• No se han encontrado resultados

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Novembre 1995

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Novembre 1995"

Copied!
26
0
0

Texto completo

(1)

· ·-···--·--

-

-

-

-

-

-

-AVANCE DATOS CLIMATOLOGICOS DE CATALUNYA

A VAN9 DADES CLIMA TOLOGIQUES DE

CATALUNYA

NOVIEMBRE, 1.995 N. o 74

CENTRE METEOROLOGIC TERRITORIAL DE CATALUNYA

(2)

© INM. Prohibida la reproducción total o parcial por cualquier medio sin autoritzación expressa por escrito del INM.

(3)

Novembre va comenyar amb alguns intervals de núvols pero poc a poc van anar predominant els cels poc ennuvolats o destapats. Una depressió situada a l'Atlantic es va mantenir uns dies fins que es va desplayar cap a Islandia, deixant pas a un anticicl6 que

venia del centre de Europa. Les temperatures van ser for9a altes a principis de mes i es van assolir les maximes absolutes en nombro ses estacions. En la superficie de 850 mb teníam la isoterma de 12°C i en la de 700 mb la de 4°C. A l'Emporda va bufar tramuntana moderada a forta i a les terres de 1' Ebre mestral moderat a fort.

L' anticicló va romandre uns di es i els cels van estar poc ennuvolats amb boires i boirines al litoral central i sud i a les

valls interiors, els vents encalmats.

Entre el 9 i el 10 va augmentar la nuvolositat i es van produir precipitacions febles pero persistents durant 4 dies degut a una

baixa situada al Golf de Lle6 i els seus fronts, que ens van afectar al passar per Catalunya. Les quantitas recollides pero

no van ser gaire destacables exceptuant els 24.4 l/m2 a La

Melina.

Un cop la depressió es va anar endinsant cap a la Mediterrania va deixar pas a un anticicló atlantic que es va instal.lar a la Península.

Una nova baixa centrada a Irlanda de 988 mb en superficie va donar lloc a un nou episodi de precipitacions generalitzades arreu de Catalunya. Les quantitats enregistrades més importants

van ser al tot el litoral.

Tot un seguit de sistemes frontals van passant per la Península

i segueix plovent feblement durant uns dies.

El 19 amb la presenica d'un anticicló tenim boires abundants a

les valls interiors i al litoral central.

Un sistema de baixes pressions molt profund va acostant-se per l'Atlantic i els seus fronts associats ens arriben el dia 21. Es produeixen precipitacions, de caracter tempestuós en molts

indrets del país. Hi ha un gradient termic molt acusat entre les

superficies de 850mb i 500mb (T850-T500= 28/30°C). Les quantitats

de precipitació van ser molt importants, destaquem els 103 l/m2

a Palafrugell, 50 l/m2 a St. Feliu de Guixols i 32 l/m2 a

l'Estartit.

Lentament la baixa es va retirant cap a Italia i fins que ens arriba un nou sistema frontal, tenim un parell de dies poc ennuvolats, menys al litoral on predominen els cels ennuvolats.

Les precipitacions del penúltim episodi, van ser moderades a fortes, destaquen els 100 l/m2 recol1its a Albinyana, 79.6 l/m2

a Susqueda, 71 l/m2 a Canyelles, 70 l/m2 a Cunit, i superiors a

60 l/m2 a Vilafranca del Penedes, Cubelles i Massanet de Cabrenys. En algunes estacions les precipitacions van ser de caracter tempestuós.

Hi va haver uns descens acusat de les temperatures a partir del dia 26 i ens algunes poblacions del Pirineu Oriental, van caure

les primeres nevades de la temporada.

Les minimes absolutes del mes s'enregistren els dies 27 al 29 a moltes estacions. Valors de 2.3 °C a Sabadell, -0.7°C a Manresa,

-1.2°C a Lleida, - 3.0 °C a Tremp i -4.0°C a Vic, serveixen com

(4)

a mostra.

