• No se han encontrado resultados

ELS SUBSTANTIUS I ELS ADJECTIUS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ELS SUBSTANTIUS I ELS ADJECTIUS"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

1

ELS SUBSTANTIUS I ELS ADJECTIUS

La flexió de gènere en els substantius

Els substantius poden ser de gènere masculí o de gènere femení. Habitualment els substantius femenins es formen a partir del substantiu masculí, excepte en el cas dels masculins en -ot –bruixa/bruixot...– i en els casos en què el substantiu masculí i el substantiu femení tenen un radical diferent –home/dona, oncle/tia, porc/truja...–. També cal tenir en compte que són invariables els substantius en -aire –drapaire, boletaire...–, en -arca –monarca, patriarca...–, en -ista –pianista, modista...– i també en

-ta –poeta, paleta...–.

1. En la majoria dels casos, la terminació del femení és -a, tant si en el masculí no hi ha terminació pròpia –gat/gata, pagès/pagesa...– com si la terminació masculina és -e, -o,

-u –mestre/mestra, monjo/monja, europeu/europea...–.

Amb aquesta terminació, sovint convé fer canvis ortogràfics –funcionari/funcionària, gos/gossa, cunyat/cunyada, amic/amiga, jueu/jueva...–.

2. En el cas que el substantiu masculí acabi en una vocal tònica, la terminació del femení és -na –lleó/lleona...–.

3. En pocs casos, la terminació del femení és -ina –gall/gallina, heroi/heroïna–.

4. Quan la terminació del substantiu masculí és -or, la terminació per al femení és -riu

–actor/actriu...–.

5. En alguns casos, la terminació del femení és -essa –sastre/sastressa, tigre/tigressa...–.

Cal parar atenció al fet que en les paraules acabades en -ès la terminació del femení és

-a i que, per tant, la forma femenina no s’escriu amb doble essa. Ara bé, cal parar esment a la flexió príncep/princesa, perquè, tot i que la forma masculina no és acabada en -ès, la terminació del femení és -esa.

6. Quan la terminació del substantiu masculí és -òleg, la terminació femenina del substantiu és -òloga –psicòleg/psicòloga...–.

(2)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

2 7. Cal tenir en compte que alguns substantius signifiquen una cosa o una altra segons si són substantius masculins o femenins.

el canal via d’aigua la canal canonada

un editorial article d’opinió una editorial empresa editorial

el fi finalitat la fi final

el llum aparell la llum claror

el son estat fisiològic la son ganes de dormir

el terra paviment la terra matèria orgànica, planeta

el clau per clavar la clau per obrir i tancar

el còlera malaltia la còlera ràbia

el pols batec la pols partícules

el pudor modèstia la pudor mala olor

el salut salutació la salut estat lliure de malalties

el vall excavació la vall accident geogràfic

8. Cal parar atenció al gènere d’alguns substantius que sovint utilitzem incorrectament per influència de l’espanyol.

SUBSTANTIUS MASCULINS

els afores un anell un avantatge un desavantatge els bacteris el compte el corrent el costum el deute el dot el dubte els espinacs un estratagema el front un interrogant un interviu el pendent el senyal els tèrmits el titella

SUBSTANTIUS FEMENINS

una allau una amargor una anàlisi una aroma una esplendor la calor la cercavila la claror les incisives la marató les nespres una olor les pólvores les postres la remor la resplendor la resta la síncope la síndrome la verdor

La flexió de nombre en els substantius

Els substantius poden ser de nombre singular o de nombre plural. Habitualment el substantius plurals es formen a partir del substantiu singular.

Malgrat això, hi ha una sèrie de substantius invariables –llapis, cactus, globus, tipus, focus, fetus, porus, virus, atles, temps, fons, càries, bíceps, pelvis, tos, pus, lapsus...–. També ho són alguns compostos –comptagotes, obrellaunes, trencaclosques... – i uns

(3)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

3

quants substantius que només s’empren en plural –acaballes, afores, carrutxes, pessigolles, postres, sostenidors... –.

En canvi, les paraules acabades en -asi, -esi, -isi, -osi no són invariables i, per tant, no acaben en -s en el singular –la psoriasi, la hipòtesi, l’anàlisi, la dosi–.

1. Per norma general, la terminació del plural és -s –fanal/fanals...–, però si la forma singular acaba en vocal neutra la terminació és -es –setmana/setmanes...–, amb els canvis ortogràfics corresponents –barca/barques, plaça/places, amiga/amigues, esponja/esponges, aigua/aigües...–.

