4.4.5. Captacions d’aigua subterrània
S’han inventariat les captacions d’extracció d’aigua subterrània incloses en algun dels registres de l’administració o d’estudis específics i han resultat un nombre total de 11.079 punts. Si bé no es disposa de dades complertes de totes les captacions, es coneix que aproximadament el 50% tenen menys de 25 m de profunditat i el màxim registrat és de 490 m.
Al Mapa 4.4.30 es representa la distribució d’aquests punts i s’observa que les majors densitats de pous es donen en les formacions al·luvials i planes costaneres.
Mapa 4.4.33. Distribució dels punts d’extracció d’aigua subterrània.
S’han estimat les extraccions totals sobre cada massa d’aigua (Figura 4.4.34 i Taula 4.4.19) i valorat la pressió sobre la mateixa mitjançant el càlcul de l’índex d’explotació i/o la comparació amb l’estat de referència definit (Taula 4.4.20).
L’índex d’explotació procedeix de la relació entre les extraccions totals a la massa d’aigua i els recursos explotables. Aquests es calculen a partir dels recursos disponibles màxims als quals
Les extraccions anuals totals d’aigua subterrània s’han quantificat en uns 570 hm3/any, el 42 %
dels quals es destina a l’agricultura, 35 %i per abastament aproximadament. El 23 % restant del volum extret es destina a usos industrials (Taula 4.4.19). Tanmateix, aquests percentatges varien molt d’una massa d’aigua a l’altra.
Les extraccions a les Conques catalanes de l’Ebre suposen menys del 20% de les extraccions totals de Catalunya.
Pel que fa al proveïment urbà, el Pla d'Abastament en Alta (PABCAT) està actualitzant les dades a data 2004.
Taula 4.4.19. Ús de l’aigua subterrània.
EXTRACCIONS
TOTALS EXTRACCIONSAGRICULTURA EXTRACCIONS INDUSTRIALS EXTRACCIONSABASTAMENT
MASSA D’AIGUA
SUBTERRÀNIA hm
3/any hm3/any (%) hm3/any (%) hm3/any (%)
1 Conca alta dels Freser i
Ter 1,8 0,2 8,5 0,2 12,6 1,4 79,0
2 Conca alta del Fluvià 0,2 0 0 0 0 0,2 100,0
3 Conca alta de la Muga 0,4 0,2 60,5 0,1 13,2 0,1 26,3 4 Al·luvials de l’Albera i Cap
de Creus 0,4 0 7,0 0 0 0,4 93,0
5 Conca alta dels Cardener
i Llobregat 1,1 0 1,8 0,5 44,6 0,6 53,6
6 Empordà 12,9 9,5 73,7 1,5 11,6 1,9 14,7
7 Paleògens del Baix Ter 1,0 0,4 43,3 0,2 15,5 0,4 41,2
8 Banyoles 8,9 4,6 51,7 2,3 25,8 2,0 22,5 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa 12,3 2,1 17,3 5,5 45,2 4,6 37,5 10 Plana de Vic - Collsacabra 10,1 0,7 6,9 1,9 19,1 7,5 74,0 11 Al·luvials de la
Depressió Central i aqüífers
locals 7,5 1,6 21,3 1,8 24,2 4,1 54,5 12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles 4,9 0 0 0,4 8,2 4,5 91,8 13 Montseny-Guilleries 5,3 1,7 32,1 1,6 30,2 2,0 37,7 14 La Selva 24,1 16,6 68,8 2,8 11,8 4,7 19,5 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava 5,1 0,8 16,2 0,5 9,7 3,8 74,1
16 Al.luvials del Vallès 20,7 8,1 39,1 9,6 46,4 3,0 14,5 17 Ventall al·luvial de Terrassa 1,1 1,0 90,9 0 0 0,1 9,1 Con que s Inte rne s de Catal unya (CI C )
21 Detrític neògen del Baix
Penedès 4,3 1,0 23,3 0,3 7,0 3,0 69,8
22 Al·luvials del Penedès i
aqüífers locals 4,1 0,3 7,3 1,8 43,9 2,0 48,8
23 Garraf 12,5 2,5 20,0 1,0 8,0 9,0 72,0
24 Baix Francolí 21,5 18,6 86,4 1,6 7,5 1,3 6,1
