Plasència-Taradach
A.
Cent anys de salut materna-
i
nfantil a Barcelona (1891-1991 ): una revolució
inacabada. A: Roca Rosell A
(Coord)
Cent anys de salut pública a Barcelona. Barce
l
ona
:
Ajuntament
de
Barcelona, 1991; 171-192.
CENT ANYS
DE SALUT MATERNO-INFANTIL A BARCELONA (1891-1991):
UNA REVOLUCIÓ
INACABADA
Antoni
Plasència i Taradach
"L
'
home no pot esperar
trobar un
altre
paradís
a
la terra, perquè el
paradís és
un
concepte
estàtic
mentre
que la
vida
humana és
un procés dinàmic .
...
créixer enmig dels perills
és el
destí del
gènere
humà, perquè és
la llei de l'esperit."
René
Dubos.
El
miratge
de
la
salut
.
Introducció
L
a salut
materno-infantil integra tots aquells aspectes de la
salut que tenen per objecte el
binomi
dona-fill
i, per tant,
l'
àmbit de la maternitat i del desenvolupament infantil.
En
la
salut
materno-infantil,
un dels més tradicionals cavalls de
batalla de la
Salut
Pú-blica, convergeixen
dimensions múltiples:
socials, sanitàries,
demogràfiques,
econòmiques,
la-borals, culturals
i morals, dimensions totes
elles que en
el
darrer
segle han
experimentat grans
modificacions,
quan
no veritables
convulsions. La ciutat
de Barcelona constitueix
un
escenari
on aquesta evolució
ha estat especialment
patent, i entorn
de
la
qual
es
disposa de fonts
docu-mentals prou il-lustratives.
El
present treball vol
ser una revisió de l'evolució d
'alguns dels vessants
de la salut
mater-no-infantil
a Barcelona en els darrers cent anys,
identificant els factors
més significatius
asso-ciats a aquesta evolució.
No és,
però, un treball historiogràfic exhaustiu
i metòdic,
sinó que tan
sols
pretén
assentar les bases històriques de la situació actual
de la
salut
materno-infantil
a
la
ciutat,
bases
que permetin
apuntar a àrees
de reflexió i de treball per al futur.
La revolució de la
salut materno-infantil
-perquè es
tracta d
'
una autèntica
revolució, en
la mesura que,
com
veurem,
en
menys de cent anys
s 'han
produït canvis
d'una
transcendèn-cia
i amb
una vitalitat mai
vista en els segles
anteriors-
es fonamenta en
quatre pilars
princi-pals.
Un primer pilar és el
de la
condició
de la dona.
Aquesta,
discriminada en
I
'àmbit social
i
econòmic, és en canvi exalçada com
a "portadora de vida" però també com a transferidora dels
valors
morals i educatius a
la
seva descendència.
Amb el
temps, aquesta condició anirà
evolu-cionant cap a
una independència més
gran
i una discriminació menor, amb
un major control
propi
de la
seva funció
reproductora i educadora, papers que tendeix
a compartir més
activa-ment
amb
la
seva parella.
Un segon
pilar, amb forta relació
amb el
punt anterior, és el
de la preocupació per I
'euge-nèsia, com
a estratègia per fer front a
I' important mortalitat infantil present en
els nuclis
ur-bans industrialitzats a
la fi
del
segle passat.
Aquesta preocupació eugenèsica
passa per
millo-rar les
condicions
de vida de la dona
gestant
o
simplement fèrtil,
juntament
amb
les
característiques assistencials
de la gestació, del part i del període infantil.
Són precisament les característiques assistencials les que constitueixen el
tercer pilar per a
interpretar l'evolució de la
salut
materno-infantil. El darrer
segle
ha vist
una progressiva
par-ticipació de la medicina i dels
centres sanitaris en
la reproducció. Del part en el
domicili,
so-O N A
'l: e
]
¡,
e:.21
e E {172}e
N A NInfància i classe (social), al passeig de Gràcia de Barcelona. Feminal, 27 desembre 1908.
D A u
e
A A Ae
0 N Avint ajudat
per una llevadora
,
de
vegades tan sols
per una
veïna, s
'
ha passat
al part en
unitats
maternals
fortament
tecnologitzades
, amb
un
control sanitari
continuat durant tota la
gestació
i el
puerperi.
Finalment, el
darrer pilar
,
relacionat
amb els anteriors, el constitueix
la constatació de
l
'
impacte de les desigualtats
socials
i
econòmiques en
la
salut
materno-infantil. La clara
obser-vació
de
l
fet
que la morbi
-
mortalitat infantil ha
estat
-
notòriament més
elevada en
les classes i
barris mé
s
pobre
s
ha impulsat debats i iniciatives que
encara són
molt
vigents en els
nostres
dies
,
a
la
fi
del
segle
XX.
Al
llarg d
'a
que
st
capítol,
pre
se
ntarem l
'evo
lució
d'aquests
quatre
grans conceptes, els
quals hem
volgut seg
mentar
en
cinc períodes
cronològicament ordenats, i
que
obeeixen a
si-tuacions
històrico
-
socials
i polítiques més
o
menys
específiques, encara
que no
sempre
homo-gènies.
