de fracàs, ha estat la comunicació perquè s’ha fet més publicitat que comunicació i calia haver expli-cat millor les coses, en comptes de saturar la gent amb missatges publicitaris, impossibles d’entendre que no han aconseguit entusiasmar la gent.
Subratlla que el Fòrum ha comportat una gran ope-ració urbanística, que ell hauria fet de manera dife-rent, en la qual s’han invertit molts diners; que el fun-cionament del Fòrum ha costat 350 milions d’euros –gairebé 60.000 milions de pessetes–, però aquesta despesa no ha assolit els resultats esperats; que, concretament, en comunicació i publicitat s’han gas-tat uns 14.000 milions de pessetes amb uns efectes absolutament negatius; i que l’esdeveniment, que co-mençà amb dificultats, ha acabat encara d’una mane-ra pitjor, amb una subhasta lamentable que atempta els valors del Fòrum i, fins i tot, amb la pèrdua dels papers i currículums dels treballadors.
Diu, en conclusió, que el Fòrum ha estat una oca-sió perduda: no ha respost als diners que s’hi havien dedicat; la despesa pública que s’hi ha fet ha tingut un baix rendiment social; hi ha hagut errors de comu-nicació; hi han faltat complicitats; no hi ha hagut un autèntic diàleg amb la Ciutat; hi ha mancat sinceritat i humilitat; hi ha sobrat, en canvi, grandiloqüència; i s’hi ha fet palès, en definitiva, que estem al final d’una manera de fer les coses.
El Sr. Fernández Díaz comença advertint que, en acabar aquesta sessió, el Grup del Partit Popular tor-narà a insistir en la convocatòria d’una sessió extraor-dinària, a fi que aquest Plenari tingui ocasió de pro-nunciar-se sobre qüestions cabdals vinculades amb el Fòrum, entre d’altres la valoració política de la ges-tió del Sr. Clos com a alcalde de Barcelona i presi-dent del Fòrum, valoració que, a parer seu, requereix la presentació d’una moció de confiança, com escau en les grans qüestions de ciutat, com són les orde-nances, els pressupostos i els debats amb contingut polític, moció que, en cas de no ser superada, obliga-ria a presentar la renúncia a l’alcaldia.
Recalca que en no haver convocat una sessió ex-traordinària, el Sr. Alcalde ha impedit que aquest Ple-nari pugui pronunciar-se sobre el Compromís de Bar-celona, la declaració final del Fòrum, que el Sr. Alcalde pactà amb el president de la Generalitat, el Sr. Maragall, i amb el president del Govern espanyol, Sr. Rodríguez Zapatero, o amb la Ministra, sense, sembla ser, el consentiment de la resta de socis de govern ni el coneixement dels Grups de l’oposició; de manera que el missatge que Barcelona ha llançat al món des del Fòrum no podrà ser objecte de debat i ratificació per part d’aquest Plenari. Afegeix que el seu Grup reclama també tal sessió extraordinària per-què les inversions i recursos que s’havien concentrat
en el Fòrum i les expectatives que s’havien aixecat obliguen, per respecte institucional i polític, a tenir-la. Espera que, en haver delegat en altres membres del Consistori la presentació d’aquest informe sobre el Fòrum, el Sr. Alcalde no intervindrà, com sol fer, al final del debat, quan ja els Grups de l’oposició no tin-guin possibilitats de replicar la visió que doni del Fò-rum.
Observa seguidament que, a diferència d’allò que succeí en el cas dels Jocs Olímpics, és molt difícil tro-bar en aquests moments tro-barcelonins i tro-barcelonines que estiguin orgullosos del Fòrum i el considerin un èxit; i que, en opinió del seu Grup, tal esdeveniment ha estat un fracàs, ha defraudat les expectatives que havia suscitat, i ha estat una ocasió perduda que ha costat un ronyó, molts diners.