25 Alt Camp 13,8 10,6 76,8 0,9 6,5 2,3 16,7
26 Baix Camp 25,4 21,3 83,9 2,1 8,3 2,0 7,9
27 Prades - Alt Francolí 7,7 4,2 54,2 2,0 26,1 1,5 19,6 28 Llaberia - Prades
meridional 1,1 0,2 19,8 0,1 8,1 0,8 72,1
29 Cardó - Vandellòs 10,6 4,2 40,1 1,9 18,3 4,4 41,7
30 Plana de la Galera -
Montsià 16,2 15,1 93,6 0 0,2 1,0 6,2
31 Mesozoic dels Ports i
Montsià 33,4 23,3 69,6 3,2 9,5 7,0 20,9
32 Fluviodeltaic del Fluvià -
Muga 22,0 18,9 86,0 0,8 3,6 2,3 10,5 33 Fluviodeltaic delTer 25,2 9,8 39,0 1,4 5,4 14,0 55,6 34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 8,2 0,8 10,1 6,1 74,1 1,3 15,8 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta 37,0 5,2 14,0 6,3 17,0 25,5 69,0
36 Baix Besòs i Pla de
Barcelona 24,0 0 0 20,0 83,3 4,0 16,7
37 Cubeta d’Abrera 22,3 0,8 3,6 6,6 29,6 14,9 66,8
38 Cubeta de Sant Andreu i
Vall Baixa del Llobregat 32,6 2,6 8,0 7,5 23,0 22,5 69,0 39 Delta del Llobregat 30,7 5,0 16,3 20,0 65,1 5,7 18,6
SUBTOTAL CIC 501,5 200,1 39,9 121,2 24,2 180,1 35,9
40 Massís Axial Pirenaic 5,4 1,9 35,4 0,6 10,6 2,9 54,0
41 La Cerdanya 2,2 0,1 2,3 1,0 46,8 1,1 50,9
42 Alt Urgell 1,6 0,1 4,4 0,7 43,8 0,8 51,9
43 Tremp-Isona 6,4 3,4 53,3 0,2 2,7 2,8 44,1
44 Cadí-Port del Comte 2,8 1,2 42,4 0 0,3 1,6 57,3
45 Serres Marginals
Catalanes 4,6 3,7 80,7 0,3 6,7 0,6 12,6
46 Al·luvial del Segre mig 0,8 0,1 10,5 0,1 11,8 0,6 77,6 47 Al·luvial del baix Segre 2,0 0,9 44,6 0,8 42,6 0,3 12,8 48 Al·luvial d’Urgell 18,1 14,4 79,5 3,3 18,2 0,4 2,4 49 Calcàries de Tàrrega 7,5 4,0 53,6 0,6 7,6 2,9 38,9 50 Priorat 2,7 2,2 81,3 0 0,2 0,5 18,5 51 Fossa de Mora 6,9 5,2 76,4 0,3 4,5 1,3 19,1 52 Al·luvial de Tortosa 8,7 2,2 25,2 1,9 21,9 4,6 52,9 Conques Interc om unità rie s (CCE ) 53 Delta de l’Ebre 0,1 0 0 0,1 100,0 0 0 SUBTOTAL CCE 69,6 39,3 56,5 9,9 14,2 20,4 29,3
Els recursos disponibles es defineixen com la mitjana de la recàrrega anual a la massa d’aigua menys el flux de sortida necessari per a mantenir els objectius de qualitat de les masses d’aigua superficials associades, evitar afeccions als ecosistemes terrestres associats. Per a calcular aquestes necessitats ambientals s’ha realitzat un balanç hídric als diferents aqüífers que composen la massa d’aigua utilitzant els resultats de l’estudi de Cabals de Manteniment (Agència, 2004). El valor dels recursos disponibles s’ha obtingut estimant la demanda ambiental, per una banda a partir del cabal de manteniment (que inclou component d’aigua superficial i subterrani) i per una altra calculant el cabal mitjà necessari per a mantenir ecosistemes associats de zones humides. A les capçaleres de les conques fluvials, on els aqüífers tenen una descàrrega fonamentalment superficial, en absència d’altres elements d’anàlisi, es considera que el cabal de manteniment ha de provenir pràcticament en la seva totalitat d’aigües subterrànies. Fora d’aquests àmbits, en gran part del territori, els aqüífers reben aigua dels rius. En els casos on hi ha certa descàrrega, es fa una estimació percentual empírica de la component subterrània
Tots aquests paràmetres es resumeixen a la Taula 4.4.20. en la qual s’ha indicat també la magnitud de la pressió extractiva.