La
descripció s'iniciarà al canvi
de
segle
(1891),
coincidint amb
la data d'inauguració de
l
'
Institut d
'H
igiene
Urbana
municipal
,
i
fins a
la data
de creació
de la
Mancomunitat
de
Cata-lunya,
i també
d
'
inici
de
la primera
guerra
mundial
(1914). A aquest
darrer període (1914
-1931
)
,
seguirà el
de la República
i
de la instauració de Ja
Generalitat
de
Catalunya, fins
al
final
de Ja
Guerra Civil (1931-1939). El
franquisme, des de la postguerra
a
l'adveniment de la de
-mocr
àc
ia
(1939-1977)
també
serà abordat
específicament.
El capítol es
clourà
amb
Ja
descrip-ció
de
la
sit
uació
recent
de la
salut
materno-infantil
a Barcelona (1977-1990).
El canvi de segle (1891-1914)
En
l
'
última dècada del
segle XIX,
Barcelona tenia una població
d'uns
500.000 habitant
s,
nombre que quadruplicava
-malgrat
les diverses
epidèmies
de
febre groga i
de
còlera
que
ha-vien assolat
periòdicament
aquesta
ciutat portuària-
el
nombre d'habitants que tenia a l'inici
del mateix
seg
le
. En aquest
període
,
Ja taxa de mortalitat havia
sofert
diverses oscii-Iacions,
entre els 27,3
morts per
10.000
habitants
el
1837 i
els
34,7 morts per 10.000 habitants
al
1890
.(
1)Destacava
, encara
que
de
manera irregular
,
un creixement vegetatiu negatiu al llarg de
gran
part del
seg
le
,
tendència que
semblava estroncar-se el
1887,
en superar
el nombre de
nai-xements (9
.317)
el nombre de
defuncions
(9.138).
Aquest "excés de mortalitat" i "defecte de
natalitat"
s'atribuïen a
les condicions d'insalubritat de la
ciutat,
-entre
elles
les filtracions de
residus
al subsòl
i les defectuoses condicions de l'habitatge- però també a "l
'
egoisme
de
la
so
-cietat moderna, principalment de Ja classe mitja, la mala retribució del treball intei-Iectual,
els
sous
baixos i Ja
carestia
dels
comestibles".(2)
Així ho
assenyalava
l'any 1902 M. Escudé i Bar
-tolí,
afegint
que "dóna major contingent a la natalitat Ja vida tranquil·la i
assossegada
de
l'obrer que, ni
envejat
ni
envejós,
troba treball constantment
,
que
el
petit industrial que
agudit-za constantment l
'e
nginy per a
subvenir
a les
seves
necessitats, i
sobretot
que la nombrosa
classe d'empleats de comerç i de l'administració, retribuïts amb
sous
miserables". A les
darre-e
N A N D A u úe
A A Ari
es
d
e
l
seg
l
e X
I
X,
B
a
r
ce
l
o
n
a
t
e
ni
a
un
es
t
axes
d
e
n
a
t
a
lit
a
t pr
og
r
ess
i
va
m
e
nt d
ec
r
e
i
xe
nt
s (29
n
a
i
xe
m
e
n
ts
p
e
r
1.
000 h
a
bit
a
nt
s e
l 1
89
0
), f
i
g
ur
a
nt
e
n
a
qu
es
t
se
ntit
e
ntr
e
l
es ca
pi
ta
l
s
m
és
d
esfa-vo
ri
des,
t
a
nt d
e
l 'E
s
t
a
t
es
pan
yo
l
(
p
e
r
exe
mpl
e,
Bilba
o
:
4
5 p
e
r 1.000
,
Madrid
: 35
p
e
r 1
.
000
,
V
a-l
è
ncia:
33
p
e
r 1.000)
,
com d'
E
u
ro
p
a (
p
e
r
exe
mpl
e
, Munic:
3
7 p
e
r 1.000
,
Vi
e
n
a: 32
p
e
r 1.000
,
L
o
nd
r
e
s:
30 p
e
r 1
.
000
,
P
a
rí
s
:
2
5 p
e
r 1
.
000)
. E
l
fe
nom
e
n
e
r
a se
mbl
a
nt p
e
l
q
u
e
f
a a
l
a fec
undit
a
t
qu
e,
r
e
f
e
rid
a a
l
es
d
o
n
es
c
asa
d
es e
ntr
e
1
5
i 45
a
ny
s, s
'
es
tim
ava e
n 1
5,9
l
'a
n
y
1
898.<
3l E
r
e
n
e
l
s
b
a
rri
s
h
ab
it
a
t
s
p
e
r l
es
cl
asses
mit
ges
i
aco
m
o
d
a
d
es o
n h
i
h
av
i
a
un
a
m
e
n
o
r n
a
t
a
lit
a
t
(
In
s
titut i
Ll
ot
j
a).