Explica que el seu Grup fonamenta aquesta visió crítica i, conseqüentment, la qualificació de fracàs, amb què ha valorat la celebració del Fòrum i la mane-ra com ha estat organitzat i dirigit pel Sr. Alcalde per aquestes deu raons:
1a) El Fòrum ha estat tan car com desproporcio-nats, un cop coneguts els resultats aconseguits, els diners que s’hi han gastat; concretament, sense comptar el post-Fòrum, ha costat a cada barceloní 444 euros, quasi 75.000 pessetes, i afegint-hi el post-Fòrum 543 euros, és a dir, unes 90.000 pessetes, xi-fra que només comprèn les aportacions municipals –740 milions d’euros, o sia 123.000 milions de pesse-tes–, no les d’altres Administracions, i si els càlculs es fan en base al nombre de visitants, cada un ha costat a la Ciutat 60 euros –10.000 pessetes– al mar-ge de l’entrada.
D’altra banda, encara que es digui que no hi haurà dèficit, en aquest moment ja hi ha un dèficit recone-gut i associat a l’organització de l’esdeveniment, no a les obres, que és els 208 milions d’euros –35.000 mi-lions de pessetes– que hi aportaran les diverses Ad-ministracions a fons perdut i, tanmateix, encara està pendent de concretar-se el dèficit sobrevingut, del qual haurà de fer-se càrrec aquest Ajuntament i que es vol compensar amb la venda d’actius, la qual s’hauria de fer des d’una bona perspectiva de gestió d’empreses i no pas de la manera com s’ha fet, ja que la subhasta del patrimoni del Fòrum ha posat de manifest un nul sentit social perquè, en no haver as-solit el nombre de visitants que s’havia previst, s’han deixat d’ingressar per tal concepte entre 33 i 34 mili-ons d’euros –5.500 milimili-ons de pessetes sobre els 10.000 previstos– i per a compensar aquesta minva d’ingressos s’ha optat, prescindint de si tenia o no sentit social fer-ho, per subhastar tot el patrimoni, per exemple: els ordinadors, encara que s’haguessin po-gut utilitzar a les escoles, o els cotxets elèctrics, que potser aniran a raure a un camp de golf, malgrat que poguessin haver fet servei a les persones disca-pacitades, la gent gran o amb mobilitat reduïda en al-gun dels grans espais urbans o a la mateixa plaça del Fòrum.
la qual espera que no es repeteixi novament el cas del Desè Campionat Mundial de Natació, a resultes del qual aquest Ajuntament hagué d’aprovar recent-ment factures per import d’1,3 milions d’euros, que es varen trobar als calaixos i que no havien estat comp-tabilitzades en liquidar-se el Consorci organitzador.
Des d’una altra perspectiva, les despeses han re-sultat desproporcionades en relació als objectius aconseguits, que volien promocionar els valors més nobles de les persones, la cultura de la pau, de la so-lidaritat i de la sostenibilitat, transformar la zona del Besòs i projectar Barcelona cap a l’exterior.
2a) Tots els objectius que acaba d’esmentar, amb els quals tots els membres del Consistori estan d’acord, es podien haver aconseguit igualment sense el Fòrum, amb un cost menor i amb més sensibilitat social que la posada, durant en els vint-i-cinc anys de govern socialista en els Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, en la transformació dels barris de la Cata-lana, la Mina, el Besòs i el Maresme, i altre tant pot dir respecte a altres actuacions que s’han vinculat amb el Fòrum, com la Depuradora, el tramvia, els ha-bitatges, els equipaments socials, l’Auditori i el Centre de Convencions, per al qual calia haver trobat una ubicació més idònia al costat de la Fira, a qui, a més, se n’hauria d’haver encomanat la gestió, ja que tot-hom està d’acord en la necessitat d’implicar la socie-tat civil barcelonina i els sectors econòmics i socials més dinàmics per a enfortir el potencial econòmic i la projecció exterior de Barcelona i, tanmateix, després d’haver llançat tantes i tantes vegades aquest missat-ge, la Fira ha estat marginada de la gestió del Centre de Convencions.
