El PAM, un projecte fet entre tots i totes

(1)

Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran ◊ Consell de la Joventut de Barcelona ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell Municipal de Benestar Social ◊ Consell Escolar Municipal ◊ Consell de la Formació i l’Ocupació ◊ Consell Econòmic i Social ◊ Consell Municipal de Consum ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Pacte per la Mobilitat ◊ Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Consell Municipal de Ciutat Vella ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal de Sant Martí ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran ◊ Consell de la Joventut de Barcelon ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell

El PAM, un projecte fet entre tots i totes

Escolar Municipal ◊ Consell de la Formació i l’Ocupació ◊ Consell Econòmic i Social ◊ Consell Municipal de Consum ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Pacte per la Mobilitat ◊ Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Consell Municipal de Ciutat Vella ◊ Audiència Pública ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal de Sant Martí ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran ◊ Consell Municipal de Benestar Social ◊ Consell de la Joventut de Barcelona ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell Municipal de Benestar Social ◊ Consell Escolar Municipal ◊ Consell de la Formació i l’Ocupació ◊ Consell Econòmic i Social ◊ Consell Municipal de Consum ◊ Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Consell Municipal de Ciutat Vella ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal de Sant Martí ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions

Memòria del procés de participació

Programa d’Actuació Municipal 2004-2007

APORTACIONS DELS CONSELLS AL PAM de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Consell Municipal de Ciutat Vella ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal de Sant Martí ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Escolar Municipal ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ◊ Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ◊ Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals ◊ Institut Municipal de Persones amb Disminució ◊ Pla Estratègic de l’Esport ◊ Procés Participatiu de la Regidoria de Salut Pública ◊ Consell Municipal de Ciutat Vella ◊ Consell Municipal de l’Eixample ◊ Consell Municipal de Sants-Montjuïc ◊ Consell Municipal de Les Corts ◊ Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi ◊ Consell Municipal de Gràcia ◊ Consell Municipal d’Horta-Guinardó ◊ Consell Municipal de Nou Barris ◊ Consell Municipal de Sant Andreu ◊ Consell Municipal de Sant Martí ◊ Consell Ciutat i Comerç ◊ Qüestionari Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran ◊ Consell de la Joventut de Barcelona ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell Escolar Municipal ◊ Consell de la Formació i l’Ocupació ◊ Consell Econòmic i Social ◊ Consell Municipal de Consum ◊ Consell Ciutadà ◊ Fòrum a Internet ◊ Audiència Pública ◊ Altres aportacions ◊ Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ◊ Consell Municipal de les Dones ◊ Consell Assessor de la Gent Gran ◊ Consell de la Joventut de Barcelona ◊ Pla Municipal d’Immigració ◊ Consell Municipal del Poble Gitano ◊ Consell Municipal de Benestar Social ◊ Consell Escolar Municipal ◊ Co

(2)

Índex

Pag.

Metodologia

... 3

Qüestionari Ciutadà

Anàlisi de les respostes

... 4

Eix 1

Barcelona amb cura del civisme

Qüestionari Ciutadà ... 6

Consell de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals... 7

Eix 2

Barcelona amb més habitatge assequible

Qüestionari Ciutadà... 9

Consell de la Joventut de Barcelona ... 10

Consell Municipal de Benestar Social Grup d’HabitatgeSocial... 12

Consell Econòmic i Social de Barcelona ... 21

Eix 3

Barcelona segura amb autoritat i convivència

Consell Municipal de Benestar Social Grup de Prevenció ... 24

Eix 4

Barcelona aposta pel manteniment dels seus

espais públics i la neteja

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 29

Eix 5

Barcelona amb benestar i cohesió

Aportacions al PAM

Consell Municipal de les Dones de Barcelona ... 34

Consell de la Joventut de Barcelona ... 52

Consell Municipal de Benestar Social Grup de Dones... 70

Consell Municipal de Benestar Social Grup de Drogodependències... 75

Consell Escolar Municipal de Barcelona ... 77

Consell de la Formació Professional de Barcelona ... 79

Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 81

Institut Municipal de Persones amb Disminució ... 82

Regidoria-Ponència de Salut Pública ... 87

Aportacions al document “100 compromisos per una ciutat més

inclusiva i solidària”.

Consell Assessor de la Gent Gran ... 89

Regidoria Delegada per al Pla d’Immigració Municipal ... 94

Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona... 97

(3)

Pag.

Consell Municipal de Benestar Social Grup d’Infància ... 122

Consell Municipal de Benestar Social Grup de Pobresa ... 127

Consell Municipal de Benestar Social Grup de Refugiats i Estrangers ... 131

Consell Municipal de Benestar Social Grup Sida ... 134

Eix 6

Barcelona participativa

Consell Municipal d’Associacions de Barcelona ... 139

Eix 7

Barcelona sostenible i amb millor mobilitat

Pacte per la Mobilitat ... 151

Pacte per la Mobilitat Barcelona Camina ... 159

Pacte per la Mobilitat Bicicleta Club de Catalunya ... 162

Pacte per la Mobilitat Gremi de Garatges ... 169

Pacte per la Mobilitat AUDICA... 173

Pacte per la Mobilitat Associació per a la Promoció del Transport Públic181 Pacte per la Mobilitat FECAV... 185

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 187

Eix 8

Barcelona innovadora i de progrés amb noves oportunitats

Consell Municipal de Consum ... 196

Consell Ciutat i Comerç ... 197

Eix 9

Barcelona reconeguda en la llei

Eix 10

Barcelona referent mundial

Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament ... 209

Aportacions Generals al PAM

Valoracions

(4)

Metodologia

Les aportacions realitzades des dels consells de ciutat han estat agrupades en base als 10 eixos programàtics del Programa d’Actuació Municipal 2004-2007.

L’ordre en que s’han inclòs les aportacions és el mateix amb el que s’ha descrit el procés participatiu en la memòria metodològica, a fi de fer-ne mes fàcil la seva identificació i seguiment.

En els casos en que les aportacions fan referència a més d’un eix, s’han separat i inclòs en cada cas en el seu apartat.

Alguns dels consells han realitzat un document de treball específic en el que es sintetitzen i /o recullen els continguts del PAM, per tal de fer-ne més fàcil la seva comprensió i debat. Quan les aportacions fan referència a aquests documents, s’ha indicat i agrupat.

Les aportacions de caràcter general han estat incloses en un apartat específic.

En aquells casos que no es fa aportacions, sinó valoracions generals al PAM, han estar recollides en el penúltim apartat, després de les aportacions als eixos i les de caràcter general.

Finalment, s’inclou l’acta de l’Audiència Pública, celebrada el 23 de febrer de 2004.

(5)

Qüestionari Ciutadà

Anàlisi de les respostes

Les dades recollides en aquest estudi provenen de les respostes dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona a un qüestionari que es va subministrar per dues vies: per Internet (amb accés a través de la pàgina principal de la web municipal) i mitjançant correu ordinari, adjunt a la revista Barcelona Informació, que es distribueix a totes les llars barcelonines.

El qüestionari forma part d’un procés de participació més ampli que neix del Pla d’Actuació Municipal 2004-2007 i que obre a la ciutadania diversos canals de participació amb l’objectiu final d’elaborar el Pla amb el màxim d’aportacions possibles.