La magnitud de la pressió s’ha quantificat segons tres rangs en els valors que adquireix l’índex d’explotació (extrets del document Júcar Pilot River Basin, CHJ, 2004):
- índex d’explotació < 0,38: pressió baixa
- índex d’explotació entre 0,38 i 0,65: pressió moderada
Taula 4.4.20. Recursos disponibles, sortides de les masses per transferència a altres masses, extraccions totals (hm3/any), índex d’explotació i magnitud de la pressió extractiva
CODI NOM
RECURSOS DISPONIBLES (A) * TRANSFERÈ
NCIA ALTRES MASSES ( B) ** A-B EXTRACCION S
TOTALS ÍNDEX D'EXPLOTACIÓ PRESSIÓ
01 Conca alta dels Freser i Ter 134,1 10,8 123,3 1,8 0,01 B 02 Conca alta del Fluvià 30,0 30,0 0,2 0,01 B 03 Conca alta de la Muga 16,7 16,7 0,4 0,02 B 04 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus 1,9 1,9 0,4 0,23 B 05 Conca alta dels Cardener i Llobregat 97,3 97,3 1,1 0,01 B
06 Empordà 63,4 12,0 51,4 12,9 0,25 B
07 Paleògens del Baix Ter 2,0 2,0 1,0 0,49 M
08 Banyoles 98,9 98,9 8,9 0,09 B
09 Fluviovolcànic de la Garrotxa 14,0 1,2 12,8 12,3 0,96 A 10 Plana de Vic - Collsacabra 112,9 112,9 10,1 0,09 B
11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals 10,3 10,3 7,5 0,73 A 12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles 3,5 3,5 4,5 1,29 A 13 Montseny-Guilleries 57,4 18,0 39,4 5,3 0,13 B 14 La Selva 31,1 0,2 30,9 24,1 0,78 A 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava 7,1 7,1 5,1 0,72 A 16 Al.luvials del Vallès 45,0 45,0 20,7 0,46 M 17 Ventall al·luvial de Terrassa 2,6 2,6 1,1 0,42 M
18 Maresme 33,3 33,3 21,0 0,63 M
19 Gaià - Anoia 10,0 10,0 8,0 0,80 A 20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre 30,0 18,1 11,9 2,3 0,19 B 21 Detrític neogen del Baix Penedès 2,5 0,4 2,1 4,3 2,05 A 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals 6,3 6,3 4,1 0,65 M
23 Garraf 50,4 2,1 48,3 12,5 0,26 B
24 Baix Francolí 47,5 47,5 21,5 0,45 M 25 Alt Camp 38,9 19,6 19,3 13,8 0,71 A 26 Baix Camp 40,3 1,2 39,2 25,4 0,66 A 27 Prades - Alt Francolí 23,7 5,0 18,7 7,7 0,41 M
28 Llaberia - Prades meridional 10,7 6,5 4,2 1,1 0,26 B 29 Cardó - Vandellòs 107,7 35,0 72,7 8,0 0,11 B
30 Plana de la Galera - Montsià 111,5 51,5 60,0 16,2 0,27 B 31 Mesozoic dels Ports i Montsià 179,0 179,0 32,4 0,18 B
32 Fluviodeltaic del Fluvià - Muga 48,1 48,1 22,0 0,46 M 33 Fluviodeltaic del Baix Ter 73,2 73,2 25,2 0,34 B 34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 27,2 5,1 22,1 8,2 0,37 M 35 Al·luvials de la Baixa Tordera i delta 36,4 36,4 37,0 1,02 A 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 52,3 52,3 24,0 0,46 M 37 Cubeta d’Abrera 22,1 1,6 20,5 22,3 1,09 A 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat 26,3 26,3 32,6 1,24 A
Con ques Inter nes de C atal un ya
39 Delta del Llobregat 47,0 47,0 30,7 0,66 A 40 Massís Axial Pirenaic 119,4 119,4 5,4 0,04 B
41 La Cerdanya 22,9 22,9 2,2 0,09 B
42 Alt Urgell 10,6 10,6 1,6 0,15 B
s
Interco munitàri
CODI NOM
RECURSOS DISPONIBLES (A) * TRANSFERÈ
NCIA ALTRES MASSES ( B) ** A-B EXTRACCION S
TOTALS ÍNDEX D'EXPLOTACIÓ PRESSIÓ
44 Cadí-Port del Comte 33,6 33,6 2,8 0,08 B 45 Serres Marginals Catalanes 21,3 21,3 4,6 0,22 B 46 Al·luvial del Segre mig 1,6 1,6 0,8 0,47 M 47 Al·luvial del baix Segre 33,5 33,5 2,0 0,06 B 48 Al·luvial d’Urgell 95,1 54,5 40,6 18,1 0,45 M 49 Calcàries de Tàrrega 54,3 54,3 7,5 0,14 B 50 Priorat 17,0 17,0 2,7 0,16 B 51 Fossa de Mora 19,2 19,2 6,9 0,36 B 52 Al·luvial de Tortosa 43,7 43,7 8,7 0,20 B 53 Delta de l’Ebre 60,3 60,3 0,1 0 B (*) El valor indicat correspon al volum d’aigua infiltrat menys el volum de manteniment dels rius segons el “Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (Agència, 2004). Integra la descàrrega per fonts no comptabilitzades en el cabal de manteniment i la descàrrega a mar. Aquests dos components no estan quantificats.
(**) La transferència a altres masses només contempla els volums de sortida que circulen entre masses d’aigua. No figura la descàrrega a mar
Les extraccions produeixen un procés d’intrusió salina a les zones costaneres, de manera que d’una pressió local sobre el recurs en resulta un impacte sobre la qualitat. Aquest impacte local no pot ésser valorat únicament a partir de la pressió total sobre la massa d’aigua atès que hi intervé la vulnerabilitat del medi, les característiques intrínseques de l’aqüífer, la distribució i magnitud de les extraccions. L’impacte provocat per aquesta pressió s’analitza més endavant (Apartat 4.4.7).
Mapa 4.4.35. Pressió per extracció d’aigua.
