INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRU / IP /

(1)

NÚM. REF.: I. ARRU / IP / 451 NÚM. REF. PLÀNOL: 592

DENOMINACIÓ: Sínia Robert

Altres denominacions: Sínia Sidós / la Taverneta

SITUACIÓ: Rambla Sant Jordi; C. de Teresa Mañi DATA DE CONSTRUCCIÓ: Finals segle XIX

AUTORS:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic ( IP ) CONTEXT: Situat al zona denominada Sant Jordi

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla Parcial Sant Jordi II Classificació: Urbana

Qualificació: Clau 14d, Subzona de desenvolupament residencial. Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRU / IP / 451-2-

ESCRIPCIÓ: Sínia de planta rectangular orientada al sud, de planta baixa, pis i

tge

És una de les sínies del polígon Sant Jordi activa amb el sistema

ROPOSTES:

RIQUES: Gaspar, al costat de la carretera de

BIBLIOGRAFIA:

àfica: nisme i disseny de José María Pujol

Escrita: 10. Arxiu Personal.

D

sota coberta, de tres eixos amb porta i balcó central, cobertes de dues aigües. Als laterals de la masia originària hi ha ampliacions de diferents èpoques i a la banda de ponent corrals i coberts propis del treball de camp. Davant de la casa rural es troba un gran palmerar. EVOLUCIÓ D’USOS: l: Sínia Origina Actual: Habita ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

agrari. Caldria fer un replantejament per a la seva conservació. BPU Nivell 2 Nivell 4

P

DADES HISTÒ Situada a ponent de la sínia

Sitges. El camí vell de Sitges hi passa pel darrere, i pel costat, el camí de Sant Cristòfol. Abans coneguda com la sínia Sidós, documentada el 1898, i també la Taverneta. Els Robert provenen de Canyelles. Joan Robert Albà és propietari del corral del Miró, que va heretar de la seva mare, car la família d’aquesta el va comprar a la dècada de 1980. És documentat que el 1870, Ramon Sidós era l'hortelà de la masia Samà. Una de les sínies de Samà era a l’Hort del Castell, de Joan Samà l'any 1818. La sínia Robert està afectada pel Pla Parcial d’Ordenació del “Torrent de Santa Magdalena”.

Estudi d’Arquitectura, urba Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

(3)

(4)

(5)

NÚM. REF.: I. S / 452 NÚM. REF. PLÀNOL: 509

DENOMINACIÓ: Dipòsit d'Alumnes Obrers de l'antic camp de futbol Altres denominacions:

SITUACIÓ: Rambla de Sant Jordi; Rambla dels Països Catalans DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada de 1920

AUTORS:

PROMOTOR: Associació d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú.

TIPOLOGIA: Elements Singulars (S)

CONTEXT: Zona esportiva davant de la tribuna principal del camp de futbol

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: Sistema d’Espais Esportius (Clau G) Protecció existent: Cap

Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Escut de Vilanova i la Geltrú, amb les sigles AAO (Associació d'Alumnes Obrers), 2009.

Dipòsit d'Alumnes Obrers

(6)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / 452-2-

DESCRIPCIÓ:

Actualment és un element simbòlic, record de l’antic camp de futbol dels Alumnes Obrers. El dipòsit es trobava en aquell camp, al fons de la graderia nord, sobre un trípode de pilars de formigó, sempre acompanyat per un xiprer. Avui, el dipòsit es troba, com a monument escultòric, sobre un pilar rodó de formigó armat davant de l’actual camp de futbol. En ell és pintat l‘escut de l'Associació d'Alumnes Obrers.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Dipòsit d’aigua

Actual: Monument escultòric ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Ha passat a ser una icona per la ciutat i a la vegada ha donat nom al nou Camp de Futbol de la ciutat

PROPOSTES: INV Nivell 5

DADES HISTÒRIQUES: Un espai dedicat exclusivament a la pràctica de l'esport es va aconseguir a principis de la dècada de 1920 Tras muchos esfuerzos, una institución cultural, la Asociación de Alumnos Obreros de la Escuela Industrial de esta villa, ha llevado a cabo, por fin, la adquisición de un espléndido campo de sports, tan necesario, indispensable ya, en casi todas las poblaciones de mediana importancia. D'aquella instal·lació en feia un elogi el mateix periòdic el 5 de maig de 1923: Bonic aspecte presenta ja el camp d'esports adquirit pel Club Sportiu Vilanova, després dels varis treballs que en dit camp s'han fet...

Com a esport organitzat, el futbol a Vilanova i la Geltrú va ser introduït per l'Associació d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú. "L'Associació" va ser creada el 8 d'octubre de 1916 per diversos alumnes obrers assistents a les classes nocturnes de l'Escola Industrial amb l'únic objectiu de fer una activitat educativa. No va ser fins l'any 1923 que l'Associació, fins aleshores únicament centrada en l'àmbit intel·lectual, va ampliar la seva actuació cultural a l'àmbit esportiu amb l'adquisició d'un terreny que ben aviat i amb l'esforç dels socis, es va convertir en magnífic estadi. Aquell terreny és avui el Camp Municipal de Futbol, camp de futbol principal de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, on juga els seus partits el Club de Futbol Vilanova i la Geltrú. El 13 de setembre de 2003 es va inaugurar un nou estadi de futbol. Durant l’acte es va homenatjar l’Associació d’Alumnes Obrers, que havia impulsat la pràctica del futbol a la ciutat. Com a signe d’agraïment a la seva tasca, l’Ajuntament va traslladar el vell dipòsit d’aigua que hi havia al vell Municipal fins a l’accés principal del nou estadi.

Equip de la Geltrú el 1946. Dipòsit al fons sobre una estructura de trípode de columnes de formigó armat.

(7)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: MARTÍ I MARTÍ, Casimir. 1997.Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia 1850-1936. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p.331

(8)

(9)

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / 453 NÚM. REF. PLÀNOL: 297

DENOMINACIÓ: Casa Germanes Rosell Altres denominacions: Casa Alfons Roure

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 1-3; C. Major , 44 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Origen: probablement, segle XVII

AUTORS: 1954: reformes, Josep Maria Miró i Guibernau, arqte. PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM)

CONTEXT: Dintre de la Vilanova Vella i de l’obertura del carrer Sant Josep quan es va instal·lar el convent dels carmelites

Qualificació: Clau 3a Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC:

Vista aèria de l’entorn de la Casa Germanes Rosell

(10)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / 453-2-

DESCRIPCIÓ

Es una casa que, en el seu origen, tenia l’accés pel carrer Major, amb una portalada de cancell en arc de mig punt amb dovelles. Aquest portal ha estat anul·lat perquè segurament en la reforma es va fer una nova escala, es van refer las finestres del carrer de Sant Josep i es va eliminar la torratxa. La casa actualment és de dos pisos, amb paraments estucats de nou amb colors sienes rosats, i al carrer Joaquim Mir existeix una terrassa en cantonada, porxada amb arcs carpanell, amb embigats de fusta i llates. Cal destacar els guarda cantons i reforços de cantoneres. Terrat pla.

