Revisió d acord amb els requeriments de la Directiva 91/271/CEE Setembre de 2013

Texto completo

(1)

Re

de

Di

flu

Rev

Dire

Setem

evis

e zo

str

uvia

isió d’

ectiva

bre de 201

sió

one

ricte

al d

’acord

91/271

13

de

es s

e d

de C

d amb

1/CEE

la

sens

de c

Cat

els re

des

sib

con

talu

equerim

sig

les

ca

unya

ments

nac

s al

a

s de la

ció

(2)
(3)

 

1. Objecte 

La Directiva 91/271/CEE estableix el mandat de designació de zones sensibles, i la necessitat de  revisió d’aquestes cada quatre anys. Atès el fet que la darrera revisió a les conques internes de  Catalunya es va dur a terme per Resolució MAH/2194/2006, per la qual es fa públic l’Acord de  Govern de 23 de maig de 2006 (publicat al DOGC núm. 4667 de 3 de juliol de 2006), sobrepassat  el termini de quatre anys, es proposa una nova revisió.  El present document avalua l’estat d’eutrofització de les masses d’aigua superficials situades al  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya  mitjançant  l’anàlisi  dels  resultats  del  Programa  de  Seguiment i Control (Acord GOV/128/2008 de 3 de juny de 2008, publicat al DOGC núm. 5180 de  24  de  juliol  de  2008),  aplicat  a  les  masses  d’aigua  des  del  2007  al  2012.  i  fa  una  proposta  de  revisió i designació de zones sensibles, i la seva àrea de captació, d’acord amb els articles 5.5, 5.6  i l’Annex II de la Directiva 91/271/CEE, i del Reial Decret Llei 11/1995 de 28 de desembre pel qual  s’estableixen les normes aplicables al tractament d’aigües residuals urbanes. 

 

2. Context i marc normatiu 

Els  criteris  per  a  la  designació  de  zones  sensibles  s’estableixen  a  l’Annex  II  de  la  Directiva  91/271/CEE,  posteriorment  transposats  al  Reial  Decret  509/1996  de  18  de  març,  modificat  pel  Reial Decret 2116/1998 de 2 d’octubre, de desenvolupament del Reial Decret Llei 11/1995 de 28  de  desembre  pel  qual  s’estableixen  les  normes  aplicables  al  tractament  d’aigües  residuals  urbanes.  

Segons  l’Annex  II  de  la  Directiva  91/271,  i  del  Reial  Decret  Llei  11/1995,  són  zones  sensibles  aquelles que compleixen amb les següents condicions: 

1. Llacs d’aigua dolça naturals, altres medis d’aigua dolça, estuaris i aigües costaneres que  siguin eutròfics o ho puguin arribar a ser. 

2. Aigües  dolces  de  superfície  destinades  a  la  producció  d’aigua  potable  amb  nitrats  superiors a allò que estableix la Directiva 75/440/CEE (Directiva actualment derogada).  3. Zones on s’hagi de fer tractament addicional al de l’article 4 per complir les Directives del  Consell.        

(4)

 

Notes a tenir en compte: 

 

• Val  a  dir  que,  en  el  punt  1,  existeix  una  lleugera  divergència  entre  el  redactat  de  la  Directiva 91/271 i el del Reial Decret 509/1996. En concret, el Reial Decret exposa que es  consideraran zones sensibles: Llacs, llacunes embassaments estuaris i aigües marines que  siguin  eutròfiques  o  puguin  arribar  a  ser‐ho.  És  a  dir,  mentre  que  la  Directiva  deixa  la  porta oberta a declarar “altres medis d’aigua dolça” com a sensibles, independentment  de  si  desemboquen  en  aigües  quietes  o  no,  el  Reial  Decret  sembla  restringir  aquesta  declaració  a  aquells  medis  d’aigües  quietes  o  amb  escassa  capacitat  de  renovació  (embassaments, estanys, zones humides, badies, etc.), i a aquells cursos d’aigua corrent  que  desemboquin  en  aquestes  zones,  amb  elevat  risc  d’eutrofització.  Aquest  matís  pot  fer variar la interpretació i proposta de designació de zones sensibles, ja que no es deixa  clar  si  els  rius  que  no  desemboquen  en  aigües  quietes  o  estancades,  poden  ser  o  no  declarats com a zones sensibles pel simple fet de presentar elevats nivells de nutrients.  Fent  una  revisió  a  les  declaracions  de  zones  sensibles  en  altres  Demarcacions  hidrogràfiques de l’Estat espanyol, i després de les anotacions i requeriments realitzats  per  la  Comissió  Europea  en  el  dictamen  motivat  realitzat  sobre  el  Regne  d’Espanya  al  respecte de la insuficiència en la declaració de zones sensibles, es comprova que s’han  classificat  com  a  zones  sensibles  trams  de  rius  per  sota  d’embassaments  o  llacs  en  aquells  supòsits  en  que  podien  afectar  a  zones  humides  o  aigües  estancades  o  amb  escassa  renovació  potencialment  eutrofitzables,  o  trams  de  rius  amb  aigües  alentides  i  valors  ambientals  o  socials  evidents  que  podien  estar  en  risc  d’eutrofització.  Aquest  és  l’argument  tècnic  que  s’ha  emprat  en  la  present  revisió.  Es  proposa  declarar  zones  sensibles  a  aquelles  masses  d’aigua  amb  escassa  renovació  d’aigua  (aigües  estancades:  embassaments,  estanys,  zones  humides,  estuaris,  badies,  etc.),  i  als  rius  que  hi  desemboquen,  i  també  a  aquells  rius  que  aboquen  a  zones  d’especial  interès  o  protegides  (abastament,  espais  protegits,  etc.),  i  que  manifesten  símptomes  d’eutrofització. 

 

• Referent  al  concepte  de  “risc  de  ser  eutrofitzades”,  aquest  és  un  element  difícil  de  mesurar  atesa  la  seva  complexitat,  i  als  diversos  factors  que  intervenen  en  el  procés  d’eutrofització (llum, temperatura, etc.). Fins al moment, en previs estudis i declaracions  de  zones  sensibles  realitzades  a  les  conques  internes  de  Catalunya,  i  també  en  altres  demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol, s’han determinat zones sensibles quan  es constatava que existia eutrofització (elevades concentracions de nutrients mesurats al  medi). En la present revisió també s’han seleccionat les masses d’aigua que evidencien  elevades  concentracions  de  nitrats  i  fosfats  al  medi,  però  cal  tenir  en  compte  que,  les 

(5)

masses  d’aigua  que  en  l’actualitat  no  mostren  signes  d’eutrofització,  però  que  ho  van  demostrar  en  anteriors  designacions  de  zones  sensibles,  tot  i  que  ara  no  es  detecta  eutrofització  degut  al  tractament  adequat  que  es  realitza,  poden  ser  considerades  en  risc,  ja  que  si  no  es  realitzés  l’actual  tractament,  podrien  tornar  a  la  situació  inicial,  eutròfiques.  Es  declaren,  doncs,  zones  en  risc  (considerades  també  a  efectes  pràctics  com a zones sensibles) a aquelles masses d’aigua que, tot i que actualment no mostren  elevades concentracions de nitrats i fosfats al medi, si que en anteriors declaracions ho  han  mostrat,  i  la  seva  millora  ve  relacionada  amb  la  posada  en  marxa  d’un  sistema  de  tractament d’aigües residuals urbanes. 

 

• Finalment, un tercer concepte a tenir en compte és la designació de la zona de captació.  Aquest  és  un  concepte  que  s’esmenta  a  l’Article  5.5  de  la  Directiva  91/271/CEE,  fent  especial  referència  als  nuclis  urbans  de  més  de  10.000  habitants  equivalents,  els  abocaments dels quals poden afectar a les masses d’aigua declarades sensibles. D’acord  amb el redactat de la Directiva, es considera la zona de captació aquella àrea o subconca  on l’abocament de les aigües residuals urbanes té, o pot tenir, un efecte directe sobre la  zona sensible declarada. D’aquesta manera, a efectes de les condicions que cal tenir en  compte en el tipus de tractament que cal realitzar a les aigües residuals de nuclis urbans  de  més  de  10.000  habitants  equivalents,  té  la  mateixa  consideració  que  una  zona  sensible, ja que l’abocament afectaria la massa d’aigua declarada sensible. En anteriors  designacions  de zones de captació realitzades al Districte de  conca fluvial de Catalunya  s’havia  declarat  tota  la  conca  drenant  a  cada  una  de  les  masses  d’aigua  sensibles  declarades. Aquesta interpretació pot ser excessiva en alguns casos, ja que alguns punts  molt  allunyats  de  les  masses  d’aigua  designades  com  a  sensibles  no  tenen  cap  efecte  sobre  aquesta.  Alhora,  també,  altres  designacions  de  zones  de  captació  consultades  i  realitzades  per  altres  Autoritats  de  conca  a  nivell  Europeu  denoten  que  la  zona  de  captació  es  circumscriu  a  aquella  àrea  d’influència  directa  sobre  la  zona  sensible  declarada. En la present revisió s’han analitzat aquelles zones que tenen, o poden tenir,  una  incidència  directa  sobre  les  masses  d’aigua  declarades  sensibles.  Es  proposa  considerar  zona  de  captació  a  les  subconques  i  les  àrees  de  conca  dels  principals  tributaris  de  les  masses  d’aigua  declarades  sensibles  (trams  de  rius,  estanys,  embassaments,  zones  humides  o  estuaris  i  badies),  que  poden  afectar‐la  directament  i  poden produir l’eutrofització d’aquestes. 

 

Cal  posar  de  manifest  que,  atenent  als  mecanismes  que  estableix  la  Directiva  marc  de  l’aigua  (2000/60/CE),  les  accions  i  compromisos  derivats  de  la  designació  de  zones  sensibles  queden  àmpliament  superats  per  l’aplicació  d’aquesta  Directiva  en  el  compliment  dels  objectius  ambientals,  tret  dels  calendaris  de  compliment  dels  objectius  fixats.  Mentre  que  la  Directiva 

(6)

marc de l’aigua (2000/60/CE) exigeix el compliment dels objectius en els terminis 2015, 2021 o  2027, deixant la porta oberta a objectius menys rigorosos a ser declarats i justificats a finals del  2027 (aspecte que cal concretar en els respectius Plans de gestió del districte de conca fluvial i  les  seves  revisions),  la  Directiva  91/271/CEE  exigeix  el  compliment  dels  compromisos  de  sanejament en els nuclis de més de 10.000 hab. eq. situats en zones sensibles i de captació en un  termini màxim de 7 anys a partir de la seva declaració (Art. 5.7 de la Directiva 91/271/CEE). És a  dir, la no inclusió d’un nucli urbà en una zona sensible (inclosa la zona de captació) pot no eximir‐ la  de  complir  uns  requeriments  específics  de  tractament  i  abocament  (extracció  de  nutrients,  etc.) per tal de complir els objectius ambientats establerts al Pla de gestió del districte de conca  fluvial de Catalunya, que deriven de l’aplicació de la Directiva marc de l’aigua. Ara bé, el termini  fixat  per  complir  aquests  requeriments  pot  ser  diferent,  fins  al  2021  o  2027  si  ha  de  complir  objectius  de  la  Directiva  marc  de  l’aigua,  o  fins  a  7  anys  posteriors  a  la  declaració  de  zona  sensible si ha de complir els requeriments de la Directiva 91/271/CEE. 

 

3. Procediment de revisió de les zones sensibles 

D’acord  amb  els  punts  anteriors,  s’han  usat  les  dades  del  Programa  de  Seguiment  i  Control  (2007‐2012) per a la proposta de revisió i designació de les zones sensibles al Districte de conca  fluvial  de  Catalunya.  Cal  posar  de  manifest  que,  per  altra  banda,  part  d’aquestes  dades  també  s’han utilitzat per a redactar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Decret  188/2010), que inclou el corresponent programa de mesures on, entre altres, apareixen aquelles  mesures  relacionades  amb  el  sanejament  quan  aquest  es  considera  insuficient  per  tal  d’assolir  els objectius ambientals fixats al Pla. 