Finalment es van anar recuperant i acaba el mes amb noves

precipi tacions pero febles, exceptuant a Tortosa on es van

recollir 6 9 l/m2

(5)

Noviembre comenzó con algunos intervalos de nubes pero lentamente fueron predominando los cielos poco nubosos o despejados. Una

depresión situada en el Atlántico se mantuvo unos días hasta que se fué desplazando hacia Islandia, dejando paso a un anticiclón que provenía de centroeuropa. Las temperaturas fueron bastante altas a principios de mes y se llegaron a las máximas absolutas

en numerosas estaciones. En la superficie de 850mb teníamos la

isoterma de 12°C y en la de 700 mb la de 4°C. En el Emparda sopló tramuntana moderada a fuerte y en las tierras del Ebro mestral moderado a fuerte.

El anticiclón permaneció unos días y los cielos estuvieron poco nubosos con nieblas y neblinas en el litoral central y sur y en los valles del interior, los vientos encalmados.

Entre el 9 y 10 aumentó la nubosidad y se produjeron precipitaciones débiles pero persistentes durante 4 días debido

a una baja situada en el Golfo de León y sus frentes, que nos afectaron al pasar por Catalunya. Sin embargo las cantidades recogidas no fueron muy destacables exceptuando los 24.4 l/m2 en

La Melina.

Una vez la depresión se fué hacia el Mediterráneo dejó paso a un anticiclón atlantico que se instaló en la Península.

Una nueva baja centrada en Irlanda de 988 mb en superficie dió lugar a un nuevo episodio de precipitaciones generalizadas por

toda Catalunya. Las cantidades registradas más importantes fueron

en todo el litoral.

Una serie de si stemas frontales fueron pasando por la Península y siguió lloviendo debilmente durante unos días.

El 19 con la presencia de un anticiclón tuvimos nieblas

abundantes en los valles interiores y el litoral central.

Un sistema de bajas presiones muy profundo fué acercándose por el Atlántico y sus frentes asociados nos llegaron el día 21. Se producen precipitaciones, de carácter tormentoso en muchos lugares del país. Hay un gradiente térmico mu~ acusado entre las

superficies de 850mb y 500 mb (T85()-T500= 28/30 C) . Las cantidades de precipitación fueron muy importantes, destacan los 103 l/m2

en Palafrugell, 50 l/m2 en St. Feliu de Guixols y 32 l/m2 en el Estartit.

Lentamente la baja se fué retirando hacia Italia y hasta que nos llegó un nuevo sistema frontal tenemos un par de días poco nubosos, menos en el li toral donde predominan los cielos nubosos. Las preci pitaciones del penúltimo episodio, fueron moderadas a

fuertes, destacan los 100 l/m2 recogidos en Albinyana, 79.6 l/m2 en Susqueda, 71 l /m2 en Canyelles, 70 l/m2 en Cunit y superiores

a 60 l/m2 en Vilafranca del Penedes, Cubelles y Massanet de Cabrenys. En algunas estaciones las precipitaciones fueron de carácter tormentoso.

Hubo un descenso acusado de las temperaturas a partir del día 26

y en algunas poblaciones del Pirineo Oriental cayeron las

primeras nevadas de la temporada.

Las mínimas absolutas del mes se registraron los días 27 al 29 en muchas estaciones. Valores de 2.3 °C en Sabadell, -0.7°C en Manresa, -1.2°C en Lleida, -3.0 °C en Tremp y -4.0°C en Vic,

sirven como muestra.

