Barcelona economia. Núm. 40 (1999)

Barcelona

economia

Direcció de Serveis

Ajuntament

de Barcelona

Alcalde

JoanClosiMatheu

President dela Comissió d'Hisenda i Funció Pública

Ernest

_Maragall

i Mira

Director de Serveis

d'Empreses

i_Finançament

Joan RaurichiLlach

Redacció de Barcelona Economia Xavier Güelli_Ferrer,Director.

María JesúsCalvoNuño, Capde Redacció. LluísHansen i Fors

ConselldeRedacció

Ignasi Ragàs. Capde Gabinet de laTerceraTinència.

_Ajuntament

de Barcelona. JoanRaurich. Director de Serveis

d'Empreses

iFinançament.

Ajuntament

de Barcelona. Guillem Sánchez.Director

Adjunt

de la Gerència de Serveis Centrals.

_Ajuntament

de Barcelona.

RamonSeró. Gerent dels Serveis Generals.Àrea

Metropolitana

de Barcelona. Consell Assessor

Jordi Canals. Secretari General.IESE.

JaumeGarcía. Departamentd'Economia i_Empresa.Universitat_Pompeu Fabra. JoaquimdeNadal.

_Regidor

de PresidènciaiPolítica Cultural.

Ajuntament

de Barcelona.

MartíParellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.

Francesc Raventós. Conseller

_Delegat.

Catalanad'Iniciatives,S.A. Maravillas _Rojo.Tercera Tinentad'Alcalde.

_Ajuntament

de Barcelona.

Francesc Santacana. Coordinador General.Pla

_Estratègic

Barcelona2000.

AntoniSantiburcio.

_Regidor

de Política deSòl i

_{Habitatge. Ajuntament}

de Barcelona. Robert Tornabell.

_Degà.

ESADE.

Joan Trullén. _Departamentd'Economia

Aplicada.

UniversitatAutònomade Barcelona. JosepMa._Vegara.

_Regidor

de Medi Ambient i Serveis Urbans.

Ajuntament

de Barcelona.

BARCELONA ECONOMIA posaa_disposiciódelsseuslectors unnúmero de telèfon_(el402 72_38),unde fax_(el402 72₂₅₎iuna_adreçade correu

electrònic_(msolano@_{mail.bcn.es)per atendre qualsevol}consultao

comentari referits als_contingutsque hiapareixen.

Agraïmla informació i la col.laboració_prestadespertoteslesentitats, organismesiempreses citadescom afonts informatives i molt_especialmenta:

Ajuntamentde Barcelona:_Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control de_{l'Edificació;}Unitat_Operativade_{Neteja; Departament}d'Estudis

Fiscals;Regidoriade Promoció Econòmica i_Ocupació.

Generalitat de_{Catalunya: Departament}d'Indústria;Direcció General_d'Ocupació; Direcció General d'ActuacionsConcertades, Arquitecturai_Habitatge;Institut d'Estadística de_Catalunya;Ferrocarrils de la Generalitat de_Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona;Cambra Oficial de_Comerç, Indústria i_NavegaciódeBarcelona;Cambra de la_PropietatUrbana de

Barcelona;Col.legi d'Arquitectesde_Catalunya;S.P.M._Transports de_Barcelona,

SA.;Prefectura Provincial deTrànsit;INE_(Barcelona);Autoritat Portuària de

Barcelona;AeroportdeBarcelona;Fira deBarcelona;RENFE;MEFFSA;

Borsa deBarcelona;Forcadell.

Direcció de Serveis_d'Empresesi_Finançament Barcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 40. _Segontrimestre 1999

Juny1999

Edició: @_Ajuntamentde Barcelona Direcció de Serveisd'Empresesi_Finançament Línia de_{disseny original:} Ferran Cartes / Montse Plass

Barcelona

economia

Indicadors econòmics de

Barcelona

Sepn

trimestre

1999 Num. 40

Índex

Indicadors econòmics

Sínteside la

_conjuntura

5

I. Indústria 13

Evoluciódel'activitat industrial 15

II. Finances 19

Sistema bancari 21

Contractacióde valors i dederivats 24

III.

Consum,

comerç ipreus 25

Matriculacióde vehicles 27

Consum

_d'energia

i

_aigua

28

Preus deconsum 30

Escombraries domiciliàries 32

IV.

_Transports,

comunicacionsiturisme 33

Port:mercaderiesi

_passatgers

35

Aeroport: passatgers

i mercaderies 38

Transport públic

urbà i de rodalia 40

Activitat turística 42

Activitat

_congressual

46

V. Construcció _ymercatimmobiliari 47

Consum de ciment 49

Construcció

_d'habitatges

50

Llicències d'obres 54

Lloguer

d'oficines 56

Lloguer

de locals comercials

i_peraserveis

personals

57

Avanç

de_{preus de}venda

dels

_habitatges

nous 58

VI.

_Ocupació

i ofertad'activitat econòmica 59

Mercat detreball 61

Oferta d'activitat econòmica 66

Monografia

Unaestimació del'evolució dels llocs

de

treballlocalitzatsa

Barcélona

71

Resumen/Summary

Síntesis de la

_{coyuntura/Economic}

outlook 77

Indicadors

econòmics

Síntesi de la

_conjuntura

Evolucióde l'economia de Barcelona i

_regió

_{metropolitana}

durant el

_primer

trimestrede 1999.

Elsresultatsde la

_majoria

d'indicadors

_disponibles

mostren_que

l'activitat econòmica del

_primer

trimestre

d'enguany

s'hacaracte

ritzat

pel

manteniment d'una

_{trajectòria expansiva}

d'intensitat

comparable —potser

lleument inferior—ala del darrer trimestre

de 1998. Lacreixent interrelació de _{les economies europees i el} grau d'obertura de lacatalanahanestat —viacomerçexterior els elements de transmissió del clima de desacceleració del creixe

ment_{que al}

_llarg

_{del darrer any s'ha} anat

_imposant

alesecono

mies més

_importants

_{de l'entorn europeu. Per} contra, el creixe

ment delPIB al

_conjunt

_d'Espanya

—menys

dependent

de les

exportacions

de

_productes

manufacturats— no

registra,

ara_per

ara,un canvideritmetan acusat.

L'augment

delconsum

privat

i el creixement intens i

_sostingut

de laConstrucció

_apareixen

comelsmotorsde

_l'expansió

del PIB

_aquest

començament

d'any...

Pel _{que fa}a

_Barcelona,

el creixent dinamisme de la demanda

interna i el manteniment dels elevats ritmes de creixement de la construcciósón

_alguns

delselements_que

_permeten

_esperar queni la

_pèrdua

de dinamisme

_exportador

ni el lleu

empitjorament

deles

expectatives d'alguns

sectorsmanufacturers

tinguin,

com

ja

es va

constatardurant_{la segona meitat de}

1998,

unaincidència determi

nantsobre l'evolució del

conjunt

del'activitat econòmica delaciu tat.En

_{conseqüència,}

és

_previsible

_queelcreixementdel PIBdu

rantel

_primer

semestre

_{d'enguany sigui}

més intensa la ciutat central queno _pasalaresta_{del territori.}

sibéles tensions inflacionistes i eldèficitdemàd'obra

qualificada

poden

arribara frenar el creixementa

mitjà

termini. L'escenari econòmic

_d'aquest

començament

d'any

presenta

també altres diferències rellevants sies_comparaambl'existentun

anyenrere.A mésdel canvidetendènciadeles vendesalsmercats

internacionals,

cal esmentar-nedues que

poden

acabar per per

judicar

el nivell de

_{competitivitat}

dels nostres

_productes

en els

mercatsinternacionals: unaésel notable

_repunt

deles tensions inflacionistes segons l'IPC i

l'altra,

el dèficit creixenti

_preocupant

de màd'obra

_qualificada

en

alguns

sectors.Dos fets relativament

paradoxals

atesala

magnitud

de les xifres oficials d'atur i l'atonia

dels preus de sortidadefàbrica demolts

_productes

manufacturats.

Els resultatsde les

_enquestes

industrials d'abast

_metropolità

cor

responents

al

_primer

bimestre

_d'enguany

confirmen la

_pèrdua

de dinamisme delsector

_exportador.

_{Per segon} bimestre

consecutiu,

les _{empreses industrials que} han

_registrat

descensos en els seus

volums

_{d'exportació}

_superen

_àmpliament

les _{que han}

_aconseguit

augmentar-los.

Unaevolució

_però,

que segonslesdades de tràfic

portuari

del mesde març, començaa

corregir-se ja

_que l'incre

mentinteranual delsdarrersdotzemesos _supera elcorresponent

al del

_conjunt

de

_l'any

_passat.

Evolució de l'activitat industrial

ala

regió metropolitana

saldos 25 20 15 10 5 0 –5 –10 15

Producció Vendes Vendes Preus Estocs de totals exteriors de venda _prod.elab. =_gn-fb1997 =_gn-fb1998 _{II. gn-fb} 1999

(%)

Evolució delPIB

(taxa

de variació interanualentermes

_reals)

5

4

— _

_

3

..._

9

_

1

0

11.97 111.97 IV.97 1.98 11.98 111.98 IV.98 1.99 IM _Catalunya CIEspanya = Unió_{Europea (15)}

Les dades detràfic

_portuari

—caracteritzades perunaaccentuacióde

l'expansió

de les

importacions

apunten

tambél'inici d'una correccióa

_l'alça

de les xifres

d'exportació

de les empreses catalanes.

D'altra

_banda,

el dinamisme de la demanda interna continua

generant

un

important

augment

de les

_importacions

de

_càrrega

general.

Lasumadelsdos

efectes,

afegit

a

l'augment

de les

impor

tacionsde

_líquids

a doll —bàsicament

productes energètics—

di

buixaunescenaridelsectorexteriori delaseva

aportació

al crei

xement _delPIBradicalment

_oposat

al d'un anyenrere.

Transports

huheadors

,411~-

I

Pennde

'Valor absolut

i taxainteranual(%)

191

Darrers 12mesos 1 itaxainteranual(%)

Trànsit de_passatgers

Aeroport.Total_{(inclòs trànsit) (milers)}

- Interior(milers) - Internacional(milers)

Port. Total_{(inclòs trànsit) (milers)}

lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 3.662 2.031 1.555 122 8,5 4,4 16,1 58,2 16.358 8.760 7.288 1.110 7,3 4,4 13,9 30,0 6,7 4,5 13,0 22,6

El trànsit depassatgersperl'aeroportduran el_primertnmestreha evolucionat_seguintla tendència_expansi

vadel 1998. Cal destacar el dinamisme del rànsitinternacional,aremolc de_l'augmentdel turisme. Lama

teixa_{motivació,juntament}amb el trànsit amb les_Illes,queexplica l'augmentde_{viatgersque hanpassatpel}

port. 32 28 -24 -8 4

Total _Aeroport Totalport aeroport internacional

01998/1997 •darrers12mesos

Port. Tràfic de mercaderies 14

- Total(milers tones)

Sortides_{(milers tones)} Entrades_{(milers tones)}

-Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)

-Contenidors_{(milers Teus)}

lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 6.746 2.234 4.512 3.488 1.204 1.442 273 9,2 0,5 14,1 14,7 6,2 22,3 7,7 25.294 9.083 16.211 13.522 4.828 5.428 1.115 2,1 -2,1 4,6 12,4 2,3 20,9 11,3 -0,7 -3,5 1,1 11,2 1,8 18,6 12,7

El creixent_protagonismede la demanda inema ensubstitució de les_exportacionscom amotor_d'expansió

econòmica de la_{regió metropolitana}es veuclarament reflectiten_{el diferent ritme de creixement que}mos

trenles duesvessants_{del comerç exterior decàrrega general.} Total port Càrrega general Teus 01998/1997 •darrers 12mesos

Transportpúblicde_passatgers

-Total servei urbà_(milers) Xarxa Metro_(milers) Xarxa Bus_(milers) FGC_(Cat.i_{Sarrià) (milers)}

-Total servei de rodalia_(milers) RENFE_(milers) FGC_(milers) lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 130.282 72.589 51.586 6.107 29.635 21.565 8.070 0,1 -0,7 0,1 11,9 1,3 0,2 4,5 500.014 279.778 198.630 21.606 120,654 88.553 32.101 1,7 4,7 -3,5 15,1 3,7 2,4 7,5 3,6 8,5 -3,6 16,3 5,2 3,5 10,2

L'evolució del_{primertrimestre sembla ind'car que el transportpúblic}urbà -donada l'oferta actual-en zona de màxims. Sia_aquestasituació s'hi_afegeixla forta_{expansiódel parc}automobilístic,escomprènla dificultat del_{transportpúblicper continuarguanyant}usuaris. Unobjectiureservata_aquellsserveis i línies

susceptibles encara_{d'ampliar significativament}lasevaoferta.

Total servei urbà Totalservelrodaba

01997/1996 01998/1997 •darrers 12mesos

Aquesta

anàlisi des de

_l'òptica

de les_{grans xifres}macroeconó

miques

noha de fer oblidar la

_{conjuntura globalment expansiva}

que viu el

port.

En

efecte,

gràcies

a

l'augment

del tràfic de lama

joria

de

_partides,

s'han

_superat

finalment els 25 milions de tones

anuals de

_càrrega

total alhora quetantla

_càrrega

_general

comla

contenidoritzada mantenenuna

trajectòria

clarament

expansiva,

amb taxesde creixement de dos

_dígits.

_{Una evolució}

_expansiva

_de

l'activitat

_portuària

_quetéun

impacte important

sobre les empre sesde_{serveis que, directa}o

indirectament,

hi_operen.

8

Sieltrànsitde

_cabotatge

-bàsicamentamb les Illes és el

_principal

_responsable

de

_l'augment

del nombre de

_passatgers

_{que han}

_{passat pel port,}

l'internacional és el

_segment

més

_expansiu

enelcasdeltrànsit

_{aeroportuari.}

Eltrànsit de

_passatgers

_per

_l'aeroport

tornaa_ser,un trimestre

més,

undels indicadors que reflecteixdemaneramés contundent

la vitalitat econòmica i social de l'àrea de Barcelona. Durant el

primer

trimestre,

abansde lafase de conflictes laborals iniciats la Setmana Santa i que han trasbalsat el trànsit aeri

espanyol

durant

tot

l'abril,

el nombre de

_passatgers

_{que han utilizat}

l'aeroport

s'a

costaals

_{3,7 milions;}

unaxifra_que representaunincrement inter

anual del

8,5

per cent,

superior

al del

_conjunt

de 1998. Com

_ja

és

habitual,

el trànsit internacional haestat_{el gran}

_{protagonista,}

amb

unincrement del

16,1

_percent. Enconcret, el turisme i l'activitat firal i

_congressual

_-segons

_l'enquesta

turística-hanestatlesmo

tivacions que han

registrat

un

major

augment

del nombre de visi

Turisme,

consum

i preus

Indicadors

Valor absolut eranual

Darrers 12mesos 199

Consum

-Matriculació

Electricitat d'ús comercial-industrial_(Gwh) Electricitat d'ús domèstic_(Gwh) Gas canalitzat_{(milions tèrmies)} Matriculació de vehicles_(província)

lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 1.166 64.042 18,3 21,6 2.896 241.503 12,4 26,2 5,4 4,7 25,7

Lamatriculació de vehicles ala_provínciaacumula settrimestres consecutius de creixement interanualsu

perioral vint percent.Els 240.000 vehicles matriculatsenels darrers dotzemesosés_jaun nou_rècord, superantl'anterior màxim històric del 1989.

30 25 -^ 20 8 15 10 5 Electricitat cial.-ind.

01998/1997 •darrers 12mesos

Vehicles

(prov.)

Visitants i_{pernoctacions}hoteleres Total_{pernoctacions (milers)}

Visitants segons motiu de la visita(milers)

- Negocis (milers)

-Turisme_(milers)

- Fires i

Congressos (milers) -Altres_(milers) gn.-ab.99 gn.-ab.99 gn.-ab.99 gn.-ab.99 gn.-ab.99 gn.-ab.99 2.261 972 246 474 190 62 -0,1 15,0 -32,7 83,4 38,2 -26,4 7.398 3.096 889 1.594 435 177 4,3 10,2 -17,6 39,9 57,2 -43,4 6,2 5,2 -8,7 21,0 28,5 -28,9 L'importantaugmentdel nombre de visitants per motius turístics i de fires i congressosno_potevitarunalleu reducció del nombre de_{pernoctacions.Una combinació que només}es_potexplicar perquèelsperíodesd'ocu

pacióhotelera elevada cada cop són més i mésllargs.

Pemoctacions Visitants Visitants hoteleres que pernocten per turisme

01998/1997 _•darrers12mesos

I.P.C.(Variacióacumulada iinteranual) (1)

,

Barcelona_{(província) (c/o)}

Catalunya (%) Espanya (')/0) Subjacent (%)

U.E. harmonitzat_(`)/0)

lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 lr.tr.99 1,1 1,0 0,9 1,1 0,4 -2,7 2,6 2,2 2,5 1,2 1,9 1,8 1,4 2,2 1,0

Fent bones les_{previsions,l'índex de preus}a consumha_repuntataI_alçadurant el_primertrimestre. Preocu pa la intensitatd'aquestincrement,queennoméstresmesosha acumulat la meitat de_{l'augment previst pel} govern pertot l'any.Al'abril, lataxainteranual s'ha situatenel_2,4percent(2,3 l'harmonitzada),aug

mentantsensiblement el diferencial amb la_mitjanade la UE.

(1) Taxes referidesa31 de desembre de 1998.

u

des. 96 des.97 des. 98 març99

- Bena.(prov.)- Catalunya Espanya U.E.

En

_parablel

a

_l'augment

del nombre de clients dels hotels de la

ciutat,

apareixen

els

_{primers senyals}

d'estancament del total de

_{pernoctacions}

hoteleres.

En

_{aquest sentit,}

el nombrede_{visitants que}han pernoctat als hotels de laciutat ha

_registrat

uncreixement

espectacular

durant

el

_{primer quadrimestre,}

_{que, per contra,}nos'havist

_correspost

_per

un

_augment

del nombre de

pernoctacions

hoteleres. L'estadamit

jana

segons

aquestes

dades s'ha reduït demanera

significativa

en

relació amb el mateix

_període

de 1998. Una

evolució,

tantla del nombre de

_{pernoctacions}

comladel'estada

mitjana,

relativament

sorprenent

atès

_l'augment

del nombrede_{turistes que}acostumena

fer estadesmés

_llargues

_{que els visitants per motius}

_{professionals}

o_per

negocis.

Potser_{és aviat per}

_parlar

de canvi de

tendència,

però

les xifres d'activitat hotelera

d'aquest primer

terç de

_l'any

indiquen

que el nombrede

_{pernoctacions}

-uns

_7,4

milionsenels

darrers dotzemesosi _pocmés de20.000 de

mitjana

diària-ten

deix al'estancament i no

precisament

_perunafebliment delade manda.

Lesxifres del_transport

_públic

col.lectiu d'àmbit

_metropolità

ofereixen visions relativament

_{contraposades}

_segonsels diferents àmbits i queen

part

_s'expliquen

_perla

_{progressiva implantació}

de la

_integració

tarifària.Pel que fa al servei

_urbà,

_després

d'unqua drienni de creixement moderatenel que s'ha recuperatunsis_per

centdel passatge i estornenaassolirvolums_propersalsmàxims

històrics,

les dades del

_primer

trimestre semblen indicar l'inici d'una fase d'estabilització del nombre d'usuaris.Un fet relativa

ment

_inesperat

siesté en

_compte

_quees

produeix

coincidintamb

una

conjuntura

econòmica

expansiva

i

d'augment

de lamobilitat

associadaaincrements dels nivells

_d'ocupació

idel nombre devi sitants.

Mercat de treball

Valorabsolut

lutlialdors _

Període

Itaxa

inte_

rad9t,

Darrers 12 tau_iuteramal mesos

111

1791 24 .20 - 16 00 '8 12 '2-8 4 0 Ocupació Residents actius Residents_ocupats Residents actius_(RMB) Residents_ocupats(RMB) Contractacions_registrades

31 març 99 31 març 99 31 març 99 31 març 99 lr.tr.99 671.838 622.735 1.863.592 1.722.359 199.731 -0,3 1,2 -0,4 1,3

30,1 725.722 20,6 -0,6

0,8 -0,9 0,9 19,4

Les dades del_primertrimestremostrenuna leu accentuació de la_trajectòriaalcista del nombre_d'ocupatsen unentornde_{població activa que tendeix}al'estancament._{L'importantaugment}de la contractació s'ha de relativitzar per l'efecte de la SetmanaSanta,més_avançadaen_{el calendari que}l'any_passat.

Contractacions

-1997/1996 1998/1997 darrers 12mesos

Atur_registrat o

-5 --io .#.' - -is .2 .c-20 ;.. -25 -30 35

Totalaturatsregistrats

Atur masculí Atur femení

Atur_{juvenil (16-24 anys)} Aturatssenseocupacióanterior Totalaturats_{registrats (RMB)}

31 març 99 31 març 99 31 març 99 31 març 99 31 març 99 31 març 99

49.103 22.136 26.967 4.899 5.520 140.715 -15,5 -18,6 -12,8 -31,0 -18,7 -17,8 - --15,2 -18,5 -12,1 -32,6 -22,6 -17,8

Elnombre d'aturats_registratscontinua disminuinta un_{ritme del 15 per}cent_perquarttrimestreconsecutiu,

ambunamajorincidènciaentreels homes i_especialmentla_gentjove.L'anàlisi_conjuntade l'evolució de l'atur_juvenil, femení isense _{ocupacióanterior sembla indicar que les bonesexpectatives} de trobar feina

atreuen aturatsde_llargadurada_{-especialment}dones-ales oficines_d'ocupació. Total Masculí Femení Juvenil 0des, 1998/des.1997 _•abr.1999/abr. 1998

Taxes d'atur_{registrat(°/0) (1)} 1A

Barcelona_{(provisional)} RMB

Catalunya Espanya

31 març 99 31 març 99 31 març 99 31 març 99

7,3 7,6 7,0 10,8 -7,4 7,8 7,4 11,0

Lataxad'atur assoleixnous mínimsatotsels àmbits. La_trajectòriadescendent_però,és més intensaen

aquellsàmbitsonl'EPA detecta_augmentsde la_{poblacióactiva. Mentre que alconjunt}de la_{regió metropoli}

tanainclosa Barcelona la_poblacióactivaesmanté estancadaolleumentenretrocés,alarestade_Catalunyai

Espanyaencara_augmenta.

(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1998.

"

des.96 des. 97 des. 98 _març99

- Barcelona _ RMB _

Catalunya Espanya

Percontra, les inversions en

_l'ampliació

i la millora

_d'algunes

línies del servei ferroviaride

rodalia,

juntament

amb la

_integració

tarifàriaentreel Metro i

_alguns

tramsdels Ferrocarrils de la Ge

neralitat,

han

_possibilitat

elmantenimentd'un moderatincrement del nombre d'usuaris durant el

_primer

trimestre. Aixànotreu_que

en

algunes

de les línies més utilitzades escomencin adetectar

símptomes d'esgotament

del creixement. Ja

sigui

per

incapacitat

de l'ofertao_peruna

major

utilització del vehicle

privat.

10

Que l'augment

de

_població

al'àmbit

_metropolità

esconcentri bàsicamenten zonesresidencials de baixadensitat

_demogràfica

o enla

_perifèria

de ciutats

_mitjanes,

_ajuda

a

explicar l'augment

persistent

del'índexdemotorització

_d'aquesta

_població.

Uns resultats ques'han derelacionar directament amb

_l'impac

te_{que sobre l'ús del}

_transport

_públic

_comença a tenir el notable

incrementdel_{parc mòbil}

_privat

_ques'ha

_produït

enels darrers dos

anys.Unfet al que darreramenti enla línia de millora i

ampliació

de laxarxa

viària,

s'hi han

afegit

l'entrada en funcionament de

l'autovia delBaix

_Llobregat

i les

_primeres

actuacions encamina desareduir

l'import

dels

peatges

adiferentstrams

metropolitans

de les

_autopistes.

_{Actuacions que han millorat}lafluïdesa del tràfic

entrams_molt

_{congestionats}

de laxarxaviària

_{metropolitana}

_però

quetenenl'efecte

indesitjable

des d'un

_punt

de vista mediambien

Construcció i

mercat

immobiliari

ors

Valor absolut Darrers 12mesos

Construcció residencial i llicències d'obres Construcció_{d'habitatges:}

-Iniciats lr.tr.99 2.054 73,9 7331 32,0 21,5

- Projectesvisats(província) lr.tr.99 9.941 -48,1 36.574 -32,4 -0,1

Obranova_previstaales llicències:

-Nova_planta:nombre_d'habitatges lr.tr.99 1.056 _-0,8 6.104 _{19,7 5,5}

-Nova_{planta: superfície (m2)} lr.tr.99 328.028 84,3 1.293.854 4,2 -19,0

- Reforma iampliació: superficie (m2) lr.tr.99 80.482 8,3 428.783 35,6 29,6

El notable creixement del nombred'habitatgesiniciats i_l'augmentde la_{superfície prevista}ales llicències

aprovadesconfirma el dinamisme actual delsectorde la construccióala ciutat i_garanteixla continuitata

mitjàtermini_{d'aquesta trajectòria}ascendent. Per contra, l'evolucióalarestade la_{regió metropolitana}es_pot veuraafectada per la contracció del nombre deprojectesvisatsala_província.

Llicenciesd'obres 30 20 0 --10 20

Nombre Superfície Habitatges habitatges nova iniciats

199811997 _•darrers12mesos

Preus almercatimmobiliari ₍₁₎

Preu devenda_habitatges Sostre residencial _(venda):

- Habitatges_nous (pta/m2)

-Segonamà_(pta/m2) preu d'oferta preu de transacció

- Placesd'aparcament (milers pta.)

Locals de_{negoci (lloguer mensual):}

-Oficines_{(total ciutat) (pta/m2/mes)}

-Locals comercials _(pta/m2/mes)

2n.sem.98 1998 1998 2n.sem.98 2n.sem.98 2n.sem.98 260.976 -2.400 1.030 1.045 7,6 --4,0 6,0 5,1 255.508 246.440 241.462 2.400 1.064 1.120 6,1 9,5 18,4 -6,6 9,0 11,1 1,0 4,7 2,8 -5,6 -0,6 -6,7

El creixement econòmic_sostinguti_l'augmentdelconsumprivatsha fetnotarjaen_{els preus de}

d'oficines i locals comercials. Pel que fa al preu delshabitatges,tot _{apuntaque durant elprimer}semestre

d'enguanyesmantindrà la tendència alcista de final de 1998.

(1)Variacionscorresponentsa1997/1996.

loguer ll,

Nou 2amà Places

(trans) aparcament

01997/1996 •199811997

Lamillora dels nivells

_d'ocupació

ide les

_expectatives

deman

tenir-se

_ocupat

-tot il'elevada

_precarietat

de moltscontractes-i l'abaratimenti

_{major disponibilitat}

de crèdit bancari peralacom

prade bénsde consumsón elements determinantsal'hora

_d'expli

car_que lamatriculació de vehicles al'àmbit

metropolità

mantin

gui,

per setè trimestre

consecutiu,

un ritme de creixement que

voreja

o_{supera el vint per}centanual. Elsmésde 241.000 vehicles matriculatsen els darrers dotzemesos

representen

un noumàxim

històric,

superior

al del 1989. Precisament elsdeu_{anys que}ara ens

separen

d'aquesta

fitail'existència del PlaPrever_{que subvencio}

na la substitució i desballestament d'automòbils amb deuo més

anys de

vida,

fa preveureun

augment

addicional de la demanda de

vehiclesnous _per

_aquest

motiu.

Atesa l'escassa rendibilitat que ofereix l'estalvi tradicionalcom a

conseqüència

de la davallada delpreudel

diner,

la

major dispo

nibilitat derecursos monetarisen mansde les famíliesesdestina

majoritàriament

a

despesa

deconsum.Un

_augment

de la demanda

privada

de bénsiserveis ha

d'incidir,

poco

molt,

sobre l'evolució

de _{l'índex de preus de} consum

(IPC).

Només enelstres

_primers

mesos

d'enguany

ha acumulat un

augment

equivalent

ala meitat del

_previst

_{per al}

_conjunt

de

_l'any.

Lataxainteranual hasaltat del

miratge

de

_l'1,4

_percentdefinalde1998al

_2,2

_{per cent,}un_percen

tatge

encarainferior

però

més

_ajustat

ala tendència de fons que

dibuixa la

_subjacent

_{i que}entermesinteranuals s'ha enfilat finsal

2,5

percent.

Les tensions inflacionistes del

_{primer trimestre,}

accentuades

a

_l'abril,

hanestat mésintensesala

_província

de

_Barcelona,

i perextensió a

_Catalunya,

que nopas al

conjunt d'Espanya.

Aquest

repunt

inflacionista,

imputable

també al canvi deten

dència de lacotització del

_petroli

i del dòlar i a l'evolució dels

preus

d'aquells

serveis que operenen un marcd'escassa compe

tència

_efectiva,

no seria

_preocupant

en un entornde creixement

econòmiccoml'actual sinofos

perquè amplia

eldiferencial exis

tent _{amb la}

_mitjana

_{de la UE}i

_especialment

amb la

_mitjana

de preusdels

_països

més

_importants

delnostre entorn. Un_{fet que si}

esmanté acabarà

perjudicant

la

competitivitat

de l'economiaes

panyola

i laseva

capacitat

de continuar

generant

ocupació.

Elsector_{constructor, que fou el}

primer

beneficiat de la tendèn

cia descendent dels

_tipus

_d'interès,

continua abonatala

trajectòria

expansiva

que l'ha caracteritzatenels darrerstres_{anys. Llevat}de variacions

_puntuals

irrellevants

_pel

_{que fa}ala tendència de

fons,

la

majoria

d'indicadors

_disponibles

-tant d'activitat realcom ani

vell de

_previsions-

confirmenlaforta

_expansió

_{que viu}elsectora

Barcelona.

_Segons

les llicències d'obres

_aprovades,

són

_ja

deu els trimestres consecutius enels_ques'han aprovat llicències denova

construcció per a més de mil

_habitatges.

En

total,

en

_aquests

darrers_{dos anys i}

_mig

_{s'han concedit llicències pera la construcció} demésde 14.000

_habitatges

nous.

Amés

_d'aquest

to

_positiu

delsostre

_residencial,

la restad'usos

presenta

unaevoluciómés

expansiva

que la de

l'any passat,

impu

tableen

_part

a un_grancentrelúdic que s'ha començataconstruira

lazonade Can

Dragó,

al nordde laciutat. Així

mateix,

continua

augmentant

el sostre

objecte

de reforma i

ampliació.

Tot

plegat

indica que elsectorconstructor,amésdels grans

_{projectes públics}

en cursi dels que s'hande començaracurt

_termini,

téencartera

importants

inversions

privades

que li assegurenunvolum d'activi

tatcreixenta

mitjà

termini.

En un contextde

_tipus

d'interèsbaixos _queestimulen la

_demanda,

el creixement

_sostingut

de l'activitat constructora

alaciutat

_palesa

l'interès que

desperta

Barcelona i el

_potencial

de creixement de

_{què disposa.}

Aquest

augment

sostingut

de l'oferta de sostre residencial

—força

generalitzat

a totsels districtes de la ciutat—

previsible

ment

ajudarà

amoderarla

_trajectòria

_{alcista dels preus de venda.} En tot cas, el manteniment al

llarg d'enguany

de la

majoria

de

condicions favorables ala_compra

d'habitatge

—bàsicament aug

ment_delarenda familiari

_tipus

d'interèsala baixaoestancatsen

mínims històrics— mantindrà la

_pressió

de la demanda sobre el preu de venda.Una

_pressió

_{que també}esmantindràenel

segment

dels locals de

_negocis.

Si

_pel

_{que s'ha vist fins}araels resultats de la

majoria

d'indica

dors d'activitat econòmica del

primer

trimestre

_{d'enguany s'ajus}

ten

perfectament

ala

trajectòria expansiva

de final de

1998,

els del

mercatdetreballno en són_pas

_l'excepció.

En destaca

_l'augment

espectacular

del nombre de contractacions

_registrades

durant el

primer

trimestre,

en_part com a

conseqüència

de l'efecte de l'ocu

pació

estacional amb motiu de la Setmana

Santa,

queenel calen

daii

_d'enguany

s'ha

_presentat

més

_avançada

_queenel de

l'any

_pas

sat, i també

perquè

els contractes fixos

signats

abans de

mitjan

maig gaudeixen

de

majors

bonificacions que els quees

signin

des

prés.

12

L'excel.lentevoluciódels nivells

_d'ocupació

i d'atur

s'ha de matisar _perladificultat de reduir lataxade

_precarietat

i per latendènciaal'estancament de lestaxesd'activitat

envalorsrelativament baixos.

Pel quefaalesdades de l'atur

_registrat,

afinal de_{març hi}havia un

15,5

_percent_{menys d'aturats que}un _anyenrere.Un ritmede descens

_equivalent

al

mantingut

duranttot el 1998illeument infe rior al del

_conjunt

de la

_{regió metropolitana.}

Es manté també la diferent incidència segons elsexe —unareducció més intensaen

tre els homes— alhora que el ritme de descens de l'atur

juvenil

continua doblant al del

_conjunt.

Aquesta

reducció intensai

_{generalitzada}

de

_l'atur,

combinada amb unaevoluciómés

dispar

de la

població

activa segons els dife

rentsàmbits

_geogràfics

considerats,

_provocaundescens

igualment

generalitzat

de lestaxesd'atur quesesituenen nousmínims.

_Així,

enels darrers dotze _mesos, les taxes_{d'atur de}

_Barcelona,

regió

metropolitana

i

_Catalunya

han

_passat

de l'interval del

8,6-9,1

per

cental del

_7,0-7,6

_percent. Unaretallada

_{d'aproximadament}

1,6

puntsen un_{any, la més intensa}del'actual

_període

de creixement econòmic.

En

_paral-lel

a

_aquest

notable descensde lesxifres

d'atur,

conti nuael

_procés

de creacióneta

_d'ocupació.

El

_repunt

_queha

_regis

trat

l'ocupació

estimada per l'EPAdurant el

_primer

trimestre

d'enguany

s'ha _{vist recolzat per}un

_augment

superior

al cinc per

centenrelació ambun_anyenreredel nombre d'assalariats afiliats

ensituació d'altaal

_Règim

General de la

_Seguretat

Social.Un_aug

ment encaramolt

important

_{que deixa} entreveure

_però,

els

_pri

mers

_símptomes

d'alentiment del'intens

_procés

decreació d'ocu

pació

queha caracteritzat l'economia

_espanyola

icatalana enels

darrers dos anysi

_mig.

Cal tenir

_present

_però,

_que a més de l'aflorament d'economia

submergida,

aquestes

dades

_d'ocupació

es veuen condicionades

perquè

mes a mesassoleixen nousmàxims històrics.Des_{del punt} de vista de la creaciónetade llocs de treball també s'ha de consi

derar queescontinua

_aprofitant

_aquest

_{període d'expansió}

econò mica per modernitzar estructures i processos

_productius,

alhora que es

rejoveneixen

i esredueixen

plantilles, especialment

_per

part de les grans empreses.Enuns casos_per

_reajustar

dimensions i

capacitats després

de fusions o

absorcions,

iend'altres_per

_ajustar

els valors de les ràtios de

_{productivitat}

i rendibilitat futures als dels

Evolució de l'activitat industrial

Indicador sintètic d'activitat industrial

El sobtat deteriorament de la

_confiança

_empresarial

quees

visqué

afinals de

_{l'any passat}

_pertemora unfre

en_{el creixement deixa pas}a unamillora de les

_expectatives

empresarials

per la continditat de

l'expansió

econòmica i per la

recuperació

de lacarterade comandes.

El

_progressiu

esmorteïment delritme de creixement de l'activi

tat_{industrial que}es

registrà

al

llarg

de11998 coincidí amb unasob

tada davalladaafinal de

_l'any

de les

_expectatives

dels

_empresaris

delsectorenversel futur

_després

de dosanysde milloracontínua. Les

_primeres

dades

_disponibles

del1999mostren unfre en

_aquest

procés

de deteriorament dela

_confiança

_empresarial

i,

tantaCa

talunya

com a

_Espanya,

esdetecta una

recuperació

de les perspec

tivesenl'activitat delsector_queesrecolzaenla

_recuperació

de la

cartera de

comandes,

tantdel mercatinteriorcomdel'exterior.

10

Indicadordeclima industrial

-10

_ril

-20 -30 -40

1

50

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

—

Catalunya Espanya — Unió

Europea

Nota: els valors_grafiatscorresponenalamitjanadels saldos de lesopinions empresarialsreferidesa

lacarterade comandes rotal, alsestocscanviats de_signeiala tendència de la_{producció (mitjanes} mòbils detresmesos).

Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitat i Ministeri d'Indústria iEnergia.

El paper

impulsor

que

jggà

el sectorindustrialen la

primera

fase dela

_recuperació

económica _que

_{posteriorment}

assumíla construcció— va anar

_acompanyat

d'uns ritmes de creixement

moltelevats_que

_{permeteren que}

les instal.lacions fabrils de molts subsectors funcionessina

ple

rendiment.Elselevats nivells assolits i les convulsionsal'entorn_{econòmic internacional que}es

_registra

renal

_llarg

de11998 en

especial,

lacrisi financera internacional i la crisi econòmicaa

Àsia,

AmèricadelSud i Rússia— provocaren

unasobtada

_pèrdua

de la

_confiança

dels

_empresaris

delsector_que

derivà en una

ràpida caiguda

del'indicador declima industrial.

Sembla,

però,

que alnostre entornimmediats'ha_{restablert part} de

_{l'optimisme, gràcies}

ala fermesa del

procés

expansiu

de l'eco

nomia—quecontinua creixentabon

ritme,

sibéha moderatsen

siblement elritme de creixement— i

al,

perara,menor

impacte

del

_previst

_{per les convulsions}

_econòmiques

anivellinternacional.

En

_{canvi, Europa}

esressent dela davallada de les

exportacions

resultantde lacrisi

internacional;

elsnivells d'activitatestan_expe

rimentant des deltercertrimestre de

l'any

_passat

unalenta des

acceleració

i,

talcommostral'indicadordeclima industrial —que

no _{apunta cap}

_símptoma

de milloradurantels

_primers

mesosde

l'any—,

la

_confiança

dels

_empresaris

continua minada.

Índex

de

_producció

industrial (%)

(taxes

de variació

_interanual)

12 10 8 6 4 2 0

11.97 111.97 IV.97 1.98 1198 111.98 IV.98 1.99

IffillCatalunya =_Espanya

Latnillora de la

confiança

empresarial

que es

registra

aCata

lunya

ia

_Espanya

_pertercermesconsecutiuno

_{canvia, però,}

el panorama de moderada

expansió

que caracteritza actualmentel

sector_industrial.

_Malgrat

la fermesadelmercatinteriori la lleu millora de lacarterade comandes exterior

_després

d'unsmesosde

trajectòria

descendent,

hi haconsens a subratllar que elmàxim

cíclic s'assolí durantla

_primera

meitat del 1998i _{que des de llavors} s'ha alentit notablement el ritme de creixement.

Així,

durant el

quart

trimestre de

_l'any

_passat

i_per

_primer

_copen

aquesta

darrera

fase

_expansiva

elPIB delsector

_cresqué

a

Catalunya lleugerament

persotadel PIB

_{general. Igualment,}

l'índex de

_producció

indus trial ha anat

perdent

_part

de

l'impuls

que el caracteritzava

i,

el febrer del

_1999,

noméshacrescutunminso

0,8

_{per cent, que}con

trastaobertamentamb elcreixement del

5,6

percent_quees

regis

trà

_l'any

_passat.

Enquesta

de

conjuntura

industrial

Evolucióde l'activitat industrial ala

_regió

_{metropolitana}

durant el

_primer

_bimestre

de 1999.

L'enquesta

d'activitat industrial

_proporciona

uns resultats

—provisionals

en el momentd'escriure aquest comentari— que

en uns casosconfirmen iend'altres matisen les

_perspectives

avan

çades

pels empresaris

enquestats

als darrersmesosde 1998. D'una

banda,

l'activitat industrial enel seu

conjunt

continua creixental hora que

perd

dinamisme. Els saldos

_positius

_{que reflecteixen pre} domini

_d'empreses

_que

_augmenten

els nivells de

_producció

i de vendes s'han reduït

sensiblement,

sense_que

hagi

_{augmentat el}

nombre de les que declaren que elsseusnivellsde

_negoci

es man

tenen.

Evolució del

_conjunt

de la indústria

saldos 30 20

0 -10 -20 -30 -40 -50

----

___---

--"\-11111 11111 11111 11111 11111 11111

_60

1993 1994 1995 1996 1997 1998

— Producció — Vendes exteriors — _{Preus de venda}

Cartera_comandes Estocs_productes

Font: Elaboració_pròpia.Tots els_{gràfics d'aquesta}secció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial deComerç,Indústria iNavegacióde Barcelona. Els valors_grafiatssón_mitjanesmòbilsdels saldos de 6 bimestres.

L'augment

de l'activitat industrialesdesaccelera

com a

_{conseqüència}

delretrocés

_{—força generalitzat}

atots elssectors—de les

_{exportacions.}

En

_{aquest sentit,}

lanova_{pregunta que}

incorpora l'enquesta

so

bre lamarxa dels

negocis,

tot i _queno hi haencara

_punts

dere

ferènciapera valorar-ne la

_resposta,

sembla confirmar

_aquesta

desacceleració

_ja

_{que si}bé lameitat dels

_{empresaris qualifica}

de normal l'evolució delseu

negoci

durant el

_primer

bimestre iuna

tercera

_part

_opinen

_{que els ha}anat millor del que

_s'esperaven,

_hi

haun

quinze

_percent_queestantmoltdescontents de l'evolució delseu

negoci

aquest començament

d'any.

L'afebliment de lacar

terade comandes—un

_{procés gradual}

_{que s'ha}accentuata

partir

delatardorde

_l'any

_{passat— també condiciona}

_aquesta

_resposta. Un anyenrere,quanelvolum de comandes

_augmentava

bimestre

rere

_bimestre,

_{segurament la distribució de les}

_respostes

sobre_l'e

volució del

_negoci

hauriamostratun

major optimisme.

16

Un altre dels

_aspectes

_{que ha evolucionat segons les}

_previsions

dels

_empresaris

haestatel relatiu als preus de venda.

_Després

_que

al

_llarg

del darrer

quadrimestre

de

_l'any

1998 escomencessin a

observar

_símptomes

d'una clara

_pressió

ala baixa sobre els preus

de venda—en

_resposta

alnotable descens dels preus de

_primeres

matèries i

_{productes intermitjos}

i a

l'augment

de

competència

les dades del

_primer

bimestre

_signifiquen

uncanvi radical deten

dència. L'estabilitat de _{preus continua} sent_{la tònica dominant}

—és el_{que declaren dues de cada}tres _empreses—mentre_queel terçrestantesdecanta

majoritàriament

_perunabaixada de_preus

quanun _anyenrere

l'opció

dominant era

augmentar-los.

saldos 50

Vendes exteriors

40 30

10

,---n

-20 -30

_40 11111 11111 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996 1997 1998

—_{Total indústria} —

Alimentació — Tèxtil

Arts_gràfiques Farmacèutica

Dels saldos

_negatius

del bimestreelmés

_significatiu

i determi

nant_perlaseva incidènciasobre el_comportamentdelarestade

magnituds

ésel de les vendesenel mercat_exterior.

_{L'exportació}

de

_productes

manufacturats ha estat un dels motors _{del creixe} ment _{econòmic imés} concretamentde l'activitat industrial dela

regió metropolitana

durant els darrers cinc anys. La desaccelera ció

_d'aquesta

àreade

_negoci

es_començaa manifestar a mesura

que avança el1998 i els resultatsdel

_primer

bimestre

_d'enguany

confirmen el canvi de tendència. Si a_{començament de 1998 les}

empreses que declaraven augments en els volums

_{d'exportació}

eren

aproximadament

un_{45 per}centde les

_enquestades,

durantel

primer

bimestre

_d'enguany

un

_percentatge

lleument inferior —al

voltantd'un 40_percent—reconeix que ha

_exportat

_menys

queel bimestre

anterior,

enel_{que el}saldo —en

part

_{per motius estacio}

Total indústria

_{(sense Construcció)}

(dades provincials)

1998 - 1999

A) Resultats del bimestre observat

comparatsamb l'anterior(%)

1)

Producció

mç-ab

mg-jn

jl-ag

nv-ds

_',gn-fb

Igual

47 38 44 29 29 48 42

Saldo 15 45 18 -21 46 -15 8

2)

Vendestotals

_Igual

40 31 41 26 24 40 38

Saldo 15 54 11 -24 46 -10

3)

Vendesenel mercatexterior

_Igual

36 41 ₃₉ 32 29 46 35

Saldo 25 46 7 -29 30 -21 -13

4)

Preus de venda

Igual

68 75 78 86 74 86 68

Saldo 17 -5 8 4 -9 -9 -14

B) Situacióalfinal delbimestre_(%)

5)

Marxa dels

_negocis

Normal n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 52

Saldo n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 18

6)

Estocsde

_productes

elaborats Non'hihamai 3 4 4 5 3 4 3

Normals 80 74 73 64 77 70 ₆₁

Saldo 6 5 ₆ -2 4 6 ₁₀

7)

Cartera de comandes Normal ₅₈ 52 58 58 67 63 54

Saldo 13 25 15 17 11 -1 -7

8)

Període de treballasseguratamb

l'actualcartera de comandes Dies 61 66 74 64 70 52 102

C) Resultatsreferitsales

_perspectives

per alsproperstreso_quatremesos(%)

9)

Producció Manteniment 53 48 48 41 60 54 54

Saldo 39 34 1 44 10 16 16

10)

Vendes Manteniment 46 53 60 37 58 48 50

Saldo 45 29 14 47 7 20 17

11)

Cartera de comandes Manteniment 57 63 62 55 62 59 61

Saldo 29 26 22 26 11 23 16

12)

Preusde venda Manteniment 78 84 79 90 83 66 54

Saldo 6 4 8 -2 -5 -3 -7

13) Ocupació

Manteniment 72 72 76 69 73 69 64

Saldo 7 12 4 -6 -6 -3 16

I)) Capacitat

productiva

utilitzada(%) 84,5 86,6 87,3 85,2 86,9 85,8 84,4

Font: Tots els_quadresi_gràficsde lesenquestess'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial deComerç,Indústria i_Navegacióde Barcelona.

yo _{Factorslimitadorsde la}

_producció

100

40 20

0

I

1 1

1996 1997 1998 1999

•

Debilitat demanda 1111 Dificultats_finançament

Competènciaestrangera

•

Altrescauses

Capacitat

productivá

utilitzada

(%) (gn-fb 1999)

95 90 85 80 75 70 65

3 4 6 7 8 9

—

Total indústria 1 Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell i confecció

4 Fusta i mobles 5 Arts_Gràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metà1lics 8 _Maquin.elèctrica 9 Automoció

saldos Producció 50

40 30 20

/---../\r■

\

,_=7.----■

10

0

\.

—10 —20 —30

_40 11111 11111 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996 1997 1998

saldos _{Preus de venda}

20

0

—10

20 11111 11111 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996 1997 1998

— Total indústria — Alimentació — Tèxtil

Arts_gràfiques Farmacèutica

La

_capacitat

d'absorciód'una demanda internaen

_expansió

i unnivell d'estocssotamínims ha relativitzat laretracció de les

_{exportacions.}

Aquesta

pèrdua

de

_negoci

enelmercat

_exterior,

_provocada

_per

situacionsdecrisi econòmica i financeraadiverses latituds i perla

feblesa de la demandaa

algunes

deles economies més

_potents

de laUnió

_Europea,

ha estat

_compensada

ambun _{augment dels}es

tocsde

_productes

elaboratsi de les vendesenel mercatinterior.

Aquesta

darrera afirmacióesdedueix de l'evolució de les vendes

totals atès que la pregunta de

l'enquesta

industrial sobre lesven

des interiorss'ha

_suprimit.

18

És

bencert_{que cada dia}té_{menys sentit diferenciar}entre _expor

tacionsivendes interiors sienles

primeres

s'inclouen les destina

des al'àreade l'euro. En

_aquests

moments

_però,

encaraésunfet

rellevant

_perquè

_{llevat de les empreses, grans}o

_mitjanes,

que

pel

tipus

de

_producció

o_{per vocació}tenenunavisió

global

del mercat,

són

_majoria

les que en moments de dificultats

_s'aboquen

nova

ment_i demanera

preferent

_{cap al} mercatdomèstic. Una decisió

que sovintes

planteja

davant la

disjuntiva

deno

poder

satisfer

amb

_garanties

els dos

_segments

de lademanda.

Aquesta possibilitat

de compensarunareducció de les

_exporta

cionsperaugmentsenles vendes interiors i

reposició

d'estocsés el queha

_permès

mantenir demomentl'elevat nivell d'utilització de

la

_{capacitat productiva —malgrat}

_quevalliscant lleumentala bai xa—i també els nivells

_d'ocupació.

Una

_magnitud,

_aquesta

darre

ra,quea

partir

d'ara s'haurà de

seguir

através defonts

_específi

ques com aral'EPA i les xifres d'afiliats en actiu a la

Seguretat

Social.

Una

_simple

ullada a les

perspectives

_{per als propers} mesos

—finsa

_completar

el

_primer

semestre— és suficient per copsar

l'elevat nivell de

_confiança

_{amb el que opera}

_{l'empresariat}

indus trial

_{metropolità.}

Tot i_quenoconfiaa

poder

_recuperaracurt ter

minilatendènciafortament

_expansiva

d'un_anyenrere,espera que el dinamisme dela demandainternaes

_mantingui

i li

_permeti

con

tinuar augmentant, simésno demanera

_moderada,

laseva xifra

de

_negocis.

Unbon indicador

_d'aquesta

confiança

ésla intenció declaradadecontinuar augmentant elsvolums

_d'ocupació.

A nivelldesubsectors

_{productius —ajornem}

momentàniament la

_publicació

de les dades finsa

disposar

de les definitives— hiha pocs fetsadestacar mésenllàde la tònica

_general.

L'evolució més

negativa possiblement sigui

la que

pateix

elTèxtil. La

_pèrdua

de

mercatno es limitaal'exterior—on _{per segon bimestre}consecu

tiu

_gairebé

la_{meitat de les empreses reconeix}unvolum de vendes inferior al_{del bimestre anterior— sinó que també}

_pateix

un im

portant augment de

_competència

enelmercatinterior.Tot

_plegat

provoca un

_augment

del nombre

d'empreses

_{que redueixen pro}

ducciói nivell d'utilitzacióde la

_{capacitat productiva.}

A_{l'altre extrem, presentant}unaevolució notablementmés_po sitivaque la

mitjana

de la

indústria,

destaca el subsector de laFus

tai

rilobles

de fusta.A diferència de laresta

_{d'activitats,}

_quema

joritàriament

presenten

saldos

_negatius

en els

_apartats

de les

exportacions

i de lacartera de

comandes,

els resultats bimestrals

d'aquesta

indústriano contenen_cap

signe negatiu.

_{Tots els saldos}

són

_positius

ambla_{contundència que dóna el fet que cap de les} empreses

enquestades hagi

declarat

_produir

ovendre menys que

elbimestre anterior.Unfetencaramésrellevant siestéen_compte

que durant el1998

_aquesta

branca

_{productiva ja}

va

registrar

un

Sistema bancari

Nombre d'oficines

₍₃₁

des.

₁₉₉₈₎

Barcelona

Resta

_província

Resta

_Catalunya

Total

_Catalunya

Madrid Resta

_província

Total

_Espanya

2.231 2.956 2.091 7.278

2.952 1.603 38.639

964 1.116

812

2.892

1.857 822

17.450

1.242 1.809 1.259 4.310

1.075 770 17.582

25 31 20 76

20

11 3.607

Font_(pera totes les taules i_{gràficsd'aquest apartat):}Banco deEspaña.Boletín estadístico.

Variació (°/0) Total Banca Caixes

_Cooper.

31 des.98/31des. 97

Barcelona 0,1 -3,5 3,0 8,7

Catalunya

2,0 -3,2 5,4 26,7

Espanya

2,7 -0,5 5,7 4,0

31 des. 97/31 des. 96

Barcelona 0,0 -3,5 2,1 91,7

Catalunya

1,4 -1,8 3,3 81,8

Espanya

1,5 -0,8 3,4 4,7

Dotaciód'oficines del sistemabancari

Oficines/1.000 habitants

1,6

1,2

0,8

0,4

0

1

1

1

Barcelona Prov. BCN Madrid Prov. Madrid

1N1990 I 11994 CZI1998

Un dels trets_{econòmics més rellevants dels darrers} mesos de

1998

_{possiblement hagi}

estatl'accentuacióde latendència descen dent del_preudel diner finsasituarel

_tipus

oficial d'intervenció a

l'entorn deltres_percent.Unnivell que situa el

_tipus

d'interès real

enmínims històrics.

Dipòsits

i crèdits

(milers

de milions de

_ptes.)

31 des. 95 31 des. 96 31des.97 31des.98

rriton '

sdel sector

_privat

"Zr 111

Prov.Barcelona 10.092 10.892 10.764 10.813

Resta

_Catalunya

2.233 2.299 2.305 2.208 Total

Catalunya

12.325 13.191 13.069 13.021

Prov.Madrid 13.943 14.829 16.714 16.500

Total

_Espanya

60.096 63.237 65.996 67.241

Prov. Barcelona 6.935 7.525 8.626 10.207

Resta

_Catalunya

1.646 1.748 1.983 2.310

Total

_Catalunya

8.581 9.273 10.609 12.516

Prov.Madrid 11.605 12.551 14.602 17.503

Total

_Espanya

43.920 48.257 55.360 64.915

Variació(`)/0)

31des.98/ 30set.98

31 des.98/

31 des. 97

31 des.97/ 31des.96

Dipòsits

Prov. Barcelona _{4,7 0,5 -1,2}

Total

_Catalunya

3,9 -0,4 -0,9

Total

_Espanya

_{3,1 1,9 4,4}

Crèdits

Prov.Barcelona _{7,6 18,3 14,6}

Total

_Catalunya

_{7,1 18,0 14,4}

Total

_Espanya

_{4,8 17,3 14,7}

El 1999 comença amb els

tipus

d'interèsreals

entre elsmés baixos

_d'Europa.

Aquest

feti molt

_especialment

eltrasllat als clients de les enti

tatsfinanceres

_d'aquesta

_{retallada delpreudel diner ha}

_aguditzat

la diferent evoluciódels

_principals

_{components de l'activitat}

_típica

del sistema bancari comsón la

_captació

de

_dipòsits

ila concessió decrèdits. El

_persistent

descens dels

_tipus

d'interès finsamínims

històricsharestat

_capacitat

d'atraccióal'estalvienforma de

_dipò

sits bancaris alhora que ha incentivat la inversióila

_{despesa priva}

dai en

_{conseqüència}

la demandadecrèdit.

Crèdit del sistema bancari

a

les famílies. Classificació

segons finalitats.

Espanya

(Milers

de milions de

ptes.)

Inversió Consum de

éns duradors

Mires

aplicacions

31 des. 86 3.280 1.721 559 1.001

31 des. 87 4.242 1.991 782 1.469

31 des. 88 5.558 2.496 1.013 2.050

31des. 89 7.001 3.179 1.282 2.540

31des. 90 7.862 3.983 1.431 2.453

31 des. 91 8.931 4.948 1.510 2.473

31des.92 10.119 5.925 1.419 2.775

31 des. 93 11.879 7.283 1.393 3.203

31 des. 94 14.699 10.159 1.472 3.068

31des. 95 16.389 11.456 1.561 3.372

31 març96 16.548 11.726 1.358 3.284

30

_juny

96 17.259 12.207 1.609 3.443

30set. 96 17.605 12.586 1.623 3.396

31des. 96 18.180 13.014 1.654 3.512

31 març 97 18.649 13.462 1.689 3.498

30

juny

97 19.637 14.234 1.783 3.620

30set. 97 20.442 14.995 1.868 3.579

31des.97 21.568 15.903 1.956 3.709

31 març 98 22.867 16.434 1.932 4.501

30

_juny

98 24.382 17.773 2.388 4.221

30set. 98 25.218 18.396 2.565 4.257

31des.98 26.101 18.876 2.673 4.552

Variació _(1)/0) Total

Inversió

immobiliària Consum

31 des. 1998/30set.1998 31 des. 1998/31 des. 1997 31 des. 1997/31 des. 1996

3,5 21,0 18,6

2,6 18,7 22,2

4,2 36,7 18,3

A

_Catalunya,

elvolumde

_dipòsits

delsector

_privat

enel sistema

bancarienacabar el 1998erainferioral'existent dos_anysenrere.

Una

pèrdua

que

s'amplia

sies

_descompta

l'efecte de la inflació. Al

conjunt d'Espanya l'augment

a final

d'any

ha estat de

l'1,9

_per

cent,unasituació d'estancament entermesreals. _{Les raons,}com

ja

s'han

_apuntat,

s'hande buscarenl'escàs atractiu d'unes col.lo cacions cada cop menys rendibles i el

corresponent

transvasament

de l'estalvi

_privat

_cap afons

_d'inversió,

_plans

de

_pensions

i renda variable.

22

Evoluciódels

_tipus

d'interès

% 18 16- 14- 12- 10- 8- 6- 4-2

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

- Tipus marginalde lesoperacionsderegulaciómonetària delBE. - Tipus_{del crèdit}preferencial_{de bancs i caixes.}

-Tipusde crèditdla3_anysde bancs i caixes.

Tipusd'interès_hipotecaridel total d'entitats.

L'altracara dela monedahaestatl'evolució delvolumde crèdit en mansdelsector

privat.

El

creixement,

entre_el17 iel18_percent

assolittanta

_Catalunya

comal

_{conjunt d'Espanya}

afinal de 1998

-queenrealitathaestat

_superior

sies

comptabilitza

la_{part de la}

carteradecrèdits que

_algunes

entitatshan titulitzat- dóna conti nuïtat iconsolidala

_{trajectòria expansiva d'anys}

anteriors i espe cialment

_l'augment

de

_gairebé

el15 _percentde

_l'any

1997. El

_progressiu

_{descens del preu del diner} afavoreix el creixent

recursal

_finançament

_{bancari per}

_part

defamílies_{i empreses}

al'hora de realitzarnovesinversions i

_augmentar

la

_despesa

deconsum.

Parallelamenta

_aquesta

_heterogènia

evolució del

negoci típic

de les entitats de

crèdit,

durant el 1998 ha continuat

l'expansió

del nombre d'oficines del sistema bancari. Una evolució

força

genera litzadaatot elterritori amb

_l'excepció

de

Barcelona,

onla dotació

d'oficines d'atenció al

públic

per habitant continuasentmoltsu

perior

ala delarestadel

_país.

El ritme de creixement del nombre

d'oficines als diferents àmbits considerats -inversament propor cionalaladotació existent- tendeix areduir

aquest

diferencial.

Comja

ésnorma enelsdarrers anys,

_aquest

augment de laxarxa

d'oficines del sistema bancari ésel resultat de dues

_{trajectòries}

divergents.

D'una

banda,

lafortai

_{generalitzada expansió}

de les caixesi

_cooperatives

de crèdit. Una

_estratègia

_que, senseentrara

analitzar amb criteris de rendibilitat acurt

termini, permet

a les

caixes guanyar

quota

demercat. Sienacabar el 1992 tenien el40 percentdeles oficines del sistema creditici

_espanyol,

aracontro