Aparell locomotor. Sistema ossi Sistema muscular

Aparell locomotor

Sistema ossi

Sistema muscular

SUPORT I LOCOMOCIÓ

LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA

• MÚSCULS: responsables del moviment

• + de 600 músculs. La majoria Units als ossos amb tendons

• Formada per

•Músculs

•Bandes fibroses que serveixen

per inserir-se als ossos i per

La musculatura.

Formada per :

- MÚSCULS ESQUELÈTICS O

SOMÀTICS

- MÚSCULS VISCERALS

- MÚSCUL CARDÍAC

El múscul es compon de :

- Teixit conjuntiu

- Teixit muscular (format per

cèl·lules especialitzades:

FIBRES MUSCULARS

FIBRA MUSCULAR: és una cèl·lula allargada de longitud variable (mm a 30cm) i de gruix molt inferior (de 10µm a 100µm de diàmetre

El múscul .

Quan s’acaba de créixer al cos humà hi ha un nombre de fibres musculars. L’exercici físic no augmenta el nombre, desenvolupa i fa més gran les que hi ha.

El múscul .

Les FIBRES s’uneixen paral·lelament les unes amb les altres i formen FEIXOS o FASCICLES

Els FASCICLES s’uneixen i formen ELS MÚSCULS Cada fibra està envoltada per TEIXIT CONJUNTIU: ENDOMISI.

Cada feix està per teixit conjuntiu: PERIMISI Cada òrgan està envoltat per una mena d’estoig conjuntiu fibrós: EPIMISI

La fibra muscular

- Són CÈL·LULES ALLARGADES I CILÍNDRIQUES - Embolcallades per una membrana SARCOLEMA - Un SARCOPLASMA (REP molt desenvolupat) - A l’interior hi ha :

- Elements semblants a la resta de cèl·lules - Elements propis.

- Les fibres presenten NOMBROSOS NUCLIS - Les fibres són solcades per un gran nombre de

FILAMENTS LONGITUDINALS que van d’un

extrem a l’altra de de la fibra: MIOFIBRIL·LES.

MIOFIBRIL·LA: estructura especial, permet la capacitat contràctil del múscul.

És compon de 2 tipus de filaments proteics:

PROTEÏNA MIOSINA PROTEÏNA ACTINA Filaments gruixuts Filaments prims

La fibra muscular

Unitat de contracció: sarcòmer Propietats de la fibra muscular:

El sarcòmer

Al m.e és possible apreciar que les miofibril·les estan solcades per unes ESTRIES TRANSVERSALS:

- BANDES FOSQUES: corresponents als FILAMENTS DE

MIOSINA (GRUIXUTS) bandes A

- BANDES CLARES: corresponents als FILAMENTS D’ACTINA

bandes I

- Al mig de cada banda I s’observa una línia transversal més fosca DISC Z

La unitat funcional muscular o SARCÒMER és la porció de miofibril·la delimitada per dos discs Z. Una miofibril·la és una successió de sarcòmers.

La contracció muscular

Placa Motora

Acetilcolina

colinestera

sa

La contracció muscular

Placa Motora

Acetilcolina

colinestera

sa

1- La contracció muscular es produeix per l’arribada d’un corrent nerviós al múscul.

2- les fibres musculars reben fibres nervioses que es ramifiquen en zones de contacte específiques: UNIONS NEUROMUSCULARS (PLACA MOTORA)

3- L’ACETILCOLINA (alliberada per la neurona a l’arribar l’impuls nerviós a les terminacions nervioses, incita i transmet impulsos a la fibra muscular

Originant REACCIONS ELECTROQUÍMIQUES que fan la CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL.

4- Per contrarestar la contracció i distendir el múscul, les FIBRES MUSCULARS produeixen COLINESTERASA

(enzim) que neutralitza l’acció de l’acetilcolina

En la contracció es consumeix ATP

https://www.youtube.com/watch?v=GxVCIzHS4jY https://www.youtube.com/watch?v=7DazE4KxdpY

La placa motora

4- alliberament a les vesícules sinàptiques de acetilcolina (neurotransmissor).

5- Unió de l’acetilcolina als receptors de membrana del múscul i permeabilització de la membrana per l’ió Na+_.

6- Entrada de Na+ _{a la fibra muscular i viatge per el}

sarcoplasma per dipositar-se als túbuls T. 7- Nova despolarització (ara dels túbuls T).

La contracció muscular

7- l’ió Na+ _{genera un Potencial d’acció de mebrana que}

viatjarà pels túbuls T que estan en relació directa amb el RSP

8- els ions Ca2+ _{localitzats dins el RSP s’estimulen i es dipositen en la miofibril·la i estimula l’actina i la miosina}

9- unió de l’ió calci al complex Troponina

10- gir del filament tropomiosina que deixa al descobert els punts d’unió d’actina.

10- el cap de la miosina que té una molècula d’ADP i una de Pi (hidrolitzat per l’ATPasa de la miosina) s’uneix al punt actiu de l’actina que genera energia alliberant ADP i Pi, per després generar un lliscament anomenat COP ACTIU: la fibra D’ACTINA llisca sobre la de MIOSINA.

11- es tornarà a requerir una molècula d’ATP perquè de nou el cap de miosina torni al seu lloc.

12- un cop acabat l’estímul les bombes de calci tornen l’ió al RSP

13- al separar l’ió calci, la tropomiosina torna al seu lloc, tapant els punt d’unió de l’actina : relaxació

En resposta a un estímul nerviós apropiat els filaments prims

llisquen entre els gruixuts i per tant, els sarcòmers, esdevenen més curts.

Els músculs són innervats per una xarxa de nervis formats per:

1. Fibres sensitives ( informen al SNC sobre l’estat de la contracció del múscul i transmeten la sensibilitat dolorosa)

2. Fibres motores (s’encarreguen de transmetre l’estímul elèctric necessari per produir la contracció i mantenir el to muscular).

Musculatura i moviment

• El teixit muscular representa més del 50% del pes corporal.

• El moviment del múscul es provocada per l’estímul nerviós

• La contracció muscular produeix: FORÇA muscular

• Fixació del múscul

: (més comú)

per un extrem un tendó i per l’altre

El miograma

• Per estudiar la contracció muscular s’aplica una descarrega elèctrica a un nervi,

controlat amb un interruptor. La contracció muscular produïda es pot enregistrar

amb un

miògraf.

El gràfic obtingut es diu

Miograma

contracció

relaxació

El múscul no respon a qualsevol estímul, aquest ha d’arribar a un llindar, a partir del qual es produeix

la contracció. Si el potencial es menor no hi ha contracció:

llei del tot o res

Quan un múscul rep excitacions molt continuades

(no te temps de relaxar-se

), es produeix un

efecte de sumació en la resposta. El múscul va activant més fibres musculars. Si no es dóna

temps al múscul a relaxar-se, es pot arribar a produir una contracció perllongada i regular

coneguda com a

tetània

La

tetània

pot acabar amb

fatiga muscular

amb

espasmes musculars

.

Es genera per: - falta de Calci,

- falta de magnesi

-alcalosi (respiratòria)

La fatiga muscular

• La tetània pot acabar generant fatiga muscular, caracteritzada per una

debilitat de la contracció muscular. Es poden produir espasmes

musculars, el múscul resta contret encara que no rebi estimulació.

Són les

contractures muscular i les rampes

• La causa és la manca de subministrament d'oxigen i glucosa, i a la

vegada, per acumulació de productes tòxics resultants de

contraccions musculars persistents. Quan els músculs no tenen

suficients nutrients comencen a tremolar involuntàriament (tics als

ulls). Com a conseqüència es produeix àcid làctic

i

dolor muscular:

cruiximent

(agulletes)

Les rampes

Contraccions doloroses i involuntàries dels músculs.

Es produeix per manca d’oxigenació, per pèrdua de líquids

(deshidratació) o per la manca de metabòlits (Calci i

mag-nesi), després d’un esforç prolongat. També pot ser causat per

moviments bruscos o per fred.

Milloren o desapareixen fent exercicis d’estirament a la zo-

na

afectada i descansant

Es recomanable prendre begudes isotòniques per recupe-

rar-se

abans de la fatiga muscular

Els grups musculars que pateixen més rampes són

– Els de la part posterior de la cama, bessons.

– Els de la part posterior de la cuixa, tríceps crural

– La part frontal de la cuixa. El quàdriceps

Contracció isotònica

• El múscul s’escurça:

concèntrica

Contracció isomètrica

• El múscul es manté estàtic

TEIXIT MUSCULAR

•

_{Responsable del moviment.}

• Format per cèl·lules allargades o

Fibres musculars

especialitzades en la

contracció.

• En el citoplasma d’aquestes cèl·lules hi ha

miofibril·les

formades per les

proteïnes

actina i miosina

que permeten la contracció.

•Hi ha tres tipus de teixit muscular

•Teixit muscular llis

•Teixit muscular estriat o esquelètic

•Teixit muscular cardíac

Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, és possible distingir tres tipus de teixit muscular:

TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR

LLIS : cèl·lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària.

Paret interna d’alguns òrgans i vísceres en els animals més evolucionats, en els menys evolucionats és la única musculatura.

ESTRIAT: cèl·lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis

i mitocondris. Contracció ràpida i voluntària.

Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet.

CARDÍAC: Cèl·lules estriades mononuclars (nuclis en posició central),

ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.

TEIXIT MUSCULAR LLIS

-

Contracció

involuntària i lenta.

Controlada

pel sistema nerviós autònom.

-

Cèl·lules fusiformes amb un sol nucli.

-No tenen estries transversals perquè les

miofibril·les no estan ordenades de forma

regular.

- En vertebrats formen les làmines que

entapissen i permeten el moviment de

la

paret del tub digestiu, vasos sanguinis, l’úter,

la bufeta urinària, etcètera

(vísceres).

TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT O ESQUELÈTIC

•Responsable del moviment de l’esquelet. També

dels ulls i la llengua.

•Contracció

voluntària i ràpida

. Controlat pel sistema

nerviós central.

•Format per cèl·lules grans, a vegades tan llargues

com el múscul, amb diversos nuclis i molts

mitocondris.

•Al microscopi s’observen unes bandes fosques i

clares (estries) a causa de la disposició ordenada de

les miofibril·les.

•La unitat funcional d’aquest múscul és el

sarcòmer

que és la menor unitat capaç de contreure’s.

Muscular estriat. El sarcòmer

(unitat de contracció)

La contracció de les FIBRES MUSCULARS té lloc per un canvi en la disposició de les seves molècules

TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC

- Contracció

involuntària i ràpida

. Controlat pel sistema nerviós autònom

-

Aspecte estriat

-

Cèl·lules curtes, estriades i amb un sol nucli. Ramificades i unides entre elles

formant una xarxa

Múscul esquelètic, estriat o voluntari Múscul llis, involuntari