4.4.6. Recàrrega artificial
L’annex 2 de la Directiva Marc de l’Aigua inclou la recàrrega artificial de les masses d’aigua en la llista de pressions que cal detallar en el procés de caracterització de les masses d’aigua. Senyala també que en l’examen de la incidència de l’activitat humana caldrà identificar els punts en els que es realitza directament aquesta recàrrega, els cabals de recàrrega i la composició química de les aigües que s’introdueixen. En aquest mateix sentit, el document guia de l’anàlisi de pressions i impactes, IMPRESS, (CEE, 2002) inclou la recàrrega artificial com
una activitat o Driving Force que pot provocar un impacte sobre la quantitat i la qualitat de la massa d’aigua
L’annex II del document IMPRESS defineix la recàrrega artificial com l’activitat humana d’introducció deliberada d’aigua al subsòl, normalment amb l’objectiu d’incrementar el recurs disponible i procedir a la conseqüent explotació.
Segons aquesta definició, no seria necessari incloure-hi aquelles activitats que el seu objectiu principal no sigui directament l’increment del recurs disponible sinó que es produeixi com a efecte secundari de l’activitat tal i com pot succeir per exemple, en l’agricultura de regadiu. No obstant, atès que cal realitzar una estimació de la tassa mitjana anual de recàrrega de cada massa d’aigua per comprar-la posteriorment amb l’extracció cal tenir-hi en compte totes les entrades, naturals i induïdes. En aquest context, la Directiva recomana la consideració de totes les activitats que deriven en una augment del recurs considerant-les com a pressions a la recàrrega. Aquestes pressions cal entendre-les no només en la vessant quantitiva sinó també qualitativa atès que pot forçar-se una entrada al subsòl d’una massa d’aigua amb característiques hidroquímiques diferents i, esdevenir una font de contaminació de les aigües subterrànies en cas d’incorporar contaminants.
Per a tenir en compte els objectius exposats, s’han considerat dos tipus de recàrrega artificial d’aqüífers que s’han anomenat recàrrega directa i indirecta. S’entén per recàrrega artificial directa els casos en que es realitza una injecció d’aigua a l’aqüífer, normalment amb objectius mediambientals fonamentalment de quantitat.
La recàrrega indirecta es produeix en els casos de camps regats amb aigua procedent de depuradores o zones on els retorns de reg són considerables. També s’inclouen en aquest grup l’escarificat de la llera per facilitar la infiltració a través d’aquesta.
La Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) realitza recàrrega artificial directa a través dels pous de l’aqüífer principal del Llobregat, a l’alçada de Cornellà de Llobregat (Mapa 4.4.36). Els volums injectats anualment han estat molt variables des del 1969 es tracta d’aigües prepotables de característiques hidroquímiques que milloren les de l’aqüífer.
Mapa 4.4.36. Situació dels pous de recàrrega artificial.
SGAB també realitza recàrrega directa del mateix aqüífer per escarificat de la llera a l’alçada de Pallejà. El volum anual de la recàrrega a través dels pous i per escarificació de la llera es presenta a la Figura 4.4.3. Abans de retornar els cabals del Canal Sedó a la Cubeta de Sant Andreu també es produïa recàrrega a través de basses. Actualment, havent-se anul·lat la presa d’aigua del Canal Sedó, els cabals han retornat a la llera i la recàrrega es produeix de forma natural.
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 (hm 3 /a) TOTAL DIRECTA
Figura 4.4.3. Volums anuals recarregats a la massa núm. 38 (Vall Baixa del Llobregat).
A la Taula 4.4.21. es detallen les masses en les que s’ha considerat que s’hi produeix recàrrega artificial indirecta, fonamentalment per retorns de reg.
Tal i com s’ha indicat anteriorment, a les zones de reg, aquests retorns poden incorporar nutrients i plaguicides. Aquest procés depèn, bàsicament de la vulnerabilitat dels aqüífers, el tipus de reg que es realitzi i l’època en la que s’apliqui, el tipus de cultiu, les condicions climàtiques de l’any, etc. Al Mapa 4.4.37 es presenten la distribució de les zones d’agricultura de regadiu segons divisió municipal sobre les masses d’aigua, per tant, les zones que poden veure’s més afectades per aquesta recàrrega indirecta per retorns de reg. Per a estimar aquest valor s’han emprat els llindars que es defineixen a l’Ordre del Ministeri d’obres públiques i urbanisme, del 24 de setembre de 1992 per la que s’aproven les instruccions i recomanacions tècniques complementàries per l’elaboració dels planes hidrològics de conques intercomunitàries (BOE 249, de 16-10-92):
- En dotacions brutes anuals de reg superiors a 8.000 m /ha: 20 % demanda bruta.
Si bé aquests llindars es basen en les dotacions, en el present estudi s’han emprat les extraccions agrícoles atès el volum que d’aquestes s’empra és notable. No obstant, en determinades zones l’ús de recursos superficials supera de llarg els subterranis. És el cas de les zones de reg del canal d’Urgell on el càlcul de retors de reg s’ha realitzat a partir de les dades de dotacions i estudis més específics que inclouen el tipus de reg.
