Experiències sobre la selecció de dieta del bestiar cabrum en espais naturals i potencial del seu ús per a reduir el risc d incendis forestals

Experiències sobre la selecció de dieta del bestiar cabrum en espais naturals

i potencial del seu ús per a reduir el risc

d’incendis forestals

Jordi Bartolomé Filella

BROSTEJADORS PASTURADORS

Classificació de remugants europeus segons el tipus d’alimentació (a partir de Hofmann, 1989)

cabirol isard cabra salvatge bisó mufló ur (extingit)

SELECCIÓ D’ESPÈCIES VEGETALS PER OVELLES I CABRES

EN ALZINARS I PASTURES DEL MONTSENY

Tres explotacions de 245 a 703 ha. amb ramats mixtos d’ovelles (160-200 caps)

i cabres (50-100caps) manejats per pastor.

Els animals pasturen cada dia per alzinars als vessants (Quercus ilex) i landes

de brossa a l'altiplà (Calluna-Erica).

P.N. Montseny (La Calma)

Metodologia

· Composició de la vegetació estimada a partir de transectes d’intercepció lineal i ‘point quadrat’.

· Composició de la dieta a partir d’anàlisi microhistològica de femtes. Mostres d’un 10% del ramat recollides mensualment.

Anàlisi microhistològica

Reconeixement de fragments

d’epidermis vegetals no degradades en els

fems dels animals

Avantatges:

· mostreig homogeni

· no interfereix en la conducta de l’animal

· possibilitat

d’identificar moltes espècies

Inconvenient:

Festuca sp. Erica arborea Calluna vulgaris Quercus ilex Herbàcies Altres graminoides Altres llenyoses GF MA MJ JA SO ND 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 CABRES GF MA MJ JA SO ND OVELLES Mesos % fra gme nt s e pidè rmi c s e n e ls fems

111 tàxons identificats en 72 mostres

Redu cció prod ucció v eget al (% )

ovelles

cabres

0

15

30

45

60

75

90

Ramat 1

0.86 caps/ha

Ramat 2

0.47 caps/ha

Ramat 3

0.40 caps/ha

Metodologia: Test de Cafeteria.

6 ovelles i 6 cabres en gàbies individuals reben diàriament 3 plançons d’1-2 anys

de 8 espècies diferents de coníferes. Els animals poden seleccionar lliurement el

que mengen durant 15 minuts. Les preferències es determinen a partir del

nombre de mossegades efectuades a cada plançó.

Ojectiu: determinar i comparar les preferències alimentàries d’ovelles i

cabres per plançons de coníferes.

Espècies emprades:

Autòctones: Pi blanc (Pinus halepensis Mill), Pinastre (Pinus pinaster Ait.), Pi

roig (Pinus sylvestris L.) i Pinassa (Pinus nigra Arnold)

Exòtiques: Pi radiata (Pinus radiata D. Don), Cedre (Cedrus libani A. Rich.),

Avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii [Mirb.] Franco) i Picea (Picea abies L.

Karst.).

CL PA PH PM PN PP PR PS Espècies 0 10 20 30 mi tj a na de mos s e gade s /a nima l i dia Animal ovella cabra

Resultats

· El rànking de preferències obtingut a partir de l’anàlisi estadística és:

Cabres: PS > CL > PA > PH > PM > PN > PR > PP Ovelles: PS > CL > PN > PM > PH > PA > PP > PR

· Les cabres mengen el doble que les ovelles (14 i 8 mossegades per espècie respectivament).

Conclusió

Les ovelles i sobretot les cabres poden ser una opció interessant per

controlar la colonització i expansió de coníferes en les pastures de

muntanya.

Consum i preferència del bestiar oví i cabrum per brucs (Erica arborea i E.

scoparia): importància de la composició química i resistència al tall.

Z.G. López, J. Plaixats, J. Bartolomé

Erica arborea Erica scoparia

Consumo diario de Erica (cabras) 0 100 200 300 400 500 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Día C o n s u m o ( g ) arborea scoparia

Consumo diario de Erica (ovejas)

0 100 200 300 400 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Día C o n s u m o ( g ) arborea scoparia

Composició química

Erica arborea Erica scoparia P

Materia seca Primavera 94,50  0,091 b 94,78  0,091 a 0,0394 Otoño 94,73  0,091 b 95,41  0,091 a 0,0001 Materia mineral Primavera 2,51  0,050 a 2,28  0,050 b 0,0031 Otoño 1,97  0,050 b 2,16  0,050 a 0,0137 Proteína bruta Primavera 5,51  0,165 b 6,23  0,165 a 0,0045 Otoño 5,70  0,165 b 6,88  0,165 a 0,0001 Fibra bruta Primavera 20,03  0,420 b 26,94  0,420 a 0,0001 Otoño 24,39  0,420 b 26,15  0,420 a 0,0064

Fibra neutro detergente

Primavera 37,50  0,336 33,10  0,336 Otoño 37,67  0,336 38,93  0.336

Fibra ácido detergente

Primavera 30,50  0,270 a 25,88  0,270 b 0,0001 Otoño 30,26  0,270 b 32,20  0,270 a 0,0001

Lignina ácido detergente

Primavera 19,49  0,709 a 15,86  0,709 b 0,0012

Otoño 19,21  0,709 20,74  0,709 0,1368

Extracto etéreo

Primavera 4,27  0,128 4,47  0,128 0,2781

Resistència al tall (mossegada)

Erica arborea

(n=200)

Erica scoparia

(n=200)

P

Fuerza (newtons)

52,40 ±

58.00 ±

0,0001

Distancia (mm)

0,96 ±

0,96 ±

0,0001

Normalizada

(Fuerza/distancia)

54,73 ±

60,57 ±

0,0016

Tiges apicals del mateix diàmetre (aprox. 1mm)

sonda HDP/UB del Texture Analyzer

La major resistència al tall d

’E.

scoparia podria explicar el menor

consum per part de les ovelles. A les

cabres aquest fet no els afectaria.

