• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 075, núm. 10 (10 abr. 1988)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 075, núm. 10 (10 abr. 1988)"

Copied!
32
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

ConsellPlenari

Actasessió 4-111-1988 222

Comissióde Govern

Acta sessió24-11-1988 233

Acta sessió9-111-1988 236

Acords sessió 23-111-1988 239

DisposicionsGenerals

Decretsdel'Alcaldia

Creació del lloc de treball de Secretaria del

Consell Escolar Municipal 242

Autorització i establiment de condicions per a la col·locacióde pancartes i banderoles iper ala utilitzaciódecolumnesanunciadores i plafons o cartelleres per a les properes eleccions al

Parlament deCatalunya 242

Consells Municipalsde Districte

Districte4. Les Corts. Acords sessió 3-111-1988 243

Personal

Concursos ioposicions

Bases quehan de regir el concursrestringit per

a laprovisió d'11 places d'Oficial de la Guàr¬

dia Urbana 244

Basesquehan de regir el concurs-oposició lliure per a la provisió de 3 places d'Oficial de la

Guàrdia Urbana 245

Bases quehan de regir el concurs-oposició lliure

per alaprovisió d'11 places de Tècnic Auxiliar d'Activitats Socials (Agent de Desenvolupa¬

ment Local), enrègim laboral 247

Correcció d'errades 249

Circulars de Secretaria General

Concursos i oposicions 249

Provisióde lloc de treball 249

Anuncis

Anuncis publicatsenel BOP dels dies 5 demarç

al'11 d'abril de 1988 250

Ajuntament

V

de

Barcelona

(2)

222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10

W-IVLYOgg

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió de 4 de marçde 1988, apro¬ vada el 15 de març de 1988.

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el quatre de marçde mil nou-cents

vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,

sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual

Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents

d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ dors, Josep M. Serrai Martí, Joan Torres i Carol, Marta

Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i

Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà,

Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i Lagares, Francesca

Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni

Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud i de Lasarte,Enric

Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M.Fargas

i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo,

Artur Mas iGavarró, Josep Buenoi Escalera, FèlixAmat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,

Joan Puigdollers i Fargas, Eduard Cardona i Romeu,

Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i Antoni Lucchetti i Farré, assistits pel Secretari Generalacciden¬ tal, Sr. Josep Balcells i Junyent, que certifica.

Excusa la seva assistència l·ll·lm. Sr. José Alberto Fernández i Díaz.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessióa les deu hores i quinze minuts.

Es donen perllegides les actesde lesdues sessions

anteriors celebrades el 2 i el 12 de febrer de 1988, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven ambdues, incorpo¬

rant a la primera unes matisacions del Sr. Cardona i la

inclusió dels Srs. Mas i Bueno en la relació dels assis¬ tents.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 17 de febrer de 1988 (NC-16), que nomena membres del Patronat del Castell de Montjuïc els ll·lms. Srs. Lluís

Armet iComa, i Albert Fernández i Díaz.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988 (NC-17 i 18), que, respectivament,

nomenen: l'llim. Sr. Joan Torres i Carol, membre del Comitè d'Inversions; i l'll im. Sr. Ignasi de Le-cea i Ledesma, President del Consell Tributari Muni¬

cipal.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988, pels quals, respectivament, es

nomenen membres del Patronat de la Fundació Pública

Municipal «Escola Massana», els ll·lms. Srs. Regidors,

Joaquim de Nadal i Caparà, Marta Mata i

Garriga,

Joan Clos i Matheu i Joan Torres i Carol (NC-26),

el's

Srs. Daniel Giralt i Miracle i Ramon Folch i Roca

(NC-27);

ies

delega la Presidència de l'esmentat Patronat en

l'il·lm.

Sr. Raimon Martínez i Fraile (NC-22).

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988 (NC-21 i 23), de delegació d'atribu¬ cions en l'll im. Sr. Josep M. Serra i Martí, Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis i en el Sr. Blai Alascio

i Ruiz, Coordinador de Serveis de Protecció Ciuta¬ dana.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia,de 29de febrer de 1988 (NC-34), que encomana a l'll im. Sr.

Regidor Delegat de Relacions Territorials, Jordi Borja i

Sebastià, vetllar pel funcionament de les formes de

participació previstes a les Normes Reguladores de la

Participació Ciutadana, pel manteniment de relacions

de cooperació científica i tècnica amb altres ciutats i

ensterritorials d'àmbitlocal, i perl'impuls del Programa de Ciutats Germanes; i del signat avui que amplia l'anterior amb laparticipació enels Organismes interna¬ cionals de cooperació.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 17 i 24 de febrer de 1988(NC-41 i 42), que, respectivament,

designen: President del Consell

d'Administració

de l'Ins¬

titut Municipal per a la Promoció Urbanística i els Jocs

Olímpics de 1992, l·ll·lm. Sr. Jordi Parpal i

Marfà; i

membres de l'esmentatConsell, els ll·lms. Srs. Joaquim

de Nadal i Caparà, Eulàlia Vintró i Castells, Joan

Torras

i

Carol, Enric Truñó i Lagares, Josep M.

Serra i

Martí,

Mercè Sala i Schnorkowski, i els Srs. Josep

Miquel

Abad i Silvestre, Josep Munné i Costa,

Enric

Crous i

Millet i els Srs. Lluís Serra i Serra, i Josep A.

Acebillo

i

Marín, i membres observadors els ll·lms. Srs. Guerau

Ruiz iPena, Juan José Ferreiro i Suárez i el Sr.Francesc Rafart i Estela.

Quedarassabentat i ratificar els decrets de l'Alcaldia,

d'1 de marçde 1988, que nomenen: la

Sra.

Carmenan

Miguel i Ruibal, Coordinadora de

Serveis

de

l'Àrea

d'Informació de Base (NC-38); el Sr. Francesc

Longo

i

Martínez, Coordinador de Serveis de

l'Àrea d'Organitza¬

ció i Personal(NC-37); i el Sr. Manuel de

Forn

i de

Foxà,

Comissionat de l'Ajuntament peral Pla

Estratègic

Eco¬

nòmic i Social de Barcelona (NC-39).

Quedarassabentat i ratificarels decrets de

l'Alcaldia,

de 29 de febrer de 1988, que,

respectivament, nome¬

nen: el Sr. Joan Busquets i Grau,

Coordinador

de

Serveis d'Urbanisme (NC-30); el Sr.

Josep

M.

Llop

i

Torné, Director de Serveis de Planejament

Urbanístic

(NC-31); el Sr. Amador Ferrer i

Aixelà,

Director

de

Serveis de Disciplina Urbanística

(NC-32);

el Sr.

Xavier

Irigoyen i Moran, Director de Serveis

Urbans

(NC-33);

i

el Sr. Manuel Tuñí i Vancells, Cap de

la

Secretaria

Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme, Obres

i

Serveis

(NC-29).

Quedarassabentat que durantel

termini

d'informacio

(3)

rúM.

10

10-1V-1988

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 223

Promoció

Urbanística i els Jocs

Olímpics

de 1992,

aprovats

pel

Consell Plenari el 23 de desembre

de

1987, no s'hi

ha

presentat

cap

al·legació, reclamació

o

suggeriment,

quedant,

en

conseqüència, definitivament

aprovats.

Quedarassabentatque durant el termini d'exposició

pública

de

l'acord del Consell Plenari, de 23 de desem¬

bre de 1987, que

aprovà

inicialment

el tipus impositiu

de la Contribució Territorial Urbana per a 1988 en el

22,95 %, no

s'hi ha presentat

cap

reclamació,

observa¬

ció ni

objecció;

i, en

conseqüència,

aprovar-lo

definitiva¬

ment.

S'inicia a continuació la deliberació dels assumptes

inclosos al'ordre del dia.

COMISSIÓ

DE GOVERN

Ratificarl'acord de laComissió de Govern, de 27 de

gener

de

1988, pel qual s'aprova la delimitació

de

la

unitat d'actuació constituïda perlesfinques enfront del carrerdels Comtes de Bell-lloc núms. 165 al 195, entre

els carrers del Marquès de Sentmenat i el d'Evarist Arnús.

Ratificar també, els acords de la Comissió de Go¬

vern,de 24 de febrer de 1988, pels quals s'aproven: A)

inicialment: 1) el Plaespecial d'ordenació de l'illa delimi¬ tada pels carrers de Manso, de Viladomat, del Parla¬ ment i de Calàbria; 2) el Pla especial de requalificació com a equipament, concreció d'ús i d'ordenació volu¬

mètrica de la finca núm. 13 del carrer de Lluís Munta-das, i d'assenyalament d'alineacions del carrer del

Marquès de Lamadrid; i3) el Pla especial deprotecció,

d'ordenació i de determinació delstipus d'equipaments de l'illa del «Cottolengodel Padre Alegre». B) Definitiva¬

ment: 1) l'Estudi de detall per a la concreció de les

condicions d'edificació de la finca núm. 9 del passeig deGràcia; i 2) l'Estudi de detall de la finca situada al

passeig de la Vall d'Hebron núms. 161-179, cantonada

al carrerde Sant Cebrià.

La Presidència fa avinent que el Consell Municipal

Permanent, en la sessió tinguda el dimecres dia 2 de

març, informà favorablement l'anterior punt de l'ordre del diaafegint-hi untercer paràgraf que diu:

Ratificar igualment els acords de la Comissió de Govern del mateix dia 24 de febrer de 1988, pels quals

se suspèn pel termini d'un

any: 1) l'atorgament de

llicències d'activitat, d'edificació, i de reestructuració de locals existents destinats als usos resultants de les categories B, C1, C2 i F de l'Ordenança dels Establi¬ ments de concurrència pública en tot el Districte de

Ciutat Vella, excepte la zona del Moll de la

Fusta, pel que fa a la suspensió relativa als establiments de les

categories C1 i C2; i 2) l'atorgament de llicències

dactivitat, d'edificació i

de reestructuració de locals existents destinats als usos d'hoteleria, d'allotjament,

relatiusapensions, entot l'àmbit del Districte de Ciutat

Vella.

El

Regidor

de l'Àmbit

d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i

Martí, comenta l'abast dels diferents Plans

compresos en l'anterior punt de l'ordre del dia desta¬

cantque el

corresponent a l'illadelimitada pels carrers

de

Manso,

de

Viladomat, del Parlament i de Calàbria

Permetrà la recuperació d'un altre interior d'illa de

l'Ei-jample;

i

el Sr.

Clos

significa

que

les

suspensions de

'cencies en el Districte de Ciutat Vella es deuen a la confecció del Pla d'usos

previst a la normativa vigent i

afecten bàsicament les categories de bars i pensions,

que són les més lligades amb la problemàtica que

presenta la seguretat ciutadana i l'urbanisme del Dis¬ tricte.

El Sr. Comas considera que el Consistori hauria de tenir una sensibilitat especial envers el «Cottolengo del Padre Alegre» i, pertant, li sembla inadequat imposar-li, com fa el Pla especial corresponent, la cessió de 1.000 m2 i un pagament de 16.000.000 de pessetes,

obligacions de les quals la Comunitatno està assaben¬

tada.

El Sr. Serra i Martí contesta que el Pla respon a la necessitat del Cottolengo de construir a una altura diferent de la permesa actualment i defineix l'edificabili-tat de tot elterrenyd'aquestaInstitució; que en virtut del Conveni signat el 1987, l'Ajuntament.li pagà 25.000.000 depessetesper un terrenyon s'intal·larà l'escola previs¬ ta inicialment en el Parc Güell; i que aquesta quantitat

equilibrasobradament les despeses d'urbanitzacióque

ha d'assumir tot propietari.

El Sr. Comas precisa que el seu Grup està d'acord amb el Conveniperònoamb la cessió dels 1.000 m2 i el pagament dels 16.000.000 de pessetes que el Pla

especial imposaa la Comunitat.

El Sr. Serra i Martí insisteix que entot Pla especial els costos de la urbanització graviten sobre els que el

desenvolupen; que en el cas en debat poden

sufragar-se gràcies a la compra del terreny, establerta en el

Conveni anterior amb el

Cottolengo;

i que, en la seva

opinió, la Comunitat està al corrent de l'operació però,

entot cas, la qüestió potencarareconduir-se abans de

l'acord d'aprovaciódefinitiva.

El Sr. Comas puntualitza que ell no tindria res a

objectar si les condicions abans esmentades s'impo¬ sessin a un particular, però el Cottolengo mereix un

tracte especial.

El Sr. Serra i Martí reitera que la cessió de vials

s'exigeix en tot Plaespecial.

El Sr. Albesa creu que la qüestió no s'ha d'enfocar

des de la perspectiva de la legalitat sinó des de la sensibilitat social i ciutadana, donat que ei Cottolengo

és una Institució diferent de qualsevol altra, pública o

privada, iara se li detreu més de la meitat de la quantitat

que se li pagàperla comprad'unsterrenys i, a més, se

l'obliga a cedir gratuïtament 1.000 m2; i que calia haver

mantingut uns contactes previs amb la Comunitat per

tal d'arribara un acord, jaqueel Convenianterior afecta a una altra part del terreny.

El Sr. Serra i Martí matisa que el Pla especial s'ha

desenvolupatainstànciesdel

Cottolengo;

i el Sr. Parpal,

en la seva condició d'antic responsable de l'urbanisme

municipal, confirmaaquest extrem dient que, en definiti¬

va, el Pla especial avui proposatdesenvolupael Conve¬

ni signat anteriorment.

El Sr. Alcalde tanca el debatexpressant la convenièn¬

cia d'aprovar ara el Pla en qüestió per tal de no

paralitzar-ne la tramitació, sens perjudici d'introduir-hi les modificacions pertinentsaresultes de la fase d'infor¬ mació pública.

S'aprovaen elsseustres paràgrafs, el primer punt de

l'ordre del dia, amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬

na, Fabregat, Lacalle i Albesa, quant al Pla especial del

(4)

224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 10-lV-iQQfi

ALCALDIA

ÀREA DE CULTURA

SecretariaTècnica de l'Àreade Cultura

Aprovar els Estatuts del Consorci del «Centre de CulturaContemporàniade la Casa de la Caritat»integrat perl'Ajuntament i laDiputació de Barcelona, de confor¬ mitat amb el document adjunt; i facultarl'Alcalde per a

la signatura de l'acord i constitució del Consorci.

LaPresidència, donada la interconnexió de latemàti¬

ca, disposa, amb l'assentimet del Consistori, que el debat de l'anterior punt de l'ordre del dia es faci conjuntament amb el de la moció següent, la urgència

de la qual quedajustificada reglamentàriament:

De l'Alcaldia:

Secretaria Tècnica de l'Area de Cultura

Aprovar laconstitució d'un Consorci amb la Generali¬

tatde Catalunyai la Fundació Museu d'ArtContempora¬

ni de Barcelona, que tindrà per objecte la creació i

gestió del Museu d'Art Contemporani de Barcelona;

aprovar-neels Estatutsques'adjunten; i facultar l'Excm. Sr. Alcaldeo el membre de laCorporacióque en dret el substitueixi, performalitzar la documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

El Sr. Alcalde, referint-se primerament al dictamen, exposa que els principalsobjectiusdel Centrede Cultu¬

raContemporàniaseran: aglutinar i difondre les tendèn¬

cies innovadores dins l'àmbit de les Arts i del Pensa¬

ment, impulsartotes les formesd'expressió artística i de reflexió urbanística, potenciar els mecanismes de co¬ municació, d'interrelació i de coneixement entre les

iniciatives culturals contemporànies, fomentar les inicia¬ tives dins l'àmbit de les Arts plàstiques, impulsar les idees i els projectes artístics sorgits de la iniciativa creadora dels ciutadans, desenvolupar unafunció acti¬ va en ordrea l'extensió del consumdels béns culturals i atendre la programaciód'iniciatives d'interèsinternacio¬ nal; i agrega que el Centre forma part del conjunt de projectes que es mouen entorn de la Casa de Caritat i ve aconsorciar les activitats que esdesenvolupen en el

Pati Maning, en compliment de l'acord signat, fa vuit

anys pel Sr. Tarradellas, aleshores President de la

Diputació, i el Sr. Serra, aleshores Alcalde de la Ciutat,

de posar en comú les propietats que ambdues Institu¬ cions tenien en aquellazonade la Ciutat.

Respecte a la moció, explica que la creació del

Museu d'Art Contemporani de Catalunya respon al'es¬ perit de l'Acord Cultural assolit fa tres anys; que es tracta d'un projecte degran abast que la Ciutat no pot emprendre solaperò sí encol·laboració amb la Genera¬ litat, a fi de dur a terme un vell somni que ve ja dels anys 50 de la mà d'Alexandre Cirici i Pellicer i de Cesáreo Rodríguez iAguileraamb lacreaciódel Museu

Balaguer de Vilanova -el progrés del qual va quedar

després estroncat-, i arriba avui alataula de decisiódel

Consistori com un projecte ben trabat donat que hi ha unatercerabranca, sorgida de la societat civil i formada per més de trenta empresaris disposats a col·laborar, amb les seves donacions i capacitat adquisitiva, a la formació d'una col·lecció important dins el Museu, per¬

què el seu contingut estigui a l'altura que la Ciutat

mereix. Afegeix que ei camí no ha estat fàcil; qUe

l'Ajuntament ha tingut un paper important a l'hora de

donar idees sobre la conformació del Consorci de la Fundació; que la iniciativa no té tan sols un interès

cultural sinó també social jaque se centra enei cor del Raval, una de les zones més

problemàtiques

de la nostra Ciutat, i contribuirà juntament amb altres

mesu¬

res que seguiran, de caràcter cultural i universitari,

a

donar un espai que sorprendrà per la seva

magnitudi

qualitat; que s'han volgut situar en el Raval, elcorde la CiutatVella, aquells Museus de més activitat, creativitat i moviment perrevitalitzar lazona; quela proposta ésun

bon exemple de col·laboració entre l'Ajuntament, la Generalitat i unsector important de la societateconòmi¬

ca pertirar endavant, primer, la construcció del

Museu,

segons el projecte de l'Arquitecte nord-americàRichard

Meyer, i, després, el funcionament del Museu, que resulta necessariperquè, a pesard'existir alaCiutatei Museu Picasso, la Fundació Miró i, aviat, la Fundació

Tàpies i de tenir a 150 km, el Museu Dalí, cal comptar

amb un Museu-galeria d'art contemporani on, a més

d'emmagatzemar-hi obres d'artistes importants,s'hi pu¬

guin organitzar exposicions gràcies a la riquesa dels

petits Museus. Observa que li hauria agradat veure recollit en els Estatuts del Consorci del Museu d'Art

Contemporani el caràcterexecutiu de la

Vice-presidèn-cia Primera, atribuïda a l'Alcalde de Barcelona, com a

reconeixement del paper motorque aquest Ajuntament

ha tingut en tot el procés i, pertant, creu que s'hauria

d'introduirunamodificacióen aquest sentit, supeditada,

lògicament, a la conformitat de les altres dues Institu¬

cions consorciades.

El Sr. Albesaescongratula de lamoció quecontribui¬

rà a dignificar el Raval i donarà contingut a la Casa de

Caritat i amb la qual, Barcelona manté la condició de

Cap i Casal de la cultura de Catalunya i d'Espanya; i

respecte als Estatuts del Centre de Cultura Contempo¬ rània, observa que comporten unesobligacions

econò¬

miques -sobre les quals no ha pogut consultar cap

informe de l'Interventor- que no han estatavaluades pel

que fatant a les despeses de primer establimentcom

als costos de funcionament anyal, defectesque

caldria

corregir.

El Sr. Alcalde comparteix la preocupació del

Regidor

del Grup popular quanta l'impacte econòmic

del

Cen¬

tre de Cultura Contemporània en l'erari

municipal, tan¬

mateix, per tranquilitzar-lo fa notar que

l'Ajuntament

s'associa a les activitats que ja s'estan

desenvolupant

en el Pati Maning; i respecte alMuseu d'Art

Contempo¬

rani puntualitza que es tracta d'un projecte car

i

com¬ plex que se satisfarà a mitges per

l'Ajuntament

i la

Generalitat i queles disponibilitats

pressupostàries, tot i

que poden semblarmigrades, seran suficients per

aten¬

dre les necessitats d'aquest exercici

-marcades

per

l'aprovació dels Estatuts i del Projecte- i,

fins

i

tot,

iniciarjaalguna acció de remodelació.

El Sr. Ainaud significa que ja

advertí

les

deficiències

que trobava a l'expedient, durant la

reunió

del

Consell

Municipal Permanent; recomana queels

expedients

s'hi

portin complets per tal d'agilitar els debats

d'aquest

Plenarion nos'haurien de tractarmodificacionsd'última

hora com la suggerida per l'Alcaldia; i

anuncia

que

el

seu Grup votarà afirmativament la

creació

d'ambdós

Consorcis.

S'aproven per unanimitat tant la proposta

relativa

al

(5)

pÚM.

10

10-IV-1988

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 225

altres dues

Institucions consorciades

en

el Museu d'Art

Contemporani el

desig d'introduir

en

els Estatuts de tal

Consorci el

reconeixement del caràcter executiu de la

Vice-presidència Primera.

ÀMBIT

D'ORGANITZACIÓ

I ECONOMIA

ÀREADEFINANCES

Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos

Desestimar l'al·legació presentada, dins el període

d'exposició

pública,

contra

el Reglament

del Consell

Tributari; i aprovar-lo

definitivament.

S'aprovaper

unanimitat el dictamen

anterior.

Negociatde Pressupostos i Comptes

Aprovar

habilitacions i

suplements de crèdit dins el

Pressupost General de 1988 segons la documentació

adjunta.

LaPresidència dónacompte d'unaesmenadel Regi¬

dor del'ÀreadeFinances, informada favorablement pel Consell Municipal Permanent, que proposa modifica¬ cions de crèdits per majors ingressos degudes a les aportacionsalaGeneralitat per ales obres del Polispor-tiu de Virrei Amat i del Palau Municipal d'Esports.

S'aprovaperunanimitat, incorporant-hi l'esmenacita¬

da.

Aprovar els reconeixements de crèdits, per un import

de 564.657.648 pessetes inclosos en la relació que

s'acompanya. Ésretirat.

Concedir, a l'empara de l'art. 430 del Reial Decret

Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, l'aval subsidiari de

l'Ajuntament pel que fa a l'operació de crèdit que

concerti la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA -VOSA-, per un import de 3.000.000.000 de pessetes, amb renúnciaal benefici d'excussió de bénsdel deutor

principal; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en

quidelegui, per tal queformalitzi els documents neces¬

saris per al'atorgament de l'aval esmentat.

S'aprovaper unanimitat.

Negociatd'Administració de Béns

Desafectardel domini públic les parcel·les de propie¬

tat municipal, de

superfície conjunta 12.438,59 m2,

situades dins l'illadelimitada pels carrers de Valldonze-Ha, de

Montealegre,

de Ferlandina, i de Joaquim Costa,

queesgrafien en elplànol adjunt; cedir-lesen propietat

a| Consorci

«Centre

de Cultura

Contemporània de la

Casa de la Caritat», en concepte d'aportació municipal de valor equivalent al de les

finques de la mateixa illa

que hi aporta la Diputació de Barcelona,

per tal de

Destinar-Iesa

l'acompliment

dels objectius queté assig¬ nats el Consorci

i també per contribuir al procés de

^generació

urbanística

de la

zona;

sotmetre

l'expedient

de desafectado a

informació pública per un termini

dun mes; i de no

produir-se reclamacions, tenir per

desafectades les parcel·les i formalitzarla transmissió

mitjançant

escriptura pública.

Transmetre

gratuïtament a la Generalitat de Catalu¬ nya, envirtutdelConveni

aprovat peracord del Consell

Plenari, de 8 d'octubre de 1987, entre aquest Ajunta¬ ment i l'esmentada entitat per a la instal·lació de l'esta¬ ció d'autobusos deBarcelona-Nord, amb el caràcterde

mutació demanial, la propietat de la porció de terreny, d'11.900 m2, situada a l'antiga estació ferroviària de Barcelona-Vilanova, per construir-hi conjuntament amb aquest Ajuntament l'estació d'autobusos

Barcelona-Norden un termini màxim fixatenel 31 de desembre de 1989; sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de quinze dies, d'acord amb l'art. 110.1) del

Reglamentde Béns; i formalitzarl'escriptura pública de

cessió del documentannexque s'aprova.

Subscriure les accions queemetrà i posaràen circu¬ lació la Societat PrivadaMunicipal Barcelona Activa, SA,

enl'ampliació de capital queenprojecte,

per unvalor nominal de 150.000.000 de pessetes; i desemborsar totalment aquest import, mitjançant l'aportació no dine-rària del domini i possessió de la finca situada ala Gran Via de les Corts Catalanes, carrer de la Llacuna i carrer

del Perú, d'extensió superficial 6.699,99 m2, inscrita a favor delMunicipi en elRegistrede la propietat núm. 21 de Barcelona comafincaregistral núm. 12.944, el valor de la qual coincideix amb el capital a desemborsar.

S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬

dents.

ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL

ÀREA DE JOVENTUTI ESPORTS

Negociat d'Esports

Aprovar les Normes reguladores de les subvencions

municipals per a actes i activitats físico-esportives,

destinades a reglamentar l'atorgament dels ajuts eco¬

nòmics municipalsalsClubs, associacions i entitatsque realitzin els esmentats actes i activitats per a un millor

aprofitament delsrecursoseconòmics i humans; sotme¬

tre l'expedient a informació pública durant un període

de trenta dies per a la presentació d'al·legacions, un cop aprovat inicialment l'acord del Ple; i en cas que no s'hi presenti cap al·legació, entendre definitivament aprovades les esmentades Normes reguladores que entraran en vigor a partir de la seva publicació en el

Butlletí Oficial de la Província.

El Regidor de Joventut i Esports, Sr. Truñó, informa

que aquesta normativa ve a regular la concessió de subvencions esportives per part tant de les

Àrees

centrals com dels Districtes; que s'hi hauran d'acollir tots elsclubs, lesentitats i les federacions quedemanin una subvenció; que s'hi concreten els terminis per

formular les peticions i perresoldre-les, i les obligacions dels beneficiaris; i que les normes proposades han estat informades favorablement pel Consell Municipal

d'Esports.

El Sr. Miró comparteix els objectius que les normes

persegueixen -potenciar els clubs i les associacions

que són la cèl·lula bàsica de l'esport- i també els

camps i sectors que la normativa abasta i que cobrei¬ xen el gran ventall de possibilitats esportives avui exis¬

tents; i també troba correcta la referència als diferents grupssocials específics -escolars, tercera edat, dismi¬ nuïts- i lareglamentacióadministrativa detotel procedi¬

ment d'atorgament de les subvencions, ara bé, creu

(6)

226 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 10 10-IV-1Qfíp

valors absoluts, l'equanimitat en l'atorgament

de les

subvencions i facin possible una

anàlisi comparativa de

les subvencions atorgades, sobretot, si hom

en

compte la

discrecionalitat i les

excepcions establertes

en l'art. 18. Agraint, doncs, l'esforç

realitzat

per

objecti-vitzar les subvencions i conscient de la dificultat que ofereix la matèria, suggereix: 1r) que, donat que

els

criteris de distribucióno sónprouobjectius, les subven¬

cions previstesa l'art. 5.1 a) per aactes

d'interès

per

al

conjunt de la

Ciutat

o

més

d'un

Districte, siguin informa¬

des, particularment les derivades

de l'art.

18, pel Con¬

sell Municipal d'Esports, ique les

previstes

a

l'art. 5.1

b)

siguin aprovades

pel Ple del

Consell del Districte

res¬

pectiu; i 2n)quel'equip

de

govern

assumeixi el

compro¬ mís d'estudiar a fons l'objectivització dels criteris de

repartiment de les subvencions.

El Sr. Truñó coincideix amb el Sr. Miró quant a la

necessitat de marcar uns criteris objectius per a la

distribució de les subvencions, cosa que ha estatper a

ell una preocupació des que

assumí,

fa sis

anys,

la

direcció de

l'Àrea;

i remarca que el Consell

Municipal

d'Esports, és informat abans de

l'atorgament

de les

subvencions per l'òrgan municipal competent

i

rep també informació de les subvencions atorgades: per tant, la pràctica seguida fins ara

s'ajusta

a

la

que

el Sr.

Miró propugna; queja hi ha uns

criteris de

distribució

(així els campionats del

món

o

d'Europa

o

les

copes

intercontinentals són subvencionats a terceres parts entre l'Ajuntament, la

Diputació i

la

Generalitat; els

trofeus Ciutat de Barcelonatenen subvencions de l'or¬ dre de 500.000 pessetes aportades peraquest

Ajunta¬

ment i laFederaciórespectiva; i les activitats d'estiu i de

cara a la tercera edat i els disminuïts són objecte de

Convenis quesón coneguts perla

Comissió de Govern

i el Consell Municipal d'Esports)

però

en laseva

opinió,

la normativa no ha de detallar-losperquè això encotilla¬ da moltl'acció municipal encara que es treballa amb la

sensibilitat que el Sr.

Miró

propugna

i és coneguda pel

Consell Municipal d'Esports. Afegeix que, per

altra

banda, també ell és partidari d'establira cada Districte,

a través del Ple, de la Permanent o de la Comissió

Assessorad'Esports, unscriteris de

distribució similars i

que forçosament han

d'ésser amplis

perquè

la

política

de subvencions no pot basar-se en

l'aplicació mecàni¬

ca d'unafórmula; i que alguns Consells de Districte ja

ho fan així. Demana doncs l'aprovació del dictamen amb el compromís de continuar la

pràctica

i els

criteris

seguits fins ara

però

sense

necessitat de

plasmar-los

en

les normes en debatperò recollint-losen els documents

de treball del Consell Municipal d'Esports, i d'encar¬

regar als Consells Municipals de

Districte la determina¬

ció d'uns criteris similars en l'àmbit del Districte res¬

pectiu.

El Sr. Miró pregunta si les activitats que afecten

el

conjunt de la Ciutat passarien

al Consell Municipal

d'Esports i el Sr.

Truñó

contesta que

els criteris

gene¬

rals sí però els expedients concrets no

perquè

el

Consell Municipal d'Esports no és un

òrgan

de

l'Admi¬

nistració.

El Sr. Miró demana aclariments sobre el tracte que tindran els casos específics que presenten un caire

més discrecional com són els previstos a l'art. 18; i el

Sr.Truñópuntualitzaquela discrecionalitat reflectidaen

aquestarticle fou recomanadaper

l'Assessoria

Jurídica,

tanmateix sies presentavaun cas que no

s'adeqüés

als

esmentats criteris, el Consell Municipal d'Esports seria

informatapriori i a posteriori: conseqüentment, tot ique

altres Administracionsno disposen decap normativa ni

tampoc d'unataula de consulta i assessoramentprevis

a l'atorgament de les subvencions, no cap inconve¬

nienta informaral Consell Municipal d'Esportdelcapte¬

niment del'Àreadavantd'una situacióexcepcionalcom

fou, perexemple, el Campionat Mundial de

Bàsquet,

ja

que per poder-lo tenir a

Barcelona

calia pagar

12.000.000 milions de pessetes i l'Ajuntament, laDipu¬ tació i la Generalitat s'aveniren a pagar-ne la tercera

part cada un.

El Sr. Miródesitja queel Regidorde

l'Àrea

aclareixiel tràmit quetindran les subvencionscanalitzades através

dels Districtes; i el Sr. Truñó respon que no tindria inconvenient a recomanar que l'òrgan competent de

cada Districte estableixi uns criteris-marc d'atorgament

de subvencions seguint la pràctica de

l'Àrea

i d'alguns

Consells de Districte.

El Sr. Miró matisa que ellpreteniaquefossinaprovats

pel Ple del Districte respectiu per

les

raons ja adduïdes

abans; i el Sr. Truñó contestaque des del punt de vista

de política esportiva, no

inconvenient quesigui el Ple

si així ho decideix el Districte en ús de lasevafacultat

d'autoorganitzar-se,

però

recalca que, entotcas, no es

tractaria d'una normativa sinó d'uns criterisde distribu¬

ció amplis, oberts i coneguts.

El Sr. Albesa indica que la política esportiva, a més

de potenciar les activitats

públiques

i privades ha de tenir unvessantsocial més marcati, pertant, l'art. 2de les Normes en debat, hauria de reflectir una especial

consideració envers els practicants disminuïts

físics,

psíquics i sensorials; que l'art.

18

conté

un marge

de

discrecionalitat que elimina l'objectivitaten l'atorgament

deles subvencions i lesconverteix en unacte purament subjectiu, raó per la qual, en

opinió del

seu

Grup,

l'esmentat article hauria d'ésser suprimit malgrat la

recomanació de l'AssessoriaJurídica adduïdapel Regi¬

dor de l'Àrea però que ell no ha trobat

documentada

a l'expedient; que no es concreta

enlloc quin

és l'òrgan

competent per atorgar les

subvencions ni

qui ha

de

valorar els mèrits dels sol·licitants, tascaque, enlaseva

opinió, hauriad'ésser confiadaa una

comissió

d'avalua¬

ció emanada del Plenari que l'hauria de

desenvolupar

segons uns paràmetres reglats,

és

a

dir,

un

barems

ja

que la normativa procura

reglamentar

molt

bé les

obli¬

gacions del

ciutadà però

no pas

les

de

l'Administració

municipal: conseqüentment, demana

la

modificació

en

el sentit que acaba d'expressar dels arts.

7.1,

7.3,

13 i

16.1. Suggereix

també, determinats

retocs

de

redacció

en l'art. 5.1 i 2.

La Presidència fa avinent al Regidor

popular

que

tots

aquests suggeriments

tècnics calia

haver-los

plantejat

en el si del Consell Municipal Permanent en

lloc

de

limitar-se a reservar el seu vot; el Regidor

interpel·lat

replica que

reservà

el seu vot

perquè

no

tenia encara

prou elements de judici en no

haver

disposat

de temps

suficient per estudiar l'assumpte;

i la

Presidència,

tot i

reconèixer el dret del Regidor a

obtenir

informació

en

temps i forma, li demana un

esforç

per

compactar

tècnicament els temes en el si del Consell

Municipal

Permanent per raons

d'economia

de temps en

els

debats plenaris.

El Sr. Albesaopina queel termini

establert

en

l'art.

6.2

hauria d'ésser el 30 de novembre i no el 30

d'octubre

ja

que els organitzadors poden

demanar

les

subvencions

fins a un mes abans de començar la

competició; i

diu,

finalment, com a resum de la

posició del

seu

Grup,

que

(7)

m 10-IV-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 227

d'avaluació de

les

sol·licituds, sortida del Plenari;

i

que

també caldria

definir els

òrgans

competents

per atorgar

les

subvencions

i quines són les

seves

competències.

ElSr.Truñó contestaque les peticions de méstemps

per

estudiar

els assumptes

són

una

lletania

habitual;

ara bé, pel que

fa

al dictamen

en

debat, tots els Grups

disposaren

de

la

documentació

pertinent des del 7

o

8

defebrera

través

dels seusrepresentantsen elConsell

Municipal

d'Esports

en

la reunió del

qual tinguda

el

15

defebrerel representantdel Gruppopulares limitàafer

esmental problema dels disminuïts, sensefer al·lusió a

cap altra

de les

qüestions

suara

indicades

pel

Sr.

Albesa.Indicaquel'expressió òrganscompetents s'usa

comcomprensiva de tots aquells que tenencompetèn¬

ciesenlamatèriaenvirtut de lesnormes d'organització

del'Administraciómunicipal i dels decrets dedelegació

del Sr. Alcalde i que són: quan es tracta d'activitats

d'interès d'un Districte, el Ple del Consell respectiu i el

seu Regidor President, i quan es tracta d'activitats

d'interès del conjunt de la Ciutat,

l'Àrea

d'Esports per instruir l'expedient i l'Alcaldia per resoldre'l. Assenyala que perl'atorgament de subvencions no espot arbitrar unafórmulapolinòmica, però

l'Àrea

uns barems i els

aplicapersubvencionar les activitats d'interès detotala

Ciutat i facilita la llista completa de les subvencions

donades durant l'any al Consell Municipal d'Esports; quetot elprocés seguit perl'Administració municipal li sembla un exemple digne d'ésser seguit

per altres Administracions; que l'art. 18 no es pot suprimirperquè

fou introduït a conseqüènciad'un primer informe emès

perl'Assessoria Jurídica que no figura a l'expedient; i que

l'Àrea

comparteix la preocupació pels disminuïts com ho proven els Convenis signats amb aquests

col·lectius els tres darrers anys amb mútua satisfacció d'ambdues parts i les dotacions dedicades a aquest sector social que doblen les quantitats d'exercicis ante¬

riors: conseqüentment és innecessari explicitar en la normativa aquesta preocupació.

El Sr. Albesa insisteix que la mancade claredat de la

normativa genera inseguretat jurídica; que, efectiva¬

ment, no cal una fórmula polinòmica per atorgar les

subvencions però uns criteris de valoració de les sol·licitudsi tant ell com elseu companyde Grup, el Sr. Fernándezi Díaz, es posen adisposició del Regidor de

l'Àrea per coadjuvar a definir-los; i

que també caldria

precisarels

òrgans

competents en cadacas.

S'aprovael dictamen amb l'abstenció dels Srs.

Laca-lle iAlbesa.

El Sr. Alcalde comenta que

la Comunitat Autònoma deCastellaiLleó, presidida pel Sr. Aznar,

quepertanya

Aliança

Popular, ja té constituïda en virtut, però, d'una

Llei aprovada en època de majoria socialista, una Co¬

missió mixta per transferir als

Ajuntaments, i concreta¬ ment, al de la capital, Valladolid, les competències relativesaesports, joventut,

serveis socials iguarderies amb lescorresponentsdotacions

econòmiques; i el Sr.

Albesa agraeix les paraules de l'Alcaldiaque, en laseva

opinió, demostren que si governava el seu Partit tot

aniriamillor.

àreade salut pública

fnformesobre l'estatde salut a la Ciutat.

El

Regidor

de SalutPública,Sr. Closcomençalaseva

,xposició

dient

que és el quart any que es presenta aquest

informe;

que el recull d'informació que s'hi

conté, hapermèsd'establir el Programa CiutatsSaluda¬ bles amb un conjunt de ciutats europees sota els

auspicisde l'Organització Mundial de la Salut; que una

part està constituïda per informació estable repetida anyalment per afavorir l'anàlisi comparativa amb altres anys per veure com va evolucionant en el temps, la salut viscuda per la població i el funcionament dels

serveis sanitàris, segons dades de l'any 1986 i d'altres més recents obtingudes a partir de l'enquesta realitza¬ da el 1987 sobre unabase poblacional de 6.000 perso¬ nes; que en la part dedicada a qüestions puntuals

s'analitzen acuradament: els brots epidèmics d'asma

-l'origen dels quals es troba en les descàrregues de

fava desoja per una empresadel Portque notenia filtre

que evités l'emissió de aquesta pols que provocava

reaccions

al·lèrgiques

en determinades persones cosa que ha estat un descobriment científic d'escala mun¬ dial-, l'evolució de la SIDA a la nostre Ciutat, l'evolució delconsum d'opiacis,l'evolució de la tuberculosi, mate¬

rial que pot esdevenir molt útil per a aquells professio¬ nals del sector sanitari que estan treballant en aquests temes.

Referint-se als indicadors de l'evolució de lapoblació, destaca que a la ciutat de Barcelona la piràmide de

població,s'està fent més petitaala base i mésgran ala

cúspide, si bé encara no arribem al grau d'envelliment

propi de ciutats europees, com Milà, Frankfurt i Ham¬

burg, ens hi anem acostant; que la taxa de natalitat i

fertilitat, tot i estar davallant, encara es manté pel damunt de la realitat centreuropea; i que en la informa¬ ció sobre la natalitates constata:a) que hi ha un6 % de la mortalitat que es pot catalogar de mortalitat preveni¬ ble, d'acord amb les orientacions de l'OMS, puix hi ha

mesures

terapèutiques

i profilàctiques per retardar la

mortalitat en epígrafs com els que tenen

per causa la neumonía, la tuberculosi, les malalties reumàtiques del cor i, sobretot, el càncer de pulmó -que es

troba en bona mesura relacionat amb el consum del tabac; motiu pel qual convé recolzar la campanya antitaba-quisme que avui s'estàendegant a escala mundial-; b)

el gradual creixement que s'està produint a la nostra

Ciutat de la mortalitat per l'infart de miocardi, malgrat

que encara mantenimunes taxes d'incidènciamoltmés

baixes que les del centre i nord d'Europa; i c) el creixement, lent però persistent de la mortalitat «per

causes externes», que comprèn bàsicament els acci¬ dents, que esdevenen la primera causa dels anys de vida perduts abans delssetantaanys, tant dels homes com de les dones, si bé ha d'advertir que en aquest

indicador també i té gran incidència el consum de les

drogues perpart del jovent.

Analitzaacontinuació l'evolució dels Serveis Sanitaris

a la nostra Ciutat, iconsidera l'elementclau, el Conveni

signat a finals d'any amb la Generalitat per a l'establi¬

ment d'una nova forma de col·laboració en l'organitza¬

ció dels Serveis Sanitaris de laCiutat, ja que implica un canvi del paper de l'Ajuntament en el camp sanitari,

inspirat bàsicamenten la Llei General de Sanitat, donat

que aquesta Llei assigna les principals responsabilitats

sanitàries alesComunitats Autònomes, reservant, però,

una importantparticipació als Ajuntamentsen la

gestiói

la planificació dels Serveis sanitaris; i puntualitza

que l'esmentat Conveni tindrà com a àmbit d'actuació tota laComarcadeBarcelona, ique aquestAjuntament serà present, amb una

participació

del 40 %, en l'òrgan de

govern d'aquestaArea de Salut. També subratlla dintre

(8)

Hospita-228 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 10 in.IV.ioap

lari establert per a la

gestió

dels Hospitals

municipals,

en el qual confia que aviat

podrà

també integrar-s'hi

l'Hospital de Sant Pau, i amb el

qual s'obre

una

via

per

a la participació d'altres Hospitals

públics i

parapúblics

de laCiutat; isignificaque aquestConsorci

és

el

primer

pas vers una nova

concepció

hospitalària

que

ha de

tenir molta transcendència en el futur, segons la qual

l'Hospital ha depensar

més

en elseuentorn

i

menys en

si mateix, enaltres paraules, s'ha de canviar la

mentali¬

tattendentaesperar el malalt darrera el taulell per

sortir

a cercar-lo a fora ei carrer perquè si bé la part

més

informada de la població expressa la seva

demanda

acudint als Serveis sanitariso no, hi ha unapart que no ho fa a pesar d'oferir-los-hi gratuïtament com

s'ha

palesat en la lluita contra la

tuberculosi

-on

la

taxa

continua sent relativamentaltaperquè cal untractament de sis mesos però els malalts no tenen

constància

a

seguir-lo i recauen i aquesta

actitud ha aconsellat

crear

unes residències especials on acollir-los- i

també

en el

programa de

detecció

precoç

del càncer de

mama

entre el personal municipal, que ha defugit un percen¬

tatge força elevat.

Finalment, es refereixalesdesigualtatsen

l'accés

als

Serveis sanitaris a la nostra Ciutat, que requereixen un canvi d'actitud en lapoblació i en el personal sanitari;

i

explica que, enguany, a

més

de

l'anàlisi

per

Districtes

esfa unaanàlisi per classessocials aplicant les catego¬

ries que s'usen a la Gran Bretanya, en la

qual

es

constata que, de les persones enquestadesque

decla¬

ren tenir una salut dolenta, un 31 % de les que han

estat ingressades rencentment en un Hospital perta¬ nyen a les classes I i II, mentreque aquest percentatge

baixaa un8,8 % pel que faa les classes IV i V, fetque es connecta també amb la capacitat

d'expressió

de la necessitatsanitària, ésadir, de convertirunanecessitat en demanda de serveis sanitaris, i que demana un

esforç de divulgació i de sortida dels serveis

sanitaris

des de laseva pròpia indústria cap a la col·lectivitat.

Tot seguit, el Sr. Clos remarca que la

presència

de

l'Ajuntament al Consell

d'Àrea,

l'organització

del

Con¬

sorci hospitalari i la creació de Juntes de

Participació

a

cadaun delsDistrictes, aspectes totsellsquefan mirar amb ilusiólapresentació de l'informe anual amb el qual,

cadavegada, s'introdueix mésen la

gestió

dels

Serveis

sanitaris una opció política que és necessària

perquè

les diferències sanitàries que es detecten entre zones i

classes socials de la Ciutat han de ser assumides i

reconegudes com a problema pels serveis sanitaris,

i

en això el paper de l'Ajuntament, tant a nivel

d'Àrea

com a nivell deConsorci, com en les futures Juntes de

Participació, ha d'ésser fonamental.

El Sr. Albesa, tot i agrair l'informe presentat pel Sr.

Clos, manifestaque, donatquel'ha rebutmolt tard, avui

no el pot comentar; i que, com que, segons li ha dit el Sr. Clos, probablement es tindrà un altre Plenari sobre

el tema del benestar social, el seu Grup es reserva comentar aleshores l'informe avui exposat pel Sr. Clos.

InstitutMunicipal dels Serveis Funeraris

Modificarl'Ordenança Municipal de Cementirisen els termes següents:

«Disposició Final:

Es respectaran els drets adquirits abans de la publi¬ caciód'aquesta ordenança.»

«Disposició Transitòria:

Durant dos anys, acomptar de l'entradaen vigorde

la present

disposició

transitòria, les concessions d'ús

regulades a l'art. 26 d'aquesta

Ordenança

podran ator¬

gar-se en els

nínxols

dels pisos 4t i restants en més

altura, sense que calgui esperar el moment de la defunció. Aquestes concessions no podran superarels dos nínxols perfamília.»

El Sr. Clos explicaque aquesta modificació obeeixal fet d'haver-se constatat, per una banda, el desigd'una

part de la població de disposar de dretsfunerarissense

haver d'esperar una defunció, i, de l'altra, un cert

desequilibri en la demanda de nínxols mésalta en els

situats als primers nivells, i escassa a partir delsnivells

quart i cinquè.

El Sr. Albesa, tot manifestant estar d'acord amb la proposta, vol atraure

l'atenció

del Consistori sobre el

motiu pel qual la gent novol els nínxolsdels pisosquart

i cinquè, que no és altreque no haver-hi facilitatsenels

Cementiris per poder-hi accedir per posar les flors o

netejar-los: conseqüentment, creu que caldria perfec¬ cionar els serveis a fi que els familiars puguin tenira

l'abast aquests nínxols

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS

Informe sobre el mobiliari urbàde la Ciutat.

El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra

comença la seva

exposició

recordant que

els objectius

de la instal·lació del nou mobiliari urbàeren: a) substi¬

tuir, normalitzar i racionalitzar el mobiliari urbàjaexistent

(marquesines, pals de parada d'autobusos

i pannells de

les bagues del metro) que comportava una

explotació

publicitària de 7.000

m2,

tenia un

disseny ja superat

i

presentava unes condicions de

manteniment

no

ade¬

quades; b) dotar el Municipi d'un sistema

d'informació i

comunicació que permetés una major

difusió de les

actuacions municipals i ciutadanes i

generés respostes

de col·laboració; c) assegurar una millor

funcionalitat

i

servei al ciutadà, unaqualitat en el disseny, una

major

integració enla Ciutat i un nivell de

manteniment òptim;

d) posar al servei de l'activitat

econòmica

de la Ciutat,

un nou mitjà publicitari normalitzat i

adequat

a

les

seves necessitats; e) aconseguir que

l'operació

no

resultés

gravosa per a l'erari

municipal i

que

la

inversió, la

instal·lació i el manteniment fossin finançatsa

través de

l'explotació

publicitària

parcial del

mobiliari

urbà,

com

és

habitual jaen altres ciutats.

Comenta que el Plec de condicions

tenia

present,

malgratno existirencara una norma europea,

el

procés

de racionalització del mobiliari urbàque es

dóna

a

tota

Europa i que produiràunacerta

harmonització

progres¬

siva, tant de caràcter nacional com

municipal, amb

I

ús

de la publicitat com a sistema

de

finançament;

que

optava per un planejament

integral

que

permetés

una

compensació global entreels

diferents

tipus de

mobiliari

i minimitzésla dimensiópublicitària

considerant

el

mobi¬

liari instal·latcom una unitat

d'explotació;

que

les

condi¬

cions fonamentals de la licitació varen ésserla

màxima

exigència del disseny d'acord

amb

una

imatge

moder¬

na de la Ciutat i la mínima, i a ésser

possible

nul·la,

incidència en el pressupost

municipal;

que

el

Plec

també contenia exigències,

més altes

que

les

imposa¬

des en altres ciutats, tant des del punt

de

vista

de

Referencias

Documento similar