A
l
a vega
d
a,
la mor
ta
lit
a
t
ge
n
e
r
a
l n
o
h
av
i
a ev
id
e
n
c
i
at g
r
a
n
s
mill
o
r
es a
l ll
arg
d
e
l
seg
l
e,
es-se
n
t
l
a t
ub
e
r
c
ul
os
i
,
l
es gas
tr
oe
nt
e
r
o
p
a
ti
es
i l
es
pn
e
um
ò
ni
es
l
es ca
u
ses
m
és freq
ü
e
n
ts
d
e
m
o
rt.
Me
nt
re
qu
e a Barce
lona
30,9
h
a
bit
a
n
ts
d
e ca
d
a
1.000
va
r
e
n m
o
rir
e
n
e
l d
ece
nni 1
88
0
a
1
890,
ca
p d
e
l
a
r
es
t
a
d
e c
iut
ats e
urop
ees
t
e
ni
a
un
a
m
o
r
ta
lit
a
t
ta
n
e
l
eva
d
a (
p
er exe
mpl
e,
P
a
rí
s: 23,5;
Ma
r
se
ll
a
:
28
,5
;
Londre
s:
17,4
; V
i
e
n
a: 24; M
il
à
:
2
5
,
1)
.
S
'
ob
se
r
va
v
a, a
m
és a
m
és,
un
a fo
rt
a
co-rr
e
la
c
i
ó e
n
t
r
e
l
a
m
o
rtalitat rel
a
tiva i l
a
d
e
n
s
it
a
t d
e
poblaci
ó,
m
és e
l
e
v
a
d
a e
n
e
l
s
di
st
ri
c
t
es
d
e
B
a
r
ce
l
o
n
e
t
a
, Dra
ss
ane
s, H
o
s
pi
ta
l i
Hos
t
a
f
ra
n
cs.
L
a
mort
a
litat in
f
antil
, e
n c
a
nvi
,
v
a ex
p
e
rim
e
ntar
, a
mb
va
ri
ac
i
o
n
s,
un
a
pro
g
r
ess
iv
a
di
s
minu
-c
i
ó e
n
e
l
s
d
a
rr
e
r
s a
n
ys
d
e
l
seg
l
e XIX,
t
o
t i l
es
con
eg
ud
es
limi
tac
i
o
n
s
d
e
l
a
int
er
pr
etac
i
ó
d
'a
qu
est
indi
ca
d
o
r
, s
ubj
ec
t
e a
l
a
d
ef
ini
c
i
ó
d
e
n
asc
ut
v
iu m
és e
nll
à
d
e
l
es
p
r
im
e
r
es 24
h
o
r
es
.
E
l
1
9
0
0, es va
n
co
mpt
a
bilit
za
r
a
B
a
r
ce
l
o
n
a ga
i
re
b
é 22
0 m
or
t
s e
n n
e
n
s
m
e
n
o
r
s d'
1
a
n
y
p
e
r
cada
1.
00
0 n
asc
ut
s vi
u
s,<
4l
n
o
mbr
e s
up
e
ri
o
r
a
l
co
rr
es
p
o
n
e
n
t a
l c
o
njun
t
d
e Ca
t
a
lun
ya e
n
e
l m
ate
i
x
p
e
r
ío
d
e.<
5l Co
m
e
n
ge
j
a
r
e
m
a
r
cava e
l 1
899 q
u
e
la mort
a
lit
at
d
e
l
s
n
e
n
s
m
e
n
o
r
s
d
e 3 a
n
ys e
r
a
m
és e
l
e
v
a
d
a e
n
e
l
s
n
e
n
s
d
e c
l
asse
p
o
br
a
i
e
n
e
l
s
di
s
tri
c
t
es
m
e
n
ys afa
v
o
ri
ts,<
6l
i qu
e
l
es
prin
c
i
-p
a
l
s ca
u
ses
d
e
mort in
fa
n
t
il
e
r
e
n
, e
ntr
e
l
es
mal
a
ltie
s
"
c
omun
es
"
,
l
es
d
e
l
s a
p
a
r
e
ll
s
re
s
pir
a
t
o
ri i
di
ges
tiu
,
i
e
ntr
e
l
es
malalti
es
"in
fecc
i
osa
-
c
ont
ag
io
ses
"
, e
l
xa
r
a
mpi
ó,
l
a
tub
e
rculo
s
i i l
a ve
r
o-l
a
.
(?) A
l
a f
i d
e
l
seg
l
e, e
l
s
di
fe
r
e
n
ts co
mp
o
n
e
nt
s
d
e la
mo
r
t
a
lit
at
in
fa
n
ti
l
se s
i
t
u
ave
n
a Barce
l
o-n
a per sobre de
1
0
0 m
o
rt
s
p
e
r 1
.000
n
asc
ut
s v
iu
s,
t
a
nt p
e
l qu
e fa a
l
a
m
o
r
ta
li
ta
t n
e
on
ata
l
co
m
a
l
a pos
tn
eo
n
ata
l
(f
i
g
ur
a
J
).<Sl No es
di
s
p
osa
d
e
d
a
d
es
r
e
l
at
i
ves a
l
a
m
or
t
a
lit
a
t p
e
rin
ata
l
a Ba
r
-ce
l
ona c
iut
at e
n
e
l p
e
r
ío
d
e es
m
e
nt
at, tot
i qu
e, a
ni
ve
ll d
e
J
a
p
roví
n
c
i
a, Arbe
l
o a
punt
a a
J
a x
i
f
r
a
d
e 55,2
m
o
r
ts
p
e
r 1.000 na
sc
ut
s
l
'a
n
y
1
90
1.