Taula 4.4.21. Característiques de la recàrrega artificial (RA) MASSA RECÀRREGA ARTIFICIAL DIRECTA
RETORN DE REG (hm3/any) 4. Al·luvials de l’Albera-Cap de Creus 0,001 6. Empordà 0,47 7. Detrítics Baix Ter 0,02 8. Banyoles 0,23 9. Fluviovolcànic de la Garrotxa 0,11 11. Al·luvials Depressió Central i aüífers locals 0,32 13. Montseny – Guilleries 0,08 14. La Selva 0,83 15. Al·luvials de la Baixa Costa Brava
S’ha realitzat recàrrega artificial indirecta en dos aqüífers: els al·luvials del Ridaura i de Tossa. En ambdós la recàrrega es realitza per l'abocament directe a la llera de la riera. A l'al·luvial del Ridaura coexisteix amb el reg amb aigua depurada on els volums totals de recàrrega són de 0,27 hm3/any. La major part procedeixen de l'EDAR (0,265 hm3/any) i la recàrrega a la llera procedeix de la xarxa d'aigües del Consorci de la Costa Brava (0,08 hm3/any) i es concentra a dos mesos (maig-juny). A Tossa els cabals procedents de l'EDAR xifren 0,02 hm3/any. 0,04 16. Al·luvials del Vallès 1,62 18. Maresme 0,41 23. Garraf 0,50 24. Baix Francolí 3,71 25. Alt Camp 2,12 26. Baix Camp 1,06 30. Plana de la Galera - Montsià 0,76 31 Mesozoic dels Ports i Montsià 4,65 Con ques Inter nes de C atal un ya 32. Fluviodeltaic del Fluvià-Muga
Es produeix una recàrrega indirecta de l'aqüífer amb aigua que es destina a usos ecològics al Parc Natural dels aiguamolls de l'Alt Empordà. El Consorci de la Costa Brava proporciona de l'ordre de 0,75 hm3/any d'aigües depurades al Parc dels quals se n'han utilitzat
volums variables: 0,56 hm3/any el 2001, 0,75 hm3/any el 2002, 0,47 hm3/any el 2003 i 0,50 hm3/any el 2004.
33. Fluviodeltaic del Ter
Es reutilitzen aigües regenerades depurades de les EDARs de Pals i Torroella de Montgrí pel reg d'un camp de golf i està previst l'ús en un altre. 0,49 34. Alta i Mitja Tordera 0,04 35. Baix Besòs i Pla de Barcelona 0,26 37. Cubeta d’Abrera 0,04 38. Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del LLobregat
Recàrrega directa i indirecta (vegeu ¡Error! No se encuentra el
origen de la referencia.) 0,13 39. Delta del Llobregat 0,25 40 Massís Axial Pirenaic 0,09 41 La Cerdanya 0,01 42 Alt urgell 0,01 43 Tremp-Isona 0,17 44 Cadí-Port del Comte 0,06 45 Serres Marginals Catalanes 0,37 46 Al·luvial del Segre mig 0,01 47 Al·luvial del baix Segre 0,04 48 Al·luvial d’Urgell 77,50 49 Calcàries de Tàrrega 0,81 50 Priorat 0,44 51 Fossa de Mora 0,07 52 Al·luvial de Tortosa 0,012 Con ques Interc omun itàries 53 Delta de l’Ebre 0
Mapa 4.4.37. Hectàrees de regadiu per comarca.
La magnitud de la pressió per recàrrega artificial (Taula 4.4.22.) s’ha valorat tenint en compte el quimisme de l’aigua que s’introdueix, la vulnerabilitat de la massa d’aigua i, especialment, la profunditat de la zona no saturada, la litologia de l’aqüífer i la dependència d’ecosistemes associats.
Pel cas dels retorns de reg, s’ha considerat en tots els casos que la pressió que exerceixen sobre l’estat químic és baixa excepte a la massa de l’al·luvial de l’Urgell on el tipus de reg i la quantitat aplicada poden provocar importants afeccions a l’estat químic de l’aigua subterrània, aportant compostos relacionats amb les pràctiques agrícoles. A les zones on es rega amb aigua procedent de depuradora la pressió s’ha valorat com a moderada. La recàrrega directa exerciria una pressió elevada sobre l’estat químic però atès que l’únic lloc on es realitza, als pous de Cornellà, millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer, es considera que la pressió que exerceix és nul·la.
MASSA MAGNITUD DE LA PRESSIÓ 4. Al·luvials de l’Albera-Cap de Creus Baixa
6. Empordà Baixa
7. Paleògens del Baix Ter Baixa
8. Banyoles Baixa
9. Fluviovolcànic de la Garrotxa Baixa 11. Al·luvials Depressió Central i aqüífers locals Baixa 13. Montseny – Guilleries Baixa
14. La Selva Baixa
15. Al·luvials de la Baixa Costa Brava Moderada 16. Al·luvials del Vallès Baixa
18. Maresme Baixa
23. Garraf Baixa
24. Baix Francolí Baixa
25. Alt Camp Baixa
26. Baix Camp Baixa
30. Plana de la Galera - Montsià Baixa 31. Mesozoic dels Ports i Montsià Baixa 32. Fluviodeltaic del Fluvià-Muga Moderada 33. Fluviodeltaic del Ter Moderada 34. Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Baixa 35. Baix Besòs i Pla de Barcelona Baixa
37. Cubeta d’Abrera Baixa
38. Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat Baixa
Con ques Inter nes de C atal un ya
39. Delta del Llobregat Baixa 40 Massís Axial Pirenaic Baixa
41 La Cerdanya Baixa
42 Alt urgell Baixa
43 Tremp-Isona Baixa
44 Cadí-Port del Comte Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre mig Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Baixa 48 Al·luvial d’Urgell Moderada 49 Calcàries de Tàrrega Baixa
50 Priorat Baixa
51 Fossa de Mora Baixa
Con
ques Interc
omun
itàries
52 Al·luvial de Tortosa Baixa
4.4.7. Extraccions costaneres: Intrusió salina
La intrusió salina és l’impacte resultat d’elevades extraccions a les zones que poden afavorir l’entrada d’aigua salina als aqüífers.