Original: Habitatge Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: Un dels edificis singulars del nucli antic de Vilanova que registra l’evolució i transformació d’antigues cases, probablement abans del segle XVIII, fins a la meitat del segle XX.

PROPOSTES: BPU Nivell 2 DADES HISTÒRIQUES:

La configuració actual de la casa Germanes Rosell és de l’any 1954, quan es van realitzar les últimes reformes. No podem documentar els seus orígens, però molt possiblement són molt antics, tal com ho va indicar l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau en la memòria de les reformes de 1954. A la façana del carrer Major número 44, antiga entrada principal de la casa abans de 1954, es conserva un arc de portal d'entrada del segle XVIII o anterior, característic del carrer Major, un dels carrers més antics de la Vilanova de Cubelles. L'actual entrada a la casa per la façana del carrer de Sant Josep es va realitzar en les reformes de 1954. Al Plano de Villanueba y Geltrú con sus immediatos terrenos de 1751, la parcel·la que ocupa la casa Germanes Rosell ja era edificada. A finals de l’any 1895, el propietari de la casa era Francesc Rosell i Fuster, procurador i administrador de la família Samà, qui tenia la seva residència familiar al mateix carrer, al número 54 i 56. En aquesta casa van viure les filles de Francesc Rosell i Fuster, les germanes Teresa (1872-1954) i Eulàlia Rosell (1879-1953), com ho recorda la placa commemorativa a la façana del carrer de Sant Josep. En aquesta casa i a l'Ateneu Vilanoví, les germanes Rosell es van dedicar a l’ensenyament, especialment de la llengua catalana i de l’esperanto. A més de l'activitat docent, les germanes Rosell van desenvolupar una intensa activitat cultural i social; defensores de la cultura catalana i de la recuperació de les tradicions locals, casa seva va esdevenir un museu producte de les seves recerques relacionades amb el folklore i la cultura popular i religiosa, part del qual es va incorporar a l'Arxiu de l'Orfeó Català

(11)

Alfonso Roure, veí de Barcelona, es va dirigir a l'Ajuntament, l'11 de maig de 1954, per sol·licitar llicència d'obres en tant que ... desea reformar su dicha casa de la calle Mayor 44, para su utilización para diversas viviendas, según proyecto adjunto... signat el plànol i la memòria per l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, el 6 de maig de 1954. En la memòria, l'arquitecte indica que ... Esta casa en su fachada recayente a la calle Mayor está algo adelantada con respecto de la línia allí adoptada..., un element més que manifesta l'antiguitat dels orígens de la casa. També assenyala que De estas fachadas se respeta integramente la correspondiente a la calle Mayor... Les reformes van modificar els interiors de la casa, l'entrada principal del carrer Major es va habilitar com a botiga, a la façana del carrer de Sant Josep es van obrir noves finestres i va ser enderrocada la seva torratxa, tal com s’indica a la memòria.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta i Imma Vilamala, SPAL

Escrita:

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0317/1954)

GARCÍA SEGARRA, Maria Providència. 2004. Germanes Rosell : Teresa i Eulàlia. Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Col·lecció Retrat.

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Oral: Rosa Maria Mateo Serra

(12)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / 453-4-

Placa commemorativa germanes Rosell 2009

Escales reformades l’any 1954 per Josep Maria Miró i Guibernau, arqte.

Façana carrer Sant Josep; reforma 1954

(13)

(14)

(15)

NÚM. REF.: I. ARUr / UM / IP / A-55 / 454 NÚM. REF. PLÀNOL: 50

DENOMINACIÓ: Casa Mir

Altres denominacions: Casa Brunet o Cal Rei

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 5; C. de Joaquim Mir DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1869. Arquitectura del neoclassicisme romàntic

AUTORS: 1929: tanca del jardí amb arcades, direcció obres Josep Maria Miró i Guibernau, arqte.;1933: (obertura) portal sota les arcades; 1993-2003: (remodelació-adequació) sindicat UGT. (Francesc Rico) PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) / Interès paisatgístic (IP)

CONTEXT: Situada en un sector de la ciutat d’eixample vuitcentista. Molt propera a l’Església dels Josepets i l’Hospital

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat)

Qualificació:

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-55

Imatge aèria de la Casa Mir. 2009

(16)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr / UM / IP / A-55 / 454 -2-

DESCRIPCIÓ: Edifici de planta sensiblement rectangular, de quatre crugies perpendiculars a la façana principal i compost de planta baixa i dues plantes pis sota coberta plana accessible, de la qual sobresurt la caixa d’escala. Cos afegit posteriorment al cantó de la mitgera. Escala principal situada a la segona crugia del costat de la mitgera. Estructura de voltes d’ansa-paner a la planta baixa i d’aresta rebaixada al vestíbul.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Voltes d’ansa-paner i d’aresta rebaixada. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Façanes

Façana principal composada sobre 4 eixos verticals excepte el coronament. Planta baixa amb portals d’arc rebaixat de diferent alçada. Planta primera amb balcons allindats, un d’ells amb vol més ample. Planta segona amb 3 balcons de dimensió inferior, enrasats a façana i amb vol. Coronament amb cornisa, balustres i frontó, flanquejat per gerros i coincidint amb la crugia dels balcons de major dimensió que s’emmarca amb pilastres. Façana lateral seguint les mateixes pautes compositives que la principal i amb pèrgola. Façana posterior amb arcuacions de mig punt.

Interiors

Planta baixa amb vestíbul de volta d’aresta rebaixada, escala amb pilars i arcuació, biblioteca i dependències amb voltes d’ansa-paner. Planta principal mantenint la distribució original amb les dependències a façana amb guixeries, parquet i mosaic hidràulic. Planta segona distribuïda per a 2 habitatges, sense interès. Elements singulars

Voltes a la planta baixa. Biblioteca amb artesanat, sostres motllurats, llars de foc d’interès. Pèrgola a la façana del carrer de Joaquim Mir amb arcuació de mig punt sobre pilars i coronament ondulat, ampits d’obra i reixes.

Materials

Pedra a portal, lloses de balcó, cantoneres... Ceràmica a balustres, gerros... Marbre a l’escala. Ferro forjat i colat a reixes i baranes. Espai lliure

Pati-jardí amb un cos complementari posterior, safareig amb pèrgola, fals pebrer, xiprers i tancament amb pèrgola.