(
9)F
in
a
lm
e
nt
,
l
a
mortalit
at
d
e
l
es
d
o
n
es a
tribuïd
a a fac
t
o
r
s
pu
e
r
pe
r
a
l
s
r
e
pr
ese
nt
ava
p
oc
m
és
d
'
un
I
%
d
e to
t
es
l
es
mort
s
f
e
m
e
nin
es
a B
a
r
ce
l
o
n
a, e
qui
va
l
e
n
t a
m
és
d
e
qu
atre
m
o
rt
s
p
e
r
ca
d
a
1.
0
0
0
n
aixe
m
e
nt
s
.
(lO)A
l
a f
i d
e
l
seg
l
e X
I
X,
l
'
a
ss
i
s
t
è
n
c
ia
a
Ja
sa
lut m
a
terna-inf
a
ntil
e
r
a
m
e
ny
s
qu
e
l
arvà
ri
a, ce
n
-tr
a
nt-
se ga
ir
e
b
é
únicam
e
nt
e
n l
es
t
as
qu
es
d
e
b
e
nefi
cè
n
c
ia p
e
r
a
l
es
d
o
n
es
m
és
p
o
br
es, o per
a
qu
e
ll
es
qu
e,
p
e
r motiu
s
div
e
r
s
o
s (e
ntr
e e
ll
s,
l
a
n
e
c
ess
it
a
t d
'oc
ult
a
r l
a gesta
ci
ó)
n
o
p
o
di
e
n
do
-n
a
r
a
llum
e
n l
es
h
a
bitu
a
l
s c
ondi
c
i
o
n
s
d
o
mi
c
ili
à
ri
es
.
L'a
n
y
1
903,
l
a
In
str
u
cció
n
Genera
l
de
Sa
n
idad
P
ú
bli
ca,
qu
e
r
eg
ul
ava
l
es co
mp
e
t
è
n
c
i
es
muni
ci
p
a
l
s e
n
a
qu
es
t t
e
m
a, va esta
blir
q
u
e
p
e
r
ta
n
y
i
e
n
a
l
a
Hi
g
i
e
n
e
muni
c
ip
a
l
" .
. .l
'ass
i
s
t
è
n
c
i
a
d
o
mi
c
ili
à
ri
a a
l
s
m
a
l
a
lt
s
p
o
br
es
i l
'es
p
ec
i
a
l
hi
g
i
e
n
e
d
e
J
a
in
fà
n
c
i
a
i d
e
l
es e
m
ba
r
aça
d
es o
p
ari
d
es po
br
es".(l
l
) A
B
arce
l
o
n
a, a
i
xò
j
a e
r
a
un
a
e
O N AMortalitat infantil o
Barce-lona (1893-189n. Gràfic
de Uuís Comenge. Foto: Institut Municipal d'Histò-ria de lo Ciutat, Borcelo-no.
ê
~·=
ò r:::li
o E:;
~
..
..,
"'
>-r::: o ê..
u (174)e
N A Nlo Cosa de lactància (sos-tinguda pel municipi) de la Gran via de les Corts Catalanes de Barcelona. Anuario Estadística de la Ciudad de Barcelona. Año XVI. 1917. Foto: Ins-titut Municipal d'Història de la Ciutat, Barcelona.
D A u
e
A A Ae
O N Arealitat iniciada uns quants anys
abans amb
l
a creació
dels Dispensaris Municipals, atesos pels
facultatius
del
Cos
Mèdic
Municipa
l
-alg
un
s
dels quals podien
ser cridats en cas
de part
dis-tòcic-,
i
des d'on
es
portaven a terme
le
s v
i
sites
domiciliàries dels malalts més necessitats.