El qüestionari està dividit en 10 apartats corresponents als 10 eixos del PAM, en cadascun dels quals es detallen les accions més destacades per desenvolupar-los.

El qüestionari demanava que prioritzés les tres més importants en cada eix, i s’oferia l’opció d’incloure algun eix i/o acció, en cas que es considerés oportú.

Van respondre el qüestionari un total de 1999 persones, de les quals 1470 ho van fer lliurant la butlleta enviada per correu a les Oficines d’Atenció al Ciutadà i 529 per Internet.

No es tracta, en qualsevol cas, d’un estudi d’opinió convencional amb representativitat estadística, sinó d’un recull sistematitzat de les opinions dels ciutadans i ciutadanes que voluntàriament han participat en aquest debat.

Hem situat a l’inici de cadascun dels deu eixos els resultats dels respectius qüestionaris ciutadans.

(6)

Eix 1

(7)

Qüestionari Ciutadà

1.- BARCELONA TÉ CURA DEL CIVISME

Per a mi, les accions prioritàries són: (Multiresposta) 27,3 30,5 39,5 44,7 69,2 0 20 40 60 % 80 Foment valors cívics per

minimitzar brutícia...

Augmentar el seguiment municipal incidències

Construir model espai públic basat en corresponsabilització...

Enfortir sentiment pertinença i consciència

comunitat Promoure acords cívics, via

per mobilitzar agents socials...

9 A l’hora de promoure el civisme, els barcelonins i les barcelonines que han contestat l’enquesta opten preferentment per la conscienciació i el foment dels valors cívics.

9 L’opció per la vigilància i el control apareix en segon lloc de les prioritats.

9 Els acords cívics són l’opció menys esmentada, tot i que té un alt índex de resposta a Nou Barris.

(8)

Propostes del

Consell de Convivència, Defensa i

Protecció dels Animals

Protecció dels animals

• Creació de l’Oficina Municipal de Protecció dels Animals per coordinar d’una forma activa les propostes del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, tramitar les queixes i suggeriments i vetllar per l’aplicació de la normativa existent en aquesta matèria.

• Realització del Pla Estratègic de Convivència i Protecció dels Animals i la Biodiversitat de la ciutat de Barcelona.

• Increment de les campanyes de sensibilització de protecció dels animals i de tinència responsable adreçades a la ciutadania

• Promoure l’esterilització de les colònies de gats urbans i el seu control amb col·laboració amb les entitats de protecció dels animals i el Col·legi de Veterinaris mitjançant acords i convenis específics.

• Suport als programes i accions de protecció dels animals viables que realitzin les entitats de protecció dels animals

(9)

Eix 2

Barcelona amb més habitatge

assequible

(10)

Qüestionari Ciutadà

2.- BARCELONA AMB HABITATGE ASSEQUIBLE

Per a mi, les accions prioritàries són:

(Multiresposta) 30,6 33,8 45,3 49,9 55,6 0 20 40 6 % 0 Impuls de la utilització dels

habitatges buits

Augment de la inversió en habitatge social

Incrementar dotacions sòl públic per habitatge

protegit

Promoció de l'oferta pisos petits i d'altres tipologies

Implantació de fórmules innovadores per augmentar i millorar...

9 Per tal de facilitar l’accés a l’habitatge, els enquestats s’inclinen, en primer lloc, per impulsar l’ocupació d’habitatges buits.

9 La intervenció pública invertint en habitatge social o facilitant sòl per a la construcció de vivendes protegides també és fortament reclamada.

9 Les persones joves i de mitjana edat són les que més s’inclinen per promocionar l’ús d’habitatges buits i l’oferta de pisos petits.

(11)

Propostes del

Consell de la Joventut de

Barcelona

7.2.8 Sòl i habitatge (pàg. 110 a117)

INCLOURE,

• En Objectius Estratègics (pàg.110)

Imposar la cultura de lloguer, imperant en la majoria de països d’Europa, i que

s’imposi a la cultura de venda, desenvolupant campanyes de sensibilització per al foment d’aquest cultura.

Regular el mercat d’habitatges i que es basi en criteris i paràmetres de caràcter social, i no purament mercantilista

• En Habitatge (pàg. 112-113),

Conformi augmentin les promocions de pisos de lloguer cal evitar la concentració,

des del punt de vista geogràfic, de les promocions d’habitatges de protecció oficial. És necessari, per tant, que tots els districtes barcelonins puguin comptar amb aquestes promocions.

Creació de registres municipals Per tal de facilitar el procés de recerca d’habitatge

és necessària la creació d’un registre municipal en el qual hi constin tots els habitatges que es troben en el mercat immobiliari de Barcelona. Aquest registre serviria per identificar la bossa d’habitatges disponibles. El registre hauria d’incloure

informació sobre les característiques generals dels pisos i, especialment, sobre l’accessibilitat arquitectònica per a persones amb discapacitat.

Definir el concepte d’habitatge desocupat per a possibles actuacions que promoguin la sortida d’aquests al mercat.

Impulsar la masoveria urbana. Creació del marc legal per establir un conveni entre

el propietari i la gent jove, que serà l’encarregada de rehabilitar-lo, tenint dret a habitar-lo durant un període determinat de temps.

• En el punt Requerir als governs de l’Estat i de la Generalitat per tal que

modifiquin els respectius.... (pàg. 112),

Impulsar propostes de lloguer i rehabilitació d’habitatges per a joves i altres col·lectius de baix poder adquisitiu.

Incidir en factors com les evolucions dels preus dels habitatges, les condicions dels contractes o els drets d’arrendadors i arrendataris.

(12)

• En el punt Impuls decidit a una política d’increment de l patrimoni de sòl

municipal... (pàg. 111),

Per evitar la possible especulació amb el sòl de titularitat pública, totes les promocions d’habitatge públic han de ser en règim de lloguer i no de compra.

I MODIFICAR,

En Patronat Municipal de l’Habitatge (pàg.116),

Promoure més habitatges socials, dels quals més del 50% seran de lloguer, amb promocions destinades a habitatges de lloguer per joves, apartaments de lloguer amb serveis per a la gent gran, reallotjament d’afectats urbanístics, remodelació de barris i noves promocions per atendre les demandes, totes elles dins dels plans d’habitatge dels governs de l’estat i de la Generalitat i sota el seu suport econòmic.

Per,

Promoure més habitatges socials, dels quals més el 100% seran de lloguer, amb promocions destinades a habitatges de lloguer per joves, apartaments de lloguer amb serveis per a la gent gran, reallotjament d’afectats urbanístics, remodelació de barris i noves promocions per atendre les demandes, totes elles dins dels plans d’habitatge dels governs de l’estat i de la Generalitat i sota el seu suport econòmic. • En Patronat Municipal de l’Habitatge (pàg.117)

Construcció d’apartaments dotacionals de lloguer per a joves i per a gent gran.

Per,

Construcció d’apartaments dotacionals de lloguer per a joves i per a gent gran tenint en compte les necessitats de les persones amb disminució.

