Internet: http://www.bcn.es Núm. 8 / Any LXXXVIII 10 de març de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 20-XII-2000 ... 342 Acta sessió 22-XII-2000 ... 343 Acords sessió 16-II-2001 ... 360
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Denominació de carrers, places i jardins ... 368 Aprovació bases del premi Barcelona, la millor
botiga del món per a l’any 2000 ... 369
Cartipàs
Designació vocal de la Ponència del
Nomen-clàtor dels Carrers de Barcelona ... 370
Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 20-XII-2000 ... 371 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 13-II-2001 ... 372 Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 13-II-2001 ... 372
Comissions Informatives
Comissions de Benestar Social i d’Educació i
Cultura. Acta sessió 13-XII-2000 ... 375 Comissió de Serveis Urbans i Manteniment.
Acta sessió 13-XII-2000 ... 379 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. Acta
sessió 14-XII-2000 ... 381
Comissió de Presidència i Hisenda. Acta
sessió 14-XII-2000 ... 384 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
sessió 15-XII-2000 ... 387 Comissió de Presidència i Hisenda. Acta
sessió 20-XII-2000 ... 389
Personal
Bases generals que han de regir la convocatò-ria de 4 concursos per a la provisió de 4
llocs de treball ... 390 Suport a la gestió de Districte, adscrit/a al
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, més
vacants ... 391 Cap de la Divisió de Serveis Personals de
Districte, adscrit/a al Districte de Ciutat
Vella, més vacants ... 392 Responsable de Manteniment,
Conserció i Neteja de la Via Pública, més
va-cants ... 392 Assessor/a tècnic/a de Recursos Humans ... 393 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc de
treball de l’IMI ... 394 Tècnic/a d’Investigació Quantitativa de
l’Insti-tut Municipal d’Informàtica ... 395
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 20 de desembre de 2000 i aprovada el dia 16 de febrer de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint de desembre de dos mil, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ex-traordinària i urgent, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojno-vic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joa-quim Molins i Amat, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Far-gas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Carme Servitje i Mauri, Santiago Fisas i Ayxe-là, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i So-ler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombar-dó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència, a les dinou hores i deu minuts, obre la sessió que té com a únic punt del seu ordre del dia: Concessió de la medalla d’honor al sofriment, en la categoria d’or, a títol pòstum, al guàrdia urbà Sr. Juan Miguel Gervilla i Valladolid.
L’alcalde lamenta haver hagut de convocar aques-ta sessió extraordinària i urgent per complir el deure cívic de retre homenatge a Juan Miguel Gervilla i Valladolid, membre de la Guàrdia Urbana i servidor de la Ciutat i del seu Ajuntament, assassinat en acte de servei, motiu pel qual proposa al Plenari del Con-sell Municipal:
Únic. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 2000, que atorga la Medalla d’Honor al Sofriment, en la categoria d’Or, a títol pòstum, al membre de la Guàrdia Urbana, Sr. Juan Miguel Ger-villa i Valladolid, per resultar mort en acte de servei el dia 20 de desembre d’enguany; declarar la seva ví-dua beneficiària d’aquest atorgament amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’apartat 2n de l’article
5è del Reglament d’honors i recompenses dels mem-bres de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Extinció d’In-cendis i Salvaments.
S’aprova , per unanimitat, aquesta proposta. A continuació, el mateix alcalde dóna lectura a aquesta declaració institucional:
“Han mort Juan Miguel Gervilla i Valladolid. ETA ha assassinat Juan Miguel, un ciutadà que com a guàr-dia urbà estava fent la seva feina quotiguàr-diana al servei dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona.
Aquesta és una nova mostra de la irracionalitat, la brutalitat i l’embogiment d’ETA. Amb aquest crim els assassins ens han pres un conciutadà, un servidor públic, una part de tots nosaltres.
Els terroristes volen sembrar la por i el desconcert, la desmoralització i la desesperança, la desconfiança i l’odi. No aconseguiran el que volen.
La vida i la llibertat són els nostres valors més pre-uats, i no permetrem que ningú ens els malmeti. El diàleg, el civisme i la democràcia són les formes de viure i relacionar-nos que hem triat, i les defensarem amb tots els mitjans de què disposem, amb la legiti-mitat de la democràcia, i amb la contundència de la mobilització individual i col·lectiva.
Barcelona i Catalunya estan patint des del mes de setembre diferents atemptats terroristes. Ni la nostra ciutat ni el nostre país es deixaran vèncer pel terror. Tot al contrari, refermem les nostres conviccions i la nostra voluntat de ser un espai obert i compartit en lli-bertat i respecte.
Barcelona té la seva essència en la convivència. En això té molt a veure, per cert, la feina que dia a dia fa la Guàrdia Urbana, que fa costat a la ciutadania des de la proximitat, el treball i la dedicació. Avui sen-tim l’absència injusta d’un membre d’aquest cos, l’ab-sència de Juan Miguel Gervilla Valladolid, que amb la seva feina va ser un valedor d’aquesta convivència.
Res no es pot construir des del crim, la intolerància i la imposició feixista. Tot és possible des de la raó, el dret a opinar i discrepar i les relacions democràtiques. Barcelona i Catalunya són i seran allò que volen ser des de la llibertat, la dignitat i la força moral de la ciutadania. Una ciutadania que no vol més víctimes, ni més dolor, ni més llàgrimes. Una ciutadania que re-clama un present i un futur en el qual puguem cami-nar junts.
Des de la consternació i la indignació per la mort de Juan Miguel Gervilla Valladolid, des del record de cadascuna de les persones mortes pels terroristes, proclamem alt i clar el nostre rebuig al terror d’ETA, i expressem la voluntat de continuar treballant per en-fortir l’actuació conjunta de tots els demòcrates, per tal de contribuir a la consecució del diàleg, la llibertat i la pau.
Expressem també l’agraïment de tots al Guàrdia Urbà exemplar que avui en compliment del seu deu-re, i en acte de servei ha defensat la llibertat i segura-ment la vida d’altres ciutadans de Barcelona.
Fem arribar el nostre condol més sincer i la nostra solidaritat a la família i amics de Juan Miguel, la seva esposa, els seus fills i el seu germà, i també als seus companys de la Guàrdia Urbana i a tots els treballa-dors i treballadores de l’Ajuntament.
Juan Miguel, els ciutadans i les ciutadanes de Bar-celona no t’oblidarem mai.”
Tot seguit l’alcalde agraeix les mostres de soli-daritat de moltes persones i institucions que en aquests moments estan fent arribar el seu condol, del president del Govern, que té anunciada la seva visita a l’Ajuntament, i del Ministre de l’Interior; i la presència a la tribuna del públic de la presidenta de la Federació de Municipis i Províncies i de l’alcalde d’Esplugues.
Vol estar al costat de tots els membres de la Guàr-dia Urbana i els seus comandaments; i està segur que la Ciutat donarà, en aquesta hora trista, el mis-satge d’expressar la voluntat i els sentiments de re-buig total de la violència i del terror, i de suport a la família que ha patit la dramàtica separació de Juan Miguel.
Finalment, invita tots els presents a acompanyar-lo en l’acte d’imposar a les despulles de Juan Miguel Gervilla Valladolid, que entraran dintre d’uns mo-ments a la Casa de la Ciutat, la Medalla d’Honor al Sofriment en la categoria d’Or que se li acaba de con-cedir a títol pòstum.
En no haver-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dinou hores i vint minuts.
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2000 i aprovada el dia 16 de febrer de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre de dos mil, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojno-vic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joa-quim Molins i Amat, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Far-gas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Carme Servitje i Mauri, Santiago Fisas i Ayxe-là, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i So-ler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra,
Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol i la Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts. Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 de novembre de 2000, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
En el despatx d’ofici, el Plenari del Consell Muni-cipal acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4617), que nome-na membre del Consell Municipal del Districte de Ciu-tat Vella el Sr. Federico García i Astrain, en substitu-ció del Sr. Dídac Mora i Navarro.
2. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4736), que designa l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa membre de l’Assem-blea General del Consorci del Parc de Collserola, en representació d’aquest Ajuntament.
3. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4742), que de-signa l’Im. Sr. Francisco Narváez i Pazos president del Grup de treball per a la millora de l’accessibilitat, en substitució de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan.
4. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4744), que proposa la designació dels Srs. Eduard Tortajada i Molina i Joan Francesc Marco i Conchillo com a re-presentants dels ens locals en els Consell Socials de les Universitats Pompeu Fabra i de Barcelona respectivament; i comunica tal proposta al Departa-ment d’Universitats, Recerca i Societat de la In-formació.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4885), que no-mena l’Im. Sr. Jesús Maestro i García regidor adscrit del Districte de Sarrià – Sant Gervasi.
6. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2000 (S1D/2000 4870), que no-mena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu el Sr. Roger Mestre i Fàbregas, en subs-titució del Sr. Jordi Recasens i Alonso.
7. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4781), que no-mena el Sr. Raimon Belenes i Juárez representant de l’Ajuntament en el Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona, en substitució del Sr. Ricard Gutiérrez i Martí, i el designa vicepresident de l’es-mentat Consell Rector.
8. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4783), que de-signa el Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’Institut Mu-nicipal de Salut Pública, representant de l’Ajuntament en el Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona, en substitució del Sr. Ricard Armengol i Rosell.
que, per tal via, queden sostrets al coneixement de la Comissió corresponent: per tant, els membres del seu Grup els votaran negativament.
El Sr. Álvarez anuncia, pel mateix motiu, el vot ne-gatiu dels membres del seu Grup a tots els punts que comportin ratificacions; i confia que a partir de l’entra-da en vigor del Reglament orgànic municipal el pro-per mes de gener, el contingut del despatx d’ofici quedi limitat als simples assabentaments.
L’alcalde matisa que és pràctica habitual d’aquest Consistori incorporar al despatx d’ofici determinades ratificacions a fi de descarregar l’ordre del dia de les sessions i guanyar temps per al debat de les proposi-cions i dels precs i preguntes: per tant, si es vol re-plantejar tal pràctica, caldrà també rediscutir la mane-ra de tmane-ractar les proposicions i els precs i preguntes i el temps de les diverses intervencions.
El Sr. Maragall abona les paraules de l’alcalde i de-fensa que, després de l’entrada en vigor del Regla-ment orgànic municipal, que no sap si serà el proper mes de gener o més endavant per causa del tràmit d’informació pública a què s’ha de sotmetre, s’admeti la incorporació en el despatx d’ofici de punts que ha-gin d’ésser objecte de votació, però que ni pel seu contingut ni per la seva importància requereixin cap mena de debat.
9. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 15 de desem-bre de 2000 (S1/D/2000 4782), que designa el Sr. Raimon Belenes i Juárez, representant de l’Ajunta-ment de Barcelona al Consell d’Administració de l’Ins-titut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), en substitució del Sr. Ricard Gutiérrez i Martí.
10. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 15 de de-sembre de 2000 (S1/D/2000 4780), que designa el Sr. Joan Guix i Oliver, gerent de l’Institut Municipal de Salut Pública, representant de l’Ajuntament de Barce-lona als Consells d’Administració de l’Institut de Pres-tacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) i de l’Institut Municipal d’Assistència Sani-tària (IMAS), en substitució del Sr. Ricard Armengol i Rosell.
11. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 4 de desem-bre de 2000 (S1/D/2000 4616), que designa vocals del Consell General del Consorci de les Biblioteques de Barcelona: els Ims. Srs. Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Pere Alcober i Solanas, Jordi Hereu i Boher, i Eugeni Forradellas i Bombar-dó, i els Srs. Jordi Martí i Grau, i Joan Conde i del Campo.
S’aproven els tres punts precedents amb el vot en contra dels Srs. Molins, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
12. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2000 (S1/D/2000 4830), que pro-posa a la Junta General de Foment de Ciutat Vella, SA, que designi membres del Consell d’Administració de l’esmentada societat:
President: l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Vicepresidenta primera: la Ima. Sra. Catalina Car-reras-Moysí i Carles Tolrà.
Vocals: els Ims. Srs. Eugeni Forradellas i Bombar-dó, Joaquim Forn i Chiariello, i Jordi Cornet i Serra, la Sra. Pilar Solans i Huguet, i els Srs. Jordi Muntanyà i Rifà, Josep M. Lucchetti i Piu, Ramon García-Braga-do i Acín, i Jaume Castellví i Egea.
13. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 4 desembre de 2000 (S1/D/2000 4649), que nomena funcionari eventual el Sr. Antonio Estopa i García. 14. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de desembre de 2000 (4869), que designa repre-sentants de l’Ajuntament de Barcelona en la Junta Di-rectiva de l’Associació d’Amics del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda i la Sra. Núria Fradera i Giró.
15. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 30 de novembre de 2000 (S1/D/2000 4776-4777), que aproven modificacions de crèdit del Pressupost del 2000 (generació de crèdits per ingressos) per import de 63.450.529 i 1.300.000 pessetes, respecti-vament.
16. Quedar assabentat de la permuta financera realitzada amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Bar-celona sobre l’emissió de bons cupó zero-octubre 1991, en les condicions que consten a l’expedient.
17. Quedar assabentat dels acords presos pel Consorci del Barri de la Mina el 15 de desembre de 2000, pels quals s’accepta la incorporació d’aquest Ajuntament i per possibilitar aquesta incorporació es modifiquen els Estatuts, als quals es dóna conformi-tat; i del decret d’Alcaldia que designa representants d’aquest Ajuntament a l’esmentat Consorci la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes i els Srs. Eduard Spag-nolo i de la Torre i Jaume Castellví i Egea.
18. Ratificar el Conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per al manteni-ment i, en el seu cas, la implantació de l’oficina de la gestió de la rehabilitació i per al desenvolupament de les tasques d’informació i assessorament durant l’any 2000 (Oficina de Ciutat Vella).
19. Ratificar el Conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per al manteni-ment i, en el seu cas, la implantació de l’oficina de la gestió de la rehabilitació i per al desenvolupament de les tasques d’informació i assessorament durant l’any 2000 (Oficina de l’Eixample).
S’aproven els dos punts precedents amb el vot en contra dels Srs. Molins, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
20. Considerar vigent la pròrroga de la contracta dels serveis d’eliminació d’escombraries acordada pel Consell Plenari el 22 de desembre de 1998, la qual, per tant, acabarà la seva vigència el 15 de fe-brer de 2001, en tractar-se d’una contracta indepen-dent de la contracta de recollida de residus sòlids ur-bans i neteja viària de la ciutat de Barcelona; i modificar en aquest sentit l’acord abans esmentat.
S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Molins, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Orte-ga, Fandos, Recasens i Servitje, i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
21. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de la Socie-tat Privada Municipal Pro Nou Barris, SA, els acords següents:
1r) Designar membre del Consell d’Administració de la Societat el Sr. Ignasi Cardelús Fondevila, en substitució del Sr. Blas Alascio i Ruiz .
so-cials, sens perjudici de la renovació que fos proce-dent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el Secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
22. Nomenar, com a soci únic de les societats pri-vades municipals següents, i per als exercicis que en cada cas s’estableix, conjuntament auditors de tals Societats les companyies Arthur Andersen i Cia., S. Com., i Gabinet Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA:
a) Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Informació i Comu-nicació, SA, Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, Barcelona Activa, SA, i Pro Nou Bar-ris, SA, en tots els casos per a l’exercici 2000.
b) Infrastructuras 2004, SA, 22 Arroba Bcn, SA, i Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, en tots els casos per als exercicis 2000, 2001 i 2002. S’aproven els dos punts precedents amb el vot en contra dels Srs. Molins, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
1. MESURES DE GOVERN
Trobada Europea de Joves Taizé. Barcelona 2000-2001.
El Sr. Batlle explica que la trobada de la Comunitat ecumènica de Taizé, convocada a Barcelona entre els dies 28 de desembre i 1 de gener, serà un dels esdeveniments més singulars que tindran lloc a la nostra Ciutat en aquest tombant de segle i de mil·len-ni, tant pel nombre de participants com per les carac-terístiques d’aquest aplec, que se celebrarà per terce-ra vegada a Barcelona –les anteriors foren els anys 1979 i 1985–, amb la participació de més de 50.000 joves de trenta països d’Europa i altres continents i d’altres 15.000 provinents del nostre país, l’acollida dels quals, des de fa un any, ha donat lloc a una in-gent tasca de preparació amb la Comunitat de Taizé, l’Arquebisbat i les altres Administracions públiques, motiu pel qual vol agrair la col·laboració de la Delega-ció del Govern i del Departament d’Interior de la Ge-neralitat. Hi afegeix que la trobada comportarà la pre-sència a la Ciutat de més d’un miler d’autocars; que els participants no s’allotjaran en hotels, sinó en ca-ses particulars, parròquies, equipaments públics i pri-vats i escoles; i que el dispositiu establert té les di-mensions adequades perquè tot es desenvolupi segons les previsions.
Acaba fent una crida a la població barcelonina per-què aculli amb els braços oberts aquests joves, que són portadors d’un missatge enormement positiu ja que, com ha reconegut el secretari general de l’ONU, Kofi Annan, en una carta que els ha adreçat, l’esperit de tolerància, fraternitat i solidaritat que caracteritza les trobades de Taizé són un exemple per a la resta del món.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
2. Resoldre les al·legacions presentades a les Or-denances fiscals per a l’any 2001 i successius apro-vades inicialment pel Plenari del Consell Municipal el 27 d’octubre de 2000; aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s’assenyalen en el document adjunt com a conseqüència de l’acceptació parcial de les reclamacions presentades en els termes que re-sulten de les modificacions introduïdes; i aprovar ini-cialment les modificacions de l’Ordenança fiscal núm. 3.6 de Mercats.
3. Resoldre les al·legacions i aprovar definitivament els Pressupostos Generals de l’Ajuntament de Barce-lona per a l’any 2001 i les seves Bases d’execució.
La Presidència disposa, tal com és convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos dictà-mens anteriors i també de la part següent de la pro-posició de Convergència i Unió, convertida en esme-na al dictamen precedent:
Modificar el Pressupost de l’Ajuntament de Barce-lona de l’any 2001 per tal que durant aquest exercici es pugui convocar places de veterinari i places d’ins-pectors polivalents en els Districtes, i facilitar que per-sones dels cossos de Bombers i de la Guàrdia Urba-na en segoUrba-na activitat puguin ser adscrits a un nou cos d’inspectors que permeti una aplicació eficaç de la nova Ordenança d’intervenció ambiental.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, després de significar que el contin-gut de les Ordenances fiscals i dels Pressupostos per a l’any vinent ha estat àmpliament debatut tant en la Comissió del Plenari com en aquesta mateixa Sala durant el debat de l’aprovació inicial, circumstància que l’exonera de tornar-ne a fer ara una presentació detallada, comenta que els respectius expedients ex-pliciten la forma com es resolen les diverses al·le-gacions que han presentat els Grups de l’oposició, als quals agraeix la seva tasca, i també els particu-lars; i que les Ordenances palesen una efectiva re-ducció de la pressió fiscal i els Pressupostos concre-ten la part que correspon al 2001, del Programa d’actuació municipal del present mandat consistorial en compliment dels compromisos electorals.
La Sra. Recasens expressa, primerament, la de-cepció del seu Grup davant els Pressupostos presen-tats per l’equip de govern, perquè, a juí seu, no ofe-reixen cap motiu per il·lusionar els barcelonins i barcelonines ni donen resposta a les necessitats que té plantejades la Ciutat i, tanmateix, l’equip de govern es permet el luxe de presentar un superàvit de 22.000 milions de pessetes que resulta incongruent amb els plantejaments que els socialistes fan a Madrid, on critiquen que el Govern de l’Estat presenti uns pressupostos amb dèficit zero, argumentant que no s’hi dóna resposta a les necessitats socials.
Opina que els Pressupostos presentats pel govern municipal tampoc donen resposta a cap repte ni de present ni de futur i es tanquen amb superàvit a costa de deixar de prestar als ciutadans serveis que són competència d’aquest Ajuntament; i es pregunta de què serveix tancar els Pressupost amb superàvit quan la gent jove ha de marxar de la Ciutat i buscar l’habitatge fora i quan no es pot atendre tota la gent gran en residències.
em-preses, però ja no és tan clar quan es parla dels ser-veis que ha de prestar una administració local.
Sosté que els Pressupostos presentats són conti-nuistes i no comporten canvis malgrat l’aprovació de la Carta Municipal, que preveu canvis organitzatius, com el Consorci de l’Habitatge, del qual es parlarà en aquesta mateixa sessió, i també una nova fiscalitat, que tampoc s’ha traduït en canvis significatius en les Ordenances fiscals per a l’any vinent, mentre que per altra banda el govern municipal no ha explicat com pensa encarar la desaparició de l’impost sobre les ac-tivitats econòmiques, ni quines són les seves propos-tes per a la nova fiscalitat local.
Observa que en la resposta a les al·legacions del seu Grup sobre les Ordenances fiscals, el govern mu-nicipal considera que no és el moment d’introduir mo-dificacions estructurals que podrien produir insegure-tat als ciutadans i quedar-se en un interludi si es compleixen les previsions del govern de l’Estat.
Explicita que el seu Grup ha demanat una rebaixa en les categories fiscals dels carrers en l’impost so-bre les activitats econòmiques, atès que és un impost que ha de desaparèixer i que resulta injust i pervers per a l’economia: per tant, no veu quina inseguretat podria provocar aquesta mesura en els ciutadans.
Adverteix que les cauteles davant els futurs can-vis en la fiscalitat local no han de conduir a una espi-ral de monotonia, de la qual els ciutadans s’estan atipant.
Concreta que el seu Grup ha proposat una exemp-ció de l’impost sobre els béns immobles a favor dels centres sanitaris públics, però aquesta petició ha es-tat desestimada pel govern municipal amb l’argumen-tació que cal ésser cautelosos; que també ha dema-nat una rebaixa del 30% d’aquest impost a favor de les finques que estan catalogades, circumstància que exigeix als propietaris unes despeses de conservació més elevades, però tampoc això no ha estat accep-tat; que quan demanà la concreció de les mesures fiscals incentivadores dels aïllaments acústics i de l’ús de les energies solar o renovables, se’l va reme-tre a la normativa de protecció del paisatge urbà aprovada fa dos mesos, on només consta la previsió d’incorporar aquestes mesures en el futur, i quan ha tornat a reproduir aquesta pretensió en les seves al·legacions a les Ordenances fiscals, se li ha contes-tat que tal pretensió estava exempta de contingut jurí-dic i, per tant, era susceptible d’ésser acceptada o no en funció d’altres criteris: li sembla, doncs, que l’anunci de tals mesures es féu en l’intent de tran-quil·litzar les consciències, però sense ànim d’aplicar-les realment.
Addueix que també s’han desestimat, sense donar-ne els arguments, les altres al·legacions seves, com les relatives a la subvenció total de l’impost de la plusvàlua a la donació d’immobles a fundacions; a la graduació d’aquest impost en funció dels anys en què s’havia generat la plusvàlua; a l’aplicació de l’índex 1 en l’impost sobre les activitats econòmiques generat per les empreses instal·lades en el districte d’activi-tats 22@; a l’increment de les bonificacions del ma-teix impost per causa de les rases obertes davant d’un establiment; i a la bonificació total de les obres fetes per adaptar un habitatge a les necessitats d’una persona discapacitada.
Comenta, més endavant, que algunes qüestions plantejades pel seu Grup són desestimades malgrat
qualificar-les d’interessants o positives amb l’argu-ment que les Ordenances fiscals no són l’instrul’argu-ment adequat per a tractar-les; que altres ho són amb l’ex-cusa que la llei simplement ho autoritza però no obli-ga a fer-ho; i que quan el seu Grup ha demanat expli-cacions per l’increment de la taxa pels serveis de bombers en un 105%, se li ha contestat que tal incre-ment servia per a compensar les exempcions atorga-des a les persones discapacitaatorga-des i a les famílies amb ingressos inferiors al salari mínim interprofes-sional; ara bé, ella ha d’objectar que les polítiques so-lidàries de l’Ajuntament s’han de sufragar a través dels impostos i no pas a través d’unes taxes, que no-més poden cobrir el cost del servei sense incorporar els costos dels prestats a altres ciutadans.
Diu, seguidament, que la taxa pels serveis ambien-tals suggerida pel seu Grup ha estat rebutjada amb el pretext que estem en un any de transició; que el seu Grup ha demanat l’assumpció per l’Institut Municipal de Mercats de les taxes corresponents a les parades que estan buides, cosa que no s’ha acceptat amb l’argument que no era una qüestió pròpia de les Or-denances fiscals, sinó de la gestió; i que tampoc no s’han acceptat, sense donar cap argument contrari, les mesures fiscals que el seu Grup ha proposat a fa-vor dels encantistes.
Creu que les Ordenances preveuen uns ingressos conservadors i continuistes que es tradueixen en uns Pressupostos que també ho són, on les despeses van per una banda i les necessitats per una altra, i que s’han confeccionat d’una manera tan indetermi-nada i inconcreta que arriba a incomplir la llei, la qual obliga a detallar les inversions i les seves anualitats pressupostàries perfectament diferenciades amb una relació signada per l’alcalde, i tanmateix quan el seu Grup ha demanat que es fes així, se li ha contestat que el Comitè de Govern determina al llarg de l’any les diferents inversions a fer, motiu pel qual tampoc se li ha facilitat el detall de les inversions que faran les diferents empreses municipals, les quals també es determinaran en els encàrrecs que els faci el Co-mitè de Govern, si bé això té l’inconvenient que l’opo-sició no té l’ocasió de conèixer aquestes actuacions.
Posa en relleu que el seu Grup ha presentat un pressupost alternatiu on es precisa què faria aquest Ajuntament si fos governat per ell: no es presentaria un pressupost amb superàvit, sinó que s’optaria per retornar la targeta rosa segons la decisió política consensuada el 1980, i per destinar 1.000 milions de pessetes per a residències; altres 1.000 a ampliar de la plantilla de la Guàrdia Urbana; 1.000 milions també a atenció social primària; 1.000 milions més a l’exe-cució dels plans especials de reforma interior i a l’ob-tenció de sòl per a poder construir habitatge; altres 1.000 milions per a les escoles bressol; i 500 milions a incentivar l’activitat econòmica.
Assegura que amb tot això els números surten i el Pressupost plasmaria un altre tipus de prioritats i do-naria resposta a allò que demanen els barcelonins.
ambien-tal, a la vista de les necessitats que es posen ben de manifest en casos com el brot de la legionel·losi, la carn o l’incendi produït no fa gaire en els baixos d’un edifici.
El Sr. Álvarez manifesta, d’antuvi, que el present debat versa sobre dos dels instruments més impor-tants en qualsevol administració municipal, les Orde-nances fiscals i els Pressupostos, però en esguard del tràgic fet produït aquesta setmana procurarà sin-tetitzar la seva intervenció; i que el seu Grup, com-plint la doble funció, que correspon a l’oposició, de fiscalitzar l’acció de govern i d’oferir, alhora, ele-ments i suggeriele-ments que siguin positius per a la Ciutat, ha formulat unes ordenances i uns pressu-postos alternatius.
Pel que fa a les Ordenances fiscals, concreta que la primera preocupació del seu Grup ha estat procu-rar que Barcelona tingués una fiscalitat similar a la d’altres ciutats de les seves característiques, però el govern municipal no ho ha acceptat i Barcelona con-tinuarà essent la ciutat espanyola amb la fiscalitat més alta.
Nega que els instruments en debat rebaixin, com ha dit el Sr. Maragall, la pressió fiscal, ja que això en la seva opinió requereix que les quotes dels impostos municipals –sobre els béns immobles, les activitats econòmiques i els vehicles de tracció mecànica– si-guin inferiors a les d’enguany en termes nominals, prescindint de referències al producte interior brut, perquè aquest paràmetre no es té pas en compte per a la pujada de les pensions. Agrega que, amb aquest propòsit, el seu Grup ha presentat una esmena a la totalitat i trenta-quatre de parcials, de les quals no-més se n’han acceptat tres, la principal relativa a l’im-post sobre béns immobles de les finques rústiques: per tant, vol mostrar la seva sorpresa pel fet que el govern de l’esquerra plural i progressista no hagi ac-ceptat la que proposava una bonificació fiscal de l’im-post sobre construccions, obres i instal·lacions per tal d’afavorir la construcció d’habitatges adaptats a les persones amb disminució físiques.
Comenta, a continuació, que la cinquantena d’es-menes que el seu Grup ha presentat als Pressupos-tos pretenien gastar menys, fer-ho millor i destinar menys diners a l’urbanisme i més als serveis, és a dir, pensar més en les necessitats del dia a dia i en els problemes reals dels ciutadans i menys en inversions que tenen per objectiu la Barcelona de la postal, de la imatge, encara que tinguin un efecte electoral més rendible.
Posa en relleu que per primera vegada dos Distric-tes, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, han informat ne-gativament els Pressupostos en debat.
No acaba d’entendre, com ja indicà que en el debat de l’aprovació inicial, que per les multes s’esperi re-captar unes quantitats que no s’assoleixen mai; que també es prevegin uns ingressos provinents dels fons de cooperació local de la Generalitat de Catalunya, quan després no es rebrà ni un duro per aquest con-cepte; i que les transferències de capital es comptabi-litzin com a inversió directa per tal de fer la impressió que s’està invertint molt.
Expressa la seva preocupació per les dimensions que ha adquirit la xarxa empresarial d’aquest Ajunta-ment, formada per dotze instituts i deu societats de capital íntegrament municipal –tres creades el darrer any–, i que sembla obeir a la voluntat que cada
regi-dor de la majoria pugui tenir la presidència d’una so-cietat o un institut municipal, ja que tal xarxa, que gestiona uns 60.000 milions de pessetes –44.000 als instituts i 16.000 les societats–, és a dir un 23% dels Pressupostos, quan la resta d’Administracions públi-ques, especialment l’Estat, estan reduint el pes del sector públic i fent privatitzacions d’acord amb la línia econòmica que segueix tot el món occidental. Agrega que mentre la plantilla de l’Ajuntament ha passat de 8.516 persones el 1996 a 7.074 el 2000, amb una disminució, per tant, de 1.442 persones, que s’ha pro-duït singularment a la Guàrdia Urbana, la de les em-preses municipals ha passat en el mateix període de 994 a 1.428 persones, amb un augment de 434.
Propugna, doncs, seguint els criteris que el Partit Popular aplica en l’Estat, la privatització de la Socie-tat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, de Parc Zoològic, SA, de Mercabarna, SA, i del 51% del capi-tal de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, que enca-ra posseeix aquest Ajuntament, ja que es tenca-racta d’em-preses sense una significació estratègica que faci aconsellable de mantenir-les en mans del sector pú-blic, per dedicar els diners que s’obtinguin d’aquestes privatitzacions a fer una veritable política social en els Districtes i a millorar la qualitat de vida dels ciutats, ja que no té sentit que una societat municipal gestioni un parc d’atraccions.
Acaba anunciant el vot negatiu dels membres del Grup Popular a les Ordenances fiscals i als Pressu-postos municipals per a l’any vinent.
El Sr. Maestro renuncia a repetir els arguments ja exposats en el debat d’aprovació inicial; tanmateix, després d’anticipar el vot favorable del Grup d’Es-querra Republicana-Els Verds als dos dictàmens en debat, puntualitza que el seu Grup no desitja avançar en la línia de privatitzacions que preconitza el Sr. Álvarez, perquè la realitat del nostre sistema econò-mic i polític no permetria un grau de privatització com l’existent als Estats Units; que ell, que no és pas pre-sident de cap institut ni societat municipal, no és par-tidari que una empresa privada assumeixi les fun-cions que aquest Ajuntament compleix actualment en el zoo; que, segons una publicació de l’Ajuntament de Madrid, a Barcelona la pressió tributària per l’impost sobre els béns immobles és notablement inferior a la d’Alacant, Castelló, Ciudad Real, Lleó, València o Ca-dis i el tipus de l’impost sobre construccions, instal·la-cions i obres que s’aplica aquí, està molt per dessota del que apliquen altres capitals de província com Madrid, Alacant, Cadis, Saragossa o València.
Mostra la seva preocupació, compartida pel Grup de Convergència i Unió, pel finançament injust que pateix Catalunya per causa de les negociacions de tal Grup amb el Govern de l’Estat de torn, i pel lamenta-ble nivell d’inversions que fa l’Estat a la Ciutat comp-tant amb el vot favorable del mateix Grup; però també per les inversions de la Generalitat a Barcelona i pel tracte que el seu Govern dispensa a la nostra Ciutat, el qual, des de fa vint anys, està negociant sempre a la baixa el finançament del país, que és també per als municipis.
Admet que l’oposició té tot el dret a fer populisme i a presentar uns pressupostos alternatius que no se sustenten enlloc, encara que alguns mitjans influents els facin la gara gara; però afirma que els Pressupos-tos en debat són els que necessita la Ciutat i reflec-teixen els objectius de l’esquerra plural.
El Sr. Forradellas manifesta, en primer lloc, la sa-tisfacció del Grup d’Iniciativa-Verds, pel fet que les Ordenances fiscals incorporen el criteri de subvencio-nar les activitats mediambientals i l’estalvi energètic, el qual posteriorment s’haurà de desenvolupar en la normativa de subvencions de paisatge urbà, perquè significa un pas més cap a una política basada en les ecotaxes.
Expressa, més endavant, la seva preocupació pel futur del finançament municipal, de manera que el món local deixi d’ésser el parent pobre de les Admi-nistracions públiques i la capital de Catalunya tingui els recursos necessaris per a afrontar les seves des-peses de capitalitat i suplència: espera, doncs, que un cop aprovada la Carta Municipal en el Parlament de l’Estat, la Ciutat pugui comptar amb els recursos que necessita, però veu difícil plantejar ja ara les pre-tensions d’aquest Ajuntament de cara a la supressió de l’impost sobre les activitats econòmiques.
Tocant als Pressupostos, significa que en el debat d’aprovació inicial ja parlà de les propostes que s’havien recollit pel que fa a l’oferta pública d’ocupa-ció amb la incorporad’ocupa-ció de sis tècnics en alimentad’ocupa-ció per al control dels aliments, i de cinquanta Guàrdies Urbans, previsió que caldrà rediscutir en anys suc-cessius.
Recomana que es tingui una especial sensibilitat perquè siguin escoltades les reivindicacions que feia el personal municipal en la vaga de la darrera setma-na, les quals li semblen justes.
Subratlla, també, que el document sotmès a apro-vació definitiva incorpora previsions per a l’educació mediambiental amb una dotació de 3.000.000 de pes-setes per cada un dels Districtes, per al desenvolupa-ment de l’Agenda 21, per al Pla energètic de la Ciutat, per a l’Agencia local de l’Energia, per al foment de l’estalvi energètic i per a la prevenció de la contami-nació acústica i els paviments antisorolls.
Destaca, igualment, l’increment de les transfe-rències als Districtes per a dotar millor determinats serveis.
Acaba dient que els Pressupostos en debat volen materialitzar un seguit d’intencions; que les privatitza-cions poden aportar diners per a determinades políti-ques per a un any, però no per als successius; i que les polítiques d’atenció a les persones, de generació de sòl per poder fer apartaments per a gent gran i per a gent jove, exigeixen mantenir l’equilibri dels Pressu-postos i resistir la pressió privatitzadora provinent d’altres Administracions, senyaladament el Govern de l’Estat, i mantenir una dinàmica que deixa ben pa-leses les diferències entre dreta i esquerra.
El Sr. Maragall contesta les intervencions dels Grups de l’oposició, en aquells aspectes que no han tingut ja resposta en les intervencions dels Srs. Maestro i Forradellas, comentant que pren nota de la crítica que ha fet el Grup de Convergència i Unió al superàvit pressupostari, que és de 3.000 milions de pessetes i no pas de 22.000 com ha dit la Sra. Recasens –aquesta darrera xifra correspon al Pres-supost que és liquidarà enguany– perquè, aconseguit
ja l’objectiu de reducció de l’endeutament, el superà-vit s’ha d’ajustar a les dimensions que la Ciutat ne-cessita per continuar invertint i prestant els serveis que els ciutadans exigeixen.
Fa notar que en les intervencions dels Grups de l’oposició han desaparegut les referències que altres anys solia haver-hi, a la motxilla d’endeutament muni-cipal que tots els ciutadans portaven a l’espatlla; i també que els dos Grups de l’oposició es contradiuen entre si, ja que mentre el Grup Popular propugna una reducció més gran de l’endeutament, és a dir, més superàvit, el de Convergència i Unió demana, en can-vi, la venda de més empreses, més despesa, la re-baixa dels impostos i la renúncia al superàvit.
Addueix que la Carta Municipal comporta l’aporta-ció de més recursos econòmics per part de la Gene-ralitat a la Ciutat mitjançant el reconeixement dels serveis que aquest Ajuntament presta en substitució de competències que no li pertoquen i que a partir de la Carta començaran a ésser compartits (habitatge, sanitat i educació), excepte en el cas dels serveis so-cials, en què espera que pugui fer-se una transferèn-cia dotada amb els recursos corresponents, i tot això ha d’implicar un creixement molt significatiu en les quantitats que la Generalitat aporta per cobrir-los.
Pensa, doncs, que cal, per una banda, exigir la mà-xima celeritat a l’aplicació de la Carta Municipal i, per l’altra, afrontar, quan hi hagi interlocutor, la iniciativa, de moment només anunciada, de la reforma de les hisendes locals que ha de servir perquè els Ajunta-ments, que estan gestionant un 13% dels recursos públics, puguin arribar a gestionar-ne el 25 o el 30 per 100, debat que aquest Ajuntament està perfecta-ment preparat per assumir i continua esperant-lo sen-se posar-sen-se nerviós; ara bé, mentrestant no es pot canviar unilateralment i precipitadament una realitat fiscal que és molt positiva perquè tenim contribuents conscients i cooperadors actius al sosteniment de la Ciutat.
Puntualitza que les multes es recapten cada vega-da millor i així els Pressupostos d’enguany preveien ingressar per aquest concepte uns 3.400 milions de pessetes i se’n recaptaran molts més; i que les previ-sions pressupostàries en matèria de multes es com-pleixen sempre en escreix.
Opina que el Sr. Álvarez vol amagar la política de privatitzacions pures i dures que està practicant el seu Partit des del Govern de l’Estat, amb els crítiques a la xarxa empresarial municipal i el creixement del sector públic local, quan el govern municipal només està procurant optimitzar-lo donant-li la capacitat, l’agilitat i l’eficàcia que convenen: per això, crea em-preses i instituts que permetin assolir aquest objectiu, i ho fa reduint el pes efectiu de l’administració sobre els ciutadans, però no la prestació de serveis, i aug-mentant la capacitat de transformació.
Comenta, després, que les al·legacions propugnen una llarga llista de rebaixes, exempcions i bonifica-cions, per compensar les quals demanen que l’Ajun-tament es vengui empreses i patrimoni públic; tanma-teix, segons la legislació vigent, la venda d’actius no pot servir per a finançar despesa corrent.
potser amb la intenció d’estalviar a l’Administració au-tonòmica l’aportació de més diners; i que el Sr. Ál-varez propugna la privatització d’empreses que tenen caràcter estratègic per a la Ciutat, ja que, concreta-ment, l’actuació de la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, ha estat decisiva per a millorar substancialment l’oferta d’aparcament a la Ciutat i aquesta empresa encara té un paper a fer en aquest camp com a inversor i regulador de l’oferta, i el ma-teix podria dir d’altres societats municipals.
Indica, més endavant, que la desaparició de l’im-post sobre les activitats econòmiques està lligada a la reforma del finançament global dels ajuntaments; que el sector comercial, en les converses que periòdi-cament es mantenen amb ell, demana que no es to-qui l’estructura fiscal dels carrers, perquè no es troba en condicions de fer una proposta significativa de canvi; i que quan la Llei d’equipaments comercials aprovada ahir en el Parlament de Catalunya preveu la recaptació d’uns 2.500 milions de pessetes que serviran per a promocionar el comerç local a tot Catalunya, aquest Ajuntament ja està aplicant des de fa temps unes bonificacions de l’impost d’activitats econòmiques per aquest mateix import, per contribuir a millorar l’activitat comercial a la nostra Ciutat.
Matisa que en la taxa de bombers els uns no pa-guen pels altres, perquè s’ajusta al cost real, però au-tomàticament es preveu una exempció a favor dels discapacitats i de les famílies amb pocs ingressos i aquesta li sembla la política més justa; que les qüesti-ons relatives a l’ús de l’energia solar, als edificis cata-logats i a les construccions adaptades als minus-vàlids que plantegen els Grups de l’oposició, ja tenen, i en tindran encara més, resposta en altres instru-ments en la política de subvencions, particularment en la campanya del paisatge urbà que preveu sub-vencions del 25% del cost de les noves instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar en edificis pri-vats, i del 50% a favor dels edificis catalogats.
Tocant a les consideracions que han fet els repre-sentants de l’oposició sobre les inversions, diu que el govern municipal manté el criteri d’explicitar els ob-jectius i el gruix de les inversions primer en el Progra-ma d’actuació municipal i els seus documents anne-xos, que tradueixen els compromisos electorals, detallar-les més en el Pla d’inversions de cada any, que aquest any creix un 33% pel que fa a la inversió directa, i passar després la materialització, projecte a projecte, pel Comitè de Covern, tant si es fa a gestió directa com si es fa per gestió indirecta, i per l’òrgan competent en cada cas, el Ple, l’Alcaldia, o el Consell d’Administració de l’empresa corresponent.
Manifesta, a continuació, que la majoria no pot ac-ceptar la part de la proposició de Convergència i Unió, convertida en esmena, que planteja qüestions de personal, perquè, en part, ja està complida amb la incorporació de tres nous veterinaris enguany i de sis més en el vinent, perquè el detall de l’oferta pública d’ocupació està condicionada pels resultats del Pla d’incentivació de la jubilació voluntària i per la defini-ció del límit del 25% de reposidefini-ció d’efectius que la Llei marca, i perquè en la inspecció polivalent no hi ha un problema d’ampliació de plantilla, sinó de redefinició de llocs de treball, formació i promoció i s’actuarà en conseqüència.
Entén que les referències que ha fet la Sra. Re-casens, al retorn de la targeta rosa pretenen
esten-dre’n els beneficis als jubilats de rendes altes que quedaren exclosos en la reglamentació actualment vi-gent; i apunta que la Sra. Subirats pot donar millor resposta a la qüestió de les guarderies que ha susci-tat la mateixa regidora.
Pren nota que el Sr. Álvarez demana menys urba-nisme i més despesa en serveis, però precisa que l’equip de govern continuarà transformant la Ciutat fins a l’últim racó, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans no pas per electoralisme, sinó per atendre una demanda insistent de la ciutadania.
Subratlla, en darrer lloc, que la tasca que ha fet la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis en el Parc d’Atraccions del Tibidabo és impagable, encara que no sigui la solució definitiva i final.
A indicació de l’alcalde, precisa que de les al·le-gacions presentades pels particulars se n’ha accepta-da una d’una empresa de publicitat exterior sobre el vol del domini públic, i una altra de PIME-SEFES.
La Sra. Recasens observa que el Sr. Maragall ha parlat de cauteles a l’hora d’afrontar la reforma del fi-nançament local, mentre que, en la seva opinió, Bar-celona ha de poder liderar aquest procés en el qual té molt a dir i, per tant, el seu govern hauria d’ésser ca-paç de reivindicar-ne determinats punts; que, evident-ment, l’aplicació de la Carta Municipal comportarà l’aportació de més recursos per part de la Generalitat, però també l’assumpció, per part d’aquest Ajunta-ment, de serveis i projectes en els quals fins ara no es considerava competent, i tanmateix això no queda reflectit en els Pressupostos; que està reclamant des de fa molt temps un llistat de les bonificacions de l’im-post sobre les activitats econòmiques atorgades, però encara no l’ha rebut i, per tant, s’estima més no parlar-ne; i que els subjectes passius amb possibili-tats econòmiques hauran d’abonar el cost dels bom-bers i els que reuneixin les condicions establertes n’estaran exempts, però la participació de l’Ajunta-ment en aquesta política solidària no surt per enlloc.
En vista de les consideracions que ha fet el Sr. Maragall sobre la venda de patrimoni, suposa que el producte de la venda d’accions de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, es devia dedicar a inversions, igual com els 11.000 milions de pessetes obtinguts per la venda de sòl; i precisa que el pressupost alternatiu del seu Grup pretén invertir els recursos obtinguts per tal sistema a residències i escoles bressol, servei que, segons uns informes emesos pel Serveis Jurí-dics, són competències de les Administracions edu-cadores, entre les quals figura aquest Ajuntament.
Reconeix que el superàvit de 22.000 milions de pessetes correspon al Pressupost d’enguany, però matisa que s’ha aconseguit perquè no s’executen in-versions i així, concretament les inin-versions pressu-postades el 1998 i el 1999 s’executaren en el 57 i 58 per 100, i les del 2000, a tres mesos d’acabar l’any, només ho han estat en un 12%: per tant, espera veure amb quin percentatge es tancarà l’any 2001 tot haver-se parlat d’un increment de les inversions del 33%.
Considera, finalment, que mentre no es redacti el catàleg de llocs de treball, no es podrà solucionar la problemàtica del personal municipal.
nord-americà, potser no pot tenir la presidència de cap ins-titut o empresa perquè viatja molt, diu que en la seva intervenció anterior ja ha reconegut la necessitat de millorar els serveis municipals, com ho reclamen els ciutadans en la darrera enquesta, però és discutible si s’han de prestar per gestió directa o indirecta; que el govern municipal ha fet ja abans ús de la privatitza-ció en el cas de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, que foren privatitzats en un 49%, i avui mateix s’acor-darà la venda de dues finques municipals dels carrers de Ferran i d’Avinyó, en les quals es podien instal·lar serveis i equipaments del Districte de Ciutat Vella; que no s’ha donat resposta a la seva petició sobre la targeta jove; que aquest Ajuntament, amb 210.000 milions de deute, continua essent el més endeutat d’Espanya; que la Llei d’hisendes locals vigent fou aprovada quan els socialistes governaven l’Estat; que el proper serà l’últim any de vida de l’impost sobre les activitats econòmiques; i que no es pot declarar que es compleixen els objectius en la recaptació de les multes, quan enguany només s’han recaptat 2.000 dels 10.000 milions de pessetes previstos.
Acaba dient que el 2001 els ciutadans de Barcelo-na pagaran més que en el 2000; i que el Sr. Maragall fa uns discursos teòrics magnífics, però la seva ges-tió a Barcelona Televisió mereix cada any un suspens i així més endavant s’haurà d’aprovar una nova trans-ferència de 130 milions de pessetes per cobrir el dèfi-cit produït en no haver-se complert les previsions d’ingressos.
El Sr. Maragall replica les intervencions anteriors dient que la durada de la seva intervenció anterior ha estat determinada per la necessitat de contestar les argumentacions dels Grups de l’oposició, i encara ha deixat de dir coses; que la targeta jove és una vella reivindicació del Grup Popular, tanmateix la política d’integració tarifària acordada recentment és una me-sura encara millor, perquè beneficia tots els sectors de la població, però sobretot el juvenil, el qual es veu-rà particularment afavorit perquè es mou molt més; que ell no ha criticat pas la Llei d’hisendes locals, ans fins i tot l’ha defensada, perquè funciona relativament bé –admetent que només satisfà uns governs locals amb unes dotacions competencials i de recursos molt escasses– i només ha mencionat el propòsit del Go-vern de l’Estat de canviar-la per fer el pas que toca fer, ja que l’Administració local és encara molt lluny d’allò que les seves capacitats i necessitats podrien donar de si.
Recalca que la pressió fiscal es mesura a tot arreu de la mateixa manera, és a dir, en relació a la riquesa produïda i a la renda disponible, però també ha baixat en relació a l’índex de preus al consum; i que la capa-citat adquisitiva dels ciutadans de Barcelona es veu afavorida per la política fiscal d’aquest Ajuntament, el qual cada vegada els exigeix menys part de la seva riquesa.
Subratlla que BTV costa a l’any unes 700 pesse-tes i escaig a cada ciutadà i està prestant un servei públic força exemplar, amb dignitat i austeritat de mitjans.
La Sra. Subirats considera imprudent que la Sra. Recasens hagi suscitat la qüestió de les guarderies, quan el Grup de l’esmentada regidora té en aquest terreny el sostre de vidre.
Aclareix que, legalment, qui ha de fer les escoles bressol és qui té les competències en ensenyament,
encara que puguin fer-ne també els corporacions lo-cals: per tant, en primera instància qui s’ha de preo-cupar de resoldre els problemes dels infants en edats compreses entre els 0 i 3 anys és la Generalitat de Catalunya i, tanmateix, no ho fa malgrat haver pro-mès la construcció d’un determinat nombre de pla-ces, però, a més, en el cas de Barcelona, aquest Ajuntament aporta 2.300 milions de pessetes anuals per a les escoles bressols quan la Generalitat només els en dedica 141.
No entén, doncs, que el Grup de Convergència i Unió pretengui que aquest Ajuntament destini 1.000 milions de pessetes a la construcció de guarderies, com hauria fet si s’hagués pogut arribar a un acord amb la Generalitat, quan tot això no figura en els Pressupostos de la Generalitat, els quals creixen en general un 7,3%, però en el camp de l’ensenyament, que és el parent pobre, tan sols ho fan un 5,9% i si es consideren només les inversions disminueixen un 20% respecte l’any anterior: amb tal panorama resul-ta difícil que la Generaliresul-tat pugui complir els compro-misos de creació de places i és, en canvi, molt fàcil dir als Ajuntaments que els toca fer-les.
Acaba dient que està convençuda que les escoles bressol anirien millor si fossin competència municipal, però avui per avui no ho són i, per tant, la Generalitat que ha d’assumir la seva responsabilitat.
El Sr. Puigdollers observa que quan al govern mu-nicipal li interessava per poder gestionar l’Institut Mu-nicipal d’Educació d’una determinada manera, acabà apareixent en l’expedient un informe dels Serveis Ju-rídics en el qual aquest Ajuntament es considerava Administració educadora; que la Llei orgànica d’orde-nació del sistema educatiu atribueix la competència de les escoles bressol a les Administracions educa-dores; que, conseqüentment, aquest Ajuntament és també competent, encara que no ho sigui amb caràc-ter únic, en el camp de les escoles bressol; i que no li sembla ni legítim ni progressista presentar una previ-sió de tancament del Pressupost d’enguany amb un superàvit de 22.000 milions de pessetes i, alhora, no prestar uns serveis que els ciutadans reclamen.
La Sra. Subirats assegura que les escoles bressol es faran en el moment que hi hagi un acord que asse-guri l’arribada d’unes aportacions suficients de la Ge-neralitat, perquè aquest Ajuntament no pot continuar cobrint mancances que no són responsabilitat seva.
El Sr. Maragall comenta que s’ha aprofitat un infor-me que feia referència a una qüestió d’organització relativa a la capacitat i funcions dels centres escolars i el seu grau d’autonomia, per encolomar a l’Ajunta-ment la competència exclusiva en la construcció d’es-coles bressol.
cada un d’aquests exercicis eren de 38.765, 47.757 i 49.908 milions: per tant, en el mandat anterior les in-versions previstes totalitzaren uns 169.000 milions de pessetes i les realment executades 183.000 milions, xifres aquestes que palesen ben clarament el nivell d’eficàcia en l’execució de les inversions, que es tor-narà a demostrar en el present mandat ja que per optmitzar els recursos enguany s’accentua l’esforç en la reducció de l’endeutament, però els anys vinents l’accent es posarà en l’acció inversora.
L’alcalde destaca que, per primera vegada, bona part del debat pressupostari ha versat sobre el con-cepte de superàvit, que mai no havia pogut ésser ob-jecte de discussió i significa un canvi gairebé secular; que l’Ajuntament té, des de fa anys uns pressupostos equilibrats, si bé això no havia trascendit al públic fins que l’oposició ho ha reconegut; que deixa per al futur la discussió sobre si el superàvit s’ha d’aplicar a reduir l’endeutament o a disminuir els ingressos o a augmentar les despeses, atès que l’endeutament és encara elevat, perquè l’Ajuntament està prestant uns serveis que no li pertoquen competencialment i sem-bla que val la pena procurar que la factura que s’ha de passar a les generacions futures, sigui una mica més baixa, més i quan això pot ajudar també al dina-misme i creixement de l’economia.
Remarca que la bona gestió pressupostària i la sa-lut de financera de ferro o, millor, de titani, d’aquest Ajuntament s’han d’administrar convenientment i de-dicant-les a mantenir l’estoc de capital de la Ciutat en forma d’inversions, de manera que, encara que es venguin actius, es facin inversions reals per una quantia superior, és a dir, procurant que hi hagi, en definitiva, un reequilibri dels actius, els quals, com consta en el Balanç, estan augmentant any rere any. Expressa la seva satisfacció pels documents que s’han debatut; i espera que l’arranjament del finança-ment local i la reestructuració competencial a través dels consorcis permetin enfocar aquesta nova etapa amb il·lusió i ganes d’aconseguir la Ciutat que tothom pugui desitjar.
S’aproven amb els vots en contra dels Srs. Molins, Puigdollers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Orte-ga, Fandos, Recasens i Servitje i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro els dictàmens en debat, relatius a les Or-denances fiscals i als Pressupostos per a l’any vi-nent, quedant desestimada l’esmena de Conver-gència i Unió.
4. 1r) Aprovar inicialment el Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Barcelona.
2n) Sotmetre’l a informació pública pel termini de trenta dies perquè s’hi puguin presentar al·legacions o suggeriments; i per al cas que no se n’hi formulin, tenir-lo per aprovat definitivament.
El Sr. Maragall comenta que el Reglament orgànic municipal és una de les peces cabdals de la Carta Municipal, ja que és l’estatut de règim interior que fixa les regles de joc en el funcionament del Consistori i, per tant, ha d’ésser fruit del màxim consens, cosa que exigeix renúncies recíproques, les quals potser han allargat el procés de redacció una mica més del compte.
Comenta que el seu contingut estalviarà discus-sions de procediment i ajudarà a millorar l’agilitat i el funcionament dels òrgans municipals i, especialment, d’aquest Plenari.
Expressa el seu agraïment per la tasca que hi han fet el secretari general, Sr. Francesc Lliset, i els Ser-veis Jurídics; i confia que el proper mes es pugui por-tar a aprovació inicial el Reglament de funcionament dels Consells de Districte.
El Sr. Puigdollers considera positiva l’aprovació del Reglament orgànic municipal, si bé lamenta que hagi trigat vint anys; espera que aquest nou instrument, que arriba gairebé dos anys després de l’aprovació de la Carta Municipal, estalviï discussions de procedi-ment; i hi destaca els trets següents:
a) Parteix de la voluntat d’entendre que aquest Ple-nari té funcions parlamentàries, però també de go-vern, perquè determinades decisions d’aquesta natu-ralesa només es poden prendre en aquest òrgan;
b) Atorga al govern municipal uns instruments de gestió molt potents i, consegüentment, un alt grau de responsabilitat;
c) Significa una garantia de control democràtic, ja que fins fa uns quatre o cinc anys l’oposició no va aconseguir que s’arribessin a votar les seves pro-postes;
d) Estableix una vinculació entre el Programa d’ac-tuació i les decisions del govern, perquè el primer dei-xa d’ésser un document simplement orientatiu i passa a obligar el govern municipal.
Finalment, demana que el Reglament de descen-tralització sigui discutit en els Districtes abans d’ésser sotmès a l’aprovació inicial d’aquest Plenari.
El Sr. Álvarez es congratula que, finalment, es por-tin a aprovació el Reglament orgànic municipal, que tanta importància té per al funcionament de l’Ajunta-ment; i que, com en el cas de la Carta Municipal, s’hagi aconseguit redactar-lo per la via del consens: demana, doncs, que la mateixa via se segueixi en al-tres ocasions perquè tots els Grups volen el millor per a la ciutat malgrat les diferències existents entre ells. Agraeix la tasca feta pels equips tècnics jurídics perquè ha estat magnífica, i apressa la redacció del nou Reglament de participació ciutadana ateses la mancances que hi ha en el diàleg entre el govern mu-nicipal i determinats col·lectius, i d’un nou reglament d’activitats industrials, atesos els canvis de tota mena que s’han produït d’ençà de l’any 1969 en què s’apro-và l’actualment vigent.
El Sr. Maestro valora l’esforç de consens fet per tots els Grups en la redacció del Reglament orgànic municipal, que, com tots els productes del consens, acontenta tothom i, alhora, no acontenta plenament a ningú, i que fixa les regles bàsiques en què govern i oposició estan d’acord i dóna les eines necessàries perquè l’Ajuntament pugui funcionar amb normalitat.
Subratlla que les mesures relatives a la constitució i dissolució dels Grups municipals són una garantia de respecte a la voluntat expressada per la ciutada-nia en les eleccions, més enllà de personalismes.
Recomana que també a l’hora de redactar els Re-glaments de descentralització i de participació, es miri de trobar fórmules innovadores perquè els Districtes siguin llocs on es puguin decidir polítiques de ciutat, com ja es fa ara, però amb més contingut, i normes de participació que s’ajustin a una societat plenament democràtica; i confia que un dia els consellers i con-selleres de Districte puguin ésser elegits per sufragi universal.
El Sr. Maragall, després d’agrair les intervencions anteriors, remarca que el Reglament orgànic munici-pal assumeix el repte de dibuixar un nou equilibri de poder dintre aquest Ajuntament i pot ésser una expe-riència útil a altres institucions; i que s’hi defensa i po-tencia la capacitat executiva de l’alcalde i del seu go-vern i, ensems, s’hi garanteixen els mecanismes de control democràtic.
Matisa que el Programa d’actuació municipal té na-turalesa de directriu i com a tal ha d’ésser observat quant a les seves finalitats i objectius per tots els òr-gans municipals i s’hi ajustaran el Pressupost, el Pro-grama d’inversions i el ProPro-grama financer, els quals han de motivar la coherència de les seves determina-cions amb el Programa d’actuació municipal.
Finalment, es declara disposat a estudiar la millor forma de debat del Reglament de descentralització.
L’alcalde agraeix als Grups municipals la feina feta i la voluntat de consens.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat, re-latiu al Reglament orgànic municipal.
5. 1r) Aprovar els Estatuts del Consorci d’Habi-tatge de Barcelona, creat per l’article 61.7 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, segons document que s’adjunta.
2n) Donar trasllat del precedent acord a la Genera-litat de Catalunya, per al seu coneixement i efectes escaients.
L’alcalde confia que aquest, que és el primer dels Consorcis que s’han de constituir en virtut de la Carta Municipal, sigui seguit ben aviat pels altres.
El Sr. Maragall comenta que els Estatuts del Con-sorci regulen les funcions de planificació i programa-ció, però en matèria de política d’habitatge resta en-cara camp per córrer pel que fa a la realització de les inversions i a la gestió, que espera que també podran ésser compartides.
El Sr. Puigdollers anuncia el vot favorable dels membres del seu Grup, tot matisant que el primer pas en el desplegament de la Carta Municipal es féu amb la creació de la Subcomissió d’Urbanisme del munici-pi de Barcelona, la qual ha agilitat considerablement la tramitació dels instruments urbanístics i que, per tant, s’ha de valorar com a molt positiva.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 6. 1r) Ratificar, en tots els seus termes l’acord del Consell General del Consorci de Comunicació Local adoptat en sessió de 29 de juny de 2000 i, per tant, aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci de Comunicació Local, segons document annex, que s’entendrà aprovada definitivament si no s’hi presenten modificacions o suggeriments durant el període d’informació pública.
2n) Delegar al Consorci de Comunicació Local per a la realització dels anuncis d’aprovació inicial i publi-cació definitiva de la modifipubli-cació estatutària.
3r) Comunicar el present acord al Consorci de Co-municació Local.
El Sr. Ciurana manifesta que la modificació d’Esta-tuts que es proposa, desaprofita l’oportunitat de reco-llir-hi la representació plural de les diverses institu-cions integrades en el Consorci, tanmateix en vista de l’oferta de diàleg que s’ha formulat, els membres del seu Grup opten per abstenir-se.
S’aprova amb l’abstenció dels Srs. Molins, Puigdo-llers, Forn i Ciurana i les Sres. Oranich, Ortega, Fan-dos, Recasens i Servitje.
7. 1r) Modificar l’Ordenança del medi ambient urbà, aprovada definitivament per acord del Plenari del Con-sell Municipal en la sessió de 26 de març de 1999, amb la incorporació d’una disposició transitòria relativa a les normes provisionals referents a les mesures de prevenció de la legionel·losi que han d’adoptar deter-minades instal·lacions considerades de risc envers aquesta malaltia, i amb la redacció que consta en el document que s’adjunta.
2n) Sotmetre-la a informació pública pel termini de trenta dies perquè s’hi puguin presentar al·legacions o suggeriments; i per al cas que no se n’hi formulin, tenir-la per aprovada definitivament.
La Sra. Mayol exposa que aquesta modificació de l’Ordenança del medi ambient urbà, que es desprèn de la mesura de govern presentada la darrera sessió, determina les mesures preventives de la legionel·losi que s’han d’adoptar en les instal·lacions considera-des de risc amb una regulació provisional mentre els Governs de l’Estat o la Generalitat no dictin altres normes de caràcter general en aquesta matèria.
Concreta que la nova disposició afecta els aparells de transferència de massa d’aigua per corrents d’aire tant en ambients exteriors com interiors, els més cone-guts dels quals són les torres de refrigeració, defineix el règim d’autorització, llicència o comunicació, i regula els requisits que han de complir les instal·lacions, les condicions d’accessibilitat, les barreres per evitar-hi l’entrada de brutícia, la ubicació, la neteja, el manteni-ment i la desifecció, el registre de mantenimanteni-ment i desin-fecció, i l’obligació de declarar l’existència de tals instal·lacions, tot això a fi de contribuir a reduir-ne el risc, encara que sigui impossible eliminar-lo totalment. El Sr. Puigdollers avança l’abstenció del seu Grup tot reservant-se- la facultat de formular al·legacions; i significa que l’Ajuntament no necessitava aquesta norma per poder inspeccionar tals instal·lacions.
La Sra. Treserra fonamenta igualment l’abstenció del seu Grup en la intenció de presentar al·legacions, sobretot pel que fa als aparts 7,2d) i 8d), que caldria concretar més, i 14, on caldria incrementar les ins-peccions per poder detectar amb més rapidesa els aparells alterats, o si més no, recórrer a sondeigs ale-atoris amb el mateix objectiu.
La Sra. Mayol assegura que s’estudiaran amb es-pecial atenció les aportacions que facin els Grups de l’oposició. Precisa que l’objectiu de la modificació en debat, que ha estat molt ben rebuda pel Gremi d’Instal·ladors, és poder disposar d’instruments que permetin fer una prevenció eficaç i responsabilitzar-ne els titulars de les instal·lacions.