3a) La definició d’un model de ciutat equivocat, perquè, evidentment, el Fòrum ha transformat la part de llevant de la façana marítima fins al Besòs, però ho ha fet donant continuïtat a un model equivocat, el de Diagonal Mar, amb edificis de gran alçada que empresonen els espais verds i amb un entorn que es caracteritza per haver-hi uns solars que romanen buits en espera que es revaloritzin amb el pas del temps i les inversions públiques, perquè d’aquesta manera vagin creixent les expectatives de beneficis immobiliaris.
A tot això cal afegir-hi que en aquest front litoral, que era la major reserva de sòl públic de la Ciutat, s’hi ha mantingut la mateixa política que en el Front marítim de Poblenou, de continuar subhastant sòl pú-blic, com s’ha fet en el cas de la Cotxera de Llevant no perquè s’hi faci habitatge social, sinó pisos d’alt standing, al costat d’un centre sociosanitari del qual ja parlarà en el debat del punt núm. 18 de l’ordre del dia; que el disseny triat empobreix l’arribada de l’avin-guda Diagonal al mar amb una plaça ridícula ja que Barcelona, després dels anys que portarà esperant-la, es mereixia que s’hi fes una plaça del perfil i l’en-vergadura de la de Francesc Macià, i no pas la glorie-ta en què acaba l’últim tram de la Diagonal, el qual té un disseny erràtic, perquè s’inicia a la plaça de les Glòries en forma de rambla i acaba a la plaça de Lle-vant en forma de bulevard, casualment a les portes d’una gran superfície comercial; i que tal traçat trenca definitivament la trama Cerdà i s’allunya del perfil genuïnament barceloní i mediterrani, del qual els ve-ïns de Barcelona se senten tan orgullosos, amb un urbanisme aliè i mancat de sentit social, fins al punt que les embarcacions de luxe podran accedir a la
zona del Fòrum abans que els equipaments i els ha-bitatges socials hi siguin una realitat, i aquesta és una altra lectura que també s’ha de fer del Fòrum.
4a) S’ha provocat una confrontació entre el Fòrum i els barris, perquè les inversions en el Projecte del Fò-rum han perjudicat les inversions i la qualitat de vida dels barris i, per això, no pocs veïns es queixen de la concentració d’inversions municipals en el Fòrum, a diferència d’allò que succeí en el cas dels Jocs Olím-pics, ja que aleshores les inversions es varen esten-dre per tota la ciutat i es convertiren en un factor de transformació dels barris; concretament el 2004 el Fòrum absorbí la majoria d’inversions municipals, el 57%, percentatge que contrasta amb el 2% d’inversió directa de l’Ajuntament en els barris i podria seguir per aquesta línia de comparacions agafant exemples de l’actuació de les diverses empreses, i especial-ment d’Infrastructures del Llevant, SA.
5a) La projecció cultural era francament millorable, els debats han estat parcials i la qualitat de les expo-sicions ha resultat clarament qüestionable, a més d’haver resultat en alguns casos caríssima ja que, concretament, l’exposició “Veus” costà més de 7,5 milions d’euros, quan la millor exposició que pugui muntar la Fundació La Caixa o El Prado no passa dels 2,5 o 3 milions d’euros i, d’altra banda, la relativa als Guerrers de Xi’an, un cop tancat el Fòrum, en comptes de procurar-ne la continuïtat perquè els ciu-tadans poguessin gaudir-ne durant més temps, ha estat subhastada com un actiu més i cedida a Madrid. A tot això cal sumar-hi que els diàlegs –sobre els quals, per cert, li agradaria saber quantes editorials s’han interessat per publicar-los, igual com també vol-dria saber quants catàlegs d’exposicions s’han ve-nut– han estat parcials; que el Fòrum, al qual, per cert, el Sr. Felipe González ha acudit tantes vegades com ha convingut, no ha estat el Fòrum de la diversi-tat, com pretenia, sinó de la uniformidiversi-tat, ni tampoc ha estat el Fòrum del diàleg, sinó del monòleg, fins al punt que en una roda de premsa el Sr. Gorbachov va advertir al Sr. Alcalde que es necessitava més demo-cràcia en la sala; que els diàlegs no comptaren amb la presència de líders mundials com el Dalai Lama, Nelson Mandela, Kofi Annan o Lula, tot i haver-se anunciat que hi assistirien, i tingueren uns preus mas-sa cars i una assistència migrada, a pemas-sar que per afavorir-la els estudiants podien obtenir-hi crèdits, i fins i tot en l’acte de cloenda la sala no es va omplir totalment.