(13)

Propostes del

Consell Municipal de Benestar

Social

Grup d’Habitatge Social

Document Habitatge ( PAM 7.2.8 Sòl i Habitatge)

El treball del Grup d’Habitatge Social, donades les seves característiques, s’ha centrat prioritàriament en les mesures referents a l’Habitatge presents en el PAM, on es pensa que el grup pot aportar major valor.

Aquestes mesures s’han revisat des d’una òptica social, incidint en la vessant i els elements socials que comporta la política d’habitatge. Des del convenciment que tot allò relacionat amb l’habitatge és un element i requisit imprescindible per al benestar de les persones.

Com a resultat del treball conjunt del grup, sorgeix una proposta de modificació

global de l’estructura del PAM en l’apartat referent a Habitatge (PAM 7.2.8 Sòl i Habitatge).

Igualment, la proposta incorpora, alhora, aportacions i matisacions a nivell de contingut, les quals apareixen reflectides en lletra cursiva.

Així, el document ha quedat estructurat en els següents apartats: 1. Objectius Estratègics Generals

2. Objectius Estratègics referents a Sòl i Habitatge Instruments

Línies de treball pròpies Línies de treball alienes

3. Objectius Estratègics referents a Habitatge Instruments

4. Objectius Estratègics referents a Rehabilitació i Utilització del Parc Desocupat

Instruments

5. Objectius Estratègics referents al Patronat Municiapal de l’Habitatge Línies de treball pròpies

(14)

OBJECTIUS ESTRATÈGICS GENERALS

1.1 Des de les administracions públiques, i entre elles l’Ajuntament de Barcelona a partir dels recursos previstos en el Pla de l'Habitatge i dels propis a disposar, cal fer una actuació decidida adreçada a satisfer el dret a un habitatge

digne, especialment als sectors socials més desafavorits, per tal de contribuir a satisfer el dret constitucional a l’habitatge i, mantenir el caràcter plural i divers de la nostra ciutat. Aquesta priorització ha de tenir en compte:

• Incrementar la proporció d'habitatges protegits, adreçats al sectors socials amb més dificultats d’accés i l'habitatge de lloguer assequible, per tal d’ampliar el parc públic de lloguer.

Pel que fa a l’habitatge de protecció en venda, potenciar el de “règim especial”. És un tipus de règim que pot possibilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius de persones en situació econòmica més difícil.

• Continuar fent actuacions d’habitatge dotacional i d’equipaments residencials per a joves i gent gran.

Aquests habitatges s’han de complementar amb el compliment dels plans d’equipaments de barri previstos o acordats (centres cívics, casals, centres de serveis socials,..).

En un sentit similar, continuar fent compatible la presència, en un mateix edifici de promoció pública, d’equipaments de barri (a les plantes baixes) i d’habitatges, tal i com s’ha fet en moltes promocions públiques ja construïdes a la ciutat.

• Promoure programes d’inclusió social a través de l’accés a l’habitatge.

• Realitzar actuacions específiques especialment en els nuclis històrics dels barris, recuperant habitatges per a la disposició d’oferta pública.

• Propiciar la rehabilitació d’edificis, especialment dels habitatges antics i els de construcció deficient, remarcant l’objectiu de posar en actiu l’habitatge desocupat.

• Promoure convenis amb particulars, cooperatives i fundacions per a la disposició, gestió i administració d'habitatges desocupats per destinar-los a facilitar l'accés a l'habitatge i de lloguer.

• Establir ajuts a l’habitatge de lloguer i de compra i crear bosses d’habitatge, per a aquelles persones que tenen més dificultats per a satisfer les rendes, que permetria complementar les actuacions en habitatge nou.

• Aprofundir, mitjançant mesures concretes i en les pròpies actuacions, criteris de sostenibilitat.

(15)

• Incentivar fiscalment tant l’oferta com la demanda de lloguer, igualant o superant en tots els aspectes el tractament fiscal del lloguer respecte a la compra.

• Afavorir la rehabilitació d’habitatges ampliant els ajuts públics i millorant els incentius fiscals, especialment en els casos de destinació a lloguer.

• Millorar el parc d’habitatges existent, dotant-los de tots els serveis que incrementin les condicions d’habitabilitat i l’accessibilitat.

• Fomentar els habitatges de protecció pública, accentuant el pes relatiu del lloguer i garantint la transparència i control de les adjudicacions tant dels promotors públics com dels privats.

• Fomentar l’accés a l’habitatge existent (segona mà).

• Establir un sistema d’ajuts per a persones amb dificultats greus per a la permanència o accés a l’habitatge.

SÒL I HABITATGE

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

2.1 Impuls decidit a una política d’increment del patrimoni de sòl municipal.

Promoure la gestió de sòl amb noves actuacions que permetin l’obtenció de sòl per a nous equipaments, ampliació de l’espai viari, nous espais verds a la ciutat i més sòl per a construir habitatge protegit.

a. Instruments

1. Creació del Patrimoni Municipal del Sòl, on s'incorporin les reserves de sòl

municipal existents i els sòls i aprofitaments obtinguts per cessió a través dels diferents sistemes d'actuació urbanística.

b. Línies de treball pròpies

2. Utilitzar el sòl municipal amb destí d'habitatge protegit per a la creació

d’habitatge públic i de lloguer.

3. En el cas excepcional d’alienar sòls públics que no tinguin qualificació d’ús

residencial (es pensa que no és bo alienar sòl públic de manera sistemàtica),

establir en el concurs públic d’adjudicació les condicions necessàries per a generar sostre residencial protegit a través de permutes de sòl residencial o per altres mecanismes per part dels promotors adjudicataris.

4. Accelerar la disposició dels sòls per habitatge protegit, que provenen de les

(16)

5. Fer un estudi detallat de sòls, amb qualificacions de reserva viària o protecció

de sistemes pel PGM, que no es destinaran als usos previstos, per tal de qualificar-los per a la construcció d'habitatge públic de lloguer o habitatge dotacional.

6. Impulsar les actuacions del PERI pendents, gestionant el sòl i realitzant les

actuacions d’habitatge i les dotacions d’equipaments i zones verdes.

7. Utilitzar la fórmula de cessió de sòl en dret de superfície, per a fer habitatge de

lloguer a preu fixat.

c. Línies de treball alienes

8. Sol·licitar al Govern de l’estat la modificació de la “Ley sobre valoración del

suelo” (LS6/98 i RD4/2000) amb l’objectiu d’evitar els greus efectes que ha tingut sobre els preus de l’habitatge a tot l’Estat i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes.

9. Reclamar al Govern de l’Estat i de la Generalitat, la disposició del sòl en desús,

a formar part del Patrimoni Municipal de Sòl, per a promoció d’habitatge públic.

HABITATGE

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha de desenvolupar polítiques que garanteixin l’accés a l’habitatge de tal manera que l’oferta doni sortida a totes

aquelles persones que avui no poden accedir a un habitatge digne i a un preu assequible, a partir d’una oferta adequada d’habitatge públic protegit, de compra i de lloguer, adaptat a les necessitats dels actuals nuclis familiars.

a. Instruments

10. Impulsar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona dotant-lo de les competències pròpies de planificació i dels recursos necessaris que

permetin desenvolupar de forma correcte i suficient les funcions previstes en la creació del Consorci (planificació i coordinació). Estendre en la mesura que es reguli l’Àrea Metropolitana, el seu abast a l’àmbit metropolità. Igualment,

avaluar la possibilitat de variar els Estatuts del Consorci per tal que també pugui dur a terme tasques de gestió directe (no contemplades actualment entre les seves competències).