Pe-r
ò, sego
n
s
que indica
I
'
Anuari
Estadíst
ic
Municipal, I
'any
1903, de les més de I 6.000 visites
domiciliàries efectuades per aquest cos, poc més de 100
ho
varen ser
en relació
a
malalties del
puerperi.<
12l
Eren nombrosos
els establiments
benèfics que
gaudien d'una subvenció
municipal,
desta-cant entre e
l
s
que prestaven
algun
tipus d'assistència materno-infantil
(que sobretot cuidaven,
a
lim
entaven
i
educaven e
l
s fil
l
s
dels obrers) la
Casa Municipal
de la
Misericòrdia,
I
'Hospital
de la
Santa Creu,
I
'
Hospital de
Nens
Pobres,
I
' As
il
Bressol
del Nen
Jesús, I'
Asil
de
l
a
Sagrada
Família
i
l
a Casa
de
Lactància
i
Bressol. Mereix especial menció aquest darrer establiment,
creat
l
'
any
1904,
amb
l'objectiu de repartir
a
l
s
nens pobres
"la cantidad de
leche que
necesi-ten,
modificada
según
las
potencias digestivas del
infante
y privada de
los
microorganismos
que puedan hacerla
peligrosa, a semejanza
de lo
existente en el extranjero, conocido
genéri-camente con el nombre de 'Goutte
de Lait"(
13)Però,
a
més
a més, les
tasques de
l
a
Lactància
Municipal consistien en ocupar-se
de diversos
aspectes
de la higiene infantil,
com ara
la
vigi-lància
mèdica
dels nens
sotmesos a
la lactància
artifical o
mixta,
amb comprovació setmanal
del pes,
o I 'educació de
les mares
sob
r
e
I'
atenc
i
ó al
nen.
Gaudien
d'aquest
servei
les mares
que,
tenint el corresponent ce
rti
ficat
de
pobr
esa,
no podien
alletar e
l
s seus fi
ll
s
per diverses
raons. Previ
examen físic, el
metge feia lliurament d'una
targeta on s'indicava e
l
nombre i
composició de
les
ampolles de
llet
que
la mare havia de recollir.
Com a
rudiment d'educació
sanitària
dirigida
a
les mares, les parets de les
sales
d'espera i de
pesada tenien pintades
mà-x
im
es com ara:
"Un infant ben
alletat
creix com
arbre assahonat", o "L'infant, com
lo roure,
vo
l
sava a
dins i
a fora'] sol", o
"En
família
vacunada la pigota no hi
fa estada". A
més
a
més,
l
'establiment comptava amb
un laboratori
i
una
sa
l
a on
tenia lloc
e
l
procés
d'esterilització
de
l
a
ll
et, circumstància
que
fa que
la
Lactància fos el
primer
establiment a Espanya
que
va
pro-porcionar la lactància
artific
i
a
l
amb
llet
esterilitzada. Cal
recalcar les detallades
estadístiques
que
s'hi
r
ecollien
i
que
feien
referència a
l
es
quantitats i qualitats de
la ll
et
consumida
i
a
l
'evo
lució
ponderal
de
l
s
infants.
<
'
4l
Altres estab
lim
ents
que també jugaven un paper
en
la reduïda i
gairebé exclusivament
be-nèfica
assistència
materna-infantil
en el canvi
de
segle eren,
pel que
fa a
l
a
maternitat,
l
'Auxi-lio
a
las Puérperas -amb el
qual
es va
crear l'any 1904 un
se
r
vei
municipal de Llevadores,
qu
e com
a
co
mpl
ement
del
serve
i
mèdic,
ofer
i
en servei
domiciliari, destinant-ne
una
per
a
ca-da districte, més tard
amp
li
ades a
un total de
22-,
i
l'
Asociación
de la Maternidad de
Benejï-ciencia
para
familias obreras.<IS)
Pel que fa
al
període de lactància,
a
més
a
més de
l
'esmen
-tada Lactància
Municipa
l
, cal esmenta
r l
a Casa
Provincial de
Maternitat.
Depenent de
l
a
Diputació Provincial,
aq
u
esta
institució tenia
p
er ob
j
ect
iu
donar
acollida a
les dones
gestants
so
lter
es
i oferir
ass
i
stènc
ia i
educac
ió
als
n
ens aba
ndonat
s,
també
co
ne
g
ut
s
com "expòsits".
Aquest
establiment
donava
assistènc
i
a a
més de 5.000 infants, distribuïts
entre
l
es seccions
e
N A N Y D A úe
A A AMaternal
i d'Infància
(la
borderia,"inclusa") de la
Maternitat
,
les dides
externes
i les
famílies
que
els acollien.<
16)Les
seccions funcionaven en
règim tancat i
secret. A
la
fi
de
segle,
la
Ma-ternitat
es
desplaçà del
carrer
de
Ramalleres -on
funcionava
el "torn d
'
admissió",
que
rebia els
nens
abandonats-
a uns pavellons
espaiosos
i
envoltats
de jardins
situats a
la
carretera de Les
Corts.
Per a
la resta de població que
gaudia
de més possibilitats
econòmiques (o
una menor
estig-matització
social),
l'assistència materno-infantil il·lustrava la
situació encara
rudimentària de
la tocologia
a Catalunya
,
basada
en
la
seva
major part
en
la
confiança en
la
"saviesa
de la
na-tura", eventualment ajudada
per la llevadora
en el
domicili
,
i
amb
la participació
excepcional
del metge
en cas
de part distòcic
.
Així,
doncs
,
el part era
I
'àmbit
predominant de
I
'atenció
ma-temo-infantil, i
el
domicili particular n
'
era
l
'
escenari
principal.
La dona era reconeguda com el
"veritable nucli de la família", de la qual
depenia
"l
'
ex-cel.lència
de la raça",<J?
