La imatge
>>Primera reunió, a Prefectura, entre Ferran Julián (a la dreta), regidor ponent de Seguretat i el seu antecessor Jordi Hereu (a l’esquerra), actual regidor president de la comissió municipal, cinquè tinent d’alcalde i portaveu municipal.
Sumari
4 Editorial
• El sector de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament està d’enhorabona
5 De portada
• 50 anys d’Educació Viària a les escoles
9 A fons
• XIX Ponències de Seguretat Ciutadana
12 Notícies GuB
• Incorporació de més tecnologia punta • Ofertades 135 places per a seguir creixent
14 Som notícia
• La campanya dels gossos, la més seguida
15 Formació
• Ajudant a créixer d’altres cossos
16 Seguretat viària
• XIII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària
18 Parlem de
• La motoritzada, a fons
20 L’expert opina
• Entrevista amb el sociòleg Alain Tarrius
22 Taula rodona
• Joves de la GUB, el futur del cos
26 Actuem
• Intervinguts 50.000 articles falsificats
28 Activitats
31 La nostra gent
• Òscar Soaz, el “torpede”
32 Un apunt d’història
• El Gravat al mercat de ‘Cases barates’ (III part)
33 El tauler
34 Els nostres convidats
• Margarita Minguillón, una enamorada de la GUB
35 Desconnecta
• El carnet per punts
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Carles Reyner, Miquel Fernàndez, Clara Izaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez i Bernat Claret
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 info@ op-team.com / www.op-team.com Coordinació:
Joan Palau
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció i fotografia: Bernat Claret
Col·laboradors en aquest número: Joaquim Arandes, Joan Rabaixet, Jesús Casares i Mercè Navarro
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001
GuB estrena un nou disseny
Després de recollir les sensibilitats i les aportacions de molts companys, i en consonància amb el compromís per una millora constant de la comunicació en el si de la Guàrdia Urbana, la nostra revista estrena compaginació. El nou disseny gràfic, evolució de l’anterior, vol oferir una
major claredat expositiva a articles i reportatges. Més simple i alhora més rigorós, el nou disseny aposta per una major comprensibilitat visual que faciliti l’objectiu de transparència que caracteritza la política informativa de la GUB.
Editorial
L
a Guàrdia Urbana està de celebració. Commemorem els 50 anys del programa d’Educació Viària a les escoles, que ens va convertir en pio-ners en apostar per l’educació dels escolars –com a ciutadans del futur-en els valors viaris i cívics de seguretat a la via pública.Continuem també amb la línia d’apostar per la formació com a element bàsic per a la prevenció d’accidents i la millora de la qualitat de vida i la seguretat a l’espai públic barceloní. Així ho ha fet palès el nou regidor ponent de Seguretat, Ferran Julián, en els diversos actes de reflexió i intercanvi organitzats per la Guàrdia Urbana en els últims mesos, al voltant de temes com l’Ordenança de civisme, el paper de les policies locals en la seguretat i la importància de la gestió de la indisciplina viària. Julián pren el relleu al
capdavant de la Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona de mans de Jordi Hereu, que manté el
compromís amb la Seguretat i la Mobilitat com a regidor president de la comissió municipal i
compagina aquest paper amb la cinquena tinència d’alcaldia i la tasca de portaveu municipal.
Una aposta de continuitat i a la vegada de renovació per tal de mantenir el compromís de la
Guàrdia Urbana davant dels nous reptes locals, i davant una societat en constant redefinició, que
demanda serveis de proximitat i un nou concepte d’autoritat democràtica, com es va desprendre de
les XIX Ponències de Seguretat Ciutadana celebrades el passat 30 de maig.
Al juny, celebrem també l’arribada de 85 nous agents, incorporats el dia de Sant Joan,
que reforcen la plantilla i introdueixen aires nous a la GUB. Noves generacions que
demostren, un cop més, la nostra ferma voluntat de renovació constant, conjugant
l’experiència i la joventut per donar servei als ciutadans de Barcelona.
Estem d’enhorabona
Moment de grans celebracions i de canvis
significatius en el sí de la Guàrdia Urbana
Vull aprofitar
l’oportunitat
que m’ofer
eix
aquest nou
número de
la revista
GuB per
saludar cor
dialment a
tots els
membres
de la
Guàrdia Urbana.
Com a nou
regidor ponent
de
Seguretat,
vull animar-vos
a seguir oferint
un
servei de
qualitat a
la nostra
ciutat. A
continuar
treballant
per mantenir-nos
com a cos
valorat per
la ciutadania,
i
desenvolupar
dia rere
dia accions
per a la
millora constant
de la qualitat
de vida a
la ciutat
i el benestar
dels
ciuta-dans.
Afrontem
un estiu
ple de r
eptes, amb
l’entrada
en
vigor del permís
de conduir
per punts
i la coor
dinació
poli-cial per a
millorar
la convivència
als carr
ers i places
de la
nostra ciutat
.
Amb el mateix
nivell, ara
que ens apr
opem a unes
dates
on la ciutat
bull d’activitat,
estic convençut
que el paper
de
la Guàrdia
Urbana serà
crucial per
a la convivència.
La meva aposta,
doncs, és
una aposta
de continuitat
. De
treballar tots
plegats per
mantenir
la Guàrdia
Urbana de
Barcelona
a l’avantguar
da de les
policies locals,
avalats pel
nostre bagatge
històric,
però també
pel nostr
e caràcter
obert i la
nostra ferma
voluntat
de modernització.
A tots els
que formeu
part de la
Guàrdia Urbana,
grà-cies per fer
gran aquest
cos i per
treballar
amb esperit
de
servei per
a la ciutat
i per als
ciutadans,
De portada
E
ls principals objectius que esperseguien quan es va posar en marxa aquest programa eren donar a conèixer les normes de circulació, fomentar els comportaments responsables i difondre els valors de la convivència, la solidaritat, el respecte i el civisme als escolars. En resum, no només conèixer les normes de circula-ció, sinó aprendre a conviure en comu-nitat. Avui, cinquanta anys més tard, aquests objectius són encara plena-ment vigents.Una de les activitats més emblemà-tiques que s’ha dut a
terme durant aquest mig se-gle ha estat el Parc Infantil de Trànsit (PIT), situat al Parc de la Ciu-tadella i inaugurat l’any 1965. Amb el PIT es pretén posar els nens i nenes en una situació de simu-lació de la realitat del
trànsit en un lloc on puguin aplicar tot allò que han après a les classes teòri-ques, però d’una forma atractiva gràcies a l’ús de la bicicleta.
Al llarg dels anys, el programa s’ha anat adaptant als diferents sistemes educatius, amb la renovació dels
con-L’educació viària a les
escoles compleix 50 anys
L’any 1956 la Guàrdia Urbana va iniciar el programa de
for-mació dirigit a escolars per prevenir accidents. Per
comme-morar el mig segle de treball a les escoles es va celebrar una
gran festa al Fòrum amb la presència de més de 7.000 nens i
nenes de 85 centres d’ensenyament.
tinguts i l’edició de nou material for-matiu, tant per als alumnes com per al pro-fessorat. L’any 1996 es va desenvolupar l’Eix Transversal, que s’emmarca dins l’e-ducació infantil i l’el’e-ducació primària amb el programa La GUB a les escoles.
Cada any més de 35.000 nens i nenes de 260 escoles participen en les activitats que integren el programa d’e-ducació viària per als escolars de Barce-lona. El contingut de les activitats que
>>Vista del Fòrum durant la celebració del 50è aniversari de l’Educació Viària a les escoles
De portada
l’integren, i que es desenvolupen al llarg del curs escolar, té com a objectiu l'ad-quisició d'hàbits correctes de compor-tament com a vianants, com a conduc-tors de bicicletes, com a usuaris en els transports públics i en els vehicles parti-culars. Els nens i nenes aprenen a valo-rar la importància que representen, tant per a la seva seguretat com per a la dels altres, els comportaments responsables i cívics, i es treballa la convivència, la solidaritat i el respecte per tal que el nen pugui identificar els comporta-ments i les situacions de risc.