(17)

12. Crear, en el sí del Consorci de l’Habitatge, el Consell d’Habitatge Social de Barcelona, com a òrgan consultiu i de participació social en les polítiques

d’habitatge a la ciutat, amb representació de les regidories i ens municipals amb incidència a l’habitatge i dels agents socials, que impulsi el diàleg i la consulta entre els actors implicats.

13. Crear l’Oficina de l’Habitatge. Aquesta oficina serà un ens informador,

mediador i gestor que ajudarà a complimentar i solventar tots els tràmits vinculats a les noves polítiques d’habitatge. Igualment, s’hauria d’avaluar la

possibilitat de dotar l’Oficina, més enllà de tasques informatives i d’assessorament, de recursos o d’instruments de finançament.

14. Crear el Servei Jove de l'Habitatge, vinculat a l’Oficina de l’Habitatge de

Barcelona i concretar un programa de mediació entre propietaris i joves llogaters per facilitar el lloguer de pisos a preus assequibles, oferint garanties al llogater i al propietari.

Vetllar i garantir que el Consorci, l’Oficina i el Servei Jove de l’Habitatge, i aquells altres organismes que tinguin competència en l’habitatge, cadascú amb les seves funcions i competències, treballin de manera coordinada, de manera que s’evitin solapaments, buits o conflictes d’actuació o serveis.

15. Formular una Memòria Social d’Habitatge en els instruments de

planejament urbanístic, en que s’escaigui, que defineixi l’habitatge públic i el protegit a ubicar en els sectors afectats per l’esmentat planejament, a partir de les necessitats existents i els objectius socials a assolir.

16. Incrementar les dotacions de sostre per a construir habitatges protegits

en tot tipus d’actuacions i règims. Destinar, en funció de les promocions, un interval entre el 25% (mínim) i el 50% (sempre que sigui tècnicament viable) del sostre de nou planejament urbanístic a habitatge protegit (públic i privat), prioritàriament la meitat del qual almenys ha de ser de lloguer.

17. Potenciar els promotors sense afany de lucre (cooperatives sindicals, i

veïnals, entitats socials, caixes d’estalvi…), facilitant sòl públic en dret de superfície, arrendament o concessions per a la promoció d’habitatge protegit, especialment de lloguer.

18. Promoure la col·laboració amb les Caixes d’Estalvi, per establir programes de promoció d’habitatge a través dels seus fons d’obra social.

19. Controlar l’accés a l’habitatge protegit tant públic com privat, a partir de la

gestió pública, mitjançant llista d’espera única o altres sistemes a estudiar amb càrrec al Consorci de l’habitatge de Barcelona.

(18)

21. Aplicar mesures de sostenibilitat en tot l’àmbit d’actuació municipal, tant

en l’apartat urbanístic com en el de l’edificació sostenible, inclosa la rehabilitació d’habitatges i les operacions de les Àrees de Rehabilitació Integrades de la ciutat (ARI).

En aquest sentit, vetllar perquè l’administració competent incrementi els ajuts (actualment són només d’un 4% del cost de l’obra), així com flexibilitzar les condicios exigides per rebre l’ajut (s’han de complir els 11 elements o criteris exigits íntegrament, no havent un terme mig). També fer aquests ajuts més proporcionals al risc i el cost més elevats que assumeix el constructor pel fet de contruir aquests habitatges.

22. Aplicació d’un programa d’atenció, defensa i protecció dels drets dels adquirents i usuaris d’habitatge, amb denúncia pública i actuació contra les

empreses i particulars que posen en pràctica actuacions de mobbing immobiliari i pràctiques abusives en els processos de venda i d’intermediació.

-Fer una detecció i base de dades de les persones grans que disposen d’un habitatge de propietat i, des de l’Ajuntament, recolzar-los i assessorar-los (a ells o les seves famílies) per evitar que aquests pisos no caiguin en mans d’empreses o organitzacions que practiquen el mobbing immobiliari. Aquesta funció es podria dur a terme des de l’Oficina de l’Habitatge.

23. Considerar l’existència d’un parc d’habitatge per a casos d’emergència social, en el marc del Consorci de l’Habitatge.

24. Generar una cultura de corresponsabilització entre la ciutadania (especialment

els propietaris) respecte el manteniment (rehabilitació, cura, ...) dels habitatges.

25. Proposar la modificació de la Llei d'Habitatge de manera que reguli els estàndards i les tipologies d’habitatge de protecció per a fer front a les

noves realitats de les unitats de convivència, com ara les famílies monoparentals i la gent gran i, els nois i noies joves que viuen sols o en parella, sense fills.

26. Proposar que la Llei de l’Habitatge de Catalunya reguli efectivament l’accés a la protecció pública.

(19)

28. Proposar també la introducció de l’obligatorietat d’una quota de protecció en

totes les noves promocions d’habitatge.

29. Fer seguiment del document de sol·licitud al Govern de l’Estat demanant l’adopció de noves mesures, que permetin fomentar la promoció de l’habitatge de lloguer. (Presentat l’octubre del 2003)

30. Fer seguiment del document de sol·licitud al Govern de la Generalitat de

Catalunya demanant l’adopció de diverses mesures per a la promoció de l’habitatge de lloguer.

REHABILITACIÓ I UTILITZACIÓ DEL PARC DESOCUPAT

Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges disponible, amb la potenciació

dels ajuts, agilitant els permisos en les obres de rehabilitació i potenciant la sostenibilitat. Incrementar els recursos municipals per a rehabilitació, amb destinació a la millora del parc d'habitatge, i per a recuperar habitatges buits. Prioritzar els ajuts públics per a la rehabilitació dels habitatges que no compleixin els mínims d’habitabilitat.

Fomentar l’accés a l’habitatge existent, de segona mà. Recuperació d’habitatges buits per atendre les necessitats socials, per a compra o a través de

convenis i acords de cessió temporal, rehabilitació i disposició per a lloguer públic.

a. Instruments

31. Formular un Programa de Rehabilitació de la ciutat de Barcelona, en el

marc del Pla de l’Habitatge Municipal 2004-2010, fomentant la rehabilitació del parc construït i dels nostres barris amb l’objectiu de millorar la ciutat i mantenir el seu patrimoni i millorar el manteniment de les vivendes existents.

32. Impulsar les accions del Servei de Suport a l’Habitatge, programa

d’intermediació d’accés a un habitatge de lloguer del mercat privat, a través dels serveis socials, per a persones amb uns ingressos mínims que, per les seves característiques socials, tenen dificultats per accedir directament al mercat.

33. Constitució d’una bossa d’habitatge de lloguer protegit

• Establir acords amb entitats socials sense afany de lucre un espai de coordinació amb les entitats socials per coordinar esforços i objectius. • Impulsar un model de mediació per part de l’Ajuntament entre el llogater i la

(20)

• Promoure la coordinació i participació dels organismes públics, entitats sense afany de lucre, el Consorci de l’Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana, entre d’altres, que permeti gestionar el parc d’habitatges buits per a la seva disposició com a oferta d’habitatge social de lloguer.

34. En el marc del Programa de Rehabilitació, prosseguir el treball endegat per les Oficines de Rehabilitació de Ciutat Vella, Poble Sec, Eixample i

Gràcia. Així com estendre aquesta activitat als altres cascs antics de la ciutat amb la creació de noves oficines de rehabilitació: Sant Andreu, el Clot, Sant Martí, Sarrià, Les Corts o Sants, entre d’altres barris que requereixen rehabilitació més intensiva.

35. Establiment d’ajuts i microcrèdits que facilitin la rehabilitació i recuperació

d’habitatges buits.

36. Aplicar un pla especial d'ajuts per a la supressió de dipòsits d'aigua per

aigua corrent i per a la instal·lació d'ascensors, tot establint convenis amb la Generalitat.

37. Aplicació del recàrrec sobre l’IBI als habitatges permanentment desocupats.

38. Proposar que la Llei de l’Habitatge de Catalunya reguli efectivament la rehabilitació.

39. Sol·licitar la promulgació d’una normativa específica i d’un programa d’actuacions territorialitzat per a la remodelació i rehabilitació integral dels barris que requereixin especial atenció, creant un Fons de dotació

específica en el pressupost autonòmic que garanteixi la ràpida remodelació dels barris de la ciutat.

40. Proposar la creació de noves ARI en els nuclis històrics dels barris.

Reclamar la creació d’ARI per part de la Generalitat en els barris que requereixen una especial acció rehabilitadora.

41. Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya l’establiment d’ajuts, a

través dels Plans de l’Habitatge, per a persones que tenen dificultats de pagament dels seus habitatges.

(21)

ALTRES OBSERVACIONS GENERALS

• Caldria adequar l’ús en el document de termes tècnics, utilizant-los segons el seu significat, per tal d’utilitzar-los amb propietat. Per ex: No significa el mateix “Habitatge de promoció pública” que “Habitatge de protecció oficial”, i per tant no es poden utilitzar indistintament o com a sinònims, tal i com es dóna en el document.

PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE

Promoure més habitatges socials, dels quals més del 50% seran de lloguer, amb

promocions destinades a habitatge de lloguer per a joves, apartaments de lloguer amb serveis per a gent gran, reallotjament d’afectats urbanístics, remodelació de barris i noves promocions per atendre les demandes, totes elles dins dels plans d'habitatge dels governs de l'Estat i de la Generalitat i sota el seu suport econòmic.

a. Línies de treball

42. Construcció d’apartaments dotacionals de lloguer per a joves i per a gent gran.

43. Iniciar la remodelació del barri del Bon Pastor.

44. Continuar amb la remodelació dels barris afectats per patologies estructurals: Sud Oest del Besòs, Can Paguera i Canyelles.

45. Subvencionar l’IBI en els habitatges en règim d’ús i habitació i de lloguer subvencionat, propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge.

(22)

Propostes del

Consell Econòmic i Social de

Barcelona

Sobre l’habitatge

Per fer realitat el dret a un habitatge digne cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi una ferma i decidida política de dotació de sòl públic i promogui la construcció d’habitatges protegits per compra i lloguer.

L’articulació d’un Pacte sobre l’habitatge en el que hi participin les administracions públiques, el usuaris, els col·legis professionals i els promotors públics i privats pot ser l’instrument per definir les estratègies de l’habitatge a la RMB.

(23)

Eix 3

Barcelona segura amb autoritat i

convivència

(24)

Qüestionari Ciutadà

3.- BARCELONA SEGURA AMB AUTORITAT I CONVIVÈNCIA

Per a mi, les accions prioritàries són:

(Multiresposta) 11,6 25,6 36,6 38,6 49,7 54,4 57,0 0 20 40 % 60 Prevenció: Assegurar el

benestar de tots com a única base... Suport als barris i a persones on es viu en

situacions precàries Impulsar la justícia ràpida

i la justícia de proximitat Bon funcionament mecanismes coordinació

en matèria seguretat Reclamar les dotacions adequades de policia a la

ciutat Desplegament ràpid i

efectiu dels mossos d'esquadra Ple reconeixement autoritat Alcalde en

aquesta matèria

9 Les solucions de caire social i preventiu són les més populars en l’àmbit de la seguretat ciutadana, i més de la meitat dels entrevistats creuen que garantir el benestar de tothom i assistir les persones en situació de precarietat és la millor manera d’evitar la inseguretat.

9 Gairebé un de cada dos entrevistats també creu en la necessitat d’impulsar la justícia ràpida.

9 Entre els que opten per reforçar la seguretat, la resposta que fa referència a la necessitat de coordinar els mecanismes de seguretat és la més popular.

9 El nombre de les respostes que opten per

intervencions de caire social i preventiu i de les que prioritzen el reforç dels mecanismes de

(25)

Propostes del

Consell Municipal de Benestar

Social

Grup de Prevenció

A continuació, s'exposa el recull i sistematització de les aportacions realitzades al document “100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària”.

• S’indica, per cada aportació, quina de les 75 mesures matisa, completa o en valora el contingut. Si es tracta, en canvi, d’una proposta de nova mesura (no existent entre les 75 proposades), s’indica a quina línia estratègica fa referència.

Aportacions generals sobre el document o procés del PAM

• El llenguatge utilitzat en el document no afavoreix la participació atès que no està escrit en un llenguatge adreçat al ciutadà. S’hauria de tenir present quina és la audiència o públic del document i adequar-lo, en tot cas, a les característiques d’aquest (si s’adreça a tècnics, a ciutadans “de carrer”, a experts, etc.). Si es vol fomentar la participació ciutadana al PAM, la seva redacció hauria de ser simple, entenedora i propera al ciutadà. Una proposta en aquest sentit seria, doncs, transformar el document “100 compromisos per una ciutat inclusiva i solidària” de manera que arribés a tot tipus de públic, prevenint, així, el sentiment d’allunyament i escepticisme que molts ciutadans i ciutadanes mantenen vers els processos participatius i la política en general.

• Es proposa, després de l’aprovació definitiva del PAM, dotar a la ciutadania d’instruments de seguiment i control del grau d’acompliment dels objectius fixats. En concret, es proposa:

o Crear una Comissió de seguiment sobre el PAM, per tal que el ciutadà pugui tenir accés en tot moment a informació i dades actualitzades sobre el grau d’assoliment dels objectius fixats (no només passats els 4 anys de mandat).

o Editar un document del PAM definitiu que sigui entenedor i que arribi a tota la ciutadania (per tal que se’l senti propi).

o Facilitar informació periòdica i actualitzada al ciutadà sobre la implementació del PAM (objectius, mesures concretes executades, etc.).

(26)

Línia 1. Una ciutat inclusiva i solidària

• A la mesura 7, que fa referència al Pla de Comunicació, incidir més en la necessitat de millorar els sistemes d’informació del ciutadà i, en especial, en l’àmbit dels serveis socials. Afegir que el problema de la manca d’informació i la desorientació ciutadana en l’àmbit social fa augmentar el sentiment de desconfiança de la ciutadania cap a l’administració i els serveis públics. Per tal de millorar la informació i comunicació del ciutadà en aquest àmbit, d’altra banda, es proposa afavorir la descentralització dels centres o punts d’informació de les polítiques municipals en matèria de benestar social.

Línia 2. Model Barcelona de Serveis Socials

• A mesura 12, que fa referència al Model Integrat de Serveis d’Atenció

Domiciliària, fer esment de la necessitat de coordinació per part de l’Ajuntament de tot el conjunt d’entitats i associacions que presten serveis d’aquest tipus. • Pel que fa al conjunt de serveis d’atenció domiciliària (mesura 13), caldria indicar,

quan es diu que cal arribar el 2007 a una taxa de cobertura del 4%, quina és la taxa de cobertura actual.

• En referència al Servei d’Urgències Socials, el “Telèfon 900”, es proposa reconvertir-lo en un telèfon de 3 xifres per tal que, tractant-se precisament de situacions d’urgència, sigui fàcil de memoritzar i recordar per a tothom (mesura 17). També es proposa la creació d’un telèfon municipal i gratuït per facilitar informació al ciutadà (o que el 010 sigui gratuït).

• Crear una nova mesura, o bé incorporar-ho en la mesura 17 en parlar del “Telèfon 900”, que estableixi la posada en funcionament d’un telèfon d’informació ciutadana específic per a temes de Benestar Social. Així mateix, es proposa fer arribar a totes les llars de la ciutat unes etiquetes (o sistema similar) que continguin un llistat dels telèfons d’atenció ciutadana més importants (061, 092, telèfon d’urgències socials, etc.).

(27)

Propostes del

Consell Econòmic i Social de

Barcelona

Sobre la seguretat

La seguretat és un element clau per a la convivència i el desenvolupament econòmic i social. El model de Barcelona s’ha basat en la col·laboració institucional a través de la Junta Local de Seguretat.

És necessari avançar en la millora de la seguretat i implantar la justícia ràpida i polítiques de prevenció

(28)

Eix 4

Barcelona aposta pel manteniment dels

seus espais públics i la neteja

(29)

Qüestionari Ciutadà

4.- BARCELONA NETA I SALUDABLE

(Multiresposta) 14,8 30,7 33,3 42,0 43,5 48,5 54,7 0 20 40 6 % 0 Mantenir inversió en manteniment, millora i rehabilitació... Augment mecanismes control per prevenir els

comportaments... Foment bon ús espai

ciutadà mitjançant polítiques promotores... Promoure construcció de nous espais públics... Manteniment de l'extensió

d'espais verds a la ciutat Estendre l'Acord Cívic per

la neteja amb la recollida selectiva... Estudiar l'extensió de recollida pneumàtica en

d'altres indrets...

9 Mantenir la inversió en els espais públics ja existents i augmentar el control dels comportaments inadequats són les solucions més populars per aconseguir una ciutat neta i saludable.

9 L’extensió de la recollida pneumàtica és la resposta menys freqüent.

9 Els enquestats més joves (entre 18 i 34 anys) són els que més opten per ampliar o mantenir l’extensió dels espais públics, mentre que els que tenen més de 55 anys prefereixen conservar els ja existents i s’inclinen més per les respostes associades als comportaments cívics.

(30)

Propostes del

Consell Municipal de Medi

Ambient i Sostenibilitat

Objectiu 1 : BIODIVERSITAT I VERD URBA

7.2.3. Comissió d'Urbanisme, infrastructures i habitatge. Verd estratègic i 7.4.2. Comissió de Sostenibilitat. Verd urbà

• Impulsar des de l’Ajuntament la figura de Parc Natural per a la Serra de

Collserola i concretar l'ampliació de l'àmbit.

• Concretar la protecció dels espais urbans que ho mereixin

• Oferir solucions reals al deteriorament del litoral (platges llevant, desembocadura Besòs, delta Llobregat)

7.4.2. Comissió de Sostenibilitat. Verd urbà

• Allà on sigui adequat plantar arbusts autòctons als clots de l’arbrat viari, junt

amb cada arbre, per afavorir la biodiversitat i el verd durant tot l’any.

Objectiu 6: RESIDUS

7.4.3. Comissió de Sostenibilitat. Manteniment i neteja

• Promoure actuacions i intervencions de caràcter institucional per millorar el marc

legal pel que fa a la reducció de residus i de la seva toxicitat.

• Avançar cap a vincular les taxes a la producció de residus generats per cada

unitat productora, per tal de distribuir amb més justícia la càrrega fiscal dels residus. Treballar amb un calendari concret i incorporant els treballs que ha fet la comissió de fiscalitat de l'entitat metropolitana.

• Cercar la màxima coherència en la gestió, per enfortir la credibilitat (contenidors

de plàstic reciclat, mecanismes eficients de recollida de contenidors plens, tec) • Prioritzar la reducció de residus a través de tots els mecanismes possibles.

Com a línies de treball s'apunten,

o l'adequació de legislació i ordenances,

o els plans de reducció en grans superfícies i eixos comercials,

o les campanyes de reducció de residus adreçades a consumidors i

botiguers,

o el foment de la reducció en actes públics i esdeveniments ciutadans (Pla Integral d'ambientalització d'activitats festives i populars) i

(31)

• Prioritzar la recollida selectiva de matèria orgànica per cobrir tota la ciutat, millorant-la progressivament fins aconseguir un 15 % d’impropis com a màxim i fer proves-pilot com el reciclatge i compostatge col·lectiu

• Estudiar l'eficiència ambiental (costos, emissions, nivell d'impropis, facilitat de gestió posterior…) de cada sistema de recollida existent a la ciutat. Establir un grup de treball amb la participació de tots els agents socials interessats. Posposar la definició definitiva del sistema de recollida de la brossa domèstica, i principalment de l'orgànica, als resultats de l'estudi. Mentrestant, anar introduint millores i treballar en la formació de tots els implicats.

• Millorar el disseny dels artefactes per a la gestió dels residus, incorporant el concepte d'accessibilitat

• Estudiar la viabilitat del reciclatge de certs residus, avaluant l’impacte ambiental (per exemple: possible utilització dels films com a combustible etc.) • Potenciar l’educació, comunicació, informació, participació, formació i

suport referits a la reducció i bona gestió de residus. En concret es suggereix fer

una campanya educativa continuada sobre la recollida orgànica dissenyant campanyes per consolidar la recollida en els àrees on ja es desenvolupa i per garantir l’èxit en les noves zones; introduir informació per ciutadans i comerciants sobre la taxa de residus en funció de la generació i promoure la reutilització dels residus voluminosos.

• Millorar en la gestió de les instal·lacions de tractament dels residus (punts verds i punts verds de barri i, sobretot, dels ecoparcs) i en la informació que es facilita a la ciutadania sobre el funcionament d’aquestes instal·lacions.

• Aplicar estudis ACV a la recollida i deposició, per minimitzar l’impacte i fer recerca per al tractament finalista de la part de residu no aprofitable en l’actualitat (per exemple: rebuig dels ecoparcs).

i també 7.3.2. Comissió de Promoció econòmica. Comerç i Mercats

• Enfortir la recollida diferenciada de grans generadors amb l’objectiu ecològic i legal de separar la brossa orgànica de la resta dels residus municipals. Implicar també el sector comercial de les grans cadenes de distribució.

i també 7.2.6. Comissió d'Urbanisme, infrastructures i habitatge. Qualitat

urbana

(32)

Eix 5

Barcelona amb benestar i cohesió

Aportacions al PAM

Aportacions al document “100 compromisos per una ciutat

més inclusiva i solidària”

(33)

Qüestionari Ciutadà

5.- BARCELONA AMB BENESTAR I COHESIÓ

(Multiresposta) 9,7 18,4 22,2 26,1 27,2 29,7 33,1 35,0 39,0 51,2 0 20 40 6 % 0 Millorar qualitat de vida gent

gran, persones amb disminució... Promoció activa integració nous

immigrants i d'altres ... Suport a les persones amb dificultats d'inserció laboral... Assegurar educació púb. de qualitat, incloent cicle 0-3 anys Increment assistència domiciliària

i garantia d'adequació... Garantir una oferta suficient

d'escoles bressol Foment política de família que

doni suport específic a ... Suport a qui té cura de persones

dependents Promoció model de ciutat amb teixit urbà complex i compacte...

Discriminació positiva a famílies, especialment de les...

9 Millorar la qualitat de vida de les persones amb necessitats especials és la demanda més estesa en política social.

9 També es troben molt esteses les respostes que al·ludeixen a la integració dels nouvinguts i altres col·lectius i al suport en la inserció laboral d’aquests col·lectius.

9 El 33,1% opta per assegurar un ensenyament públic de qualitat que inclogui l’etapa de 0 a 3 anys, i el 27,2% per garantir una oferta suficient d’escoles bressol.

9 Les propostes que fan referència a la integració social i a l’educació tenen mes ressò entre les persones més joves, mentre que entre els que opten per la millora de qualitat de vida de les persones amb necessitats especials i el suport als qui tenen cura de persones dependents hi ha més persones grans.

(34)

(35)

Propostes del

Consell Municipal de les Dones

de Barcelona

A continuació s'exposa el recull i sistematització de les aportacions realitzades, les quals fan referència a consideracions generals respecte el document i les polítiques i accions adreçades a les dones a la ciutat, així com a la introducció i als 10 objectius estratègics del PAM Dona.

CONSIDERACIONS GENERALS

• En termes generals, es considera que cal tractar el tema de les dones des d’un punt de vista transversal en tota la política d’actuació municipal en general i contemplar l’àmbit de la dona en les diverses àrees de l’Ajuntament. Això passa per diferents aspectes i actuacions, entre d’altres: establir polítiques transversals per la igualtat de gènere a totes les àrees municipals; analitzar els pressupostos municipals amb sensibilitat de gènere per a determinar quin és el volum de recursos que es destinen en l’actualitat a les polítiques de dona, en relació a d’altres àmbits, etc.

• Tot i aquesta necessitat de tractar el tema de les dones des d’un punt de vista transversal a tot el PAM, alhora s’assenyala que la situació actual de les dones presenta unes característiques i especificitats pròpies que encara requereixen accions i mesures concretes adreçades a aquest col·lectiu. D’aquí l’existència d’una Regidoria de la Dona, amb l’elaboració d’un PAM específic per aquest col·lectiu.

• Des de la Regidoria de Dona s’ha de poder incidir en procurar que en els temes i competències que pertoquen a altres regidories (Benestar social, Immigració, Habitatge,…) es faci també un esment especial a les dones.

• Pel que fa al document del PAM Dona en quant a forma i continguts, es considera que inclou la major part dels temes i elements que pertoquen i s’han de tractar de cara a la dona, si bé, a nivell formal i conceptual s’haurien de fer algunes variacions en com estan estructurats aquests elements en els diferents objectius estratègics i mesures (canvis pel que fa a l’ordre dels objectius i mesures, ubicació de les mesures en un objectiu o altre, etc.).

• Pel que fa aI concepte de la participació en el funcionament del Consell, i en relació al procés de consulta del PAM en concret, es fa notar que:

o Es valora l’existència del Consell i la participació de les diverses entitats en el mateix, com el reconeixement i promoció per part de l’Ajuntament del fet que les dones i els grups de dones de la ciutat facin xarxa i el seu important rol en el sosteniment de la ciutat a nivell social.

(36)

o Tenint en compte això, es pensa que la participació, en concret pel que fa al PAM, no pot limitar-se a demanar l’opinió als Consells (al Consell de la Dona i els altres Consells de participació social) només en el moment inicial d’aprovació d’aquest programa. Cal que les entitats tinguin un espai també en la presa de decisions i en el seguiment i avaluació de les mesures que es proposen en el document ara analitzat i per les quals s’ha demanat la participació, i que configuraran l’actuació municipal pels propers quatre anys.

APORTACIONS

• Es proposa incloure a la introducció (al principi) un breu esment sobre la feina feta (actuacions, polítiques, ...) respecte les dones fins el moment a la ciutat en els darrers anys; per a situar en quina situació ens trobem o el nivell des del qual partim en aquest PAM.

• Igualment, quan es fan afirmacions sobre la situació actual de la població de Barcelona (per ex: “la població ha envellit”), es proposa incloure les dades numèriques que fonamenten aquesta afirmació.

• A la introducció es classifica les prioritats de dones en tres grups: les dones grans; les dones majors de 50 anys i les dones joves. Es pensa que aquesta classificació és insuficient donat que exclou el grup de dones d’entre 30 i 50 anys, per exemple, que conforma la major part de la població femenina i també presenta unes característiques i necessitats específiques (atur, conciliació laboral i personal, ...). Per tant, es proposa no fer cap classificació o no ressaltar especialment cap grup de població sinó fer una “radiografia” sobre els diferents tipus de dones, tan per grups d’edat com per tipus de col·lectiu/problemàtiques.

• En tot cas, quan es parla de les dones majors de 50 anys amb nivells educatius baixos i unes taxes d’activitat al mercat de treball molt reduïdes, canviar “no tenen

un paper social definit” per “tenen un paper social que és reiteradament menyspreat”.

• En general es considera que s’hauria de revisar la introducció pel que fa a l’orientació quan es parla del col·lectius de dones amb especificitats en al seva situació social. Especialment, quan es fa un esment a les “barcelonines que

encara pateixen una situació menys favorable” (penúltim paràgraf), en general és

un paràgraf que s’hauria de revisar i escriure amb una orientació menys paternalista i menys “estigmatitzadora” d’aquests col·lectius.

• El redactat actual no transmet la idea de l’enfocament molt més transversal, integral, etc. de l’Ajuntament respecte les dones (es dóna atenció en tant que ciutadanes, no segons la seva problemàtica). Igualment, el llenguatge utilitzat per a la definició dels grups no és el més adient: “les immigrades, les preses, les

(37)

juntament amb els col·lectius de dones que pateixen especials dificultats (treballadores sexuals, persones recloses, etc.) donat que qualsevol dona de la ciutat es podria trobar en la situació de patir maltractaments i, a més, l’orientació d’atenció que es promou des de l’Ajuntament envers aquest col·lectiu és un conjunt d’accions molt més transversals i no considerant-lo com un col·lectiu específic.

• Afegir, una reflexió específica entorn la situació d’especial dificultat de es dones amb discapacitats: “Només el 13% de les dones amb discapacitats tenen una

feina; Aquelles que tenen una pensió no contributiva mensual, és molt baixa i, a més, en moltes ocasions la gestiona el cap de família”. Afegir també que “el 75% de les dones amb discapacitats estan en situació d’analfabetisme”. En aquest

sentit també, al segon paràgraf de la introducció, quan es parla del procés d’envelliment i els seus efectes directes en les dones, afegir, després de “…ja que cada cop hi ha més dones grans”, “i també més dones amb discapacitats”.

• Canviar el qualificatiu "sentimental" per "emocional" quan es fa referència al poc suport que reben les dones grans ("…les dones grans, que en una gran majoria

tenen pocs recursos, viuen soles i tenen poc suport social i emocional"; paràgraf

3). •

APORTACIONS A L’OBJECTIU ESTRATÈGIC 1

• Es considera essencial, per la consecució d’aquest objectiu en general, començar a treballar en l’anàlisi dels pressupostos amb sensibilitat de gènere. Seria bo saber quina part de la despesa municipal va dirigida a les dones i com les mesures econòmiques i els recursos que es destinen afecten de manera diferent a dones i homes. Igualment s’hauria de disposar de pressupostos amb un enfocament de gènere en totes les àrees de l’Ajuntament i Regidories. Treballar en això es considera un requisit previ i necessari, ja que les bones idees i els projectes requereixen sempre de recursos i partides pressupostàries.

• En referència a la mesura 1, es proposa la creació d’una Comissió

Interdepartamental política i tècnica per garantir els drets de les dones (diferent a l’actual) i que depengui d’Alcaldia per garantir millor la transversalitat i la responsabilitat de l’Ajuntament. El que hauria de fer la Comissió és donar valor a les aportacions i diversitat de les dones, i a la vegada garantir els seus drets i la no discriminació.

• Posar de manifest que, per aconseguir la plena ciutadania de la dona, cal aplicar el principi de transversalitat en l’acció política de les administracions, tenint sempre present l’opinió, desitjos i manera de veure el món de les dones joves, així com comptar amb elles i considerar les seves necessitats específiques.

• En referència a la mesura 2, s’assenyala que la representació política en els Districtes és molt poc potent en l’actualitat: els Districtes no compten ni amb el poder polític ni amb els recursos suficients per a poder implementar moltes de les

(38)

• En el mateix sentit, emfatitzar que cal aconseguir una major descentralització a nivell territorial (en els Districtes i altres òrgans territorials) de les polítiques de la ciutat en matèria d'igualtat d'oportunitats.

• Promoure la cooperació, coordinació i treball en xarxa entre els diferents districtes quan els projectes o línies de treball s’adrecin a un col·lectiu de característiques similars.

APORTACIONS A L’OBJECTIU ESTRATÈGIC 2

• Es considera que el redactat de l’objectiu (Fer que en la nostra ciutat es

treballi el canvi de valors davant la violència, necessaris per assolir la tolerància zero a la violència entre la ciutadania i la violència domèstica. Construir una ciutat sense violència de gènere, una ciutat amb dones lliures)

és molt ambigu i, a més, utilitza una terminologia i una orientació contrària a la del propi marc d’acció aprovat i utilitzat per l’Ajuntament en aquesta matèria. Per exemple: enlloc de “violència domèstica”, utilitzar “violència de gènere”. • En general, es proposa fer un nou redactat d’aquest objectiu.

• Es proposa començar aquest objectiu amb la mesura número 4

(“…consolidació de les actuacions preventives encetades amb el

desplegament del Pla Operatiu contra la Violència vers les Dones…”), ja que

es considera que les altres mesures fan referència o queden englobades dins d’aquest (deriven o tenen relació amb el Pla Operatiu contra la Violència vers les Dones).

• Cal reflexionar entorn l’augment en els darrers anys de la violència de gènere. Estudiar les causes, quin pot ser l’origen del problema, per tal de detectar què s’està fent malament des dels diferents àmbits (i, pel qeu fa al PAM, des de l’Ajuntament) i, a partir d’aquí definir les mesures i accions que cal fer per solucionar-ho, com a única manera per a començar a lluitar de manera eficaç contra la violència de genère.

• Pel que fa referència en concret a la Tolerància Zero respecte la violènica de gènere, desenvolupar més aquest concepte mitjançant la definicó de mesures concretes:

o mesures que mostrin el rebuig a la violència de gènere a nivell institucional Per exemple: major denúncia pública, fixant un dia concret de cada mes com a jornada oficial de rebuig a la violència de gènere

• Respecte a aquest objectiu, de lluita contra la violència de gènere, es considera que no es pot donar prioritat a unes mesures sobre les altres ( fent referència al procés de consulta i participació del PAM en concret, on es demana que

(39)

• No es pot deslligar l’Objectiu 2 de l’objectiu 3 (Fer que la

nostra ciutat aculli amb calidesa i ajudi amb eficàcia a les dones que pateixen maltractaments), donat que “acollir amb

calidesa” requreix un canvi de valors i la percepció de la problèmatica de la violència de gènere des d’un punt de vista global.

• En el marc del Pla Operatiu contra la violència vers les Dones (mesura 4), incidir en la necessitat de coordinació amb els diferents àmbits educatius, de manera que es puguin impulsar i donar suport a les iniciatives de les diferents professionals d’ensenyament. Cal impulsar i dissenyar continguts per un currículum “coeducatiu“ que pugui donar resposta a la prevenció dels conflictes, l’educació per la pau, la conciliació, etc. des d’una perspectiva de gènere.

• Incloure una mesura en el sentit de: “Continuar impulsant

l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de Violència vers les dones, com un pas més en la col·laboració conjunta entre l’Ajuntament de Barcelona i el teixit associatiu de la ciutat en la lluita contra la violència vers les dones”

• Elaborar programes específics de lluita contra aquesta problemàtica social (violència de gènere), així com impulsar accions de conscienciació sobre el tema.

• Impulsar i donar suport a projectes d’atenció psico-social adreçades a dones que es troben en una situació de maltractament. Formació continuada dels diferents professionals que atenen a aquest col·lectiu i, en concret, incorporació de psicòlegs amb formació de psicologia clínica. • Formació a les escoles des de l’Institut Municipal d’Educació

de Barcelona, amb un impuls per a la igualtat de sexes, promovent la formació professional no sexista, un model de relació entre gèneres que no estigui basat en la violència i el reconeixement i valoració de les aportacions de les dones a la societat.

• Pel que fa a la mesura 5, incidir més en el tema de la prevenció de la violència de gènere, atesa la seva importància en la lluita contra aquesta. Cal educar en els valors del diàleg, l’equitat, el respecte i la no dominació i promoure, així, un canvi de valors respecte a les relacions entre les persones. Educar també en la cultura de la pau, entesa com a via de resolució de conflictes (des de les guerres entre països a la violència vers les dones).