(6)

Finalrnernte se fueron precipitaciones pero

recogieron 69 1/rn .

recuperando y termina el mes con nuevas

débiles, exceptuando Tortosa que se

(7)

TEMPERATURAS

NOVIEMBRE, 1995

Media Media Media

de las de las de las máxima minima máximas mínimas medias absoluta di a absoluta día

GIRONAAPT. 17.5 5.2 11.4 24.0 8 ·2.4 6

L'ESTARTIT 17.4 9.7 13.6 23.0 8 24 6

PE RALADA 16.8 7.3 12.0 24.0 7 -1.0 28

FIGUERES

RIPOLL 15.6 4.1 9.9 22.2 2 -2.2 28

LA BISBAL D'EMPORDA 18.3 7.4 12.9 25.4 7 -1.0 6

LAMOLINA 8.8 0.2 4.5 16.5 7 -5.6 28

OLOT 17.3 3.1 10.2 24.0 7 -3.5 6

BLANES 18.6 8.6 13.6 25.0 17 1.0 6

ST. FELIU DE GUIXOLS 16.6 9.4 13.0 21.0 a 3.0 VR

PONTOS 18.0 7.8 12.9 26.0 7 1.0 19

SUSQUEDA

STA. COLOMA DE FARNES 18.6 6.3 12.5 24.0 VR 0.0 VR

BARCELONA C.M.T. 17.7 11.8 14.8 22.3 16 8.0 29

BARCELONA APTO. 17.8 8.9 13.4 22.6 2 4.1 VR

IGUALADA 16.0 6.8 11.4 24.0 3 1.0 29

GRANOLLERS 17.8 8.1 13.0 24.2 1 2.8 6

ARENYS DE MUNT 15.4 9.2 12.3 21.1 1 4.3 27

MANRESA 16.2 5.5 10.9 33.1 .().7 29

SABADELL 17.7 7.2 12.5 23.5 2.3 28

MONTSENY 'IURO DE L'HOME" BERGA

VIC 14.7 3.3 9.0 21.0 1 -4.0 29

TONA 15.0 5.3 10.2 21.7 1 -1.9 28

CASTELL TERfVOL 14.2 3.6 8.9 21.0 1 -2.0 27

VECIANA

CALDES DE MONTBUI 17.7 5.9 11.8 26.5 1 0.5 VR

VILAFRANCA 18.0 7.8 12.9 24.5 2 2.7 28

LLEIDA 17.2 5.2 11 2 25.4 2 -1.2 28

LLAVORSI 14.8 0.8 7.8 23.0 8 -4.0 29

ESTERRI D'ANEU

SEU D'URGELL 15.0 0.5 7.8 22.0 3 -4.0 VR

TREMP 16.7 2.5 9.6 24.0 1 -3.0 29

BALAGUER 16.5 4.4 10.4 25.0 2 .().5 27

TÁRREGA 14.9 6.5 10.7 23.0 2 0.9 28

CERVERA 14.0 6.6 10.3 20.5 2 1.0 VR

SOLSONA 14.0 4.6 9.3 21.5 8 -1.0 VR

VI ELLA 13.5 2.0 7.8 22.0 1 -3.0 VR

MOLLERUSSA 15.5 5.6 10.6 22.0 11 0.0 15

TARRAGONA 18.5 11.6 15.1 26.7 2 6.1 27

REUS 18.7 10.7 14.7 26.7 2 3.7 28

VILANOVA ILA GEL TRÚ 18.2 8.6 13.4 23.1 2 2.4 27

FLIX 20.0 6.6 13.3 27.0 2 0.0 27

STA. COLOMA DE QUERALT 14.5 5.3 9.9 220 8 -1.0 29

VANDELLOS C.N. 18.9 13.4 16.1 26.0 2 9.0 VR

TORTOSA 19.7 11.0 15.4 27.4 2 3.7

28 VALLS

EL VENDRELL

CUNIT 18.4 9.6 14.0

23.9 2 3.4 27

(8)

