• No se han encontrado resultados

La salut materno-infantil integra tots aquells aspectes de la salut que tenen per objecte el

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "La salut materno-infantil integra tots aquells aspectes de la salut que tenen per objecte el"

Copied!
22
0
0

Texto completo

(1)

Plasència-Taradach

A.

Cent anys de salut materna-

i

nfantil a Barcelona (1891-1991 ): una revolució

inacabada. A: Roca Rosell A

(Coord)

Cent anys de salut pública a Barcelona. Barce

l

ona

:

Ajuntament

de

Barcelona, 1991; 171-192.

CENT ANYS

DE SALUT MATERNO-INFANTIL A BARCELONA (1891-1991):

UNA REVOLUCIÓ

INACABADA

Antoni

Plasència i Taradach

"L

'

home no pot esperar

trobar un

altre

paradís

a

la terra, perquè el

paradís és

un

concepte

estàtic

mentre

que la

vida

humana és

un procés dinàmic .

...

créixer enmig dels perills

és el

destí del

gènere

humà, perquè és

la llei de l'esperit."

René

Dubos.

El

miratge

de

la

salut

.

Introducció

L

a salut

materno-infantil integra tots aquells aspectes de la

salut que tenen per objecte el

binomi

dona-fill

i, per tant,

l'

àmbit de la maternitat i del desenvolupament infantil.

En

la

salut

materno-infantil,

un dels més tradicionals cavalls de

batalla de la

Salut

Pú-blica, convergeixen

dimensions múltiples:

socials, sanitàries,

demogràfiques,

econòmiques,

la-borals, culturals

i morals, dimensions totes

elles que en

el

darrer

segle han

experimentat grans

modificacions,

quan

no veritables

convulsions. La ciutat

de Barcelona constitueix

un

escenari

on aquesta evolució

ha estat especialment

patent, i entorn

de

la

qual

es

disposa de fonts

docu-mentals prou il-lustratives.

El

present treball vol

ser una revisió de l'evolució d

'alguns dels vessants

de la salut

mater-no-infantil

a Barcelona en els darrers cent anys,

identificant els factors

més significatius

asso-ciats a aquesta evolució.

No és,

però, un treball historiogràfic exhaustiu

i metòdic,

sinó que tan

sols

pretén

assentar les bases històriques de la situació actual

de la

salut

materno-infantil

a

la

ciutat,

bases

que permetin

apuntar a àrees

de reflexió i de treball per al futur.

La revolució de la

salut materno-infantil

-perquè es

tracta d

'

una autèntica

revolució, en

la mesura que,

com

veurem,

en

menys de cent anys

s 'han

produït canvis

d'una

transcendèn-cia

i amb

una vitalitat mai

vista en els segles

anteriors-

es fonamenta en

quatre pilars

princi-pals.

Un primer pilar és el

de la

condició

de la dona.

Aquesta,

discriminada en

I

'àmbit social

i

econòmic, és en canvi exalçada com

a "portadora de vida" però també com a transferidora dels

valors

morals i educatius a

la

seva descendència.

Amb el

temps, aquesta condició anirà

evolu-cionant cap a

una independència més

gran

i una discriminació menor, amb

un major control

propi

de la

seva funció

reproductora i educadora, papers que tendeix

a compartir més

activa-ment

amb

la

seva parella.

Un segon

pilar, amb forta relació

amb el

punt anterior, és el

de la preocupació per I

'euge-nèsia, com

a estratègia per fer front a

I' important mortalitat infantil present en

els nuclis

ur-bans industrialitzats a

la fi

del

segle passat.

Aquesta preocupació eugenèsica

passa per

millo-rar les

condicions

de vida de la dona

gestant

o

simplement fèrtil,

juntament

amb

les

característiques assistencials

de la gestació, del part i del període infantil.

Són precisament les característiques assistencials les que constitueixen el

tercer pilar per a

interpretar l'evolució de la

salut

materno-infantil. El darrer

segle

ha vist

una progressiva

par-ticipació de la medicina i dels

centres sanitaris en

la reproducció. Del part en el

domicili,

so-O N A

(2)

'l: e

]

¡,

e:

.21

e E {172}

e

N A N

Infància i classe (social), al passeig de Gràcia de Barcelona. Feminal, 27 desembre 1908.

D A u

e

A A A

e

0 N A

vint ajudat

per una llevadora

,

de

vegades tan sols

per una

veïna, s

'

ha passat

al part en

unitats

maternals

fortament

tecnologitzades

, amb

un

control sanitari

continuat durant tota la

gestació

i el

puerperi.

Finalment, el

darrer pilar

,

relacionat

amb els anteriors, el constitueix

la constatació de

l

'

impacte de les desigualtats

socials

i

econòmiques en

la

salut

materno-infantil. La clara

obser-vació

de

l

fet

que la morbi

-

mortalitat infantil ha

estat

-

notòriament més

elevada en

les classes i

barris mé

s

pobre

s

ha impulsat debats i iniciatives que

encara són

molt

vigents en els

nostres

dies

,

a

la

fi

del

segle

XX.

Al

llarg d

'a

que

st

capítol,

pre

se

ntarem l

'evo

lució

d'aquests

quatre

grans conceptes, els

quals hem

volgut seg

mentar

en

cinc períodes

cronològicament ordenats, i

que

obeeixen a

si-tuacions

històrico

-

socials

i polítiques més

o

menys

específiques, encara

que no

sempre

homo-gènies.