6a) El Sr. Alcalde convertí el Fòrum en la seva pla-taforma de projecció personal i, abans i després de les eleccions, s’apropià en benefici propi d’un esde-veniment que havia d’ésser de tots, però això se li ha girat en la seva contra, perquè el Fòrum ha resultat un fracàs, de manera que el pedestal s’ha convertit en epitafi i, per tant, a parer seu, això requereix la presentació d’una moció de confiança, més i quan, hi afegí punts de frivolitat amb la samba de la Carna-valona i l’anunci d’un brindis amb vi del Fòrum que no serà realitat fins l’any vinent però, en tot cas, l’obten-ció de vi a Can Calopa no hauria de ser una prioritat per a aquest Ajuntament, perquè la Ciutat té altres necessitats més peremptòries: veu, doncs, en tot això l’esgotament d’un model i una manca de lideratge.
en-cara xifrava en uns 7 milions, quan els càlculs oficials parlaven de 5, i tanmateix, tan sols ha arribat a poc més de 3, i això a costa de convertir el recinte del Fò-rum unes nits en discoteca i altres en colònia d’estiu amb el Congrés Mundial de la Joventut, i d’atraure-hi visites d’escoles i, fins i tot, de presos, algun dels quals, per cert, aprofità l’ocasió per fugar-se.
Lamenta que la manca de temps no li permeti explaiar-se sobre les altres raons que justifiquen la valoració que ha fet el seu Grup i que són la mala imatge del Fòrum, la poca projecció de Barcelona i la nul·la complicitat ciutadana; però aquest és el debat que el Sr. Alcalde, en l’exercici, legítim, de la seva autoritat, ha condemnat aquest Plenari a tenir en no haver convocat una sessió extraordinària.
Acaba demanant que, en el cas que el Sr. Alcalde faci ús de la paraula al final d’aquest debat, permeti també intervenir a aquells Grups que hagin esgotat el seu temps.
La Sra. Mayol considera, d’antuvi, que el debat que s’està tenint ara en aquest Plenari no s’està fent en els mateixos termes a escala de ciutat, perquè es tracta d’un debat interpartidista, endogen i plantejat pels Grups de l’oposició en clau més de desgast del govern de l’equip municipal que no pas de reflexió que permeti treure’n conclusions positives per a la Ciutat i el seu futur: així ho avala la intervenció que acaba de sentir.
Significa que el posicionament del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA és ben conegut i així en la sessió del mes d’abril, a les portes de l’inici de l’es-deveniment, ja expressà quins li semblaven els princi-pals encerts de la seva concepció i la capacitat de prospectiva en escollir-ne els eixos centrals, la cultura de la pau, la sostenibilitat i la diversitat, que són els principals reptes del segle XXI, i alhora advertí que continuar transformant Barcelona a partir de l’organit-zació de grans esdeveniments és, a parer del seu Grup, una idea esgotada.
Comenta, a continuació, que s’ha parlat a basta-ment del model d’organització escollit i el seu Grup formulà les seves propostes en el sí del Consell d’Ad-ministració durant el mandat anterior i també en el curs de l’esdeveniment ha proposat canvis que, a pa-rer seu, podien contribuir a millorar-lo, alguns dels quals han estat presos en consideració i altres, no.