PRECIPITACION

NOVIEMBRE

,

1995

Precipitación total Precipitación máxima Día de la máxima

en un día precipitación

GJRONAAPT. 64.9 15.1 21

L'ESTARTIT 66.6 32.3 21

PE RALADA 70.6 24.0 22

FIGUERES 29.0 18

RIPOLL 41.7 18.7 25

LA BISBAL D'EMPORDA 83.2 31.4 24

LAMOLINA 70.5 36.2 25

OLOT 87.5 38.0 25

BLANES 57.0 31.0 21

ST. FELIU DE GUIXOLS 70.1 50.0 21

PONTOS n.o 21.5 22

SUSQUEDA

STA. COLOMA DE FARNES 69.6 :~.s.o 25

BARCELONA C.M.T. 24.1 6.3 VR

BARCELONAAPT 46.3 23.3 25

IGUALADA 51.1 33.0 26

GRANOLLERS 61.5 20.6 25

ARENYS DE MUNT 96.5 31.0 26

MANRESA 60.0 37.1 26

SABADELL

n

.

o

49.3 25

MONTSENY "TURO DE L'HOME"

BERGA

VlC 54.9 23.0 25

TONA 47.2 26.6 25

CASTELLTERCOL 69.0 495 25

VECIANA

CALCES DE MONTBUI 58.1 28.8 25

VlLAFRANCA 84.6 66.1 25

LLEIDA 12.1 4.3 21

LLAVORSI 62.0 20.0 25

ESTERRI D'ANEU

SEU D'URGELL 46.0 27.0 25

TREMP 46.0 15.0 25

BALAGUER 24.5 9.6 25

TÁRREGA 31.5 26.0 25

CERVERA 41.7 34.0 25

SOLSONA 59.5 43.0 25

VlELLA 45.7 16.0 10

MOLLERUSSA 25.0 14.0 25

TARRAGONA 53.7 35.5 25

REUS 46.7 31.4 25

VlLANOVA 1 LA GEL TRÚ 50.0 26.2 25

FLIX 14.0 6.0 18

STA. COLOMA DE QUERALT 82.0 49.0 25

VANDELLOS C.N. 50.7 32.0 25

TORTOSA 95.4 69.1· 29

VALLS 55.5 45.0 26

EL VENDRELL

CUNIT 91.6 70.2 25

(9)
(10)

' l~~; f t W~j!:¡; ~ :.::~8

' ~ ¡;

~

"

"

"

i

f

l

t

~

"'

~ •

i

i

••

..

!

"

"

Jlf

1··;

«

IJ

·

·

i

..

~ ., ' .. S

! d % ! ::~

l

:U!%

1

J

! d !1

i

l

1

H

H

f

ll)

••

1~ ¡•

O')

1 ! !

J

O')

~ ~

ª

1

~

e e

-w

0:::

m

~

w

-

eN

••

¡->

o

1

! ! !

.

!

z

~

;

1

~N

¡

'

t

1 1

••

~N

! ti

~ ~ ~

.

!

¡• ~=

.

-

=

a ! ! ~ ! ~ ¡

.

~ o,

o

1-

~

z

~

w

"

"

!

f

1

a

!

-

-

~

'

>

~

l

1

ª

g

s

u

;;¡

(11)

@

ANT

F

ELIU DE GUIXOLS

1

2S

r---

---

----,

20

L

15 1

1 2 3 4 5 S 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dio

VANDELLÓS C.N.

j

30 - - -- - -

-1 2 3 4 S 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dia

Evolución mensual de la temperatura en Sant Feliu de Guixols y Vandellós C.N.

(12)

~ ---.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ~ 31 día

j

VIELHAI

30 . -- - - -- - ,

20

¡

\

9 10 '

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ~ 31

dia

Evolución mensual de la temperatura en Vic y Vielba.

(13)

15

10

p 5

o

DIFERENCIA

E

N LA T

E

MP

E

RATURA M

I

N

I

MA

Tárrega -Sta. C<>loma de Quera~

J

v\

J

111--tj

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dia

ws puntos situados por debajo de la linea "cero" corresponden a días donden se produjeron inversione.s nocturnas y se pudieron formar, por

tanto, nieblas en la zona de Tarrega.