Original: Habitatge unifamiliar Actual: Seu de la UGT ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Edifici senyorial amb reformes relativament recents, que han desfigurat els interiors. Importants el jardí i la paret de tanca alineada al carrer Joaquim Mir.

PROPOSTES: BCIL. Nivells de protecció 3 i 4. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació. Recuperació del jardí. Conservació de sostres i sala que resta a la planta baixa on habitava l’artista.

Façana del jardí. 2009

(17)

DADES HISTÒRIQUES: La casa Mir té inscrita la data de 1869 al coronament del frontó de la façana principal de l’edifici d’estil classicista romàntic. A inicis de l’any 1923, el pintor Joaquim Mir i Trinxet, màxim exponent del post-modernisme català, va comprar l’antiga casa Brunet, anomenada cal Rei. La casa, de planta baixa i dos pisos, va ser modificada per tal d’adaptar-la a la necessitats del pintor. Es va ampliar el rebedor i es va acomodar un menjador per rebre convidats, i sales on exposar les obres que formaven la seva col·lecció particular de pintura. També va habilitar a la planta baixa un espai destinat a biblioteca.

Cal destacar el jardí de la part posterior de la casa. Al fons del jardí, Mir va fer habilitar un edifici de planta baixa i pis per a garatge i els serveis domèstics a la planta baixa, mentre que el primer pis es va acondiciar com estudi de pintura, alhora que hi tenia col·locades diverses col·leccions de objectes, entre elles, una important col·lecció de rajoles catalanes. El jardí familiar va ser amb assiduïtat objecte del seu treball pictòric. El 1929, Joaquim Mir va sol·licitar enderrocar la tanca del jardí i substituir-la per una nova amb arcades, projectades per l’arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau dins una estètica de noucentisme italianitzant. Joaquim Mir va sol·licitar el 1933 l’obertura d’un petit portal sota les arcades, amb conformitat de l’arquitecte municipal.

Des de 1986 és seu del sindicat Unió General de Treballadors. Des d’aleshores s’han efectuat diverses reformes i acondiciaments. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta i Imma Vilamala, SPAL

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

RIERA I ARNIJAS, Maria Mercè. 2008. Mir. A: Grans genis de l’art a Catalunya. Ciro Ediciones, S.A, p. 90-92

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987. Fitxa A55

(18)

Façana principal de la casa de Joaquim Mir. Obra pictòrica de Joaquim Mir

Jardí de la casa de Joaquim Mir. Obra pictòrica de Joaquim Mir

(19)

(20)

Detall del vitrall d’una finestra.

A l’esquerra, la xemeneia. A la dreta, detall d’una porta de vidres emplomats

Detall d’un sostre de volta.

(21)

(22)

(23)

DESCRIPCIÓ DEL JARDÍ: Cal destacar el jardí de la part posterior de la casa.

Les espècies vegetals que hi trobem actualment són les següents: Un exemplar molt alt i en bon estat de xiprer (Cupressus sempervirens), una jacaranda (Jacaranda mimosifolia), alguns llorers (Laurus nobilis), un ombú (Phytolacca dioica), alguns àlbers (Populus alba), una tuia (Thuja sp.), una palmera washingtònia (Washingtonia excelsa), gessamí (Jasminum officinale), troanes (Ligustrum lucidum), iuques (Yucca robusta) i abundant heura (Hedera helix).

També hi ha un estany i un safareig, buits.

PROPOSTES: La fesomia original que es pot contemplar en la imatge de la pàgina 3, és ben diferent de l’actual. Seria convenient una restauració del jardí seguint pautes de respecte al jardí original pintat per Joaquim Mir.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotografies de Jaume Marsé i Josep Maria Pujol

Vista general del jardí. 2009

Plànol de situació del jardí. 2009

(24)

Façana interior de la tanca del jardí que dóna al carrer de Joaquim Mir. 2009

Vista del jardí des de dalt de l’edificació.

(25)

NÚM. REF.: I. S / 455 NÚM. REF. PLÀNOL: 596

DENOMINACIÓ: Lloc històric de la casa de Francesc Macià Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 13; C. de l'Ametller, 2-4 DATA DE CONSTRUCCIÓ:

AUTORS: Jordi Miralles i Tintoré ,Sergi Carulla, arqtes.

PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova TIPOLOGIA: Elements Singulars (S)

CONTEXT: Ubicat a la nova urbanització del carrer Josepets

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Clau 3a Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(26)

DESCRIPCIÓ: aregut. La nova

VOLUCIÓ D’USOS:

: Placa commemorativa

Recordatori i commemoració d’un dels vilanovins més il·lustres del

ROPOSTES: Nivell 4. Lloc històric

ADES HISTÒRIQUES: Francesc Macià i Llussà (1859 - 1933) va néixer a Vilanova i la

l'Ajuntament la construcció d'una

IBLIOGRAFIA:

ràfica: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Museu Balaguer ,Arxiu Tècnic

Escrita: UIG I OVIRA Diccionari Biogràfic de

ASTELLS ABATER IRELLA I LODA Joan. 1990.

Oral:

La casa natal de Francesc Macià ha desap

urbanització del carrer dels Josepets preveu una jardinera amb dues oliveres en el lloc on era, amb la frase “INTERPRETANT EL SENTIMENT I ELS ANHELS DEL POBLE QUE ENS ACABA DE DONAR EL SEU SUFRAGI, PROCLAMO LA REPÚBLICA CATALANA. FRANCESC MACIÀ”

E Original Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: segle XX. BPU P D

Geltrú el 21 de setembre de 1858, fill de Joan Macià i Artigas, de l'Albi (les Garrigues) i de Maria Llussà, de les Borges Blanques. La família Macià s'havia instal·lat a Vilanova per qüestions comercials, arran del negoci familiar de comerç d'oli de les Garrigues i el seu transport marítim, una activitat que situava la família en una posició moderadament benestant. Joan Macià havia estat regidor de l'Ajuntament de Vilanova el 1868 i el 1877. La seva casa familiar era al carrer de Sant Josep, on va néixer Francesc, el segon dels sis fills de Joan Macià i de Maria Llussà.

l'any 1936 es va sol·licitar a A

casa amb l'adreça del carrer Sant Josep números 9, 11 i 13, que corresponien a la casa natal del president Macià. Recuperada la democràcia, en una de les façanes d'aquesta nova casa, va ser col·locada una placa commemorativa que recordava el lloc on havia existit la casa natal del President Macià.

B

G

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

P R , Francesc Xavier. 2003.

Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

, Alfred; S , Josep; V B ,

C

L’eixample innovador. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 3), p. 43 - 47

Restes de la casa natal de Francesc Macià. Arxiu Fotogràfic Biblioteca-Museu Balaguer

Jardinera amb dues

oliveres i la frase històrica

de Francesc .Macià

(27)

NÚM. REF.: I. S / 456 NÚM. REF. PLÀNOL: 343

DENOMINACIÓ: Guixeta del Teatre Apol·lo Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 16 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1899

AUTORS:

PROMOTOR: Francesc Caba i Joan Ventosa TIPOLOGIA: Elements Singulars (S)

CONTEXT: Ubicat al carrer de sant Josep, al costat del núm. 16

Qualificació: Clau E

Protecció existent: Inventariat dins la fitxa corresponent del Teatre Apol·lo del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987.

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds:

(28)

DESCRIPCIÓ:

Guixeta de pedra amb peanya semicircular sobre mènsula poligonal i embocadura en arc de ferradura, actualment tapiada.

Original: Guixeta de venda de tiquets

Actual: Element testimonial del desaparegut Teatre Apol·lo ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Testimonial PROPOSTES: BPU Nivell 1

DADES HISTÒRIQUES: A principis del segle XIX, els jardins de refresc com el del Tívoli que era ubicat en els actuals jardins de la Casa d’Empara, promovia, com altres jardins de refresc de la ciutat, l’ambient festiu i cultural de la ciutat; posteriorment, van donar lloc a espais permanents a cobert per a espectacles. El 1897, el Tívoli Vilanovés va cedir els seus jardins a la Casa d’Empara, i el seu teatre-circ va ser desmuntat peça per peça i reconstruït en terrenys de l’hospital de Sant Antoni Abat pels promotors Francesc Caba i Joan Ventosa, al costat del Saló Marfil, l'actual La Sala. A partir de llavors es va denominar Teatre Apol·lo, l’estrena oficial del qual va ser el dia 20 de maig de 1899. En aquests mateixos terrenys es van construir el que s’anomenarien els Jardins de l’Apol·lo, i que estaven dotats d’una pista de ball. Els jardins es van cedir al cap de poc temps a l’Hospital. El Teatre Apol·lo va ser escenari de grans òperes, sarsueles, circ i obres teatrals. Les èpoques de major activitat van ser les dècades de 1940 i 1950. L'any 1907 es van adaptar les sales per a utilitzar-les com a cinema, i a l'any 1949, s’hi fan balls organitzats per la societat vilanovina Foment. A partir d’aquesta data es dedica quasi de forma exclusiva al cinema.

L’última obra que es va poder veure a l’Apol·lo abans que es tanqués va ser el 31 d’octubre de 1960, quan la Gran Compañía de Comedias de Francisco Mora hi va representar Don Juan Tenorio, de Zorrilla. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es va fer càrrec de la propietat l’any 1992.

El tret més característic del Teatre Apol·lo era el fet de ser un edifici del tipus teatre-circ. L’edifici es composava de dues parts morfològicament ben diferenciades. Una de circular, que es destinava al públic, i una de rectangular i molt més alta que l’anterior, destinada a la caixa escènica del teatre, on s’ubicaven, també, els camerinos.

La nit del 2 de febrer de 2005 el Teatre Apol·lo es va incendiar. D'aquell teatre només es conserva una de les dues guixetes de pedra al carrer de Sant Josep.

(29)

BIBLIOGRAFIA:

SERVEI DE PREMSA VILANOVA I LA GELTRÚ. 2005. Incendi del Teatre Apol·lo 2 de febrer de 2005. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

VILANOVA DIGITAL. 2005. Diari electrònic del Garraf. Per EL PUNT/LAURA MARÍN 03/02/2005

Escrita: PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

SERVEI DE PREMSA VILANOVA I LA GELTRÚ. 2005. Incendi del Teatre Apol·lo 2 de febrer de 2005. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

(30)

(31)

NÚM. REF.: I. AR / IP / A-45 / 457 NÚM. REF. PLÀNOL: 74

DENOMINACIÓ: Església de Sant Josep de l'Hospital de Sant Antoni Abat Altres denominacions: Església dels Josepets

SITUACIÓ: Carrer de Sant Josep, 21

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època moderna. 1737: primera pedra; 1784: benedicció; 1790: finalització obres

AUTORS: Fra Josep de la Mare de Déu i fra Damià dels Apòstols PROMOTOR: L’Ordre dels carmelitans descalços

TIPOLOGIA: Arquitectura Religiosa (AR) / Interès paisatgístic (IP)

CONTEXT: Conformant el final del carrer de Sant Josep com un indret significatiu de la ciutat. Al costat del torrent de la pastera i al seu darrera la ronda Ibèrica. Es troba també al costat de l’Hospital de Sant Antoni Abat.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació:

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Fitxa A-45. Declarat BCIL.

Titularitat: Publica Condicions / servituds:

Imatge aèria de l’església de Sant Josep i el seu entorn. 2009

(32)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-45 / 457 -2-

DESCRIPCIÓ: Nau de 5 trams separats per torals, coberta amb volta de canó amb llunetes igual que l’absis de planta rectangular. Capelles laterals cobertes amb cúpules peraltades sobre torals. Creuer cobert amb volta de canó amb llunetes, amb cimbori octogonal amb coberta de pavelló i cúpula peraltada sobre petxines. Nàrtex sotacor ocupant un tram de la nau i el cor dos trams d’aquesta. Sagristia adossada a l’absis. Capella del Carme en un braç del creuer amb cimbori octogonal i cúpula amb llunetes. Cambrils al fons.

Voltes de canó amb llunetes. Cúpules peraltades sobre petxines. Arcs torals de mig punt. Pilars de secció rectangular. Coberta amb encavallades de fusta.

Façanes

Façana al carrer de Sant Josep composta per un cos central i dos laterals. El primer, amb dues grans pilastres, frontó, ull de bou, finestral franquejat per dos escuts heràldics, fornícula i porta amb arc de mig punt. Els segons, amb portal aparedat i finestra superior allindada. Façanes interiors sense composar.

Interiors

Absència dels altars històrics. Medallons a les petxines amb relleus dels sants fundadors i reformadors del Carmel. Important cornisa. Obertures de les llunetes, moltes d’elles tapiades. Paraments llisos. Restes de pintures. Làpides.

Elements singulars

La senzillesa compositiva del conjunt arquitectònic. Materials

Fàbrica de paredat comú amb morter de fang i cantoneres de totxo. Cobertes de teula àrab. Paviment ceràmic. Alguns elements de pedra picada.

Original: Eclesiàstic Actual: Sense ús definit ESTAT DE CONSERVACIÓ: Dolent VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 1. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: L’església de Sant Josep de l’Hospital de Sant Antoni Abat, coneguda popularment com l’església dels Josepets, va ser l’església del convent de Nostra Senyora dels Dolors, fundat pels carmelitans descalços l’any 1737.

Vista històrica de l’església de Sant Josep, quan l'actual carrer de Sant Josep era una rambla.

(33)

La fundació del convent carmelità a la vila va ser possible pel llegat de Ramon de Sembasart i Roger, noble barceloní, qui va deixar en testament la seva hisenda a l’Orde dels carmelitans descalços amb la finalitat que fos fundat un convent a Vilanova i la Geltrú. Sembasart va disposar que el nou convent hauria d’estar sota la invocació de Nostra Senyora dels Dolors, s’havia de construir la seva sepultura definitiva al presbiteri de l’església del nou convent,la qual es distingiria amb les armes familiars, i a on també s’havien de traslladar les restes dels seus familiars. La donació no es faria efectiva fins que no estigués construïda l’església i l’hort no fos tancat amb la necessària clausura de vint-i-cinc o trenta frares. Ramon de Sembasart va morir l’any 1732. El Definitori General de l’Orde de l’any 1733 va aprovar la fundació i l’any 1735 era concedida la llicència reial i del Consell de la vila, que la justificava a causa de passar dicha Villa de mas de sis cientos sinquenta vezinos, y no haver en ella mas de dos curas Parrochos. Una representació dels religiosos que havien de formar la comunitat es van desplaçar a la vila, van llogar dues cases a la Geltrú, a prop del pont del Carro, situat damunt el torrent de la Pastera i la sortida del portal d’en Plana, i van establir una fundació provisional.

Segons Garí, se puso la primera piedra del convento el día 13 de mayo de 1737 i el 24 de juliol la de l’església. Les obres es van iniciar gràcies a una donació feta per Francesc Fuster, protector local dels descalços. Garí va afirmar que l’autor de la traça de l’església va ser el germà llec fra Josep de la Mare de Déu, tracista de l’Orde, nom que yo mismo he recogido de dos ancianos religiosos que le conocieron. Aquesta atribució comporta un problema de datació, ja que el fra Josep de la Mare de Déu que coneixem havia nascut l’any 1722 i professat a Reus el 1745. Carme Narváez considera que més probable seria la intervenció en la traça de fra Damià dels Apòstols, nascut el 1704, a qui l’any 1771 trobem documentat com a autor de la traça del claustre del convent. Fra Josep de la Mare de Déu, també apareix documentat, l’any 1791, com lo Hermano fra Joseph de la Mare de Deu, mestre de casas de est Convent de Vilanova i la Geltru quan va intervenir com a tracista o supervisor en les obres del convent que encara es feien.

El 22 de novembre de 1738 era traslladat el Santíssim i beneïda l’església provisional, acte que marcava l’establiment dels religiosos al convent. El prior del convent manifestava l’any 1767 que falta todavia la mayor porcion del edificio del Convento, y parte de la Iglesia. L’octubre de 1784 va ser traslladat el Santíssim a l’església definitiva, sense que estigués l’obra totalment acabada, ja que restaven per construir les voltes de les sis capelles laterals i el 1790 es portaren a terme diverses obres d’acondiciament per habilitar un oratori al costat del cor, dedicat a santa Teresa. El 5 de desembre de 1790 van finalitzar totalment les obres de l’església, encara que les obres del convent es perllongarien durant els dos decennis següents. El 7 de juliol de 1787 es va col·locar a

Façana de l’església de Sant Josep, 1894.

(34)

la fornícula de la façana la imatge esculpida de la Mare de Déu dels Dolors, feta a Barcelona amb pedra de Menorca, encarregada i finançada pel vilanoví Joan Vidal. Segons Garí, durant els fets revolucionaris de l’estiu de 1835, fué derribada y hecha pedazos. Actualment, a la fornícula trobem la imatge de sant Josep amb Jesús nen. Al costat de la fornícula hi han els escuts de l’Orde carmelitana i el de la família de Sembasart.

A l’interior del temple, a les petxines de la cúpula, apareixen en relleu les figures d’Elies, Eliseu, santa Teresa i sant Joan de la Creu. Tocant al presbiteri i enfrontats a les capelles laterals trobem pintats sobre el mur retaules que recreen unes arquitectures fingides que allotgen pintures sobre tela. L’antic altar major del temple era dedicat a la Mare de Déu dels Dolors, va ser realitzat per l’escultor tarragoní Francesc Bonifaç i va ser col·locat l’any 1795. L’any 1819 es va construir el cambril de la Mare de Déu del Carme.

Durant els fets revolucionaris de l’estiu de 1835 es van destruir els altars i es va procedir a l’exclaustració dels frares; a l’any següent, l’església, el convent i els terrenys van ser desamortitzats i declarats béns nacionals. L’any 1853 és oberta de nou al culte i a l’any següent l’Ajuntament va decidir convertir el convent en hospital i que l’església en formés part. En els fets de juliol de 1936, l’altar del Santíssim amb la imatge de la verge del Carme, va ser destruït. Des de l’any 1939 i fins l’acabament de la restauració de l'església de Sant Antoni Abat, el temple va fer funcions religioses parroquials. Posteriorment, va ser tancat al culte públic.

L’església de Sant Josep s’adapta als models de les esglésies del classicisme barroc a Catalunya derivats de la Contrareforma. Segons el canonge Caietà Barraquer i Roviralta (1868-1922) esta iglesia se amolda por completo al modelo de sus hermanas carmelitas de la descalsez i el retablo mayor sigue el mismo tipo del de Gracia, también con muy ligeras diferencias. L’església de Sant Josep esdevé un important element arquitectònic que probablement el veïnatge amb l’hospital l’ha preservat de la seva desaparició, conforma un espai urbà de gran interès per a la ciutat, és referent visual del carrer dels Josepets i des del torrent de la Pastera.

BIBLIOGRAFIA:

Fotos Fons Documentals SPAL. Diputació de Barcelona

Escrita: ÁLVAREZ GALERA, Miquel A.; MIRÓ I AMAT, Enric; SERRA I ARNAL, Manuel; ZURDO PELÁEZ; José L. 2005. Notes històriques de l’Hospital de Sant Antoni Abat. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Vista històrica de la cúpula.

(35)

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Acords dels consell, 1725-1742, fols. 413-414 ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ. Monacals-Hisenda. lligalls grans 510 i 197.

ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ. Monacals-Hisenda, vol. 1917 fol. 36 BARRAQUER Y ROVIRALTA, D. Cayetano. 1906. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. TOMO II. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart.

GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions.

NARVÁEZ CASES, Carme. 2000. El Tracista Fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya. Bellaterra: Departament d’Art, Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

(36)

Vista actual de la façana. 2009

Detall dels escuts. 2009

(37)

DESCRIPCIÓ DEL JARDÍ: Al pati de l’Església hi ha tres grans xiprers (Cupressus sempervirens) un dels quals és enorme. Hi ha un nesprer (Eryobotria japonica) i un arbre de l’amor (Cercis siliquastrum). Hi ha també arbustos, com el teucri blau (Teucrium fruticans), Callistemon laevis, rosers (Rosa sp.), baladres (Nerium oleander); i enfiladisses, com l’heura (Hedera helix) i la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp.).

Original: Enjardinament privat Actual: Enjardinament privat ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ:

PROPOSTES: BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotografies realitzades per Jaume Marsé Ferrer i per Albert Llorens Carbonell, cap i responsable de la secció de jardineria de Tegar. Escrita: TEGAR TALLERS ESPECIALS DEL GARRAF. Cens botànic 2009.

Vista aèria del jardí

Vista del jardí de l’església de Sant Josep.

(38)

(39)

NÚM. REF.: I. AP/E / A-46 / 458 NÚM. REF. PLÀNOL: 48

DENOMINACIÓ: Hospital de Sant Antoni Abat Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 21-23;C. de Sant Magí, 41 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època moderna. 1737: convent; 1853: hospital

AUTORS: 1908: (ampliació) per Josep Font i Gumà, arqte.; 1995 - 2004 (ampliació i reforma) de l’Hospital de Sant Antoni per Joan Artigues i Artigas, Enric Pericas i Bosch; Joaquim Solé i Mir; arqtes. PROMOTOR: Convent: L’Ordre dels carmelitans descalços; Hospital: Ajuntament

de Vilanova i la Geltrú

TIPOLOGIA: Arquitectura pública, semi pública / Equipaments (AP/E)

CONTEXT: A un extrem de la ciutat, limitant amb el torrent de la Pastera i conformant en part el final de la rambla dels Josepets

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Sistema d’ equipament col·lectiu socio-cultural (Clau E)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-46

Titularitat: Públic Condicions / servituds:

Imatge aèria de l’Hospital de Sant Antoni. 2009

(40)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP / E / A-46 / 458 -2-

DESCRIPCIÓ: Cossos en forma de U amb façana a la rambla i al carrer de Sant Josep i amb un dels braços ortogonals a l’església. Cossos adossats a l’església amb dependències conventuals i antic cementiri. Pavelló d’oficines adossat a la tanca de propietat. Construcció aïllada tipus masia. Edificacions generalment de planta baixa i una planta pis, algunes amb sota coberta o en planta baixa. Cobertes inclinades a dues o més vessants i cobertes planes. Campanar de cadireta enrasat amb la façana de l’església.

Parets de càrrega de paredat comú, tàpia i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó. Forjats de bigues de formigó. Voltes de canó, per aresta i rebaixades. Terrats a la catalana. Cobertes de teula àrab. Encavallades de fusta.

Façanes

Façanes exteriors conformant la plaça dels Josepets. Composició sobre eixos verticals. Obertures d’arc rebaixat amb les finestres amb trencaaigües, motius ornamentals i ampit inclinats. Cornisa de separació de les dues plantes. Coronament amb cornisa, motllures i motius ornamentals. Algunes façanes interiors d’interès amb paredat i totxo vist i obertures esglaonades.

Interiors

Dependències hospitalàries, conventuals i serves amb moltes transformacions de diferents èpoques. Voltes de canó amb llunetes, rebaixades i per aresta, a les dependències conventuals. Escala de pedra actualment en desús. Pavelló d’oficines amb aules i menjador.

Materials

Pedra a arcs, escala i algun parament de façana. Totxo vist. Ceràmica vidriada. Ferro forjat i fos. Tancaments bàsicament de fusta en els sectors antics.

Espai lliure

Jardí i espai lliure en general heterogeni. Gespa i vegetació diversa, destacant algun xiprer. Passos pavimentats i algun element escultòric.

Original: Convent i dependències dels carmelites Actual: Hospital

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 3 i 4. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació.

Vista façana. 2009

(41)

DADES HISTÒRIQUES: L’edifici de l’Hospital de Sant Antoni Abat agrupa un conjunt heterogeni de edificis construïts en diferents èpoques, estils i funcions.

L’any 1737 es va col·locar la primera pedra del convent de Nostra Senyora dels Dolors fundat pels carmelitans descalços, sobre el qual s’ha anat edificant el complex actual. De les antigues dependències dels carmelites destaquen les voltes de canó d’aresta i rebaixades, així com el campanar de cadireta de l’Església de Sant Josep. El convent va ser desamortitzat l’any 1836 i va passar a ser utilitzar com a caserna de la Milícia Urbana. L'Ajuntament va sol·licitar la seva cessió per traslladar-hi l'Hospital. Després de acondiciar els locals, el 30 de març de 1853 hi foren traslladats els malalts de l’edifici de l’antic Hospital (l’Hospital Vell) del carrer dels Estudis.

Després del trasllat, l'ampliació mes important tingué lloc entre els anys 1883 i 1887. El dia 17 d'abril de 1887 es va inaugurar el pavelló de distingits. L’any 1907, es va construir a l’extrem occidental de l'edifici del convent, un nou pavelló d'estil modernista, projecte de l'arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà. El parc sanitari situat al carrer de Sant Magí, va ser construït l’any 1890, a fi d'instal·lar-hi una estufa de desinfecció al vapor.

L'any 1947, es va inaugurar una sala d'operacions finançada per una campanya benèfica de Radio Vilanova, a través de la emissió d'en Lalo. Poc després, l'any 1949, es va inaugurar una sala d'infància, una àrea de rehabilitació i una piscina per la recuperació d'infants atacats per la poliomielitis. L'any 1973, es va inaugurar un àrea de maternitat, en un pavelló de nova planta, tocant al carrer de Sant Magí; i l’any, 1979, es va tornar a ampliar. L'any 1984 es va inaugurar una segona planta d'hospitalització, sobre la planta de maternitat, destinada a medicina interna i cirurgia.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta, i Imma Vilamala, SPAL

Escrita: GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions.

FREIXA I OLIVAR, Josep Maria. 1959. Anales de Villanueva y Geltrú 1850-1880. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

(42)

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada: CLFA1 4_8

Edifici d’oficines. 2009

Vista d’un dels edificis des de l’interior del jardí. 2009

(43)

A l’esquerra edifici reformat més recentment. A la dreta pavelló dissenyat per Josep Font i Gumà. 2009

(44)

(45)

EL JARDÍ: L’Hospital de Sant Antoni té un jardí interior amb una vegetació força desenvolupada amb vocació de ser un jardí públic. A l’exterior sobresurt un pi blanc (Pinus halepensis) de 15 m.

Llistat d’elements vegetals: Arbres:

7 acàcies de tres espines (Gleditsia triacantos) 1 cedre (Cedrus sp.)

3 xiprers (Cupressus sempervirens) 6 pins pinyers (Pinus pinea) 3 tarongers (Citrus aurantium) 1 pi blanc (Pinus halepensis) 4 moreres (Morus alba) 33 tipuanes (Tipuana tipu)

4 palmeres canàries (Phoenix canariensis) 2 pruner vermell (Prunus pisardii) 3 pollancres (Populus nigra) 1 Cica (Cycas revoluta) Palmeres:

Arbusts:

4 herbes de la pampa (Cortaderia selloana) 13 bambús (Bambusoideae sp.)

1 pitòspors (Pittosporum tobira) 3 baladres (Nerium oleander) 2 truanes (Ligustrum sp.) 3 evònims (Euonymus japonica)

1 espernallac (Santolina chamaecyparissus) 1 iuca (Yucca aloifolia)

1 iuca (Yucca elephantipes) 9 rosers (Rosa sp.)

30 Myoporum (Myoporum acuminatum) 4 banderes espanyoles (Lantana camara)

BIBLIOGRAFIA:

TEGAR Tallers Especials del Garraf. Cens botànic 2009.

El grup de palmeres

(46)

(47)

Una merla (Turdus merula) buscant menjar a la gespa del jardí

(48)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP / E / A46 / 458 -10-

(49)

NÚM. REF.: I. CU / E-5 / 459 NÚM. REF. PLÀNOL: 26

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà dels Josepets Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Sant Josep, 21-23, 24, 26 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1737 / 1856

AUTORS: Església: Fra Josep de la Mare de Déu i fra Damià dels Apòstols. 1795: Altar Major Mare de Déu dels Dolors per Francesc Bonifaç, escultor. 1819: cambril Mare de Déu del Carme; Hospital: 1908: ampliació per Josep Font i Gumà, arq. 1995- 2004 ampliació i reforma de l’Hospital de Sant Antoni per Joan Artigues i Artigas, Enric Pericas i Bosch; Joaquim Solé i Mir; arqtes.; Casa del Capellà: Josep Salvany i Juncosa, m. d'o.

PROMOTORS: Orde dels carmelitans descalços i Ajuntament de Vilanova TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU)

CONTEXT: El conjunt es troba en la zona de l’eixample de Cap de Creu, on es troben el torrent de la Pastera i la ronda Ibèrica.

Qualificació:

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa E-5

Fotografia aèria del conjunt urbà dels Josepets i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

(50)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-5 / 459 -2-

DESCRIPCIÓ: Edificis i elements singulars que composen la plaça

Núm. 21-23: Església de Sant Josep de l'Hospital de Sant Antoni Abat / Església dels Josepets i Hospital de Sant Antoni Abat, cantonada c. de Sant Magí, 41 (1737 convent, 1853 hospital) Núm. 26: Casa del Capellà de l’Hospital / Casa de Mossèn Manel (1856), casa n.24

Es tracta del cap del carrer de Sant Josep, que forma com una plaça, de proporcions 25 x 22 metres i aproximadament 550 m2. A la zona central hi ha una zona enjardinada. La zona es connecta amb el Cap de Creu a través del carrer de Sant Magí.

Façanes

Església de Sant Josep

Arquitectura d’estil carmelita, basada en els conceptes vitruvians i desenvolupats per L. B. Alberti, i aplicats segons creences dels frares de l'ordre encarregats del desenvolupament dels convents, amb les següents directrius: firmitas (solidesa), utilitas (funcionalitat), concinnitas (harmonia arquitectònica). En els conceptes bàsics de l'ordre per a eliminar tot el que distragués l'espiritualitat i el recolliment. Per això la composició determina la seva harmonia d'una manera entre totes les parts del conjunt, conforme a una norma determinada, de manera que no sigui possible reduir o canviar gens, sense que el tot es torni més imperfecte. La prioritat a les simples estructures, a la puresa matemàtica de la composició, a l'harmonia de les proporcions i a la lògica adequació de les parts, a l'imperi de la raó i de la mesura i adequada a la funció.

Façana al carrer de Sant Josep composta per un cos central i dos laterals. El primer amb dues grans pilastres, frontó, ull de bou, finestral franquejat per dos escuts, fornícula i porta amb arc de mig punt. Els segons amb portal aparedat i finestra superior allindada. Cal destacar el campanar de cadireta. Façanes interiors sense composar.

Edifici Casa del Capellà de l’Hospital

Façana principal composada segons 3 eixos verticals que es corresponen amb les 3 crugies. Planta baixa amb portal central i finestrals laterals amb ampits circulars, tots allindats. Planta pis amb 3 balcons de portal allindat i llosa de pedra i finestra-capella. Golfes amb 3 petites obertures rectangulars. Cornisa i coronament llis.

Edifici de l’Hospital

Façanes exteriors conformant la plaça dels Josepets. Composició sobre eixos verticals. Obertures d’arc rebaixat amb les finestres amb trencaaigües, motius ornamentals i ampit inclinats. Cornisa de separació de les dues plantes. Coronament amb cornisa, motllures i motius ornamentals. Algunes façanes interiors d’interès amb paredat i totxo vist i obertures esglaonades.

Edifici nº 24

Façana de planta baixa, pis i golfes. La composició es realitza amb tres eixos, un central d’accés a l’edifici i una composició simètrica d’obertures i balcons. Destaquen les obertures en semicercle de l’espai de golfes.

Vista de la façana de l’Església de l’Hospital. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

(51)

Paviment

A la plaça davant del conjunt, el paviment és un empedrat de gran proporció de pedra calcària sobre un llit de sorra i terra col·locada a Trencajunts. Al centre de la mateixa hi trobem un parterre amb vorada de pedra cairejada.

Vegetació

A la zona central hi ha una zona enjardinada d’uns 15 x 10 metres, on s’hi ubica un pruner vermell (Prunus pissardii). Més avall, a la rambleta, hi ha lledoners (Celtis australis) i àlbers (Populus alba). Cal esmentar que hi havien hagut plàtans fins als anys 80, i més antigament ocupaven el seu lloc els xiprers.

Original: Plaça pública

Actual: Plaça pública

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL. Nivells de protecció 2 i 4. (Després de la reforma) Manteniment o conservació. No es permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: El carrer de Sant Josep es va configurar al segle XVIII, quan es van construir el convent i l’església dels carmelites descalços. El carrer presenta dues parts diferenciades; l’extrem sud és més estret que la part nord. L’últim tram més ample es deu a les dues fileres de xiprers que hi havia, l’anomenat xiprerar dels josepets, cosa que ha fet que en alguns moments, es considerés una rambla. El carrer acaba a tocar amb les façanes de l’Hospital de Sant Antoni Abat, edificat sobre l’antic convent dels carmelites, l’església de Sant Josep i la casa del capellà de l’hospital. La continuïtat d’aquests edificis a l’últim tram del carrer de Sant Josep, i el fet que els mateixos edificis el tanquin, ha configurat un dels espais patrimonials més important de la ciutat.

L’església de Sant Josep de l’hospital de Sant Antoni Abat, coneguda popularment com l’església dels Josepets, va ser l’església del convent de Nostra Senyora dels Dolors fundat pels carmelitans descalços l’any 1737. La fundació del convent carmelità a la nostra ciutat va ser possible pel llegat testamentari de Ramon de Sembasart i Roger. El 13 de maig del 1737 va ser col·locada la primera pedra del nou convent i el 24 de juliol la de l’església dels Josepets. Garí va considerar que l’autor de la traça de l’església dels Josepets va ser el germà llec fra Josep de la Mare de Déu, tracista de l’orde; la documentació que es conserva, també ens permet considerar fra Damià dels Apòstols com un altre dels tracistes del convent i de la seva església.

(52)

El 5 de desembre de 1790 van finalitzar totalment les obres de l’església, encara que les obres del convent es perllongarien durant els dos decennis següents. Durant els fets revolucionaris de l’estiu de 1835 es van destruir els altars i es va procedir a l’exclaustració dels frares. Posteriorment, l’església, el convent i els terrenys van quedar afectats pel decret de desamortització de Mendizábal. L’any 1854, l’Ajuntament va decidir convertir les dependències del convent en hospital, i traslladar l’antic hospital Vell del carrer dels Estudis a l’antic monestir. L’església del convent de Nostra Senyora dels Dolors va formar part del complex hospitalari.

Les dependències de l’hospital van ser ampliades entre els anys 1883-87. L’any 1907, es va construir a l’extrem occidental de l'edifici del convent, un nou pavelló d'estil modernista, projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà. Les obres d’ampliació, acondiciament i reforma han estat constants, transformant el convent fins que aquest gaire bé no es pot reconèixer.

Posteriorment a l’acondiciament del convent com a hospital, a la parcel·la contigua a l’església, es va edificar la residència permanent del capellà de l’Hospital, segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa, l’any 1856, també coneguda per la casa de mossèn Manel.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fons documental de la Diputació de Barcelona

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Aixecament i desplegament de Magí Gual arqte,Jordi Miralles i Tintoré arqte. Municipal remodelació de plaça i actuació carrer Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Escrita: ÁLVAREZ GALERA, Miquel A.; MIRO I AMAT, Enric; SERRA I ARNAL, Manuel; ZURDO PELÁEZ; José L. 2005. Notes històriques de l’Hospital de Sant Antoni Abat. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 94 - 96

COROLEU, Josep. 1979. Historia de Villanueva y Geltrú. L’Hospitalet del Llobregat: El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora.

Vista del núm. 21

(53)

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987. Fitxes: A45, A46 i 47

FREIXA I OLIVAR, Josep Maria. 1959. Anales de Villanueva y Geltrú 1850-1880. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer. GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions.

NARVÁEZ CASES, CARME. El Tracista Fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral dirigida per Marià Carbonell i Buades. Bellaterra: Departament d’Art, Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

Vista del núm. 24

(54)

Proposta del Pla del Nucli Antic,Llei deBarris, projecte de Jordi Miralles i Sergi Carulla, arqtes. Municilals. 2009 Casa n. 24 Antonio Carbonell. Mestre d’obres Jose Torras

(55)

Escut heràldic dels Carmelites Escut heràldic de Ramon de Sembasart i Roger

(56)

(57)

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-47 / 460 NÚM. REF. PLÀNOL: 160

DENOMINACIÓ: Casa del Capellà de l’Hospital Altres denominacions: Casa de Mossèn Manel

SITUACIÓ: Carrer de Sant Josep, 26 (Eixample Cap de Creu) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1856.

AUTORS: Josep Salvany i Juncosa, m.d'o. PROMOTOR: Francesc Mestre, Pbre.

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Dins el primer eixample del nucli antic de Vilanova, al costat de

l’Església de l’Hospital i conformant el final del carrer Sant Josep. RÈGIM URBANÍSTIC:

Qualificació: Clau E (Sistema d’Equipaments Col·lectius)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-47. Declarat BCIL

Imatge aèria de la Casa del Capellà de l’Hospital i el seu entorn. 2009

(58)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-47 / 460 -2-

DESCRIPCIÓ: Edifici d’habitatge unifamiliar entre mitgeres amb pati posterior. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, una planta pis i golfes sota coberta a dues vessant. Tres crugies perpendiculars a la façana amb l’escala central. Cos adossat a l’església amb petita galeria d’arcades.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic.

Façanes

Façana principal composada segons tres eixos verticals que es corresponen amb les tres crugies. Planta baixa amb portal central i finestrals laterals amb ampits circulars, tots adintellats. Planta pis amb tres balcons de portal adintellat i llosa de pedra i finestra-capella. Golfes amb tres petites obertures rectangulars. Cornisa i coronament llis.

Interiors

Planta baixa amb les dependències de dia (menjador, cuina i sala). Planta pis amb dormitoris amb sala i alcova. Golfes amb compartimentacions. Cos de planta baixa afegit i destinat a lavabos.

Elements singulars

La pròpia estructura tipològica. Material

Pedra als brancals, ampits i arcs de la planta baixa. Reixes i baranes de ferro forjat.

Instal·lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans

Tots els existents a la ciutat. Espai lliure

Pati que limita amb els murs de l’església i amb les cases entre mitgeres del carrer de l’Hospital. Tres grans xiprers.

Original: Casa del capellà de l’hospital

Actual: Atenció i seguiment dels drogodependents ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Conforma amb l’església dels Josepets i l’Hospital de Sant Antoni un dels llocs emblemàtics de la ciutat.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: L’any 1854, l’Ajuntament va decidir utilitzar i adequar les antigues dependències del convent de Nostra Senyora dels Dolors dels carmelites, desamortitzat l’any 1836 i declarat bé nacional, en hospital i traslladar-hi l’Hospital Vell del carrer dels Estudis. L’església del convent, que s’havia reobert al culte l’any 1853, va passar a formar part del complex hospitalari.

Vista del portal d’entrada.

(59)

Detall de la finestra-capella. Francesc Mestres, Pbre., va sol·licitar obres a la parcel·la contigua

a l’església de Nostra Senyora dels Dolors, segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa, l’any 1856, per a residència permanent del capellà de l’Hospital. Aquesta va ser una de les primeres obres realitzades pel mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa a la vila, caracteritzada per l’austeritat dins els esquemes neoclàssics.

Des el 2003 s’ubica el Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès Garraf.

BIBLIOGRAFIA:

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta, i Imma Vilamala, SPAL

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A47