Seguint els criteris fixats a l’Annex II de la Directiva 91/271/CEE, i del Reial Decret de transposició  (RD 509/1996), s’han realitzat els següents passos per a la revisió de les zones sensibles:  

 

1. Pas 1: S’han identificat i seleccionat les masses d’aigua estancades (embassaments, estanys,  zones  humides,  estuaris  i  badies),  dins  del  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya,  que  manifesten signes evidents d’eutròfia. Pel que fa als embassaments s’ha usat l’índex tròfic de  Carlsson  (TSI)  per  a  l’anàlisi  del  grau  d’eutròfia,  que  els  classifica  entre  ultraoligotròfics  i  hipereutròfics.  També  s’ha  emprat  la  mesura  del  potencial  ecològic  d’acord  amb  els  protocols  de  mesura  aprovats  al  Pla  de  gestió  del  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya  (Decret 188/2010), atès que aquesta valoració incideix de manera notable en les condicions  d’eutròfia per a la seva qualificació. Pel que fa a les zones humides i estanys, ateses les seves  característiques de volum limitat i elevat confinament, es consideren en risc d’eutròfia i, per  tant, seran considerades sensibles aquelles que estan afectades directa o indirectament per  sistemes de sanejament existents (> 10.000 hab. eq.). Pel que fa a les badies, estuaris i les  aigües costaneres, s’han analitzat les dues badies situades a Catalunya, la badia del Fangar 

(7)

(T1)  i  la  badia  dels  Alfacs  (T3),  i  també  el  grau  d’eutrofització  de  les  aigües  costaneres  que  presenten  un  cert  confinament  (p.  ex.  ports).  Per  a  la  selecció  de  zones  sensibles  s’usa  el  compliment d’objectius ambientals fixats al Decret 188/2010 de la concentració de nutrients  i de clorofil∙la en l’aigua. Per a les aigües costaneres i de transició, l’anàlisi es realitza per a  totes les masses d’aigua de Catalunya (inclosa la part catalana de la Demarcació Hidrogràfica  de l’Ebre). 

2. Pas 2: S’han identificat i seleccionat les masses d’aigua just per sobre dels embassaments i/o  aigües  amb  poca  renovació  seleccionades  al  punt  anterior  (Pas  1)  (estanys,  aigües  costaneres, etc.), que mostren evidents signes d’eutròfia degut a les elevades concentracions  de nitrats i fosfats (valors superiors als llindars de qualitat fixats al Decret 188/2010). 

3. Pas  3:  S’han  identificat  i  seleccionat  les  masses  d’aigua  protegides  per  a  l’abastament  (d’acord  amb  el  Decret  188/2010),  i  que  incomplirien  els  objectius  de  qualitat  per  nitrats  segons  els  resultats  del  Programa  de  Seguiment  i  Control  (agafant  com  a  referència  la  Directiva 75/440/CEE ja derogada). 

4. Pas  4:  S’han  identificat  i  seleccionat  les  masses  d’aigua  (rius)  amb  elevades  concentracions  de  nutrients  mesurades  al  medi  (nitrats  i  fosfats),  i  que  presenten  incompliments  dels  objectius  de  qualitat  (objectius  fixats  al  Decret  188/2010)  per  un  possible  sanejament  insuficient.  S’han  diferenciat  les  masses  d’aigua  que  es  troben  aigües  amunt  d’embassaments o estanys (aigües amb poca capacitat de renovació) considerats eutròfics i  seleccionats al Pas 1 (Pas 4a), d’aquells que no tenen en compte si es troben aigües amunt o  avall d’aquestes zones (Pas 4b).    Els resultats en l’aplicació dels passos i criteris exposats són:    Pas 1. Identificació d’aigües estancades o amb escassa renovació eutròfiques o amb tendència  a arribar a una situació d’eutròfia.    • Embassaments 

S’utilitza  com  a  paràmetre  de  valoració  l’índex  tròfic  de  Carlsson  que  permet  classificar  les  masses  d’aigua  objecte  d’estudi  segons  el  seu  trofisme  en  una  escala  que  va  d’ultraoligotròfics  a  hipereutròfics.  De  tots  els  embassaments  sotmesos  a  control  en  el  període  2007‐2010,  13  embassaments  (Boadella,  Sau,  Susqueda,  Pasteral,  Santa  Fe,  Vallforners,  la  Baells,  Sant  Ponç,  La  Llosa  del  Cavall,  Sant  Martí  de  Tous,  Foix,  Gaià  i  Riudecanyes),  resulten  eutròfics  segons  l’índex  de  Carlsson:  Sau,  Susqueda,  Foix Gaià; i 

(8)

• Estanys 

L’estany de Banyoles no presenta actualment símptomes de tendència a l’eutròfia. De totes  maneres,  a  l’haver  presentat  en  el  passat  símptomes  evidents  d’eutròfia,  es  considera  que  presenta un risc important de que es pugui eutrofitzar ateses les seves característiques, per  la qual cosa s’inclou com a massa d’aigua sensible. 

• Zones humides 

Les  masses  d’aigua  de  la  categoria  zones  humides  que  estan  afectades  directa  o  indirectament  per  sistemes  de  sanejament  existents  (>  10.000  hab.  eq.)  es  consideraran  sensibles.  En  total,  pel  que  fa  al  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya,  hi  ha  definides  26  masses d’aigua dolça permanents o temporànies (no es comptabilitza l’estany de Banyoles ja  inclòs en el punt anterior), més 25 masses d’aigua de transició, aigües salobroses properes al  litoral (maresmes i llacunes litorals). En total 51 zones humides situades al Districte de conca  fluvial de Catalunya i que es poden consultar al Pla de gestió del Districte de conca fluvial de  Catalunya  (Capítol  I,  i  Annex  I).  D’aquestes,  s’han  seleccionat  específicament  aquelles  que  estan  directament  afectades  per  sistemes  de  sanejament  existents  superiors  a  10.000  habitants equivalents (9 zones humides) que es detallen a continuació:   Codi massa  d’aigua  Nom de la massa d’aigua  Nucli urbá (>10.000 hab. eq.)  que afecta a la massa d’aigua  Abocaments directes  H1050070  Desembocadura del riu Tordera  Tordera i Blanes  H1050010  Estany de Sils Sils‐Vidreres  Abocaments parcialment indirectes o per reutilització d’aigües regenerades  H1600010  Aiguamolls de l’Alt Empordà‐Riu Vell L’Escala  H1006020  Aiguamolls del Baix Empordà‐Basses d’en Coll Pals H1618010  Platja Castell  Palamós  H1789010  Delta de Llobregat‐Ca l'Arana Barcelona‐El Prat  H1789020  Delta de Llobregat‐Cal Tet Barcelona‐El Prat  H1800020  Delta del Llobregat‐Estany de la Murtra  Gavà‐Viladecans (Parcialment)  H1789060  Delta de Llobregat‐Remolar–Filipines–Pas  Vaques  Gavà‐ Viladecans (Parcialment)    • Badies i masses d’aigua costaneres confinades  S’han analitzat les badies incloses dins del Districte de conca fluvial de Catalunya, la badia del 

Fangar  (T1)  i  la  badia  dels  Alfacs  (T3),  ambdues  actualment  amb  signes  evidents  de 

(9)

les condicions naturals per causa de l’aport del riu Ebre. De totes maneres, ambdues masses  d’aigua presenten una reduïda taxa de renovació de l’aigua, i una forta pressió antròpica que  les  manté  en  un  estat  mesotròfic  proper  a  l’eutròfia  (amb  risc),  per  la  qual  cosa  es  seleccionen com a sensibles. 

També  s’han  analitzat  les  masses  d’aigua  costaneres  que  presentaven  signes  de  certa  eutròfia  (elevades  concentracions  de  clorofil∙la  o  fitoplàncton),  i  que  estan  confinades  o  presenten baixa taxa de renovació de l’aigua. S’han avaluat aquelles vinculades a aports de  nutrients  dels  principals  rius,  on  també  hi  aboquen  nuclis  urbans  importants.  Així,  s’ha  seleccionat la massa d’aigua C37 ‐ Port de Tarragona ja que presenta un fort confinament de  l’aigua, hi desemboca el riu Francolí en el seu interior, i també diversos col∙lectors industrials  i  abocaments  d’estacions  depuradores  urbanes  (EDAR  de  Tarragona).  Aquesta  situació  provoca  elevades  concentracions  de  fitoplàncton  i  eutrofització  de  els  seves  aigües,  que  afecten alhora a les masses d’aigua costaneres veïnes. 

El llistat de les badies i aigües costaneres declarades zones sensibles es mostra a l’Annex I del  present  document.  A  continuació  es  detallen  específicament  aquelles  que  estan  directa  o  indirectament influenciades per nuclis urbans de més de 10.000 hab. eq.  Codi massa  d’aigua  Nom de la massa d’aigua  Nucli urbá (>10.000 hab. eq.) que  afecta a la massa d’aigua  T3  Badia dels Alfacs St. Carles de la Ràpita  C37  Port de Tarragona Tarragona    Pas 2. Identificació de masses d’aigua que presenten incompliments en paràmetres traçadors  d’eutròfia i es troben en l’àrea d’influència just per sobre dels embassaments 

• Respecte  Sau  i  Susqueda,  la  massa  d’aigua  directament  relacionada  és  la  Codi_ACA  2000210  “El  ter  de  la  incorporació  del  Gurri  a  la  cua  de  l’embassament  de  Sau”,  no  presenta incompliment en cap dels paràmetres considerats com a potencials generadors  d’eutròfia, extrem aquest  que indica d’una banda l’adequació  del sanejament en l’àrea  d’influència, i d’altra que la situació actual d’eutròfia en ambdós embassaments podria  atribuir‐se a la recirculació de nutrients acumulats en períodes anteriors, o altres causes  alienes a la qualitat de les aigües de les àrees d’influència.  • Respecte el Gaià, la massa d’aigua directament relacionada és la Codi_ACA 0600020 “El  Gaià des de Pontils a la cua de  l'embassament del Catllar”, no presenta incompliment en  cap dels paràmetres considerats com a potencials generadors d’eutròfia extrem aquest  que indica d’una banda l’adequació del sanejament en l’àrea d’influència, i d’altra que la  situació actual d’eutròfia en aquest embassament podria atribuir‐se a la recirculació de 

(10)

nutrients  acumulats  en  períodes  anteriors,  a  entrades  puntuals  de  nutrients  o  a  altres  causes alienes a la qualitat de les aigües de les àrees d’influència. 

• Respecte el Foix, la massa d’aigua directament relacionada és la de Codi_ACA 0800050  “El Foix des de la incorporació de la riera de Llitrà a la cua de l’embassament de Foix”, i  la  de  Codi_ACA  0800040  “Capçalera  de  la  riera  de  Llitrà  fins  l’EDAR  de  Vilafranca”   directament relacionada amb l’anterior, presenten ambdues situació d’incompliment en  tots els paràmetres considerats com a potencials generadors d’eutròfia, i són, per tant,  candidates clares a ser designades com a zona d’influència i zona sensible. 

• Respecte la Baells la massa d’aigua directament relacionada és la de Codi_ACA 1000050  “El  Llobregat  des  de  la  confluència  del  Bastareny  fins  a  la  cua  de  l'embassament  de  La  Baells” no presenta incompliment en cap dels paràmetres considerats com a potencials  generadors d’eutròfia. 

• Respecte  Boadella,    la  massa  d’aigua  directament  relacionada  és  la  de  Codi_ACA  2200050  “Capçalera  de  la  Muga  fins  a  l'embassament  de  Boadella”  no  presenta  incompliment  en  cap  dels  paràmetres  considerats  com  a  potencials  generadors  d’eutròfia.    Pas 3. Identificació de masses d’aigua protegides per abastament que mostren incompliment  per elevades concentracions de nitrats  • Segons el Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 188/2010) hi ha  71 masses d’aigua protegides per abastament d’acord amb les categories que estableix la  Directiva  marc  de  l’aigua.  D’aquestes,  només  2  presenten  incompliments  per  excés  de  nitrats: la riera de Navel i Rasa de l’Hospital (Codi_ACA 1000560), i la conca del Llierca  (Codi_ACA 2100070). Aquestes dues masses d’aigua es seleccionen per a ser designades  com  a    zones  sensibles  tot  i  que  l’origen  del  nitrat  no  es  pot  atribuir  directament  a  l’abocament urbà. 

 

Pas  4.  Identificació  de  masses  d’aigua  amb  possible  sanejament  insuficient  per  incompliment  de paràmetres relacionats amb l’eutròfia 

S’inclouen,  en  aquest  apartat,  masses  d’aigua  que  presenten  incompliments  en  les  concentracions  d’amoni,  TOC,  fosfats  i  nitrats.  Aquests  incompliments  poden  estar  relacionats  amb  un  possible  sanejament  insuficient  i,  per  tant,  són  candidates  a  ser  declarades  zones  sensibles. Els incompliments corresponen als resultats obtinguts dels controls duts a terme en el  període 2007‐2010, aplicant els objectius que s’expliciten al Pla de Gestió aprovat per Govern. El 

(11)

nombre de masses d’aigua seleccionades al Districte de conca fluvial de Catalunya són 92 masses  d’aigua rius. D’aquesta selecció se’n fan dos grups, la Selecció 4a, que inclou les masses d’aigua  situades per sobre d’embassaments declarats sensibles (14 masses d’aigua rius), i la Selecció 4b,  que inclou la resta (78 masses d’aigua rius).   