(14)

AVANCE DE DATOS AÑO AGRICOLA 1995-96

VILAFRANCA DEL PENEDES 1

- ~---

...

.

'LLEIOAl

1"'

-J

_

L

.

(15)

Diferencia entre la temperatura medi a de las máximas

y su correspondiente valor normal.

Las temperaturas máximas han tenido valores superiores a los

normales en todas las estaciones. Destacan las comarcas de Ponent

donde las diferencias han sido mayores, seguidas de la Cerdanya

y Osona.

(16)

Diferencia entre la temperatura media de las mínimas

y su correspondiente valor normal.

\

Las temperaturas mínimas han sido en todas las estaciones,

superiores a los normales. En las comarcas del Segria, la Noguera, l 'Alt Urgell, la Selva y el Girones es donde las diferencias han sido menores.

(17)

Diferencia entre la precipitación total del mes y su

correspondiente valor normal.

Las precipitaciomes no han sido demasiado abundantes en general,

aunque en algunas estaciones han superado ampliamente los valores

normales (Tortosa, Sta. Coloma de Queralt, Sabadell ~

Vilafranca). En otras sin embargo, la cantidades han sido

inferiores a los valores normales: La Melina, Sta. Coloma de

Farners, les comarques del Barcelones, el Baix Llobregat, les

terres de Ponent

r

la Vall d'Aran.

(18)

(

~1

Isoyetas del episodio de precipitaciones

entre los días 9 y 14 de noviembre

(19)

Isoyetas del episodio de precipitaciones

entre los dias 17 y 20 de noviembre

(20)

Isoyetas del episodio de precipitaciones entre los días 23 y 24 de noviembre

(21)

Isoyetas del episodio de precipitaciones entre los dias 26 y 28 de noviembre

(22)

MAPA PLUVIOMETRIC DE CATALUNYA

XIV EL MONTSIA

El Montsia és la comarca més meridional de Catalunya. Ocupa básicament la

part dreta de la conca més baixa de l'Ebre, limitant al nord amb l'extrem sud -occidental de la serra dels Ports de Beseit i amb el Camp de Tortosa, que

pertany al Baix Ebre, sense cap frontera natural entre les dues comarques.

També pertany al Montsiá la part esquerra del riu de la Senia. Paral.lelament

al mar es situen les serres de Godall i del MontsiA (762 metres).

Les precipitacions totals mensuals dels observatoris de Santa Bárbara i

Amposta sOn les segUents:

SANTA lWUlAM

t=:N FE3 MAR A3R MAl JUN J:JL

6! 44.3 o.o 19.5 $.7 43.7 7.8 5.2

62 16.0 192.5 lo0.9 46.3 73 .. 37.4 2:.1.

63 87.9 38.5 26.6 15.2 28.7 20.9 39.6

6L 1}.6 32.1 17.5 11.9 10.4 llO.li 35.2

65 26.3 81.6 54.2 25.6 37.4 18.9 7.0

66 31.5 18.3 13.4 24.3 35.9 22.$ 67.6

67 43.7 39.6 27.6 72.3 9.2 6.8 o.o

68 0.0 35.7 116.1 12.1 93.0 66.4 3.?