)
i
com a
portadora dels
valors bàsics de
"l
'
afeccionivitat"
,
valors que
calia
reforçar mitjançant una adequada
educació "higiènico-moral de
la dona"
,
especialment pel
que feia
a
"la direcció higiènica de l'instint de maternitat".
Aquest
discurs
va adquirir particular
significació a
la llum del
creixent
pensament nacionalista, burgès,
catòlic
i reformista
,
que
pro-clamava "El
fonament
de
la Pàtria és
la
Família, el
fonament
de
la
Família é
s
la
Dona( ... ). Que
cada
casa, per amor de les dones,
sigui
un recercat de la
causa catalana: així complim
nostra
missió. Dones catalanes: fent
Pàtria
fem
Família, fent
Llar
fem Amor"
_(IS)Aquest
model de
do-e
O N A"Dides i mares de criatu -res, a l'hora en que van a donar-los mamar."
L'Es-que/la de la Torratxa, 27
gener 1899. Foto: Institut Municipal d'Història de la Ciutot, Barcelona.
Distribuciò de roba d'abric i de menjar a
do-nes 11en estat interessant•• a la Casa de lactància. /l·lustracíó Catalana, 9 gener 1916. Foto: Institut Municipal d'Història de la Ciutot, Barcelona.
ê
.2
·
=
ò e1!
a E..
>-e aê
.,
u {176)e
N A N Y D A ue
A A Ae
O N Ana participant d'una tasca col.lectiva
significava, com
indica Duplaa, un trencament respecte
de
la
imatge
de
les
dones
com "éssers
que
viuen entre
la penombre de la llar i la
foscor
de la
pa-rròquia". Paralel.lament,
entre els sectors obrers, pervivia
-
malgrat una
acceptació
més
aviat
teòrica del treball
extradomèstic
remunerat de la dona-
el
model de la dona
com a
mare i
espo-sa.
<
19l Tot
i
així, era en
l
'à
mbit de Barcelona on la dona
obrera
patia més les
conseqüències de
la urbanització
,
i es trobava amb
la pressió per
garantir
la
supervivència familiar que
l'obligava
,
més que
no
pas per una
reivindicació
dels
se
us drets,
a treballar fora
de la llar,
i sense
la
xarxa
social existent en el món
rural
que
la
pogués
ajudar a afrontar el seu
rol domèstic
i
maternal.
De la Mancomunitat de Catalunya a la Segona República (1914-1931)
La primera
meitat del
segle XX va veure
un
creixement
notable
de
la població de
Barcelo-na
,
que
ultrapassà
per
primera
vegada en
la seva
història
el
milió
d'habitants a
la darreria
dels
anys vint.
<
20)Tot
i així, la
natalitat
seg
uia
disminuint, passant de poc més
de
25
naixement
s
per 1.000 habitants a
principis
del
període,
a
menys
de 20 naixements per
1.000 habitant
s
el
1929.
<
21
)
També continuava la
tendència decreixent
de
la
mortalitat general, i especialment de
la
mortalitat infantil
(g
ràfic
1).
La primera
va
iniciar
una forta davallada a partir
del 1910,
quan
se situà al voltant
de
23
morts per 1.000 habitants,
fins assolir valors
de 18 morts
per
1.000
habitants
a
principi dels
anys trenta.
La mortalitat infantil
es va
reduir de 192 mort
s
per
1.000
nascuts vi
us
al
191
O a
poc més de 11
O
morts
el
1930.
<
22
)
Arn
bdues
tendències van sofrir
però una
frenada passatgera en
la segona
meitat dels
anys
deu,
fruit
de
I'
impacte del
conflicte
bèl·lic mundial
en
la
situació sòcia-econòmica
de Catalunya
i
probablement també de
les
epi-dèmies de
febre
tifoide
i
de
grip del
1914
i del 1918,
respectivament. En
e
ls
gairebé 20 anys
d
'
aquest període, l'esperança de vida va
presentar
la més forta tendència alcista, de
tal
manera
que els nounats de Barcelona van passar d'esperar viure 37
anys
les nenes i 32 anys els
nens
,
a 53 anys les nenes i 48 anys els nens. Segons
indica
Brossa en el
se
u
documentat estudi de
la
mortalitat
fetal
i infantil
a Catalunya, a
Barcelona
,
I
'any
1928, la tercera part de les morts
in-fantils es van produir en el
primer mes
de vida,
mentre
que més
de
la meitat d'aquestes morts
es van
produir
abans
d
'a
rribar
al
quart mes de
vida523l
Le
s
causes de
mort
infantil a
Barcelona també
van experimentar
notables
variacions en el
seu
impacte.