LA PASTURA AMB BESTIAR EQUÍ I CABRUM COM A EINA DE PREVENCIÓ

D’INCENDIS

Projecte GUARDABOSC

Jordi Bartolomé, Mª José Broncano, David Tarrasón i Josefina Plaixats

ASSOCIACIÓ ECOPARATGES

ADFs – ALT PENEDÈS, BAIX PENEDÈS I GARRAF

- Brolla calcícola mediterrània i pineda pi blanc

- 4 parcel·les de 20 x 10 m en cada formació, dues per a ser pasturades per

cavalls i dues per cabres

- Càrrega ramadera alta i de curta durada: 70 UR/ha durant 4 dies (tardor)

- Mesura de paràmetres estructurals i anàlisi microhistològica

- Índex de selecció de Ivlev

foixarda

1 2 Font Galí Matollar Pineda 3

ZONA D’ESTUDI

Àrea d’estudi (1)

Índex de selecció de Ivlev (1961):

on,

D: proporció d’una planta a la dieta

V: proporció d’una planta a la vegetació IS = x 10 D - V D + V +10 -10 0 Preferència Indiferència Rebuig Espècies Anàlisi estadística:

ANOVAs i test no paramètrics (Mann-Whitney)

Metodologia

Pinus halepensis Pistacia lentiscus 4% Juniperus oxycedrus 2% Rosmarinus officinalis 25% Ulex parviflorus 25% Bupleurum fruticescens 1% Brachypodium phoenicoides 1% Globularia alypum 7% Erica multiflora 34% 1% Juniperus oxycedrus Pistacia lentiscus Globularia alypum 2% 1% 8% Erica multiflora 49% Rosmarinus officinalis 11% Ulex parviflorus 28% Bupleurum fruticescens 1% BROLLA mediterrània

4 mostres fecals en cada parcel·la

400 fragments epidèrmics identificats per mostra

Brachypodium phoenicoides Phyllirea latifolia Erica multiflora Globularia alypum Juniperus oxycedrus Ulex parviflorus 4% 15% Rosmarinus officinalis _22% 4% Pinus halepensis 9% Pistacia lentiscus 9% 32% 1% 1% Rubia peregrina 2% Bupleurum fruticescens 1% Globularia alypum 2% Juniperus oxycedrus 2% Phyllirea latifolia 3% Pinus halepensis 4% Pistacia lentiscus 3% Rosmarinus officinalis 12% Rubia peregrina 2% Thymelaea tinctoria 1% Ulex parviflorus 8% Erica multiflora 46% Bupleurum fruticescens 1% Brachypodium phoenicoides 16% PINEDA mediterrània

4 mostres fecals en cada parcel·la

400 fragments epidèrmics identificats per mostra

* p< 0.05, **p<0.01, ***p<0.001 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA CAVALLS CABRES IS AMBIENT

Bruc d’hivern Erica multiflora

ANIMAL *** -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 CAVALLS CABRES ANIMAL ** BROLLA PINEDA IS AMBIENT Gatosa Ulex parviflorus

-8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA IS AMBIENT

Romaní Rosmarinus officinalis

CAVALLS CABRES ANIMAL ** -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA IS AMBIENT Llentiscle Pistacia lentiscus

CAVALLS CABRES

ANIMAL *

Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies

Resultats (3)

-8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA IS AMBIENT * Càdec Juniperus oxycedrus

CAVALLS CABRES ANIMAL -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA IS AMBIENT

Botja groga Bupleurum fruticescens

CAVALLS CABRES ANIMAL -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 BROLLA PINEDA IS AMBIENT Foixarda Globularia alypum

CAVALLS CABRES

ANIMAL

* p< 0.05

Selecció d’espècies per cabres i cavalls en una pineda i brolla mediterrànies

botja groga

MATOLLAR

PINEDA

1 = abans de la pastura 2 = després de la pastura

Resultats (5)

CAVALLS CABRES

Concentren la seva alimentació en les espècies que els resulten més apetents, com el bruc d’hivern.

La seva alimentació s’ajusta millor als recursos disponibles.

Major capacitat d’ingerir elements fibrosos i molt inflamables com tiges seques i

fenàs.

Major capacitat d’utilitzar espècies amb elevat contingut de compostos

secundaris, com el romaní, el llentiscle, el pi i el fals aladern.

Principals avantatges de l’ús de cavalls i cabres en la disminució del risc d’incendi

• Les dues espècies podrien complementar-se en la prevenció del risc

d’incendis.

• L’efecte combinat del consum i del trepig emprant càrregues ramaderes

altes (70 UR/ha) durant un període curt de temps (4 dies) permet una

reducció considerable, entre 1/3 i 1/2 dels paràmetres estructurals de la

vegetació (alçada, capçada i volum).