69 87.• 58.2 75.9 372.1 38.9 41.8 8.9

70 7!.0 0.1 6.1 10.7 92.t 102.2 0.4 71 38.2 4.2 66.8 59.1 101.5 41.7 7.6 72 167.1 24.5 79.5 17.5 66.5 88.9 0.6

73 4.8 1.7 3.4 25.2 9.5 136.6 12.6

74 0.4 14.0 229.3 1!6.3 79.! 50.6 19.7

75 0.3 94.9 78.1 26.5 l9L.) 48.5 $.9

76 o.o )4.2 24.4 44.5 58.2 2.4 10.9

71 134.1 14.7 14.3 59.2 l45 . .t. 95.6 6l..5

78 4.7 21.5 37.5 43.• 61.6 7.9 0.4

79 144.4 8.8 l3.4 14.0 38.! 66.0 4.2

80 27.6 109.9 9.8 78.2 72.1 25.2 4.2

8! 14.1 69.8 171.6 29.1 118.4 ~3.8

82 64.1 94.7 153.9 42.1 76.$ 13.7 27.3

83 0.0 7.9 10.3 10.1 8.3 32.0 0.7

Sl, 0.0 l<$.6 73.6 23.8 136.7 18.0 3.8

85 1$.1 9.0 9.6 35.0 51.7 2.7 0.9

86 2.2 17.4 14.9 60.8 59.9 3.2 14.2

87 116.3 38.4 7.2 2.5 28.3 0.9 48.4

88 80.8 o.o o.o 185.6 28.7 87.8 1.7

89 24.9 28.1 94.8 66.0 99.9 8.6 0.4

90 34.0 0.4 2.7 15.8 13.7 49.6 8.7

20

AC-0 SE:' OC7 NO\' DES

16.5 91.6 107.8 79., ,,9

s.t. 98.7 238.3 to8.o .7.4

52.1 320.• <.5 12.5 19.5 32.3 98.6 15.0 31.0 204.8

74.! 21.2 204.1 28.8 16.9

15.3 9.0 177.0 17.6 o.o

79.1 9.7 134.7 277.3 0.'

39.' !3.5 3.6 61-' 66.6

8.7 :38.9 502.7 34.9 35.9

t..6 20.0 62.3 22.1 ltl.4

6.1 198.3 85.3 147.6 35$.7

83.8 218.1 164.2 20.4 8.7

73.9 66.3 42.1 33.3 55.5

33.6 25.6 8.6 12.9 5.8

68.9 102.4 46.3 9.6 167.1 77.3 47.7 53.0 0.3 1!4.3

19.3 30.0 41.6 67.8 60.6

0.5 38.4 32.2 9.9 26.6 !7.6 21.9 58.9 8.3 0.0 13.4 5.0 0.8 115.1 0.6 3.3 55.1 2.6 0.0 13.2

65.9 47.6 191.7 28.' 3.5

216.6 o.o 22.2 215.8 .2.9

3.3 !5.8 9.7 89.6 21.8

o.o 70.3 31.0 7!.6 :2.7

42.7 34.5 2G9.7 63.8 ~o.:

28.9 3.1 204.1 9!.7 62.5

1.6 13.2 32.1 103.6 0.0 34.1 141.0 9.2 2l5.L i}4.0

(23)

AMPOSTA

CE~ FEB MA.". ABR MAl JUN JUL ACO S:;:T OCT NOV DES

61 35.0 0.0 17.0 o.o 54.0 o.o o.o o.o 109.5 81.0 16.5 o.o

62 lSZ.O SO.O 36.0 14., 53.0 23.0 13.0 0.0 96.0 l9L.O 47.5 tt.S

63 65.5 24.0 o.o 19.0 14.0 8.3 26.9 57.0 261.7 8.0 o.o ,,,; 64 5.5 21.0 14.5 o.o 7.0 53.5 11.0 33.3 66.7 7.7 21.1 .62.0 65 21.5 35.5 17.0 22.0 36.0 17.2 13.6 34.0 18.6 173.0 16.0 1L.0

66 30.3 26.0 8.0 31.5 19.6 12.5 13.1 L1.5 36.0 121.5 7.5 0.0

67 33.0 32.4 40.0 0.0 10.9 3.4 o.o 103.0 4.4 160.3 2!6.3 0.0

68 o.o 32.2 91.1 10.1 22.5 42.5 3.2 101.0 50.0 3.5 52.2 4.0 69 73.9 44.5 91.0 254.0 18.5 29.0 10.8 7.5 101.5 301.0 39.5 34.5 70 64.2 o.o 5.0 10.5 107.9 95.0 3.0 5.0 8.5 142.0 43.0 71.5 71 25.8 o.o 85.0 53.5 85.0 30.0 5.0 9.2 114.0 53.0 126.0 348.0