Planteja, tot seguit, una reflexió de fons sobre el passat tot dient que el Fòrum ha patit, en part, l’èxit dels Jocs Olímpics tant pel que fa al mimetisme de la seva concepció, com pel que fa a la dificultat d’emu-lar el nivell de vincle i complicitat ciutadana que ales-hores s’assolí; que la recerca del consens entre les tres Administracions, estatal, autonòmica i municipal per a organitzar un esdeveniment esportiu tenia les complicacions pròpies de la sensibilitat de les altres dues Administracions envers la Ciutat, però concep-tualment no era problemàtic, mentre que organitzar un esdeveniment de caire cultural sobre pau, soste-nibilitat i diversitat amb el Govern de l’Estat, en mans del Partit Popular que tenia la majoria absoluta, i amb el Govern de la Generalitat, a càrrec de Convergèn-cia i Unió, comportava quasi una heroïcitat a l’hora de fer quadrar totes les peces sense caure en la incohe-rència absoluta o en la banalització; que, tanmateix, aquesta heroïcitat en part s’ha aconseguit, però el preu de la pèrdua de credibilitat i de la desvinculació social de part de la ciutadania, perquè organitzar un
esdeveniment sobre la pau amb un govern que ens portà a la guerra, un esdeveniment sobre la sostenibilitat amb uns governs que impulsaren el Pla hidrològic, i un esdeveniment sobre la diversitat cultu-ral amb un govern que considerava la immigració com un problema que s’havia d’abordar sobretot des de la repressió policial, tenia molts riscos, especial-ment en una ciutat que durant l’últim període d’orga-nització del Fòrum vibrà defensant una globalització més humana, una nova cultura de l’aigua i una oposi-ció frontal a la guerra: un Fòrum que no hagués tingut aquest llast permetria presentar avui un balanç més positiu.
Manifesta que el seu Grup se sent corresponsable del model organitzatiu del Fòrum perquè estava en el govern de la Ciutat i ha volgut exercir aquesta cor-responsabilitat críticament, és a dir, responsablement i, per això li ha preocupat especialment la desafecció d’una part de la ciutadania que acaba d’expressar.
De cara al futur exposa dos elements de reflexió: 1r) La importància de gestionar el post-Fòrum aprenent d’allò que allà es va fer tant per la vida de la Ciutat com per les polítiques municipals, i tot aprofi-tant el sentit profund de la transformació urbana per a fer una tasca d’educació ambiental, d’educació per a la sostenibilitat.
2n) La necessitat de reforçar, en la segona part del mandat municipal, el missatge acordat per l’equip de govern, de priorització de les polítiques de la quoti-dianitat, o de la Barcelona en minúscules, com li agrada dir al seu Grup.
Subratlla que gestionar el post-Fòrum vol dir: 1r) Que els guanys assolits en l’organització de l’esdeveniment s’incorporin de manera contundent a les polítiques que fa la Ciutat: pot ser-ne un exemple paradigmàtic el nivell d’accessibilitat que ha tingut l’esdeveniment per a les persones amb mobilitat re-duïda o discapacitats sensorials, el qual ha de contri-buir a reforçar el treball que l’Ajuntament ja està fent des de fa molt temps.
2n) Que les polítiques significatives que s’hi han generat han de ser punt de referència en el dia a dia de la Ciutat i així, tal com proposaven els professors de l’ESADE, Srs. Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano en un article d’opinió publicat aquest estiu a La Vanguardia, el llegat del Fòrum, més enllà d’inicia-tives concretes, pot ser el nostre compromís amb el diàleg com a principi regulador de la convivència, dià-leg amb la ciutadania, diàdià-leg entre els forces políti-ques, diàleg per a resoldre la confrontació d’interes-sos enlloc de les propostes de regulació autoritària que sovint se senten en aquest Plenari provinents d’alguns polítics de l’oposició.
d’educació per a la sostenibilitat, i vol dir també crear les condicions perquè la gent s’apropiï de tal espai com a lloc de gaudi, de coneixement i de pràctica cul-tural.