Tot i que
les
malalties
di
gestives (espec
ialment els
quadres diarreics)
continua-ven
essent
la principal causa de
mort, altres patologies
d'etiologia
infecc
iosa, com
ara
la febre
tifoide
,
la vero
la, el xarampió
i
la
tuberculosi
,
van
sofrir
una
forta
davallada
,
com
a
conse-qüència de la millora
general
de les
condicions sòcia-sanitàries de vida, entre elles
les
relati-ves a
l'habitatge,
a I
'a
limentació i
a
la
vacunació (anatoxina diftèrica,
BCG),
essent incert el
paper real que hi
va tenir
l
'ano
menada
"puericultura
intrauterina" (higiene
de l'embaràs,
des-pistatge de
malalties
infeccioses, investigació d'albuminúria
,
abandó
del
treball en
les últimes
setmanes de gestació, etc.).
e
N A N D Ae
A A AGràfic
1.
Evolució
de la
taxa
de mortalitat infantil
a Barcelona ciutat,
1900-1939.
Taxa 0/oo naixements 260 230 210 190 170 150 130 IlO
I
I I I II
I I I I II
I II
I II
I II
I I II
1900 5 lO 15 20 25 30 35 1940(Font: Company [referència 4] i Servei d'Epidemiologia i Estadístiques Vitals, IMS)
Va ser en aquest
període que
es
va
produir el creuament
de les mortalitats infantils "urb
a
-na"
i
"rural". En efecte, com assenyala Arbelo Cubero en el seu
clàssic treball
sobre
la
demo-grafia sanitària
infantil
a Catalunya
,
<
24)fins
I
'
any
1925
s 'observava
un
predomini
de la
morta-litat de les
àrees
urbanes
sobre
les
àrees
rurals;
això
també
era el cas
de la
ciutat
de
Barcelona, comparant-la amb
les poblacions rurals de la
seva
província.
A
partir
d'aquell any,
a Catalunya
la mortalitat
infantil "rural" va superar
la mortalitat infantil "urbana", indicant
l'entrada
en el
que
Arbelo Cubero anomena
la
"fase
de civilització
"
.
A Barcelona,
però
,
això
no
s'inicià fins
l'any 1930
,
tot i que no
fou fins els anys
cinquanta quan
aquesta tendència es
va consolidar
clarament.
e
··· Homes - - - Dones -Total 0 N A {177)ê
J!
·=
ò
eli
o E e Q) u (178)e
N A N Y D A u úe
A A Ae
O N AMa
l
grat aquesta
mi
ll
ora genera
l,
els
factors
sòcia-econòmics
continuaven tenint una clara
influència
sobre
la
sal
ut materno-infantil.
(ZS)
Pobresa i
analfabetisme s'associaven a
una major
mortalitat
infantil. A
Barcelona
,
els
districtes més densos
i
pitjor urbanitzats,
on vivien els
sec-tors
més pobres de la població
,
presentaven les taxes més
elevades de
mortalitat
infantil. Era
el cas dels districtes
V
(e
l barri de la Barcelona
Vella
que
va des
de la Rambla
a
les
Rondes
i
al Paral·lel),
II
(Poble Sec
i Barraques de
Montjuïc) i VII (La
Bordeta
,
Hostafrancs i Sants).
Fruit d'aquests factors,
la
mortalitat infantil en
nens
iHegítims apareixia molt
més
elevada que
la de la
resta
de nen
s, (a
la borderia de
Barcelona
es
parlava
de 60% de
mortalitat
en els
nen
s
menor
s
d'un any
ingre
ssats
a
principi
dels anys vint)
.
Aquest període va veure
un notable
creixement de
I
'ass
istència
sanitària a
la
salut
mater-na-infantil.
Així,
la mortalitat perinatal
,
que reflecteix més
acuradament
I' impacte dels
serveis
sòcia-sanitaris sobre
la mortalitat infantil, presentava
a
la província de
Barcelona
una
disminu-ció de
52
,
7
a 44,9
morts
per
1.000
entre e
l
1914 i
el
1930
.<
26
)
L'òptica sanitària
domin
a
nt
era
el combat contra
le
s
malalties infeccioses
i la malnutrició
,
però amb
un clar
reconeixement de
l'impacte dels factors socials sobre
la
salut materna-infantil.
En
el
vessant
sanitar
i
pròpiament mèdic es palesava
un progressiu
desplaçament de
l
'assis
-tència cap als centres
ho
s
pitalari
s
i als dispensaris, considerats de manera creixent com els
llo
cs
adequats per a I 'atenció de la maternitat, amb una més gran participació del
metge
en el
control antenatal
,
del
part
i
neonatal
,
i no
ja tan sols per als
secto
rs de població més
desfavo-rit
s.<27l
Com a conseqüència, va
millorar la informació
disponible
sobre
les
característiques
as-sistencials obstètriques
i pediàtriques
a Barcelona. En el context
d'una
assistència
que
es volia
cada vegada
més
científica, algunes
de les patologies maternes que
suscitaven
un
abordatge
mé
s
intensiu eren la
síf
ili
s,
la toxèmia
gravídica
i
el
part distòcic.
<ZS)
En aquest
últim
apartat,
s'incrementava
la
pràctica de
la
cesària com a
procedim
ent
per a evitar
la
mort fetal, tot i
que
el clar risc que comportava per a
la
mare en feia considerar la
seva
aplicació amb força
caute-la.