72 79.6 16.5 27.0 19.0 60.5 112.7 l.O 93.0 237.2 207.0 16.5 12.5 73 3.0 0.0 4.5 30.5 28.0 113.0 9.0 65.5 76.0 23.5 37.0 66.0

74 o.o 14.0 26!.5 124.5 78.5 25.0 9.0 27.0 10.5 0.0 18.0 7.5

75 1.0 72.5 78.5 26.5 272.0 68.0 15.0 58.0 125.0 54.0 5.0 146.0

76 6.o i4.o ts.o Js.o 46.0 a.o '-5 iO&.o J9.o 4l.o o.o .os.s

77 111.0 14.0 11.0 48.0 190.0 63.0 87.0 9.0 29.0 21.5 59.0 57.0 78 9.0 11.0 29.0 34.0 55.5 22.0 3.0 0.0 53.0 35.0 8.0 29-0 79 128.0 16.5 15.0 7.0 46.0 70.0 3.0 15.3 145.0 57.0 7.0 0.0 80 2!.5 158.0 12.0 47.0 64.0 14.0 8.0 5.0 3.0 0.0 104.0 o.o 81 11.5 68.0 2.0 144.0 20.0 180.0 10.0 12.0 31.0 2.0 o.o 9.5 82 24.5 58.0 83.0 85.0 74.0 9.0 Ll.O 73.0 34.0 204.0 G5.0 0.0 83 0.0 7.0 7.5 8.5 1.0 20.0 0.0 121.0 2.0 10.0 203.0 19.0 84 0.0 35.0 68.0 14.0 124.5 12.0 7.0 20.0 14.0 12.0 80.0 19.0

85 23.0 6.0 11.0 29.0 43.0 0.0 !36.0 0.0 121.0 42.0 56.0 !.O

86 0.0 13.0 16.0 22.0 42.0 3.0 14.5 30.0 28.0 200.0 46.0 10.0 81 13.0 42.0 7.0 o.o 24.0 o.o 45.0 29.0 17.0 226.0 147.0 41.0 88 70.0 0.0 0.0 150.0 28.0 50.0 2.0 2.0 6.0 11.0 117.0 o.o 89 24.0 25.0 113.0 57.5 82.0 !1.0 3.0 18.0 166.0 l.O

90 64.1 0.0 1.8 23.4 25.0 88.9 12.2 146.1 29.2 155.5 70.3 14.6

!, després d'estimar els valors que falten, s'obtenen els seguents parametres estadistics:

GEN FEB

43.3 37.3 26.9 23.0

i;J .6 li2.7

1.10 1.14

GEN

38.5 24.3 41.0 !.06

FEB 28.1 19.0 31.8

1.13

Kl\..it

44.6

21.9 5!.7 1.16

SAH'IA BARBARA

AB~ ~~~ JUN JUL

56.7 60.7 44.5 14.1

30.3 54.9 34.7 7.3

74.7 1.4.1 39.6 18.7 1.32 0.73 0.89 1.33

AKPOSTA

MAR ABR ~.Al JUN JUL

38.9 44.1 57.7 39.7 17.0

15.5 24.9 44.5 22.5 9.0

53.7 56.3 56.7 42.9 28.6

1.38 1.28 0.98 1.08 1.68 ACO 38.6 30.6 43.5 1.13

ACO

40.7 28.0 4!.9 1.03

SZT OCT KOV

67.7 96.9 67.7 llt..9 [¡9,7 41.7 73.5 110.6 69.5 1.08 l.lt. 1.03

S:;:T

67.8

37.5

68.1 1.00

OC1'

St..9 47.5 87.9 L03

NOV

59.6 44.0

61.9 1.04

DES 55.9 17. 1 80.3 !.44

DES t.5.5 :4.3 73.3 1.61

La variació estacional és important, no obstant, després de l 'augment progressiu que s'observava en apropar-nos al Mediterrani, el quocienL entre la precipicació mnitjana del mes més plujós i la del més sec torna a disminuir: 6.8 a Santa Barbara i 5.0 a Amposta.