Taula resum de les masses d’aigua candidates a ser considerades sensibles 

A continuació es mostra el nombre de masses d’aigua seleccionades, candidates a ser declarades  sensibles, en cada un dels passos explicats anteriorment: 

Passos  Masses d’Aigua  Total masses d’aigua seleccionades 

Embassaments, estanys, zones humides,  badies i aigües costaneres confinades  eutròfics 

6 embassaments, 1 estany (Banyoles), 9 zones  humides, 2 badies i 1 massa d’aigua costanera.  En total 18 masses d’aigua  2  Masses d’aigua rius, amb incompliments  de nutrients, just situats per sobre els  embassaments seleccionats eutròfics (Pas  1)  2 masses d’aigua (aquestes s’inclouen també  en la selecció 4a)  3  Masses d’aigua protegides per  abastament i que incompleixen els llindars  de qualitat de nitrats  2 masses d’aigua (aquestes s’inclouen també  en la selecció 4b)  4a  Masses d’aigua situades per sobre  d’embassaments considerats en el Pas 1, i  amb incompliments per nutrients i  vinculades a sanejament insuficient   14 masses d’aigua (dues d’aquestes masses  d’aigua estan també comptabilitzades al Pas 2)  4b  Masses d’aigua que no es troben per  sobre d’embassaments, però que mostren  incompliments per excés de nutrients  78 masses d’aigua (dues d’aquestes masses  d’aigua estan també comptabilitzades al Pas 3)   

Agrupant  les  masses  d’aigua  considerades  en  els  apartats  anteriors  resulten  un  total  de  111 

masses  d’aigua  candidates  a  ser  designades  sensibles  (6  embassaments,  1  estany,  9  zones  humides, 92 trams de riu, 2 badies i 1 massa d’aigua costanera), sense tenir en compte aquelles  masses d’aigua que poden estar en risc, és a dir, que actualment no es detecta un evident estat  d’eutròfia, però que en el passat ho havien manifestat i, per tant, podrien incórrer en eutròfia si  les mesures aplicades es deixessin d’aplicar.  A partir d’aquesta proposta es realitza la selecció de zones sensibles tot interpretant els criteris  fins ara exposats i d’acord amb la normativa de referència.  

(12)

 

4.  Criteri de selecció de zones sensibles 

D’acord amb la interpretació de la normativa vigent, i els criteris i objectiu que aplica la Directiva  91/271/CEE i del Reial decret de transposició (RD 509/1996), i seguint els arguments de la seva  interpretació exposats a l’inici del present document, es proposa la següent declaració de zones  sensibles:  Criteri de selecció de zones  sensibles  Justificació  Nombre de  masses d’aigua  seleccionades  Les masses d’aigua designades seguint  els passos 1, 2, 3 i 4a, esmentats al  present document      Es segueix el criteri establert al Reial  decret 509/1996: Masses d’aigua amb  escassa renovació d’aigua (estanys,  llacunes, embassaments, etc.) que es  detecten eutròfics (elevada concentració  de nutrients), i els cursos d’aigua que hi  desemboquen i que presenten signes  evidents d’eutròfia.  33 • 6 embassaments  • 1 estany  • 9 zones humides  • 2 badies  • 1 massa d’aigua  costanera  • 14 rius  Les masses d’aigua designades seguint  la selecció 4b si aquestes es troben per  sobre d’una zona d’aigües de baixa  renovació amb importants valors  ambientals i/o socials que es poden  veure afectats si s’eutrofitza l’aigua, o  que estan vinculades a zones humides  catalogades d’interès ambiental.  S’incorporen aquelles masses d’aigua  que no desemboquen en embassaments  declarats sensibles, però que sí poden  afectar ambients eutrofitzables i  d’elevat valor ambiental (zones  humides, aigües amb escassa renovació,  badies, etc.), o zones de captació d’aigua  potable.  44 (rius)  Les masses d’aigua que no han estat  selecciones seguint les seleccions  anteriors, però que en l’anterior  revisió de zones sensibles (Resolució  MAH/2194/2006) es van declarar  sensibles per presència d’excés de  nutrients al medi i, alhora, es troben  per sobre d’una zona d’aigües  d’escassa renovació amb importants  valors ambientals i/o socials que es  poden veure afectats si s’eutrofitza  l’aigua.  S’incorporen aquestes masses d’aigua  amb el criteri de “risc de que siguin  eutrofitzades”. Tot i que actualment no  presenten signes evidents d’eutròfia,  aquesta hi era present en el passat, per  la qual cosa es pot deduir que existeix el  risc d’eutrofització si les mesures de  sanejament emprades per mitigar el  problema deixessin de funcionar.   55 (rius)   

(13)

En total es proposa declarar com a zona sensible un total de 132 masses d’aigua, que representa  el 38% de les masses d’aigua superficials del Districte de Conca Fluvial de Catalunya: 113 trams 

de rius (58 amb signes evidents d’eutròfia més 55 amb risc), 6 embassaments, 1 estany, 9 zones  humides, 2 badies i 1 massa d’aigua costanera. 

 

Categoria de massa d’aigua  Masses d’aigua  Declarades sensibles 

Rius  248  113 (45%)  Embassaments  13  6 (46%)  Estanys  1  1 (100%)  Zones humides  51  9 (18%)  Badies  2  2 (100%)  Aigües costaneres  33  1 (3%)  Total  348  132 (38%)    El llistat de masses d’aigua proposades per a ser designades com a sensibles es mostra a l’Annex  I.  S’inclouen també com a masses d’aigua sensibles les masses d’aigua del tram baix del Besòs atès  l’important  l’ús  social  d’aquest  tram,  i  la  retenció  provocada  del  cabal  d’aigua  per  recrear  una  làmina d’aigua potencialment eutrofitzable. 

Formen  part  també  de  les  zones  sensibles  aquelles  àrees  de  captació  de  les  masses  d’aigua  seleccionades anteriorment. Les zones de captació s’han designat seguint el criteri establert de  zona  sobre  la  qual  un  abocament  urbà  pot  produir  efecte  sobre  les  masses  d’aigua  sensibles  delimitades als apartats anteriors. S’han seleccionat les subconques d’aquestes masses d’aigua.  Les masses d’aigua sensibles i les seves zones de captació es mostren a les Figures de l’Annex II.   

 

5. Aglomeracions  urbanes  superiors  a  10.000  habitats  equivalents  relacionades  amb 

la selecció de zones sensibles realitzada 

Existeixen  un  total  de  47  nuclis  urbans  situats  al  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya,  amb  càrrega d’aigua residual superior a 10.000 habitants equivalents, que aboquen a masses d’aigua  continentals.  D’aquestes,  44  nuclis  urbans  aboquen  en  masses  d’aigua  i  zones  de  captació  proposades per a ser declarades sensibles. Alhora, hi ha una EDAR situada al Districte de conca  fluvial  de  Catalunya  amb  càrrega  d’aigua  residual  superior  a  10.000  habitants  equivalents  que  aboca  directament  a  mar  sobre  una  massa  d’aigua  sensible  (C37  –  Port  de  Tarragona),  i  una 

(14)

EDAR, amb càrrega d’aigua residual superior a 10.000 habitants equivalents, situada al Districte  de conca Fluvial de Catalunya que aboca sobre una massa d’aigua declarada sensible a la badia  dels Alfacs (Districte de conca hidrogràfica de l’Ebre). En total 49 EDARS a amb càrrega d’aigua  residual  superior  a  10.000  habitants  equivalents.  A  la  següent  Taula  i  a  l’Annex  II  es  mostra  el  mapa amb les EDARs seleccionades (> 10.000 hab. eq.), i es pot diferenciar les que aboquen en  zona sensible (rius). 

Conca Codi EDAR Nom EDAR >10.000 Hab. eq. Tipus tract. actual Codi massa d’aigua Proposta zona sensible Abocament

Muga DFIG Figueres B 2200110 SI Directe

Muga DEPB Empuriabrava BNP 2200090 SI Directe

Fluvià DOLO Olot BNP 2100030 SI Directe

Ter DRIP Ripoll BNP 2000220 NO -

Ter DMAN + DVGE Manlleu + Vall del

Ges-Torelló BNP + BNP 2000150 SI Directe

Ter DVIC Vic BNP 2000200 SI Directe

Ter DANG Anglès BN 2000280 En risc Directe

Ter DCDS Cassà de la Selva BN 2000340 SI Directe

Ter DGIR Girona BNPT 2000380 Es risc Directe

Ter DBAY Banyoles BNP 2000410 SI Directe

Ter DTRM Torroella de Montgrí BNP 2000460 Es risc Directe

Daró DLBE Bisbal de l'Empordà BNP 1900020 SI Directe

Tordera DSCE Sant Celoni BNP 1400030 En risc Directe

Tordera DSCF Sta Coloma de Farners BNP 1400170 NO -

Tordera DSIV Sils-Vidreres BNP 1400190 SI Directe

Tordera DTOR + DBLN Tordera + Blanes BNP +

BNPT 1400240 En risc Directe

Besòs DSRS Sabadell/riu Sec BNP 1100260 SI Directe

Besòs DCDV + DSRR Castellar del Vallès +

Sabadell/riu Ripoll BN + BNP 1100240 SI Directe

Besòs DCDM Caldes de Montbui BN 1100200 SI Directe

Besòs DSER Santa Eulàlia de

Ronçana BN 1100160 SI Directe

Besòs DCTS Centelles BNP 1100020 SI Directe

Besòs DGAR la Garriga BN 1100050 SI Directe

Besòs DGRA Granollers BNP 1100060 SI Directe

Besòs DCAR + DRDV Vilanova del Vallès +

La Roca del Vallès BN + BNP 1100080 SI Directe

Besòs DLLL + DMDV Llagosta + Montornès

del Vallès BN + BN 1100180 SI Directe

Besòs DMIR Montcada B 1100300 SI Directe

Llobregat DSOL Solsona BNP 1000530 SI Directe

Llobregat DMAS Manresa BNP 1000700 SI Directe

Llobregat DBER Berga B 1000130 SI Captació

(15)

Llobregat DNFP Navarcles/Sant

Fruitós/Santpedor BNP 1000440 SI Directe

Llobregat DSLL Sallent/Artés BNP 1000270 En risc Directe

Llobregat DABR Abrera BNP 1000760 SI Directe

Llobregat DMRT Martorell BNP 1000760 SI Captació

Llobregat DIGU Igualada BNP 1000800 SI Directe

Llobregat DCAP Vallbona d'Anoia BNP 1000820 SI Directe

Llobregat DSSD Sant Sadurní d'Anoia BNP 1000860 SI Directe Llobregat DTRS + DRUB Terrassa + Rubí BNP + BN 1000890 SI Directe Llobregat DSFL St. Feliu de Llobregat BNPT 1000950 SI Captació Foix DVDP Vilafranca del

Penedès BNP 0800040 SI Directe

Francolí DVAL Valls poble BNP 0500080 NO

-Port de

Tarragona DTAR Tarragona B C37 SI Directe

Badia Alfacs DSCR Sant Carles de la Ràpita BNPT T3 SI Directe    

6. Relació de la Directiva 91/271/CEE amb la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) 

Cal tenir present que la declaració o no d’una massa d’aigua com a zona sensible d’acord amb la  Directiva  91/271/CE  és  independent  del  compliment  del  seu  bon  estat  dins  dels  terminis  fixats  per la Directiva marc de l’aigua i establerts al corresponent Pla de gestió del districte de conca  fluvial (exigible per al 2015, 2021 o 2027). La declaració d’una massa d’aigua com a zona sensible  comporta que els nuclis urbans amb càrrega superior a 10.000 habitants equivalents abocada a la  zona sensible, o a la seva zona de captació, realitzin un procés de depuració i posterior retirada  de nutrients en un termini màxim de 7 anys a comptar a partir de la declaració de zona sensible  (Art 5 de la Directiva 91/271/CE). Això no significa que les masses d’aigua no declarades sensibles  estiguin  exemptes  d’un  tractament  similar  o  inclús  més  rigorós  per  tal  de  complir  amb  els  requeriments de la Directiva marc de l’aigua. En el cas del Districte de conca fluvial de Catalunya,  un total de 92 masses d’aigua (rius) han estat identificats amb excés de nutrients al medi (ja sigui  d’origen  urbà,  industrial  o  agrari),  per  la  qual  cosa  caldrà  dotar  als  abocaments  que  afecten  a  aquestes  masses  d’aigua  de  sistemes  de  sanejament  més  eficients  (aquest  anàlisi  ja  es  va  realitzar  al  Pla  de  Gestió  del  Districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya).  D’aquestes  92  masses  d’aigua actualment amb excés de nutrients (d’origen urbà, industrial o agrari), es proposen ser  declarades sensibles 57 (un 62%) seguint els criteris esmentats i interpretació de la normativa de  referència.  És  a  dir,  el  fet  de  ser  declarada  zona  sensible  respon  a  que  es  detecten  elevades  concentracions de nutrients vinculats a abocaments d’aglomeracions urbanes superiors a 10.000  hab. equivalents i que poden afectar a aigües amb poca capacitat de renovació, estanys, zones  humides, etc., i espais d’especial protecció. La totalitat de les 92 masses d’aigua han de rebre, a  la llarga, un tractament o mesura adequada per a complir els objectius de qualitat en els terminis 

(16)

fixats al Pla de Gestió i posterior revisions d’aquest (2015, 2021 o 2027), o en cas de que no sigui  possible  assolir  aquests  objectius  per  al  2027,  caldrà  justificar‐ho  degudament  i  rebaixar  les  exigències de qualitat d’acord amb l’Art. 4.5 de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). 

El fet de què l’abocament d’una EDAR no es produeixi en un a zona declarada com a sensible no  comporta que aquestes EDARs no hagin de disposar dels tractaments necessaris per complir amb  els objectius establerts per la legislació i en el Pla de Gestió del Districte de conca fluvial, i a tal fi  efectuar les inversions de millora adients, ni que el tractament realitzat fins al moment hagi de  reduir‐se  si  això  provoca  un  deteriorament  de  l’estat  de  la  massa  d’aigua.  A  continuació  es  detallen  les  EDARs  que  aboquen  a  aigües  continentals  i  que  tracten  una  càrrega  contaminant  superior a 10.000 habitants equivalents, tot diferenciant si aboca en una zona sensible o no, i si  actualment compleix o no amb els objectius de qualitat ambiental establerts per a aquesta massa  d’aigua  al  Pla  de  gestió  del  districte  de  conca  fluvial  de  Catalunya.  S’afegeix  també  si  el  Pla  de  Gestió  exigeix  el  seu  compliment  per  al  2015,  o  per  a  posteriors  revisions  del  Pla  (objectius  a  complir al 2021, 2027, o demanar rebaixar objectius al 2027).  Conca  Codi  EDAR  Nom EDAR  >10.000  Codi  Massa  d’Aigua   Proposta zona  sensible  Compliment  obj. PdG  Compl.  nutrients  Objectiu  2015 

Muga  DFIG  Figueres  2200110  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Muga  DEPB  Empuriabrava  2200090  SI  Inferior a Bo  NO  SI 

Fluvià  DOLO  Olot  2100030  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Ter  DRIP  Ripoll  2000220  NO  Bo  SI  SI 

Ter  DMAN + 

DVGE 

Manlleu + Vall del 

Ges‐Torelló  2000150  En risc  Proper a Bo  SI  SI 

Ter  DVIC  Vic  2000200  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Ter  DANG  Anglès  2000280  En risc  Proper a Bo  SI  SI 

Ter  DCDS  Cassà de la Selva  2000340  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Ter  DGIR  Girona  2000380  Es risc  Bo  SI  SI 

Ter  DBAY  Banyoles  2000410  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Ter  DTRM  Torroella de 

Montgrí  2000460  Es risc  Bo  SI  SI 

Daró  DLBE  Bisbal de 

l'Empordà  1900020  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Tordera  DSCE  Sant Celoni  1400030  En risc  Proper a Bo  SI  NO 

Tordera  DSCF  Sta Coloma de 

Farners  1400170  NO  Dades Parcials  SI  SI 

Tordera  DSIV  Sils‐Vidreres  1400190  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Tordera  DTOR + 

DBLN  Tordera + Blanes  1400240  En risc  Proper a Bo  SI  NO 

Besòs  DSRS  Sabadell/riu Sec  1100260  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Besòs  DCDV + 

DSRR 

Castellar del Vallès  + Sabadell/riu  Ripoll 

(17)

Besòs  DCDM  Caldes de Montbui  1100200  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Besòs  DSER  Santa Eulàlia de 

Ronçana  1100160  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Besòs  DCTS  Centelles  1100020  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Besòs  DGAR  la Garriga  1100050  SI  Dades Parcials  NO  NO 

Besòs  DGRA  Granollers  1100060  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Besòs  DCAR + 

DRDV 

Vilanova del Vallès  + La Roca del  Vallès 

1100080  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Besòs  DLLL + 

DMDV 

Llagosta +  Montornès del  Vallès 

1100180  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Besòs  DMIR  Montcada  1100300  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DSOL  Solsona  1000530  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DMAS  Manresa  1000700  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DBER  Berga  1000130  En risc  Proper a Bo  SI  SI 

Llobregat  DMOI  Moià  1000410  SI  Proper a Bo  NO  NO 

Llobregat  DNFP  Navarcles/Sant 

Fruitós/Santpedor  1000440  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DSLL  Sallent/Artés  1000270  En risc  Inferior a Bo  SI  SI 

Llobregat  DABR  Abrera  1000760  En risc  Proper a Bo  SI  NO 

Llobregat  DMRT  Martorell  1000760  En risc  Proper a Bo  SI  NO 

Llobregat  DIGU  Igualada  1000800  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DCAP  Vallbona d'Anoia  1000820  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DSSD  Sant Sadurní 

d'Anoia  1000860  SI  Inferior a Bo  NO  SI 

Llobregat  DTRS + 

DRUB  Terrassa + Rubí  1000890  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Llobregat  DSFL  St. Feliu de 

Llobregat  1000950  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Foix  DVDP  Vilafranca del 

Penedès  0800040  SI  Inferior a Bo  NO  NO 

Francolí  DVAL  Valls poble  0500080  NO  Inferior a Bo  NO  NO 

   

 

 

 

 

 

 

(18)
(19)

ANNEX I. Masses d’aigua proposades per ser declarades sensibles 

Rius 

Codi Massa 

d'Aigua  Localització Massa d'Aigua  Zona sensible 

Muga        2200010  Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella  En risc  2200020  Riu Arnera aigües amunt de Boadella  En risc  2200040  Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell  SI  2200070  Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga  En risc  2200100  Riu Manol i riera d'Àlguema  SI  2200110  Riera de Figueres  SI  2200090  La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar  SI  2240020  Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar  En risc  2100130  Rec Sirvent  SI  Fluvià        2100020  El Fluvià entre el Gurn i la riera de Bianya  En risc  2100030  Riera de Bianya i riera de Riudaura  SI  2100040  El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)  SI  2100070  Conca del Llierca  SI  2100060  El Fluvià des de la confluència del Llierca fina al mar  En risc  Ter        2000140  El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter  En risc  2000150  El Ter entre el Ges i el Gurri  En risc  2000170  Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN)  En risc  2000180  Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter  SI  2000190  Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona  SI  2000195  Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la  conca del Mèder i la riera de Rimentol  SI  2000200  Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent  de Folgueroles)  SI  2000210  El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau  En risc  2000230  Riera de les Gorgues  En risc  2000240  Riera Major  En risc  2000250  Riera de Rupit  En risc  2000280  El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar  En risc  2000330  Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra  SI  2000340  Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula  SI  2000360  Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà  de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà  SI  2000370  Riu Onyar a Girona  SI  2000380  El Ter entre l'Onyar i el Terri  En risc  2000390  Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit  En risc  2000410  Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter  SI  2000420  El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà  En risc  2000435  Riera de Sant Martí  SI 

(20)

2000460  El Ter des de Flaçà fins al mar  En risc  Daró        1900020  El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)  SI  1900030  Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de  Rupià, la riera Grossa i el Torrent de la Revetlla  En risc  Tordera        1400030  La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni  En risc  1400040  Riera de Vallgorguina  En risc  1400060  La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera  d'Arbúcies  En risc  1400110  Riera de Breda  En risc  1400140  Tram baix de la riera d'Arbúcies  En risc  1400150  La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma  En risc  1400190  Sèquia de Sils  SI  1400200  El Reclar i riera de Pins  SI  1400230  La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència  de la riera de Vallmanya  En risc  1400240  La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar  En risc  Besòs        1100020  Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda  SI  1100040  Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga  En risc  1100050  Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de  Carbonell, riera de Carbonell inclosa  SI  1100060  Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència  amb el Mogent  SI  1100070  Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL  SI  1100080  Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès  SI  1100100  Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent  SI  1100110  Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el  Congost  SI  1100180  El Besòs des de la confluència Congost‐Mogent fins a la confluència del Ripoll  SI  1100120  Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu  de Codines)  En risc  1100140  Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de  Ronçana  Si  1100160  Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram  endegat  Si  1100170  Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca  Si  1100190  Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui  En risc  1100200  Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs  Si  1100205  Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat  En risc 

(21)

1100207  Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes  Si  1100210  Riera Seca  Si  1100220  Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt  En risc  1100230  Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de  Castellar del Vallès  Si  1100240  Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell  Si  1100250  Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs  Si  1100260  Riu Sec (Besòs)  Si  1100280  Riera de Sant Cugat (Besòs)  En risc  1100300  El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar  Si  Llobregat        1000010  Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos  En risc  1000020  El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny  En risc  1000040  Riu Bastareny i riu de Gréixer  En risc  1000050  El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de l'embassament de  La Baells  En risc  1000060  Riu de Saldes  En risc  1000080  Riu de Peguera  En risc  1000090  Riu Merdançol i riera de Vilada  En risc  1000130  El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny  En risc  1000270  El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera Gavarresa  En risc  1000350  Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec  SI  1000400  El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener  En risc  1000410  Riera de la Golarda i riera de Castellnou  SI  1000440  Riu d'Or  SI  1000530  Riu Negre  SI  1000560  Riera de Navel i Rasa de l’Hospital   SI  1000640  Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa  En risc  1000700  Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al Llobregat  En risc  1000710  El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de  Montserrat  En risc  1000740  El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera  En risc  1000760  El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia  En risc  1000800  Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme,  inclosa la riera de Castellolí  SI  1000820  Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles  SI  1000840  Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia  SI  1000850  Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat  SI  1000860  Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons  SI  1000880  El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí  En risc  1000890  Riera de Rubí i riera de les Arenes  SI 

(22)

1000900  El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí  SI  1000950  El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar  SI  Foix        0800020  El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la  riera de Llitrà  SI  0800040  Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca  SI  0800050  El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de  Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca  SI  0800060  Riera de Marmellar  En risc  Gaià        0600010  Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix  SI  0600020  El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar  En risc  Francolí        0500030  El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera  Si  0500050  El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent  En risc  0500070  El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig  En risc  0500090  El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva  En risc  0500140  El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar  En risc   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(23)

Embassaments 

Codi de  l’embassament  Nom de l’embassament  Muga     2200015  Boadella  Ter     2000220  Sau  2000223  Susqueda  Llobregat     1000070  Baells  Foix     800070  Foix  Gaià     600060  Catllar 

 

Estanys (llacs) 

Codi de l’estany  Nom de l’estany  Ter     0450401  Banyoles 

 

Badies i aigües costaneres 

Codi de la massa  d’aigua  Nom de la massa d’aigua  Aigües costaneres     C37  Port de Tarragona  Badies     T1  El Fangar  T3  Els Alfacs 

 

 

 

 

 

 

(24)

Zones humides 

Codi de la zona  humida  Nom de la zona humida proposada sensible  Fluvià‐Ter     H1600010  Aiguamolls de l'Alt Empordà‐Riu Vell  Daró     H1006020  Aiguamolls del Baix Empordà‐Basses d'en Coll  Rieres Begur‐Blanes  H1618010  Platja Castell  Tordera     H1050010  Estany de Sils  H1050070  Desembocadura del riu Tordera  Llobregat     H1789010  Delta de Llobregat‐Ca l'Arana  H1789020  Delta de Llobregat‐Cal Tet  H1789060  Delta de Llobregat‐Remolar–Filipines–Pas Vaques  Rieres Garraf     H1800020  Delta del Llobregat‐Estany de la Murtra 

 

 

 

 

 

(25)

ANNEX  II.  Mapes  de  situació  de  les  masses  d’aigua  sensibles  i  àrees  de  captació 

proposades al Districte de conca fluvial de Catalunya 

 

Mapa  de  les  masses  d’aigua  sensibles  proposades  per  a  les  CIC.  Es  diferencien  les  masses  d’aigua sensibles (amb incompliments per excés de nutrients) i les masses d’aigua en risc   

 

 

(26)

 

Mapa  de  les  zones  sensibles  proposades.  Es  diferencien  les  masses  d’aigua  sensibles  (amb  incompliments per excés de nutrients), les masses d’aigua en risc, i les seves zones de captació.  També  es  mostren  les  EDARs  amb  nuclis  urbans  connectats  superiors  a  10.000  hab.  eq.  que  aboquen en aigües continentals superficials 

 

 

 

(27)

ANNEX III. Mapa de comparació entre les zones sensibles proposades i les declarades al 

2006 

(28)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :