GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari
Actasessió 4-111-1988 222
Comissióde Govern
Acta sessió24-11-1988 233
Acta sessió9-111-1988 236
Acords sessió 23-111-1988 239
DisposicionsGenerals
Decretsdel'Alcaldia
Creació del lloc de treball de Secretaria del
Consell Escolar Municipal 242
Autorització i establiment de condicions per a la col·locacióde pancartes i banderoles iper ala utilitzaciódecolumnesanunciadores i plafons o cartelleres per a les properes eleccions al
Parlament deCatalunya 242
Consells Municipalsde Districte
Districte4. Les Corts. Acords sessió 3-111-1988 243
Personal
Concursos ioposicions
Bases quehan de regir el concursrestringit per
a laprovisió d'11 places d'Oficial de la Guàr¬
dia Urbana 244
Basesquehan de regir el concurs-oposició lliure per a la provisió de 3 places d'Oficial de la
Guàrdia Urbana 245
Bases quehan de regir el concurs-oposició lliure
per alaprovisió d'11 places de Tècnic Auxiliar d'Activitats Socials (Agent de Desenvolupa¬
ment Local), enrègim laboral 247
Correcció d'errades 249
Circulars de Secretaria General
Concursos i oposicions 249
Provisióde lloc de treball 249
Anuncis
Anuncis publicatsenel BOP dels dies 5 demarç
al'11 d'abril de 1988 250
Ajuntament
V
de
Barcelona
222 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10
W-IVLYOgg
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 4 de marçde 1988, apro¬ vada el 15 de març de 1988.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el quatre de marçde mil nou-cents
vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ dors, Josep M. Serrai Martí, Joan Torres i Carol, Marta
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batlle i Bastar¬ das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà,
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i Lagares, Francesca
Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni
Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud i de Lasarte,Enric
Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M.Fargas
i Falp, Pere Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo,
Artur Mas iGavarró, Josep Buenoi Escalera, FèlixAmat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí,
Joan Puigdollers i Fargas, Eduard Cardona i Romeu,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i Antoni Lucchetti i Farré, assistits pel Secretari Generalacciden¬ tal, Sr. Josep Balcells i Junyent, que certifica.
Excusa la seva assistència l·ll·lm. Sr. José Alberto Fernández i Díaz.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessióa les deu hores i quinze minuts.
Es donen perllegides les actesde lesdues sessions
anteriors celebrades el 2 i el 12 de febrer de 1988, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven ambdues, incorpo¬
rant a la primera unes matisacions del Sr. Cardona i la
inclusió dels Srs. Mas i Bueno en la relació dels assis¬ tents.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 17 de febrer de 1988 (NC-16), que nomena membres del Patronat del Castell de Montjuïc els ll·lms. Srs. Lluís
Armet iComa, i Albert Fernández i Díaz.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988 (NC-17 i 18), que, respectivament,
nomenen: l'llim. Sr. Joan Torres i Carol, membre del Comitè d'Inversions; i l'll im. Sr. Ignasi de Le-cea i Ledesma, President del Consell Tributari Muni¬
cipal.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988, pels quals, respectivament, es
nomenen membres del Patronat de la Fundació Pública
Municipal «Escola Massana», els ll·lms. Srs. Regidors,
Joaquim de Nadal i Caparà, Marta Mata i
Garriga,
Joan Clos i Matheu i Joan Torres i Carol (NC-26),el's
Srs. Daniel Giralt i Miracle i Ramon Folch i Roca(NC-27);
iesdelega la Presidència de l'esmentat Patronat en
l'il·lm.
Sr. Raimon Martínez i Fraile (NC-22).
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24 de febrer de 1988 (NC-21 i 23), de delegació d'atribu¬ cions en l'll im. Sr. Josep M. Serra i Martí, Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis i en el Sr. Blai Alascio
i Ruiz, Coordinador de Serveis de Protecció Ciuta¬ dana.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia,de 29de febrer de 1988 (NC-34), que encomana a l'll im. Sr.
Regidor Delegat de Relacions Territorials, Jordi Borja i
Sebastià, vetllar pel funcionament de les formes de
participació previstes a les Normes Reguladores de la
Participació Ciutadana, pel manteniment de relacions
de cooperació científica i tècnica amb altres ciutats i
ensterritorials d'àmbitlocal, i perl'impuls del Programa de Ciutats Germanes; i del signat avui que amplia l'anterior amb laparticipació enels Organismes interna¬ cionals de cooperació.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 17 i 24 de febrer de 1988(NC-41 i 42), que, respectivament,
designen: President del Consell
d'Administració
de l'Ins¬titut Municipal per a la Promoció Urbanística i els Jocs
Olímpics de 1992, l·ll·lm. Sr. Jordi Parpal i
Marfà; i
membres de l'esmentatConsell, els ll·lms. Srs. Joaquim
de Nadal i Caparà, Eulàlia Vintró i Castells, Joan
Torras
i
Carol, Enric Truñó i Lagares, Josep M.Serra i
Martí,
Mercè Sala i Schnorkowski, i els Srs. Josep
Miquel
Abad i Silvestre, Josep Munné i Costa,
Enric
Crous i
Millet i els Srs. Lluís Serra i Serra, i Josep A.
Acebillo
i
Marín, i membres observadors els ll·lms. Srs. Guerau
Ruiz iPena, Juan José Ferreiro i Suárez i el Sr.Francesc Rafart i Estela.
Quedarassabentat i ratificar els decrets de l'Alcaldia,
d'1 de marçde 1988, que nomenen: la
Sra.
Carmenan
Miguel i Ruibal, Coordinadora de
Serveis
de
l'Àrea
d'Informació de Base (NC-38); el Sr. Francesc
Longo
i
Martínez, Coordinador de Serveis del'Àrea d'Organitza¬
ció i Personal(NC-37); i el Sr. Manuel deForn
i de
Foxà,
Comissionat de l'Ajuntament peral Pla
Estratègic
Eco¬
nòmic i Social de Barcelona (NC-39).Quedarassabentat i ratificarels decrets de
l'Alcaldia,
de 29 de febrer de 1988, que,
respectivament, nome¬
nen: el Sr. Joan Busquets i Grau,
Coordinador
de
Serveis d'Urbanisme (NC-30); el Sr.Josep
M.
Llop
i
Torné, Director de Serveis de PlanejamentUrbanístic
(NC-31); el Sr. Amador Ferrer i
Aixelà,
Director
de
Serveis de Disciplina Urbanística
(NC-32);
el Sr.
Xavier
Irigoyen i Moran, Director de Serveis
Urbans
(NC-33);
i
el Sr. Manuel Tuñí i Vancells, Cap de
la
Secretaria
Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme, Obres
i
Serveis
(NC-29).
Quedarassabentat que durantel
termini
d'informacio
rúM.
1010-1V-1988
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 223Promoció
Urbanística i els Jocs
Olímpics
de 1992,
aprovats
pel
Consell Plenari el 23 de desembre
de
1987, no s'hi
ha
presentat
capal·legació, reclamació
osuggeriment,
quedant,
en
conseqüència, definitivament
aprovats.
Quedarassabentatque durant el termini d'exposició
pública
de
l'acord del Consell Plenari, de 23 de desem¬
bre de 1987, que
aprovà
inicialment
el tipus impositiude la Contribució Territorial Urbana per a 1988 en el
22,95 %, no
s'hi ha presentat
capreclamació,
observa¬
ció ni
objecció;
i, enconseqüència,
aprovar-lodefinitiva¬
ment.
S'inicia a continuació la deliberació dels assumptes
inclosos al'ordre del dia.
COMISSIÓ
DE GOVERNRatificarl'acord de laComissió de Govern, de 27 de
gener
de
1988, pel qual s'aprova la delimitació
de
launitat d'actuació constituïda perlesfinques enfront del carrerdels Comtes de Bell-lloc núms. 165 al 195, entre
els carrers del Marquès de Sentmenat i el d'Evarist Arnús.
Ratificar també, els acords de la Comissió de Go¬
vern,de 24 de febrer de 1988, pels quals s'aproven: A)
inicialment: 1) el Plaespecial d'ordenació de l'illa delimi¬ tada pels carrers de Manso, de Viladomat, del Parla¬ ment i de Calàbria; 2) el Pla especial de requalificació com a equipament, concreció d'ús i d'ordenació volu¬
mètrica de la finca núm. 13 del carrer de Lluís Munta-das, i d'assenyalament d'alineacions del carrer del
Marquès de Lamadrid; i3) el Pla especial deprotecció,
d'ordenació i de determinació delstipus d'equipaments de l'illa del «Cottolengodel Padre Alegre». B) Definitiva¬
ment: 1) l'Estudi de detall per a la concreció de les
condicions d'edificació de la finca núm. 9 del passeig deGràcia; i 2) l'Estudi de detall de la finca situada al
passeig de la Vall d'Hebron núms. 161-179, cantonada
al carrerde Sant Cebrià.
La Presidència fa avinent que el Consell Municipal
Permanent, en la sessió tinguda el dimecres dia 2 de
març, informà favorablement l'anterior punt de l'ordre del diaafegint-hi untercer paràgraf que diu:
Ratificar igualment els acords de la Comissió de Govern del mateix dia 24 de febrer de 1988, pels quals
se suspèn pel termini d'un
any: 1) l'atorgament de
llicències d'activitat, d'edificació, i de reestructuració de locals existents destinats als usos resultants de les categories B, C1, C2 i F de l'Ordenança dels Establi¬ ments de concurrència pública en tot el Districte de
Ciutat Vella, excepte la zona del Moll de la
Fusta, pel que fa a la suspensió relativa als establiments de les
categories C1 i C2; i 2) l'atorgament de llicències
dactivitat, d'edificació i
de reestructuració de locals existents destinats als usos d'hoteleria, d'allotjament,
relatiusapensions, entot l'àmbit del Districte de Ciutat
Vella.
El
Regidor
de l'Àmbitd'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i
Martí, comenta l'abast dels diferents Plans
compresos en l'anterior punt de l'ordre del dia desta¬
cantque el
corresponent a l'illadelimitada pels carrers
de
Manso,
deViladomat, del Parlament i de Calàbria
Permetrà la recuperació d'un altre interior d'illa de
l'Ei-jample;
i
el Sr.
Clos
significa
queles
suspensions de
'cencies en el Districte de Ciutat Vella es deuen a la confecció del Pla d'usos
previst a la normativa vigent i
afecten bàsicament les categories de bars i pensions,
que són les més lligades amb la problemàtica que
presenta la seguretat ciutadana i l'urbanisme del Dis¬ tricte.
El Sr. Comas considera que el Consistori hauria de tenir una sensibilitat especial envers el «Cottolengo del Padre Alegre» i, pertant, li sembla inadequat imposar-li, com fa el Pla especial corresponent, la cessió de 1.000 m2 i un pagament de 16.000.000 de pessetes,
obligacions de les quals la Comunitatno està assaben¬
tada.
El Sr. Serra i Martí contesta que el Pla respon a la necessitat del Cottolengo de construir a una altura diferent de la permesa actualment i defineix l'edificabili-tat de tot elterrenyd'aquestaInstitució; que en virtut del Conveni signat el 1987, l'Ajuntament.li pagà 25.000.000 depessetesper un terrenyon s'intal·larà l'escola previs¬ ta inicialment en el Parc Güell; i que aquesta quantitat
equilibrasobradament les despeses d'urbanitzacióque
ha d'assumir tot propietari.
El Sr. Comas precisa que el seu Grup està d'acord amb el Conveniperònoamb la cessió dels 1.000 m2 i el pagament dels 16.000.000 de pessetes que el Pla
especial imposaa la Comunitat.
El Sr. Serra i Martí insisteix que entot Pla especial els costos de la urbanització graviten sobre els que el
desenvolupen; que en el cas en debat poden
sufragar-se gràcies a la compra del terreny, establerta en el
Conveni anterior amb el
Cottolengo;
i que, en la sevaopinió, la Comunitat està al corrent de l'operació però,
entot cas, la qüestió potencarareconduir-se abans de
l'acord d'aprovaciódefinitiva.
El Sr. Comas puntualitza que ell no tindria res a
objectar si les condicions abans esmentades s'impo¬ sessin a un particular, però el Cottolengo mereix un
tracte especial.
El Sr. Serra i Martí reitera que la cessió de vials
s'exigeix en tot Plaespecial.
El Sr. Albesa creu que la qüestió no s'ha d'enfocar
des de la perspectiva de la legalitat sinó des de la sensibilitat social i ciutadana, donat que ei Cottolengo
és una Institució diferent de qualsevol altra, pública o
privada, iara se li detreu més de la meitat de la quantitat
que se li pagàperla comprad'unsterrenys i, a més, se
l'obliga a cedir gratuïtament 1.000 m2; i que calia haver
mantingut uns contactes previs amb la Comunitat per
tal d'arribara un acord, jaqueel Convenianterior afecta a una altra part del terreny.
El Sr. Serra i Martí matisa que el Pla especial s'ha
desenvolupatainstànciesdel
Cottolengo;
i el Sr. Parpal,en la seva condició d'antic responsable de l'urbanisme
municipal, confirmaaquest extrem dient que, en definiti¬
va, el Pla especial avui proposatdesenvolupael Conve¬
ni signat anteriorment.
El Sr. Alcalde tanca el debatexpressant la convenièn¬
cia d'aprovar ara el Pla en qüestió per tal de no
paralitzar-ne la tramitació, sens perjudici d'introduir-hi les modificacions pertinentsaresultes de la fase d'infor¬ mació pública.
S'aprovaen elsseustres paràgrafs, el primer punt de
l'ordre del dia, amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Miró, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬
na, Fabregat, Lacalle i Albesa, quant al Pla especial del
224 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 10-lV-iQQfi
ALCALDIA
ÀREA DE CULTURA
SecretariaTècnica de l'Àreade Cultura
Aprovar els Estatuts del Consorci del «Centre de CulturaContemporàniade la Casa de la Caritat»integrat perl'Ajuntament i laDiputació de Barcelona, de confor¬ mitat amb el document adjunt; i facultarl'Alcalde per a
la signatura de l'acord i constitució del Consorci.
LaPresidència, donada la interconnexió de latemàti¬
ca, disposa, amb l'assentimet del Consistori, que el debat de l'anterior punt de l'ordre del dia es faci conjuntament amb el de la moció següent, la urgència
de la qual quedajustificada reglamentàriament:
De l'Alcaldia:
Secretaria Tècnica de l'Area de Cultura
Aprovar laconstitució d'un Consorci amb la Generali¬
tatde Catalunyai la Fundació Museu d'ArtContempora¬
ni de Barcelona, que tindrà per objecte la creació i
gestió del Museu d'Art Contemporani de Barcelona;
aprovar-neels Estatutsques'adjunten; i facultar l'Excm. Sr. Alcaldeo el membre de laCorporacióque en dret el substitueixi, performalitzar la documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.
El Sr. Alcalde, referint-se primerament al dictamen, exposa que els principalsobjectiusdel Centrede Cultu¬
raContemporàniaseran: aglutinar i difondre les tendèn¬
cies innovadores dins l'àmbit de les Arts i del Pensa¬
ment, impulsartotes les formesd'expressió artística i de reflexió urbanística, potenciar els mecanismes de co¬ municació, d'interrelació i de coneixement entre les
iniciatives culturals contemporànies, fomentar les inicia¬ tives dins l'àmbit de les Arts plàstiques, impulsar les idees i els projectes artístics sorgits de la iniciativa creadora dels ciutadans, desenvolupar unafunció acti¬ va en ordrea l'extensió del consumdels béns culturals i atendre la programaciód'iniciatives d'interèsinternacio¬ nal; i agrega que el Centre forma part del conjunt de projectes que es mouen entorn de la Casa de Caritat i ve aconsorciar les activitats que esdesenvolupen en el
Pati Maning, en compliment de l'acord signat, fa vuit
anys pel Sr. Tarradellas, aleshores President de la
Diputació, i el Sr. Serra, aleshores Alcalde de la Ciutat,
de posar en comú les propietats que ambdues Institu¬ cions tenien en aquellazonade la Ciutat.
Respecte a la moció, explica que la creació del
Museu d'Art Contemporani de Catalunya respon al'es¬ perit de l'Acord Cultural assolit fa tres anys; que es tracta d'un projecte degran abast que la Ciutat no pot emprendre solaperò sí encol·laboració amb la Genera¬ litat, a fi de dur a terme un vell somni que ve ja dels anys 50 de la mà d'Alexandre Cirici i Pellicer i de Cesáreo Rodríguez iAguileraamb lacreaciódel Museu
Balaguer de Vilanova -el progrés del qual va quedar
després estroncat-, i arriba avui alataula de decisiódel
Consistori com un projecte ben trabat donat que hi ha unatercerabranca, sorgida de la societat civil i formada per més de trenta empresaris disposats a col·laborar, amb les seves donacions i capacitat adquisitiva, a la formació d'una col·lecció important dins el Museu, per¬
què el seu contingut estigui a l'altura que la Ciutat
mereix. Afegeix que ei camí no ha estat fàcil; qUe
l'Ajuntament ha tingut un paper important a l'hora de
donar idees sobre la conformació del Consorci de la Fundació; que la iniciativa no té tan sols un interès
cultural sinó també social jaque se centra enei cor del Raval, una de les zones més
problemàtiques
de la nostra Ciutat, i contribuirà juntament amb altresmesu¬
res que seguiran, de caràcter cultural i universitari,
a
donar un espai que sorprendrà per la seva
magnitudi
qualitat; que s'han volgut situar en el Raval, elcorde la CiutatVella, aquells Museus de més activitat, creativitat i moviment perrevitalitzar lazona; quela proposta ésun
bon exemple de col·laboració entre l'Ajuntament, la Generalitat i unsector important de la societateconòmi¬
ca pertirar endavant, primer, la construcció del
Museu,
segons el projecte de l'Arquitecte nord-americàRichard
Meyer, i, després, el funcionament del Museu, que resulta necessariperquè, a pesard'existir alaCiutatei Museu Picasso, la Fundació Miró i, aviat, la Fundació
Tàpies i de tenir a 150 km, el Museu Dalí, cal comptar
amb un Museu-galeria d'art contemporani on, a més
d'emmagatzemar-hi obres d'artistes importants,s'hi pu¬
guin organitzar exposicions gràcies a la riquesa dels
petits Museus. Observa que li hauria agradat veure recollit en els Estatuts del Consorci del Museu d'Art
Contemporani el caràcterexecutiu de la
Vice-presidèn-cia Primera, atribuïda a l'Alcalde de Barcelona, com a
reconeixement del paper motorque aquest Ajuntament
ha tingut en tot el procés i, pertant, creu que s'hauria
d'introduirunamodificacióen aquest sentit, supeditada,
lògicament, a la conformitat de les altres dues Institu¬
cions consorciades.
El Sr. Albesaescongratula de lamoció quecontribui¬
rà a dignificar el Raval i donarà contingut a la Casa de
Caritat i amb la qual, Barcelona manté la condició de
Cap i Casal de la cultura de Catalunya i d'Espanya; i
respecte als Estatuts del Centre de Cultura Contempo¬ rània, observa que comporten unesobligacions
econò¬
miques -sobre les quals no ha pogut consultar cap
informe de l'Interventor- que no han estatavaluades pel
que fatant a les despeses de primer establimentcom
als costos de funcionament anyal, defectesque
caldria
corregir.
El Sr. Alcalde comparteix la preocupació del
Regidor
del Grup popular quanta l'impacte econòmic
del
Cen¬
tre de Cultura Contemporània en l'erarimunicipal, tan¬
mateix, per tranquilitzar-lo fa notar quel'Ajuntament
s'associa a les activitats que ja s'estandesenvolupant
en el Pati Maning; i respecte alMuseu d'ArtContempo¬
rani puntualitza que es tracta d'un projecte cari
com¬ plex que se satisfarà a mitges perl'Ajuntament
i la
Generalitat i queles disponibilitats
pressupostàries, tot i
que poden semblarmigrades, seran suficients per
aten¬
dre les necessitats d'aquest exercici
-marcades
perl'aprovació dels Estatuts i del Projecte- i,
fins
i
tot,
iniciarjaalguna acció de remodelació.
El Sr. Ainaud significa que ja
advertí
lesdeficiències
que trobava a l'expedient, durant la
reunió
del
Consell
Municipal Permanent; recomana queels
expedients
s'hi
portin complets per tal d'agilitar els debats
d'aquest
Plenarion nos'haurien de tractarmodificacionsd'última
hora com la suggerida per l'Alcaldia; i
anuncia
queel
seu Grup votarà afirmativament la
creació
d'ambdós
Consorcis.
S'aproven per unanimitat tant la proposta
relativa
al
pÚM.
1010-IV-1988
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 225altres dues
Institucions consorciades
enel Museu d'Art
Contemporani el
desig d'introduir
enels Estatuts de tal
Consorci el
reconeixement del caràcter executiu de la
Vice-presidència Primera.
ÀMBIT
D'ORGANITZACIÓ
I ECONOMIAÀREADEFINANCES
Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos
Desestimar l'al·legació presentada, dins el període
d'exposició
pública,
contra
el Reglament
del Consell
Tributari; i aprovar-lo
definitivament.
S'aprovaper
unanimitat el dictamen
anterior.Negociatde Pressupostos i Comptes
Aprovar
habilitacions i
suplements de crèdit dins elPressupost General de 1988 segons la documentació
adjunta.
LaPresidència dónacompte d'unaesmenadel Regi¬
dor del'ÀreadeFinances, informada favorablement pel Consell Municipal Permanent, que proposa modifica¬ cions de crèdits per majors ingressos degudes a les aportacionsalaGeneralitat per ales obres del Polispor-tiu de Virrei Amat i del Palau Municipal d'Esports.
S'aprovaperunanimitat, incorporant-hi l'esmenacita¬
da.
Aprovar els reconeixements de crèdits, per un import
de 564.657.648 pessetes inclosos en la relació que
s'acompanya. Ésretirat.
Concedir, a l'empara de l'art. 430 del Reial Decret
Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, l'aval subsidiari de
l'Ajuntament pel que fa a l'operació de crèdit que
concerti la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA -VOSA-, per un import de 3.000.000.000 de pessetes, amb renúnciaal benefici d'excussió de bénsdel deutor
principal; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en
quidelegui, per tal queformalitzi els documents neces¬
saris per al'atorgament de l'aval esmentat.
S'aprovaper unanimitat.
Negociatd'Administració de Béns
Desafectardel domini públic les parcel·les de propie¬
tat municipal, de
superfície conjunta 12.438,59 m2,
situades dins l'illadelimitada pels carrers de Valldonze-Ha, de
Montealegre,
de Ferlandina, i de Joaquim Costa,queesgrafien en elplànol adjunt; cedir-lesen propietat
a| Consorci
«Centre
de Cultura
Contemporània de laCasa de la Caritat», en concepte d'aportació municipal de valor equivalent al de les
finques de la mateixa illa
que hi aporta la Diputació de Barcelona,
per tal de
Destinar-Iesa
l'acompliment
dels objectius queté assig¬ nats el Consorci
i també per contribuir al procés de
^generació
urbanística
de la
zona;
sotmetre
l'expedient
de desafectado a
informació pública per un termini
dun mes; i de no
produir-se reclamacions, tenir per
desafectades les parcel·les i formalitzarla transmissió
mitjançant
escriptura pública.Transmetre
gratuïtament a la Generalitat de Catalu¬ nya, envirtutdelConveniaprovat peracord del Consell
Plenari, de 8 d'octubre de 1987, entre aquest Ajunta¬ ment i l'esmentada entitat per a la instal·lació de l'esta¬ ció d'autobusos deBarcelona-Nord, amb el caràcterde
mutació demanial, la propietat de la porció de terreny, d'11.900 m2, situada a l'antiga estació ferroviària de Barcelona-Vilanova, per construir-hi conjuntament amb aquest Ajuntament l'estació d'autobusos
Barcelona-Norden un termini màxim fixatenel 31 de desembre de 1989; sotmetre l'expedient a informació pública per un termini de quinze dies, d'acord amb l'art. 110.1) del
Reglamentde Béns; i formalitzarl'escriptura pública de
cessió del documentannexque s'aprova.
Subscriure les accions queemetrà i posaràen circu¬ lació la Societat PrivadaMunicipal Barcelona Activa, SA,
enl'ampliació de capital quetéenprojecte,
per unvalor nominal de 150.000.000 de pessetes; i desemborsar totalment aquest import, mitjançant l'aportació no dine-rària del domini i possessió de la finca situada ala Gran Via de les Corts Catalanes, carrer de la Llacuna i carrer
del Perú, d'extensió superficial 6.699,99 m2, inscrita a favor delMunicipi en elRegistrede la propietat núm. 21 de Barcelona comafincaregistral núm. 12.944, el valor de la qual coincideix amb el capital a desemborsar.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬
dents.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA DE JOVENTUTI ESPORTS
Negociat d'Esports
Aprovar les Normes reguladores de les subvencions
municipals per a actes i activitats físico-esportives,
destinades a reglamentar l'atorgament dels ajuts eco¬
nòmics municipalsalsClubs, associacions i entitatsque realitzin els esmentats actes i activitats per a un millor
aprofitament delsrecursoseconòmics i humans; sotme¬
tre l'expedient a informació pública durant un període
de trenta dies per a la presentació d'al·legacions, un cop aprovat inicialment l'acord del Ple; i en cas que no s'hi presenti cap al·legació, entendre definitivament aprovades les esmentades Normes reguladores que entraran en vigor a partir de la seva publicació en el
Butlletí Oficial de la Província.
El Regidor de Joventut i Esports, Sr. Truñó, informa
que aquesta normativa ve a regular la concessió de subvencions esportives per part tant de les
Àrees
centrals com dels Districtes; que s'hi hauran d'acollir tots elsclubs, lesentitats i les federacions quedemanin una subvenció; que s'hi concreten els terminis performular les peticions i perresoldre-les, i les obligacions dels beneficiaris; i que les normes proposades han estat informades favorablement pel Consell Municipal
d'Esports.
El Sr. Miró comparteix els objectius que les normes
persegueixen -potenciar els clubs i les associacions
que són la cèl·lula bàsica de l'esport- i també els
camps i sectors que la normativa abasta i que cobrei¬ xen el gran ventall de possibilitats esportives avui exis¬
tents; i també troba correcta la referència als diferents grupssocials específics -escolars, tercera edat, dismi¬ nuïts- i lareglamentacióadministrativa detotel procedi¬
ment d'atorgament de les subvencions, ara bé, creu
226 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 10 10-IV-1Qfíp
valors absoluts, l'equanimitat en l'atorgament
de les
subvencions i facin possible una
anàlisi comparativa de
les subvencions atorgades, sobretot, si hom
té
encompte la
discrecionalitat i les
excepcions establertes
en l'art. 18. Agraint, doncs, l'esforç
realitzat
perobjecti-vitzar les subvencions i conscient de la dificultat que ofereix la matèria, suggereix: 1r) que, donat que
els
criteris de distribucióno sónprouobjectius, les subven¬
cions previstesa l'art. 5.1 a) per aactes
d'interès
peral
conjunt de la
Ciutat
omés
d'un
Districte, siguin informa¬
des, particularment les derivades
de l'art.
18, pel Con¬
sell Municipal d'Esports, ique les
previstes
al'art. 5.1
b)
siguin aprovades
pel Ple del
Consell del Districte
res¬pectiu; i 2n)quel'equip
de
governassumeixi el
compro¬ mís d'estudiar a fons l'objectivització dels criteris derepartiment de les subvencions.
El Sr. Truñó coincideix amb el Sr. Miró quant a la
necessitat de marcar uns criteris objectius per a la
distribució de les subvencions, cosa que ha estatper a
ell una preocupació des que
assumí,
fa sis
anys,la
direcció de
l'Àrea;
i remarca que el ConsellMunicipal
d'Esports, és informat abans del'atorgament
de les
subvencions per l'òrgan municipal competent
i
rep també informació de les subvencions atorgades: per tant, la pràctica seguida fins aras'ajusta
ala
queel Sr.
Miró propugna; queja hi ha uns
criteris de
distribució
(així els campionats del
món
od'Europa
oles
copesintercontinentals són subvencionats a terceres parts entre l'Ajuntament, la
Diputació i
laGeneralitat; els
trofeus Ciutat de Barcelonatenen subvencions de l'or¬ dre de 500.000 pessetes aportades peraquestAjunta¬
ment i laFederaciórespectiva; i les activitats d'estiu i de
cara a la tercera edat i els disminuïts són objecte de
Convenis quesón coneguts perla
Comissió de Govern
i el Consell Municipal d'Esports)
però
en lasevaopinió,
la normativa no ha de detallar-losperquè això encotilla¬ da moltl'acció municipal encara que es treballa amb la
sensibilitat que el Sr.
Miró
propugnai és coneguda pel
Consell Municipal d'Esports. Afegeix que, per
altra
banda, també ell és partidari d'establira cada Districte,
a través del Ple, de la Permanent o de la Comissió
Assessorad'Esports, unscriteris de
distribució similars i
que forçosament han
d'ésser amplis
perquè
la
política
de subvencions no pot basar-se en
l'aplicació mecàni¬
ca d'unafórmula; i que alguns Consells de Districte ja
ho fan així. Demana doncs l'aprovació del dictamen amb el compromís de continuar la
pràctica
i elscriteris
seguits fins ara
però
sensenecessitat de
plasmar-los
enles normes en debatperò recollint-losen els documents
de treball del Consell Municipal d'Esports, i d'encar¬
regar als Consells Municipals de
Districte la determina¬
ció d'uns criteris similars en l'àmbit del Districte res¬
pectiu.
El Sr. Miró pregunta si les activitats que afecten
el
conjunt de la Ciutat passarien
al Consell Municipal
d'Esports i el Sr.
Truñó
contesta queels criteris
gene¬rals sí però els expedients concrets no
perquè
el
Consell Municipal d'Esports no és un
òrgan
del'Admi¬
nistració.
El Sr. Miró demana aclariments sobre el tracte que tindran els casos específics que presenten un caire
més discrecional com són els previstos a l'art. 18; i el
Sr.Truñópuntualitzaquela discrecionalitat reflectidaen
aquestarticle fou recomanadaper
l'Assessoria
Jurídica,
tanmateix sies presentavaun cas que no
s'adeqüés
alsesmentats criteris, el Consell Municipal d'Esports seria
informatapriori i a posteriori: conseqüentment, tot ique
altres Administracionsno disposen decap normativa ni
tampoc d'unataula de consulta i assessoramentprevis
a l'atorgament de les subvencions, no té cap inconve¬
nienta informaral Consell Municipal d'Esportdelcapte¬
niment del'Àreadavantd'una situacióexcepcionalcom
fou, perexemple, el Campionat Mundial de
Bàsquet,
jaque per poder-lo tenir a
Barcelona
calia pagar12.000.000 milions de pessetes i l'Ajuntament, laDipu¬ tació i la Generalitat s'aveniren a pagar-ne la tercera
part cada un.
El Sr. Miródesitja queel Regidorde
l'Àrea
aclareixiel tràmit quetindran les subvencionscanalitzades atravésdels Districtes; i el Sr. Truñó respon que no tindria inconvenient a recomanar que l'òrgan competent de
cada Districte estableixi uns criteris-marc d'atorgament
de subvencions seguint la pràctica de
l'Àrea
i d'algunsConsells de Districte.
El Sr. Miró matisa que ellpreteniaquefossinaprovats
pel Ple del Districte respectiu per
les
raons ja adduïdesabans; i el Sr. Truñó contestaque des del punt de vista
de política esportiva, no
té
inconvenient quesigui el Plesi així ho decideix el Districte en ús de lasevafacultat
d'autoorganitzar-se,
però
recalca que, entotcas, no estractaria d'una normativa sinó d'uns criterisde distribu¬
ció amplis, oberts i coneguts.
El Sr. Albesa indica que la política esportiva, a més
de potenciar les activitats
públiques
i privades ha de tenir unvessantsocial més marcati, pertant, l'art. 2de les Normes en debat, hauria de reflectir una especialconsideració envers els practicants disminuïts
físics,
psíquics i sensorials; que l'art.
18
conté
un margede
discrecionalitat que elimina l'objectivitaten l'atorgament
deles subvencions i lesconverteix en unacte purament subjectiu, raó per la qual, en
opinió del
seuGrup,
l'esmentat article hauria d'ésser suprimit malgrat la
recomanació de l'AssessoriaJurídica adduïdapel Regi¬
dor de l'Àrea però que ell no ha trobat
documentada
a l'expedient; que no es concretaenlloc quin
és l'òrgan
competent per atorgar les
subvencions ni
qui ha
de
valorar els mèrits dels sol·licitants, tascaque, enlaseva
opinió, hauriad'ésser confiadaa una
comissió
d'avalua¬
ció emanada del Plenari que l'hauria de
desenvolupar
segons uns paràmetres reglats,és
adir,
unbarems
ja
que la normativa procura
reglamentar
molt
bé les
obli¬
gacions del
ciutadà però
no pasles
de
l'Administració
municipal: conseqüentment, demana
la
modificació
en
el sentit que acaba d'expressar dels arts.
7.1,
7.3,
13 i
16.1. Suggereixtambé, determinats
retocsde
redacció
en l'art. 5.1 i 2.
La Presidència fa avinent al Regidor
popular
quetots
aquests suggeriments
tècnics calia
haver-los
plantejat
en el si del Consell Municipal Permanent en
lloc
de
limitar-se a reservar el seu vot; el Regidor
interpel·lat
replica que
reservà
el seu votperquè
notenia encara
prou elements de judici en no
haver
disposat
de temps
suficient per estudiar l'assumpte;
i la
Presidència,
tot i
reconèixer el dret del Regidor a
obtenir
informació
en
temps i forma, li demana un
esforç
percompactar
tècnicament els temes en el si del ConsellMunicipal
Permanent per raons
d'economia
de temps en
els
debats plenaris.El Sr. Albesaopina queel termini
establert
enl'art.
6.2
hauria d'ésser el 30 de novembre i no el 30d'octubre
ja
que els organitzadors poden
demanar
les
subvencions
fins a un mes abans de començar la
competició; i
diu,
finalment, com a resum de laposició del
seuGrup,
que
m 10-IV-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 227
d'avaluació de
les
sol·licituds, sortida del Plenari;
i
quetambé caldria
definir els
òrgans
competents
per atorgarles
subvencions
i quines són les
sevescompetències.
ElSr.Truñó contestaque les peticions de méstemps
per
estudiar
els assumptes
són
unalletania
habitual;
ara bé, pel quefa
al dictamen
endebat, tots els Grups
disposaren
de
la
documentació
pertinent des del 7
o8
defebrera
través
dels seusrepresentantsen elConsellMunicipal
d'Esports
enla reunió del
qual tinguda
el15
defebrerel representantdel Gruppopulares limitàafer
esmental problema dels disminuïts, sensefer al·lusió a
cap altra
de les
qüestions
suaraindicades
pel
Sr.
Albesa.Indicaquel'expressió òrganscompetents s'usa
comcomprensiva de tots aquells que tenencompetèn¬
ciesenlamatèriaenvirtut de lesnormes d'organització
del'Administraciómunicipal i dels decrets dedelegació
del Sr. Alcalde i que són: quan es tracta d'activitats
d'interès d'un Districte, el Ple del Consell respectiu i el
seu Regidor President, i quan es tracta d'activitats
d'interès del conjunt de la Ciutat,
l'Àrea
d'Esports per instruir l'expedient i l'Alcaldia per resoldre'l. Assenyala que perl'atorgament de subvencions no espot arbitrar unafórmulapolinòmica, peròl'Àrea
té uns barems i elsaplicapersubvencionar les activitats d'interès detotala
Ciutat i facilita la llista completa de les subvencions
donades durant l'any al Consell Municipal d'Esports; quetot elprocés seguit perl'Administració municipal li sembla un exemple digne d'ésser seguit
per altres Administracions; que l'art. 18 no es pot suprimirperquè
fou introduït a conseqüènciad'un primer informe emès
perl'Assessoria Jurídica que no figura a l'expedient; i que
l'Àrea
comparteix la preocupació pels disminuïts com ho proven els Convenis signats amb aquestscol·lectius els tres darrers anys amb mútua satisfacció d'ambdues parts i les dotacions dedicades a aquest sector social que doblen les quantitats d'exercicis ante¬
riors: conseqüentment és innecessari explicitar en la normativa aquesta preocupació.
El Sr. Albesa insisteix que la mancade claredat de la
normativa genera inseguretat jurídica; que, efectiva¬
ment, no cal una fórmula polinòmica per atorgar les
subvencions però sí uns criteris de valoració de les sol·licitudsi tant ell com elseu companyde Grup, el Sr. Fernándezi Díaz, es posen adisposició del Regidor de
l'Àrea per coadjuvar a definir-los; i
que també caldria
precisarels
òrgans
competents en cadacas.S'aprovael dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Laca-lle iAlbesa.
El Sr. Alcalde comenta que
la Comunitat Autònoma deCastellaiLleó, presidida pel Sr. Aznar,
quepertanya
Aliança
Popular, ja té constituïda en virtut, però, d'unaLlei aprovada en època de majoria socialista, una Co¬
missió mixta per transferir als
Ajuntaments, i concreta¬ ment, al de la capital, Valladolid, les competències relativesaesports, joventut,
serveis socials iguarderies amb lescorresponentsdotacions
econòmiques; i el Sr.
Albesa agraeix les paraules de l'Alcaldiaque, en laseva
opinió, demostren que si governava el seu Partit tot
aniriamillor.
àreade salut pública
fnformesobre l'estatde salut a la Ciutat.
El
Regidor
de SalutPública,Sr. Closcomençalaseva
,xposició
dient
que és el quart any que es presenta aquestinforme;
que el recull d'informació que s'hi
conté, hapermèsd'establir el Programa CiutatsSaluda¬ bles amb un conjunt de ciutats europees sota els
auspicisde l'Organització Mundial de la Salut; que una
part està constituïda per informació estable repetida anyalment per afavorir l'anàlisi comparativa amb altres anys per veure com va evolucionant en el temps, la salut viscuda per la població i el funcionament dels
serveis sanitàris, segons dades de l'any 1986 i d'altres més recents obtingudes a partir de l'enquesta realitza¬ da el 1987 sobre unabase poblacional de 6.000 perso¬ nes; que en la part dedicada a qüestions puntuals
s'analitzen acuradament: els brots epidèmics d'asma
-l'origen dels quals es troba en les descàrregues de
fava desoja per una empresadel Portque notenia filtre
que evités l'emissió de aquesta pols que provocava
reaccions
al·lèrgiques
en determinades persones cosa que ha estat un descobriment científic d'escala mun¬ dial-, l'evolució de la SIDA a la nostre Ciutat, l'evolució delconsum d'opiacis,l'evolució de la tuberculosi, mate¬rial que pot esdevenir molt útil per a aquells professio¬ nals del sector sanitari que estan treballant en aquests temes.
Referint-se als indicadors de l'evolució de lapoblació, destaca que a la ciutat de Barcelona la piràmide de
població,s'està fent més petitaala base i mésgran ala
cúspide, si bé encara no arribem al grau d'envelliment
propi de ciutats europees, com Milà, Frankfurt i Ham¬
burg, ens hi anem acostant; que la taxa de natalitat i
fertilitat, tot i estar davallant, encara es manté pel damunt de la realitat centreuropea; i que en la informa¬ ció sobre la natalitates constata:a) que hi ha un6 % de la mortalitat que es pot catalogar de mortalitat preveni¬ ble, d'acord amb les orientacions de l'OMS, puix hi ha
mesures
terapèutiques
i profilàctiques per retardar lamortalitat en epígrafs com els que tenen
per causa la neumonía, la tuberculosi, les malalties reumàtiques del cor i, sobretot, el càncer de pulmó -que es
troba en bona mesura relacionat amb el consum del tabac; motiu pel qual convé recolzar la campanya antitaba-quisme que avui s'estàendegant a escala mundial-; b)
el gradual creixement que s'està produint a la nostra
Ciutat de la mortalitat per l'infart de miocardi, malgrat
que encara mantenimunes taxes d'incidènciamoltmés
baixes que les del centre i nord d'Europa; i c) el creixement, lent però persistent de la mortalitat «per
causes externes», que comprèn bàsicament els acci¬ dents, que esdevenen la primera causa dels anys de vida perduts abans delssetantaanys, tant dels homes com de les dones, si bé ha d'advertir que en aquest
indicador també i té gran incidència el consum de les
drogues perpart del jovent.
Analitzaacontinuació l'evolució dels Serveis Sanitaris
a la nostra Ciutat, iconsidera l'elementclau, el Conveni
signat a finals d'any amb la Generalitat per a l'establi¬
ment d'una nova forma de col·laboració en l'organitza¬
ció dels Serveis Sanitaris de laCiutat, ja que implica un canvi del paper de l'Ajuntament en el camp sanitari,
inspirat bàsicamenten la Llei General de Sanitat, donat
que aquesta Llei assigna les principals responsabilitats
sanitàries alesComunitats Autònomes, reservant, però,
una importantparticipació als Ajuntamentsen la
gestiói
la planificació dels Serveis sanitaris; i puntualitza
que l'esmentat Conveni tindrà com a àmbit d'actuació tota laComarcadeBarcelona, ique aquestAjuntament serà present, amb una
participació
del 40 %, en l'òrgan degovern d'aquestaArea de Salut. També subratlla dintre
Hospita-228 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 10 in.IV.ioap
lari establert per a la
gestió
dels Hospitalsmunicipals,
en el qual confia que aviat
podrà
també integrar-s'hi
l'Hospital de Sant Pau, i amb el
qual s'obre
unavia
pera la participació d'altres Hospitals
públics i
parapúblics
de laCiutat; isignificaque aquestConsorci
és
elprimer
pas vers una nova
concepció
hospitalària
queha de
tenir molta transcendència en el futur, segons la qual
l'Hospital ha depensar
més
en elseuentorni
menys ensi mateix, enaltres paraules, s'ha de canviar la
mentali¬
tattendentaesperar el malalt darrera el taulell per
sortir
a cercar-lo a fora ei carrer perquè si bé la partmés
informada de la població expressa la seva
demanda
acudint als Serveis sanitariso no, hi ha unapart que no ho fa a pesar d'oferir-los-hi gratuïtament com
s'ha
palesat en la lluita contra latuberculosi
-onla
taxacontinua sent relativamentaltaperquè cal untractament de sis mesos però els malalts no tenen
constància
aseguir-lo i recauen i aquesta
actitud ha aconsellat
crearunes residències especials on acollir-los- i
també
en elprograma de
detecció
precoçdel càncer de
mamaentre el personal municipal, que ha defugit un percen¬
tatge força elevat.
Finalment, es refereixalesdesigualtatsen
l'accés
alsServeis sanitaris a la nostra Ciutat, que requereixen un canvi d'actitud en lapoblació i en el personal sanitari;
i
explica que, enguany, amés
del'anàlisi
perDistrictes
esfa unaanàlisi per classessocials aplicant les catego¬
ries que s'usen a la Gran Bretanya, en la
qual
esconstata que, de les persones enquestadesque
decla¬
ren tenir una salut dolenta, un 31 % de les que han
estat ingressades rencentment en un Hospital perta¬ nyen a les classes I i II, mentreque aquest percentatge
baixaa un8,8 % pel que faa les classes IV i V, fetque es connecta també amb la capacitat
d'expressió
de la necessitatsanitària, ésadir, de convertirunanecessitat en demanda de serveis sanitaris, i que demana unesforç de divulgació i de sortida dels serveis
sanitaris
des de laseva pròpia indústria cap a la col·lectivitat.
Tot seguit, el Sr. Clos remarca que la
presència
del'Ajuntament al Consell
d'Àrea,
l'organització
delCon¬
sorci hospitalari i la creació de Juntes de
Participació
acadaun delsDistrictes, aspectes totsellsquefan mirar amb ilusiólapresentació de l'informe anual amb el qual,
cadavegada, s'introdueix mésen la
gestió
delsServeis
sanitaris una opció política que és necessària
perquè
les diferències sanitàries que es detecten entre zones i
classes socials de la Ciutat han de ser assumides i
reconegudes com a problema pels serveis sanitaris,
i
en això el paper de l'Ajuntament, tant a nivel
d'Àrea
com a nivell deConsorci, com en les futures Juntes deParticipació, ha d'ésser fonamental.
El Sr. Albesa, tot i agrair l'informe presentat pel Sr.
Clos, manifestaque, donatquel'ha rebutmolt tard, avui
no el pot comentar; i que, com que, segons li ha dit el Sr. Clos, probablement es tindrà un altre Plenari sobre
el tema del benestar social, el seu Grup es reserva comentar aleshores l'informe avui exposat pel Sr. Clos.
InstitutMunicipal dels Serveis Funeraris
Modificarl'Ordenança Municipal de Cementirisen els termes següents:
«Disposició Final:
Es respectaran els drets adquirits abans de la publi¬ caciód'aquesta ordenança.»
«Disposició Transitòria:
Durant dos anys, acomptar de l'entradaen vigorde
la present
disposició
transitòria, les concessions d'úsregulades a l'art. 26 d'aquesta
Ordenança
podran ator¬gar-se en els
nínxols
dels pisos 4t i restants en mésaltura, sense que calgui esperar el moment de la defunció. Aquestes concessions no podran superarels dos nínxols perfamília.»
El Sr. Clos explicaque aquesta modificació obeeixal fet d'haver-se constatat, per una banda, el desigd'una
part de la població de disposar de dretsfunerarissense
haver d'esperar una defunció, i, de l'altra, un cert
desequilibri en la demanda de nínxols mésalta en els
situats als primers nivells, i escassa a partir delsnivells
quart i cinquè.
El Sr. Albesa, tot manifestant estar d'acord amb la proposta, vol atraure
l'atenció
del Consistori sobre elmotiu pel qual la gent novol els nínxolsdels pisosquart
i cinquè, que no és altreque no haver-hi facilitatsenels
Cementiris per poder-hi accedir per posar les flors o
netejar-los: conseqüentment, creu que caldria perfec¬ cionar els serveis a fi que els familiars puguin tenira
l'abast aquests nínxols
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Informe sobre el mobiliari urbàde la Ciutat.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra
comença la seva
exposició
recordant queels objectius
de la instal·lació del nou mobiliari urbàeren: a) substi¬
tuir, normalitzar i racionalitzar el mobiliari urbàjaexistent
(marquesines, pals de parada d'autobusos
i pannells de
les bagues del metro) que comportava una
explotació
publicitària de 7.000
m2,
tenia undisseny ja superat
i
presentava unes condicions de
manteniment
noade¬
quades; b) dotar el Municipi d'un sistema
d'informació i
comunicació que permetés una major
difusió de les
actuacions municipals i ciutadanes i
generés respostes
de col·laboració; c) assegurar una millor
funcionalitat
i
servei al ciutadà, unaqualitat en el disseny, una
major
integració enla Ciutat i un nivell de
manteniment òptim;
d) posar al servei de l'activitat
econòmica
de la Ciutat,
un nou mitjà publicitari normalitzat i
adequat
ales
seves necessitats; e) aconseguir quel'operació
noresultés
gravosa per a l'erarimunicipal i
quela
inversió, la
instal·lació i el manteniment fossin finançatsa
través de
l'explotació
publicitària
parcial delmobiliari
urbà,
com
és
habitual jaen altres ciutats.
Comenta que el Plec de condicions
tenia
present,
malgratno existirencara una norma europea,
el
procés
de racionalització del mobiliari urbàque esdóna
atota
Europa i que produiràunacertaharmonització
progres¬
siva, tant de caràcter nacional com
municipal, amb
I
ús
de la publicitat com a sistemade
finançament;
que
optava per un planejament
integral
quepermetés
una
compensació global entreels
diferents
tipus de
mobiliari
i minimitzésla dimensiópublicitària
considerant
el
mobi¬
liari instal·latcom una unitatd'explotació;
queles
condi¬
cions fonamentals de la licitació varen ésserla
màxima
exigència del disseny d'acord
amb
unaimatge
moder¬
na de la Ciutat i la mínima, i a ésser
possible
nul·la,
incidència en el pressupost
municipal;
queel
Plec
també contenia exigències,