La inversió del gradient degut a l’extracció i l’abast de la contaminació salina no només depenen de la mateixa pressió extractiva, sinó també de la tipologia d’aqüífers i dels materials que els configuren. Per avaluar aquest tipus de pressió s’ha partit de les dades de l’impacte sobre la qualitat (punts on s’ha constatat elevada conductivitat elèctrica (Mapa 4.4.39) i s’han avaluat creuant-les amb les cartografies piezomètriques i les extraccions totals.
Mapa 4.4.39 Conductivitat elèctrica de la xarxa de control de qualitat d’aigua subterrània.
S’ha detectat l’impacte de la intrusió salina a 14 masses d’aigua subterrània en contacte amb el litoral. Aquestes masses són les que es detallen a la Taula 4.4.23.
Mapa 4.4.40. Pressió per extraccions costaneres que produeixen intrusió salina (IS).
Taula 4.4.23. Masses d’aigua en les que s’ha detectat intrusió salina. NOM MASSA D’AIGUA AMB IMPACTE REAL D’INTRUSIÓ SALINA
MAGNITUD DE LA PRESSIÓ (IS) 4 Al·luvials de l’Albera-Cap de Creus Alta
7 Paleògens del Baix Ter Alta 15 Al·luvials de la Baixa Costa-Brava Alta
18 Maresme Alta
23 Garraf Alta
24 Baix Francolí Alta
26 Baix Camp Alta
29 Cardó-Vandellòs Alta 30 Plana de la Galera-Montsià Alta 32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga Alta 33 Fluviodeltaic del Ter Alta 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Alta 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona Alta
Con ques i ntern es de Cata lu ny a
4.4.8. Pressió total sobre les masses d’aigua subterrània
No totes les pressions actuen d’igual manera sobre totes les masses d’aigua ni poden considerar-se significatives d’una manera global. Per aquesta raó, s’han creat dues matrius: una que pondera la importància relativa de les pressions sobre l’estat químic (Mapa 4.4.22) i una altra per les pressions sobre la quantitat (Taula 4.4.25) per a cada una de les masses d’aigua. El resultat d’aquests càlculs donen els índexs que es detallen les taules síntesi junt amb el resultat de la pressió global sobre la massa d’aigua (taules 4.4.26 i 4.4.27). Aquests índexs permetran valorar la magnitud de la pressió sobre l’estat químic i quantitatiu d’una manera objectiva.
Les matrius de ponderació de les pressions (Taula 4.4.24. i Taula 4.4.25.) s’han calculat per estimar conjuntament les pressions sobre les masses d’aigua. Aquestes donen un valor a cada pressió (en columnes) i resulten de combinar la seva magnitud (valorada en 1, 2 o 3 per moderada, baixa o alta respectivament) i la capacitat de remeiar el seu impacte (valorada també en 1, 2 o 3 per moderada, baixa o alta respectivament). En la valoració de les pressions extractives s’ha aplicat el major factor a les extraccions d’aigua. Els valors numèrics obtinguts s’han convertit en pressió total baixa, moderada o alta.
Taula 4.4.24. Matriu de ponderació de les pressions sobre l’estat químic de les masses d’aigua subterrània. Pressions per dejeccions ramaderes (DJ), agricultura intensiva (AG), aplicació de biosòlids (BI), zones urbanes i industrials (UI), infraestructures urbanes linials (II), abocaments industrials (AI), sòls contaminats (SC), dipòsits controlats de residus (DR), runams salins (RS), abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals (AE), extraccions d’àrids (EX), extraccions que provoquen intrusió salina (IS) i recàrrega artificial (RA).
Pressions difuses Pressions puntuals Altres
DJ AG BI UI II AI SC DR RS AE EX IS RA Capacitat de remediació (3) (2) (1) (2) (1) (3) (2) (1) (2) (2) (2) (2) (1) MAGNITUD Alta (3) 9 6 3 6 3 9 6 3 6 6 6 6 3 Moderada (2) 6 4 2 4 2 6 4 2 4 4 2 Baixa (1) 3 2 1 2 1 3 2 1 2 2 1
Taula 4.4.25. Matriu de ponderació de les pressions sobre la quantitat de les masses d’aigua subterrània. Vivers de plantes ornamentals i freatòfits (VF), extraccions d’àrids (EX) i punts d’extracció d’aigua subterrània.
