• No se han encontrado resultados

808 L ESPORT A BARCELONA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "808 L ESPORT A BARCELONA"

Copied!
80
0
0

Texto completo

(1)

L’ESPORT A 

BARCELONA

Valoració 2013 dels 

impactes socials, laborals i 

econòmics

(2)

1. PRESENTACIÓ

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

9. VALORACIONS I 

OPINIONS

ÀNNEX: NOTES 

METODOLÒGIQUES 

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

8. FORMACIÓ

(3)

1

PRESENTACIÓ

1. OBJECTIUS

Aquest estudi té per objectiu oferir una aproximació de la realitat del sector esportiu de la ciutat a través de 

mesurar el seu impacte social, laboral i econòmic.

En concret, 

1.

Compilar i sintetitzar en un únic document tota la informació disponible. Disposar d’una visió completa

de l’esport a la ciutat.

2.

Millorar el coneixement sobre el perfil d’agents i recursos esportius presents a Barcelona.

3.

Analitzar els impactes socials, laborals i econòmics directes de l’esport a la ciutat.

Aquest estudi suposa un primer desplegament de tota la informació sobre l’esport a Barcelona

. Permet

dibuixar els contorns i obtenir una primera radiografia general. No obstant això, donada la heterogeneïtat del

sector i dels aspectes tractats,

seria necessari un treball específic per cada un dels apartats de l’estudi

i

superar així les dificultats tècniques que implica un treball integral.

(4)

2. METODOLOGIA

1.

Recull i explotació de dades sobre l’activitat esportiva a la ciutat

 A partir de fonts secundàries relacionades amb el sector de l’esport (anuaris, observatoris, etc.)

 Recull d’indicadors sobre hàbits esportius procedents d’estudis d’opinió i altres fonts d’informació municipal

 Explotació estadística de la informació recollida al Directori de l’Esport de Barcelona 2013 elaborat recentment per l’IBE

2.

Realització de l'escombrat telefònic d'una mostra representativa d’agents del sector

A.

Entitats mercantils

 Univers: Empreses i Autònoms presents en el Directori de l’Esport de Barcelona 2013 (1.890 empreses)  Mostra: Aleatòria simple. S’han dut a terme 251 entrevistes.

Marges d’error: ±5,76% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiança del 95%, on k=1,96.

 Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI).  Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada.

 A part del mostreig, s’ha realitzat un seguiment específic a les empreses més grans de la ciutat (30 aprox.) donat el pes d’aquestes societats sobre el conjunt.

(5)

1

PRESENTACIÓ

2. METODOLOGIA

B.

Entitats no mercantils

 Univers: Entitats del Tercer Sector presents en el Directori de l’Esport de Barcelona 2013 (2.523)  Mostra: Aleatòria simple. S’han realitzat 248 entrevistes vàlides

 Marges d’error: ±5,91% per a dades globals, en el supòsit de màxima indeterminació p=q=50 i un interval de confiança del 95%, on k=1,96.

 Mètode entrevista: Entrevista telefònica assistida per ordinador i administrada al domicili social de l'entitat (CATI).  Qüestionari: estructurat i tancat de 5 minuts de durada.

 A part del mostreig, s’ha realitzat un seguiment específic a les entitats més grans de la ciutat (30 aprox.) donat el pes d’aquestes sobre el conjunt.

(6)

2. METODOLOGIA

3.

Explotació i anàlisi de la informació recollida

 Normalització de les dades recollides de les diferents fonts d’informació  Codificació i depuració de les matrius de dades

 Tabulacions i explotacions estadístiques

4.

Valoració 2014 dels impactes socials, laborals i econòmics directes de l’esport a la ciutat de Barcelona

 Estimació dels impactes social, esportiu, mercantil i econòmic de l’esport a la ciutat: aproximació en xifres absolutes de la dimensió del sector

(7)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(8)

El món de l’esport a Barcelona està format per 

1.892 empreses

254

professionals 

autònoms

2.517 entitats (el 78% clubs o associacions esportives)

Entre unes i altres mouen uns 2.075 Md’€, als que se l’hi ha de sumar el pressupost de les administracions 

públiques; només amb el pressupost de l’Ajuntament superen els 2.100 Md’€. 

Entre el sector mercantil i l’associatiu treballen unes 27.600 persones. El sector associatiu, a més, compta amb  

l’ajuda d’uns 35.000 voluntaris. 

Hi ha 760.000 barcelonins i barcelonines majors de 18 anys i 126.000 escolars d’entre 6 i 18 anys que fan 

esport de forma regular.

Hi ha 67.500 esportistes federats i uns 300.000 que participen a les activitats amb suport o promogudes per 

l’Institut Barcelona Esports (IBE). 

A més, a Barcelona existeixen 1.572 instal∙lacions on realitzar activitat esportiva, comptant les pròpiament 

esportives (691), els centres educatius (450) i altres tipus, ubicades en llocs com hotels o comunitats de veïns 

(307).

(9)

2

L’IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L’ESPORT A BARCELONA 

1. IMPACTE ECONÒMIC

ENTITATS

800 M €

EMPRESES

1.275 M €

Dels quals, 483M corresponen al  pressupost del Futbol Club  Barcelona 

2.100 M €

El 50% de les vendes provenen  del 3% de les empreses més  grans

SECTOR 

PÚBLIC

42 M €

Pressupost de  l’Ajuntament en  matèria d’esports Faltaria imputar la part del  pressupost de la  Generalitat, la Diputació i  el govern de l’Estat que 

(10)

2. IMPACTE LABORAL

27.600

Treballadors

12.300 

treballadors

Entitats

El 73% de les 

entitats en 

tenen

Aprox. 8.000 

(52%) a temps 

parcial

254 

autònoms

35.000

voluntaris

15.300

Treballadors

Empreses

(11)

2

L’IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL DE L’ESPORT A BARCELONA 

3. IMPACTE SOCIAL

760.000 

55,6% 

Barcelonins/es 

majors de 18 anys 

que practiquen 

esport 

Hi ha 67.500 esportistes 

296.357 persones participen en 

activitats esportives populars

Font: Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona  2013. S’ha extrapolat el resultats de l’enquesta en  funció dels registres oficials de població de  l’Ajuntament de Barcelona i s’han restat la part  proporcional de la població d’entre 15 i 18 anys per  no duplicar‐la sobre l’enquesta d’hàbits escolars. 

126.000 

76% 

nens i nenes d’entre 

6 i 18 anys que 

practiquen esport 

Font: Estudi dels hàbits esportius de la població en  edat escolar de la ciutat de Barcelona. Curs 2012‐ 2013. Ajuntament de Barcelona Nens i nenes que durant el curs escolar, fora de  l’horari lectiu i de forma regular (setmanalment)  practiquen esport. 

(12)

4. LES INSTAL∙LACIONS I ELS ESPAIS ESPORTIUS A LA CIUTAT

1.572 

instal∙lacions

esportives

4.846 espais 

esportius

450  Centres 

educatius

(28,6%)

307  Altres

(19,6%)

691  Esportives

(44%)

xarxa bàsica36,0% complementària64,0% xarxa 

37,8% xarxa  complementària 62,2% xarxa bàsica 75,9% xarxa  complementària 24,1% xarxa bàsica

(13)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(14)

Grandària

La majoria de les empreses de l’esport a Barcelona són petites; com a terme mig tenen 4 treballadors i facturen uns 285.000 € anuals.Només un 2,4% de les empreses són grans (+ de 200 treballadors). Tot i així, en comparació amb el conjunt d’empreses de Catalunya, el sector de l’esport de Barcelona té una estructura  lleugerament més gran. A Catalunya, el 94,8% de les empreses tenen fins a 10 treballadors; les esportives de Barcelona fins  aquest límit de treballadors són el 69,3%. 

Grans sectors d’activitat

El sector Serveis dóna feina a 3 de cada 4 professionals de l’esport a Barcelona (74%) i concentra el 55,2% de les vendes. Els  altres dos grans sectors, comercial i industrial, semblen tenir més valor afegit. El primer ocupa el 22% i factura el 37% i el segon,  amb un 3,8% dels treballadors genera el 7,8% de les vendes. Les empreses industrials tenen un volum de vendes mig més elevat (930 m. €),  que les comercials (319 m. €)  i les de serveis (265  m. €).

(15)

3

LES EMPRESES ESPORTIVES

Sectors

Hi ha dues activitats que destaquen per damunt de les altres per la quantitat d’empreses que aglutinen: Les activitats esportives,  d’entrenament i gimnàs2(41,9%) i el comerç d’articles esportius (26,2%).

La gestió d’instal∙lacions esportives congrega unes 150 empreses que facturen per terme mig uns 265.000 € a l’any amb una  plantilla de 4 treballadors.  En el seu conjunt, superen els 160 M € de vendes i tenen empleades a unes 1.700 persones.  

Activitat econòmica

El 61% de les prop de 500 empreses dedicades al comerç de productes relacionats amb l’esport a Barcelona, només tenen un punt  de venta al públic a la ciutat.  1 de cada 4 ven a l’estranger (26%); tot i que, per la majoria (61%), les exportacions representen menys de la meitat de la  facturació. Aquestes dades, en comparació amb el conjunt de Catalunya on només un 7% de les empreses ven fora d’Espanya,  posa de manifest una capacitat exportadora notòria.   El sector industrial és el que exporta més (82%), seguit del comercial (31%). Les empreses de serveis, menys (20%).  Els fabricants exporten des d’embarcacions, material electrònic o maquinària esportiva; els comerciants venen  indumentària tèxtil o aparells esportius com bicicletes, i els serveis són tan d’activitats de clubs i gestió d’instal∙lacions, com  de relacions públiques i comunicació  i de formació.  El 87% de les societats tenen la seu central a la ciutat. 

(16)

1. IMPACTE ECONÒMIC I LABORAL PER GRANS SECTORS D’ACTIVITAT

1.892 empreses

3

75 EMPRESES 

INDUSTRIALS

496 EMPRESES 

COMERCIALS

1.314 EMPRESES DE 

SERVEIS

3,8%

12.300

treballadors

22,0%

74,1%

1.275 M €

7,8%

37,0%

55,2%

150 GESTIÓ D’INSTAL∙LACIONS 6,8% gestionen inst. públiques

13%

12,5%

(17)

3

LES EMPRESES ESPORTIVES

285.000 €

4 treballadors 285.000 facturació anual 42% Serveis d’activitats 26% Comerç indumentària i complements  61% d’aquestes tenen un únic punt de venda Barcelona seu central de l’empresa 45% constituïdes entre el 2000 i el 2009  i un 21,4% després del 2010. El 24,8% són d’abans del 2000 Retrat robot de l’empresa d’esports de Barcelona

2. EMPRESA TIPUS

(18)

3. GRANDÀRIA PER NÚMERO DE TREBALLADORS

Nombre de treballadors % Total Un 20,3 Fins a 10 49,0 Entre 11 i 50 14,7 Entre 51 i 100 1,6 Entre 101 i 200 1,6 Entre 201 i 500 1,2 Més de 500 1,2 Ns/Nc 10,4 Base 251 Mediana 4,0 Grandària de les empreses per nombre de treballadors Autònoms 254

(19)

3

LES EMPRESES ESPORTIVES

4. GRANDÀRIA PER VOLUM DE VENDES

Volum de vendes Sectors d’activitat

% Total Indústria Comerç Serveis

Fins a 300.000 € 39,6 22,7 29,1 44,6 Entre 300.001 i 600.000 € 14,2 9,3 20 12,3 Entre 600.001 i 1 M € 4,7 10,7 4,4 4,5 Entre 1M i 3M € 8,4 21,3 10,3 6,9 Entre 3M i 6M € 2,8 13,3 1,0 2,8 Entre 6M i 10M € 0,4 0,0 1,2 0,2 Més de 10M € 0,9 1,3 1,0 0,8 Ns/Nc 29,1 21,3 33,1 28,0 Total 1.892 75 496 1.319 Mediana 284.003 930.105 319.388 264.889 Grandària de les empreses per volum de vendes 

(20)

5. ACTIVITATS DE LES EMPRESES

% Tipus d'activitat Activitat Principal Activitats esportives, gimnàs i d'entreteniment 41,9 Comerç d'articles esportius, culturals, electrònics 26,2 Gestió d'instal∙lacions esportives 8,0 Publicitat, consultoria i marquèting 5,6 Lloguer i activitats de transport recreatiu 4,1 Formació 2,6 Construcció i serveis immobiliaris 2,6 Fabricació articles d'esport 2,5 Activitats juridiques 1,9 Serveis sanitaris 0,8 Indústria tèxtil 0,8 Serveis informàtics 0,8 Fabricació, venta i reparació de vehicles de motor,  navals i accessoris 0,7 Edició 0,7 Serveis turístics 0,4 Altres 0,3 TOTAL 1.892 Activitats principals de les empreses de l’esport (segons CCNAE) Llocs Total Un 61,4 Dos 3,4 Tres 2,3 De 4 a 9 1,1 10 i més 1,1 Ns/Nc 30,7 Base   88 Punts de venta a la ciutat Empreses comercials

Tipus d'activitat dels serveis d'activitat esportives

Activitats de gimnàs

Activitats de manteniment físic Educació esportiva i recreativa Activitats dels clubs esportius

(21)

3

LES EMPRESES ESPORTIVES

6. INTERNACIONALITZACIÓ

26,3% No 73,3% Ns/Nc 0,4% Empreses exportadores Més de la  meitat 24,2% La meitat 1,5% Menys de la  meitat 60,7% Ns/Nc 13,6% Proporció de vendes a l’exterior sobre el total Base= venen a l’exterior (66) A Catalunya, exporten el 7%  de les empreses (Font: Cambra de comerç de Barcelona) 

(22)

7. ANTIGUITAT I IMPLANTACIÓ A BARCELONA

Any de constitució de les empreses Any d’implantació a Barcelona

%

Any d’implantació a BCN TOTAL

Abans 1990 17,5 Entre 1990 I 1999 19,5 Entre 2000 I 2004 22,7 Entre 2005 I 2009 15,9 Entre 2010 I 2012 11,2 A partir 2013 4,8 Ns/Nc 8,4 Base 251 % Any constitució TOTAL Abans 1990 6,8 Entre 1990 I 1999 18,0 Entre 2000 I 2004 21,3 Entre 2005 I 2009 23,4 Entre 2010 I 2012 17,1 A partir 2013 4,3 Ns/Nc 9,1 TOTAL 1.892 Motiu de la implantació % Llocs Total À. M. de Barcelona 44,4 Catalunya 29,6 Espanya 14,8 Fora  UE 7,4 No estaven enlloc 3,7 Base: S’han traslladat 27 D’on venen les que es traslladen a Barcelona Creació nova  empresa 87,6% Trasllat 11,6% Ns/Nc 0,8%

