1
Presentació pàg. 4
Presentación
2 Consell
d’administració
pàg. 8
Consejo de administración
3
Introducció
pàg. 10
Introducción
4
Gestió d’empresa
pàg. 12
Gestión de empresa
5
Pla d’Actuació Municipal
pàg. 16
Plan de Actuación Municipal
6
Patrimoni verd. Un gran espai
pàg. 22
Patrimonio verde. Un gran espacio
7
Gestió del patrimoni verd
pàg. 28
Gestión del patrimonio verde
8
Equipaments dels parcs
pàg. 34
Equipamientos de los parques
9
Criteris de sostenibilitat
pàg. 38
Criterios de sostenibilidad
10
Les platges
pàg. 44
Las playas
11
Atenció als ciutadans
pàg. 48
Atención a los ciudadanos
12
Comunicació
pàg. 54
Comunicación
13
Desenvolupament i educació ambiental
pàg. 64
Desarrollo y educación ambiental
14
La nostra gent
pàg. 72
Nuestra gente
15
Gestió econòmica
pàg. 82
Gestión económica
16
Agraïments
pàg. 86
4
Barcelona, una ciutat del futur
La celebració, el 2004, del Fòrum Internacional de les Cultures constitueix un nou repte per a
Barcelona. La ciutat es prepara per acollir un gran esdeveniment de ressò internacional. Per això,
el 2002 i el 2003 són molt importants per al desenvolupament dels diferents projectes que s’estan
duent a terme. Aquests anys suposen la materialització de totes aquelles idees, somnis i
propos-tes que faran de Barcelona la capital del món per uns dies. Així, doncs, el 2004 és una fita
impor-tant per a la nostra ciutat, no tan sols pel seu significat, amb la celebració del Fòrum de les
Cultures, sinó també per totes les infraestructures i serveis que s’han de crear i, posteriorment,
mantenir.
El Fòrum 2004 també ens porta verd, unes importants extensions que ajudaran a incrementar la
trama de verd urbà en més de 17 hectàrees a la ciutat de Barcelona. Evidentment, la influència del
verd proper també és un gran benefici per a les grans ciutats; per això és indispensable tenir en
compte els projectes que s’estan duent a terme a la zona de l’àrea metropolitana limítrofa amb
Barcelona, com són el Parc del Litoral del Besòs i el del Nord-Oest, que, conjuntament, suposaran
30 hectàrees més de verd urbà.
En la línia dels grans espais verds, s’ha de fer esment del Parc de Diagonal Mar, inaugurat al
se-tembre i que ha suposat més de 12 hectàrees de verd urbà per a la nostra ciutat. Però s’ha estat
treballant també en un altre gran parc per a Barcelona, el Parc Central de Nou Barris, que estarà
acabat durant el 2003.
El verd urbà no es compon només de parcs i jardins extensos. Hi ha petits projectes que
aconse-gueixen posar una pinzellada verda a la densa trama urbana. Seguim treballant perquè els
ciuta-dans i ciutadanes puguin gaudir d’un espai verd a prop de casa seva. Una zona verda que permeti
el joc dels més petits, el descans dels més grans i la possibilitat d’evadir-se del ritme que una
ciu-tat com Barcelona imposa.
Aquesta memòria és un recull de les actuacions més importants que durant l’any 2002 ha fet Parcs
i Jardins de Barcelona i desitjo que us serveixi per conèixer millor la nostra Barcelona verda.
Joan Clos i Matheu
alcalde de Barcelona
5
Barcelona, una ciudad del futuro
La celebración, el 2004, del Foro Internacional de las Culturas constituye un nuevo reto para
Barcelona. La ciudad se prepara para acoger un gran acontecimiento de resonancia internacional.
Por ello, el 2002 y el 2003 son muy importantes para el desarrollo de los distintos proyectos que
se están llevando a cabo. Estos años suponen la materialización de todas aquellas ideas, sueños y
propuestas que harán de Barcelona la capital del mundo por unos días. Así, pues, el 2004 es una
meta importante para nuestra ciudad, no sólo por su significado, con la celebración del Foro de
las Culturas, sino también por todas las infraestructuras y servicios que se tienen que crear y,
pos-teriormente, mantener.
El Fòrum 2004 también nos trae verde, importantes extensiones que ayudarán a incrementar la
tra-ma de verde urbano en más de 17 hectáreas en la ciudad de Barcelona. Evidentemente, la
influen-cia del verde cercano también es un gran beneficio para las grandes ciudades; por ello es
indis-pensable tener en cuenta los proyectos que se están llevando a cabo en la zona del área
metropo-litana limítrofe con Barcelona, como son el Parc del Litoral del Besòs y el del Nord-Oest, que,
con-juntamente, supondrán 30 hectáreas más de verde urbano.
En la línea de los grandes espacios verdes, hay que hacer mención del Parc de Diagonal Mar,
inaugurado en septiembre y que ha supuesto más de 12 hectáreas de verde urbano para nuestra
ciudad. Pero se ha estado trabajando también en otro gran parque para Barcelona, el Parc Central
de Nou Barris, que estará terminado durante el 2003.
El verde urbano no está compuesto solamente por parques y jardines extensos. Existen pequeños
proyectos que logran dar una pincelada verde a la densa trama urbana. Seguimos trabajando para
que los ciudadanos y ciudadanas puedan disfrutar de un espacio verde cerca de su casa. Una
zo-na verde que permita el juego de los más pequeños, el descanso de los mayores y la posibilidad
de evadirse del ritmo que una ciudad como Barcelona impone.
Esta memoria recoge las actuaciones más importantes que durante el año 2002 ha realizado Parcs
i Jardins de Barcelona y deseo que os sirva para conocer mejor nuestra Barcelona verde.
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
6
Més verd, més sostenible
La superfície verda de Barcelona va ultrapassar l’any 2002 les mil hectàrees, i el nostre municipi
és, amb 152.000 exemplars, un dels que tenen més arbrat viari de tot Europa. No obstant, el
nos-tre objectiu és que tothom pugui gaudir d’un racó verd, encara que no sigui gaire extens, a prop
de casa. Així, doncs, paral·lelament a la posada en marxa de nous espais verds, com ha estat el
Parc de Diagonal Mar, hem treballat en la recuperació d’espais ja existents o en la transformació
de petits racons de la trama urbana en noves zones verdes. En són exemples clars la reconversió
dels interiors d’illa de l’Eixample o el programa “Els jardins del barri”.
L’aprofitament dels recursos i el respecte al medi ambient han estat sempre presents en les
dife-rents actuacions dutes a terme durant aquest any. És evident que l’increment del verd implica un
augment del consum de recursos naturals, que serien malbaratats si no apliquéssim els criteris de
sostenibilitat que Barcelona ha definit en l’Agenda 21. Per això fem servir, com a norma general,
sistemes de reg d’aprofitament d’aigua de subsòl i freàtica, i impulsem la reintroducció d’espècies
mediterrànies, ben adaptades al clima, i la diversificació de les classes d’arbres i plantes.
En aquest punt, l’objectiu és doble. D’una banda, apliquem en la nostra feina criteris de
sostenibi-litat que ens permeten mantenir un creixement sostingut, i, de l’altra, incorporem pautes de
com-portament a fi que la ciutadania les conegui, però també –cosa encara més important– les faci
seves i les apliqui en la mesura del que sigui possible.
Programes com ara “Fem compost al parc” i “Guarneix-me” o la campanya de recollida d’arbres
de Nadal són iniciatives que, any rere any, es consoliden gràcies a la participació de tothom i ens
ajuden a donar a conèixer com es pot aconseguir un creixement sostenible en una ciutat moderna,
activa i dinàmica.
Treballar per la sostenibilitat és una de les nostres fites més importants. Entre tots i totes hem de
contribuir a fer de la nostra ciutat un exemple.
Imma Mayol
presidenta de
Parcs i Jardins de Barcelona,
7
Más verde, más sostenible
La superficie verde de Barcelona sobrepasó en el año 2002 las mil hectáreas, y nuestro municipio
es, con 152.000 ejemplares, uno de los que tienen más arbolado viario de toda Europa. No
obstan-te, nuestro objetivo es que todo el mundo pueda disfrutar de un rincón verde, aunque no sea muy
extenso, cerca de casa. Así, pues, paralelamente a la puesta en marcha de nuevos espacios
ver-des, como ha sido el Parc de Diagonal Mar, hemos trabajado en la recuperación de espacios ya
existentes o en la transformación de pequeños rincones de la trama urbana en nuevas zonas
ver-des. Son ejemplos claros de ello la reconversión de los interiores de manzana del Eixample o el
programa “Els jardins del barri”.
El aprovechamiento de los recursos y el respeto al medio ambiente han estado siempre presentes
en las diferentes actuaciones llevadas a cabo durante este año. Es evidente que el incremento del
verde implica un aumento del consumo de recursos naturales, que serían desaprovechados si no
aplicáramos los criterios de sostenibilidad que Barcelona ha definido en la Agenda 21. Por ello
uti-lizamos, como norma general, sistemas de riego de aprovechamiento del agua del subsuelo y
freá-tica, e impulsamos la reintroducción de especies mediterráneas, bien adaptadas al clima, y la
diversificación de las clases de árboles y plantas.
En este punto, el objetivo es doble. Por una parte, aplicamos en nuestro trabajo criterios de
soste-nibilidad que nos permiten mantener un crecimiento sostenido, y, por otra, incorporamos pautas de
comportamiento a fin de que la ciudadanía las conozca, pero también –lo que es más importante
todavía– las haga suyas y las aplique en la medida de lo posible.
Programas como “Fem compost al parc” y “Guarneix-me” o la campaña de recogida de árboles de
Navidad son iniciativas que, año tras año, se consolidan gracias a la participación de todos y nos
ayudan a dar a conocer cómo se puede conseguir un crecimiento sostenible en una ciudad
moder-na, activa y dinámica.
Trabajar por la sostenibilidad es una de nuestras metas más importantes. Entre todos y todas
tene-mos que contribuir a hacer de nuestra ciudad un ejemplo.
Imma Mayol
presidenta de
Parcs i Jardins de Barcelona,
2
Consell d’administració
Designació: 25 d’octubre del 1999
Presidenta
Imma Mayol i Beltran
Vicepresidenta des del 18 de juliol del 2001
Marina Subirats i Martori
Membres
Carles Martí i Jufresa
Jordi Portabella i Calvete
Ramon García-Bragado i Acín
Ricard Frigola i Pérez
Ferran Julián i González
Lourdes Muñoz i Santamaria
Membres representants dels grups municipals des del 28 de juny del 2002
Jesús Maestro i García
Eduard Garcia i Plans
Eugeni Forradellas i Bombardó
Jordi Cornet i Serra
2
Consejo de administración
Designación: 25 de octubre de 1999
Presidenta
Imma Mayol i Beltran
Vicepresidenta desde el 18 de julio de 2001
Marina Subirats i Martori
Miembros
Carles Martí i Jufresa
Jordi Portabella i Calvete
Ramon García-Bragado i Acín
Ricard Frigola i Pérez
Ferran Julián i González
Lourdes Muñoz i Santamaria
Miembros representantes de los grupos municipales desde el 28 de junio de 2002
Jesús Maestro i García
Eduard Garcia i Plans
Eugeni Forradellas i Bombardó
Jordi Cornet i Serra
10
Parcs i Jardins de Barcelona és un ens públic que desenvolupa també una activitat comercial i que té com a principal objectiu la creació d’espais verds públics i el manteniment d’aquests espais i dels seus serveis, mobiliari i infraestructures. Des d’aquest punt de vista, la nostra funció primor-dial és que el verd de la ciutat sigui un verd de qualitat, al servei dels ciutadans i ciutadanes. Aquesta difícil tasca s’aconsegueix gràcies a l’esforç i a la dedicació de tots aquells que treballen en aquesta organització.
Una organització que, intrínsecament, desenvolupa altres feines, com són programació, projectes, control econòmic i, evidentment, contacte amb la ciutadania. I aquesta és la nostra prioritat: volem saber què pensen els ciutadans, volem que els usuaris dels parcs i els jardins de Barcelona esti-guin satisfets de la nostra gestió, que coneesti-guin la nostra feina i, sobretot, que se sentin part del verd urbà. Busquem la complicitat ciutadana per fer del verd de Barcelona el jardí de tots.
Mantenir els espais verds públics en bones condicions i incrementar en la mesura del que sigui possible el verd urbà són tasques que s’han de fer amb responsabilitat i mirant al futur, treballant per la sostenibilitat i pel respecte al medi ambient per deixar a les generacions futures una ciutat modèlica per la seva gestió i la seva planificació.
La trama urbana de Barcelona és força densa. Aquest Institut treballa per aconseguir que el verd l’alleugereixi, creant petits racons amb vegetació i avingudes arbrades, remodelant i restaurant jar-dins ja existents i, en general, posant verd allà on sigui possible. Resumir el treball de tot un any no sempre és senzill, però sí que podríem destacar algunes de les actuacions més importants que han contribuït a incrementar o millorar els espais verds de la ciutat. Així, doncs, la inauguració del Parc de Diagonal Mar, dels Jardins Laribal i dels espais de la VI Audiència Pública i els treballs als Jardins de Joan Brossa (antic Parc d’Atraccions de Montjuïc) i el seguiment del Parc Central de Nou Barris han estat uns dels eixos de la nostra activitat.
Un altre espai que Parcs i Jardins té al seu càrrec, quant a la coordinació dels seus efectius i ser-veis, són les platges de Barcelona; 4,2 km de platja que fan que, a l’estiu, més de 5 milions d’usua-ris puguin gaudir de l’aigua, del sol i d’uns serveis i uns equipaments en perfecte estat en una ciu-tat fortament marcada per la presència del mar. I és precisament la influència que aquest medi té en la nostra ciutat el que fa que, durant la resta de l’any, les platges acullin diversos esdeveni-ments, esportius, lúdics o culturals, que, un cop més, donen resposta a la demanda ciutadana. Tots els organismes que treballen perquè les platges de Barcelona siguin de qualitat, i així puguin obtenir Bandera Blava, centren els seus esforços a tenir unes platges accessibles per a tothom. D’aquesta manera, l’adaptació dels serveis i la millora de l’accessibilitat, en general, són la nostra prioritat. A part, els esforços d’aquest any s’han dirigit, principalment, a adequar tota l’activitat que es duu a terme a les platges de Barcelona als criteris que estableix el Sistema de Gestió Mediambiental per aconseguir la Certificació ISO 14001 per als serveis de coordinació i gestió de Parcs i Jardins a les platges de Barcelona.
Aquest text és una visió general del que ha estat l’activitat de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, durant l’any 2002. Continuem treballant per Barcelona, continuem treballant pel verd urbà.
Joan Conde i del Campo director gerent
de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
3
Introducción
Parcs i Jardins de Barcelona es un ente público que también desarrolla una actividad comercial y que tiene como principal objetivo la creación de espacios verdes públicos y el mantenimiento de dichos espacios y de sus servicios, mobiliario e infraestructuras. Bajo este punto de vista, nuestra función primordial es que el verde de la ciudad sea un verde de calidad, al servicio de los ciudada-nos y ciudadanas. Esta difícil tarea se logra gracias al esfuerzo y a la dedicación de todos aquellos que trabajan en esta organización.
Una organización que, intrínsecamente, desarrolla otros trabajos, como son programación, proyec-tos, control económico y, evidentemente, contacto con la ciudadanía. Y esta es nuestra prioridad: queremos saber qué piensan los ciudadanos, queremos que los usuarios de los parques y los jardi-nes de Barcelona estén satisfechos de nuestra gestión, que conozcan nuestro trabajo y, sobre todo, que se sientan parte del verde urbano. Buscamos la complicidad ciudadana para hacer del verde de Barcelona el jardín de todos.
Mantener los espacios verdes públicos en buenas condiciones e incrementar en la medida de lo posible el verde urbano son tareas que hay que hacer con responsabilidad y mirando al futuro, tra-bajando por la sostenibilidad y el respeto al medio ambiente para dejar a las generaciones futuras una ciudad modélica por su gestión y planificación.
La trama urbana de Barcelona es bastante densa. Este Instituto trabaja para conseguir que el verde la aligere, creando pequeños rincones de vegetación y avenidas arboladas, remodelando y restau-rando jardines ya existentes y, en general, poniendo verde allí donde sea posible. Resumir el trabajo de todo un año no siempre es sencillo, pero sí podríamos destacar algunas de las actuaciones más importantes que han contribuido a incrementar o mejorar los espacios verdes de la ciudad. Así, pues, la inauguración del Parc de Diagonal Mar, de los Jardins Laribal y de los espacios de la VI Audiència Pública y los trabajos en los Jardins de Joan Brossa (antiguo Parc d’Atraccions de Montjuïc) y el seguimiento del Parc Central de Nou Barris han sido unos de los ejes de nuestra actividad.
Otro espacio que Parcs i Jardins tiene a su cargo, en cuanto a la coordinación de sus efectivos y servicios, son las playas de Barcelona; 4,2 km de playa que hacen que, en verano, más de 5 millo-nes de usuarios puedan disfrutar del agua, del sol y de unos servicios y unos equipamientos en perfecto estado en una ciudad fuertemente marcada por la presencia del mar. Y es precisamente la influencia que este medio tiene en nuestra ciudad lo que hace que, durante el resto del año, las playas acojan diversos acontecimientos, deportivos, lúdicos o culturales, que, una vez más, dan respuesta a la demanda ciudadana. Todos los organismos que trabajan para que las playas de Barcelona sean de calidad, y así puedan obtener Bandera Azul, centran sus esfuerzos en tener unas playas accesibles para todos. De esta manera, la adaptación de los servicios y la mejora de la accesibilidad, en general, son nuestra prioridad. Aparte, los esfuerzos de este año se han dirigido, principalmente, a adecuar toda la actividad que se lleva a cabo en las playas de Barcelona a los criterios que establece el Sistema de Gestió Mediambiental para conseguir la Certificación ISO 14001 para los servicios de coordinación y gestión de Parcs i Jardins en las playas de Barcelona.
Este texto es una visión general de lo que ha sido la actividad de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, durante el año 2002. Continuamos trabajando por Barcelona, continuamos traba-jando por el verde urbano.
Joan Conde i del Campo director gerente
de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
12
Des del 1992, Parcs i Jardins és un institut
municipal, fet que li confereix una àmplia
auto-nomia de gestió. El seu funcionament està
basat en un model de gestió integral que li
per-met resoldre internament moltes de les
qües-tions relacionades amb el manteniment dels
espais verds de la ciutat. El personal està
alta-ment qualificat i ha estat format per
desenvolu-par les tasques pròpies de la jardineria, tant en
l’aspecte tècnic com en l’aspecte operatiu.
A part de les feines pròpies de la jardineria, a
Parcs i Jardins també s’hi fan estudis de
viabili-tat d’espais verds, projectes de jardineria i
cur-sos de formació per a tècnics, i fins i tot s’hi
resolen consultes d’altres ajuntaments. Però
també hi treballen persones formades en altres
àmbits professionals i que fan algunes altres de
les funcions que té aquest institut. L’activitat de
Parcs i Jardins com a institut municipal li
per-met fer un tancament econòmic positiu, ja que,
gràcies als seus ingressos, cada any
s’aconse-gueix disminuir l’aportació de l’ajuntament.
L’activitat principal de Parcs i Jardins és la
gestió integral del patrimoni verd de Barcelona.
Això comporta la planificació, conservació,
res-tauració i increment de les zones verdes i de
l’arbrat de la ciutat. Aquests espais verds
urbans són públics i, per tant, estan al servei
dels ciutadans i ciutadanes. Des d’aquest punt
de vista, Parcs i Jardins també té la
responsa-bilitat de vetllar per l’existència i el bon estat
dels equipaments i infraestructures necessaris.
Tota aquesta activitat es duu a terme seguint
criteris de sostenibilitat i de respecte pel medi
ambient. En aquest sentit, és important
desta-car els esforços que es fan quant al control de
consums, la lluita biològica contra les plagues
o l’Agenda 21. Tot plegat ha donat com a
resul-tat que Parcs i Jardins hagi obtingut el
certifi-cat de la ISO 14001 per la gestió i el
manteni-ment de les zones verdes públiques i l’arbrat
viari de la ciutat de Barcelona. Això ha suposat
la implantació d’un Sistema de Gestió
Mediambiental per a tota l’activitat que es
de-senvolupa en aquest institut.
4
Gestió d’empresa
Façana de la seu de Parcs i Jardins, al carrer Tarragona
13 Desde 1992, Parcs i Jardins es un instituto
municipal, lo cual le confiere una amplia
auto-nomía de gestión. Su funcionamiento está
basado en un modelo de gestión integral que le
permite resolver internamente muchas de las
cuestiones relacionadas con el mantenimiento
de los espacios verdes de la ciudad. El
perso-nal está altamente cualificado y ha sido
forma-do para desarrollar las tareas propias de la
jar-dinería, tanto en el aspecto técnico como en el
aspecto operativo.
Aparte de los trabajos propios de la jardinería,
en Parcs i Jardins también se hacen estudios
de viabilidad de espacios verdes, proyectos de
jardinería y cursos de formación para técnicos,
e incluso se resuelven consultas de otros
ayun-tamientos. También trabajan personas formadas
en otros ámbitos profesionales y que realizan
otras de las funciones que tiene este instituto.
La actividad de Parcs i Jardins como instituto
municipal le permite conseguir un cierre
econó-mico positivo, ya que, gracias a sus ingresos,
cada año se logra disminuir la aportación del
ayuntamiento.
La actividad principal de Parcs i Jardins es la
gestión integral del patrimonio verde de
Barcelona. Ello comporta la planificación,
con-servación, restauración e incremento de las
zonas verdes y del arbolado de la ciudad. Estos
espacios verdes urbanos son públicos y, por lo
tanto, están al servicio de los ciudadanos y
ciu-dadanas. Bajo este punto de vista, Parcs i
Jardins también tiene la responsabilidad de
velar por la existencia y el buen estado de los
equipamientos e infraestructuras necesarios.
Toda esta actividad se lleva a cabo siguiendo
criterios de sostenibilidad y de respeto hacia el
medio ambiente. En este sentido, es importante
destacar los esfuerzos que se realizan en
cuan-to al control de consumos, la lucha biológica
contra las plagas o la Agenda 21. Todo ello ha
dado como resultado que Parcs i Jardins haya
obtenido el certificado de la ISO 14001 por la
gestión y el mantenimiento de las zonas verdes
públicas y el arbolado viario de la ciudad de
Barcelona. A su vez, ello ha supuesto la
implan-tación de un Sistema de Gestión
Medioambiental aplicado a toda la actividad
que se desarrolla en este instituto.
4
Gestión de empresa
Operari de Parcs i Jardins
Direcció Desenvolupament
Dirección Desarrollo
Direcció Gerència Dirección Gerencia
Secretaria Tècnica Adjunta a la Gerència
Secretaría Técnica Adjunta a la Gerencia
Direcció Producció
Dirección Producción
Seguretat i salut
Seguridad y salud
Personal
Personal
Serveis Generals
Servicios Generales
Administració i Control de Gestió
Administración y Control de Gestión
Serveis Jurídics
Servicios Jurídicos
Planejament i gestió del verd Planeamiento y gestión del verde
Desenvolupament i educació ambiental
Desarrollo y educación ambiental
Direcció Adjunta
Dirección Adjunta
Direcció RR. HH.
Dirección RR. HH.
Relacions laborals
Relaciones laborales
Banc de dades
Banco de datos
Projectes i obres
Proyectos y obras
Serveis de jardineria
Servicios de jardinería
Equipament Vegetal
Equipamiento Vegetal
Control Montjuïc
Control Montjuïc
Control Oest
Control Oeste
Control Est
Control Este
Control Sud
Control Sur
Control Nord
Control Norte
Suport a la Producció
Apoyo a la Producción
Comunicació i imatge
Comunicación e imagen
Gabinet de Direcció Gabinete de Dirección
Audiovisuals
Audiovisuales
Oficina d’Atenció Ciutadana
Oficina de Atención Ciudadana
Patrocinis
Patrocinios
Producció Gràfica
16
Principals actuacions del 2002
Durant aquest últim any són moltes les
actua-cions que s’han dut a terme als espais verds
de la ciutat, tant pel que fa als de nova creació
com als ja existents, amb la intenció de
millo-rar-ne les infraestructures i, és clar, la vegetació.
Aquest quadre és un resum de les actuacions
més destacades d’aquest període, amb les
quals es donen per acabats una bona part dels
projectes previstos en el Pla d’Actuació
Municipal 1999-2003.
Les inauguracions dels restaurats Jardins
Laribal i del Parc de Diagonal Mar són els
pro-jectes més importants acabats aquest any
2002. També és important destacar l’obra que
s’ha estat duent a terme a l’antic Parc
d’Atraccions de Montjuïc, que, un cop acabat,
rebrà el nom de Jardins de Joan Brossa. No
hem d’oblidar tampoc un gran espai que a
ho-res d’ara encara està en fase de construcció,
però que, un cop acabat, és configurarà com
un dels espais verds més grans de la ciutat, el
Parc Central de Nou Barris.
Pla d’Actuació Municipal
Els objectius del Pla d’Actuació Municipal,
de-senvolupats de forma continuada des de fa tres
anys, segueixen en marxa i van augmentant. La
millora de la qualitat, els criteris de proximitat i
de sostenibilitat, la creació de nous espais i la
renovació dels ja existents configuren els eixos
generals del PAM. La previsió és arribar al
compliment de tots els objectius previstos.
Els principals punts per desenvolupar se centren
en els temes que es relacionen a continuació.
Increment del verd. Consisteix en la creació
de nous parcs, tant pel que fa a grans
projec-tes com a petits projecprojec-tes. L’objectiu final és
arribar a les cent hectàrees noves de verd.
5
Pla d’Actuació Municipal
Districte Superficie (m2) Tipologia obra Estat
Distrito Superfície (m2) Tipología obra Estado
Pl. Folch i Torres Ciutat Vella 5.043 Remodelació Realitzat
Remodelación Realizado
Antic Parc d'Atraccions Sants-Montjuïc 53.488 Nou espai En execució
Nuevo espacio En ejecución
Jardins Laribal Sants-Montjuïc 31.182 Restauració Realitzat
Restauración Realizado
Pl. José Sánchez Ríos Sants-Montjuïc 1.096 Remodelació Realitzat
Remodelación Realizado
Jardins de Can Cuiàs Les Corts 3.272 Remodelació Realitzat
Remodelación Realizado
Pl. Martí Llauradó Sarrià-Sant Gervasi 1.802 Remodelació Realitzat
Remodelación Realizado
Pl. Caterina Albert Gràcia 1.923 Remodelació Realitzat
Remodelación Realizado
Jardins Príncep de Girona Horta-Guinardó 17.948 Remodelació Realitzat
17
Principales actuaciones del 2002
Durante este último año son muchas las
actua-ciones que se han llevado a cabo en los
espa-cios verdes de la ciudad, tanto por lo que se
refiere a los de nueva creación como a los ya
existentes, con la intención de mejorar las
infra-estructuras y, cómo no, la vegetación.
Este cuadro es un resumen de las actuaciones
más destacadas de este período, con las que
se dan por finalizados gran parte de los
proyec-tos previsproyec-tos en el Plan de Actuación Municipal
1999-2003.
Las inauguraciones de los restaurados Jardins
Laribal y del nuevo Parc de Diagonal Mar son
los proyectos más importantes finalizados
du-rante el año 2002. También es importante
des-tacar la obra realizada en el antiguo Parc
d’Atrac-cions de Montjuïc, que, una vez finalizado,
reci-birá el nombre de Jardins de Joan Brossa. No
podemos olvidar tampoco un gran espacio
has-ta el momento en fase de construcción, pero
que, una vez concluido, se configurará como
uno de los espacios verdes más grandes de la
ciudad, el Parc Central de Nou Barris.
Plan de Actuación Municipal
Los objetivos del Plan de Actuación Municipal,
desarrollados de forma continuada desde hace
tres años, siguen en marcha y van aumentando.
La mejora de la calidad, los criterios de
proxi-midad y de sostenibilidad, la creación de
nue-vos espacios y la renovación de los ya
existen-tes configuran los ejes generales del PAM. La
previsión es conseguir el cumplimiento de
to-dos los objetivos previstos.
Los principales puntos a desarrollar se centran
en los temas relacionados a continuación.
5
Plan de Actuación Municipal
Proposta inicial 1999 Situació actual Previsió final mandat Total final mandat Fòrum 2004 Propuesta inicial 1999 Situación actual Previsión final mandato Total final mandato Fòrum 2004
Grans projectes 82,6 ha 16,6 ha 12,7 ha 29,3 ha
Grandes proyectos
Microprojectes 24,0 ha 29,5 ha 24,6 ha 54,1 ha
Microproyectos
Parcs metropolitans 18,0 ha 14,6 ha 14,6 ha 15,4 ha
Parques metropolitanos
Fòrum 2004 13,0 ha 17,3 ha
Fòrum 2004
Total 137,6 ha 60,7 ha 37,3 ha 98,0 ha 32,7 ha
Suma total final de mandat més Fòrum 130,7 ha Suma total final de mandato más Fòrum
Increment del verd / Incremento del verde
Altres accions en el verd / Otras acciones en el verde
Restauracions 6,00 ha
18
Verd a cinc minuts de casa. Consisteix en la
creació o equipament d’espais verds ben
re-partits per acostar el verd a menys de 250
me-tres (cinc minuts) de cada ciutadà.
Paral·lela-ment, dotar d’equipaments els espais verds ja
existents que no en disposen.
En l’últim any, l’execució dels diferents projectes
ha permès la cobertura de verd a tota la ciutat,
a excepció del Barri Gòtic, a Ciutat Vella; del
casc antic de Gràcia; del Poblenou, que es
complirà amb l’execució del Projecte 22@, i de
la Sagrera, a Sant Andreu.
Horts urbans. Impuls dels horts urbans com a
escoles de natura, amb activitats de jardineria i
agricultura.
El 1999, Barcelona comptava amb tres espais
dedicats als horts urbans. Aquest any 2002
s’ha incorporat al projecte dels horts urbans
l’Hort de l’Avi i s’ha treballat durant l’últim
tri-mestre de l’any amb la previsió d’increment per
al 2003 en dos horts més: l’Hort del Passatge
Turull i el del Parc de la Trinitat.
Estalvi d’aigua. Utilització de l’aigua del
sub-sòl per regar els espais verds, estalviant aigua
potable, i automatització de les xarxes de reg.
Actualment s’estan regant 48,75 hectàrees amb
aigua del subsòl.
Hort del Passatge Turull
Hort de l’Avi Can Soler
Can Mestres
•
•
•
•
Hort del Parc de la Trinitat
•
Situació dels horts urbans
Incremento del verde. Consiste en la creación
de nuevos parques, tanto si nos referimos a
grandes proyectos como a pequeños proyectos.
El objetivo final es llegar a les cien hectáreas
nuevas de verde.
Verde a cinco minutos de casa. Creación o
equipamiento de espacios verdes bien
reparti-dos para acercar el verde a menos de 250
me-tros (cinco minutos) de cada ciudadano.
Paralelamente, dotar de equipamientos a los
espacios verdes ya existentes que no
dispon-gan de ellos.
En el último año, la ejecución de los diferentes
proyectos ha permitido la cobertura de verde
en toda la ciudad, a excepción del Barri Gòtic,
en Ciutat Vella; del casco antiguo de Gràcia;
del Poblenou, que se cumplirá con la ejecución
del Projecte 22@, y de la Sagrera, en Sant
Andreu.
19 Espècie més utilitzada Tipus
Especie más utilizada Tipo
Anagallis monelli vivaç
vivaz
Dorycnium osmariense vivaç
vivaz
Caesalpinia gilliesii vivaç
vivaz
Dorycnium hirsutum vivaç
vivaz
Salvia uliginosa vivaç
vivaz
Asplenium bulbiferum vivaç
vivaz
Papaver rhoeas vivaç
vivaz
Eriocephalus africanus arbust mitjà
arbusto medio
Ruscus hypoglossum arbust mitjà
arbusto medio
Espècie més utilitzada Tipus
Especie más utilizada Tipo
Westringia rosmarinifolia arbust mitjà
arbusto medio
Carissa grandiflora arbust mitjà
arbusto medio
Raphiolepis indica arbust mitjà
arbusto medio
Pittosporum heterophyllum arbust mitjà
arbusto medio
Dodonaea viscosa atropurpurea arbust mitjà
arbusto medio
Ruscus aculeatus arbust petit
arbusto pequeño
Pelargonium adoratissimum flor
flor
Pavonia hastata semiarbustiva
semiarbustiva Relació d’espècies / Relación de especies
Huertos urbanos. Impulso de los huertos
urba-nos como escuelas de naturaleza, con
activida-des de jardinería y agricultura.
En 1999, Barcelona contaba con tres espacios
destinados a huertos urbanos. Este año 2002 se
ha incorporado al proyecto de huertos urbanos
el Hort de l’Avi y se ha trabajado durante el
últi-mo trimestre del año con la previsión de
incre-mento para el 2003 en dos huertos más: el Hort
del Passatge Turull y el del Parc de la Trinitat.
Ahorro del agua. Utilización del agua del
sub-suelo para regar los espacios verdes, ahorrando
agua potable, y automatización de las redes de
riego.
Actualmente se están regando 48,75 hectáreas
20
Del projecte global d’aigües freàtiques,
presen-tat pel Sector de Manteniment i Serveis a la
Unió Europea, 1.412.378,44 ¤es destinaran al
reg de parcs i jardins (estalvi d’aigua previst:
350.000 m3).
Compost. Projecte per fer compost en origen i
ampliació dels punts de compostatge amb la
creació de petits punts verds. En l’inici del
pro-grama es comptava amb sis unitats de
com-postatge; actualment hi ha 17 punts.
Millora de l’arbrat urbà. Investigació sobre les
malures que afecten els arbres urbans i la
se-lecció de les espècies més adequades per a
cada espai. Barcelona és una de les ciutats
eu-ropees amb un nombre més gran d’arbres
via-ris per unitat de superfície. Actualment, la
ciu-tat en té 152.230.
L’octubre del 2002 es va aprovar en la
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana de
l’Ajuntament de Barcelona l’actualització del
Pla de Gestió de l’Arbrat Viari, que estableix els
eixos d’actuació, les principals espècies que
s’han de reintroduir per afavorir la biodiversitat
i els criteris de poda, tractaments i plantació.
N’és un exemple la plantació d’espècies
d’ar-bres amb flor als xamfrans de l’Eixample.
L’objectiu del PAM establia la plantació i
repo-sició de 39.735 arbres, i durant aquest any s’han
superat els 50.000.
Reintroducció de plantes autòctones. Per
afavorir la sostenibilitat s’està transformant
gradualment la vegetació a les zones verdes ja
existents amb la incorporació de plantes
medi-terrànies més resistents i amb menys consum
d’aigua.
S’han adequat 9.602 m2de zones verdes per a
la plantació de grups de flor, amb les
catego-ries de parterres urbans, emblemàtics, històrics
i de roses.
Espècies de flor als barris de l'Eixample Especies de flor en los barrios del Eixample
Sant Antoni 69 Sophora japonica/ Sòfora / Acacia del Japón
Esquerra 123 Cercis siliquastrum/ Arbre de l’amor / Árbol de Judea
Dreta 61 Tilia euchlora / Til·ler / Tilo
Sagrada Família 109 Melia azedarach/ Mèlia / Melia
Fort Pienc 53 Jacaranda mimosifolia / Xicranda / Jacaranda Espècies de flor / Especies de flor
Aspersor en un dels parcs de la ciutat
Pla de Gestió de l’Arbrat Viari, que establece
los ejes de actuación, las principales especies
que hay que reintroducir para favorecer la
bio-diversidad y los criterios de poda, tratamientos
y plantación. Un ejemplo es la plantación de
especies de árboles con flor en los chaflanes
del Eixample.
El objetivo del PAM establecía la plantación y
reposición de 39.735 árboles, y durante este
año se han superado los 50.000.
Reintroducción de plantas autóctonas. Para
favorecer la sostenibilidad se está
transforman-do gradualmente la vegetación en las zonas
verdes ya existentes con la incorporación de
plantas mediterráneas más resistentes y con
menos consumo de agua.
Se han adecuado 9.602 m2de zonas verdes
pa-ra la plantación de grupos de flor, con las
cate-gorías de parterres urbanos, emblemáticos,
his-tóricos y de rosas.
21 Del proyecto global de aguas freáticas,
presen-tado por el Sector de Manteniment i Serveis a
la Unión Europea, 1.412.378,44 ¤ se destinarán
al riego de parques y jardines (ahorro previsto:
350.000 m3).
Compost. Proyecto para hacer compost en
ori-gen y ampliación de los puntos de compostaje
con la creación de pequeños puntos verdes. Al
inicio del programa se contaba con seis
unida-des de compostaje; actualmente hay 17 puntos.
Mejora del arbolado urbano. Investigación
so-bre las plagas que afectan a los árboles
urba-nos y la selección de las especies más
adecua-das para cada espacio. Barcelona es una de les
ciudades europeas con mayor número de
árbo-les viarios por unidad de superficie.
Actualmente, la ciudad cuenta con 152.230.
En octubre de 2002 se aprobó en la Comissió
de Sostenibilitat i Ecologia Urbana del
Ayuntamiento de Barcelona la actualización del
Unitat de compostatge
Unidad de compostaje
Espècies aromàtiques mediterrànies
Patrimoni verd. Un gran espai
Barcelona compta amb 2.801,68 hectàrees
d’espais verds públics. Hi hem sumat la massa
forestal del Parc de Collserola, a la qual
per-tanyen 1.795 hectàrees. Les 1.006,68 restants
estan repartides en espais de diferents
catego-ries, com són els 67 parcs urbans, que ocupen
una superfície considerable i que estan
classifi-cats, segons la seva tipologia, en històrics,
te-màtics, forestals i urbans; l’arbrat viari, que és
una part essencial d’aquest patrimoni i que
s’a-costa a les 152.230 unitats; les 3.963 jardineres
repartides per tota la ciutat; les places
des, enjardinades i urbanes; les illetes
arbra-des; els parterres i els talussos, i –no ho
po-dem oblidar– les 30 hectàrees de platges, que
són un espai natural extraordinari.
Tot aquest patrimoni verd contribueix a
l’equili-bri ambiental de la ciutat. Per millorar-lo es
duu a terme l’adequació dels espais verds per
afavorir la sostenibilitat estalviant al màxim els
recursos naturals; aprofitant les aigües
freàti-ques per al reg per reduir el consum d’aigua
potable; automatitzant les xarxes de reg;
rein-troduint plantes autòctones i espècies
mediter-rànies, més resistents i amb menys consum
d’aigua; fomentant la biodiversitat per permetre
als ciutadans un coneixement més ampli de les
espècies que viuen a la ciutat, i reciclant
matè-ries vegetals i orgàniques per produir compost.
Les característiques del nostre clima
mediterra-ni determinen el tipus de vegetació. Per aquest
motiu, de forma gradual s’ha transformat la
vegetació de les zones verdes amb la
incorpo-ració de plantes més resistents. L’increment de
la densitat vegetal als parcs urbans, amb major
presència d’arbustos i de grups d’arbres, n’ha
fet augmentar la incidència ambiental.
6
Patrimoni verd. Un gran espai
Avinguda Diagonal
Patrimonio verde. Un gran espacio
Barcelona cuenta con 2.801,68 hectáreas de
espacios verdes públicos. Le hemos sumado la
masa forestal del Parc de Collserola, a la que
pertenecen 1.795 hectáreas. Las 1.006,68
res-tantes están repartidas en espacios de
diferen-tes categorías, como son los 67 parques
urba-nos, que ocupan una superficie considerable y
que están clasificados, según su tipología, en
históricos, temáticos, forestales y urbanos; el
arbolado viario, que es una parte esencial de
este patrimonio y que se acerca a las 152.230
unidades; las 3.963 jardineras repartidas por
toda la ciudad; las plazas arboladas,
ajardina-das y urbanas; los islotes arbolados; los
parte-rres y los taludes, y –no hay que olvidarlo– las
30 hectáreas de playas, que son un espacio
natural extraordinario.
Todo este patrimonio verde contribuye al
equili-brio ambiental de la ciudad. Para mejorarlo se
lleva a cabo la adecuación de los espacios
ver-des para favorecer la sostenibilidad ahorrando
al máximo los recursos naturales; aprovechando
las aguas freáticas para el riego para reducir el
consumo de agua potable; automatizando las
redes de riego; reintroduciendo plantas
autócto-nas y especies mediterráneas, más resistentes
y con menos consumo de agua; fomentando la
biodiversidad para permitir a los ciudadanos un
conocimiento más amplio de las especies que
viven en la ciudad, y reciclando materias
vege-tales y orgánicas para producir compost.
Las características de nuestro clima
mediterrá-neo determinan el tipo de vegetación. Por este
motivo, de forma gradual se ha transformado la
vegetación de las zonas verdes con la
incorpo-ración de plantas más resistentes. El
incremen-to de la densidad vegetal en los parques
urba-nos, con mayor presencia de arbustos y de
grupos de árboles, ha hecho aumentar su
inci-dencia ambiental.
6
Patrimonio verde. Un gran espacio
Plaça Gal·la Placídia
24 1 Parc de la Ciutadella
2 Jardins de Sant Pau del Camp 3 Parc de la Barceloneta 4 Parc de les Cascades 5 Parc de Joan Miró 6 Parc de l'Estació del Nord 7 Jardins de la Universitat 8 El Bosquet dels Encants 9 Jardins del Palau Robert 10 Parc de Can Sabaté 11 Jardins de Mossèn Cinto
Verdaguer
12 Jardins de Mossèn Costa i Llobera
13 Jardins de Joan Maragall 14 Parc de l'Espanya Industrial 15 Viver de Tres Pins
16 Mirador del Migdia
17 Mirador del Poble-sec 18 Parc de la Font Florida 19 Parc de Montjuïc
20 Jardíns de les Tres Xemeneies 21 Jardins del Teatre Grec 22 Jardins Laribal
23 Jardins del Palau de Pedralbes 24 Parc de Cervantes-Roserar 25 Parc de les Corts
26 Jardins de la Maternitat* 27 Parc de la Font del Racó 28 Parc de Monterols 29 Parc de Moragas
30 Jardins del Turó del Putget 31 Jardins de la Vil·la Amèlia 32 Parc del Castell de l'Oreneta 33 Turó Park
34 Jardins de Vil·la Sicília
35 Parc de Can Castelló 36 Jardins de Ca n'Altimira 37 Jardins de la Tamarita 38 Jardíns de Can Sentmenat 39 Parc de la Creueta del Coll 40 Park Güell
41 Parc del Laberint
42 Parc de les Aigües del Guinardó 43 Parc de la Vall d'Hebron 44 Jardins del Príncep de Girona 45 Parc del Guinardó
46 Jardins del Palau de les Heures 47 Jardins de Rosa Luxemburg 48 Parc de la Guineueta 49 Parc del Turó de la Peira 50 Parc de Josep Maria Serra Martí 51 Parc Esportiu de Can Dragó 52 Parc del Pla de Fornells
53 Parc Central de Nou Barris 54 Parc de la Pegaso 55 Parc de la Trinitat
56 Parc de la Maquinista de Sant Andreu
57 Parc del Clot 58 Parc de Carles I 59 Parc de la Nova Icària 60 Parc del Poblenou 61 Parc del Port Olímpic 62 Plaça de les Glòries 63 Parc de Sant Martí 64 Parc de Diagonal Mar 65 Parc de Collserola 66 Antic Parc d'Atraccions
(any 2003)
67 Jardins d'Aclimatació
67 parcs i jardins / 67 parques y jardines
1 2 3 4 5 6 7 9 8 62 57
61 59 60
25
Jardineria 2001 2002
Jardinería
Arbres plantats als parcs (unitats) 2.001 1.690
Árboles plantados en los parques (unidades)
Arbres plantats al carrer (unitats) 5.222 3.841
Árboles plantados en la calle (unidades)
Arbres podats (unitats) 37.381 37.782
Árboles podados (unidades)
Plantació de flor (unitats) 361.954 378.844
Plantación de flor (unidades)
Plantació d’altres vegetals (unitats) 398.244 256.393
Plantación de otros vegetales (unidades)
Superfície desbrossada (m2) 1.319.985 1.475.403
Superficie desbrozada (m2)
Arbres regats amb aigües del subsòl (unitats) 164.634 118.479
Árboles regados con agua del subsuelo (unidades)
Arbres regats amb aigua de SGAB (unitats) 34.308 12.382
Árboles regados con agua de SGAB (unidades)
Compostatge Compostaje
Deixalles verdes a compostar (tones) 8.533 9.416
Desechos verdes a compostar (toneladas) Indicadors d’activitat / Indicadores de actividad
Ciutadans col·laborant en el programa “Fem com-post”
26
Vivers 2001 2002
Viveros
Sortida de planta de flor (unitats) 360.224 401.382
Salida de planta de flor (unidades)
Sortida d’altres vegetals (unitats) 386.563 216.840
Salida de otros vegetales (unidades)
Reg i infraestructures Riego e infraestructuras
Instal·lació de reg automàtic (m2) 39.575 41.380
Instalación de riego automático (m2)
Reparacions d’infraestructures (unitats) 18.521 23.200
Reparaciones de infraestructuras (unidades)
Obres Obras
Obra nova realitzada per Parcs i Jardins (m2) 42.677 53.488
Obra nueva realizada por Parcs i Jardins (m2)
Suport logístic Apoyo logístico
Reparacions de vehicles (unitats) 869 920
Reparaciones de vehículos (unidades)
Ús real de vehicles (hores) 251.259 262.759
Uso real de vehículos (horas)
% Utilització 97% 98%
% Utilización
Ús real de maquinària d’obres (hores) 9.043 9.567
Uso real de maquinaria de obras (horas)
% Utilització 99% 96%
% Utilización
27
2001 2002
Verd públic urbà (hectàrees) 988,67 1.006,68
Verde público urbano (hectáreas)
Arbrat viari (unitats) 150.912 152.230
Arbolado viario (unidades)
Jardineres (unitats) 3.816 3.963
Jardineras (unidades)
Platges (hectàrees) 30 30
Playas (hectáreas)
Àrees de joc infantil (unitats) 596 575
Áreas de juego infantil (unidades)
Instal·lacions d'oci (unitats) 575 567
Instalaciones de ocio (unidades)
Bancs (unitats) 28.668 29.344
Bancos (unidades)
Papereres (unitats) 2.643 2.755
Papeleras (unidades)
Senyals cívics (unitats) 6.269 6.366
Señales cívicas (unidades)
Espais per a gossos (unitats) 150 142
Espacios para perros (unidades)
Patrimoni verd més rellevant / Patrimonio verde más relevante
Bancs als Jardins de Vil·la Amèlia
28
El verd urbà pot tenir diverses formes: arbrat
viari, jardineres, parterres i també el que
ano-menem superfície verda, és a dir, els parcs,
jar-dins i places de la nostra ciutat, que configuren
la trama verda urbana.
Els beneficis mediambientals que aporta el
verd de ciutat repercuteixen directament en la
qualitat de vida dels ciutadans. És per això que
s’ha de tenir en compte no tan sols l’increment
del verd, sinó també la seva eficàcia. Els petits
racons que es van esgarrapant a la trama
urba-na per crear nous espais verds són allò que
anomenem el verd a prop de casa. Aquest és
un dels nostres objectius, que dia a dia
treba-llem per complir.
Els espais verds públics, grans o petits,
histò-rics o urbans, han arribat a una superfície de
1.006,68 hectàrees. La incorporació del Parc
de Diagonal Mar ha suposat un important
in-crement de verd per a Barcelona i un nou espai
de lleure per a la ciutadania, un parc que
incor-pora zones per al joc infantil, zones de relax i
també per practicar l’esport. Un espai que
re-crea l’aspecte de les maresmes i de la
vegeta-ció propera al mar.
Mil hectàrees de verd urbà per poder gaudir de
la natura a ciutat i dels espais per al joc, el
re-pòs i l’oci en general, que suposen gairebé el
10% de la superfície total de Barcelona.
Així, doncs, la nostra feina és, a més a més de
crear nous espais verds allà on sigui possible,
mantenir el verd urbà en bones condicions i
gestionar-lo seguint criteris de sostenibilitat.
7
Gestió del patrimoni verd
Fitxa resum / Ficha resumen
Superficie verda Superficie verde
Verd urbà 1.006,68 ha
Verde urbano
Verd forestal (Collserola) 1.795,00 ha
Verde forestal (Collserola)
Total 2.801,68 ha
Total
Parcs 67
Parques
Arbrat viari 152.230 u.
Arbolado viario
Jardineres 3.963 u.
Jardineras
Planta subministrada 926.001 u.
Planta suministrada
Evolució / Evolución
1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0
2000 2001 2002
Verd urbà / Verde urbano
Verd forestal (Collserola) / Verde forestal (Collserola)
ha
983,6 988,67
29 El verde urbano puede tener diversas formas:
arbolado viario, jardineras, parterres y también
lo que llamamos superficie verde, es decir, los
parques, jardines y plazas de nuestra ciudad,
que configuran la trama verde urbana.
Los beneficios medioambientales que aporta el
verde de ciudad repercuten directamente en la
calidad de vida de los ciudadanos. Por ello, hay
que tener en cuenta no tan sólo el incremento
de verde, sino también su eficacia. Los
peque-ños rincones que se van arañando a la trama
urbana para crear nuevos espacios verdes son
aquello que llamamos el verde cerca de casa.
Este es uno de nuestros objetivos, que día a
día trabajamos para cumplir.
Los espacios verdes públicos, grandes o
pe-queños, históricos o urbanos, han alcanzado
una superficie de 1.006,68 hectáreas. La
incor-poración del Parc de Diagonal Mar ha supuesto
un importante incremento de verde para
Barcelona y un nuevo espacio de ocio para la
ciudadanía, un parque que incorpora zonas
ra el juego infantil, zonas de relax i también
pa-ra ppa-racticar deporte. Un espacio que recrea el
aspecto de las marismas y de la vegetación
cercana al mar.
Mil hectáreas de verde para todos los
ciudada-nos y ciudadanas de Barcelona y para sus
visi-tantes. Mil hectáreas de verde urbano para
po-der disfrutar de la naturaleza en la ciudad y de
los espacios para el juego, el reposo y el ocio
en general, que suponen casi el 10% de la
su-perficie total de Barcelona.
Así, pues, nuestra labor es, además de crear
nuevos espacios verdes allí donde sea posible,
mantener el verde urbano en buenas
condicio-nes y gestionarlo siguiendo criterios de
sosteni-bilidad.
7
Gestión del patrimonio verde
Tipologia / Tipología
Tipus de parc / Tipo de parque ha
Parcs forestals 1.947,80
Parques forestales
Parcs històrics 149,20
Parques históricos
Parcs i jardins urbans 704,68
Parques y jardines urbanos
Total 2.801,68
70% 25%
30
Espècies d’arbrat viari
Mantenir i fomentar la biodiversitat és un dels
objectius que pretenen els criteris de
sostenibi-litat aplicats a la jardineria urbana. La diversitat
d’espècies és un benefici important per al verd
urbà, perquè evita la propagació de plagues i
malures i afavoreix la supervivència dels
exem-plars. Així mateix, també suposa un benefici
per a la fauna dels parcs i espais verds urbans.
Manteniment
Barcelona és una de les ciutats europees amb
més quantitat d’arbrat viari. Tenir cura del seu
estat és una de les tasques que Parcs i Jardins
duu a terme durant l’any. La poda, la plantació
i els tractaments fitosanitaris són feines que es
fan cada temporada.
Superfície verda, arbrat viari i jardineres / Superficie verde, arbolado viario y jardineras
Districte Superfície verda (ha) Arbrat (unitats) Jardineres (unitats)
Distrito Superficie verde (ha) Arbolado (unidades) Jardineras (unidades)
Ciutat Vella 62,41 6.938 777
Eixample 48,94 22.972 581
Sants-Montjuïc 286,49 14.508 703
Les Corts 70,55 12.169 137
Sarrià-Sant Gervasi 83,36 12.498 297
Gràcia 36,85 6.970 287
Horta-Guinardó 121,99 13.489 160
Nou Barris 94,66 15.508 252
Sant Andreu 54,44 15.858 478
Sant Martí 146,99 31.320 291
Total 2002 1.006,68 152.230 3.963
Total 2001 988,67 150.912 3.816
% Increment anual 1,82 0,87 3,85
31
Especies de arbolado viario
Mantener y fomentar la biodiversidad es uno de
los objetivos que pretenden los criterios de
sostenibilidad aplicados a la jardinería urbana.
La diversidad de especies es un beneficio
im-portante para el verde urbano, porque evita la
propagación de plagas y enfermedades y
favo-rece la supervivencia de los ejemplares.
Asimismo, también supone un beneficio para la
fauna de los parques y espacios verdes urbanos.