VF EX EXTRACCIONS AIGUA Capacitat de remeiació (2) (1) (4) MAGNITUD Alta (3) 6 3 12 Moderada (2) 4 2 8 Baixa (1) 2 1 4
Els rangs emprats per a valorar la pressió total sobre l’estat químic s’han establert en funció dels valors mitjans obtinguts en el índex:
- pressió baixa: índex qualitatiu <15
- pressió moderada: índex qualitatiu entre 15 i 28
- pressió elevada: índex qualitatiu >28
Per a valorar la pressió sobre la quantitat del recurs els rangs han estat diferents. Aquests s’han basat principalment en les extraccions per captacions de manera que quan les pressions per extracció directa exerceixen, per exemple, una pressió moderada, la pressió total serà com a mínim moderada i si hi ha altes pressions pot arribar tenir pressió total alta:
- pressió baixa: índex quantitatiu <8
- pressió moderada: índex quantitatiu entre 8 i 11
- pressió elevada: índex quantitatiu >11
Les pressions considerades sobre l’estat químic, l’índex qualitatiu total avaluat i la pressió total sobre l’estat químic de les 53 masses d’aigua subterrània se sintetitzen a la Taula 4.4.26. Es representa gràficament al Mapa 4.4.41.
Taula 4.4.26. Síntesi de les pressions sobre l’estat químic de les masses d’aigua subterrània (A: alta, M: moderada, B: baixa).
PRESSIONS Pressió per contaminació
d’origen difús Pressió per contaminació d’origen puntual pressions Altres Masses DJ AG BI UI II AI SC DR RS AE EX IS RA INDEX
PRESSIÓ TOTAL 1 Conca alta dels
Freser i Ter M A A B A 26 M 2 Conca alta del
Fluvià M M B B B 13 B 3 Conca alta de la Muga M B 8 B 4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus B B B A B 13 B 5 Conca alta dels
Cardener i Llobregat B 2 B 6 Empordà A M B B B A M M M A B 43 A 7 Paleògens del Baix Ter M M B B A B 20 M 8 Banyoles A M B A B A M B 33 A 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa A A B M B A M M A M B 47 A 10 Plana de Vic - Collsacabra A M B A A A A M 42 A 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals A A B M A M A B A B M B 49 A 12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles A B B B A B 23 M 13 Montseny-Guilleries A B B B M M B B B 27 M 14 La Selva M M B M M A B M M M B 39 A 15 Al·luvials de la
Baixa Costa Brava M M M B B A B A M 29 A 16 Al.luvials del Vallès A M A A M A A A B 47 A 17 Ventall al·luvial de Terrassa B A M A B B 24 M 18 Maresme M A B A B A A B 33 A 19 Gaià - Anoia A B B M M 14 B
20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre
B B M A 11 B
21 Detrític neògen
del Baix Penedès A M M M B A A 32 A 22 Al·luvials del Con ques Inter nes de C atal un ya
PRESSIONS Pressió per contaminació d’origen difús
Pressió per contaminació d’origen puntual Altres pressions Masses DJ AG BI UI II AI SC DR RS AE EX IS RA INDEX PRESSIÓ TOTAL 26 Baix Camp B M M B B M A M A B 33 A 27 Prades - Alt Francolí M M A B 15 M 28 Llaberia - Prades meridional B B B B 8 B 29 Cardó - Vandellòs B B B M B B B A 23 M 30 Plana de la Galera - Montsià M B B A B 14 B 31 Mesozoic dels Ports i Montsià B B B B B 8 B 32 Fluviodeltaic
del Fluvià - Muga M A B M B A A A A A M 53 A 33 Fluviodeltaic delTer M A B B A B A A M 37 A 34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera B M M A A A A B B 38 A 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta B A M M A A A A B 43 A 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona A A B A M B A 30 A 37 Cubeta d’Abrera B B M M A A A B B 32 A 38 Cubeta de Sant
Andreu i Vall Baixa del Llobregat M A A A A M A A B 47 A 39 Delta del Llobregat A A A A A B A A B 45 A 40 Massís Axial Pirenaic B M B B B 8 B 41 La Cerdanya B A B B B B M M B 21 M 42 Alt urgell B M M B B M B A B 26 M 43 Tremp-Isona M B A B B M B 19 M 44 Cadí-Port del Comte B B M B 10 B 45 Serres Marginals Catalanes B B M B B B 12 B 46 Al·luvial del Segre mig A A B B M M B 29 A 47 Al·luvial del baix Segre A A B M M A B M M B 42 A 48 Al·luvial d’Urgell M A B B B A A M 33 A 49 Calcàries de Tàrrega B A B B B M M A B 25 M 50 Priorat B B 2 B 51 Fossa de Mora B B B B A B B 15 M Con ques Interc omun itàries 52 Al·luvial de Tortosa A B B B A B B B 24 M
PRESSIONS Pressió per contaminació d’origen difús
Pressió per contaminació d’origen puntual Altres pressions Masses DJ AG BI UI II AI SC DR RS AE EX IS RA INDEX PRESSIÓ TOTAL 53 Delta de l’Ebre A B B B B 12 B
Mapa 4.4.41. Pressió total sobre l’estat químic de les masses d'aigua subterrània.
Les pressions considerades sobre la quantitat, l’índex quantitatiu total avaluat i la pressió total sobre l’estat quantitatiu de les 53 masses d’aigua subterrània es troben en la Taula 4.4.27. La
Taula 4.4.27. Resum de les pressions significatives i pressió total sobre l’estat quantitatiu de les masses d’aigua subterània (A: alta, M: moderada, B: baixa).
PRESSIONS VF EX Extraccions
d’aigua ÍNDEX
PRESSIÓ TOTAL
1 Conca alta dels Freser i Ter A B 7 B
2 Conca alta del Fluvià B B 5 B
3 Conca alta de la Muga B B 5 B
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus B B 5 B
5 Conca alta dels Cardener i Llobregat B B 5 B
6 Empordà M A B 11 M
7 Paleògens del Baix Ter M 8 M
8 Banyoles B M B 8 M
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa M M A 18 A
10 Plana de Vic - Collsacabra M B 6 B
11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals A M A 20 A
12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles A 12 A
13 Montseny-Guilleries A B B 10 M
14 La Selva A M A 20 A
15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava B B A 15 A
16 Al.luvials del Vallès B A M 14 A
17 Ventall al·luvial de Terrassa B M 8 M
18 Maresme A M 14 A
19 Gaià - Anoia A 12 A
20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre B 4 B
21 Detrític neògen del Baix Penedès A 12 A
22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals B M 9 M
23 Garraf B 4 B
24 Baix Francolí B M 9 M
25 Alt Camp A 12 A
26 Baix Camp M A 14 A
27 Prades - Alt Francolí M 8 M
28 Llaberia - Prades meridional B B 5 B
29 Cardó - Vandellòs B B 5 B
30 Plana de la Galera - Montsià B 4 B
31 Mesozoic dels Ports i Montsià B B 5 B
32 Fluviodeltaic del Fluvià - Muga A M 11 M
33 Fluviodeltaic delTer A A B 13 A
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera A B M 15 A
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta B A 14 A
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona B M 9 M
37 Cubeta d’Abrera B A 13 A
38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat A A 15 A
Conques Inte
rne
s de Catalunya
39 Delta del Llobregat A A 15 A
40 Massís Axial Pirenaic B B 5 B
41 La Cerdanya M B 6 B
42 Alt Urgell A B 7 B
43 Tremp-Isona B M B 8 M
44 Cadí-Port del Comte M B 6 B
45 Serres Marginals Catalanes B B B 7 B
46 Al·luvial del Segre mig A M M 16 A
47 Al·luvial del baix Segre M M B 8 M
48 Al·luvial d’Urgell B M 10 M 49 Calcàries de Tàrrega B 4 B 50 Priorat B 4 B 51 Fossa de Mora B B 5 B 52 Al·luvial de Tortosa B B 5 B Conques Inte rcomunitàries 53 Delta de l’Ebre B 4 B
4.4.9. Vulnerabilitat intrínseca
La vulnerabilitat d’una massa d’aigua subterrània és el paràmetre que permet descriure el nivell de protecció de les masses enfront les pressions.
Per a valorar de forma objectiva l’impacte real o potencial que les pressions poden provocar sobre l’estat químic a l’aigua subterrània, cal quantificar quin és el seu grau de protecció natural enfront les contaminacions. La vulnerabilitat intrínseca de les aigües subterrànies és el conjunt de característiques naturals de la massa d’aigua que determinen el grau de dificultat d’accés de les substàncies indesitjables a la massa i de propagar-se per la mateixa. Per a cada massa d’aigua subterrània, la combinació de la pressió total sobre l’estat químic i de la vulnerabilitat intrínseca permet estimar l’impacte potencial de l’activitat sobre l’aigua subterrània. L’impacte comprovat es valora posteriorment respecte l’estat de referència prèviament definit.
Els principals elements emprats en la valoració de la vulnerabilitat intrínseca de l’aigua subterrània són la recàrrega, les propietats del sòl i les característiques de la zona no saturada i de la zona saturada, és a dir, del propi aqüífer. Altres atributs són la topografia, la relació aigües superficials i subterrànies i la natura dels materials en els que s’encaixa l’aqüífer.
Les masses d’aigua subterrània han estat incloses, segons la seva vulnerabilitat, en una de les tres següents categories: Baixa, Moderada, Alta, tenint en compte la categoria a la que pertanyen els aqüífers que les conformen. Així, la vulnerabilitat de les masses d’aigua s’ha estimat integrant la informació dels aqüífers involucrats i considerant prioritari el valor menys favorable.
Al Mapa 4.4.43 es mostra la vulnerabilitat de les masses d’aigua subterrània. Cal tenir en compte que es tracta de valors mitjans doncs aquest paràmetre s’ha simplificat considerant-li valors discrets.