2. Quan el substantiu singular acaba en una vocal tònica, la terminació del plural és -ns

–mà/mans...–, excepte en el pronom vostè/vostès i també en alguns altres substantius –cafè/cafès, consomé/consomés, sofà/sofàs, menú/menús, clixé/clixés, puré/purés, bisturí/bisturís...–.

3. Quan el substantiu singular acaba en -s, , -x, -ix, -tx, la terminació del plural a utilitzar és -os –pis/pisos, gos/gossos, braç/braços, complex/complexos, peix/peixos, despatx/despatxos...–. Alerta, perquè en el cas dels acabats en -s alguns la dupliquen i d’altres no –abusos, accessos, impresos, ingressos...–

Són un cas particular les paraules planes acabades en -x, ja que la terminació del plural que cal emprar és -s –apèndix/apèndixs...–, i també les paraules femenines acabades en , la terminació del plural de les quals és -s –falç/falçs...–.

4. En el cas que el substantiu singular acabi en -sc, -st, -xt, -ig, la terminació del plural és -s –disc/discs, test/tests, text/texts, assaig/assaigs, desig/desigs...– i també -os, que és la forma més habitual, –disc/discos, test/testos, text/textos, assaig/assajos, desig/desitjos...–.

Malgrat això, cal tenir en compte que en els substantius femenins acabats en -st la terminació del plural és -s –post/posts...–.

La flexió de gènere en els adjectius

En referència al gènere de l’adjectiu, cal dir que hi ha adjectius invariables –amable, indígena...–. En català la morfologia dels adjectius acabats en vocal neutra coincideix amb l’espanyol. Per tant, en general, un adjectiu variable en espanyol també serà variable en català –agrio/agria i, per tant, agre/agra..., però salvaje/salvaje i, per tant,

(4)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

4

Només hi ha dos adjectius que no coincideixen amb la morfologia de l’espanyol: l’adjectiu pobre/pobra, que en català és variable, i l’adjectiu rude/rude, que en català és invariable.

1. En la majoria dels casos, la terminació del femení és -a, tant si en el masculí no hi ha terminació pròpia –fred/freda...– com si la terminació és -e, -o, -u –tendre/tendra, fondo/fonda, europeu/europea...–. Sovint convé fer canvis ortogràfics – ingenu/ingènua, poruc/poruga, tranquil/tranquil·la, tou/tova...–.

D’altra banda, cal recordar que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables en singular però variables en plural –capaç/capaç, capaços/capaces...–.

També són invariables alguns adjectius amb les terminacions següents.

-al igual, actual... (però mal/mala, anòmal/anòmala...)

-el rebel, cruel... (però paral·lel/paral·lela...)

-il difícil, civil... (però tranquil/tranquil·la, anglòfil/anglòfila...)

-ar escolar, popular... (però rar/rara, avar/avara...)

-or anterior, menor, inferior... (però incolor/incolora...)

-ant amargant, elegant, picant... (però sant/santa...)

-ent bullent, prudent, escaient... (però atent/atenta, cruent/cruenta... i tots els acabats en -lent: corpulent/corpulenta...)

-a àtona persa, agrícola, idòlatra, nòmada, pirata...

-e àtona amable, creïble, tènue, equànime, unànime, inerme, solemne...

2. Quan l’adjectiu masculí acaba en una vocal tònica, així com en el substantiu, la terminació del femení és -na –oportú/oportuna, ple/plena...–.

3. Quan la terminació de l’adjectiu masculí és -leg/-òleg, la terminació femenina de l’adjectiu és -loga/-òloga –anàleg/anàloga, homòleg/homòloga...–.

4. Cal parar atenció al gènere d’alguns adjectius variables que sovint utilitzem com a invariables per influència de l’espanyol: agrest/agresta, comú/comuna, cortès/cortesa, gris/grisa, inert/inerta, magribí/magribina, roí/roïna....

(5)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

5 La flexió de nombre en els adjectius

Els adjectius també poden ser de nombre singular o de nombre plural. Habitualment el adjectius plurals es formen a partir de l’adjectiu singular.

1. En la majoria dels casos, la terminació del plural és -s –valent/valents–, però si la forma singular acaba en vocal neutra la terminació és -es –valenta/valentes...–. Cal tenir en compte que sovint convé fer canvis ortogràfics –fresca/fresques, groga/grogues...–.

2. En el cas que l’adjectiu singular acaba en una vocal tònica, la terminació del plural és

-ns –bo/bons...–, excepte en alguns adjectius –cru/crus, nu/nus...–.

3. En canvi, quan l’adjectiu singular acaba en -s, , -x, -ix, -tx, la terminació del plural és -os –fals/falsos, gros/grossos, dolç/dolços, ortodox/ortodoxos, fluix/fluixos, gavatx/gavatxos...–.

4. En el cas que l’adjectiu singular acabi en -sc, -st, -xt, -ig, la terminació del plural és -s

–fresc/frescs, trist/trists, mixt/mixts, roig/roigs, lleig/lleigs...– i -os, que és la forma més habitual –fresc/frescos, trist/tristos, mixt/mixtos, roig/rojos, lleig/lletjos...–.

La col·locació de l’adjectiu

1. En general es recomana col·locar l’adjectiu darrere del substantiu.

L’energia eòlica és més barata.

2. Malgrat això, els adjectius de qualitat subjectiva admeten més mobilitat.

Et recomano aquest meravellós llibre.

A més, l’anteposició de l’adjectiu és gairebé necessària quan el substantiu va acompanyat d’altres complements.

Et recomano aquest meravellós llibre d’aventures.

3. En el cas d’adjectius que descriuen qualitats que ja estan contingudes de manera natural en el substantiu, l’anteposició de l’adjectiu també és admesa.

(6)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

6 4. En alguns casos, una determinada col·locació de l’adjectiu fa variar el significat del sintagma: un home pobre/un pobre home, una pregunta simple/una simple pregunta, un dependent trist/un trist dependent...

La concordança de substantiu i adjectiu

1. Quan dos o més substantius del mateix gènere van acompanyats d’un adjectiu comú, aquest s’ha de flexionar en plural.

Volem conèixer la llengua i la cultura xineses.

2. Quan dos o més substantius de gènere diferent van acompanyats d’un adjectiu comú, aquest s’ha de flexionar en masculí plural. Per evitar una frase poc natural és recomanable col·locar en darrer lloc el substantiu masculí.

Busquen una gossa i un gat perduts.

3. Quan diversos adjectius acompanyen un mateix nom, aquest s’ha de flexionar en plural.

La segona i la tercera escenes van ser les més aplaudides.

En aquest cas hi ha fórmules alternatives.

(7)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

7 Exercici 1: Transforma els sintagmes següents

(a) un sandvitx exquisit uns ________________________________

(b) un text confús uns ________________________________

(c) un client assidu una ________________________________

(d) un duel cruent una batalla __________________________

(e) una línia obliqua unes _______________________________

(f) votacions unànimes vot ________________________________

(g) un veí pudent una ________________________________

(h) unes tesis audaces una ________________________________

(i) un maharajà perplex uns ________________________________

(j) un psicòleg cortès una ________________________________

(k) uns paraigües lletjos

un _______________________________________

(l) productes lactis

postres ___________________________________

(m) acord tripartit

aliança ___________________________________

(n) un dúplex contigu uns ________________________________

(o) un marquès pobre una ________________________________

(p) un robí valuós uns ________________________________

(q) material innocu matèries ____________________________

(8)

[ Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ]

8 Exercici 2: Transforma els sintagmes següents

(a) un assaig espès uns ________________________________

(b) un informe fraudulent una operació ________________________

(c) un flux continu uns ________________________________

(d) gimnàs obert _____________________________ oberts

(e) espècie forana costum _____________________________

(f) un índex amè uns ________________________________

(g) un sacerdot rude una ________________________________

(h) xassís abonyegat _________________________ abonyegats

(i) tobogans infantils

_____________________________________ infantil

(j) una idea vaga

un discurs___________________________________

(k) problema comú

problemàtica ________________________________

(l) un bidell marroquí una ________________________________

(m) un emperador boig una ________________________________

(n) un vestit elegant unes arracades ______________________

(o) un pediatre nul una ________________________________

(p) una butaca còmoda un sofà _____________________________

(q) una modista culta un _________________________________

Referencias

Documento similar

La meva relació personal amb el propietari de la torre m’ha portat a dedicar el meu treball de fi de grau a investigar el sector, marcar uns objectius,

[r]

En el cas dels subsaharians, no s’observa aquesta correlació significativa entre els factors de risc percebuts i els problemes de salut; les puntuacions en la percep- ció

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

Cada una d’aquestes zones es va emplaçar al lloc més convenient i per una adequada comunicació entre zones, independent i segura, coincidint amb un pronunciat desnivell a la zona

Com en totes les relacions entre germans, els conflictes i les enveges existeixen, però a vegades, en els casos en què un dels germans té discapacitat, es tendeix a atorgar-li dins

Els primers mesos de 2014, els abusos policials, els maltractaments i les vulneracions dels drets humans (DDHH) que pateixen les persones emigrants a l’Estat

Si a la de Rossen es tracta d’un dels motors principals, la superació de la diferenciació entre els macedonis i els altres pobles hel·lens en la lluita contra els perses