Les activitats que es desenvolupen tenen un caire participatiu, i inclouen xerrades als centres, itineraris pel
barri, circuits al pati, campionats de dibuix, etc.
Enguany, per celebrar el 50é aniver-sari de la Seguretat viària, i a diferència d’anteriors edicions, es va celebrar una única i gran festa de cloenda del curs, que es va dividir en dos dies (el 18 de maig, per l’alumnat de primària, i el 19, per a secundària i batxillerat).
El primer dia d’aquesta celebració, dirigit als alumnes d’entre 6 i 12 anys, va consistir en una gran festa i tallers on es van desenvolupar activitats relaciona-des amb el civisme i la mobilitat, i on els més menuts van poder gaudir d’exhibi-sions de diferents Unitats de la Guàrdia Urbana.
Carpes d’activitats al Fòrum Les activitats programades pel pri-mer dia estaven dividides entre la que es duien a terme a l’edifici del Fòrum, consistent en una exposició de treballs de primària i de secundària, cartells, fotografies i altres materials, i les activi-tats que es van desenvolupar en l’espai exterior d’aquesta zona. Aquestes com-prenien 10 carpes (una per cada distric-te) on es feien activitats com ara cons-truir un punt de llibre, fer una rajola vià-ria, dissenyar una maqueta, fabricar una gorra de cartró, crear un fulard, construir
>>El regidor de Seguretat, Ferran Julián, durant la seva intervenció a l’acte
>>Els actes de celebració van acabar amb una foto de família amb joves participants a les jornades
Cada any, més 35.000
nens i nenes participen
en el programa
d’Educació Viària
>>Algunes de les activitats que van tenir més èxit van ser els passejos en moto de la Unitat Motoritzada i també els tombs a cavall de la Muntada un cup per a posar-hi llàpissos, ser
foto-grafiat com si es formés part de la unitat de muntanya de la GUB, fer una catifa pel ratolí de l’ordinador, o dissenyar un calendari i un cup viari.
A més, a l’espai exterior del Fòrum es van desenvolupar activitats interac-tives coordinades per departament municipals i d’altres entitats:
• Un taller de jardineria a càrrec de Parcs i Jardins.
• Un taller de prevenció que va coordinar Bombers de Barcelona.
• Un taller de primers auxilis dirigit pel 061.
• Un taller d’esports sota la batuta de la Direcció d’Esports.
• Un taller d’hípica a càrrec de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana.
• Un taller de formació canina orga-nitzat per la Secció Canina de la GUB.
• Un taller de transports ecològics que va fer possible Transports Metro-politans de Barcelona.
• Un taller de maquillatge que va ser coordinat per Cazcarra (Escola Superior d’Imatge Personal).
• Un taller d’expressió plàstica que va dirigir Divermàgic.
• Un taller de guia i comunicació coordinat per la ONCE.
• Un taller de manualitats que va dur a terme el Consorci el Far.
• Un taller de preservació del medi natural organitzat pel Zoo de BCN.
• Un taller de mobilitat dirigit pel Servei d’Educació Viària de la GUB.
• Un taller de pràctiques de circula-ció en bicicleta a càrrec del Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana.
Totes les activitats van tenir una gran acceptació i van ser un èxit de participació per part dels 7.000 nens i nenes de les 85 escoles que van assis-tir a la celebració del 50è aniversari de la Seguretat Viària, però els passeigs a cavall que va fer possible la secció
muntada de la GU, la demostració canina, les voltes amb les motos de la policia de la ciutat, i la possibilitat d’en-filar-se a més de 30 metres gràcies a l’autoescala que van portar els Bombers, van ser les activitats que més èxit van tenir entre els alumnes.
Durant la jornada es va sortejar entre les escoles participants 50 mini-cadenes Sony, 6 bicicletes Decathlon i 10 lots per a cada districte. Aquest acte va comptar amb la presència del cin-què tinent d’alcalde,Jordi Hereu, del regidor de Seguretat, Ferran Julián, del cap de la Guàrdia Urbana, Xavier
Vilaró, i de regidors de Districte.
El segon dia de celebració va estar enfocat a alumnes d’ESO i Batxillerat però també a professionals del món de la mobilitat i agents d’altres policies locals que van explicar les seves expe-riències i opinions sobre la importància de l’Educació cívica i viària.
Durant aquesta segona jornada, a l’edifici del Fòrum, es va continuar amb l’exposició de treballs de primària i de secundària però a més a més, es va dur a terme una jornada tècnica d’educa-ció viària amb experts i representants de les administracions, que va
inaugu-rar Jordi Hereu, regidor president de
la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. A continua-ció, Jordi Alemany, inspector en cap
Eina pedagògica
per als menuts
L’any 2005, es va editar El
llibre dels nens i nenes de Barcelona dins del projecte
de Mobilitat i Civisme, coincidint amb la celebració a Barcelona de l’Any del Llibre i la Lectura. Aquesta obra il·lustra, des d’un punt de vista pedagògic i divertit per als joves, com ens hem de comportar en diferents situacions de la nostra vida quotidiana, fent referència al respecte i la consideració cap a la resta d’usuaris de la via per on circulem.
De portada
de la Policia Local de Vilafranca del Penedès i Maribel Cruset, del progra-ma d’Educació Viària, van presentar la ponència: Evolució històrica de l’educa-ció viària. Després van presentar-se tres
temes més: L’educació viària com una eina de prevenció, a càrrec d’Antoni
Rius, de la Dirección General de Tráfico; El camí escolar, presentat per
Marta Carranza, de la Direcció de
Promoció Esportiva de l’Institut de Barcelona Esports; i l’Estudi de la percep-ció de la senyalitzapercep-ció viària dels nens i
nenes de les escoles de Barcelona, a
càrrec de Mercè Navarro, responsable del Pla Municipal de Seguretat Viària.
També es va celebrar una taula rodona sota el títol El futur de l’educació viària. Moderada per Marta Carranza, excoordinadora dels programes d’edu-cació per a la mobilitat, va comptar amb la participació de Toni Martorell, director de Serveis Educatius de l’Ins-titut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Francisco Alonso, director d’investigació d’Attitudes i professor de trànsit i seguretat viària de la Universitat de València, Isabel
Maestre, directora de Projectes de
Duna, i Juan José Rabanal, del Instituto Mapfre de Seguridad Vial.
Finalment, Carles Reyner, inten-dent coordinador del Servei d’Educació Viària va presentar cinc grups de joves de diferents escoles que van exposar els seus treballs audiovisuals sobre Experiències en edu-cació viària. Es tracta de curtmetratges
en els que els joves reflexionaven al voltant de la seguretat viària i el civis-me. El regidor ponent de Seguretat
Ferran Julián va cloure l’acte. Abans
de marxar el Cap de la GU, Xavier
Vilaróva felicitar els joves pels treballs
i els va anima a seguir-se formant en seguretat viària i civisme.
Es va fer una jornada
tècnica d’educació viària
amb representants de
l’administració i experts
>>Durant dos dies el recinte del Fòrum es va omplir d’alumnes de primària i secundària de 85 escoles diferents, que van gaudir amb totes les activitats que les diferents seccions de la Guàrdia Urbana els van organitzar
A fons
E
l regidor de Seguretat del’Ajuntament de Barcelona,F
Feerrrraann JJuulliiáánn, va ser
l’encarre-gat d’inaugurar una jornada que va estrenar-se amb la conferència
d’AAllaaiinn TTaarrrriiuuss. Aquest professor de
Sociologia de la Universitat de Tolouse va parlar sobre els Aspectes problemà-tics del civisme a França.Les idees que més va remarcar TTaarrrriiuussvan ser el fet que actualment ens trobem davant d’una immigració que s’ha convertit en un problema estructural mundial, que a les nostres societats hi ha un impor-tant nombre de persones -a qui ell ano-mena “perduts de vista”- que aban-donen els sistema educatiu a l’edat de 15 anys i que se’ls hi perd la pista. També va assenyalar que a França l’atur juvenil arriba al 22%, un fet que explica en part els problemes de civisme que viu aquest país, ja que s’ha patit una transformació de l’ús dels espais públics a conseqüència d’aquests joves que no tenen feina. Ara, la policia fran-cesa, quan ha de tractar amb grups de
XIX Ponències de
Seguretat Ciutadana
L’auditori del Caixafòrum va acollir, el passat 30 de maig, les dinovenes Ponències de
Segu-retat Ciutadana, enguany sota el lema ‘Convivència i SeguSegu-retat’. L’acte va ser un èxit
d’au-diència, amb la sala plena a vessar (més de 350 persones), i durant tot el dia es van realitzar
xerrades i taules rodones a l’entorn de les conductes cíviques i la seguretat dels ciutadans.
joves per resoldre conflictes, no sap com fer-ho ja que aquests són molt heterogenis i a més, des de fa alguns anys han deixat de fer una tasca de policia de proximitat.
La jornada va continuar amb una taula rodona, moderada per LLuuiiss M
Maauurrii, periodista de El Periódico de
Catalunya, amb el títol L’Ordenança de
>>La jornada, amb més de 300 participants, va ser un èxit d’assistència
>>D’esquerra a dreta: Rafael Jiménez Asensio,
A fons
la convivència.La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i respon-sable de l’Ordenança, AAssssuummppttaa E
Essccaarrpp, RRaaffaaeell JJiimméénneezz AAsseennssiioo,
director dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona i ÀÀnnggeell G
Gaarrcciiaa FFoonnttaanneett, van ser els
encarre-gats de reflexionar al voltant de la nova ordenança.
Tots tres en van fer una valoració molt positiva, la van destacar com a eina de millora del civisme i de la segu-retat de la ciutat, i van reconèixer que perquè aquesta sigui efectiva ha de coordinar els esforços dels Serveis Jurídics dels diferents cossos de segu-retat i també de les autoritats.
Seguidament el professor, pensa-dor i filòsof, Premi Nacional d’Assaig,
JJoosséé AA.. MMaarriinnaava exposar les seves
reflexions al voltant del tema El paper de la policia com a generadora de valors
cívics. El professor MMaarriinnaava remarcar la importància i la relació entre educa-ció i seguretat, dos conceptes que, segons ell, es retroalimenten. També va subratllar que cal treballar per aconse-guir fer, entre tots, ciutats intel·ligents. És a dir, ciutats que resolguin el proble-ma del benestar del ciutadà i que, a més, ampliïn les possibilitats de creixe-ment i de fer coses dels seus habitants.
JJoosséé AA.. MMaarriinnaa va destacar la
importància de l’educació cívica i la seva vinculació amb el projecte ètic, va recordar que cal recuperar el gran con-cepte de ciutadà, però un ciutadà que
“a banda de tenir drets, també té
deures”. Referent als drets ciutadans, el
ponent va criticar el fet que actualment s’ha derivat a una cultura de la reclama-ció que el que fa és perjudicar profun-dament l’educació dels joves.
M
Maarriinnaatambé va posar molt
d’èm-fasi en afirmar que en les societats actuals, un cos com el de la Guàrdia Urbana té una doble funció. En primer lloc la de “garantir la seguretat”, i en segon lloc, i molt important, la de dur a terme “una funció educativa per aju-dar a que el ciutadà ampliï les seves possibilitats dins de la ciutat, i per
contribuir a millorar el civisme”. Per
acabar amb la seva exposició JJoosséé AA.. M
Maarriinnaava parlar de la importància
d’e-ducar, però d’educar bé, ja que com va afirmar avui en dia, en molts àmbits s’e-duca, però s’educa malament. Segons aquest filòsof, cal educar en la responsa-bilitat i al mateix temps en el respecte.
Els problemes del ‘botellón’
A la sessió de tarda va ser el torn de les dues taules rodones que completa-ven el programa d’actes. La primera, sota el títol Espai públic i convivència, va ser moderada pel segon Cap de la Guàrdia Urbana i Cap de la Divisió Territorial, EEvveelliioo VVáázzqquueezz, i va tenir com a convidats a l’inspector Cap de la Policia Local de Madrid, JJoosséé LLuuiiss M
Moorrcciilllloo, al Cap de la Policia Local de
Sevilla, RRaaffaaeell AAllaarrccóónn, i per acabar a l’Intendent general de la Policia de València, RRoobbeerrttoo ZZaannóónn.
Els tres convidats van coincidir en
>>El regidor de Seguretat, Ferran Julián, va inaugurar la jornada de ponències
Es va valorar la nova
ordenança com una
bona eina de millora de
la seguretat de la ciutat
>>D’esquerra a dreta podem veure Xavier Vilaró, Joan Delort i Joan Miquel Capell, ponents de la taula rodona ‘El sistema de la seguretat pública de Catalunya a
Barcelona’
>>El professor de Sociologia de la Universitat de Toulouse, Alain Tarrius, va ser un dels ponents ‘estrella’
senyalar el ‘botellón’ com un dels princi-pals problemes de civisme i d’insegure-tat ciutadana amb els que es troben, tot i que també va apuntar com a cau-ses d’aquests fets l’exercici de serveis sexuals al carrer i la invasió dels parcs públics per part de grups nombrosos d’immigrants. Els tres policies van asse-gurar que una de les millors formes per tal d’incrementar la seguretat ciutada-na, fomentar el civisme i garantir la bona convivència en els espais públics
és “dur a terme una tasca
d’anticipa-ció als possibles incidents”o fets que
es produeixen a les grans ciutats (com per exemple les trobades de joves per consumir alcohol i drogues al carrer), a més de “treballar de forma coordina-da” -amb la disponibilitat de tots els efectius necessaris- amb les administra-cions.
Col·laboració entre policies
La segona taula rodona de la tarda, i darrer acte del programa, va comptar amb la participació de JJooaann DDeelloorrtt, Secretari de Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, XXaavviieerr V
Viillaarróó, Cap de la Guàrdia Urbana de
Barcelona, JJooaann MMiiqquueell CCaappeellll, Intendent en cap de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, i JJoorrddii HHeerreeuu, cin-què tinent d’alcalde i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser moderada per AAllbbeerrtt GGiimmeennoo, redac-tor en cap de la secció Vivir de La Vanguardia. El tema sobre el que es va parlar va ser: El sistema de seguretat pública de Catalunya a la ciutat de
Barcelona.
Durant aquest espai es va fer un repàs al treball conjunt que, des de fa ja temps, estan duent a terme la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Es van
recordar els avenços que s’han produït en els darrers sis mesos, després de la creació de la Sala Conjunta de Comandament (CGE), i amb el desple-gament dels Mossos a la Ciutat Comtal, i es va destacar la tasca duta a terme, durant molts anys a Barcelona, per Policia Nacional i Guàrdia Civil.
En aquesta taula rodona els ponents van remarcar que la feina de la GUB i de Mossos se centra en el dia a dia i no tant en els grans desplega-ments, com per exemple el dia que el Barça guanya la Lliga. També es va afe-gir que la nova sala permet una comu-nicació i una cooperació entre els dos cossos molt important, i que actual-ment les dues policies que hi ha a Barcelona basen el seu treball en un model de convivència en comptes de coexistència (com passa en moltes ciu-tats). Tot seguit es va abordar el tema de com cal actuar en cas de celebra-cions de grans esdeveniments.
La clausura de les jornades, valora-des molt positivament pels assistents, pels participants i per la organització, va ser a càrrec de JJoorrddii HHeerreeuu, cinquè tinent d’alcalde i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Després va ser el moment en què, tots aquells que ho van desitjar, van poder visitar la Sala Conjunta de Comandament .
Notícies GuB
>>A la imatge de la dreta es pot veure una de les noves PDAs, mentre que a la de l’esquerra hi ha l’impresora portàtil
L
a nova eina servirà per millorarla capacitat de resposta, l’efi-ciència i l’efectivitat de les tas-ques que es realitzen al carrer. Les funcions que incorporen els nous dispositius mòbils permetran, entre d’altres possibilitats, l’accés a la informa-ció corporativa quan i on calgui, i la introducció d’informació des del carrer immediatament als sistemes de l’Ajuntament. Les funcionalitats repre-senten una gran millora en la prestació del servei, ja que ajudaran a reduir els errors (perquè dóna la possibilitat de validar les dades on-line), i alhora aug-menta la capacitat d’avançar la gestió de dades i, per tant, minimitzar el tempsde resposta.
A efectes pràctics la nova eina de treball substitueix la tradicional butlleta groga, millora la comunicació i la capa-citat de consulta, permet notificar ano-malies de la via pública. També, i aixó és molt important, millora substancial-ment la seguretat de l’agent perquè li ofereix accés immediat a diferents sis-temes d’informació i garanteix en tot moment la confidencialitat de la infor-mació sol·licitada.
Consultar la guia de Barcelona, el nomenclàtor per codi d’infracció, infor-mació sobre els vehicles o les ordenan-ces municipals serà a partir d’ara tan fàcil fer-ho al carrer com des d’altres llocs de treball.
Els terminals PDAs estan equipats amb càmera fotogràfica, accés a xarxa GSM/GPRS, bluetooth, WI-FI i les impres-sores disposen d’un lector de certificats digitals i de targeta magnètica.
Aquest projecte s’emmarca dins del Pla Estratègic de Sistemes que vol aplicar solucions de mobilitat a dife-rents serveis municipals.
PDAs per facilitar la
feina diària dels agents
La GUB, en la seva constant tasca de modernització, segueix
amb la renovació de material i equipaments. Si fa unes
set-manes van ser els vehicles, durant el mes de juny s’han
incor-porar 330 nous dispositius mòbils PDAs, a més de 150
impressores portàtils.
>>Imatge d’una de les sessions de formació dels agents en pràctiques
Ofertades 135 places
per a seguir creixent
L'Ajuntament de la ciutat comtal continua la línia
d'incre-ment de plantilla de la seva Guàrdia Urbana amb la
incorpo-ració de nous agents. En aquest moments s’està realitzant la
selecció de les persones a les que s’assignaran les 135 places
de l'última convocatòria.
E
ls aspirants a agents de laGUB s'incorporaran a l'Escola de Policies de Catalunya (EPC) el proper setembre per iniciar la seva Formació Bàsica. Paral·lela-ment, durant el mes de juny, s’ha rea-litzat l'acollida dels 85 nous agents que han acabat la seva formació a l'EPC i s'incorporaran en pràctiques al servei de la ciutat.És important assenyalar que el consistori de la capital catalana es preocupa de la formació continuada dels seus agents per adaptar i ade-quar les seves capacitats a les noves necessitats i demandes de la ciuta-dania.
La formació contempla una doble vessant. Per una banda la tècnica
pro->>L’intendent Arandes atén la pregunta d’un agent en pràctiques
fessional expressada en competèn-cies específiques policials. D’una altra, la personal, que es manifesta en com-petències actitudinals, relacionals i d'habilitats personals.
Som notícia
El passat 13 d’abril, un equip de BTV va realit-zar un reportatge sobre la Unitat Muntada. A la foto hi apareixen els agents Abel García Carretero muntant Cabaco, i Maribel Santalet muntant Hidalgo.
Els agents de la Guàrdia Urbana Vicente Verdejo i Angel Etxeberria van ser fotografiats pel diari Què el passat 25 d’abril. El rotatiu va parlar sobre els agents que patrullen amb bicicleta.
El dimarts 6 de juny es va dur a terme davant dels mitjans de comunicació la presentació de la Campanya d’Actuació per Intervencions en Gossos. A la foto es poden veure els agents José Manuel Saco Lois i Cristòbal Rey Alcaide.
Un equip de Televisió de Barcelona, durant el passat 23 de març, va gravar imatges dels agents de la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana Montse Aranda i Juan José Alcaraz, i del gos Zeus.
El 3 de maig un càmera de BTV va captar el moment en què les agents Conchi Magrinyà i Estefanía García, de la UT-8, es dirigien als alumnes de l’escola Amor de Dios, en la visita al Parc Infantil de Trànsit.
El 26 d’abril les càmeres de BTV van acompan-yar dues agents (Rosa Coma i Pietat Isidoro) en la seva visita als alumnes de tercer curs del col·legi d’educació infantil i primària Pere Poveda, dins del programa Educació Viària.
Formació
Ajuda a la formació
d’altres cossos policials
L’Ajuntament de Barcelona, interessat i preocupat al mateix temps, en poder millorar la
convivència ciutadana i l’ús de l’espai públic, centra un dels seus esforços més notables en
formar la seva Guàrdia Urbana, per poder col·laborar i actuar amb qualitat i eficàcia en
aquesta tasca.
E
l civisme, la convivència i l'úspacífic i creatiu dels espais públics, dels espais que tots i totes compartim, és una necessitat cabdal per aconseguir societats segures i democràtiques. És evident que aquesta necessitat va més enllà dels límits geogràfics de Barcelona, per això l'Ajuntament, a tra-vés del Sector de Seguretat i Mobilitat col·labora amb l'Escola de Policia de Catalunya (EPC), i amb diversos ajunta-ments mitjançant la Diputació de Barcelona, en la formació d'altres poli-cies locals i en la promoció dels valors cívics i de la pacífica convivència.Sense anar més lluny, en l'actual curs s'ha col.laborat en l'àrea de trànsit de la formació bàsica incorporant 13 formadors; s'ha aportat també forma-dors en cursos específics sobre inspec-ció de locals de concurrència pública, inspeccions medioambientals, dret administratiu, deontologia de l'ús de l'arma de foc... Especialment cal men-cionar la participació en la realització, dins la formació bàsica de l'EPC, del seminari obligatori per a tots els aspi-rants a Mosso d'Esquadra i a Policia Local, Convivència i espai públic, al que s’hi ha aportat 21 professors. D'aquest seminari, que té una durada de 8 hores lectives, se n'han realitzat 60 edi-cions per poder arribar als 1.705 alum-nes de l'EPC.
Comandaments i agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han parti-cipat en qualitat de formadors en cur-sos de caire local i comarcal. Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Viladecans, Vilafranca del Pene-dés o Mataró són algunes de les locali-tats que han acollit cursos.
Les especialitats tractades han estat, entre d'altres, normativa de trànsit i segu-retat viària, tècniques d'intervenció
poli-cial, atestat polipoli-cial, violència domètica,
mesures sonomètriques, intervenció en
accidents de circulació, atenció al
ciuta-dà...Alguns dels cursos han estat també adreçats a les policies locals de les comarques del Penedés, Garraf, Baix Llobregat, Maresme i Vallès.
Una altra col·laboració significativa sorgida a partir de l'aprovació de la nova ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciuta-dana a l'espai públic de la ciutat de Barcelona, aprovada pel Ple recent-ment, és la realització d'un curs especí-fic sobre aquesta matèria, adreçat a coordinadors de seguretat de Trans-ports Metropolitans de Barcelona (TMB). L'Ajuntament també contempla la possibilitat, que esperem que aviat sigui realitat, d'obrir els cursos que organitza la Guàrdia Urbana a altres policies, incrementant així la contribu-ció per a una millor seguretat i convi-vència ciutadana.
Al seminari ‘Convivència
i Espai Públic’ de
l’EPC, la GUB hi ha
aportat 21 professors
Seguretat viària
L
a jornada va iniciar-se amb lesparaules del regidor i president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, JJoorrddii HHeerreeuu, que va subrat-llar la importància d’aquest Fòrum i l’è-xit que ha assolit amb els anys. En la presentació, l’acompanyaven la direc-tora de l’Observatorio Nacional de Seguridad Vial de la Dirección General de Tráfico (DGT), AAnnnnaa FFeerrrreerr, el presi-dent del RACC, SSeebbaassttiiàà SSaallvvaaddóói la presidenta del P(A)T, MMaarriiaa EEuuggèènniiaa DDoommèènneecchh. Tots tres van remarcar la imminent posada en marxa del carnet
L’imminent posada en
marxa del carnet per
punts va centrar l’interès
dels assistents
Risc i indisciplina viària
al XIII Fòrum Barcelona
per punts, així com l’alt índex de sinis-tralitat que hi ha a Espanya.
Seguidament, es va donar pas a la conferència inaugural, en la qual el pro-fessor de sociologia industrial de la UNED, JJuuaann ddee DDiiooss IIzzqquuiieerrddoo, va fer una anàlisi dels factors socials que intervenen en l’accidentalitat, així com la participació que ha de tenir la ciuta-dania en el control i la millora de la seguretat viària. A continuació van començar les ponències on es va posar de relleu la percepció del risc viari de conductors i vianants. Es van tractar temes com la millora dels centres de les ciutats (on es prioritza el vianant abans que els vehicles), però també es va posar èmfasi en com ha de conviure Barcelona amb l’elevat parc de motos i ciclomotors que té, (142 per cada 1.000 habitants). D’aquest tema en van parlar el director dels Serveis de Mobilitat del Sector de Seguretat i Mobilitat del con-sistori barceloní, ÀÀnnggeell LLóóppeezz, i l’en-ginyer de projectes d’APPLUS+IDIADA,
JJoosséé MMaannuueell BBaarrrriiooss.
En el segon bloc de ponències es va parlar sobre quines són les mesures educatives més adequades per afavorir la seguretat viària entre la ciutadania, en la que va intervenir JJoosseepp RReeiinnaa, l’intendent en cap de la Unitat Territorial de l’Eixample de la GUB.
R
Reeiinnaava basar el seu parlament en la manera de controlar la indisciplina a la
El passat 4 de maig es va celebrar a l’Auditori del World Trade Center el XIII Fòrum Barcelona
de Seguretat Viària amb la voluntat d’analitzar la percepció del risc i la seguretat viària a la
ciutat, per tal de reduir el nombre d’accidents, sobretot de vehicles de dues rodes.
L’inten-dent de la UT de l’Eixample, Josep Reina, va ser un dels ponents d’aquestes jornades.
>>A dalt, l’intendent Reina durant la seva intervenció. A baix, Jordi Hereu lliura el XI Premi Barcelona Seguretat Viària ciutat. Primer de tot, va voler fer
refe-rència a les causes més freqüents que provoquen accidents a la Ciutat Comtal: manca d’atenció, la desobe-diència dels semàfors i els canvis de carril. També va destacar l’augment d’accidents de motos entre els anys 2004 i 2005 a la ciutat, un 21%.
De la mateixa manera l’Intendent en Cap va remarcar les mesures de con-trol de la indisciplina exercides per la GUB (informatives, preventives i correc-tores). Per últim, va senyalar les innova-cions tecnològiques que usa el cos per tal de controlar imprudències en la via com poden ser els radars o les patrulles de carril bus. Com a conclusió, RReeiinnaa
va destacar que “el carnet per punts es presenta com una eina eficaç pel
control de la indisciplina”.
El regidor de Seguretat i Mobilitat,
JJoorrddii HHeerreeuu, va fer entrega del XI
Premi Barcelona Seguretat Viària “Memorial Maria Àngels Jiménez”. Enguany, en la categoria d’Investigació en accidentalitat urbana el premi va recaure en l’Area de Gobierno de Seguridad y Servicios a la Comunidad i en la Dirección General de Movilidad del Ayuntamiento de Madrid; en la categoria d’Experiències de seguretat viària promogudes per l’administració
localel premi va anar a parar a mans de la policia local de l’ajuntament de
Barakaldo. En aquesta categoria hi va haver una menció especial a la policia local d’Ourense. Pel que fa a Treballs periodístics, el premi va ser per JJoosseepp
L
Llluuííss MMeerrlloosspel programa de ràdio La
Guantera, tot i que CCllààuuddiiaa DDaallmmaasseess
va rebre una menció especial.
A la tarda, VViicceennçç AAgguuiilleerraa, pilot i comentarista, XXaavviieerr AAmmiiggóó, pilot de ral·lis, FFrraanncciissccoo AAlloonnssoo, professor titular de seguretat viària de la Universitat de València i director d’in-vestigacions d’Attitudes, moderats per
Mònica Peinado, cap d’informatius de
la SER a Barcelona, van participar en una taula rodona sobre la percepció del risc d’accidents des del punt de vista d’un professional del motor.
Com a conclusions més rellevants resten el recordatori de la importància de la posada en marxa del carnet per punts, l’èmfasi en la necessitat de millo-rar la senyalització a les carreteres per aconseguir un major grau de seguretat, i la voluntat de potenciar la formació i el coneixement vial. Com a objectiu central es va destacar la necessitat de reduir dràsticament els accidents de trànsit a Espanya i convocar totes les parts (govern, administracions autonò-miques i locals, partits polítics, sindi-cats, empreses i societat civil) en la generació d’un pacte d’estat per la seguretat viària.
>>Jordi Hereu va inaugurar el Fòrum, acompanyat d’Anna Ferrer, Sebastià Salvadó i Maria Eugènia Domènech
L’objectiu primordial que
es va establir va ser
orientar-se a reduir els
accidents a Espanya
Parlem de
L
es principals tasques que duu aterme aquesta unitat, indepen-dent de les UT’s, de la Guàrdia Urbana són: Detecció d’infrac-cions dinàmiques en matèria de circula-ció, així com estàtiques quan pertorbin greument la fluïdesa i seguretat del trànsit; inspecció dels transports de per-sones, mercaderies, menors i matèries perilloses; controls d’alcoholèmia; fun-cions de protecció i seguretat viària en esdeveniments populars o esportius; acompanyament de personalitats; acompanyament de transports espe-cials; intervencions sobre anomalies i deficiències en plaques de matrícules.Els agents que integren el servei es desplacen, majoritàriament, en motoci-cletes de gran cilindrada, tot i que alguns també ho fan en vehicles de quatre rodes. Les patrulles de circulació estan formades per 33 motoristes al matí, 22 a la tarda i 20 a la nit, juntament amb els 5 agents de disciplina viària del matí i els 2 del torn de tarda.
Per poder captar les infraccions que cometen els vehicles, les patrulles dis-posen de cinemòmetres (radars), de càmeres de control d’estacionaments indeguts i, conjuntament amb Transports Metropolitans de Barcelona, d’automòbils de control del carril bus de la ciutat comtal. Les imatges que capten els radars fixos, les càmeres de ‘fotorojo’ i les pdas van al centre de vali-dació per a la posterior elaboració de les denúncies, mentre que les fotografies
“Quan hem de tractar
amb una persona a la que
sancionem fa falta calma,
serenitat i mà esquerra “
La moto, la seva m
captades per la grua, es tramiten on-line.
A banda de les funcions comenta-des, la Unitat Motoritzada de la GU també fa altres serveis com són el d’ofi-cina administrativa i el d’ofid’ofi-cina de transports, que recull les demandes per fer els transports especials.
La Motoritzada és una unitat molt activa, que treballa de forma ininte-rrompuda durant 24 hores al dia, i en la que s’hi fa molta feina i molt variada. Com a dada, apuntar que només durant l’any passat es van imposar 400.000 san-cions i que es van fer 3.400 actuasan-cions de permisos especials, de les quals 2.500 corresponien a acompanya-ments.
De vegades els ciutadans no valo-ren com es mereix aquesta unitat ja que com assegura l’intendent Royuela “a la gent no li agrada que li toquin la butxaca. Però jo crec que també hi ha moments en què t’agraeixen la feina que realitzes, com per exemple quan ajudes en algun accident. Al final, si es fan bé les coses la gent està contenta. Als darrers mesos, després de ser molt durs a l’hora de sancionar a les Rondes, hem aconse-guit que la velocitat mitjana dels vehicles que circulen per aquesta zona (aproximadament uns 180.000 al dia) hagi augmentat en uns 8 km/h, i per contra hem reduït la velocitat màxima que registraven alguns vehicles. Això és una millora
La Unitat de Circulació de la GUB, creada l’any 1923, és la que
s’encarrega de controlar el trànsit a les Rondes, però també a
les principals vies de la ciutat com la Diagonal, el carrer
Aragó, la Meridiana o la Gran Via, entre d’altres. A més,
també dóna suport a les UTs quan ho necessiten.
substancial que tots els usuaris han pogut comprovar i que en el fons els
beneficia a ells”.
El tracte dels agent de la unitat amb els conductors quan els hi han posat una multa no és sempre senzill. Com asseguren els agents Carles Casillas i
l’Esteve Playas, normalment cal tenir
molta mà esquerra per poder tractar amb la gent. “Quan sancionem una persona ens trobem amb tres tipus de comportaments diferents: primer tenim els que et tracten de forma amable i cordial i admeten que han comès una infracció. En segon lloc hi ha els que et criden, t’amenacen i intenten acovardir-te per tal d’evitar la sanció, mentre que per últim tro-bem els que venen amb un to ama-ble i simpàtic, però quan veuen que no els retirem la sanció s’enfaden. El que cal és calma, serenitat i sobre tot
molta mà esquerra”, afirmen.
Els agents de la Motoritzada estan molt orgullosos de formar part d’aques-ta Unid’aques-tat però no és fàcil poder accedir-hi ja que accedir-hi ha molta demanda de per-sonal que hi vol anar a treballar i, en canvi, hi ha molt poques places lliures.
>>D’esquerra a dreta: Alfredo Bretones, Esteve Playas, Carles Casillas i Mercè Ruiz
a millor amiga
La Mercè Ruiz, per exemple, després
de 17 anys al cos, en fa sis que està a la Motoritzada, i com ella reconeix, mal-grat ser la única dona que hi ha en el torn de matí (al de tarda també n’hi ha només una, mentre que al de nit no n’hi ha cap), està molt contenta d’estar en aquesta secció de la GUB. “Encara que és un món d’homes, la veritat és que em van acollir molt bé i sempre m’hi
he trobat molt a gust”, explica.
L’activitat de la
Unitat
Motoritzada
L’activitat dels agents és diferent cada dia i varia en funció de les necessitats del Servei. Malgrat tot, un dia tipus en aquesta secció de la Guàrdia Urbana podria ser el següent:
6:40
Els agents arriben i escanvien de roba.
7:00
Es passa llista amb elsergent o caporal que dóna el Servei.
7:10
Es van a buscar lesmotos (Honda Paneuropean 1.100 o 1.300).
7:15
Es prepara el material.7:30
Es dóna la sortida a lacentral.
11:00
(aprox.) Hi ha un descans reglamentari de 40’.11:40
Es continua amb el servei fins a dos quarts de tres.14:30
Els agents es dutxen i es tornen a vestir de paisà.15:00
S’acaba la jornada laboral.L’expert opina
“A Barcelona no es
produiran els incidents de
França ja que hi ha
mobilitat econòmica”
“Cal treballar per una
policia de proximitat”
Alain Tarrius, professor de Sociologia de la Universitat de Tolouse i tota una referència en el
camp dels estudis socials, va ser un dels conferenciants destacats de la XIX edició de les
Ponències de Seguretat Ciutadana. Després de la seva exposició va atendre els mitjans, amb
els que va parlar sobre les diferències del cas de Barcelona en relació amb el model francès.
>>Alain Tarrius, durant la seva conferència titulada “Aspectes problemàtics del civisme a França”
– GUB: Hi ha diferències entre la
situa-ció que viuen els joves i els immigrants
francesos respecte les condicions que
es donen a Barcelona?
– Alain Tarrius:Aquí hi ha un 10 %
de joves que estan a l’atur, mentre que a França la situació és diferent ja que hi ha entre un 22 i un 25%. Actualment hi ha una gran immobilitat de la societat francesa, especialment dels joves, tan francesos com estrangers, ja que no poden assolir l’autonomia econòmica. Hi ha una mobilitat econòmica que se’ls nega i que crea immobilitat geogràfica. Els joves que es troben en aquesta situació s’enquisten, s’apleguen amb la família en certs espais de la ciutat i es queden fora de la condició d’actors ciu-tadans i per desgràcia, això únicament pot anar a més. A Espanya, pel que sé del funcionament de les ciutats com per exemple Barcelona, això sembla que és diferent perquè teniu mobilitat econòmica i conquestes democràti-ques que encara poden augmentar i afirmar-se més, fets que evitaran que això es pugui produir.
– GUB: Per evitar els incidents del
‘botellón’ o actes racistes, s’hauria de
fer una policia de proximitat que
tre-ballés més amb i per als ciutadans de
Barcelona?
– A.T.: En tots aquests aldarulls
cívics hi ha una gran part que correspon
a la concepció que es té de la policia i també de la gestió urbana dels cossos policials. A França hi ha problemes estructurals que poden accentuar totes aquestes qüestions. No sé si a Barcelona la concepció és aquesta, en tot cas el concepte de policia de proximitat és molt important. És una policia que no és sedentària, sinó que interactua amb els habitants del barri. És una policia que s’apropa a la gent del carrer i també als que estan desconnectats dels ritmes clàssics, en particular els joves. La policia de proximitat ha tingut un paper molt important durant uns anys a França, i els resultats han estat considerablement bons. Actualment però, al meu país s’entén la policia com un cos que espe-ra que es cometi un crim per deferir aquesta persona a la justícia. És un con-cepte totalment diferent del de policia de proximitat pel que és necessari tre-ballar.
– GUB: A què es deuen els actes
vandà-lics que van succeir a Barcelona
durant la celebració del títol de la
Lliga de Campions obtinguda pel
Barça? Com es podria definir, són fruit
d’un corrent de ràbia social?
– A.T.:Incidents com aquests no es
El perfil
Alain Tarrius és professor de Sociologia i d’Antropologia Urbana de la Universitat de Tolouse i membre del laboratori CNRS CADIS École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris.
Autor, entre d’altres, dels llibres:
· La Mondialisation par le bas, les nouveaux nomades de
l’économie souterraine. · Les fourmis d’Europe, migrants riches, migrants pauvres et nouvelles villes
internationales. · Migrations d’hier et
d’aujourd’hui en Roussillon.
També ha dirigit la tesi Le
circuit migratoire colombien: le cas de Tolouse et Barcelone.
“És necessari poder
aconseguir una policia
activa i que interaccioni
amb la gent del barri”
una jugada hi ha un centenar d’aficio-nats que comencen a cridar com si fos-sin micos. Hi ha un racisme brutal. Es pot fer una acció policial, però és molt difícil de controlar ja que en aquests moviments els joves utilitzen una cosa que es pensa que és pacífica, com l’es-port, per canalitzar un moviment d’ex-trema dreta. Abans, en els anys 80 i 90, es veia que això ho feien els skins, però ara també hi ha d’altres joves que s’hi afegeixen. Si s’analitza qui són els que fan aquests aldarulls es pot comprovar que no són els joves de la perifèria ni els estudiants, sinó una població que són els ‘perduts de vista’ (persones que que-den excloses dels circuits educatius), i que desenvolupen aquesta ideologia perquè viuen en una misèria molt gran. El que li passa a aquesta gent és que, com a conseqüència de la situació en la que viuen, busquen solucions que no estan ni en l’economia ni en les possibi-litats democràtiques i es refugien en la xenofòbia, una posició en la que també s’hi situa l’extrema dreta francesa. – GUB: A Barcelona, entre els joves, hi
ha una certa preocupació per la
manca de futur. És possible que
aquest fet pugui portar a actes
vio-lents com els que es van produir als
barris més modestos de França fa uns
mesos?
– A.T.: El que puc dir és que a França
s’han fet intents i experiments per sortir de la immobilitat i de l’accés automàtic al benestar. Les revoltes que va haver-hi fa un any a Perpinyà ja van ser un anun-ci del que desprès havia de passar. El que va succeir a la Catalunya Nord va ser que persones d’ètnia magrebí, en especial del Marroc, van ferir i matar a persones d’ètnia gitana al centre de la ciutat. La primera lectura que va fer el poder polític era que es tractava d’una batalla entre musulmans i gitanos per un tema de drogues. Es feia una gestió
ètnica del problema. Però després el que va passar va ser que es van agrupar joves musulmans, gitanos, perpinyane-sos i d’altres nacionalitats i van anar a destruir botigues de luxe del centre de la ciutat. Perpinyà és una de les pobla-cions més pobres de França i en una setmana es van ajuntar tots els proble-mes. La pregunta que ens hem de fer és si l’empobriment econòmic pot portar a una situació en la que les conquestes democràtiques poden mantenir-se o fins i tot augmentar. Per tant, crec que s’ha de fer un replantejament de la situació.
– GUB: Quines són les accions més
adequades per controlar el flux
migra-tori que hi ha a Europa en els últims
anys?
– A.T.: Cal pensar en dos
tracta-ments molt diferents de la immigració. Primer hi ha el flux tradicional, que és el flux del treball. La gent va allà on hi ha llocs de feina. Això es pot fer amb con-certacions entre la gent que sol·licita personal que vingui a treballar i la població que és candidata a ocupar un lloc de treball. També es pot fer amb una consulta als immigrants que ja estan instal·lats, perquè poden fer venir a persones de la seva família o del seu poble. Però tot això, a banda d’estar controlat amb unes quotes definides pel govern, també s’ha de negociar amb la població immigrada per jugar amb aquesta proximitat de la família. El segon aspecte és que s’ha de donar un estatus a noves formes de migració. A les persones que passen, que creuen un país europeu, que deixen la seva família i que circulen venent mercaderies, se’ls hi ha de donar un estatus econòmic amb un permís per travessar la frontera. Són gent que no vol quedar-se a viure al país en el que treballa, i per tant els dispositius per tractar-los no són els mateixos.
Taula rodona
E
n els últims cinc anys un totalde 800 agents s’han incorporat al cos, ara format per 2.500 membres. Entre ells, l’IvánIzquierdo, de 26 anys i de la UT7, la
Gisela Almer, de 31 anys, i de la UT6, el
Miguel Angel Tola, de 32 anys, i també
de la UT6, l’Israel Cortijo, de 30 anys, i de la UT10, la Mònica Pruñonosa, de 32 anys, i de la UT10, l’Eloi Roig, de 30 anys, i de la Zona Forestal, el Marcel Roig, també de 30 anys, i de la Zona Forestal, el Xavi Ortega, de 30 anys i de la UT9, i finalment l’Ana Rodríguez, de 29 anys, i de la UT9 van ser els assistents a aquesta, gairebé multitudinària, taula rodona, moderada per l’intendent
Carles Reyner, que va girar entorn de
les promocions més joves del cos, la
La demanda: “Estaria bé
que quan comença un
torn s’informi del que ha
passat als anteriors”
Joves de la GU, el futur d e
visió que tenen del funcionament de la Guàrdia Urbana i com ha estat la seva integració a la disciplina de GUB.
El primer que van destacar ràpida-ment tots els assistents va ser la grata sorpresa que es van trobar quan van entrar a formar part del cos, sobre les múltiples possibilitats que aquest ofe-reix. “Em va sorprendre agradable-ment la diversitat de tasques que es poden fer dins de la Guàrdia Urbana. Aquest fet a més, et permet aprendre molt ja que pots tocar
temes molt diferents”, afirma Eloi
Roig.
“Sí, el tracte dins del cos, i espe-cialment per part dels més veterans és molt bo. Jo tampoc m’esperava que hi hagués tantes branques dins
El passat 6 de juny, diferents agents joves es van reunir al Mercat de les Flors de Montjuïc per
dur a terme una taula rodona, una de les més multitudinàries que s’han realitzat fins al
moment, en la que es va parlar sobre les noves promocions que han entrat a formar part de
la Guàrdia Urbana.
>>Foto ‘d’equip’ dels nou agents que van participar en la taula rodona, acompanyats per l’intendent Carles Reyner
Tothom d’acord: “Des del
primer dia els veterans
ens van acollir i ens van
fer sentir com a casa”
d el Cos
de la GU (muntanya, platges, etc). A més, un cop dins t’adones que el nivell dels professionals que treba-llen aquí és molt elevat i això es demostra clarament a l’hora de dur a terme una intervenció. Penso que aquest fet és el que fa diferent aquesta policia de la d’altres
ciu-tats”, assegura Miguel Angel Tola. Per
la seva banda l’Ana Rodríguez, de la UT9, va afegir: “jo vaig estar un any al Vendrell i un altre a Sant Joan de Vilatorrada, i la gran diferència que he vist entre aquests dos llocs i Barcelona és que aquí t’hi trobes de tot. Com que és un cos molt gran pots fer una mica de tot, un fet que
no passa enlloc més de Catalunya”.
Tot i que aquest fet varia una mica en funció del torn i del districte en el que s’estigui destinat, els joves agents coincideixen en assenyalar que hi ha llocs, les zones més petites com per exemple Vallvidrera, on tothom et coneix. “A Gràcia passa una cosa
molt semblant”, diu la Gisela Almer,
que afegeix “perquè tot i ser com un poble, tothom es coneix força, enca-ra que és una cosa que es va perdent
progressivament”.
Tornant al tema de la realitat que es van trobar els agents joves a l’entrar al cos, la Mònica Pruñonosava destacar que el nivell de companyerisme i de
professionalitat és molt elevat. “Quan has de dur a terme alguna interven-ció o tens un problema sempre et sents recolzat i t’ensenyen molt. La GU és com una gran família. Una de les coses que més em va cridar l’a-tenció és el bon rotllo que hi ha
entre tots els integrants del cos”, va
apuntar. Aquest fet, com reconeixen els participants en la taula rodona, és fruit de l’estabilitat que dóna el fet d’estar en un torn fix, fet que a més, possibilita que es conegui molt la gent amb la que es treballa.
“Vam entrar amb la promoció interadministrativa. Aquest fet va fer que al principi, entre els més veterans i nosaltres, hi hagués com una barrera, suposo també perquè érem la novetat, però poc després ens van acollir molt bé i ens van fer sentir com a casa. La nostra arribada s’ha notat al districte, perquè des d’aleshores hi ha molta pinya entre tots, i aquest fet també s’aprecia al
carrer”, explica en Xavier Ortega.
Malgrat tot en Marcel Roig va apuntar que l’entrada de tanta gent en els darrers anys, un fet, ara, ben vist tan des de dintre com des de fora de la GU, en un futur pot convertir-se en un pro-blema d’immobilitat.
Innovacions tecnològiques
El següent tema que es va tractar durant la taula rodona va ser el de la modernització que està vivint el cos, amb la incorporació de les noves
tec->>A la imatge de dalt, Israel Cortijo, agent de la UT10
>>A la foto del mig, Miguel Angel Tola, agent de la UT6
>>A baix, Mónica Pruñonosa, agent de la UT10
Taula rodona
nologies a la feina diària dels agents. Tot el grup va coincidir en assegurar que la incorporació de les noves PDA’s, juntament amb la d’altres dispositius, són un fet molt positiu ja que, a més de facilitar molt la tasca de carrer, fa que la gent tingui una altre visió del cos. Això dóna prestigi al cos i a més la societat té la sensació que s’és més operatiu.
“Tot el que sigui tirar endavant és bo, igual que el canvi de pistola que
hi ha hagut recentment”.
Relació amb els ciutadans
Després de parlar sobre les innova-cions tecnològiques que s’han incorpo-rat recentment, es va introduir un nou tema de debat. La conversa es va cen-trar en parlar sobre quina és la relació existent entre la gent del carrer i els agents de la Guàrdia Urbana de Barce-lona. Segons Mònica Pruñonosaaixò depèn de la persona amb la que et tro-bis. Per a aquesta agent de la UT10 “hi ha persones que et veuen com algú que només es dedica a posar denún-cies, d’altres et valoren com a policia de proximitat, mentre que també hi ha el ciutadà que pensa que ets una ajuda. Tot va en funció de la inter-venció que estiguis duent a terme
en aquell moment”.
“Malgrat tot hi ha especialitats més agraïdes que d’altres. Accidents és de les més agraïdes, el mateix que
el servei a la muntanya”, afegeix
Miguel Angel Tola. “Això és
comple-tament cert”, afirma l’Eloi Roig, que
continua: “a Vallvidrera, per exemple, nosaltres tenim gent que en casos com en el d’una nevada, sabem que poden tenir problemes i per tant els hi fem un seguiment. Això és policia
de proximitat i és molt agraït”.
“És cert, però si fas una bona feina, la gent a la llarga reconeix el treball que fas, fins i tot encara que
els multis perquè han comès una
infracció”, diu la Gisela Almer.
Un dels principals problemes, que tots els agents apunten com a causa de les reticències d’alguns ciutadans vers la policia de la ciutat és la visió que els mitjans de comunicació donen d’a-quest cos. Una visió en la que, segons els assistents a la taula rodona, es busca mostrar les petites coses que el cos ha de millorar per poder carregar contra la GU. Sembla que el fet de criticar a la Guàrdia Urbana és sinònim de ser ‘pro-gre’, però sens cap mena de dubte aquesta situació acabarà canviant, afir-ma el grup. “El problema és que sem-pre es dedica molt d’espai a parlar malament del cos, però a l’hora de donar notícies positives sobre la GUB, els mitjans de comunicació hi destinen molt menys espai. Això fa que aquest tipus de notícies passin més desapercebudes, ja que molta gent no se n’adona que s’ha publi-cat”, assegura l’Israel Cortijo.
Necessita millorar
A banda de totes les virtuts expres-sades anteriorment per aquests joves agents sobre el cos, tots ells també són crítics a l’hora d’expressar què és, segons el seu punt de vista, el que s’ha de canviar per a què sigui cada dia una mica millor. Els uniformes, la necessitat de més formació i la possibilitat de rea-litzar cursos de defensa personal són, per als nou agents participants en la taula rodona, els principals punts que el cos ha de millorar. Els assistents a aquest acte coincideixen en apuntar que la roba de carrer no és gens còmo-da a l’hora de dur a terme una interven-ció. El fet d’haver d’anar amb sabates i amb pantalons rectes fa que si l’agent ha de córrer per perseguir a algú o si es veu involucrat en una baralla, la seva actuació no sigui el més efectiva
possi->>A la foto de dalt, Gisela Almer, agent de la UT6
>>A la imatge del mig, Ana Rodríguez, agent de la UT9
>>A baix, Xavier Ortega, també agent de la UT9
ble. “El que fa falta és roba operativa, còmoda. El nostre vestuari actual està molt més pensat per donar una imatge de cos que no per a poder complir les necessitats de la nostra feina. L’equip de campanya és molt més adequat per a actuar. El proble-ma és que hi ha gent que diu que amb l’uniforme de campanya la imatge és de policia repressiva. Jo penso que l’uniforme no influencia tant com l’actitud amb la que et diri-geixes a una persona, més que no
pas com vas vestit”, apunta Miguel
Angel Tola.
“Jo crec que s’hauria de millorar la rapidesa en algunes intervencions senzilles com les de comprovar que una persona porti l’assegurança en
regla”, comenta l’Iván Izquierdo.
L’agent Tolaafegeix: “La Guàrdia Civil, per exemple, en els cotxes té un dis-positiu que permet fer aquest tipus de comprovacions de forma ràpida, sense la necessitat que el ciutadà hagi de perdre vint minuts amb un
tràmit tant senzill”.
“El que jo trobo a faltar és que quan comences un torn, algun dels comandaments, de forma breu, t’hauria d’explicar si hi ha hagut algun fet destacable en els torns anteriors. També seria bo que t’infor-messin de si a la ciutat s’hi duu a terme algun esdeveniment
relle-vant, perquè si pel carrer un ciutadà et demana informació, tu puguis aju-dar-lo i atendre la seva petició. Aquesta era una pràctica habitual a la policia local de Sant Boi, on treba-llava abans, i penso que s’hauria
d’in-corporar a la GU”, explica Israel
Cortijo.
Un altre aspecte comentat, i en el que coincideixen els agents, és en la necessitat de realitzar més cursos de formació, tan dins com fora de la GU, i el fet que es donin més facilitats per a poder fer aquests cursos. Relacionat amb aquest aspecte, molts d’ells també coincideixen en assegurar que per poder sentir-se més segurs i actuar de forma més eficient en algunes inter-vencions puntuals, seria necessari potenciar la formació en defensa per-sonal.
Les conclusions generalitzades van ser, doncs, que les noves promocions d’agents de la GUB s’han adaptat per-fectament al cos i han tingut una molt bona acollida pels membres més vete-rans. Que, a diferència d’altres cossos, la GU permet desenvolupar tasques molt diverses i de proximitat amb el ciutadà, i que encara que hi ha aspectes que es poden millorar, com el tema dels uni-formes, la formació i el fet de transferir-se més informació d’un torn a un altre, és tracta d’un cos en el que els joves s’hi han integrat perfectament.
>>A dalt, Iván Izquierdo, agent de la UT7
>>Al mig, Eloi Roig, agent de la zona de Muntanya
Actuem
E
l passat 28 de març de 2006,en una de les incautacions més grans realitzades fins al moment, es van intervenir un total de 50.000 articles falsos, entre ulleres, rellotges, sabatilles esportives i articles de bijuteria, en una botiga xinesa situada al número 139 del carrer Nàpols.Durant l’operació policial es va detenir la responsable de l’establi-ment, la ciutadana xinesa Mingyuan Y, de 26 anys. A la noia se l’acusa d’un delicte contra la propietat intel·lectual
Intervinguts 50.000
articles falsificats
i industrial. Quan els agents van entrar a la botiga, en la que hi havia exposats articles de primeres marques amb preus molt inferiors als de mercat, van demanar-li a la propietària totes les factures dels producte. Aquesta va reconèixer no tenir factures i va adme-tre saber que estava venent articles falsificats, però va assegurar que ho feia per la gran demanda que tenen aquest tipus de peces en el mercat.
A la jove se li van intervenir dues llibretes d’estalvis, a més de 2.100 euros en metàl·lic.
En una nova operació la Guàrdia Urbana va intervenir, en
una botiga xinesa del carrer Nàpols, diverses caixes que
con-tenien 50.000 articles falsificats. Es tracta d’una de les
opera-cions més importants d’aquest tipus dutes a terme fins al
moment per la policia de la Ciutat Comtal.
>>Els agents de la GUB van incautar vàries caixes que contenien material falsificat de diversa naturalesa
Entre els decomissats
hi havia ulleres,
rellotges, bijuteria i
sabatilles esportives
>>Imatge de les dues pistoles d’aire comprimit i de les tres caixes de perdigons metàl·lics intervingudes
E
ls fets van passar a tres quartsd’una de la matinada del passat dissabte dia 8 d’abril quan dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, es van dirigir a la plaça Reial de Ciutat Vella alertats pels vianants perquè havien escoltat detonacions.Un cop en aquest espai públic van poder veure, provinent d’un dels terrats que dóna a la plaça, un llum làser ver-mell que apuntava a la gent i posterior-ment s’escoltaven detonacions. Els agents van procedir a entrar a un dels immobles per poder arribar al terrat on suposadament hi havia alguna persona disparant de forma indiscriminada a la via pública.
Intervingudes les armes
Un cop van accedir-hi, van poder identificar tres menors que, amb dues pistoles d’aire comprimit equipades amb punts de mira de llum làser, dispa-raven perdigons a la plaça Reial. Els agents van procedir a la identificació dels menors i a la intervenció de les dues pistoles, a més de tres caixes de munició (perdigons metàl·lics).
Posteriorment, els agents van poder comprovar com els impactes dels perdigons havien deixat marques clares al terra de la plaça Reial. Tot i l’es-pectacularitat dels fets, afortuna-dament no es van registrar ni danys personals ni materials.
Incidents amb tres
menors a la plaça Reial
Sorpresa al centre de Barcelona, davant els incidents provocats per un grup de joves. Als
nois, que disparaven de forma indiscriminada als peatons des del terrat d’un edifici de la
plaça Reial, se’ls hi van confiscar dues pistoles d’aire comprimit, equipades amb punts de
mira làser, juntament amb tres caixes de perdigons metàl·lics.
El menors, dos de 13 i un altre de 12 anys, un cop identificats van ser traslla-dats als seus domicilis, on els familiars se’n van fer càrrec.
Els agents els van informar de l’o-bertura de les pertinents diligències, que un cop finalitzades van ser traslla-des a l’Oficina d'Atenció al Menor dels Mossos d’Esquadra.