Mantenimiento
Barcelona es una de las ciudades europeas con
más cantidad de arbolado viario. Tener cuidado
de su estado es uno de los trabajos que Parcs i
Jardins lleva a cabo durante el año. La poda, la
plantación y los tratamientos fitosanitarios son
tareas que se hacen cada temporada. Nombre d’espècies Unitats
Número de especies Unidades
Arbustos 100 112.016
Arbustos
Planta vivaç 69 219.768
Planta vivaz
Planta aromàtica 13 28.409
Planta aromática
Planta aquàtica 13 3.113
Planta acuática
Planta de flor 30 557.538
Planta de flor
Arbres 76 5.157
Árboles
Total 301 926.001
32
Manteniment de l’arbrat viari / Mantenimiento del arbolado viario
Districte Poda Plantació Neteja d’escocells
Distrito Poda Plantación Limpieza de alcorques
Ciutat Vella 1.983 126 7.826
Eixample 2.248 503 6.781
Sants-Montjuïc 3.598 613 7.419
Les Corts 1.601 311 7.474
Sarrià-Sant Gervasi 861 363 5.518
Gràcia 942 173 2.197
Horta-Guinardó 990 478 7.113
Nou Barris 3.066 500 15.429
Sant Andreu 3.700 341 15.977
Sant Martí 5.119 433 28.320
Total 24.108 3.841 104.054
33
Arbrat (espècies) / Arbolado (especies)
Principals espècies / Principales especies 2001 2002 Increment / Incremento
Platanus xhispanica 57.916 57.022 -1,54
plàtan / plátano
Celtis australis 13.776 15.100 9,61
lledoner / almez
Sophora japonica 7.148 7.674 7,36
sófora / acacia del Japón
Ulmus pumila 7.938 7.668 -3,40
om / olmo
Robinia pseudoacacia 6.974 6.892 -1,18
acàcia / acacia
Tipuana tipu 5.464 5.676 3,88
tipuana / palo rosa
Brachychiton populneum 4.730 4.806 1,61
arbre ampolla / árbol botella
Populus nigra italica 3.822 3.931 2,85
pollancre gavatx / chopo lombardo
Ligustrum lucidum 3.448 3.530 2,38
troana / aligustre del Japón
Melia azedarach 2.491 2.731 9,63
mèlia / cinamomo
Acer negundo 2.058 2.038 -0,97
negundo / arce negundo
Citrus aurantium 1.919 2.014 4,95
taronger amarg / naranjo amargo
Altres espècies (130) 33.796 33.148 -1,92
Otras especies (130)
Total 151.480 152.230 0,50
Nombre total d’espècies 140 142
Número total de especies
34
Els parcs i places de la nostra ciutat són
esce-naris que acullen activitats esportives, de
re-pòs, d’esbarjo o de joc en què els
protagonis-tes són usuaris de diferents edats. Això obliga
a dotar els espais públics de bancs, papereres,
fonts i jocs infantils. Aquests elements han de
ser variats, funcionals i resistents, i han de fer
l’estada agradable i confortable per a tothom.
Els equipaments s’incrementen en nombre
ca-da any, però també evolucionen per arribar a
ser més segurs i més còmodes i per oferir una
millor qualitat als usuaris. Gradualment es van
renovant les àrees de joc infantil per
adaptar-les a adaptar-les normatives vigents i se’n substitueixen
tots aquells elements que no les compleixen. El
disseny contribueix a la resistència de les
pe-ces, tant del mobiliari com dels jocs, i dificulta
els mals usos per disminuir els efectes de la
descurança i del vandalisme.
Les àrees per a gossos també estan subjectes
a millora. Els animals de companyia també
re-quereixen un espai per al joc i l’esbarjo. En
aquest sentit, estem treballant per dotar de
fonts i arbres aquestes àrees tan necessàries i
per mantenir-les netes i desinfectades. N’és un
bon exemple l’àrea per a gossos que hi ha al
Parc de Diagonal Mar.
Parcs i Jardins ha posat en marxa durant
aquest any un nou projecte. Un projecte que
dóna resposta als amos de gossos i, en
gene-ral, a tots els usuaris dels parcs i jardins de la
ciutat. La creació d’espais per a gossos amplis
(més de 400 m2), ben equipats (amb fonts,
ex-penedors de bosses, bancs i papereres) i
con-dicionats (tancats i amb vegetació) posa a
l’a-bast dels nostres animals zones d’ús exclusiu.
8
Equipaments dels parcs
Infraestructures bàsiques Unitats
Infraestructuras básicas Unidades
Papereres 2.755
Papeleras
Bancs 29.344
Bancos
Sanitaris automàtics 5
Sanitarios automáticos
Rètols cívics 6.366
Letreros cívicos
Àrees de joc infantil 575
Áreas de juego infantil
Taules de ping-pong 129
Mesas de ping-pong
Pistes de botxes 433
Pistas de petanca
Circuits de fitness 2
Circuitos de fitness
Ludoteques 3
Ludotecas
35 Los parques y plazas de nuestra ciudad son
es-cenarios que acogen actividades deportivas, de
reposo, de esparcimiento o de juego en las que
los protagonistas son usuarios de diferentes
edades. Esto obliga a dotar a los espacios
pú-blicos de bancos, papeleras, fuentes y juegos
infantiles. Estos elementos tienen que ser
varia-dos, funcionales y resistentes, y deben hacer la
estancia agradable y confortable para todos.
Los equipamientos se incrementan en número
cada año, pero también evolucionan para llegar
a ser más seguros y más cómodos y para
ofre-cer una mejor calidad a los usuarios.
Gradualmente se van renovando las áreas de
juegos infantiles para adaptarlas a las
normati-vas vigentes y se sustituyen todos aquellos
ele-mentos que no las cumplen. El diseño
contribu-ye a la resistencia de las piezas, tanto del
mo-biliario como de los juegos, y dificulta los malos
usos para disminuir los efectos de la falta de
cuidado y del vandalismo.
Las áreas para perros también están sujetas a
mejora. Los animales de compañía también
re-quieren de un espacio para el juego y el
espar-cimiento. En este sentido, estamos trabajando
para dotar de fuentes y árboles a estas áreas
tan necesarias y para mantenerlas limpias y
desinfectadas. Un buen ejemplo es el área para
perros que hay en el Parc de Diagonal Mar.
Parcs i Jardins ha puesto en marcha durante
este año un nuevo proyecto. Un proyecto que
da respuesta a los dueños de perros y, en
ge-neral, a todos los usuarios de los parques y
jar-dines de la ciudad. La creación de espacios
pa-ra perros amplios (más de 400 m2), bien
equipa-dos (con fuentes, expendedores de bolsas,
bancos y papeleras) y acondicionados
(cerra-dos y con vegetación) pone al alcance de
nues-tros animales zonas de uso exclusivo.
8
Equipamientos de los parques
Districte Bancs Papereres Sanitaris automàtics Rètols
Distrito Bancos Papeleras Sanitarios automáticos Letreros
Ciutat Vella 1.749 245 380
Eixample 2.278 254 2 735
Sants-Montjuïc 4.190 398 1 1.027
Les Corts 2.144 185 479
Sarrià-Sant Gervasi 1.897 253 569
Gràcia 1.098 225 2 240
Horta-Guinardó 2.536 367 419
Nou Barris 3.727 204 735
Sant Andreu 2.391 174 744
Sant Martí 7.334 450 1.038
Total 29.344 2.755 5 6.366
36
Districte Àrees de joc infantil Taules de ping-pong Pistes de botxes Circuits de fitness Ludoteques Distrito Áreas de juego infantil Mesas de ping-pong Pistas de petanca Circuitos de fitness Ludotecas
Ciutat Vella 22 11 45 1
Eixample 52 15 37
Sants-Montjuïc 45 16 39
Les Corts 35 12 17 1 1
Sarrià-Sant Gervasi 40 12 31 1
Gràcia 25 10 25
Horta-Guinardó 76 12 44
Nou Barris 75 14 28
Sant Andreu 68 14 82
Sant Martí 137 13 85 1
Total 575 129 433 2 3
Infraestructures d’oci / Infraestructuras de ocio
Àrea de joc infantil del Turó Park
37
Districte Espais per a gossos
Distrito Espacios para perros
Ciutat Vella 7
Eixample 20
Sants-Montjuïc 11
Les Corts 12
Sarrià-Sant Gervasi 16
Gràcia 9
Horta-Guinardó 20
Nou Barris 9
Sant Andreu 22
Sant Martí 16
Total 142
Equipaments per a gossos / Equipamientos para perros
Àrea per a gossos