La precipitació total és molt més alta que a les comarques de l 'interior.

pero es manté una distribució anual similar: mAxim a l'octubre. maxim secundari al maig, minim al juliol i mínim secundari al febrer.

(24)

PRECIPITACIO MITJANA A STA. BARBARA 1

~

! n

rrOD

n

o

o

O~Dn

1

caneiO!l .ua w.l(JIC!I .m.,acc.croc: *"" ::=

1 PRECIPITI'.CIO MITJAIIA A AMPOSTA 1

·

D

onD

D

DoDD

~D

D

1

$D 71:1 ICU. AX I6U .::JJ .:::1&. ~ !IC' oe" " ' tlM

La variació interanual és molt gran. Els coeficients de variació de les series de precipitacions mensuals són ja gairebé sempre superiors a l . Maig és el mes amb menys variacions; per contra, al juliol i al desembre es donen els coeficients de variació més alts -superiors a 1.6 a Amposta-.

Els coeficients de correlació entre les series de precipitacions mensuals de Santa BArbara i Amposta són els següents:

CE:N tE& Y.AR A.BR MAl JutO JIJL AGO SET OCT NOV DES

Coef. eor~eLaci6 0.73 0.72 0.92 0.95 0.92 0.85 0.35 0.72 0.88 0.92 0.93 0.97

A més de l'estiu, s'ha de recalcar que als mesos de gener i febrer són freqüents les precipitacions de carácter local, amb valors del coeficient de correlació similars al del mes d'agost.

Les precipitacions mitjanes anuals augmenten de la costa cap a !'interior

(563 mm a Amposta, 628 mm a Santa Barbara, 641 mm a La Senia). Els valors de

la zona dels Ports de Beseit són considerablement més alts, pero no es disposa de prou dades pera establir un valor mitjA.

Enrie Terradellas

(25)

BONES_ FESTES 1

(26)

LOS DATOS CONTENIDOS EN ESTE BOLETIN TIENEN

CARACTER PROVISIONAL AL NO HABER PASADO,

Referencias

Documento similar

Es en este contexto, donde se produce la irrupción de numerosos estudios que pretenden introducir un enfoque de género en la disciplina para «documentar los medios en los cuales

En efecto, los derechos políticos pertenecen propiamente al individuo como socius, es decir, como inserto' en la sociedad y no-, como suele .creerse, al indi- viduo ubi singulus al

Si se tiene en cuenta la distinción existente entre los con- ceptos de objeto material y objeto formal o método, el tridimensionalismo jurídico sería el enfoque de lo jurídico,

Para dar contenido normativo al futuro Código Penal en materia de menores y jóvenes se ha elaborado un Anteproyecto de Ley penal que, en estos momentos, ya ha sido informado por

o esperar la resolución expresa&#34; (artículo 94 de la Ley de procedimiento administrativo). Luego si opta por esperar la resolución expresa, todo queda supeditado a que se

Volviendo a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia, conviene recor- dar que, con el tiempo, este órgano se vio en la necesidad de determinar si los actos de los Estados

Parece, por ejemplo, que actualmente el consejero más influyente en la White House Office con Clinton es el republicano David Gergen, Communications Director (encargado de la

Las características del trabajo con grupos que se debería llevar a cabo en los Servicios Sociales de Atención Primaria (SSAP), en términos de variabilidad o estabilidad