La

descripció s'iniciarà al canvi

de

segle

(1891),

coincidint amb

la data d'inauguració de

l

'

Institut d

'H

igiene

Urbana

municipal

,

i

fins a

la data

de creació

de la

Mancomunitat

de

Cata-lunya,

i també

d

'

inici

de

la primera

guerra

mundial

(1914). A aquest

darrer període (1914

-1931

)

,

seguirà el

de la República

i

de la instauració de Ja

Generalitat

de

Catalunya, fins

al

final

de Ja

Guerra Civil (1931-1939). El

franquisme, des de la postguerra

a

l'adveniment de la de

-mocr

àc

ia

(1939-1977)

també

serà abordat

específicament.

El capítol es

clourà

amb

Ja

descrip-ció

de

la

sit

uació

recent

de la

salut

materno-infantil

a Barcelona (1977-1990).

El canvi de segle (1891-1914)

En

l

'

última dècada del

segle XIX,

Barcelona tenia una població

d'uns

500.000 habitant

s,

nombre que quadruplicava

-malgrat

les diverses

epidèmies

de

febre groga i

de

còlera

que

ha-vien assolat

periòdicament

aquesta

ciutat portuària-

el

nombre d'habitants que tenia a l'inici

del mateix

seg

le

. En aquest

període

,

Ja taxa de mortalitat havia

sofert

diverses oscii-Iacions,

entre els 27,3

morts per

10.000

habitants

el

1837 i

els

34,7 morts per 10.000 habitants

al

1890

.(

1)

Destacava

, encara

que

de

manera irregular

,

un creixement vegetatiu negatiu al llarg de

gran

part del

seg

le

,

tendència que

semblava estroncar-se el

1887,

en superar

el nombre de

nai-xements (9

.317)

el nombre de

defuncions

(9.138).

Aquest "excés de mortalitat" i "defecte de

natalitat"

s'atribuïen a

les condicions d'insalubritat de la

ciutat,

-entre

elles

les filtracions de

residus

al subsòl

i les defectuoses condicions de l'habitatge- però també a "l

'

egoisme

de

la

so

-cietat moderna, principalment de Ja classe mitja, la mala retribució del treball intei-Iectual,

els

sous

baixos i Ja

carestia

dels

comestibles".(2)

Així ho

assenyalava

l'any 1902 M. Escudé i Bar

-tolí,

afegint

que "dóna major contingent a la natalitat Ja vida tranquil·la i

assossegada

de

l'obrer que, ni

envejat

ni

envejós,

troba treball constantment

,

que

el

petit industrial que

agudit-za constantment l

'e

nginy per a

subvenir

a les

seves

necessitats, i

sobretot

que la nombrosa

classe d'empleats de comerç i de l'administració, retribuïts amb

sous

miserables". A les

(3)

darre-e

N A N D A u ú

e

A A A

ri

es

d

e

l

seg

l

e X

I

X,

B

a

r

ce

l

o

n

a

t

e

ni

a

un

es

t

axes

d

e

n

a

t

a

lit

a

t pr

og

r

ess

i

va

m

e

nt d

ec

r

e

i

xe

nt

s (29

n

a

i

xe

m

e

n

ts

p

e

r

1.

000 h

a

bit

a

nt

s e

l 1

89

0

), f

i

g

ur

a

nt

e

n

a

qu

es

t

se

ntit

e

ntr

e

l

es ca

pi

ta

l

s

m

és

d

esfa-vo

ri

des,

t

a

nt d

e

l 'E

s

t

a

t

es

pan

yo

l

(

p

e

r

exe

mpl

e,

Bilba

o

:

4

5 p

e

r 1.000

,

Madrid

: 35

p

e

r 1

.

000

,

V

a-l

è

ncia:

33

p

e

r 1.000)

,

com d'

E

u

ro

p

a (

p

e

r

exe

mpl

e

, Munic:

3

7 p

e

r 1.000

,

Vi

e

n

a: 32

p

e

r 1.000

,

L

o

nd

r

e

s:

30 p

e

r 1

.

000

,

P

a

s

:

2

5 p

e

r 1

.

000)

. E

l

fe

nom

e

n

e

r

a se

mbl

a

nt p

e

l

q

u

e

f

a a

l

a fec

undit

a

t

qu

e,

r

e

f

e

rid

a a

l

es

d

o

n

es

c

asa

d

es e

ntr

e

1

5

i 45

a

ny

s, s

'

es

tim

ava e

n 1

5,9

l

'a

n

y

1

898.<

3

l E

r

e

n

e

l

s

b

a

rri

s

h

ab

it

a

t

s

p

e

r l

es

cl

asses

mit

ges

i

aco

m

o

d

a

d

es o

n h

i

h

av

i

a

un

a

m

e

n

o

r n

a

t

a

lit

a

t

(

In

s

titut i

Ll

ot

j

a).

A

l

a vega

d

a,

la mor

ta

lit

a

t

ge

n

e

r

a

l n

o

h

av

i

a ev

id

e

n

c

i

at g

r

a

n

s

mill

o

r

es a

l ll

arg

d

e

l

seg

l

e,

es-se

n

t

l

a t

ub

e

r

c

ul

os

i

,

l

es gas

tr

oe

nt

e

r

o

p

a

ti

es

i l

es

pn

e

um

ò

ni

es

l

es ca

u

ses

m

és freq

ü

e

n

ts

d

e

m

o

rt.

Me

nt

re

qu

e a Barce

lona

30,9

h

a

bit

a

n

ts

d

e ca

d

a

1.000

va

r

e

n m

o

rir

e

n

e

l d

ece

nni 1

88

0

a

1

890,

ca

p d

e

l

a

r

es

t

a

d

e c

iut

ats e

urop

ees

t

e

ni

a

un

a

m

o

r

ta

lit

a

t

ta

n

e

l

eva

d

a (

p

er exe

mpl

e,

P

a

s: 23,5;

Ma

r

se

ll

a

:

28

,5

;

Londre

s:

17,4

; V

i

e

n

a: 24; M

il

à

:

2

5

,

1)

.