Fa notar, finalment, que el present mandat està marcat per dos períodes, l’un des del començament del mandat fins al final del Fòrum i l’altre del final del Fòrum a l’acabament del mandat, i això ha determinat que en l’últim mes totes les forces polítiques s’hagin replantejat les prioritats que cadascuna defensa per a Barcelona; en aquest sentit el seu Grup ha insistit en la necessitat de subvertir l’actual pensament hegemò-nic, no només polític, sinó també econòmic, cultural i, sovint, mediàtic, que identifica la gran política amb les grans infraestructures, els macroprojectes i els grans esdeveniment, perquè la transformació que, a parer seu, necessita avui Barcelona és la transformació vers la sostenibilitat, social, econòmica i ambiental, i això no es fa amb grans esdeveniments, sinó trans-formant la vida quotidiana: aquest capgirament passa per donar valor polític a la vida quotidiana defensant la doble dimensió d’autonomia per a viure i de vincles per a conviure, binomi que va més enllà de la con-cepció conservadora de la vida quotidiana, entesa només com a espai de gestió eficient del dia a dia, com espai neutre des del punt de vista dels valors. Afegeix que aquesta aposta el seu Grup l’ha compar-tida amb els socis de govern i ha format part de la redefinició de prioritats del mandat que de manera eloqüent van explicar l’alcalde de la Ciutat, el tinent d’alcalde, Sr. Portabella, i ella mateixa en la presenta-ció del Pressupost de 2004 i es concreta en l’acord de govern, el Programa d’actuació municipal i el Pro-grama d’actuació dels districtes.
Explicita que tals prioritats són el manteniment inte-gral amb criteris de sostenibilitat, l’atenció a les per-sones, reforçant les escoles bressol i els serveis a domicili, un nou impuls l’habitatge públic, especial-ment de lloguer, i tindran la pertinent traducció pres-supostària; concretament: a) el servei d’atenció domi-ciliària ampliarà, al llarg del mandat, de 5.000 a 13.000 el nombre de llars ateses, cosa que comporta doblar el pressupost, ja incrementat un 38% el darrer any i mig, i la taxa de cobertura; b) el nombre d’esco-les bressol, que en el mandat anterior s’havia incre-mentat de 38 a 50, passarà en aquest de 51 a 71; c) les inversions en habitatge social s’incrementaran du-rant el mandat en el 42%; d) les quantitats aplicades al manteniment integral de l’espai pujaran dels 28 mi-lions d’euros del mandat anterior fins a 104 en aquest, amb un increment del 481%.
Acaba dient que donar valor polític a la vida quoti-diana implica una gran capacitat de sintonia i compli-citat amb la gent, i li agradaria que aquest debat, més que una monumental disputa partidista, tingui un cai-re de cai-reflexió que hi pugui contribuir.
El Sr. Portabella comença dient que la setmana passada les persones sensibles a la dinàmica del pla-neta varen rebre una bona notícia, l’adhesió de Rússia al Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic, protocol que ara es podrà començar a aplicar al cap de dotze anys d’haver-se començat a gestar en la Ci-mera de Rio de Janeiro; que amb això vol posar de manifest que els esdeveniments de caràcter interna-cional tenen un altre ritme i aquest és un element que tampoc no es pot desconèixer a l’hora de fer una va-loració del Fòrum, ja que no és el mateix valorar un
esdeveniment de caràcter local, que d’un esdeveni-ment, com el Fòrum, que vol tenir transcendència in-ternacional: per tant, els elements del post-Fòrum es converteixen en tant o més importants que el mateix Fòrum i així, si d’aquí a dotze anys, com a fruit de la realització d’ulteriors edicions, sortia una declaració, acceptada en els organismes internacionals, sobre la defensa de la diversitat cultural i lingüística, el Fòrum haurà estat un èxit.
Insisteix que les coses s’han de valorar en funció del ritme que requereixen i seria un absurd titllar ara de fracàs la Cimera de Rio, encara que no ho hauria estat tant dir-ho un parell d’anys enrera; i que a partir d’ara cal treballar de manera clara en els fruits del post-Fòrum.
Manifesta, més endavant, que el seu Grup troba encertada i necessària la transformació operada en les infraestructures mediambientals situades en el re-cinte del Fòrum, però creu que l’entorn urbanístic on ha tingut lloc l’esdeveniment no reflecteix l’estil urba-nístic de planta baixa més altres set o vuit propi de la Ciutat i no s’ajusta tant a l’esquema de ciutat mediter-rània que defensa el seu Grup, per al qual, en canvi, arreglar la Depuradora, col·locar-hi una placa solar que és gran, fer la Planta de secatge de fangs i millo-rar la Tèrmica li semblen propostes indiscutibles, igual com ho és el Centre de Convencions, que tot-hom sap que s’ha fet fora de la Fira perquè tingui un valor addicional, ja que la Fira té unes obligacions i si tal centre estava vinculat amb la Fira, la Ciutat es tro-baria sovint que no podria acollir esdeveniments que hi fessin venir 2.000 o 3.000 persones, perquè en vir-tut dels compromisos amb la Fira tal centre estava ocupat per una reunió que tenia 300 participants: per tant, aquest problema s’havia de resoldre amb una major oferta.
També afirma que en la intervenció que s’ha fet a la zona, l’equilibri social, territorial i d’infraestructures ha de donar molt joc els propers anys, i així les actua-cions en el camp universitari i en l’àmbit social de la Mina i de la Catalana responen a un tipus de desen-volupament que està íntimament lligat i perquè no s’hauria entès un planejament que no vinculés els elements d’infraestructures amb els elements socials: en aquest terreny espera durant el post-Fòrum enor-mes avanços, que ja estan fins i tot previstos.
Destaca, a continuació, que els diàlegs han estat el pivot pròpiament dit del Fòrum; que el Festival Mundi-al de la Joventut, que tingué 8.000 participants, ha estat un èxit, perquè ha estat totalment autogestionat pels moviments associatius juvenils i perquè ha tingut ressò internacional com l’ha tingut també el Parla-ment de les Religions que abordava un dels temes més sensibles, més contemporanis i més problemà-tics de les societats actuals; i que no es pot deixar de dir que s’han fet aportacions importants, perquè fer-ho és tant just, com dir que algunes coses no han es-tat prou ben desenvolupades.
l’oportunitat de fer del català l’exemple de llengua que, sense tenir darrera un Estat, es promou, es de-fensa i utilitza a fi que pugui assolir els mateixos drets que aquelles que compten amb el suport d’un Estat. Agrega que aquesta és una oportunitat perduda, per-què el català no és tan sols la llengua més parlada d’Europa que no està reconeguda oficialment, sinó que a més, si es vol, pot convertir-se en un exemple paradigmàtic a escala del planeta, perquè hi ha molt poques llengües com la nostra que es vol que man-tinguin un rang d’equiparació amb les llengües ofici-als amb tant de treball darrera: li sembla, doncs, que en aquest aspecte s’hauria pogut actuar amb més fermesa com a portaveus de la nostra llengua i de la nostra cultura.
Addueix, més endavant, que la valoració de l’esde-veniment no es pot fer prescindint de la presència de totes les Administracions en el Consell d’Administra-ció, al qual el seu Grup s’incorporà l’abril de 2002 i hi trobà un terç de representants del Govern de l’Estat, del Partit Popular, un altre terç de representants del Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió, i un terç de representants de l’Ajuntament, majoritària-ment del Partit Socialista amb incorporacions, a partir d’aleshores, d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa: per tant, no valen les actituds d’amnèsia parcial, perquè tothom té una part de responsabilitat, també el seu Grup, i cadascú ha d’assolir la seva, ara bé els pesos de cadascú s’han de ponderar adequadament, per-què no és igual haver-hi tingut una persona els dos darrers anys, que mitja dotzena de persones des del principi.
Recalca la necessitat que tots els esdeveniments que es van produir siguin mirats amb equanimitat i des del distanciament partidista, perquè se’n pugui fer una valoració de ciutat, ja que els membres del Consistori, com a representants de la ciutadania, te-nen la obligació de dir que el Fòrum ha tingut aspec-tes positius, que ha estat necessari en el context in-ternacional i que hauria pogut realitzar-se millor: amb aquestes premisses, en el post-Fòrum pot quedar com un esdeveniment que deixi empremta en l’àmbit internacional.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors dient que el Fòrum no ha significat llençar diners, ni pel que fa als 2.000.000 d’euros d’inversió, ni, fins i tot, pel que fa als 300 milions d’euros gastats durant els 141 dies de l’esdeveniment, sinó que ha estat una magnífica inversió i veure-ho d’una altra manera demostra una absoluta falta de rigor; i que la Depu-radora, la Planta de tractament de residus, la urba-nització de carrers i de l’espai públic no es poden qualificar de simples despeses, sinó d’actius que en el futur generaran nous llocs de treball i noves inver-sions.
Sortint del pas dels comentaris que han posat en dubte el rendiment social de la despesa, addueix els 30.000 llocs de treball, entre directes i induïts, gene-rats durant les obres i que es multiplicaran per dos els propers anys amb la resta d’obres relacionades amb la modificació del Pla general metropolità; els altres entre 15.000 i 20.000 llocs de treball directes que es crearan amb la posada en marxa d’activitats econò-miques, residencials i d’equipaments, més altres 20.000 o 25.000 d’induïts; les 160 hectàrees de nous espais públics; els 3.400 habitatges nous, dels quals un 40% seran protegits.
Rebutja que el Fòrum s’hagi fet per conveniències del Projecte de Diagonal Mar i recalca que respon a la voluntat de començar a donar una sortida, d’una vegada i per sempre, a les necessitats socials, eco-nòmiques, urbanístiques i de justícia social dels barris de la Mina i de la Catalana, encara que algú tingui in-terès, per molts motius, a mostrar una moneda dife-rent.
Rebat també les afirmacions que s’han fet en el sentit que la intervenció urbanística feta en el territori del Fòrum no obeeix als principis d’aquest esdeveni-ment, tot puntualitzant que tal intervenció ha tingut com a grans eixos generar condicions de sosteni-bilitat a l’entorn, l’accessisosteni-bilitat, la recuperació de l’es-pai públic i generar noves activitats econòmiques, re-sidencials i d’equipament i tot això lliga perfectament i està en la base del Fòrum; que la millor manera d’ex-plicar el Fòrum és precisament l’actuació urbanística prèvia, perquè la sostenibilitat aplicada a la inversió, criteri del Fòrum, es fa ben palesa en les actuacions relatives a la generació d’energia, la depuració d’ai-gües residuals i detritus, el tractament dels residus urbans; que accessibilitat, recuperació de l’espai pú-blic i generació de noves activitats econòmiques, resi-dencials i d’equipaments equivalen a garantia de la diversitat cultural i a garantia de les condicions de pau en els territoris més petits, perquè la pau urbana no és possible en territoris que no tenen possibilitats futures de desenvolupar-se, de renovar-se, de tenir llocs d’ocupació, de generar activitat econòmica i d’augmentar la riquesa i, per tant, les inversions que s’han fet en aquell espai són congruents amb els al-tres dos principis del Fòrum.
Observa que abans de fer els pisos protegits, com s’ha propugnat en alguna intervenció, calia treure fora de tal espai la porqueria, els residus i la contaminació i després construir tals pisos, la construcció dels quals no es podia emprendre havent-hi una depura-dora oberta que no funcionava.
Reitera que l’operació de transformació urbana ha tingut una rendibilitat social impressionant en llocs d’ocupació, habitatges i espais públics i era absoluta-ment imprescindible.