(23)

3

LES EMPRESES ESPORTIVES

8. IMPLANTACIÓ A BARCELONA

La seu de Barcelona % Llocs Total Catalunya 53,1 Espanya 18,8 Fora  UE 18,8 UE 9,4 Base. Són delegació 32 Lloc d’origen de la matriu Seu central 87,2% Delegació 12,8%

(24)

9. L’ÚS DE NOVES TECNOLOGIES

12,7 1,6 2,0 6,8 10,4 13,1 25,9 70,1 78,9 0 25 50 75 100 Ns/Nc Aplicacions en el… Teletreball (treball a… Intranet (web… Aplicacions mòbils Venda per internet Compra per internet Xarxes socials… Web corporativa % 12,7 4,4 13,1 15,9 64,9 71,7 0 25 50 75 100 Ns/Nc Pràctica i tecnificació esportiva Organització interna Gestió i administració de l'empresa Relació amb els clients Màrqueting i promocions % Ús de diferents tecnologies  Finalitat de l’ús de les tecnologies

(25)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(26)

Univers

Les entitats esportives de Barcelona es divideixen en quatre grans grups4

1. Per una banda, destacada respecte qualsevol altra entitat, el Futbol Club Barcelona, amb 483M € de pressupost i 760  treballadors. 

2. En segon lloc, un grup de 24 entitats que gestionen conjuntament uns 115 M € de pressupost i tenen prop de 2.300  treballadors. Cada una d’elles té un pressupost d’entre 3 M i 15 Md’€ i entre 50 i 500 treballadors.  

En aquest grup, hi ha les grans federacions catalanes (Futbol, Bàsquet, Natació o Tennis), Clubs com l’Atlètic Barceloneta, El Club Natació  Barcelona  o el Reial Club de Tennis Barcelona i gestors com la Fundació Claror o el Col∙lectiu esport per a tothom “10” Club. 

3. En tercer lloc, un grup de 37 entitats mitjanes que tenen un pressupost d’entre 600.000€ i 3M d’€ que, en el seu conjunt,  congreguen prop de 2.200 persones remunerades i gestionen uns 45 M d’€. Entre aquestes, el Club Natació de Montjuic, l’Associació Esportiva l’Eixample, l’Associació Sant Martí l’esport, o la Federació Catalana de  Vela i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).  4. I per últim, un grup molt heterogeni amb la resta de les entitats (unes 2.455), bona part de les quals no superen els  25.000 € de pressupost anual i no disposen de personal remunerat, tot i que si que compten amb voluntaris.  Antiguitat i implantació a Barcelona El 65% de les entitats són d’abans de l’any 2000 i només unes 115 de després del 2010. La pràctica totalitat d’aquestes entitats (96%) tenen la seu central a Barcelona. 

(27)

4

LES ENTITATS ESPORTIVES

Volum segons esportistes i socis Per terme mig, cada entitat té 80 socis i concentra a 95 esportistes. Ara bé, el 38% de les entitats mobilitzen a menys de 50 esportistes i el 46% entre 50 i 500 esportistes. Per contra, un 7% dinamitza  a més de 1.000 socis.   Per altra banda, aproximadament un 77% dels esportistes vinculats a una entitat en són socis. Recursos econòmics

El conjunt de les entitats de l’esport de Barcelona gestionen 800 M d’€, inclosos els 483M d’€ del pressupost del FC Barcelona. 

Ara bé, 1 de cada 2 entitats gestiona menys de 25.000 € o 2 de cada 3 (68,5%) no arriben als 100.000 € anuals.  El volum d’esportistes vinculats a les entitats té relació amb el pressupost que mouen. 

És un sector amb poca dependència del finançament públic: el 56% de les entitats diuen no disposar de finançament públic,  mentre que només el 2,4% tenen una dependència alta dels recursos públics.

(28)

Recursos humans

Pràcticament la meitat de les entitats (48%) no té cap col∙laborador remunerat. I la majoria de les que si que en tenen, com a  màxim en disposen de 5 (el 51% de les que en tenen). El conjunt del teixit associatiu de Barcelona declara tenir uns 15.300  treballadors remunerats

D’aquests, només el 48% (uns 7.300) s’hi dediquen a jornada completa; la resta, el 52% (uns 8.000), a temps parcial.  

Per altra banda, les entitats compten amb un voluntari per cada personal remunerat que tenen. S’estima que, en el conjunt de la  ciutat, hi ha 35.000 voluntaris col∙laborant amb el teixit associatiu de l’esport. I és que de fet, 3 de cada 4 entitats compta amb  aquesta ajuda desinteressada (73%) i en tenen de mediana uns 10. 

Competició

(29)

4

LES ENTITATS ESPORTIVES

1. ELS GRANS GRUPS D’ENTITATS

2.517 entitats 

FUTBOL CLUB 

BARCELONA

24

ENTITATS GRANS

5%

15.300

Treballadors

52% a temps parcial

15%

800 M €

60%

14%

37

ENTITATS MITJANES

14,5%

6%

(30)

285.000 €

80 socis Menys de 25.000 € de pressupost  (La meitat de les entitats) Barcelona seu central de l’entitat El 51% constituïdes abans de 1990. i prop d’un 25% des del 2005 Retrat robot de les entitats d’esports de Barcelona

2. ENTITAT TIPUS

95 esportistes vinculats a l’entitat

Només la meitat té treballadors (de mediana 5)

(31)

4

LES ENTITATS ESPORTIVES

3. TIPOLOGIA I ANTIGUITAT 

Entitats esportives segons tipus Tipus n Club o associació esportiva 1.965 Associació cívica o cultural 169 AMPA o APA 86 Federació 85 Associació esportiva escolar 63 Societat esportiva 47 Club universitari 45 Fundació 25 Escola 9 Secció esportiva 8 Unió esportiva de clubs 4 Institució religiosa 3 Altres 14 Total 2.517 Intervals d'anys % Abans del 1990 50,8 Entre 1991 i 1999 15,3 Entre 2000 i 2004 8,9 Entre 2005 i 2009 13,7 Entre 2010 i 2012 10,9 Des de 2013 0,4 TOTAL 248 Entitats esportives segons l’any de la seva constitució Delegacio 3,2% Seu central 96,4% Ns/Nc 0,4% La seu de Barcelona és....

(32)

4. VOLUM SEGONS ESPORTISTES I SOCIS

Número d'esportistes % Fins a 10 4,6 d'11 a 50 33,3 de 51 a 100 15,5 De 101 a 500 30,1 de 501 a 1000 9,1 de 1001 a 5000 5,0 Més de 5000 1,8 Ns/Nc 0,5 Mediana 95 Base: Sense federacions 218 Número de socis % Fins a 10 13,3 d'11 a 50 30,3 de 51 a 100 17,0 De 101 a 500 25,7 de 501 a 1000 6,0 de 1001 a 5000 4,6 Més de 5000 1,8 Ns/Nc 1,4 Mediana  80 Base: sense federacions  218 Volum d’esportistes vinculat a cada entitat Volum de socis   Proporció d’esportistes que són socis de l’entitat  2,3 18,3 6,0 3,2 70,2 Ns/Nc Fins a 25% Entre 26 i 50 Entre 51 i 75 Més del 75%

(33)

4

LES ENTITATS ESPORTIVES

5. ELS PRESSUPOSTOS DE LES ENTITATS

% Per volum d’esportistes

Intervals d'Euros TOTAL Menys de 500 Més de 500

Menys de 25.000 50,4 63,3 10,0 Entre 25.000 i 100.000 18,1 20,2 11,7 Entre 100.001 i 300.000 7,7 3,2 21,7 Entre 300.001 i 600.000 2,4 1,1 6,7 Entre 600.001 i 1M 0,8 0,0 3,3 Entre 1M i 3M 0,4 0,0 1,7 Més de 3M 0,8 0,0 3,3 Ns/Nc 19,4 12,2 41,7 Base  248 188 60 Pressupost de les entitats esportives segons el volum d’esportistes Proporció de finançament públic en els  pressupostos de les entitats 6,5 56,0 26,6 5,6 2,8 2,4 0 25 50 75 100 Ns/Nc Zero de 0 a 25% De 26 a 50% de 51 a 75% Més del 75% %

(34)

6. RECURSOS HUMANS

% Personal remunerat Total D'1 a 5 51,3 Entre 6 i 9 9,7 Entre 10 i 49 26,5 Entre 50 i 99 8,8 100 i més 3,5 Mediana 5,0 Base  (tenen treballadors) 113 Volum de personal remunerat 45,5% No 48,4% Ns/Nc 6,0% Entitats segons si tenen o no personal  remunerat Temps  complert 47,9% Temps parcial52,1% Proporció de treballadors a temps complert

(35)

4

LES ENTITATS ESPORTIVES

7. ELS VOLUNTARIS 

Entitats que compten amb l’ajuda de voluntaris 72,6% No 27,4% % Intervals de treballadors Intervals de 

voluntaris TOTAL D'1 a 5 Entre 6 i 9

Entre 10 i  49 Entre 50 i  99 100 i més Cap D'1 a 5 19,4 17,2 27,3 10,0 20,0 0,0 23,3 Entre 6 i 9 9,3 5,2 9,1 0,0 0,0 0,0 14,2 Entre 10 i 49 36,7 34,5 36,4 26,7 10,0 25,0 43,3 Entre 50 i 99 2,8 1,7 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2 100 i més 3,6 5,2 9,1 6,7 0,0 0,0 0,8 Ns/Nc 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 No en tenen 27,4 36,2 18,2 56,7 70,0 75,0 13,3 Mediana 10,0 10,0 15,0 4,0 20,0 10,0 10,0 TOTAL 248 58 11 30 10 4 120 Entitats segons el seu número de voluntaris en funció del número de treballadors

(36)

8. NIVELL DE COMPETICIÓ DE LES ENTITATS

Nivell de competició de les entitats Participa a nivell internacional Només les que competeixen a nivell federatiu= 169 4,6 27,5 28,4 77,5 0 25 50 75 100 Cap Escolar Social Federatiu % Base: Sense les federacions= 218 33,3% No 66,7%

(37)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(38)

Univers Barcelona compta amb 1.572 instal∙lacions esportives, el 44% de les quals són pròpiament complexos esportius,  el 28,6%  formen part de centres educatius i el 19,6% estan ubicats en altres tipus d’infraestructures, com ara comunitats de veïns o  complexos turístics o espais oberts com carrils bici. Prop de la meitat de les instal∙lacions són propietat de l’Ajuntament (49,6%). El Districtes amb més instal∙lacions esportives són Sant Martí, Sarrià‐Sant Gervasi i l’Eixample. A Sant Martí, Sant Andreu i Nou  Barris la proporció d’instal∙lacions municipals és destacable.   Gestors El 84% de les entitats diuen gestionar instal∙lacions, tot i que segurament hi hagut confusió entre gestió i ús. D’aquestes, el 41%  només s’ocupa d’una instal∙lació.  Per la seva banda, el 27,5% de les empreses gestiona instal∙lacions i bona part d’aquestes (62%) en gestiona una.  El 58,5% de les entitats gestionen instal∙lacions públiques, de les quals normalment paguen lloguer (41% del total).  Els centres educatius són els que gestionen més instal∙lacions (27,5%), seguits pel mateix Ajuntament (17,3%) i un grup d’ens  privats heterogenis com hotels i comunitats de veïns (9,3%) i, finalment, les entitats esportives (9%). Règim d’accés El règim d’accés varia substancialment en funció del tipus d’instal∙lació. Les escolars tenen principalment un règim d’accés  restringit (70%); les esportives, en canvi, o bé s’hi accedeix pagant una entrada o quota (38%), o bé són de lliure accés (27%). Finalment, les “altres” instal∙lacions poden ser de lliure accés (38%) o restringides (45%). 

(39)

5

INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Destinataris La xarxa d’instal∙lacions de la ciutat està més enfocada a l’esport popular i de base que no al de competició. Unes 275 (el 17,5%)  contemplen les necessitats dels esportistes de competició.  Espais esportius Les 1.572 instal∙lacions esportives estan formades per 4.846 espais esportius, el 43% de xarxa bàsica i el 57% de xarxa  complementària.  L’acondicionament físic, la musculació i els exercicis cardiovasculars són les activitats que tenen més espais on dur‐se a terme  (589).  Ara bé, esports col∙lectius com el bàsquet, voleibol, handbol i futbol sala disposen d’una gran quantitat d’espais  poliesportius a la ciutat, així com també la natació (241) i el tennis (207). 

(40)

1. UNIVERS

1.572 

instal∙lacions 

esportives

450 Centres  educatius (28,6%) 307 Altres (19,6%) 691 Esportives (44%) espais2.899  1.406  espais 461 espais 64,0% xarxa  complementària 36,0% xarxa bàsica

4.846 

espais 

esportius

37,8% xarxa  complementària 62,2% xarxa bàsica 75,9% xarxa  complementària 24,1% xarxa bàsica

(41)

Titularitat Ciutat Vella Eixample Gràcia Horta -

Guinardó Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Sants - Montjuich

Sarrià -Sant

Gervasi En blanc TOTAL

Privat 20 75 34 51 95 29 29 37 42 119 50 581 Ajuntament 62 65 46 93 36 101 80 126 84 43 43 779 Altres AAPP 6 9 3 11 9 11 5 29 11 3 2 99 En blanc 4 25 3 4 15 7 9 6 12 25 3 113 TOTAL 92 174 86 159 155 148 123 198 149 190 98 1572 Districtes

Número de instal∙lacions esportives segons titularitat i districte de BCN

Instal∙lacions esportives de Barcelona segons titularitat

2. TITULARITAT I LOCALITZACIÓ 

5

INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Privades 37,0% Municipals 49,6% Altres  públiques 6,3% Ns 7,2% Instal∙lacions esportives per titularitat

(42)

3. GESTORS D’INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Empreses i entitats que gestionen instal∙lacions Número d’instal∙lacions gestionades per operador

% Gestors

núm. Instal∙lacions Entitats Empreses

Una 40,7 17,1 Entre 2 i 5 30,2 6,8 Entre 6 a 10 7,3 1,6 Entre 11 i 50 4,4 1,6 Entre 51 i 100 0,8 ‐ Més de 100 0,8 ‐ Cap 15,3 72,6 Ns/Nc 0,4 0,4 Mediana 2,0 0,0 Base  248 251 *Probablement, algunes entitats han confós ús amb gestió

(43)

5

INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

3. GESTORS D’INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Empreses que gestionen instal∙lacions,  en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i  si paguen lloguer per l’ús  Entitats que gestionen instal∙lacions,  en tenen de pròpies, en gestionen de públiques i  si paguen lloguer per l’ús 

(44)

3. GESTORS D’INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

(45)

5

INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

4. RÈGIM D’ACCÉS A LES INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Accés amb  entrada 23,8% Lliure gratuït 21,6% Restringit 29,9% Sense informació 24,7% Règim d’accés a les instal∙lacions esportives Lliure  gratuït Restringit 70,2% Centres escolars Lliure  gratuït 27,4% Restringit 1,3% Sense  informació 33,6% Esportives Restringit 45,3% Sense  informació 5,5% Resta

(46)

5. PRINCIPALS DESTINATARIS

Usuaris de les instal∙lacions esportives n Població en general 484 Escolars 348 Escolars, Esportistes de competició, Població en general 111 Esportistes de competició, Població en general 101 Escolars, Població en general 57 Escolars, Esportistes de competició 42 Esportistes de competició 21 Ns 408 TOTAL 1.572 Número d’instal∙lacions segons els principals destinataris 17,5 35,5 47,9 0 20 40 60 80 100 Esportistes de competició Escolars Població en general % Resposta múltiple Destinataris de les instal∙lacions agrupats

(47)

5

INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

6. ESPAIS ESPORTIUS 

4.846 

espais 

esportius

57,3% xarxa complementària

42,7% 

Xarxa bàsica

Tipus d’espai esportiu n Sales Polisportives 1.099 Pistes Polisportives 590 Piscina coberta 191 Camps Polisportius 111 Pavelló 79 Total 2.070 Tipus d’espai esportiu n Pistes de Petanca 844 Pistes de Tennis 248 Piscina a l'aire lliure 135 Pista de Pàdel 124 Carril o circuit de Bicicleta 101 Pista d'Esquaix 74 Frontó 64 Rocòdrom 29 Pistes d'Atletisme 18 Camp de Tir 1 Altres espais esportius singulars 67

(48)

7. PRINCIPAL ACTIVITAT DELS ESPAIS ESPORTIUS

(49)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(50)

A partir de l’Enquesta d’Hàbits Esportius a Barcelona de l’any 2013 i de l’Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar  de la ciutat de Barcelona (curs 2012‐2013), s’han extrapolat alguns resultats per ajudar a dimensionar l’impacte social de l’activitat  esportiva a la ciutat Hi ha prop d’un milió de persones que diuen tenir interès en l’esport a la ciutat, el 66,6% de la població de 15 anys o més.  Aquest públic segueix l’actualitat de l’esport per TV; el 60% d’aquests, a més, també el segueix per la premsa i, més o menys, la  meitat (500.000) assisteix en viu a espectacles i competicions esportives.  Hi ha uns 126.000 nens i nenes entre 6 i 18 anys que practiquen esport de forma regular (setmanalment) durant el curs i fora de  l’horari lectiu.  I unes 760.000 persones adultes, el 55,6% de la població de 18 anys i més. Atenció però: Aquest càlcul, així com la segmentació  per sexe i edat es fa restant evitant la sobreposició de la població d’entre 15 i 18 anys comptabilitzada en els dos estudis. Per la  resta d’extrapolacions es fa servir el total de la població major de 15 anys que és l’univers de l’Enquesta d’hàbits esportius de la  ciutat. 

Si no tenim en compte el caminar, quan és la principal activitat física que es declara, el número d’esportistes a la ciutat l’acotem  entorn de les 500.000 persones

(51)

6

ELS HÀBITS ESPORTIUS

1. INTERÈS

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013 Text pregunta: Em podria dir si, en general, l’esport  l’interessa molt, bastant, poc o gens  112.000 360.000 650.000 300.000 0 250000 500000 750000 1000000 Gens Poc Bastant Molt

L’esport a Barcelona té 

un públic objectiu de 

prop d’1M de persones 

(66,6% de la població de 

més de 15 anys) 

Persones que tenen interès per l’esport

(52)

2. SEGUIMENT

Assistència i seguiment a espectacles esportius

330.500 15.500 24.000 45.000 121.000 240.000 316.000 320.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 Cap En viu + Premsa Premsa En viu En viu + Televisió Televisió + premsa En viu + Televisió + Premsa Televisió

Televisió

1M

(66,6%)

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013 Text preguntes: Vostè assisteix a competicions i espectacles esportius? Quan fan esports a la Televisió els mira?

S’informa sobre l’esport mitjançant diaris?

Públics dels diferents mitjans

Premsa

600.000

(42,2%)

En viu

500.000

(35,2%)

(53)

6

ELS HÀBITS ESPORTIUS

3. PRÀCTICA

Practicants d’esport per sexe i edat

760.000

(55,6%) 

Barcelonins/es

majors de 18 anys

5

126.000

(76%) 

Barcelonins/es

entre 6 i 18 anys

(54)

4. ACTIVITATS

Font: Enquesta Hàbits Esportius a Barcelona ‐ 2013 Text preguntes: Quines activitats físiques o esports practica?

Cada activitat pel número de practicants

Les activitats eminentment a l’aire  lliure (caminar, córrer pel carrer,  ciclisme i anar amb bicicleta)  aglutinen uns 425.000 practicants 40.000 40.000 45.000 52.000 65.000 66.000 125.000 130.000 207.000 Anar amb bicicleta Gimnàstica aerobica i fitness Gimnàstiques de manteniment Ciclisme Futbol Aparells cardiovasculars Correr pel carrer Natació Caminar Si descomptéssim les persones  que tenen com a principalment  activitat esportiva el caminar,  estaríem parlant d’uns 500.000  esportistes a Barcelona 

(55)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(56)

Segons l’Anuari Estadístic de Barcelona, l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament va promoure o donar suport el 2013 un total  de 93 activitats esportives, amb una participació pròxima als 300.000 ciutadans.  Els actes més habituals i amb més participació són els esdeveniments populars (55) i, entre el 2011 i el 2013, la majoria  d’esdeveniments tenen un increment important de participació, sobretot les curses atlètiques.  Destaca la Cursa de El Corté Inglés amb 72.045 inscrits; molt més lluny queden els prop dels 26.753 participants de la Cursa de  Bombers, les 20.000 de la Cursa de les dones, els 18.389 de la Marató de la ciutat, els 17.788 de la Jean Bouin i els 16.000 de la  Cursa de la Mercè: tot i ser totes elles xifres força destacables.  A la ciutat, també hi ha una sèrie d’esdeveniments esportius d’alt nivell que ajuden a projectar‐la a nivell internacional i que, per  tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input de resultats econòmics.  Dins de Barcelona o al seu voltant hi ha una sèrie d’esdeveniments d’alt nivell que ajuden a projectar‐la a nivell internacional i que,  per tant, tenen un impacte que va molt més enllà del simple input econòmic. El Trofeu Compte de Godó, el Trofeu Joan Gamper ,  la Barcelona World Race o Regata Trofeu Conde de Godó, en serien alguns exemples

Alguns no es duen a terme estrictament dins dels límits de la ciutat, però hi tenen molt a veure i hi estan estretament relacionats..  A banda d’aquests esdeveniments i aquells que es puguin anar organitzant puntualment (com el Mundial de Bàsquet d’aquest  2014), Barcelona és seu d’organismes internacionals de gran importància de l’esport mundial. Per exemple, tres de les institucions  europees més importants de l’esport del Bàsquet tenen seu a Barcelona; l’Euroleague, l’ULEB, l’ACB.  La mesura de l’impacte de totes aquestes activitats mereix una anàlisi particular i monogràfica, doncs segurament caldria estudiar  efectes indirectes i induïts i, en aquests moments, no es disposa de la informació necessària per dur‐ho a terme. 

(57)

7

ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

1. ACTIVITATS ORGANITZADES O PROMOGUDES PER L’IBE

2013

Per tipologies   actes participants

Populars   55 289.647

Ciutats de Barcelona   7 997

Nacionals‐locals   22 1.890

Internacionals   9 3.823

Total 93 296.357

Activitats de l’IBE per tipologies Participants en les principals activitats promogudes per l’IBE

Actes esportius populars Participants 2011 2012 2013 Cursa d’El Corte Inglés 58.847 65.435 72.047 Cursa de bombers 20.000 24.967 26.753 Cursa de les dones 12.000 15.500 20.000 Marató de Barcelona  15.075 19.711 18.389 Jean Bouin (diverses curses atlètiques) 11.700 15.425 17.788 Cursa de la Mercè 14.043 16.000 16.875 Mitja marató de Barcelona 8.111 12.500 14.470 Sant Silvestre ‐ Cursa dels nassos 10.000 10.878 11.500 Cursa Dir ‐ Guàrdia Urbana ‐ ‐ 7.544 TICB triatló  ‐ 5.830 5.270 Barcelona Nigth Run ‐ ‐ 5.000 Caminada internacional de Barcelona 2.388 1.947 4.615 Cursa de Sant Antoni 3.895 4.250 4.550 Cursa Correbarri ‐ ‐ 4.265 Fitness day ‐ ‐ 4.000 Festa de la bici (bicicletada)  15.500 11.000 3.000 Caminada de Barcelona 2.277 2.854 3.104 Caminada Nocturna 2.403 2.856 2.873 Caminada de l'Olimpisme 2.163 2.513 2.806 Caminada de Nadal 2.312 2.588 2.673 Caminada del Besos‐Llobregat 1.301 1.764 2.539

(58)

2. ESDEVENIMENTS, FITES I ORGANITZACIONS D’IMPACTE INTERNACIONAL A BARCELONA

FITES ESPORTIVES INTERNACIONALS

• Celebració de partits de l'NBA • Mundial de Bàsquet 2014 • Candidatura olímpica: Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona‐ Pirineu 2022

BARCELONA COM A SEU 

D’ORGANITZACIONS ESPORTIVES 

NACIONALS I INTERNACIONALS

• Euroleague, ACB, ASOBAL • El Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch • Les fires i els salons de l'esport: Saló Piscina Barcelona,  Saló de l'Automòbil, Saló Nàutic, entre altres • Els congressos de medicina i salut esportiva, dels quals  Barcelona és un referent

ESDEVENIMENTS INTERNACIONALS REGULARS

• Torneig Internacional d'Hoquei de Reis • Trial i Enduro Indoor Internacional de Barcelona • Zurich Marató de Barcelona

• Barcelona Open Banc Sabadell ‐ Trofeu Conde de Godó • Barcelona Equestrian Challenge • Fórmula 1 • Regata Trofeu Conde de Godó • Gran Premi Aperol de Catalunya de MotoGP • Regata Puig Vela Clàssica Barcelona • Trofeu Joan Gamper • CSIO Barcelona • Garmin Barcelona Triathlon • Barcelona World Race • Trofeus Internacionals Ciutat de Barcelona

(59)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(60)

A Barcelona s’ofereixen 70 títols acadèmics relacionats amb l’esport. La gran majoria són tècnics i per tant formen part de la  formació professional (62). D’aquests 43 són de grau Mitjà i 19 de grau Superior. També s’ofereixen 3 graus i 5 màsters  universitaris.   Aquesta oferta prové més des de l’àmbit privat (44) que no pas des del públic (18). Els Esports d’hivern i el Futbol són les disciplines amb major oferta formativa (15 títols en cada cas), seguides per les activitats  físiques i esportives (12). La formació a nivell universitari s’assoleix amb títols relacionats amb les ciències de la salut i les ciències socials i jurídiques. 

(61)

8

FORMACIÓ

1. OFERTA D’ENSENYAMENT

Títols acadèmics segons la titularitat del centre d’ensenyament

Oferta formativa per família professional segons el nivell d’ensenyament

Titularitat del centre

Títols acadèmics Total Públic Privat Concertat Centre  adscrit Grau Mitjà 1r Nivell 16 7 8 1 Grau Mitjà 2n Nivell 27 7 17 3 Grau Superior 19 3 15 1 Total FP 62 17 40 5 Grau universitari 3 2 1 Màster universitari 5 1 2 2 Total Universitari 8 1 4 3 Total 70 18 44 5 3 Nivell d'Ensenyament Família professional Total FP Universitari

Esports d'hivern 15 15 ‐ Futbol i futbol sala 15 15 ‐ Activitats físiques i esportives 12 12 ‐ Muntanya i escalada 8 8 ‐ Ciències de la salut 5 ‐ 5 Esports de vela 4 4 ‐

(62)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

9. VALORACIONS I 

OPINIONS

ÀNNEX: NOTES 

METODOLÒGIQUES 

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

8. FORMACIÓ

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(63)

9

VALORACIONS I OPINIONS

Evolució i expectatives Per 4 de cada 10 empreses la situació econòmica s’ha mantingut similar aquest any respecte l’anterior, mentre un 31,5% manifesta  haver registrat una evolució favorable. La debilitat de la demanda és la principal raó que ha influït en la tendència estable o a la  baixa en l’àmbit empresarial (27,6%).   En canvi, són més del 60% de les entitats les que han mantingut el pressupost estable respecte l’any anterior.   Els empresaris de l’esport de Barcelona no són gaire optimistes de cara al futur immediat. Són menys del 10% els que creuen que  tendiran al creixement en el proper any,  prop de la meitat (48%) creu que baixarà la facturació, mentre que un 49% preveu una  situació estable en l’ocupació.  Igualment, les entitats no preveuen gaires canvis a nivell pressupostari per l’any vinent. 7 de cada 10 diuen que el mantindrà, i  només el 13% creu que augmentarà.  Només un 18% de les entitats pensa invertir en infraestructures i un 12%  en recursos humans  Valoració situació esport i coses a millorar  La satisfacció amb la situació de l’esport és majoritària tant entre els representants de les empreses com els de les entitats.  Potser es detecta una mica més de malestar en el sector associatiu que en el mercantil, doncs mentre només un 8% dels  empresaris utilitza notes baixes, ho fa el 16% dels representants del teixit associatiu.   Tan empreses com entitats coincideixen a encapçalar la llista de les mancances de la ciutat amb les instal∙lacions. El 29% de les  entitats i el 22% de les empreses consideren que n’hi hauria d’haver‐hi més i que estiguessin en millor estat. També coincideixen a  reclamar una major i millor accés a zones obertes per a la pràctica esportiva, com parcs i jardins (13% respectivament).

(64)

1. EVOLUCIÓ RESPECTE L’ÚLTIM ANY (EMPRESES I ENTITATS)

A alça 31,5% Estable 41,4% A la baixa 20,7% Ns/Nc 6,4% EMPRESES En l’últim any la marxa del seu negoci ha tendit…. 55,1 0,6 1,3 9,6 17,3 27,6 0 25 50 75 100 Ns/Nc Insuficiència d'equipament Altres Dificultats financeres Augment de la competència Debilitat de la demanda % Perquè? Més alt 10,1% Igual 61,3% Més baix 14,9% Ns/Nc 13,7% ENTITAT Respecte l’any passat, el seu pressupost d’aquest any ha estat... L’evolució és millor per les empreses  del sector esportiu que no pel conjunt  de les empreses catalanes. Només el  18,9% del conjunt de les empreses  catalanes declara una evolució a  l’alça, un 55,7% estable i un 25,4% a  la baixa (Font: Clima empresarial de Catalunya IDESCAT i  Cambra de Comerç de Barcelona) 

(65)

9

VALORACIONS I OPINIONS

2. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES EMPRESES

En el proper any, creu que la seva empresa tendirà

Marxa general Facturació Persones ocupades Inversió

49,0 39,4 6,0 0 20 40 60 80 100 Marxa del negoci % % 47,8 37,8 6,8 0 20 40 60 80 100 Facturació % % 39,0 49,4 6,0 0 20 40 60 80 100 Ocupació % % 41,0 42,6 8,8 0 20 40 60 80 100 Inversions A alça Estable A la baixa Ns/Nc % % En canvi, les empreses del sector esportiu són més pessimistes pel futur immediat que el conjunt de les empreses 

(66)

3. EXPECTATIVES I TENDÈNCIA FUTUR DE LES ENTITATS

Respecte l’any que ve com creu que serà el pressupost

17,8% No 82,2% 12,3% No 87,7% Faran inversions en infraestructures Faran inversions en Recursos humans 7,7 69,0 12,9 0 20 40 60 80 100 Pressupost A l'alça Es mantindrà A la baixa Ns/Nc % %

(67)

9

VALORACIONS I OPINIONS

4. LA SITUACIÓ DE L’ESPORT A BARCELONA

Valoració de la situació de l’esport a la ciutat de Barcelona, de 0 a 10 8,4 16,4 21,1 22,6 68,5 61,1 6,9 6,5 0 2 4 6 8 10 0 20 40 60 80 100 Empreses Entitats Bé (7‐10) Regular / Correcta (5‐6) Malament (0‐4) Ns/Nc Mitjana % %

(68)

5. COSES A MILLORAR

Coses a millorar

%

Coses a millorar Entitats Empreses

Més i millors instal∙lacions 28,6 22,3 Ajudes i subvencions 27,8 10,4 Zones obertes i accessibilitat 12,9 12,7 Promoció d'esports 11,7 11,6 Preus 7,3 7,2 Carril bici i seguretat vial ‐ 6,4 Suport polític institucional 3,2 ‐ Gratuït 2,8 2,8 Normativa, burocràcia 2,4 2,8 Suport a l'educació 2,0 3,6 Organització general; millorar tot 1,6 5,2 Res, tot està bé 0,4 4,0 Altres 2,0 1,6 Ns/Nc 3,6 12,0 Base 248 251

(69)

9

VALORACIONS I OPINIONS

6. TAGS – PARAULES RELACIONADES AMB L’ESPORT A BARCELONA

Entitats 4,8% 7,3% 5,2% 4,0%

(70)

6. TAGS – PARAULES RELACIONADES AMB L’ESPORT A BARCELONA

Empreses

14% 7,3%

5,2%

(71)

1. PRESENTACIÓ

2. IMPACTE 

ECONÒMIC,  

LABORAL I SOCIAL

3. LES EMPRESES 

ESPORTIVES

7. ESDEVENIMENTS 

ESPORTIUS

5. LES 

INSTAL∙LACIONS

6. ELS HÀBITS 

ESPORTIUS

4. LES ENTITATS 

ESPORTIVES

VALORACIÓ 2013 DELS IMPACTES SOCIALS, LABORALS I 

ECONÒMICS DE L’ESPORT A LA CIUTAT DE BARCELONA

(72)

UNIVERS

L’estudi de l’impacte de l’esport a la ciutat parteix dels resultats del Directori de l’Esport de Barcelona 2013. Concretament el  Directori incloïa 1.992 empreses (més 254 professionals autònoms) i 2.607 entitats esportives.  El càlcul dels impactes que es presenten s’han dut a terme a partir de l’explotació d’aquest registre i d’una enquesta telefònica a  una mostra representativa dels dos grans universos que el composen.  De resultes del treball de camp, el Directori de l’Esport de Barcelona ha estat depurat i actualment el configuren 1.892  empreses (més els 254 autònoms) i 2.517 entitats.  A continuació es presenta un recull metodològic de la construcció d’aquest Directori. 

(73)

ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L’ESPORT

ÀMBITS DE TREBALL

ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris de selecció

Entitats mercantils

Objecte social

Descripció de l’activitat “deport...” + “esport…” + “sport…” Descripció de l’activitat “fitne…” + “wellne…”

Domicili social Seu social o delegacions a la ciutat de Barcelona

Activitat econòmica Producció, comerç i serveis (codis CCAE 2009 relacionats  amb l’esport) Professionals autònoms Objecte social Descripció de l’activitat “deport...” + “esport…” + “sport…” Descripció de l’activitat “fitne…” + “wellne…” Domicili social Lloc de treball fiscal a la ciutat de Barcelona Registres oficials Consell Català de l’Esport o Registre d’entitats jurídiques Clubs federats Unió de Federacions de Catalunya i/o federacions  esportives

El Directori de l’Esport a Barcelona, en la seva pretensió d’oferir una visió global de l’esport a la ciutat, inclou informació sobrediverses àrees de treball, i de les quals es recullen els diferents agents públics i privats que intervenen a Barcelona. Aquestes s’han estructurat seguint els criteris de selecció descrits en el quadre que es presenta a continuació:

(74)

ÀMBITS DE TREBALL

ÀMBITS DE TREBALL (segmentació) Aspectes Criteris d’anàlisi

Instal∙lacions esportives Titularitat pública Gestió directa i gestió indirecta Consell Català de l’Esport (existent) +  cens IBE Titularitat privada Entitats mercantils i sense ànim de lucre Consell Català de l’Esport (act. 2013) Ensenyament esportiu

Oferta pública Universitat i formació professional

Oferta privada Universitat, formació professional i altres empreses  mercantils

(75)

Per construir l’univers d’empreses, s’han dut a terme les següents accions metodològiques

1) Selecció de les entitats mercantils segons el codi CCAE (“Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques”) i la seva descripció. A continuació, es mostren els 14 CCAEs principals, aquells que, de forma més específica, estan relacionats amb el comerç, la fabricació i el lloguer d’elements i serveis esportius, i amb la pràctica o serveis d’activitats esportives:

ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L’ESPORT 

UNIVERS EMPRESES

CCAE Descripció CCAE Descripció 

3012 Construcció d'embarcacions d'esbarjo i d'esport  9311 Gestió d'instal∙lacions esportives 

3230 Fabricació d'articles d'esport 9312 Activitats de clubs esportius  4764 Comerç al detall d'articles d'esport en establiments  especialitzats 9313 Activitats dels gimnasos 7721 Lloguer d'articles d'oci i esportius  9319 Altres activitats relacionades amb l'esport 8551 Educació relacionada amb l'esport i les activitats  recreatives 932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment 93 Activitats esportives, recreatives i d'entreteniment 9321 Activitats de parcs d'atraccions i parcs temàtics 931 Activitats esportives  9604 Activitats de manteniment físic 

(76)

Per construir la resta d’universos que configueren el Directori de l’Esport, s’han seguit els següents criteris:

LES ENTITATS ESPORTIVES

El Decret 58/2010, de 4 de maig, de la Llei de l’esport de Catalunya, contempla la regulació de les entitats esportives, enteses com a entitats privades, integrades per persones físiques o jurídiques, sense afany de lucre, i que aposten pel foment i el desenvolupament de la pràctica esportiva. D’aquesta manera, i tenint en compte tals característiques, s’ha fet la cerca i recopilació de dades existents sobre clubs, associacions esportives escolars, agrupacions esportives, federacions esportives, Unió de Federacions esportives de Catalunya i seccions esportives, amb seu a la ciutat de Barcelona.

LES INSTAL∙LACIONS ESPORTIVES

Seguint els paràmetres del Consell Català de l’Esport, un equipament esportiu és l’espai, el lloc i les estructures que fan possible la realització d’una o diverses pràctiques fisicoesportives. Així, entenem per instal∙lació esportiva els equipaments amb espais construïts específicament o adaptats per al desenvolupament d’activitats fisicoesportives, ja siguin espais esportius o espais complementaris. Els primers són aquells en els quals té lloc l’acció pròpiament esportiva, mentre que els complementaris són espais que donen suport a aquesta (vestidors, grades, magatzem, etc.).

A partir d’aquesta definició s‘ha fet la cerca i recopilació de dades existents sobre les instal∙lacions esportives de la ciutat de Barcelona, ja siguin de propietat privada, pública o municipal, i de gestió tant privada (religiosa, educativa i associativa, entre d’altres) com municipal.

L’ENSENYAMENT ESPORTIU

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya defineix l’ensenyament esportiu com aquell ensenyament de règim especial que capacita per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada, amb validesa acadèmica i professional a tot l’Estat.

(77)

ÀNNEX: EL DIRECTORI DE L’ESPORT

FONTS D’INFORMACIÓ 

Fonts d’informació per a la construcció del Directori de l’Esport 2013

‐ Institut Barcelona Esports (Ajuntament de Barcelona) ‐ Consell Català de l'Esport

‐ Consell Escolar de Barcelona ‐ Unió de Federacions de Catalunya ‐ Esport Català Universitari

‐ Observatori Català de l'esport

(78)

FONTS D’INFORMACIÓ

Font Origen Data dades

Entitats mercantils (empreses, negocis i professionals autònoms) Registres Mercantils Octubre 2013

Cens d’instal∙lacions esportives de Barcelona CCE Desembre 2013

Cens d’entitats esportives de Barcelona CCE Desembre 2013

Equipaments esportius de Barcelona Guia de BCN Desembre 2013

Centres esportius municipals de Barcelona IBE Desembre 2013

Instal∙lacions esportives municipals classificades per districtes de Barcelona IBE Desembre 2013

Gimnasos i equipaments privats de Barcelona IBE Novembre 2013

Instal∙lacions esportives de centres educatius de Barcelona IBE Desembre 2013

Equipaments esportius de Barcelona (ASIA) IBE/Enlazos Desembre 2013

Equipaments i entitats esportives de Barcelona (ASIA) Open Data Ajuntament

BCN Desembre 2013 Cursos de Formació Professional en l’àmbit esportiu (llistat d’elaboració pròpia) Webs Consorci de  l’Educació de Barcelona  i Fundació FP Barcelona Desembre 2013 Cursos de grau i màster universitari en l’àmbit esportiu (llistat d’elaboració  pròpia) Web Departament  d’Ensenyament de la  Generalitat de  Catalunya Desembre 2013

(79)

ÀNNEX: NOTES METODOLÒGIQUES

CÀLCULS I ÀMBIT

Partint de la base que mai s’havia fet un estudi d’aquestes característiques acotat a la ciutat de Barcelona, hi ha dos aspectes tècnics que marquen les principals dificultats pels càlculs resultants:  a. D’una banda, la definició de les activitats econòmiques a incloure en l’àmbit esportiu. Tot i l’esforç de definició, caldria un  treball de consens per delimitar‐lo i institucionalitzar‐lo.  b. D’altra banda, cenyir els resultats empresarials a l’estricte àmbit de la ciutat de Barcelona. Com és sabut, són molt difícils de  calcular les vendes només atribuïdes a un territori no nacional.  En aquest cas, l’atribució del resultat a la ciutat s’ha calculat  bàsicament en funció del valor de la ratio treballador/ventes per estimar la xifra de negoci a la ciutat.  També cal tenir en compte que... • Existeixen una sèrie d’activitats esportives que es duen a terme més enllà dels límits de la ciutat i, per tant, no formen  part del càlcul del impacte a la ciutat, però que d’alguna manera en podrien formar part per l’innegable relació que hi  tenen, com per exemple, el gran Premi de Fórmula 1 de Montmeló.  • Totes les estimacions i quantificacions globals es presenten amb números arrodonits, assumint un cert marge d’error en  els números absoluts.  • S’ha treballat amb registres mercantils oficials i, per tant, amb les societats jurídiques donades d’alta. Alguns grups  empresarials estan formats per vàries d’aquestes societats. Evidentment, el resultat de l’estudi reflecteix la dimensió 

(80)

Referencias

Documento similar

Para la ayuda sectorial establecida en Sección 4ª del Capítulo II del Título IV del Real Decreto 1075/2014, de 19 de diciembre, sobre la aplicación a partir de 2015 de los

• Se centran en estudiar las exigencias de la situación para poder dar respuestas adecuadas: cómo afrontar el estrés. • Ante la situación de estrés se centran en sí mismos:

a) Descriure quines són les TIC més usades en la comunicació dels actors vinculats amb l’esport: organitzacions esportives, organitzacions comercials esportives, mitjans

S’ ha de tenir en compte que l’ empresa haurà d’ afrontar la inversió inicial de compra del tren turístic, ja sigui considerant el finançament corresponent, i per tant assumir

PROVA D’ACCÉS A LES ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL QUE CONDUÏXEN A LES TITULACIONS OFICIALS DE TÈCNIC ESPORTIU I TÈCNIC ESPORTIU SUPERIOR, I A LES FORMACIONS

Tercera.- La convocatòria de les entrevistes personals s’ha fet per rigurós ordre de nota i tenint en compte el nombre total de vacants ofertades.. No obstant, es poden

5 CET ENTITAT DIRECTAMENT ALTRES PARTICULARITATS (material, vestimenta, punt de trobada, etc.) Roba esportiva còmoda i calçat esportiu.. Cal dur tovallola a

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha fet una aposta ferma per la igualtat i la convivència en els centres educatius no universitaris de la Comunitat