S

'

ob

se

r

va

v

a, a

m

és a

m

és,

un

a fo

rt

a

co-rr

e

la

c

i

ó e

n

t

r

e

l

a

m

o

rtalitat rel

a

tiva i l

a

d

e

n

s

it

a

t d

e

poblaci

ó,

m

és e

l

e

v

a

d

a e

n

e

l

s

di

st

ri

c

t

es

d

e

B

a

r

ce

l

o

n

e

t

a

, Dra

ss

ane

s, H

o

s

pi

ta

l i

Hos

t

a

f

ra

n

cs.

L

a

mort

a

litat in

f

antil

, e

n c

a

nvi

,

v

a ex

p

e

rim

e

ntar

, a

mb

va

ri

ac

i

o

n

s,

un

a

pro

g

r

ess

iv

a

di

s

minu

-c

i

ó e

n

e

l

s

d

a

rr

e

r

s a

n

ys

d

e

l

seg

l

e XIX,

t

o

t i l

es

con

eg

ud

es

limi

tac

i

o

n

s

d

e

l

a

int

er

pr

etac

i

ó

d

'a

qu

est

indi

ca

d

o

r

, s

ubj

ec

t

e a

l

a

d

ef

ini

c

i

ó

d

e

n

asc

ut

v

iu m

és e

nll

à

d

e

l

es

p

r

im

e

r

es 24

h

o

r

es

.

E

l

1

9

0

0, es va

n

co

mpt

a

bilit

za

r

a

B

a

r

ce

l

o

n

a ga

i

re

b

é 22

0 m

or

t

s e

n n

e

n

s

m

e

n

o

r

s d'

1

a

n

y

p

e

r

cada

1.

00

0 n

asc

ut

s vi

u

s,<

4

l

n

o

mbr

e s

up

e

ri

o

r

a

l

co

rr

es

p

o

n

e

n

t a

l c

o

njun

t

d

e Ca

t

a

lun

ya e

n

e

l m

ate

i

x

p

e

r

ío

d

e.<

5

l Co

m

e

n

ge

j

a

r

e

m

a

r

cava e

l 1

899 q

u

e

la mort

a

lit

at

d

e

l

s

n

e

n

s

m

e

n

o

r

s

d

e 3 a

n

ys e

r

a

m

és e

l

e

v

a

d

a e

n

e

l

s

n

e

n

s

d

e c

l

asse

p

o

br

a

i

e

n

e

l

s

di

s

tri

c

t

es

m

e

n

ys afa

v

o

ri

ts,<

6

l

i qu

e

l

es

prin

c

i

-p

a

l

s ca

u

ses

d

e

mort in

fa

n

t

il

e

r

e

n

, e

ntr

e

l

es

mal

a

ltie

s

"

c

omun

es

"

,

l

es

d

e

l

s a

p

a

r

e

ll

s

re

s

pir

a

t

o

ri i

di

ges

tiu

,

i

e

ntr

e

l

es

malalti

es

"in

fecc

i

osa

-

c

ont

ag

io

ses

"

, e

l

xa

r

a

mpi

ó,

l

a

tub

e

rculo

s

i i l

a ve

r

o-l

a

.

(?) A

l

a f

i d

e

l

seg

l

e, e

l

s

di

fe

r

e

n

ts co

mp

o

n

e

nt

s

d

e la

mo

r

t

a

lit

at

in

fa

n

ti

l

se s

i

t

u

ave

n

a Barce

l

o-n

a per sobre de

1

0

0 m

o

rt

s

p

e

r 1

.000

n

asc

ut

s v

iu

s,

t

a

nt p

e

l qu

e fa a

l

a

m

o

r

ta

li

ta

t n

e

on

ata

l

co

m

a

l

a pos

tn

eo

n

ata

l

(f

i

g

ur

a

J

).<Sl No es

di

s

p

osa

d

e

d

a

d

es

r

e

l

at

i

ves a

l

a

m

or

t

a

lit

a

t p

e

rin

ata

l

a Ba

r

-ce

l

ona c

iut

at e

n

e

l p

e

r

ío

d

e es

m

e

nt

at, tot

i qu

e, a

ni

ve

ll d

e

J

a

p

roví

n

c

i

a, Arbe

l

o a

punt

a a

J

a x

i

f

r

a

d

e 55,2

m

o

r

ts

p

e

r 1.000 na

sc

ut

s

l

'a

n

y

1

90

1.

(

9)

F

in

a

lm

e

nt

,

l

a

mortalit

at

d

e

l

es

d

o

n

es a

tribuïd

a a fac

t

o

r

s

pu

e

r

pe

r

a

l

s

r

e

pr

ese

nt

ava

p

oc

m

és

d

'

un

I

%

d

e to

t

es

l

es

mort

s

f

e

m

e

nin

es

a B

a

r

ce

l

o

n

a, e

qui

va

l

e

n

t a

m

és

d

e

qu

atre

m

o

rt

s

p

e

r

ca

d

a

1.

0

0

0

n

aixe

m

e

nt

s

.

(lO)

A

l

a f

i d

e

l

seg

l

e X

I

X,

l

'

a

ss

i

s

t

è

n

c

ia

a

Ja

sa

lut m

a

terna-inf

a

ntil

e

r

a

m

e

ny

s

qu

e

l

arvà

ri

a, ce

n

-tr

a

nt-

se ga

ir

e

b

é

únicam

e

nt

e

n l

es

t

as

qu

es

d

e

b

e

nefi

n

c

ia p

e

r

a

l

es

d

o

n

es

m

és

p

o

br

es, o per

a

qu

e

ll

es

qu

e,

p

e

r motiu

s

div

e

r

s

o

s (e

ntr

e e

ll

s,

l

a

n

e

c

ess

it

a

t d

'oc

ult

a

r l

a gesta

ci

ó)

n

o

p

o

di

e

n

do

-n

a

r

a

llum

e

n l

es

h

a

bitu

a

l

s c

ondi

c

i

o

n

s

d

o

mi

c

ili

à

ri

es

.

L'a

n

y

1

903,

l

a

In

str

u

cció

n

Genera

l

de

Sa

n

idad

P

ú

bli

ca,

qu

e

r

eg

ul

ava

l

es co

mp

e

t

è

n

c

i

es

muni

ci

p

a

l

s e

n

a

qu

es

t t

e

m

a, va esta

blir

q

u

e

p

e

r

ta

n

y

i

e

n

a

l

a

Hi

g

i

e

n

e

muni

c

ip

a

l

" .

. .l

'ass

i

s

t

è

n

c

i

a

d

o

mi

c

ili

à

ri

a a

l

s

m

a

l

a

lt

s

p

o

br

es

i l

'es

p

ec

i

a

l

hi

g

i

e

n

e

d

e

J

a

in

n

c

i

a

i d

e

l

es e

m

ba

r

aça

d

es o

p

ari

d

es po

br

es".(l

l

) A

B

arce

l

o

n

a, a

i

j

a e

r

a

un

a

e

O N A

Mortalitat infantil o

Barce-lona (1893-189n. Gràfic

de Uuís Comenge. Foto: Institut Municipal d'Histò-ria de lo Ciutat, Borcelo-no.

(4)

ê

~

·=

ò r:::

li

o E

:;

~

..

..,

"'

>-r::: o ê

..

u (174)

e

N A N

lo Cosa de lactància (sos-tinguda pel municipi) de la Gran via de les Corts Catalanes de Barcelona. Anuario Estadística de la Ciudad de Barcelona. Año XVI. 1917. Foto: Ins-titut Municipal d'Història de la Ciutat, Barcelona.

D A u

e

A A A

e

O N A

realitat iniciada uns quants anys

abans amb

l

a creació

dels Dispensaris Municipals, atesos pels

facultatius

del

Cos

Mèdic

Municipa

l

-alg

un

s

dels quals podien

ser cridats en cas

de part

dis-tòcic-,

i

des d'on

es

portaven a terme

le

s v

i

sites

domiciliàries dels malalts més necessitats.

Pe-r

ò, sego

n

s

que indica

I

'

Anuari

Estadíst

ic

Municipal, I

'any

1903, de les més de I 6.000 visites

domiciliàries efectuades per aquest cos, poc més de 100

ho

varen ser

en relació

a

malalties del

puerperi.<

12

l

Eren nombrosos

els establiments

benèfics que

gaudien d'una subvenció

municipal,

desta-cant entre e

l

s

que prestaven

algun

tipus d'assistència materno-infantil

(que sobretot cuidaven,

a

lim

entaven

i

educaven e

l

s fil

l

s

dels obrers) la

Casa Municipal

de la

Misericòrdia,

I

'Hospital

de la

Santa Creu,

I

'

Hospital de

Nens

Pobres,

I

' As

il

Bressol

del Nen

Jesús, I'

Asil

de

l

a

Sagrada

Família

i

l

a Casa

de

Lactància

i

Bressol. Mereix especial menció aquest darrer establiment,

creat

l

'

any

1904,

amb

l'objectiu de repartir

a

l

s

nens pobres

"la cantidad de

leche que

necesi-ten,

modificada

según

las

potencias digestivas del

infante

y privada de

los

microorganismos

que puedan hacerla

peligrosa, a semejanza

de lo

existente en el extranjero, conocido

genéri-camente con el nombre de 'Goutte

de Lait"(

13)

Però,

a

més

a més, les

tasques de

l

a

Lactància

Municipal consistien en ocupar-se

de diversos

aspectes

de la higiene infantil,

com ara

la

vigi-lància

mèdica

dels nens

sotmesos a

la lactància

artifical o

mixta,

amb comprovació setmanal

del pes,

o I 'educació de

les mares

sob

r

e

I'

atenc

i

ó al

nen.

Gaudien

d'aquest

servei

les mares

que,

tenint el corresponent ce

rti

ficat

de

pobr

esa,

no podien

alletar e

l

s seus fi

ll

s

per diverses

raons. Previ

examen físic, el

metge feia lliurament d'una

targeta on s'indicava e

l

nombre i

composició de

les

ampolles de

llet

que

la mare havia de recollir.

Com a

rudiment d'educació

sanitària

dirigida

a

les mares, les parets de les

sales

d'espera i de

pesada tenien pintades

mà-x

im

es com ara:

"Un infant ben

alletat

creix com

arbre assahonat", o "L'infant, com

lo roure,

vo

l

sava a

dins i

a fora'] sol", o

"En

família

vacunada la pigota no hi

fa estada". A

més

a

més,

l

'establiment comptava amb

un laboratori

i

una

sa

l

a on

tenia lloc

e

l

procés

d'esterilització

de

l

a

ll

et, circumstància

que

fa que

la

Lactància fos el

primer

establiment a Espanya

que

va

pro-porcionar la lactància

artific

i

a

l

amb

llet

esterilitzada. Cal

recalcar les detallades

estadístiques

que

s'hi

r

ecollien

i

que

feien

referència a

l

es

quantitats i qualitats de

la ll

et

consumida

i

a

l

'evo

lució

ponderal

de

l

s

infants.