Es posava èmfasi
en
la necessitat d'incrementar els "consultoris de puericultura",
reforçats
per infermeres visitadores que prioritzessin el
seu
treball en les classes més pobres,<29
l
i de
millorar
el
serve
i ho
sp
italari
per a
nen
s,
sovint mancat de "seccions d'aïllament
ben
establer-te
s,
amb material deficient o nul,
se
nse
seccions
de
lactància
materna o
mercenària
,
sense, en
ocasions, personal veritablement
i
suficientment especialitzat
...
".
<
30)Paral·lelament,
el
metge reclamava una ma
j
or
autoritat sobre el control
de l
'ate
nció,
en-trant
en
clar conflicte
amb
I
'
autonomia que la llevadora
semblava
haver tingut
fins aquell
mo-ment,
en
la mesura
en
que
era ella
la qui
assistia
als parts
,
i
l
a
qui determinava q
u
an e
l
part
era
prou di
stò
cic
com
per ju
st
ificar la intervenció del tocòleg. Davant
aquesta situació,
e
l
s
obste-tre
s,
entre els
qual
s
un
del
s
més
explícits va ser
Dexeu
s
i
Font,
reclamaven la
supeditació
de
la llevadora
al control del metge<
3'l
i,
en
definitiva,
"la Tocologia
per
als tocòlegs".<
32l
L'abordatge dels problemes socials
relacionats
amb la salut
materna-infantil
s'enfocava
cada vegada més des de la perspectiva
de la millora
de
I
'habitatge de
la
població
obrera,
e
N A N Y D A u úe
A A Ade
sca
ns
en els
últims mesos d
e
I
'e
mbaràs
-, e
l
foment
d
e
le
s
guarderies
p
e
r
als
f
ill
s
dels obrers
i l
a
protecció
d
e
la m
are so
lt
e
r
a
i
del
se
u
fill.
L
'a
dvenim
ent
de
l
a Ma
n
com
unit
at
de
Catalunya
l
'a
n
y
1914
va significar
un
seguit
d'im-port
a
nt
s
iniciatives
en e
l
camp
de
l
a sa
nit
at,
i
especia
lm
e
nt
e
n
I
'à
mbit benèfic,
<
33)iniciatives
que per
prim
era vega
d
a
representaven
un
distànciament
r
especte
de
l
es
normes
vigents a
la
resta de
l
'Estat espanyol.<
34)A
Barcelona
, va ser
notable l'impuls donat
a
l
a Casa de
Materni-tat
,
d'acord
am
b l
a
id
ea
de "no
sola
m
e
nt mill
orar e
l
s serve
i
s, construint ed
i
ficis
higiènics
do-tats de
m
a
t
er
ial
cie
ntífi
c, s
inó l
a
de transformar-ne
I
'esperit". Aquest centre
h
aur
i
a
de
co
ntri
-buir
act
iv
a
m
ent a
l
a
millor
a
de
l
'ass
i
stè
ncia
benèfica materno-infantil
a
l
a ciutat, constit
uint
-se
e
n un lloc
cabdal
p
e
r
a
la r
ece
rca
i
la docència
de
l
es f
utur
es ge
n
e
r
acio
n
s
d
'obstetres
i
pedia-tres
d
e
Catalunya.<
35)Però
,
malgrat
això
i
altres
iniciativ
es e
n
e
l
ca
mp
de
la lluit
a
antitubercu-lo
sa
i de le
s
colònies
infantil
s,
le
s
bon
es
int
e
n
cio
n
s -e
ntr
e
elles
un pr
ojecte
d'Institució
Mater-nal
Catalana-
<
36)es
veieren
e
n
g
r
a
n
part escapçades
p
e
r la Di
cta
dur
a
de Primo de Rivera
.
Una altra fita fonamental
, f
ruit d
e
l recon
e
i
xe
m
e
nt
de
la import
ància
dels
aspectes socia
l
s
en
la
sa
lu
t
materno-infantil
, va ser el
proveïment de l'Assegurança Maternal, la qual
es
va
es-tablir
a
Espanya
en
un D
ecret
Llei
e
l
març de 1929, però
el seu
reglament no
va aparèixer fins
I
'agost
de 1931. Aquesta assegurança oferia
a
la
dona
e
l
dret al repòs durant
l
es sis setmanes
abans
del
part
i
l
es a
ltres
sis
d
esprés
del deslliurament
, amb
l'objectiu de
"velar por la
conser-vación y mayor
v
i
go
r
de
la
ra
za,
disminuir la
morta
lid
ad y morbi
l
idad de
las
madres
y
de su
e
O N ANens i nenes de les colò-nies escolars organitza· des pel municipi de la Ciutat Comtal. Foto: Insti-tut Municipal d'Història de la Ciutat, Barcelona.
ê .E
·=
b
E
.!! o E-
e"'
u (180)e
N A N YUno imatge de propagan-da de la campanya del Segell Pro-Infància amb la qual es recolliren fans per millorar l' assitència als infants a l'època de la República.
D A u