FOR A WORLD
OF
INCLUSIVE
CITIES
POR UN MUNDO
DE
CIUDADES
INCLUSIVAS
PER UN MÓN
DE
CIUTATS
INCLUSIVES
POUR UN MONDE
DE
VILLES
Per un món de ciutats inclusives
© Edició: Ajuntament de Barcelona. Acció Social i Ciutadania © Disseny gràfic: Pavlov
© de les fotografies: Departament d’Imatge i Producció Editorial. Ajuntament de Barcelona (pàgines 14 i 15), Arxiu del Departament de Comunicació i Qualitat. Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona (pàgines 42, 43, 70 i 71), Daniel Maunoury (pàgines 82 i 108), Valentín Viñas (pàgines 98 i 99)
Coordinació dels textos: Xavier Godàs i Pérez (Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona) Eva Garcia Chueca (Comissió d’Inclusió Social i Democràcia Participativa de Ciutats i Governs Locals Units)
Coordinació de l’edició: Magda Orozco i Isabel López, Departament de Comunicació del sector d’Acció Social i Ciutadania, Ajuntament de Barcelona.
Coordinació de les traduccions: Polyglota, SL Impressió: Igol
Dipòsit legal: B-21193-2009 imprès amb paper ecològic
BARCELONA: UNA HISTÒRIA DE COMPROMÍS GLOBAL
AMB EL PROGRÉS I LA LLIBERTAT
Barcelona, d’identitat europea i mediterrània, és una ciutat amb una trajectòria històrica oberta al món: impulsora de la modernitat, defensora de la democràcia, facilitadora d’intercanvis culturals, solidària i compromesa amb la pau.
Seguint el fil d’aquesta història, la nostra ciutat redobla esforços en l’àmbit internacional per continuar embastant ciutats ben cohesionades i amb benestar, clarament compromeses amb l’eradicació de la pobresa, impulsores de la justícia social, defensores dels drets humans universals i dels valors i els procediments democràtics. Barcelona hi treballa braç a braç amb altres ciutats i regions.
En l’àmbit de la cooperació internacional, incentivem la cooperació municipal directa mitjançant convenis de col·laboració amb ciutats o xarxes de ciutats, incloent-hi les respectives societats civils. Actualment es treballa en gairebé 40 projectes de l’àrea mediterrània, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, i es prioritzen programes d’actuació multidisciplinària a les següents ciutats: regió de Tànger, Gaza, Maputo, Niamey, San Salvador i la seva àrea metropolitana, i Medellín. En els diferents casos, una important diversitat de projectes d’intervenció tracta d’enfortir els governs municipals i els seus instruments de gestió, millorar les condicions de vida de la ciutadania, impulsar la transformació urbana i social, eradicar la violència i promoure escenaris de pau i respecte pels drets humans.
Barcelona és també la seu del Secretariat Permanent de la Unió pel Mediterrani, un espai comú de cooperació i intercanvi entre les dues riberes d’aquest mar de civilitzacions. A això cal afegir que la nostra ciutat serà en breu la seu del secretariat polític de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM), organisme de la Unió Europea. La Barcelona europea i mediterrània expressa així la seva voluntat d’implicar-se en la governança mundial: incentivant el desenvolupament humà global, establint un marc de cooperació en els àmbits econòmic i polític, impulsant programes de codesenvolupament, intercanviant coneixements i relacions entre societats civils. Barcelona aposta decididament per un Mediterrani de pau i solidaritat com a contribució decisiva a un món més just.
Des de l’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona és membre de l’associació i el moviment
Finalment, mantenim una molt activa presència en la més important organització municipalista internacional, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU):Barcelona és la seu del Secretariat Mundial de CGLU i com a ciutat estem treballant en primera línia en les comissions d’Inclusió Social, Cultura i a l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa. La Comissió d’Inclusió Social i Democràcia Participativa (CISDP), presidida pel tinent d’alcalde Ricard Gomà, té per missió aprofundir en les següents temàtiques urbanes emergents: (i) la resposta institucional dels governs locals a la pobresa i l’exclusió urbanes mitjançant el disseny de polítiques locals d’inclusió social, (ii) l’enfortiment de la qualitat democràtica mitjançant polítiques de participació ciutadana i (iii) el paper dels governs locals com a garants dels drets humans a la ciutat. Actualment, la CISDP està integrada per més de seixanta ciutats de l’Àfrica, l’Àsia, Europa, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà. És en el marc d’aquesta Comissió que es va pensar i redactar el document de posició política en matèria d’inclusió assumit per CGLU.
Eradiquem de les nostres ciutats la pobresa i l’exclusió social
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni acordats l’any 2000 per 189 estats en el marc de l’ONU es troben avui en dubte. Els últims dos anys han aparegut amb força situacions globals que n’han dificultat enormement la consecució: la crisi alimentària, protagonitzada per un creixement sense precedents del preu dels aliments, i, ara, la crisi financera, que tindrà com a efecte una important desacceleració econòmica que està afectant ja tant les economies capdavanteres com les emergents i que agreujarà la situació de les perifèriques. El resultat: en el món, el risc a la pobresa i l’exclusió social persisteix amb tendència a incrementar-se.
Per altra banda, l’àmbit urbà conforma els llocs on es manifesten els efectes humans i socials dels processos d’exclusió. Aquesta realitat, combinada amb l’accelerat procés d’urbanització mundial, situa les ciutats davant un repte polític i de gestió crucial: construir societats cohesionades en el marc de la globalització.
Per això les polítiques generadores de cohesió i inclusió socials han d’estar en el centre estratègic de l’agenda política dels governs locals d’aquest segle, juntament amb els recursos competencials, humans, infraestructurals i financers que calguin per al seu desenvolupament. Això és especialment important perquè el compliment dels Objectius de Desenvolupa-ment del Mil·lenni sigui una realitat i no una simple declaració d’intencions dels Estats.
És un fet palpable que els governs locals ja tenen avui un paper fonamental en el desenvolu-pament de polítiques públiques generadores de cohesió social i que moltes vegades les porten a terme extralimitant les seves pròpies competències. Heus-ne aquí uns pocs exemples: les administracions locals garanteixen l’accés universal als serveis bàsics i salvaguarden els drets de ciutadania, programen accions de lluita contra la pobresa i per la generació d’ocupació de qualitat, atenen les persones i famílies en situació de vulnerabili-tat, duen a terme polítiques urbanístiques integradores de la diversitat social, possibiliten una mobilitat accessible mitjançant un transport públic de qualitat, es comprometen activament en la lluita per frenar el canvi climàtic, generen espais de participació democràtica,
molt importants per a la construcció col·lectiva de la ciutat, gestionen amb criteris de garantia de drets i deures els fluxos migratoris contemporanis, etc.
Partint d’experiències com aquestes, CGLU, mitjançant la CISDP, pot i ha de ser el catalitzador del paper protagonista de les ciutats i els governs locals en allò que fa referència als objectius de lluita contra la pobresa i l’exclusió, i com a agents fonamentals a favor d’un desenvolupament humà global.
Per acabar, voldria aprofitar l’ocasió per agrair als alcaldes i les alcaldesses que van assistir a la Sessió Política de debat sobre polítiques locals d’inclusió, que va tenir lloc el 29 de novembre de 2008 a Istanbul, la seva presència i intervencions. Les seves reflexions van ser molt importants per a l’enriquiment final del document de posició.
PENSAR LOCALMENT I LLUITAR GLOBALMENT CONTRA
L’EXCLUSIÓ SOCIAL
En aquests temps de crisi, de riscos creixents d’exclusió en sectors vulnerables, un bon nombre de ciutats de molts punts del planeta articulen polítiques d’inclusió social. La crisi és de caràcter estructural i global, però la seva duresa s’expressa en clau quotidiana i local. De fet, ja en l’última i perllongada fase expansiva del cicle econòmic, l’exclusió i la pobresa colpejaven també la vida diària de moltes persones a moltes ciutats, tot i que el miratge del creixement desigual semblava amagar-ho. Un vell lema de l’ecologisme polític ens convidava a pensar globalment i a actuar localment. És cert, l’escala global de molts dels factors de l’exclusió necessita una lectura de les injustícies que vagi més enllà de qualsevol frontera. Alhora, l’àmbit local emergeix amb força com l’espai on fer tangibles les respostes. Aquesta lògica, però, avui resulta insuficient. En el segle xxi, el de la societat del coneixement i del risc, cal també pensar localment i actuar globalment. La proximitat és avui la clau de qualsevol projecte transformador: és en la vida quotidiana que ens juguem el model de societat. Però les ciutats han de fer-se visibles també en l’escenari global, a través de xarxes internacionals per on flueixin intercanvis, aprenentatges i complicitats.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni plantegen cinc reptes principals per assolir el 2015: reducció a la meitat de la pobresa i la fam; solució definitiva al deute extern; regles comercials justes; reducció en dues terceres parts de la mortalitat infantil, i accés universal a serveis bàsics. Ja hem fet més de mig camí respecte dels terminis fixats i el balanç no convida a l’optimisme: 850 milions de persones passen gana en el món i 1.000 milions sobreviuen amb menys d’1 E al dia; cada dia moren 30.000 menors de 5 anys per malalties vinculades amb la desnutrició. A l’Àfrica 278 milions de persones viuen sense aigua potable i cada mes n’hi ha 25 milions que contreuen la malària. Avui més de la meitat de la població mundial resideix a les ciutats. Al voltant del 60% de la població urbana del tercer món viu en assentaments d’infrahabitatge. Als països del nord els problemes socials urbans se situen en altres paràmetres. Vivim uns temps d’incerteses i amb noves pautes de fragilitat. A Europa les ciutats en crisi redescobreixen la pobresa. I a les desigualtats de renda s’afegeixen noves dimensions de vulnerabilitat: habitatge inaccessible, precarietat, immigració, dependència, solitud.
com a eix del desenvolupament comunitari. Des de les estratègies d’inclusió social sobre bases multiculturals que va impulsar el govern londinenc, fins als pressupostos participatius de Belo Horizonte o Cotacachi, concebuts allí com a instrument de ciutadania entre les poblacions indígenes. Des de les polítiques d’igualtat de gènere a Diyarbakir, fins a les alternatives comunals de gestió de l’aigua a diverses ciutats africanes. Passant per interessants estratègies d’urbanisme social de barri en realitats tan diferents com Saint-Denis i Vancouver.
Aquesta diversitat planetària de polítiques locals pot semblar dispersa i fragmentada, però té, subjacents, diversos elements que la vertebren. Creix, en primer lloc, el nombre de ciutats que han fet el salt qualitatiu de programes socials conjunturals a polítiques d’inclusió de caràcter estructural, motors de les estratègies de desenvolupament humà i ubicades en el nucli de prioritats. Totes aquestes polítiques comparteixen, en segon lloc, la idea de l’exclusió social com a realitat multidimensional, que engloba la pobresa però va més enllà i es projecta cap a la falta de vincles interpersonals, la segmentació espacial o les discriminacions ètniques i de gènere. Apareixen també dos reptes principals. D’una banda, elaborar polítiques d’inclusió sobre el respecte i la valoració de les diferències; articular els objectius d’igualtat amb els valors de la diversitat i la identitat. D’una altra, situar les polítiques d’inclusió com a canals de construcció de ciutadania activa, de valors i pràctiques de democràcia participativa.
En definitiva, el desplegament de l’agenda global de desenvolupament humà passa avui, no exclusivament però sí de forma preferent, per una xarxa sòlida de polítiques locals d’inclusió social. «Construïm les ciutats inclusives del segle xxi», diu el títol del document de posició política assumit com a eix rector de la promoció de polítiques d’inclusió en el marc de CGLU. Dit sintèticament, «Construïm les ciutats inclusives del segle xxi» significa que l’acció política local resulta fonamental per a l’evolució d’una globalització amb rostre humà i per construir un món fonamentat en els criteris de justícia social, solidaritat, respecte per les diferències i compromís amb la sostenibilitat.
Ens hi comprometem.
Ricard Gomà
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ · 19
LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ
COM A POLÍTICA SOCIAL GLOBAL · 21
LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ
COM A GARANTIA DE L’AFIRMACIÓ DE DRETS · 22
LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ
COM A PROMOTORES DE LA DIVERSITAT · 25
LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ
COM A IMPULSORES DE LA DEMOCRÀCIA · 26
MEMBRES DE LA COMISSIÓ D’INCLUSIÓ SOCIAL
19
La publicació que us presentem té per objectiu donar-vos a conèixer el
document de posició política sobre polítiques locals d’inclusió social promogut
per la Comissió d’Inclusió Social i Democràcia Participativa (CISDP) de Ciutats
i Governs Locals Units (CGLU). Aquest document va ser aprovat pel Consell
Mundial de CGLU celebrat entre els dies 27 i 30 de novembre de 2008 a Istanbul.
S’inspira en les conclusions del I Seminari Internacional de Polítiques
Locals Innovadores d’Inclusió Social,
1celebrat a Barcelona del 27 al 28 de
setembre de 2007, així com en la reflexió política desenvolupada en el si de
CGLU, mitjançant les seves seccions regionals i comissions de treball.
2El document presenta les principals pautes polítiques que es recomana seguir a les
ciutats en el moment de concebre i desenvolupar polítiques públiques d’inclusió
social. Així mateix, té per objectiu facilitar la posició de CGLU en aquesta matèria
i orientar la seva interlocució amb altres organitzacions o agències internacionals.
1 L’organització d’aquest seminari va anar a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i de la CISDP, amb el suport del
Govern català i l’assesorament científic de DPU (Development Planning Unit) de la University College of London.
En el seminari van participar-hi representants d’Eldoret (Kènia), Rosario (l’Argentina), Diyarbakir (Turquia),
Londres (Regne Unit), Belo Horizonte i Porto Alegre (el Brasil), Palmela (Portugal), Tacoma (els Estats Units),
Cotacachi (l’Equador), Barcelona (Espanya), Saint-Denis (França) i Bandung (Indonèsia). Els representants
d’aquestes 12 ciutats, de realitats molt diferents, van explicar les seves variades polítiques d’inclusió, i alhora
van reflexionar i deliberar conjuntament sobre tres eixos temàtics: (i) justícia social i garantia de drets; (ii)
participació ciutadana i generació de xarxes socials; (iii) planificació i sostenibilitat de les polítiques.
2 La CISDP agraeix molt especialment les contribucions decisives del Centre d’Estudis Socials de la Universitat
de Coïmbra, de l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Totes les persones; les de les ciutats de
Còrdova, Barcelona, Ecatepec de Morelos, Terrassa, Guarulhos, Villa El Salvador, Nanterre, Saint-Denis, Junín, Cotacachi i Eldoret; les del fons de cooperació andalús FAMSI, de la Diputació de Màlaga, la Província de Milà, el Fòrum d’Autoritats Locals (FAL), i el FAL de Perifèries (FALP); les de les comissions de CGLU Ciutats de Perifèria, Diplomàcia de Ciutats, Mobilitat Urbana, i Planificació Urbana Estratègica; i les del Secretariat Mundial de CGLU.
CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
21
CONSTRUÏM
LES CIUTATS
INCLUSIVES DEL
SEGLE XXI
DOCUMENT DE POSICIÓ POLÍTICA APROVAT EL 30 DE
NOVEMBRE DE 2008 PEL CONSELL MUNDIAL DE CGLU,
CELEBRAT A ISTANBUL (TURQUIA)
Les polítiques d’inclusió com a política social global
1
.
Els governs locals són actors fonamentals d’un món globalitzat
en què gran part de la població es concentra a les ciutats i les seves àrees
metropolitanes. És un món de noves complexitats socials, econòmiques, polítiques i
culturals, amb nous i diversos desafiaments i oportunitats. No obstant això, l’actual
situació de globalització accentua les desigualtats; de fet, la pobresa i la desigualtat
social han augmentat en tots els continents des de l’últim terç del segle
xxi això
ha provocat l’exclusió social de moltes persones.
2
.
L’exclusió social és el procés pel qual determinats grups i persones
veuen sistemàticament bloquejat l’accés als drets bàsics de ciutadania
(drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals). L’exclusió, doncs, conté diverses
dimensions: social, econòmica, política, cultural, relacional, digital, generacional
i de gènere. I s’expressa també de forma diversa: pobresa, precarietat laboral i
dèficits educatius; discapacitat, dependència i sobrecàrrega de tasques de cura en
la llar; discriminacions per raó de gènere, orientació sexual, religió o origen ètnic;
afebliment de les relacions comunitàries i ruptura de vincles afectius; fractures
de ciutadania de base etnocultural; deficient dotació de serveis bàsics de qualitat;
pèrdua de manifestacions culturals.
CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
22 23
LET’S B
UILD
ALL-INCLUSIVE CITIES OF
THE TWENTY -FIRST CENTUR Y 23 CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
3
. Des de l’acció política local és possible generar societats cohesionades i
democràtiques que assegurin l’exercici dels drets. Per això cal abordar l’exclusió
social des de les causes que la provoquen. Per aconseguir-ho,
les polítiques
d’inclusió social han d’estar en el centre de l’agenda política dels governs
locals d’aquest segle, juntament amb els recursos humans,
infraestruc-turals i financers que es requereixin per al seu desenvolupament. Això és
especialment important perquè l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament
del Mil·lenni sigui una realitat en les nostres ciutats i, per tant, en el món on vivim.
Les polítiques d’inclusió com a garantia de l’afirmació de drets
4
.
L’exclusió social es manifesta en els territoris. Als centres històrics
degradats i les perifèries de grans ciutats, particularment en la seva extensió
metropolitana; en la proliferació de «barraques», «favelas» o «villas»; en les
condicions d’irregularitat de moltes persones migrants; en el tracte desigual
i discriminatori cap a les dones, les diferents orientacions sexuals o els grups
etnoculturals minoritaris; en l’absència de polítiques d’igualtat d’oportunitats per
al col·lectiu de joves en situació de risc social; en la falta d’atenció a la infància i
les persones grans; en la inadequació dels espais i serveis públics respecte a les
persones amb discapacitat; en la falta d’accés al transport públic, especialment per
a les persones en situació de desavantatge social o econòmic.
5
.
En conseqüència, des del punt de vista de la seva concepció i els seus
criteris de gestió, les polítiques d’inclusió han de garantir l’accés universal
als serveis bàsics i la salvaguarda dels drets de ciutadania; han
d’orientar-se, així mateix, a la transformació de la realitat social d’acord amb el que dicten
els valors d’equitat, solidaritat i respecte per les diferències; i, finalment, han de
comprometre’s amb l’esdevenir del món, promovent-ne el desenvolupament
sostenible i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic.
6
.
Les polítiques d’inclusió es dirigeixen a satisfer tant les necessitats
materials per dur una vida digna com aquelles altres relacionades amb
el vincle social. Cal fer-hi encaixar la diversitat social i el dret a la diferència,
amb la promoció de relacions igualitàries que facin disminuir les desigualtats
econòmiques, socials i culturals. En particular, les polítiques d’inclusió social han
de garantir la reducció de la pobresa i generar ocupació i renda; han de promoure
la salut, l’autonomia personal, l’atenció a la dependència i el suport a les famílies;
han d’assegurar una vida autònoma i digna a les persones amb discapacitats; han
de fer conciliar els temps de treball remunerat, de cures i de criança amb el temps
d’oci; han de protegir la infància i les persones grans fràgils; han de democratitzar
l’accés a la cultura, la informació i la formació permanent; han de desenvolupar
un model urbà basat en les relacions de proximitat i en una mobilitat accessible
i sostenible mitjançant transport públic de qualitat; i, finalment, han d’impulsar la
democràcia i una ciutadania crítica, participativa i coresponsable.
7
. L’exclusió també es manifesta en la segregació espacial de la població i
la privatització de l’espai públic. Per això,
les polítiques inclusives han de
tenir per objectiu una política urbanística integradora i respectuosa
amb la diversitat social que eviti la creació de concentracions segmentades
de la població, sigui per raons d’origen etnocultural o social. Cal combatre la
segregació espacial a través d’accions com: rehabilitar de forma integral els
barris; dotar les zones urbanes més desfavorides d’espais i equipaments públics
de qualitat; promoure usos diversificats del sòl; impulsar la barreja social en
matèria d’habitatge, a fi que convergeixin persones de diferents orígens i nivells
socioeconòmics en un mateix territori; eliminar les barreres arquitectòniques
que puguin aïllar determinats barris; i, finalment, tenir en compte la variable de
gènere en la configuració urbanística.
24 25
LET’S B
UILD
ALL-INCLUSIVE CITIES OF
THE TWENTY -FIRST CENTUR Y 25 CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
polítiques i serveis entre ens locals d’una mateixa àrea metropolitana
en nom d’una millor eficàcia de les polítiques que s’hi portin a terme. Des
de l’òptica metropolitana, cal prioritzar l’atenció a les persones (en termes de
salut, educació, serveis socials, habitatge i promoció de l’ocupació de qualitat), així
com millorar la seva mobilitat. D’altra banda, i com a enclavaments econòmics
mundials que són, esdevé necessari planificar i desenvolupar infraestructures que
comuniquin les metròpolis amb el món.
9
.
Tant com sigui possible, els governs locals han d’anticipar-se als
problemes socials. Això implica, d’una banda, abordar des d’un prisma
estructu-ral el conjunt de factors que generen situacions o riscos d’exclusió, i, de l’altra,
fonamentar l’acció local sobre la base d’un diagnòstic previ de les necessitats. Per
aconseguir-ho, cal crear instruments capaços de mesurar l’impacte de les polítiques,
com ara observatoris socials. D’altra banda, la sostenibilitat política i financera ha
de ser un criteri fonamental per al disseny de les polítiques d’inclusió, així com la
formació contínua de tots els actors involucrats en l’acció. Aquestes polítiques,
finalment, han d’articular-se a través de programes urbans integrals orientats a la
inclusió dels col·lectius en situació de risc social.
10
. A causa de les diferents competències polítiques entre diversos nivells de
govern (local, metropolità, regional, nacional i transnacional), resulta necessària
El President de la CISDP, Ricard Gomà (al centre), amb els vicepresidents, Irma Dioli (Província de Milà), Patrick Braouezec (Saint-Denis), José Luís Gutiérrez Cureño (Ecatepec de Morelos) i Eva Garcia Chueca (Secretariat).una articulació multinivell que asseguri un encaix adequat entre la
política local d’inclusió i les polítiques supralocals.
11
. Això és especialment rellevant en la mesura que, en general, l’àmbit
local no disposa de mecanismes essencials d’inclusió com la política d’ocupació,
habitatge o mobilitat urbana, entre altres. Per tant, és necessari reclamar als
poders estatals més participació en les competències clau per a la
inclusió social, així com una major descentralització de recursos perquè
els governs locals puguin sostenir aquestes polítiques. L’eficàcia de les polítiques
d’inclusió depèn en bona mesura del nivell de descentralització de les competències
i els recursos existents.
Les polítiques d’inclusió com a promotores de la diversitat
12
.
Tota política d’inclusió social ha de conduir a la superació de
les desigualtats de gènere i de grup ètnic, així com promoure un acord
convivencial respectuós amb les diferències.
13
.
Les migracions són un factor explicatiu dels processos
d’urba-nització mundials. Es calcula que la meitat de la població humana, 3.300 milions
de persones, viu en l’àmbit urbà. S’estima que el 2030 aquesta població arribarà a
ser el 61%. La previsió, a més, és que el 95% del creixement de la població urbana
mundial fins al 2027 sigui absorbit, principalment, per ciutats dels països d’origen
de les migracions (migracions del camp cap a la ciutat).
14
. L’àmbit local és l’espai de gestió efectiva de la realitat migratòria.
Per
als governs locals, el repte és com planificar la seva acció des d’una
perspectiva estratègica, flexible i integral.
Aquesta planificació ha de ser
permanentment adaptable a les noves demandes socials i capaç d’innovar en l’acció
davant de la nova i rica diversitat sociocultural.
26 27
LET’S B
UILD
ALL-INCLUSIVE CITIES OF
THE TWENTY -FIRST CENTUR Y 27 CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
16
.
Cal incentivar que els territoris —les ciutats i les seves àrees
metropolitanes, fonamentalment— siguin agents proactius en les xarxes
internacionals de cooperació en matèria de migracions. La cooperació
descen-tralitzada pública ofereix un gran potencial de treball conjunt entre ciutats
emissores i receptores de persones migrants, que ha de tenir per objectiu promoure
el desenvolupament humà en condicions de globalització.
Les polítiques d’inclusió com a impulsores de la democràcia
17
.
Els procediments de la democràcia representativa resulten
insuficients per incorporar plenament el conjunt de la ciutadania en el
procés de presa de decisions i promoure la seva capacitat crítica. Això és el
que asseguren els processos de democràcia participativa: el dret de la ciutadania
a intervenir permanentment en la cosa pública, ja sigui de forma organitzada o a
títol individual. En aquest sentit, la participació ha de comportar un exercici de
coresponsabilització, per a la qual cosa és indispensable enfortir les xarxes socials i
involucrar nous actors en l’acció pública.
18
. Així mateix, governar en condicions de complexitat social és fer-ho des
de la perspectiva de la governança. Per aconseguir-ho, cal
introduir reformes
administratives que possibilitin la creació d’un govern relacional capaç
d’articular una acció de caràcter integral i transversal. Això implica tenir
una visió holística dels problemes i respondre-hi mitjançant l’acció interdependent
i en xarxa de diversos actors: l’Administració pública (des dels seus diferents nivells
de govern), el sector associatiu i comunitari, i el sector privat.
19
. Cal acceptar el pluralisme, el conflicte i la diversitat com a elements
consubstancials als processos socials de participació. El consens ciutadà sorgeix
en no poques ocasions de desacords previs en la manera de plantejar els reptes
socials, per la qual cosa s’han de crear espais permanents de diàleg, debat i
negociació. En allò que fa referència al govern, la participació ciutadana ha
de formar part d’una estratègia transversal que articuli els diferents
àmbits municipals mitjançant plans de participació.
20
.
La participació de la ciutadania en les polítiques d’inclusió (en les
fases de disseny, implementació i avaluació)
és una condició prèvia per millorar
de manera tangible la qualitat de vida de les persones en situació o risc
d’exclusió i assegurar així l’afirmació dels seus drets. D’igual manera, la participació
contribueix a millorar la qualitat de les polítiques públiques en termes d’eficiència
i eficàcia.
21
.
Els canals de participació han de dissenyar-se d’acord amb
la disponibilitat temporal i espacial de les persones,
que han de poder
combinar la participació en l’àmbit públic amb la seva vida privada i laboral. L’espai
públic de participació política és avui molt divers, ja que es concreta en els diferents
espais i temps de la vida quotidiana. Aquesta multiplicitat de canals de participació
de la societat civil, de les seves organitzacions i del teixit associativocomunitari,
juntament amb la capacitat dels governs locals de crear ponts amb aquests actors,
constitueixen elements clau per tal d’assajar nous espais de participació política.
22
.
La lluita contra les situacions d’exclusió és un esforç global que arrela
directament en contextos locals. Per aquest motiu, resulta imprescindible
que els governs locals es comprometin a ser solidaris entre ells, juntament
amb les respectives societats civils.
La cooperació descentralitzada
pública constitueix un instrument eficaç per impulsar una solidaritat
transnacional de caire municipalista.
D’acord amb el que s’ha exposat, la Comissió d’Inclusió Social i Democràcia
Participativa adquireix els següents compromisos generals en el si de Ciutats
i Governs Locals Units:
28
· Contribuir a estimular el pensament crític i el debat polític
al voltant de la pobresa, les desigualtats i l’exclusió social. Definir
propostes i accions concretes que condueixin al disseny de polítiques
locals d’inclusió social.
· Difondre entre els governs locals les polítiques més destacables
en matèria d’inclusió social i d’aprofundiment democràtic. Facilitar
l’intercanvi d’experiències i coneixements entre ciutats de tot el món.
· Mantenir un diàleg polític amb els moviments socials i les xarxes
transnacionals del Fòrum Social Mundial a través del Fòrum d’Autoritats
Locals.
31
LET’S B
UILD
ALL-INCLUSIVE CITIES OF
THE
TWENTY
-FIRST CENTUR
Y
31
CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
MEMBRES
DE LA COMISSIÓ
D’INCLUSIÓ SOCIAL
I DEMOCRÀCIA
PARTICIPATIVA
(CISDP)
ÀFRICA
Burkina Faso
Ouagadougou
Burundi
Bujumbura
Mali
Bamako
Marroc
Tetuan
AMÈRICA LLATINA
Argentina
Mendoza
Rosario
Brasil
Belo Horizonte
Frente Nacional de Prefeitos (FNP)
Guarulhos
Osasco
Porto Alegre
Recife
Rio de Janeiro
Santa Maria
Colòmbia
Bogotà
Medellín
Costa Rica
Escazú
Equador
Cuenca
Quito
Mèxic
Asociación de Municipios de México (AMMAC)
Ecatepec de Morelos
Federación Nacional de Municipios de México (FENAMM)
Nicaragua
Managua
Perú
Villa El Salvador
Uruguai
Montevideo
Veneçuela
Caracas
CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
32 33
LET’S B
UILD
ALL-INCLUSIVE CITIES OF
THE TWENTY -FIRST CENTUR Y 33 CONSTR
UÏM LES CIUT
A
TS INCLUSIVES DEL SEGLE XXI
Xile
El Bosque
La Pintana
Puerto Montt
ÀSIA
Índia
Calcuta
ORIENT MITJÀ – ÀSIA OCCIDENTAL
Palestina
Khan Younis
Turquia
Diyarbakir
EUROPA
Bèlgica
Anthisnes
Fontaine-L’Évêque
Huy
Eslovàquia
Ciutats Unides Eslovàquia
Espanya
Badalona
Barcelona
Còrdova
Diputació de Barcelona
Fondo Andaluz de Municipios para la Solidaridad Internacional
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Santa Coloma de Gramenet
Santa Margarida de Montbui
Terrassa
Viladecans
França
Arcueil
Aubagne
Bobigny
Ciutats Unides França
Conseil Général Seine-Saint-Denis
Conseil Général Val-de-Marne
Conseil Régional Rhône-Alpes
Conseil Régional Pays de La Loire
Nanterre
Nantes
Saint-Denis
Taverny
Villeurbanne
Itàlia
Comitè Italià de Ciutats Unides (CICU)
Província de Milà
Roma
Venècia
Polònia
Lublin
Portugal
Gavião
Palmela
Regne Unit
Local Government International Bureau (LGIB)
Londres
XARXES INTERNACIONALS
Associació Amèrica-Europa de Regions i Ciutats (AERYC)
Fòrum d’Autoritats Locals per la Inclusió Social
i la Democràcia Participativa (FAL)
Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Totes les Persones
COL·LABORADORS
França
Secretariat Internacional Permanent Drets Humans
i Governs Locals
Mèxic
Centre Operacional d’Habitage i Poblament (COPEVI)
BARCELONA: UNA HISTORIA DE COMPROMISO GLOBAL
CON EL PROGRESO Y LA LIBERTAD
Barcelona, de identidad europea y mediterránea, es una ciudad con una trayectoria histórica abierta al mundo: impulsora de la modernidad, defensora de la democracia, facilitadora de intercambios culturales, solidaria y comprometida con la paz.
Al hilo de esta historia, nuestra ciudad redobla esfuerzos en el plano internacional para continuar hilvanando ciudades bien cohesionadas y con bienestar, claramente comprometidas con la erradicación de la pobreza, impulsoras de la justicia social, defensoras de los derechos humanos universales y de los valores y procedimientos democráticos. Por ello, Barcelona trabaja codo con codo con otras ciudades y regiones.
En el plano de la cooperación internacional, incentivamos la cooperación municipal directa mediante convenios de colaboración con ciudades o redes de ciudades, incluidas sus respectivas sociedades civiles. Actualmente se está trabajando en cerca de 40 proyec-tos del área mediterránea, África y América Latina, y se priorizan programas de actuación multidisciplinar en las siguientes ciudades: región de Tánger, Gaza, Maputo, Niamey, San Salvador y su área metropolitana, y Medellín. En los diferentes casos, un importante abanico de proyectos de intervención trata de fortalecer a los gobiernos municipales y sus instrumentos de gestión, mejorar las condiciones de vida de la ciudadanía, impulsar la transformación urbana y social, erradicar la violencia y promover escenarios de paz y respeto por los derechos humanos.
Barcelona es también la sede del Secretariado Permanente de la Unión por el Mediterráneo, un espacio común de cooperación e intercambio entre las dos riberas de este mar de civilizaciones. A ello hay que añadir que nuestra ciudad será en breve la sede del secretariado político de la Asamblea Regional y Local Euromediterránea (ARLEM), organismo de la Unión Europea. La Barcelona europea y mediterránea expresa así su voluntad de implicarse en la gobernanza mundial: incentivando el desarrollo humano global, estableciendo un marco de cooperación en los planos económico y político, impulsando programas de codesarrollo e intercambiando conocimientos y relaciones entre sociedades civiles. Barcelona apuesta decididamente por un Mediterráneo de paz y solidaridad como contribución decisiva a un mundo más justo.
colectivo y corresponsable el desarrollo humano en las ciudades y las regiones. Actual-mente, el Ayuntamiento de Barcelona preside esta red y es un referente en la transmisión de políticas sociales a escala local.
Finalmente, mantenemos una presencia muy activa en la más importante organización municipalista internacional, Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU): Barcelona es la sede del Secretariado Mundial de CGLU y, como ciudad, estamos trabajando en primera línea en las comisiones de Inclusión Social y Cultura y en el Observatorio Internacional de la Democracia Participativa. La Comisión de Inclusión Social y Democracia Participativa (CISDP), presidida por el teniente de alcalde Ricard Gomà, tiene por misión profundizar en las siguientes temáticas urbanas emergentes: (i) la respuesta institucional de los gobiernos locales a la pobreza y exclusión urbanas mediante el diseño de políticas locales de inclusión social, (ii) el fortalecimiento de la calidad democrática mediante políticas de participación ciudadana y (iii) el papel de los gobiernos locales como garantes de los derechos humanos en la ciudad. Actualmente, la CISDP está integrada por más de sesenta ciudades de África, Asia, Europa, América Latina y Oriente Medio. Es en el marco de esta Comisión que se pensó y redactó el documento de posición política en materia de inclusión asumido por CGLU.
Erradiquemos de nuestras ciudades la pobreza
y la exclusión social
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio acordados en el año 2000 por 189 estados en el marco de la ONU se encuentran hoy en entredicho. En los últimos dos años han aparecido con fuerza situaciones globales que han dificultado enormemente su consecución: la crisis alimentaria, protagonizada por un crecimiento sin precedentes del precio de los alimentos, y ahora la crisis financiera, que tendrá como efecto una importante desaceleración económica que está afectando ya tanto a las economías líderes como a las emergentes y que agravará la situación de las periféricas. El resultado: en el mundo, el riesgo a la pobreza y la exclusión social persiste con tendencia a incrementarse.
Por otra parte, el ámbito urbano conforma los lugares donde se manifiestan los efectos humanos y sociales de los procesos de exclusión. Esta realidad, combinada con el acelerado proceso de urbanización mundial, sitúa a las ciudades ante un reto político y de gestión crucial: construir sociedades cohesionadas en el marco de la globalización.
Por ello las políticas generadoras de cohesión e inclusión social tienen que estar en el centro estratégico de la agenda política de los gobiernos locales de este siglo, junto con los recursos competenciales, humanos, infraestructurales y financieros que se requieran para su desarrollo. Eso es especialmente importante para que el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo del Milenio sea una realidad y no una simple declaración de intenciones de los estados.
Es un hecho palpable que los gobiernos locales ya tienen hoy día un papel fundamental en el desarrollo de políticas públicas generadoras de cohesión social y que, muchas veces, las llevan a cabo extralimitando sus propias competencias. Unos pocos ejemplos de ello: las administraciones locales garantizan el acceso universal a los servicios básicos y salvaguardan los derechos de ciudadanía, programan acciones de lucha contra la pobreza y por la generación de empleo de calidad, atienden a las personas y familias en situación de vulnerabilidad, impulsan políticas urbanísticas integradoras de la diversidad social, posibili-tan una movilidad accesible mediante un transporte público de calidad, se comprometen activamente en la lucha para frenar el cambio climático, generan espacios de participación democrática, muy importantes para la construcción colectiva de la ciudad, gestionan con criterios de garantía de derechos y deberes los flujos migratorios contemporáneos, etc.
Partiendo de tales experiencias, CGLU, mediante la CISDP, puede y debe ser el catalizador del papel protagonista de las ciudades y los gobiernos locales en lo concerniente a los objetivos de lucha contra la pobreza y la exclusión, y como agentes fundamentales en pos de un desarrollo humano global.
Para finalizar, quisiera aprovechar la ocasión para agradecer a los alcaldes y alcaldesas que asistieron a la Sesión Política de debate sobre políticas locales de inclusión, que tuvo lugar el 29 de noviembre de 2008 en Estambul, su presencia e intervenciones. Sus reflexiones fueron muy importantes para el enriquecimiento final del documento de posición.
PENSAR LOCALMENTE Y LUCHAR GLOBALMENTE CONTRA
LA EXCLUSIÓN SOCIAL
En estos tiempos de crisis, de riesgos crecientes de exclusión en sectores vulnerables, un buen número de ciudades en múltiples rincones del planeta articulan políticas de inclusión social. La crisis es de carácter estructural y global, pero su dureza se expresa en clave cotidiana y local. Es más, cuando el ciclo económico transitaba su última y prolongada fase expansiva, la exclusión y la pobreza golpeaban también la vida diaria de muchas personas en muchas ciudades, aun cuando el espejismo del crecimiento desigual pareciera ocultarlo. Un viejo lema del ecologismo político nos invitaba a pensar globalmente y actuar localmente. Es cierto, la escala global de muchos de los factores de la exclusión requiere forjar una lectura de las injusticias más allá de cualquier frontera. Al mismo tiempo, el ámbito local emerge con fuerza como el espacio donde hacer tangibles las respuestas. Esta lógica, sin embargo, resulta hoy insuficiente. El siglo xxi, el de la sociedad del conocimiento y del riesgo,
requiere también pensar localmente y actuar globalmente. La proximidad es hoy la clave de cualquier proyecto transformador: en la vida cotidiana nos jugamos el modelo de sociedad. Pero las ciudades deben hacerse visibles también en el escenario global, a través de redes internacionales por donde fluyan intercambios, aprendizajes y complicidades.
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio plantean cinco retos principales a alcanzar en 2015: reducción a la mitad de la pobreza y el hambre; solución definitiva a la deuda externa; reglas comerciales justas; reducción en dos terceras partes de la mortalidad infantil, y acceso universal a servicios básicos. Nos hallamos más allá del ecuador de los plazos fijados y el balance no invita al optimismo: 850 millones de personas pasan hambre en el mundo y 1.000 millones sobreviven con menos de 1 € al día; 30.000 menores de 5 años
mueren a diario por enfermedades vinculadas con la desnutrición. En África, 278 millones de personas viven sin agua potable y 25 millones contraen la malaria cada mes. Sucede que más de la mitad de la población mundial reside hoy en las ciudades. En torno al 60% de la población urbana del tercer mundo vive en asentamientos de infravivienda. En los países del norte los problemas sociales urbanos se sitúan en otros parámetros. Vivimos en tiempos habitados por incertidumbres y nuevas pautas de fragilidad. En Europa las ciudades en crisis redescubren la pobreza. Y a las desigualdades de renta se añaden nuevas dimensiones de vulnerabilidad: vivienda inaccesible, precariedad, inmigración, dependencia, soledad.
ambientales como herramientas de mejora social en Calcuta hasta el modelo de agricultura urbana en Rosario, situado como eje del desarrollo comunitario. Desde las estrategias de inclusión social sobre bases multiculturales que impulsó el gobierno londinense hasta los presupuestos participativos de Belo Horizonte o Cotacachi, concebidos allí como instrumento de ciudadanía entre las poblaciones indígenas. Desde las políticas de igualdad de género en Diyarbakir hasta las alternativas comunales de gestión del agua en varias ciudades africanas. Pasando por interesantes estrategias de urbanismo social de barrio en realidades tan dispares como Saint-Denis y Vancouver.
Este abanico planetario de políticas locales puede parecer disperso y fragmentado. Subyacen en él, sin embargo, varios elementos que lo vertebran. Crece, en primer lugar, el número de ciudades que han dado el salto cualitativo de programas sociales coyunturales a políticas de inclusión de carácter estructural, motores de estrategias de desarrollo humano, y ubicadas en el núcleo de prioridades. Todas esas políticas comparten, en segundo lugar, la idea de la exclusión social como realidad multidimensional, que engloba la pobreza pero va más allá de ella, proyectándose hacia la falta de vínculos interpersonales, la segmentación espacial o las discriminaciones étnicas y de género. Aparecen también dos retos principales. Por un lado, elaborar políticas de inclusión sobre el respeto y la valoración de las diferencias; articular los objetivos de igualdad con los valores de la diversidad y la identidad. Por otro, situar las políticas de inclusión como canales de construcción de ciudadanía activa, de valores y prácticas de democracia participativa.
En suma, el despliegue de la agenda global de desarrollo humano pasa hoy, no sólo pero sí de forma preferente, por una red sólida de políticas locales de inclusión social. «Construyamos las ciudades inclusivas del siglo xxi», reza el título del documento
de posición política asumido como eje rector de la promoción de políticas de inclusión en el marco de CGLU. Dicho sintéticamente, «Construyamos las ciudades inclusivas del siglo xxi» significa que la acción política local resulta fundamental para la evolución de
una globalización con rostro humano y para construir un mundo fundamentado en los criterios de justicia social, solidaridad, respeto por las diferencias y compromiso con la sostenibilidad.
A eso nos comprometemos.
Ricard Gomà
ÍNDICE
INTRODUCCIÓN
·
47
LAS POLÍTICAS DE INCLUSIÓN
COMO POLÍTICA SOCIAL GLOBAL
·
49
LAS POLÍTICAS DE INCLUSIÓN
COMO GARANTÍA DE LA AFIRMACIÓN DE DERECHOS
·
50
LAS POLÍTICAS DE INCLUSIÓN
COMO PROMOTORAS DE LA DIVERSIDAD
·
53
LAS POLÍTICAS DE INCLUSIÓN
COMO IMPULSORAS DE LA DEMOCRACIA
·
54
La publicación que les presentamos tiene por objetivo darles a conocer el documento
de posición política sobre políticas locales de inclusión social promovido por la
Comisión de Inclusión Social y Democracia Participativa (CISDP) de Ciudades y
Gobiernos Locales Unidos (CGLU). Este documento fue aprobado por el Consejo
Mundial de CGLU celebrado del 27 al 30 de noviembre de 2008 en Estambul. Se
inspira en las conclusiones del
I Seminario Internacional de Políticas Locales
Innovadoras de Inclusión Social
,
1celebrado en Barcelona los días 27 y 28 de
septiembre de 2007, así como en la reflexión política desarrollada en el seno
de CGLU, mediante sus secciones regionales y comisiones de trabajo.
2El documento presenta las principales pautas políticas que se recomienda seguir a
las ciudades en el momento de concebir y desarrollar políticas públicas de inclusión
social. Asimismo, tiene por objetivo facilitar la posición de CGLU en esta materia
y orientar su interlocución con otras organizaciones o agencias internacionales.
1 La organización de este seminario corrió a cargo del Ayuntamiento de Barcelona y de la CISDP, con el
apoyo del Gobierno catalán y la asesoría científica de DPU (Development Planning Unit) del University College of London. En el seminario participaron representantes de Eldoret (Kenia), Rosario (Argentina), Diyarbakir (Turquía), Londres (Reino Unido), Belo Horizonte y Porto Alegre (Brasil), Palmela (Portugal), Tacoma (Estados Unidos), Cotacachi (Ecuador), Barcelona (España), Saint-Denis (Francia) y Bandung (Indonesia). Los representantes de estas 12 ciudades, de realidades muy diferentes, dieron cuenta de sus variadas políticas de inclusión, a la vez que acometieron la tarea de reflexionar y deliberar conjuntamente en torno a tres ejes temáticos: (i) justicia social y garantía de derechos; (ii) participación ciudadana y generación de redes sociales; (iii) planificación y sostenibilidad de las políticas.
2 La CISDP agradece muy especialmente las contribuciones decisivas del Centro de Estudios Sociales de la
Universidad de Coímbra; del Observatorio Europeo Ciudades y Pueblos para Todas las Personas; de las ciudades Córdoba, Barcelona, Ecatepec de Morelos, Terrassa, Guarulhos, Villa El Salvador, Nanterre, Saint-Denis, Junín, Cotacachi y Eldoret; del fondo de cooperación andaluz FAMSI, de la Diputación de Málaga, la Provincia de Milano, el Foro de Autoridades Locales (FAL) y el FAL de Periferias (FALP); de las comisiones de CGLU Ciudades de Periferia, Diplomacia de Ciudades, Movilidad Urbana y Planificación Urbana Estratégica; y del Secretariado Mundial de CGLU.
CONSTR
UY
AMOS LAS CIUD
ADES INCLUSIV
AS DEL SIGLO XXI
CONSTRUYAMOS
LAS CIUDADES
INCLUSIVAS DEL
SIGLO XXI
DOCUMENTO DE POSICIÓN POLÍTICA APROBADO EL 30 DE
NOVIEMBRE DE 2008 POR EL CONSEJO MUNDIAL DE CGLU,
CELEBRADO EN ESTAMBUL (TURQUÍA)
Las políticas de inclusión como política social global
1
.
Los gobiernos locales son actores fundamentales de un mundo
globalizado
en que gran parte de la población se concentra en las ciudades y
sus áreas metropolitanas. Éste es un mundo de nuevas complejidades sociales,
económicas, políticas y culturales, con nuevos y diversos desafíos y oportunidades.
No obstante, la actual situación de globalización acentúa las desigualdades; de
hecho, la pobreza y la desigualdad social han aumentado en todos los continentes
desde el último tercio del siglo
xx, provocando la exclusión social de muchas
personas.
2
.
La exclusión social es el proceso por el que determinadas personas
y grupos ven sistemáticamente bloqueado el acceso a los derechos
básicos de ciudadanía
(derechos civiles, políticos, económicos, sociales y
culturales). La exclusión, pues, contiene varias dimensiones: social, económica,
política, cultural, relacional, digital, generacional y de género. Y se expresa también
de forma diversa: pobreza, precariedad laboral y déficits educativos; discapacidad,
dependencia y sobrecarga de tareas de cuidado en el hogar; discriminaciones por
razón de género, orientación sexual, religión u origen étnico; debilitamiento de las
relaciones comunitarias y ruptura de vínculos afectivos; fracturas de ciudadanía de
base etnocultural; deficiente dotación de servicios básicos de calidad; pérdida
de manifestaciones culturales.
CONSTR
UY
AMOS LAS CIUD
ADES INCLUSIV
AS DEL SIGLO XXI
50 51
CONSTR
UY
AMOS LAS CIUD
ADES INCLUSIV
AS DEL SIGLO XXI
3
.
Desde la acción política local es posible generar sociedades cohesionadas
y democráticas que aseguren el ejercicio de los derechos. Por eso es necesario
abordar la exclusión social desde las causas que la provocan. Para ello,
las políticas
de inclusión social deben estar en el centro de la agenda política de
los gobiernos locales de este siglo, junto con los recursos humanos,
infraestructurales y financieros que se requieran para su desarrollo.
Esto es especialmente importante para que el cumplimiento de los Objetivos de
Desarrollo del Milenio sea una realidad en nuestras ciudades y, por ende, en el
mundo en que vivimos.
Las políticas de inclusión como garantía
de la afirmación de derechos
4
.
La exclusión social se manifiesta en los territorios.
En los centros
históricos degradados y las periferias de grandes ciudades, particularmente en su
extensión metropolitana; en la proliferación de
«chabolas
»,
«favelas
»o
«villas
»;
en las condiciones de irregularidad de muchas personas inmigrantes; en el trato
desigual y discriminatorio hacia las mujeres, las diferentes orientaciones sexuales
o los grupos etnoculturales minoritarios; en la ausencia de políticas de igualdad
de oportunidades para el colectivo de jóvenes en situación de riesgo social; en la
falta de atención a la infancia y las personas mayores; en la inadecuación de los
espacios y servicios públicos respecto a las personas con discapacidad; en la falta
de acceso al transporte público, especialmente para las personas en situación de
desventaja social o económica.
5
.
En consecuencia, desde el punto de vista de su concepción y sus criterios
de gestión,
las políticas de inclusión deben garantizar el acceso universal
a los servicios básicos y la salvaguarda de los derechos de ciudadanía
;
tienen que orientarse, asimismo, a la transformación de la realidad social según
dictan los valores de equidad, solidaridad y respeto por las diferencias; y,
por último, deben comprometerse con el devenir del mundo, promoviendo el
desarrollo sostenible y contribuyendo a la lucha contra el cambio climático.
6
.
Las políticas de inclusión se dirigen a satisfacer tanto las necesidades
materiales para llevar una vida digna como aquellas relacionadas
con el vínculo social.
En ellas hay que encajar la diversidad social y el
derecho a la diferencia, con la promoción de relaciones igualitarias que
reduzcan las inequidades económicas, sociales y culturales. En particular, las
políticas de inclusión social deben garantizar la reducción de la pobreza y generar
empleo y renta; deben promover la salud, la autonomía personal, la atención a
la dependencia y el apoyo a las familias; deben asegurar una vida autónoma y
digna a las personas con discapacidades; deben conciliar los tiempos de trabajo
remunerado, de cuidados y de crianza con el tiempo de ocio; deben proteger a
la infancia y a las personas mayores frágiles; deben democratizar el acceso a la
cultura, la información y la formación permanente; deben desarrollar un modelo
urbano basado en las relaciones de proximidad y en una movilidad accesible y
sostenible mediante transporte público de calidad; y, finalmente, deben impulsar la
democracia y una ciudadanía crítica, participativa y corresponsable.
7
.
La exclusión también se manifiesta en la segregación espacial de la población
y la privatización del espacio público. Por ello,
las políticas inclusivas deben
tener por objetivo una política urbanística integradora y respetuosa
con la diversidad social
que evite la creación de concentraciones segmentadas
de la población, sea por razones de origen etnocultural o social. Es necesario
combatir la segregación espacial a través de acciones como: rehabilitar de forma
integral los barrios; dotar a las zonas urbanas más desfavorecidas de espacios
y equipamientos públicos de calidad; promover usos diversificados del suelo;
impulsar la mezcla social en materia de vivienda, a fin de que converjan gentes de
diferentes orígenes y niveles socioeconómicos en un mismo territorio; eliminar las
barreras arquitectónicas que puedan aislar a determinados barrios; y, por último,
tener en cuenta la variable de género en la configuración urbanística.
52 53
CONSTR
UY
AMOS LAS CIUD
ADES INCLUSIV
AS DEL SIGLO XXI
I Seminario Internacional de Políticas Locales Innovadoras de Inclusión Social (Barcelona, 27 y 28 de septiembre de 2007).