<

'

4

l

Altres estab

lim

ents

que també jugaven un paper

en

la reduïda i

gairebé exclusivament

be-nèfica

assistència

materna-infantil

en el canvi

de

segle eren,

pel que

fa a

l

a

maternitat,

l

'Auxi-lio

a

las Puérperas -amb el

qual

es va

crear l'any 1904 un

se

r

vei

municipal de Llevadores,

qu

e com

a

co

mpl

ement

del

serve

i

mèdic,

ofer

i

en servei

domiciliari, destinant-ne

una

per

a

ca-da districte, més tard

amp

li

ades a

un total de

22-,

i

l'

Asociación

de la Maternidad de

Benejï-ciencia

para

familias obreras.<IS)

Pel que fa

al

període de lactància,

a

més

a

més de

l

'esmen

-tada Lactància

Municipa

l

, cal esmenta

r l

a Casa

Provincial de

Maternitat.

Depenent de

l

a

Diputació Provincial,

aq

u

esta

institució tenia

p

er ob

j

ect

iu

donar

acollida a

les dones

gestants

so

lter

es

i oferir

ass

i

stènc

ia i

educac

als

n

ens aba

ndonat

s,

també

co

ne

g

ut

s

com "expòsits".

Aquest

establiment

donava

assistènc

i

a a

més de 5.000 infants, distribuïts

entre

l

es seccions

(5)

e

N A N Y D A ú

e

A A A

Maternal

i d'Infància

(la

borderia,"inclusa") de la

Maternitat

,

les dides

externes

i les

famílies

que

els acollien.<

16)

Les

seccions funcionaven en

règim tancat i

secret. A

la

fi

de

segle,

la

Ma-ternitat

es

desplaçà del

carrer

de

Ramalleres -on

funcionava

el "torn d

'

admissió",

que

rebia els

nens

abandonats-

a uns pavellons

espaiosos

i

envoltats

de jardins

situats a

la

carretera de Les

Corts.

Per a

la resta de població que

gaudia

de més possibilitats

econòmiques (o

una menor

estig-matització

social),

l'assistència materno-infantil il·lustrava la

situació encara

rudimentària de

la tocologia

a Catalunya

,

basada

en

la

seva

major part

en

la

confiança en

la

"saviesa

de la

na-tura", eventualment ajudada

per la llevadora

en el

domicili

,

i

amb

la participació

excepcional

del metge

en cas

de part distòcic

.

Així,

doncs

,

el part era

I

'àmbit

predominant de

I

'atenció

ma-temo-infantil, i

el

domicili particular n

'

era

l

'

escenari

principal.

La dona era reconeguda com el

"veritable nucli de la família", de la qual

depenia

"l

'

ex-cel.lència

de la raça",<J?

)

i

com a

portadora dels

valors bàsics de

"l

'

afeccionivitat"

,

valors que

calia

reforçar mitjançant una adequada

educació "higiènico-moral de

la dona"

,

especialment pel

que feia

a

"la direcció higiènica de l'instint de maternitat".

Aquest

discurs

va adquirir particular

significació a

la llum del

creixent

pensament nacionalista, burgès,

catòlic

i reformista

,

que

pro-clamava "El

fonament

de

la Pàtria és

la

Família, el

fonament

de

la

Família é

s

la

Dona( ... ). Que

cada

casa, per amor de les dones,

sigui

un recercat de la

causa catalana: així complim

nostra

missió. Dones catalanes: fent

Pàtria

fem

Família, fent

Llar

fem Amor"

_(IS)

Aquest

model de

do-e

O N A

"Dides i mares de criatu -res, a l'hora en que van a donar-los mamar."

L'Es-que/la de la Torratxa, 27

gener 1899. Foto: Institut Municipal d'Història de la Ciutot, Barcelona.

Distribuciò de roba d'abric i de menjar a

do-nes 11en estat interessant•• a la Casa de lactància. /l·lustracíó Catalana, 9 gener 1916. Foto: Institut Municipal d'Història de la Ciutot, Barcelona.

(6)

ê

.2

·

=

ò e

1!

a E

..

>-e a

ê

.,

u {176)

e

N A N Y D A u

e

A A A

e

O N A

na participant d'una tasca col.lectiva

significava, com

indica Duplaa, un trencament respecte

de

la

imatge

de

les

dones

com "éssers

que

viuen entre

la penombre de la llar i la

foscor

de la

pa-rròquia". Paralel.lament,

entre els sectors obrers, pervivia

-

malgrat una

acceptació

més

aviat

teòrica del treball

extradomèstic

remunerat de la dona-

el

model de la dona

com a

mare i

espo-sa.

<

19l Tot

i

així, era en

l

mbit de Barcelona on la dona

obrera

patia més les

conseqüències de

la urbanització

,

i es trobava amb

la pressió per

garantir

la

supervivència familiar que

l'obligava

,

més que

no

pas per una

reivindicació

dels

se

us drets,

a treballar fora

de la llar,

i sense

la

xarxa

social existent en el món

rural

que

la

pogués

ajudar a afrontar el seu

rol domèstic

i

maternal.

De la Mancomunitat de Catalunya a la Segona República (1914-1931)

La primera

meitat del

segle XX va veure

un

creixement

notable

de

la població de

Barcelo-na

,

que

ultrapassà

per

primera

vegada en

la seva

història

el

milió

d'habitants a

la darreria

dels

anys vint.

<

20)

Tot

i així, la

natalitat

seg

uia

disminuint, passant de poc més

de

25

naixement

s

per 1.000 habitants a

principis

del

període,

a

menys

de 20 naixements per

1.000 habitant

s

el

1929.

<

21

)

També continuava la

tendència decreixent

de

la

mortalitat general, i especialment de

la

mortalitat infantil

(g

ràfic

1).

La primera

va

iniciar

una forta davallada a partir

del 1910,

quan

se situà al voltant

de

23

morts per 1.000 habitants,

fins assolir valors

de 18 morts

per

1.000

habitants

a

principi dels

anys trenta.

La mortalitat infantil

es va

reduir de 192 mort

s

per

1.000

nascuts vi

us

al

191

O a

poc més de 11

O

morts

el

1930.

<

22

)

Arn

bdues

tendències van sofrir

però una

frenada passatgera en

la segona

meitat dels

anys

deu,

fruit

de

I'

impacte del

conflicte

bèl·lic mundial

en

la

situació sòcia-econòmica

de Catalunya

i

probablement també de

les

epi-dèmies de

febre

tifoide

i

de

grip del

1914

i del 1918,

respectivament. En

e

ls

gairebé 20 anys

d

'

aquest període, l'esperança de vida va

presentar

la més forta tendència alcista, de

tal

manera

que els nounats de Barcelona van passar d'esperar viure 37

anys

les nenes i 32 anys els

nens

,

a 53 anys les nenes i 48 anys els nens. Segons

indica

Brossa en el

se

u

documentat estudi de

la

mortalitat

fetal

i infantil

a Catalunya, a

Barcelona

,

I

'any

1928, la tercera part de les morts

in-fantils es van produir en el

primer mes

de vida,

mentre

que més

de

la meitat d'aquestes morts

es van

produir

abans

d

'a

rribar

al

quart mes de

vida523l

Le

s

causes de

mort

infantil a

Barcelona també

van experimentar

notables

variacions en el

seu

impacte.

Tot i que

les

malalties

di

gestives (espec

ialment els

quadres diarreics)

continua-ven

essent

la principal causa de

mort, altres patologies

d'etiologia

infecc

iosa, com

ara

la febre

tifoide

,

la vero

la, el xarampió

i

la

tuberculosi

,

van

sofrir

una

forta

davallada

,

com

a

conse-qüència de la millora

general

de les

condicions sòcia-sanitàries de vida, entre elles

les

relati-ves a

l'habitatge,

a I

'a

limentació i

a

la

vacunació (anatoxina diftèrica,

BCG),

essent incert el

paper real que hi

va tenir

l

'ano

menada

"puericultura

intrauterina" (higiene

de l'embaràs,

des-pistatge de

malalties

infeccioses, investigació d'albuminúria

,

abandó

del

treball en

les últimes

setmanes de gestació, etc.).

(7)

e

N A N D A

e

A A A

Gràfic

1.

Evolució

de la

taxa

de mortalitat infantil

a Barcelona ciutat,

1900-1939.

Taxa 0/oo naixements 260 230 210 190 170 150 130 IlO

I

I I I I

I

I I I I I

I

I I

I

I I

I

I I

I

I I I

I

1900 5 lO 15 20 25 30 35 1940

(Font: Company [referència 4] i Servei d'Epidemiologia i Estadístiques Vitals, IMS)

Va ser en aquest

període que

es

va

produir el creuament

de les mortalitats infantils "urb

a

-na"

i

"rural". En efecte, com assenyala Arbelo Cubero en el seu

clàssic treball

sobre

la

demo-grafia sanitària

infantil

a Catalunya

,

<

24)

fins

I

'

any

1925

s 'observava

un

predomini

de la

morta-litat de les

àrees

urbanes

sobre

les

àrees

rurals;

això

també

era el cas

de la

ciutat

de

Barcelona, comparant-la amb

les poblacions rurals de la

seva

província.

A

partir

d'aquell any,

a Catalunya

la mortalitat

infantil "rural" va superar

la mortalitat infantil "urbana", indicant

l'entrada

en el

que

Arbelo Cubero anomena

la

"fase

de civilització

"

.

A Barcelona,

però

,

això

no

s'inicià fins

l'any 1930

,

tot i que no

fou fins els anys

cinquanta quan

aquesta tendència es

va consolidar

clarament.

e

··· Homes - - - Dones -Total 0 N A {177)

(8)

ê

J!

·=

ò

e

li

o E e Q) u (178)

e

N A N Y D A u ú

e

A A A

e

O N A

Ma

l

grat aquesta

mi

ll

ora genera

l,

els

factors

sòcia-econòmics

continuaven tenint una clara

influència

sobre

la

sal

ut materno-infantil.

(ZS)

Pobresa i

analfabetisme s'associaven a

una major

mortalitat

infantil. A

Barcelona

,

els

districtes més densos

i

pitjor urbanitzats,

on vivien els

sec-tors

més pobres de la població

,

presentaven les taxes més

elevades de

mortalitat

infantil. Era

el cas dels districtes

V

(e

l barri de la Barcelona

Vella

que

va des

de la Rambla

a

les

Rondes

i

al Paral·lel),

II

(Poble Sec

i Barraques de

Montjuïc) i VII (La

Bordeta

,

Hostafrancs i Sants).

Fruit d'aquests factors,

la

mortalitat infantil en

nens

iHegítims apareixia molt

més

elevada que

la de la

resta

de nen

s, (a

la borderia de

Barcelona

es

parlava

de 60% de

mortalitat

en els

nen

s

menor

s

d'un any

ingre

ssats

a

principi

dels anys vint)

.

Aquest període va veure

un notable

creixement de

I

'ass

istència

sanitària a

la

salut

mater-na-infantil.

Així,

la mortalitat perinatal

,

que reflecteix més

acuradament

I' impacte dels

serveis

sòcia-sanitaris sobre

la mortalitat infantil, presentava

a

la província de

Barcelona

una

disminu-ció de

52

,

7

a 44,9

morts

per

1.000

entre e

l

1914 i

el

1930

.<

26

)

L'òptica sanitària

domin

a

nt

era

el combat contra

le

s

malalties infeccioses

i la malnutrició

,

però amb

un clar

reconeixement de

l'impacte dels factors socials sobre

la

salut materna-infantil.

En

el

vessant

sanitar

i

pròpiament mèdic es palesava

un progressiu

desplaçament de

l

'assis

-tència cap als centres

ho

s

pitalari

s

i als dispensaris, considerats de manera creixent com els

llo

cs

adequats per a I 'atenció de la maternitat, amb una més gran participació del

metge

en el

control antenatal

,

del

part

i

neonatal

,

i no

ja tan sols per als

secto

rs de població més

desfavo-rit

s.<27l

Com a conseqüència, va

millorar la informació

disponible

sobre

les

característiques

as-sistencials obstètriques

i pediàtriques

a Barcelona. En el context

d'una

assistència

que

es volia

cada vegada

més

científica, algunes

de les patologies maternes que

suscitaven

un

abordatge

s

intensiu eren la

síf

ili

s,

la toxèmia

gravídica

i

el

part distòcic.

<ZS)

En aquest

últim

apartat,

s'incrementava

la

pràctica de

la

cesària com a

procedim

ent

per a evitar

la

mort fetal, tot i

que

el clar risc que comportava per a

la

mare en feia considerar la

seva

aplicació amb força

caute-la.

Es posava èmfasi

en

la necessitat d'incrementar els "consultoris de puericultura",

reforçats

per infermeres visitadores que prioritzessin el

seu

treball en les classes més pobres,<29

l

i de

millorar

el

serve

i ho

sp

italari

per a

nen

s,

sovint mancat de "seccions d'aïllament

ben

establer-te

s,

amb material deficient o nul,

se

nse

seccions

de

lactància

materna o

mercenària

,

sense, en

ocasions, personal veritablement

i

suficientment especialitzat

...

".

<

30)

Paral·lelament,

el

metge reclamava una ma

j

or

autoritat sobre el control

de l

'ate

nció,

en-trant

en

clar conflicte

amb

I

'

autonomia que la llevadora

semblava

haver tingut

fins aquell

mo-ment,

en

la mesura

en

que

era ella

la qui

assistia

als parts

,

i

l

a

qui determinava q

u

an e

l

part

era

prou di

stò

cic

com

per ju

st

ificar la intervenció del tocòleg. Davant

aquesta situació,

e

l

s

obste-tre

s,

entre els

qual

s

un

del

s

més

explícits va ser

Dexeu

s

i

Font,

reclamaven la

supeditació

de

la llevadora

al control del metge<

3

'l

i,

en

definitiva,

"la Tocologia

per

als tocòlegs".<

32

l

L'abordatge dels problemes socials

relacionats

amb la salut

materna-infantil

s'enfocava

cada vegada més des de la perspectiva

de la millora

de

I

'habitatge de

la

població

obrera,

(9)

e

N A N Y D A u ú

e

A A A

de

sca

ns

en els

últims mesos d

e

I

'e

mbaràs

-, e

l

foment

d

e

le

s

guarderies

p

e

r

als

f

ill

s

dels obrers

i l

a

protecció

d

e

la m

are so

lt

e

r

a

i

del

se

u

fill.

L

'a

dvenim

ent

de

l

a Ma

n

com

unit

at

de

Catalunya

l

'a

n

y

1914

va significar

un

seguit

d'im-port

a

nt

s

iniciatives

en e

l

camp

de

l

a sa

nit

at,

i

especia

lm

e

nt

e

n

I

mbit benèfic,

<

33)

iniciatives

que per

prim

era vega

d

a

representaven

un

distànciament

r

especte

de

l

es

normes

vigents a

la

resta de

l

'Estat espanyol.<

34)

A

Barcelona

, va ser

notable l'impuls donat

a

l

a Casa de

Materni-tat

,

d'acord

am

b l

a

id

ea

de "no

sola

m

e

nt mill

orar e

l

s serve

i

s, construint ed

i

ficis

higiènics

do-tats de

m

a

t

er

ial

cie

ntífi

c, s

inó l

a

de transformar-ne

I

'esperit". Aquest centre

h

aur

i

a

de

co

ntri

-buir

act

iv

a

m

ent a

l

a

millor

a

de

l

'ass

i

stè

ncia

benèfica materno-infantil

a

l

a ciutat, constit

uint

-se

e

n un lloc

cabdal

p

e

r

a

la r

ece

rca

i

la docència

de

l

es f

utur

es ge

n

e

r

acio

n

s

d

'obstetres

i

pedia-tres

d

e

Catalunya.<

35)

Però

,

malgrat

això

i

altres

iniciativ

es e

n

e

l

ca

mp

de

la lluit

a

antitubercu-lo

sa

i de le

s

colònies

infantil

s,

le

s

bon

es

int

e

n

cio

n

s -e

ntr

e

elles

un pr

ojecte

d'Institució

Mater-nal

Catalana-

<

36)

es

veieren

e

n

g

r

a

n

part escapçades

p

e

r la Di

cta

dur

a

de Primo de Rivera

.

Una altra fita fonamental

, f

ruit d

e

l recon

e

i

xe

m

e

nt

de

la import

ància

dels

aspectes socia

l

s

en

la

sa

lu

t

materno-infantil

, va ser el

proveïment de l'Assegurança Maternal, la qual

es

va

es-tablir

a

Espanya

en

un D

ecret

Llei

e

l

març de 1929, però

el seu

reglament no

va aparèixer fins

I

'agost

de 1931. Aquesta assegurança oferia

a

la

dona

e

l

dret al repòs durant

l

es sis setmanes

abans

del

part

i

l

es a

ltres

sis

d

esprés

del deslliurament

, amb

l'objectiu de

"velar por la

conser-vación y mayor

v

i

go

r

de

la

ra

za,

disminuir la

morta

lid

ad y morbi

l

idad de

las

madres

y

de su

e

O N A

Nens i nenes de les colò-nies escolars organitza· des pel municipi de la Ciutat Comtal. Foto: Insti-tut Municipal d'Història de la Ciutat, Barcelona.

(10)

ê .E

·=

b

E

.!! o E

-

e

"'

u (180)

e

N A N Y

Uno imatge de propagan-da de la campanya del Segell Pro-Infància amb la qual es recolliren fans per millorar l' assitència als infants a l'època de la República.

D A u

e

A A A

e

O N A

prole

y

atenuar sus suf

r

imientos

evitables" segons

que

i

nd

i

cà Severino Aznar,

u

n del

se

u

s

princ

i

pals impulsors.

<37)

Seria

adoptada

no

sense

diversos

conflictes

amb el Si

n

dicat de Metges

de Catalunya

,

que veia

coartada

la manca d'autoritat professional atorgada

als seus

afiliats, la

manca

d'especialització

dels

serveis

i

els

minvats honoraris

satisfets

.

<

38

)

Malgrat

I

'ex

plícit reconeixement de la participació de la dona

en el

món del treball que

significà

la promulgació de I'

Assegurança Maternal,

no

seria fins a

la Segona República que

es

pogué parlar

del

p

l

e reconeixement

dels drets de la dona,

entre ells el

de

controlar

la

seva

fertilitat i

les

condicions de

la

seva

maternitat.

La Segona República i la Guerra Civil

(

1931

-

1939)

La proclamació

de

la

Segona

República

i

I

'establiment

de la Generalitat provisional l'any

1931,

en la mesura que significava

un reforçament de I

'o

rdenament democràtic de la

societat,

va implicar per

primera

vegada

un pla

n

tejament integral

de la

política

sanitària a

Catalunya

,

basat en

una

organització territorialitzada

i

coordinada de

la

sanitat, sota

la responsabilitat de

la Conselleria

de Sanitat

i d'Assistència

Social

,

amb

I

'assesso

rament d'un Consell

Tècnic

de

Sanitat i

la participació

del

Sindicat

de

Metges

de Catalunya

.

Segons que afirma Nash,139)

la lluita

contra

la mortalitat infantil i la

protecció

de la dona

gestant es van articular en

un projecte

coord

i

nat d'as

s

istència

social,

basat

en

l

a

remodelació

de la

Casa

de Maternitat,

140)

en l

'

aplicació de l'Assegurança Obligatòria de Maternitat i

en

l

a

protecc

i

ó

de la dona treballadora. A més a més, la

i

mp

l

antació

del Segell Pro-Infància va

re-presentar un

esforç

per

a finançar guarderies

i

sanatoris

per

a

Ja infància

,

i alhora incrementar

la

sensibilitat

popular

enfront

de la problemàtica de la morbi

-

mortalitat infantil.

(4

l)

Es van

re-forçar

la profilax

i

de

les malalties infeccioses

,

especialment a través de

la millora de la

decla-ració

i

de

la vacunació,

l

a

lluita

antituberculosa,

i

d'altres iniciatives en

l

mbit

escolar

i

de les

colònies.

A Barcelona,

I

' any

1931

van

morir

entorn

de

125

nens de cada

1.000

nascuts

vius, xifra

notablement més

elevada

que

a Catalunya,

on

se situava al voltant

del

s

70

morts per

1.000.

142)

L'admini

st

ració municipal

es

veié

confrontada

pe

l

traspàs, l'any

1933

, dels

serveis

d'assistèn-cia

social

del Govern

Espanyol

a la Generalitat de Catalunya, que

estab

l

ia

com

a

fac

u

ltat

ex-c

lu

siva

municipal l'organització d'aquesta

ass

i

stència, i

qu

e indicava q

u

e "e

l

s serve

i

s sa

ni

tar

i

s

municipals

seran

defin

i

ts i limitats per unes bases mínimes i contrastades pels Ce

n

tres Sa

ni

ta-ris", i que "a tots

els

municipis hi haurà

un

a J

u

nta Local de Sanitat que

estarà

formada per

re-presentacions del munic

i

pi,

estaments socia

l

s

i e

n

titats benèfiques,

i

serà

presidida per

I

'

Alcal-de".

143)

L

'a

ny

1934,

la promulgació de la Llei de Bases San

i

tàries va

autoritzar

els municipis

a

acollir-se

a

un

règim

de Carta Sanitària

,

establint convenis amb

la Generalitat i evitant

així

les duplicitats de

serveis.

Sego

n

s

que indica Domingo

,144)

"el

primer Ajuntament que va

creure

interessant d'acollir-

se

a aquest

règ

i

m de Carta Sanitària fou

el

de Barcelona". Tanmate

i

x,

el

Referencias

Documento similar

Where possible, the EU IG and more specifically the data fields and associated business rules present in Chapter 2 –Data elements for the electronic submission of information

The 'On-boarding of users to Substance, Product, Organisation and Referentials (SPOR) data services' document must be considered the reference guidance, as this document includes the

In medicinal products containing more than one manufactured item (e.g., contraceptive having different strengths and fixed dose combination as part of the same medicinal

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

This section provides guidance with examples on encoding medicinal product packaging information, together with the relationship between Pack Size, Package Item (container)

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

De hecho, este sometimiento periódico al voto, esta decisión periódica de los electores sobre la gestión ha sido uno de los componentes teóricos más interesantes de la

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun